Search

En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d' Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.

Objetivos: analizar cómo han evolucionado las actividades culturales de las bibliotecas populares de la provincia de Barcelona al iniciarse el período que va de 1959 a 1975, el llamadoObjectives: to analyse how the cultural activities of the popular libraries in the province of Barcelona evolved in the second period of Francoist Spain, that is between the years 1957 to 1975. This paper examines the type and nature of these activities; the interest they generated among the respective communities and the way in which the activities were adapted to a society that was undergoing profound changes; the importance of various social and cultural movements that emerged with particular strength in those years; the role played in them by Catalan language and culture; local alliances, and the extent to which these activities were guided by the authorities or responded to the initiative of the librarians. -- Methodology: an exhaustive report and analysis were undertaken of the activities organised in each of the popular libraries of the Provincial Council of Barcelona between 1957 and 1975, as reported in the Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. The study examines all the popular libraries and the stable branch libraries that had a person responsible for their running. -- Results: it was during the sixties that the popular libraries were most active in promoting cultural activities. In general, they were well integrated within their respective communities and, thanks to the efforts of those responsible for their organisation, readers were able to follow closely the cultural movements that emerged in the capital: plays staged in the independent theatres, play readings, film forums, recitals of Nova Cançó promoting Catalan music etc. The libraries recovered their role as disseminators of culture, which they had had on being founded, and dedicated themselves once more to the task of promoting Catalan language and culture. Likewise, as in that earlier period, they once again became politically neutral spaces, but a neutrality that was characterised by its exclusive, non-integrative nature, which explains why they remained on the sidelines of certain social and political worries of the civil society of the day.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenatObjectives: to analyse how the cultural activities of the popular libraries in the province of Barcelona evolved in the second period of Francoist Spain, that is between the years 1957 to 1975. This paper examines the type and nature of these activities; the interest they generated among the respective communities and the way in which the activities were adapted to a society that was undergoing profound changes; the importance of various social and cultural movements that emerged with particular strength in those years; the role played in them by Catalan language and culture; local alliances, and the extent to which these activities were guided by the authorities or responded to the initiative of the librarians. -- Methodology: an exhaustive report and analysis were undertaken of the activities organised in each of the popular libraries of the Provincial Council of Barcelona between 1957 and 1975, as reported in the Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. The study examines all the popular libraries and the stable branch libraries that had a person responsible for their running. -- Results: it was during the sixties that the popular libraries were most active in promoting cultural activities. In general, they were well integrated within their respective communities and, thanks to the efforts of those responsible for their organisation, readers were able to follow closely the cultural movements that emerged in the capital: plays staged in the independent theatres, play readings, film forums, recitals of Nova Cançó promoting Catalan music etc. The libraries recovered their role as disseminators of culture, which they had had on being founded, and dedicated themselves once more to the task of promoting Catalan language and culture. Likewise, as in that earlier period, they once again became politically neutral spaces, but a neutrality that was characterised by its exclusive, non-integrative nature, which explains why they remained on the sidelines of certain social and political worries of the civil society of the day.

Objetivos. Dar una visión histórica de la evolución de la catalogación desde finales del siglo xix, cuando aparecen los primeros códigos personales e institucionales, antecedentes directos de los actuales, hasta el día de hoy. Prestar atención sobre todo a los acuerdos internacionales que han facilitado el intercambio de datos bibliográficos y también al desarrollo de servicios bibliográficos, de catálogos colectivos y de consorcios. Presentar la situación actual en la que el entorno angloamericano está a punto de implementar una nueva normativa catalográfica que, probablemente, se convertirá en internacional, y en la que la Library of Congress está trabajando en la puesta en marcha de una nueva estructura bibliográfica que se adapte mejor a las necesidades del presente y del futuro. -- Metodología. Análisis de las situaciones, los acuerdos y las acciones que han promovido la evolución de las normas, el desarrollo de formatos, y el reforzamiento de la teoría en la que se apoyan normas y formatos. -- Resultados. A lo largo de las diversas etapas analizadas, los cambios catalográficos han sido consecuencia de nuevos marcos teóricos, de cambios tecnológicos y también de presiones económicas y de la necesidad de racionalizar los procesos. Ahora se dan todas estas circunstancias: unos principios teóricos que se han desarrollado en los últimos años y unos modelos conceptuales que ayudan a perfilar el universo bibliográfico, una tecnología que ha avanzado mucho desde los años sesenta cuando se concibió el formato MARC, la necesidad de capturar datos bibliográficos de procedencia diversa y con más agilidad, etc. Todo ello ha impulsado los cambios que se están forjando desde los años noventa del siglo pasado. Sin embargo, el momento presente es una etapa de transición y no será hasta dentro de unos años que se podrá evaluar si la generación actual ha sabido hacer tan buen trabajo y tan perdurable como la que lideró los cambios de los años sesenta y setenta.Objectives. To provide a historical overview of the progress made in cataloguing since the late nineteenth century, when the first personal and institutional cataloguing codes, the forerunners of those used today, appeared. To examine international agreements that have facilitated the exchange of bibliographic data and the development of bibliographic services, collective library catalogues and consortia. To describe the current situation in which Anglo-American libraries are about to implement new cataloguing rules that are likely to be adopted internationally, and in which the Library of Congress is working on the launch of a new bibliographic structure that is better adapted to present and future needs. -- Methodology. Analysis of contexts, agreements and actions that have prompted the evolution of cataloguing rules, the development of new formats, and the strengthening of the theory that underpins them. -- Results. During the various stages analyzed, the changes recorded in cataloguing have tended to be the result of new theoretical frameworks, technological change or economic pressures and the need to rationalise processes. Today all these factors would seem to be converging. Thus, new theoretical principles have been developed in recent years while new conceptual models are helping to reshape the bibliographic universe; technology has advanced greatly since the 1960s when the MARC format was first introduced; the need to record bibliographic data from various origins and with greater agility is now more pressing, etc., etc. All these elements have produced the changes that have been taking shape since the 1990s. However, the situation today is a stage of transition and it will be some years before we are able to determine whether the present generation has been able to produce work that is as good and as lasting as that which ushered in the changes of the sixties and seventies.

Objectius. Donar una visió històrica de l'evolució de la catalogació des de final del segle xix, quan apareixen els primers codis personals i institucionals, antecedents directes dels actuals, fins al dia d'avui. Prestar atenció sobretot als acords internacionals que han facilitat l'intercanvi de dades bibliogràfiques i també el desenvolupament de serveis bibliogràfics, de catàlegs col·lectius i de consorcis. Presentar la situació actual en què l'entorn angloamericà està a punt d'implementar una nova normativa catalogràfica que, probablement, esdevindrà internacional, i en què la Library of Congress està treballant en la posada en marxa d'una nova estructura bibliogràfica que s'acomodi millor a les necessitats del present i del futur. -- Metodologia. Anàlisi de les situacions, els acords i les accions que han portat a l'evolució de les normes, al desenvolupament de formats, i al reforçament de la teoria que els dóna suport. -- Resultats. Al llarg de les diverses etapes analitzades, els canvis catalogràfics han estat conseqüència de nous marcs teòrics, de canvis tecnològics i també de pressions econòmiques i de la necessitat de racionalitzar els processos. Ara es donen totes aquestes circumstàncies: uns principis teòrics que s'han desenvolupat en els darrers anys i uns models conceptuals que ajuden a perfilar l'univers bibliogràfic, una tecnologia que ha avançat molt des dels anys seixanta quan es va concebre el format MARC, la necessitat de capturar dades bibliogràfiques de procedència diversa i amb més agilitat, etc. Tot això ha impulsat els canvis que s'estan forjant des dels anys noranta del segle passat. Tanmateix, el moment present és una etapa de transició i no serà fins d'aquí a uns anys que es podrà avaluar si la generació actual ha sabut fer tan bona feina i tan perdurable com la que va liderar els canvis dels anys seixanta i setanta.Objectives. To provide a historical overview of the progress made in cataloguing since the late nineteenth century, when the first personal and institutional cataloguing codes, the forerunners of those used today, appeared. To examine international agreements that have facilitated the exchange of bibliographic data and the development of bibliographic services, collective library catalogues and consortia. To describe the current situation in which Anglo-American libraries are about to implement new cataloguing rules that are likely to be adopted internationally, and in which the Library of Congress is working on the launch of a new bibliographic structure that is better adapted to present and future needs. -- Methodology. Analysis of contexts, agreements and actions that have prompted the evolution of cataloguing rules, the development of new formats, and the strengthening of the theory that underpins them. -- Results. During the various stages analyzed, the changes recorded in cataloguing have tended to be the result of new theoretical frameworks, technological change or economic pressures and the need to rationalise processes. Today all these factors would seem to be converging. Thus, new theoretical principles have been developed in recent years while new conceptual models are helping to reshape the bibliographic universe; technology has advanced greatly since the 1960s when the MARC format was first introduced; the need to record bibliographic data from various origins and with greater agility is now more pressing, etc., etc. All these elements have produced the changes that have been taking shape since the 1990s. However, the situation today is a stage of transition and it will be some years before we are able to determine whether the present generation has been able to produce work that is as good and as lasting as that which ushered in the changes of the sixties and seventies.

Objetivos. Analizar la existencia y el contenido de documentos de políticas de colección y criterios de selección de las colecciones digitales patrimoniales españolas. Examinar si la descripción de las colecciones incluidas en los portales respectivos comunica adecuadamente a los usuarios la historia y los objetivos de la colección, los destinatarios, el alcance temático o geográfico, cronológico y lingüístico, los tipos de documentos digitalizados, la relación con la colección analógica, los usos permitidos y otras cuestiones de tipo organizativo y técnico. -- Metodología. Para el primer objetivo, se ha hecho el análisis del contenido de los portales de las colecciones objeto de estudio y se ha enviado un cuestionario a las entidades responsables. Para el segundo objetivo, se ha desarrollado un listado de los elementos descriptivos —que se tendrían que incluir en la descripción de las colecciones— basado en directrices internacionales y se han evaluado las colecciones con relación a este listado. Se han seleccionado para el estudio las colecciones digitales exclusivamente patrimoniales que aportan metadatos al recolector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultados. Destaca la ausencia de documentos formales de políticas de colección, pero los criterios de selección —que en la mayoría de los casos no son públicos— son claros y están bien formulados. Con respecto a la descripción de las colecciones, y en concreto a la información que presentan sobre ellas mismas al usuario, hay diferencias muy marcadas entre los fondos analizados y se observan algunos modelos de buenas prácticas. Sin embargo, en general, la información es muy escasa: no es habitual incluir datos sobre el proyecto, los destinatarios quedan muy difusos, las cuestiones organizativas están del todo ausentes, y las tipologías documentales incluidas o las lenguas y los periodos cubiertos a menudo se tienen que deducir de la interfaz de búsqueda o de las estadísticas de las plataformas correspondientes. En los apartados de objetivos de la colección y del alcance temático o geográfico, la información suele ser más completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

Objectius. Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. -- Metodologia. Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius —que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions— basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultats. Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció —que en la majoria dels casos no són públics— són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

Este artículo describe diferentes opciones para crear servicios para los usuarios, destinados a promover la lectura y la transferencia de conocimiento favoreciendo la cooperación entre bibliotecas públicas con financiación municipal danesas y estableciendo bibliotecas en red o portales temáticos supervisados por el personal de las bibliotecas. El proceso de cooperación, la distribución y el uso de los productos han sido posibles por la presencia de una infraestructura en Internet muy bien desarrollada. Un componente clave para la promoción de la lectura es el portal en Internet litteratursiden.dk (portal danés sobre literatura), que permite que los autores conozcan a los lectores mediante la web y promueve actos en el espacio físico de la biblioteca, como por ejemplo Conoce el autor, presentaciones, debates y cafés literarios. Al facilitar y hacer más atractivo el acceso a los libros físicos a partir de actividades de autoservicio en Internet integradas al lugar web de la biblioteca —por ejemplo, préstamos y reservas, servicios de recomendación personalizados, clasificaciones y etiquetado al CIAP—, han aumentado de una manera considerable las oportunidades de lectura para los usuarios. En este artículo describimos experiencias para hacer más atractiva la selección del material de lectura a partir de presentaciones de libros en la red y de portales en los teléfonos móviles, y las posibilidades de crear grupos de lectura para los usuarios a través de Internet. También mencionamos el potencial de adoptar la ideología de la Web 2.0 y las prácticas de promoción de igual a igual y de creación de contenido; finalmente, tratamos brevemente la posibilidad de unir la web y el espacio físico de la biblioteca creando marcas o universos que podrían constituir un entorno para inculcar los valores de la lectura y de la literatura en diferentes públicos.Aim: To analyse the state of the art of international cataloguing rules in recent years to determine the reasons for change, the models and principles on which these changes are based, and their impact in the long or medium term on catalogue tools and catalogues themselves. -- Methodology: Content analysis of the FRBR, FRAD and FRSAR models, of the international cataloguing principles, and of the restructuring and updating of ISBD rules. -- Results: The reasons for the revision and renewal of the cataloguing rules were basically the evolution of technology, the development of novel publication and electronic distribution systems and the need to reduce process costs. As regards technologies, we expect that the application of the FRBR, FRAD and FRSAR models will make bibliographic and authority records more flexible and adaptable to web technologies. As for the development of new digital- and Internet-related formats and publication systems, this is not mentioned explicitly in IFLA documents. Finally, with regard to economic aspects, the application of the rules deriving from the models and principles will not significantly reduce costs. The paper includes a review of literature on the models and rules analysed.

Objectiu: Analitzar la situació actual de la normativa internacional de catalogació en els darrers anys per tal de determinar els motius que han provocat els canvis, els models i principis en què es fonamenten i les repercussions que poden tenir a curt o mitjà terminis en les eines de catalogació i també en els catàlegs. -- Metodologia: Anàlisi de contingut dels models FRBR, FRAD i FRSAR, dels Principis internacionals de catalogació, i de la reestructuració i actualització de la normativa ISBD. -- Resultats: Els motius que van iniciar la revisió i renovació de la normativa van ser bàsicament l'evolució de les tecnologies, el desenvolupament de noves formes de publicació i distribució electrònica i, també la necessitat d'abaratir els costos dels processos. Pel que fa a les tecnologies, s'anticipa que l'aplicació dels models FRBR, FRAD i FRSAR aportarà una flexibilitat als registres bibliogràfics i d'autoritats que els farà més adaptables a les tecnologies web. Respecte al desenvolupament de nous formats i de noves formes de publicació relacionades amb l'entorn digital i Internet, els documents de l’IFLA no el tracten explícitament. Finalment, i pel que fa a la qüestió econòmica, la possibilitat d'abaratir costos amb l'aplicació de la normativa que es derivarà dels models i principis és més aviat migrada. S'acompanya d'una revisió bibliogràfica a l'entorn dels models i la normativa analitzats.Aim: To analyse the state of the art of international cataloguing rules in recent years to determine the reasons for change, the models and principles on which these changes are based, and their impact in the long or medium term on catalogue tools and catalogues themselves. -- Methodology: Content analysis of the FRBR, FRAD and FRSAR models, of the international cataloguing principles, and of the restructuring and updating of ISBD rules. -- Results: The reasons for the revision and renewal of the cataloguing rules were basically the evolution of technology, the development of novel publication and electronic distribution systems and the need to reduce process costs. As regards technologies, we expect that the application of the FRBR, FRAD and FRSAR models will make bibliographic and authority records more flexible and adaptable to web technologies. As for the development of new digital- and Internet-related formats and publication systems, this is not mentioned explicitly in IFLA documents. Finally, with regard to economic aspects, the application of the rules deriving from the models and principles will not significantly reduce costs. The paper includes a review of literature on the models and rules analysed.

En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés.First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.

En primer lugar, se explica el contexto en el que se han formado las unidades de colecciones especiales de algunas bibliotecas y las razones por las cuales acogen fondos y colecciones de archivo. En segundo lugar, el trabajo se centra en las técnicas utilizadas en el entorno bibliotecario para describir los fondos de archivo y las colecciones que tienen un tratamiento archivístico, y en como se les proporciona acceso. En este contexto, se examinan los modelos usados en los Estados Unidos y en el Reino Unido para describir y dar acceso a estos materiales, y los proyectos cooperativos puestos en marcha en estos dos países en los últimos años. Finalmente, se hace un primer análisis de cómo se tratan actualmente este tipo de fondos en las bibliotecas catalanas y se apuntan algunas recomendaciones para mejorar el tratamiento de que son objeto y su acceso.First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.

El novembre de 2005 va fer noranta anys de la creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona és continuadora. El treball recull els textos i les imatges d’una exposició organitzada per la Facultat per commemorar aquell aniversari. S’hi fa un recorregut històric per les distintes etapes que pauten l’evolució del centre.En noviembre de 2005 se cumplieron noventa años de la creación de la Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, de la que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona es continuadora. El trabajo recoge los textos y las imágenes de la exposición organizada por la Facultat para conmemorar dicho aniversario. En ella se hace un recorrido histórico por las distintas etapas por las que ha pasado el centro.November 2005 marked the 90th anniversary of the founding of the Escola Superior de Bibliotecàries [Superior School of Librarians] of the Mancomunitat de Catalunya, which was the predecessor of the current Facultat de Biblioteconomia i Documentació of the Universitat de Barcelona. This article offers text and images from an exhibit organised by the Facultat in order to commemorate this anniversary. A historic review is provided of different stages marking the evolution of the centre.

Es presenten els resultats d’un estudi sobre la inserció laboral dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona de les cinc darreres promocions i dels llicenciats en Documentació de la mateixa Universitat des de l’any 2000 fins al juny de 2003. A dotze anys del primer estudi sobre aquest tema es demostra que el mercat laboral continua en expansió i absorbeix els graduats de manera fluida.The article presents the results of a study regarding job placement of University of Barcelona LIS alumni --of the 3-year (diplomatura) degree measured over the past 5 graduating classes and of the Bachelor degree (llicenciatura) between 2000-June 2003. Twelve years after the first study on this topic, this study demonstrates that the labour market continues to expand and steadily absorb the LIS graduates.Se presentan los resultados de un estudio sobre la inserción laboral de los diplomados en Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona de las últimas cinco promociones y de los licenciados en Documentación de la misma Universidad desde el año 2000 hasta junio de 2003. Doce años después de que se realizara la primera aproximación al tema, se demuestra que el mercado laboral continúa en expansión y que absorbe sin dificultad a los nuevos graduados.

Recull de semblances biogràfiques de dotze bibliotecàries catalanes que destacaren en la seva activitat professional. Nota: els textos que vénen a continuació van ser publicats, en versió abreujada, en l’edició de 2003 dels calendaris anuals de l’Institut Català de la Dona. Ara els publiquem a la revista BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, amb el permís de l’Institut, per donar més difusió a l’activitat d’unes dones que van ser pioneres en l’exercici professional i que, en aquell moment, van destacar per la seva dedicació i la tasca de servei que van dur a terme. Amb aquesta publicació voldríem encetar una petita sèrie que, a més de retre homenatge a tota una professió, donés a conèixer als professionals d’avui la feina d’algunes de les seves col·legues de temps passats.

El present treball analitza com organitzen l’accés a les col•leccions de revistes electròniques les biblioteques universitàries catalanes. En concret, s’examina l’existència de pàgines web de revistes electròniques i la seva organització, i les polítiques d’inclusió d’aquests materials en el catàleg així com els procediments catalogràfics aplicats.

El projecte Recursos Web i Metadades, que ha comptat amb una ajuda econòmica de la Divisió V de la Universitat de Barcelona per a projectes de recerca, es plantejà amb l'objectiu principal de comprovar les dificultats d'aplicació del sistema de metadades Dublin Core a la descripció de les pàgines d'un lloc web universitari i l'efectivitat d'aquestes metadades tant per a la descripció de recursos web com per a la seva ulterior cerca i recuperació. Per al desenvolupament del projecte s'han adaptat i desenvolupat una sèrie d'eines de les quals també es vol comprovar l'eficàcia. En aquest informe s'explica el desenvolupament del projecte, el seu estat el novembre de 2001 i també les eines desenvolupades.1, El conjunt de metadades Dublin Core (DC) com a punt de partida del projecte. 2, Objectius del projecte. 3, Metodologia. 4.1, Concrecions als camps del DC qualificat. 4.2, Disseny de la base de dades i del sistema de recuperació. 4.3, Formulari per a l'assignació de metadades. 4.4, Classificació arxivística local. 4.5, Guia de procediments per a l'assignació de metadades. 5, Resultats provisionals i tasques pendents. 6, Conclusions. 7, Bibliografia. Apèndix, Qualificadors del DC i qualificadors emprats al projecte.

Ressenya del manual 'Automatización de bibliotecas', realitzat per Luis Ángel García Melero i Ernesto García Camarero. El document inicia amb una descripció general de biblioteca, seguit per les seves tasques tècniques, informació bibliogràfica i d'accés al document, sempre tenint en compte el compliment de les normatives i des del punt de vista de l'automatització.

Anàlisi d’alguns aspectes del paper de les biblioteques en l’entorn, parcialment electrònic, del moment actual. S’examina el concepte de col·lecció digital, la selecció i el control bibliogràfic dels recursos electrònics, i la normativa per controlar aquests recursos. També es presta atenció a la responsabilitat que tenen les biblioteques de preservar els seus fons únics i com la digitalització pot ser un mètode per conservar el contingut d’aquestes col·leccions especials i per facilitar la investigació en algunes àrees de les humanitats.