Search

Urban air mobility (UAM) is inching closer to reality. For over a decade, several institutions and companies from all over the globe have been competing to be the first to offer this service. As a result, by the end of this decade, we may witness the first services of this innovative transportation system. Although its implementation won¿t be a simple task, the potential benefits that could arise from its deployment far outweigh any potential risks. The main objective of this project is to analyze the feasibility and potential of urban air mobility as an innovative solution to future challenges of urban mobility. Specifically, this project focuses on assessing the financial feasibility of implementing an urban air mobility business in the city of Barcelona. At the end of this document, the aim is to provide answers to the following questions: ¿ How profitable could an urban air mobility business be in Barcelona? ¿ On the contrary, what factors could jeopardize the profitability of the business? In order to achieve this, a model has been developed for determining the necessary resources, their associated costs, and ultimately conducting an assessment of the future potential demand of the city. Finally, a thorough financial study has been carried out by developing a profit-and-loss template adapted to project finance. Various variables have been incorporated into this template to generate result charts. All of this has been done with the aim of obtaining the most relevant and significant financial conclusions so as to address the previously raised questions. Urban air mobility (UAM) is inching closer to reality. For over a decade, several institutions and companies from all over the globe have been competing to be the first to offer this service. As a result, by the end of this decade, we may witness the first services of this innovative transportation system. Although its implementation wont be a simple task, the potential benefits that could arise from its deployment far outweigh any potential risks. The main objective of this project is to analyze the feasibility and potential of urban air mobility as an innovative solution to future challenges of urban mobility. Specifically, this project focuses on assessing the financial feasibility of implementing an urban air mobility business in the city of Barcelona. At the end of this document, the aim is to provide answers to the following questions: How profitable could an urban air mobility business be in Barcelona? On the contrary, what factors could jeopardize the profitability of the business? In order to achieve this, a model has been developed for determining the necessary resources, their associated costs, and ultimately conducting an assessment of the future potential demand of the city. Finally, a thorough financial study has been carried out by developing a profit-and-loss template adapted to project finance. Various variables have been incorporated into this template to generate result charts. All of this has been done with the aim of obtaining the most relevant and significant financial conclusions so as to address the previously raised questions.

[spa] La tesis doctoral se propone analizar cómo los desplazamientos urbanos juveniles se encuentran modulados por las diferencias de género y clase social en el contexto de Barcelona. La investigación se articula en torno a tres dimensiones de la movilidad: los desplazamientos físicos, las representaciones ligadas al movimiento y las prácticas sociales in itinere. Esta dimensión individual de las movilidades se entrelaza con un sistema socioestructural en el que cuerpos, espacios y políticas interactúan y se modifican mutuamente. Este sistema está a su vez enlazado a los ejes de estructuración social, entre ellos, los de género, clase y edad, que moldean las motilidades individuales y colectivas. Para analizar esta relación, se ha realizado un abordaje cualitativo del objeto de investigación. Se han empleado técnicas de entrevistas en profundidad, reuniones con expertos y expertas, observación etnográfica, técnicas visuales de mapeo colaborativo y análisis de fuentes secundarias (administrativas y políticas). El trabajo de campo se ha desarrollado entre mayo del 2019 y febrero del 2021 en dos barrios de Barcelona: Sarrià (distrito de Sarrià-Sant Gervasi) y Porta (distrito de Nou Barris), que han operado como materializaciones de las diferencias de clase (a nivel espacial, corporal y político) por sus niveles de renta. El análisis de resultados se organizó en tres capítulos: primero, cómo la experiencia juvenil se liga a las diferencias de clase en los desplazamientos físicos (disponibilidad y acceso a medios, motivos de desplazamiento y necesidades no cubiertas en cada barrio), en las representaciones (culturas de barrio, discursos de clase y presencia de la inseguridad y placer en los desplazamientos) y en las prácticas y relaciones sociales (con el tejido asociativo del barrio, con otros jóvenes, con la policía, los espacios y administraciones). Segundo, la experiencia juvenil de las mujeres en relación con el género y la clase y cómo se traducen la intersección de clase y género en los desplazamientos, representaciones y relaciones sociales (intragénero e intergénero) juveniles en cada barrio. Tercero, analizaremos la experiencia de los hombres en relación con las dimensiones ya mencionadas. Una vez presentados los resultados, se presentan las conclusiones y las reflexiones finales antes de apuntar hacia las líneas abiertas de investigación., [eng] The doctoral thesis aims to analyze how youth urban commuting is modulated by gender and social class differences in the context of Barcelona. The research is articulated around three dimensions of mobility: physical displacements, representations of movement and social practices in motion. This individual dimension of mobilities is intertwined with a socio- structural system in which bodies, spaces and policies interact and modify each other. This system is linked to the axes of social structuring, including those of gender, class and age, which shape motilities, both at the individual and collective levels. In order to analyze this relationship, a qualitative approach to the object of research has been carried out. We used in-depth interview techniques, meetings with experts, ethnographic observation, collaborative visual mapping techniques and analysis of secondary sources (administrative and political). The fieldwork has been developed between May 2019 and February 2021 in two neighborhoods of Barcelona: Sarrià (Sarrià-Sant Gervasi district) and Porta (Nou Barris district), which have operated as materializations of class differences (spatially, corporeally and politically) by their income levels. The analysis of results was organized in three chapters: first, how the youth experience is linked to class differences in physical movements (availability and access to means of transport, reasons for displacement and unmet needs in each neighborhood), in representations of movements (neighborhood cultures, class discourses and presence of insecurity and pleasure in displacements) and in social practices and relations (with the neighborhood associative fabric, with other young people, with the police, spaces and administrations). Second, women's youth experience in relation to gender and class and how the intersection of class and gender translate into youth movements, representations and social relations (intragender and intergender) and practices in each case. Third, we will analyze the men's experience in relation to the dimensions already mentioned. Once the results have been presented, conclusions and final reflections are presented before pointing towards open lines of research.

Aquest projecte contempla l'execució d'un Park a Ride per donar servei a l'estació de Granollers Centre, dins d'un pla d'AMB per reduir el trànsit a la ciutat de Barcelona i potenciar l'ús del transport públic. El Park and Ride s'ha dut a terme mitjançant tecnologia BIM amb el modelatge i l'extracció de plànols a través de REVIT, el càlcul estructural a través de CYPE i la participació d'altres programaris amb el corresponent intercanvi d'informació entre aquests. El resultat és un aparcament en alçada de 3 plantes i unes dimensions de 110x36 metres, amb una capacitat de 402 places, complint amb les normes daccessibilitat i potenciar les energies netes amb llocs de càrrega per a vehicles elèctrics i aparcaments de bicicletes. Este proyecto contempla la ejecución de un Park en Ride para dar servicio a la estación de Granollers Centre, dentro de un plan de AMB para reducir el tráfico en la ciudad de Barcelona y potenciar el uso del transporte público. El Park and Ride se ha llevado a cabo mediante tecnología BIM con el modelado y extracción de planos a través de REVIT, el cálculo estructural a través de CYPE y la participación de otros softwares con el correspondiente intercambio de información entre ellos. El resultado es un aparcamiento en altura de 3 plantas y unas dimensiones de 110x36 metros, con una capacidad de 402 plazas, cumpliendo con las normas de accesibilidad y potenciando las energías limpias con puestos de carga para vehículos eléctricos y aparcamientos de bicicletas. This project contemplates the execution of a Park a Ride to provide service to the Granollers Centre station, in order to reduce the traffic to the city of Barcelona and promote the use of public transport. The Park and Ride has been completed using BIM technology as well as modeling and plan extraction through REVIT, structural calculation through CYPE and the participation of other programs with the corresponding exchange of information between them. The result is a parking lot of 3 floors and dimensions of 110x36 meters, with a capacity of 402 places, achieving the standards of accessibility and pimpulsing net energies as well as car parks for electric vehicles and bicycle parking.

The 4I4U project, which runs through 2022, aims to engage the community of citizens made up of students between the ages of 15 to 23 in the urban mobility of the future while empowering them to become actors of change who can participate in the development and evolution of their city. Led by a European Consortium composed of two cities, Barcelona in Spain and Toulouse in France, as well as education entities from high school to universities and clusters of companies in the field of urban mobility, and co-funded by the EIT Urban Mobility, the main objectives of 4I4U focus on raising awareness among young citizens in the context of urban mobility, developing their capabilities to become actors, highlighting their needs and finally creating a methodology and an environment that help students from ideation to action for the mobility of the future. The objectives of 4I4U are achieved by planning a set of seminars, round tables and brainstorming sessions to raise awareness or understanding of different aspects of urban mobility. To move from ideation to action, small groups of students design and produce a first ideation to understand and be able to project themselves into the proposed solution. This activity will be carried out under the mentoring of cities and industrialists, using the means of training institutions.

Modern higher education needs to provide skills needed in working life, such as entrepreneurship, besides the more traditional technological competence. The Boost I&E Project2 was developed in 2020 and 2021 with the aim of generating a set of guidelines for innovation and entrepreneurship challenge-driven projects for master's programmes. The added value was created by collaborating and exchanging best practices among higher education institutions in seven different countries, with the aim of developing students' skills with an international perspective and exposure to the knowledge triangle. The implementation of Boost I&E would allow learning about the advantages and disadvantages of different approaches in a practical way, while courses on urban mobility were provided. The activities involved more than 100 students over two years. The experience concluded with the adoption of a set of guidelines based on best practices, covering several aspects. Most emphasis was placed on the methodology of the course, on sharing activities and on finding best practices and implications for stakeholders. Our experience can be useful for universities that want to open up their students to I&E.

[spa] Pese a la antigüedad de los flujos procedentes de África y al peso alcanzado por esta inmigración en España, su población, tanto en la agregación de los ciudadanos originarios del Norte de África como en la de los subsaharianos, presenta una importante brecha respecto a los nativos y al resto de la población inmigrada, tanto en las pautas residenciales como en la inserción laboral. En el presente artículo, tras dar cuenta del contexto de la distribución territorial y de la ocupación de la población africana en comparación a otros grupos continentales y a los nativos españoles por sexo, analiza la segregación residencial y laboral de los mismos durante el siglo XXI. Aunque no se puede establecer una relación causal entre la desigualdad económica y la segregación, se constata como, en el caso de la población africana, esta experimenta niveles más altos de segregación relacionados con peores condiciones laborales., [eng] Despite the longstanding immigration inflows from Africa and the weight attained in Spain, the country's population displays, in the aggregation of citizens from both North and Sub-Saharan Africa, large gaps with respect to the native population and the rest of the immigrant population, in terms of their residential patterns and their labour insertion. !is article begins with a description of the context of the territorial and occupational distribution of the African population in comparison with other continental groups and native Spaniards by gender, and then goes on to analyse the residential and job segregation of that population during the 21st century. Although no causal relationship can be established between economic inequality and segregation, the African population undergoes higher levels of segregation related to their poorer working conditions.

Aquest treball de fi de grau consisteix a estudiar el camp de mobilitat urbana a la ciutat de Sabadell en automòbils privats de l’estil de turismes i furgonetes, amb la finalitat principal de crear una zona de baixes emissions. Aquest propòsit es porta a terme per millorar la qualitat de l’aire per a la gent que viu o passa molt de temps al nucli urbà. Per dur a terme aquest treball prèviament s’han estudiat els fenòmens relacionats amb la mobilitat i les seves conseqüències: l’estudi de les tendències globals de mobilitat i l’anàlisi de la situació particular de la zona de Sabadell. Després de trobar la zona més afectada de la ciutat es comprovaran els nivells dins dels recomanats per l’OMS i s’establirà un pla per reduir la contaminació produïda pels vehicles mencionats anteriorment. Aquest pla consisteix a reduir l’afluència de vehicles que entren i circulen a la vegada dins d’una mateixa zona i així no augmenten críticament el nombre de partícules contaminants durant certes hores del dia. Per poder disminuir el trànsit de vehicles aquests estaran distribuïts en diferents nivells de producció de gasos contaminants i després es podran excloure els essencials i les excepcions. L’accés a la ciutat es controlarà gràcies a l’aplicació de sistemes de videovigilància i gràcies al control que puguin aportar els cossos de seguretat viària. També s’implantaran controls d’accés amb barreres i pilones automàtiques on només personal autoritzat podrà accedir. Es plantegen les propostes que recull la guia tècnica d’implementació d’una ZBE al territori espanyol i es proposaran millores o alternatives. També es tindrà en compte les línies de transport públic actual i les zones d’aparcament gratuït a prop de la zona delimitada per oferir alternatives als ciutadans amb vehicles no autoritzats. D’aquesta manera es tindrà en compte tots els perfils de gent que necessita accedir a aquesta zona i privar al menor nombre de persones de dur a terme la seva activitat habitual. Per altra banda, s’ha dissenyat un pla per mesurar els nivells de partícules contaminants i així poder evolucionar amb el temps cap a un futur més sostenible i que els veïns puguin comprovar l’efectivitat d’aquest model de reducció de contaminació. This final degree project consists of studying the field of urban mobility at the city of Sabadell for the private transport. Its main goal is to build a project to be able to create a zone of low emissions at the city centre to improve the quality of the air that its citizens breathe every day. To be able to start this project, the mobility of the people from the city of Sabadell had to be studied and analysed. Once the most affected area has been detected, it must be checked if it overtakes the values recommended by the OMS, and then a plan to reduce this pollution will be stablished. This plan will consist of decrease the number of cars that can go into the area stablished as a low emissions zone in between certain hours of the day. The cars of the society will be divided into groups depending on how much they pollute the air. Also, then there will be a place for exceptions and essential vehicles. The access to the area will be controlled by video recording cameras and by the help of the police forces of the city. Moreover, there will be barriers and control access to certain streets of the city. This project will follow the rules stablished by the guide to implant low emissions areas at the Spanish State, and there will be improvements and new proposals. The public transport will be taken into consideration and the free parking areas surrounding the area restricted for only low emission vehicles. In this way all the different profiles of people who live in Sabadell will be taken into consideration and there will be solutions for most of them. On the other hand, there is going to be a plan to control and analyse the improvement of the quality of the air to see if more restrictions will be needed and if the levels stablished by the worldwide Health Organization are being accomplished.

This paper contributes to the understanding of the end users’ needs and capabilities in digital mobility by presenting a set of personas developed using data from a population-representative survey conducted among 601 Barcelona Metropolitan Area (BMA) residents. The questionnaires were carried out within the framework of the DIGNITY project. The results show that large parts of the population cannot access digital technologies or lack the skills required to use them effectively. As a result, they are not able to take advantage of many digital mobility solutions. The personas in this paper thus present important information on the diversity of potential users, in a way that designers and other stakeholders can find inspiring. This can help them to create inclusive mobility ecosystem, that fit the users’ needs better, resulting in more people being able to use the solutions. This research was done as part of the DIGNITY project, which received funding from the European Union’s Horizon 2020 Research and Innovation Programme under the Grant Agreement number 875542 and was also partially funded by the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities, project RTI2018-095518-B-C22 (MCIU/AEI/FEDER).

Moltes de les ciutats que al llarg de la història han tingut importància eren ciutats amb un port. Milà , però, és una ciutat d’interior que no té sortida al mar. Per a solucionar aquest problema geogràfic es van construir uns canals navegables rodejant la ciutat que connectaven Milà amb els rius Adda i Ticino i que servien per al transport de mercaderies. Aquest anell d’aigua va arribar a ser d’una gran importància per al comerç de la ciutat. Però en l’actualitat només queda un petit tram de canal al descobert ja que la resta es va soterrar el 1929. Tot i que han passat moltes dècades des de llavors, per a molts ciutadans, els canals continuen sent un símbol representatiu de la prosperitat i importància de Milà a nivell europeu. I és amb aquesta idea que el municipi de Milà impulsa el projecte de recuperació del Navigli (Navigli en italià significa canals). L’objectiu del treball ha sigut d’una banda, explicar com ha evolucionat l’urbanisme i la planificació territorial al llarg dels segles, en quin context es troba ara Milà i quins són els elements principals del projecte de reobertura del Navigli. Un cop entesa la situació, s’ha realitzat un anàlisi tant urbanístic com demogràfic i econòmic d’una àrea especifica de la ciutat. Finalment, s’ha fet una proposta de millora que s’ha contrastat amb el projecte proposat pel municipi de Milà i s’ha calculat els beneficis col·lectius que comporta la recuperació urbanística del canal. Muchas de las ciudades que han sido clave a lo largo de la historia eran ciudades con puerto. Milán, no obstante, es una ciudad de interior sin salida al mar. Para solucionar este problema geográfico se construyeron unos canales navegables que rodeaban la ciudad, la conectaban con los ríos Adda y Ticino y servían para el transporte de mercancías. Este anillo de agua llegó a ser de gran importancia para el comercio de la ciudad. Pero en la actualidad tan solo queda un pequeño tramo del canal al descubierto ya que el resto fue cubierto en el año 1929. Aunque han pasado muchas décadas desde ese momento, para gran parte de la población, los canales continúan siendo un símbolo que representaba la prosperidad e importancia de Milán a nivel europeo. Con esta idea, el municipio de Milán impulsa el proyecte de recuperación del Navigli (Navigli en italiano significa canales). El objetivo de este trabajo ha sido, por un lado, explicar la evolución del urbanismo y la planificación territorial a lo largo de los siglos, el contexto actual de Milán y los elementos principales del proyecto de reapertura. Una vez entendida cual es la situación, se ha realizado un análisis urbanístico, demográfico y económico de un área especifica de la ciudad. Finalmente, se ha realizado una propuesta de mejora que se ha contrastado con el proyecto propuesto por el municipio de Milán y se han calculado los beneficios colectivos derivados de la recuperación urbanística del canal. Many of the cities that have been key throughout history were cities with ports. Milan, however, is a landlocked inland city. To solve this geographical problem, navigable channels were built surrounding the city, connecting it with the Adda and Ticino rivers, and were used to transport goods. This ring of water became of great importance for the city’s trade. But today only a small section of the channel remains uncovered since the rest was covered in 1929. Although many decades have passed since that time, for a large part of the population, the channels continue to represent the prosperity and importance of Milan on a European level. With this idea in mind, the municipality of Milan is promoting the project to reopen the Navigli (Navigli in Italian means channels). The objective of this work has been, on one hand, to explain the evolution of urbanism and territorial planning over the centuries, the current context of Milan, and the main elements of the reopening project. After that, an urban, demographic, and economic analysis of a specific area of the city has been carried out. Finally, a proposal for improvement has been made and it has been contrasted with the project proposed by the municipality of Milan. The collective benefits derived from the urban recovery of the channel have also been calculated.

La necesidad de un cambio en nuestro modelo de transporte actual en las grandes ciudades es cada día más evidente. El incremento en los últimos años de la congestión en las redes de transporte tiene como consecuencia el caos observado en los actuales centros urbanos: grandes congestiones de vehículos y grandes niveles de contaminación. Para mejorar estas situaciones, desde hace algunos años, están naciendo en las ciudades nuevos modos de transporte compartidos, más económicos y sostenibles que el vehículo privado. A partir de la necesidad de crear ciudades más sostenibles, y de complementar los sistemas de transporte público tradicionales con los nuevos modos de transporte compartidos, nace la idea de la “Mobility As A Service”. MaaS consiste en la integración de los diversos servicios de transporte que hay actualmente en las ciudades, tanto públicos como privados, en un único servicio de movilidad accesible desde una misma aplicación. Con el conocimiento adquirido durante la realización de este trabajo y siendo conscientes de la necesidad de implantar este servicio en las grandes ciudades, en este trabajo se estudia cómo introducir en Barcelona el servicio ofrecido por MaaS teniendo como referencia casos internacionales como Viena y Helsinki, donde ya está implantado el servicio, y otros casos de referencia a nivel nacional como es Madrid. Creando un modelo de implantación MaaS con todos los aspectos a tener en cuenta y una guía esquemática de las diferentes fases que han de tener lugar, se sugiere la ruta a seguir en la ciudad de Barcelona para llegar a implantar dicho servicio y crear así una ciudad más eficiente y sostenible. Implementando MaaS en Barcelona, situaríamos la ciudad a la cabeza de las más desarrolladas a nivel de movilidad, llegando a ser un ejemplo a seguir. The need for a change in our current transport model in large cities is more and more evident. The increasing congestion in recent years in transportation networks has resulted in the chaos observed in current urban centers: large vehicle congestions and high levels of pollution. To improve these situations, in recent years, new shared modes of transport have been born in cities, which are cheaper and more sustainable than the private vehicle. From the need to create more sustainable cities, and from the complement of the traditional public transport systems with the new shared modes of transport, the idea of “Mobility As A Service” was born. MaaS consists of the integration of the various transport services that currently exist in cities, both public and private, into a single mobility service accessible from the same application. With the knowledge acquired during the performance of this work and being aware of the need to implement this service in large cities, this work studies how to introduce the service offered by MaaS in Barcelona, taking as reference international cases such as Vienna and Helsinki, where the service has already been implanted, and other cases of reference at the national level like Madrid. By creating a MaaS implementation model with all the aspects to take into account and a schematic guide of the different phases that have to take place, the route to follow in the city of Barcelona is suggested in order to implement this service and consequently create a city more efficient and sustainable. By implementing MaaS in Barcelona, we would place the city at the head of the most developed in terms of mobility, becoming it an example to follow.

El present document dóna una visió amplia i detallada de la situació actual de Barcelona, vist des de les sis dimensions generals que engloba el concepte Smart City: governança, economia, medi ambient, mobilitat, ciutadans i vida. De la mateixa manera, també s’expliquen els reptes de futur que la ciutat ha d’afrontar a curt, mitjà i llarg termini si vol esdevenir una ciutat capdavantera en termes de sostenibilitat, justícia social i prosperitat econòmica, amb diverses propostes relacionades amb cadascuna de les sis vessants esmentades. Alhora també es tracta el concepte Smart City des d’un enfocament global. D’una banda, es realitza un anàlisi comparatiu entre tres estudis que valoren i classifiquen les ciutats en funció de la seva puntuació en cadascuna de les dimensions anteriors, així com també en altres categories derivades i pròpies de cada estudi. D’altra banda, aquest és un treball que, apart de centrar-se en l’estudi de Barcelona com a ciutat intel·ligent, també és de gran utilitat per discernir alguns processos i conflictes que són intrínsecs de la gran majoria de metròpolis del món, com ara la mobilitat o la digitalització. A més a més, no només està centrat en la transformació física i tecnològica de les mateixes, sinó també en la transcendència de la societat en el procés d’evolució d’un entorn urbà cada vegada més complex. Les dades i la informació recopilades durant l’estudi tenen un paper protagonista, ja que molts dels arguments i punts de discussió que apareixen al llarg del document es recolzen en diferents tipus de taules i gràfiques comparatives que ajuden a esclarir i validar tot allò que s’està exposant. El presente documento da una visión amplia y detallada de la situación actual de Barcelona, visto desde las seis dimensiones generales que engloba el concepto Smart City: gobernanza, economía, medio ambiente, movilidad, ciudadanos y vida. Del mismo modo, también se explican los retos de futuro que la ciudad debe afrontar a corto, medio y largo plazo si quiere convertirse en una ciudad líder en términos de sostenibilidad, justicia social y prosperidad económica, con varias propuestas relacionadas con cada una de las seis vertientes mencionadas. Asimismo también se trata el concepto Smart City desde un enfoque global. Por un lado, se realiza un análisis comparativo entre tres estudios que valoran y clasifican las ciudades en función de su puntuación en cada una de las dimensiones anteriores, así como también en otras categorías derivadas y propias de cada estudio. Por otra parte, este es un trabajo que, aparte de centrarse en el estudio de Barcelona como ciudad inteligente, también es de gran utilidad para discernir algunos procesos y conflictos que son intrínsecos de la gran mayoría de metrópolis del mundo, como la movilidad o la digitalización. Además, no sólo está centrado en la transformación física y tecnológica de las mismas, sino también en la trascendencia de la sociedad en el proceso de evolución de un entorno urbano cada vez más complejo. Los datos y la información recopilados durante el estudio tienen un papel protagonista, ya que muchos de los argumentos y puntos de discusión que aparecen a lo largo del documento se apoyan en diferentes tipos de tablas y gráficas comparativas que ayudan a esclarecer y validar todo lo que se está exponiendo. This document gives a broad and detailed view of the current situation in Barcelona, seen from the six general dimensions that the Smart City concept encompasses: governance, economy, environment, mobility, citizens and life. In the same way, the future challenges that the city must face in the short, medium and long term if it wants to become a leading city in terms of sustainability, social justice and economic prosperity are also explained, with various proposals related to each one of the six slopes mentioned. At the same time, the concept of Smart City is approached from a global perspective. On the one hand, a comparative analysis is carried out between three studies that evaluate and classify cities according to their score in each of the above dimensions, as well as in other categories derived from and specific to each study. On the other hand, this is a work that, apart from focusing on the study of Barcelona as a Smart City, is also very useful for discerning some processes and conflicts that are intrinsic to the vast majority of the world’s metropolises, such as mobility or digitalisation. In addition, it is not only focused on the physical and technological transformation of it, but also on the importance of society in the process of evolving in an increasingly complex urban environment. The data and information gathered during the study play a leading role, as many of the arguments and discussion points that appear throughout the document are supported by different types of comparative tables and graphs that help to clarify and validate everything that is exposing. Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

This paper presents a framework to support the assessment of urban design projects through Urban Living Labs (ULLs). The framework is based on the Tactical Urbanism (TU) practices and involves the use of Mobile Urban Elements (MUE) in uncertain and potentially confusing conditions (e.g., the COVID-19 context). The methodology includes the application of the Four-Phase Model (problem and ideation, development, implementation, testing and assessment, final proposal) and a quantitative and qualitative assessment. The proposed assessment criteria were developed through an evaluation according to three aspects: (1) feasibility impact, (2) social impact, and (3) spatial impact. The methodology was applied to Furnish, an urban design project based on a ULL and prototyping, which was recently developed in five European cities. The empirical results, obtained using the impact analysis, indicate that the prototypes developed in the project are transferable to other cities and generate social interaction in public spaces. The applied research showed that the Four-Phase Model may be used as a new and improved iterative design process: the LOOP Scheme. The application of this assessment methodology to ULLs may provide valuable information for the future planning of urban interventions in public spaces.

Treballs Finals del Grau de Sociologia, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021 , Tutor: Gemma Vilà Bosqued, Aquest treball tracta d’estudiar la mobilitat residencial entre municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona en el període anterior a la Covid tenint en compte la influència del mercat de l'habitatge per veure quins fluxos de mobilitat residencial hi ha i de quina manera el preu de l'habitatge redueix o augmenta aquests desplaçaments. L'objectiu principal és esclarir quins són els municipis que absorbeixen i expulsen població segons els preus de l’habitatge. S’han fet servir les dades de l'EVR i les dades sobre els preus del lloguer i venda de cada municipi per analitzar la relació que tenen. També es vol aclarir les causes de la mobilitat a través de l'anàlisi de característiques sociodemogràfiques i les conseqüències de la mobilitat. Els resultats han mostrat que la ciutat de Barcelona i els seus voltants expulsen població i els que n’atrauen són les ciutats mitjanes i pobles d’arreu de la RMB i que hi ha una relació d'influència entre el preu de compravenda i les altes i baixes d’un municipi. L’edat és un factor molt important en les causes de la mobilitat com també el règim de tinença i l’estat civil. La classe social és un condicionant d’aquesta, ja que modula els fluxos existents i condueix a les persones a zones de nivell socioeconòmic similar.

Comunicació presentada al XVIII Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Bellaterra del 24 al 27 de setembre de 2003. El trabajo, basado en los resultados de una investigación realizada por el Centre d'Estudis Demogràfics por encargo de la Dirección General de Empleo y Asuntos Sociales de la Comisión Europea, pretende analizar las dimensiones sociales de la movilidad residencial en dos de sus aspectos básicos: en primer lugar, la inserción social de los individuos, entendiendo como tal tanto la participación formal en clubes, asociaciones, etc., como las relaciones cotidianas de amistad y vecindad; y, en segundo lugar, la calidad del entorno residencial medida por la presencia o no de disfunciones como la delincuencia, el ruido o la contaminación. Para realizar dicho análisis se cuenta con los datos procedentes del Panel de Hogares de la Unión Europea, que permite, aparte de subrayar las diferencias regionales entre los distintos países que lo componen, realizar un análisis temporal de dichos procesos y, consecuentemente, establecer una posible relación de causalidad entre ellos. El treball, basat en els resultats d'una investigació realitzada pel Centre d'Estudis Demogràfics per encàrrec de la Direcció General de Treball i Asumptes Socials de la Comisió Europea, pretén analitzar les dimensions socials de la mobilitat residencial en dos dels seus aspectes bàsics: en primer lloc, la inserció social dels individus, entenent com a tal la participació formal en clubs, asociacions, etc., com les relacions quotidianes d'amistat i veinatge; i en segon lloc, la qualitat de l'entorn residencial mesurada per la presència o no de disfuncions com la delinqüència, el soroll o la contaminació. Per realitzar aquest anàlisi es compta amb les dades procedents del Panell de Llars de la Unió Europea, que permet, a banda de subratllar les diferències regionals entre els diferents països que el componen, realitzar un anàlisi temporal d'aquest procés i conseqüentment, establir una possible relació de causalitat entre ells. This paper is based on the results of an investigation carried out by the Centre d'Estudis Demogràfics for the General Direction of Employment and Social Matters of the European Commission. It aims at analyzing two basic aspects of the social dimensions of residential mobility: first, the social insertion of the individuals, understood in terms of formal participation in clubs, associations, etc., and everyday relations of friendship and neighbourhood; and, second, the quality of the residential environment measured by the presence or absence of negative aspects such as delinquency, noise or air pollution. Data from the European Community Household Panel have been used. This not only underlines the regional differences among the countries that integrate it, but using a longitudinal analysis of the above mentioned processes, establishes possible relations of causality among them.

La importancia de la experiencia residencial de los sujetos en sus decisiones de movilidad es un hecho reconocido, sin embargo, apenas existen estudios al respecto que traten de cuantificar el efecto de dicho bagaje residencial, y aún menos que traten de analizar cómo puede modular las decisiones de movilidad. En el presente trabajo respondemos precisamente a estas dos cuestiones: ¿cómo influye la experiencia residencial previa de los sujetos con los distintos entornos en la elección por los mismos? y, lo que es más relevante, ¿existen diferencias en los determinantes individuales de elección de entorno residencial según dicha experiencia previa? Para ello, se analizan los determinantes de la centralización y la suburbanización en las áreas metropolitanas españolas a partir de modelos logísticos con los datos del último censo disponible. Se confirma que el hecho de tener experiencia previa en los distintos entornos es un factor relevante para moverse hacia los mismos, pero no solo eso, sino que además los determinantes de dichas elecciones varían sustancialmente según se trate de movimientos de ida o vuelta, lo que apunta a que probablemente tengan explicaciones sustancialmente diferentes., The importance of residential experiences in mobility decisions is a well-known fact. However, there are fewer studies quantifying the effect of this residential background, and even less analyzing how it modulates mobility decisions. In this paper we answer two questions: how does previous residential experience with different environments influence residential location choice? And more important, are there differences in the individual triggers of choice according to such previous experience? To address these issues, the determinants of centralization and suburbanization in Spanish metropolitan areas are studied using logistic regression models on data from the last available census (2011). It is confirmed that previous experience in the different environments is a relevant factor to move towards them. Furthermore, mobility triggers vary substantially depending on previous residential experience with the environment, pointing out that first-time arrivals and return moves probably have different explanations.

Treball presentat al XIX Congrés del Grupo de Población de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Pamplona, 29 juny-1 juliol 2006. A comienzos del año 2005, la población de nacionalidad extranjera registrada en el Padrón continuo del Ayuntamiento de Barcelona superaba los doscientos mil residentes, aproximadamente un 14% del conjunto de la población. Estas cifras aparecen como resultado del incremento y aceleración de los flujos migratorios internacionales, en una dinámica que se inició en el último quinquenio de la década de los noventa. En este contexto, Barcelona ha ejercido un notorio papel de punto de atracción de la inmigración internacional. Tras un primer episodio de asentamiento, de mayor o menor duración, la población de nacionalidad extranjera se incorpora a las dinámicas residenciales urbanas. El objetivo de esta comunicación es el de analizar la intensidad de la movilidad residencial entre la población de nacionalidad extranjera residente en Barcelona, el perfil demográfico de los que cambian de municipio y las relaciones territoriales que se establecen entre la ciudad de Barcelona y la Región Metropolitana. Se identificarán las especificidades de los comportamientos y estrategias residenciales de las principales nacionalidades, y se contrastarán con el patrón residencial de la población española. Finalmente, se calibrará la incidencia que la irrupción de la movilidad residencial de la población extranjera puede ejercer sobre la movilidad global de la Región Metropolitana y el modelo que ha presentado en los últimos años. Para este fin se analizarán los datos de la Estadística de Variaciones Residenciales del periodo 2000-2004. A començaments de l'any 2005, la població de nacionalitat estrangera enregistrada al Padró continu de l'Ajuntament de Barcelona superava els dos cents mil residents, aproximadament un 14% del conjunt de la població. Aquestes xifres apareixen com resultat de l'increment i l'acceleració dels fluxos migratoris internacionals, en una dinàmica que es va iniciar en el darrer quinquenni de la dècada dels noranta. En aquest context, Barcelona ha exercit un notori paper com a punt d'atracció de la immigració internacional. Després d'un primer episodi d'assentantament, de major o menor durada, la població de nacionalitat estrangera s'incorpora a les dinàmiques residencials urbanes. L'objectiu d'aquesta comunicació és analitzar la intensitat de la mobilitat residencial de la població de nacionalitat estrangera resident a Barcelona, el perfil demogràfic dels que canvien de municipi i les relacions territorials que s'estableixen entre la ciutat de Barcelona i la Regió Metropolitana. S'identificaran les especificitats dels comportaments i les estratègies residencials de les principals nacionalitats, i es contrastaran amb el patró residencial de la població espanyola. Finalment, es calibrarà la incidència que la irrupció de la mobilitat residencial de la població estrangera pot exercir sobre la mobilitat global de la Regió Metropolitana i el model que ha presentat en els darrers anys. Amb aquest objectiu s'analitzaran les dades de l'Estadística de Variacions Residencials del període 2000- 2004. In 2005 the foreign population in the city of Barcelona reached 200 thousand residents, approximately 14% of whole population, as a result of the increment and acceleration of international migratory flows during the last years. In this context, Barcelona has become an important focal point of attraction for international migration. After a first episode of settlement, the population of foreign nationality joins the urban residential dynamics. The goal of this paper is to analyze the intensity of residential mobility and its evolution between 2000 and 2004 among the foreign population living in Barcelona, with special interest in the spatial relations that are established between the city and its metropolitan area. We will compare the patterns of the foreign population to those of the Spanish population and measure the impact of foreign population mobility on the global mobility of the metropolitan area.

Població estrangera, immigració internacional, distribució de la població, mobilitat residencial, estructura per sexe i edat, Regió Metropolitana de Barcelona. Un dels principals canvis observats en les gran àrees urbanes espanyoles durant aquests darrers deu anys es deu a la incorporació de la població de nacionalitat estrangera (amb una alta intensitat i en un espai de temps breu). En aquest article s'analitza el cas de la ciutat de Barcelona i la seva Regió Metropolitana que, entre 1998 i 2007, ha agregat més de mig milió de nous residents estrangers, el que ha comportat un creixement demogràfic considerable, del voltant del 14% de la població inicial, tot i que amb diferències territorials remarcables. Aquesta dinàmica trenca amb l'estancament de població del període 1981-1996. L'article centra l'atenció en tres de les dinàmiques afectades directament per l'arribada de la immigració internacional, com és el creixement i la distribució de la població en la Regió Metropolitana, el seu impacte sobre la mobilitat residencial i les dinàmiques de suburbanització, i les conseqüències d'aquests canvis sobre l'estructura per sexe i edat de la població dels diferents àmbits metropolitans. Uno de los principales cambios acaecidos en las grandes áreas urbanas españolas durante estos últimos diez años se debe a la incorporación de población de nacionalidad extranjera, que se ha producido con una elevada intensidad y en un breve lapso de tiempo. En esta comunicación se explora el caso de la ciudad de Barcelona y su región metropolitana, que entre 1998 y 2007 ha incorporado más de medio millón de nuevos residentes extranjeros, causando un crecimiento demográfico considerable, en torno al 14% de la población inicial, aunque con diferencias territoriales remarcables. Esta dinámica rompe con el estancamiento de población del periodo 1981-1996. La atención se centrará en tres dinámicas que se encuentran directamente afectadas por la incorporación de la población extranjera, como son el crecimiento y la distribución de la población en la región metropolitana, el impacto sobre la movilidad residencial, y las consecuencias sobre la estructura por sexo y edad de la población. One of the most important changes that large Spanish urban areas have experienced in the last decade is the massive arrival of foreign nationality immigrants. This process has been very intense and concentrated in time. This paper explores the specific case of the city and the metropolitan area of Barcelona, where the number of foreign nationality residents between 1998 and 2007 has risen by more than half a million persons, surpassing 14% of the previous population. However, it should be noted that remarkable territorial differences are observed. This new dynamics of significant growth puts an end to the previous period (1981-1996), characterised by a stable population. Therefore, the paper will focus in three dynamics, which are affected by the arrival of foreign immigrants: the population growth and distribution within the metropolitan area; the impact on residential mobility; and the consequences of the age-and-sex population structure.

La suburbanización, consustancial al fenómeno metropolitano, ha propiciado importantes cambios en el panorama urbano español durante las últimas décadas. En paralelo al desarrollo metropolitano, se han transformado las características de los actores individuales que tomaban parte en él. Esta investigación se centra en las variaciones en los perfiles de edad, sexo y condición sociolaboral de los protagonistas de la movilidad residencial, dentro de la cual la suburbanización no es sino el tipo de movimiento más característico. Se utilizan las matrices de movilidad de los censos de 1991 y 2001 de las áreas metropolitanas españolas, analizadas conjuntamente. Los resultados muestran un cambio en las pautas por edad de la movilidad metropolitana y, sobre todo, la generalización, durante los años noventa, de la alta movilidad residencial en todas las categorías sociales. Tendencia que muestra la creciente importancia de la movilidad como parte constitutiva de la vida urbana. La suburbanització, consubstancial al fenomen metropolità, ha propiciat canvis importants al panorama urbà espanyol durant les darreres dècades. En paral·lel al desenvolupament metropolità, s'han transformat les característiques dels actors individuals que en formaven part. Aquesta recerca se centra en les variacions dels perfils per edat, sexe i condició sociolaboral dels protagonistes de la mobilitat residencial, dins de la qual la suburbanització no és altra cosa que el tipus de moviment més característic. Es fan servir les matrius de mobilitat de les àrees metropolitanes espanyoles, extretes dels censos dels anys 1991 i 2001 i analitzades conjuntament. Els resultats mostren un canvi en les pautes per edat de la mobilitat metropolitana y, sobretot, la generalització, durant els anys noranta, de l'elevada mobilitat residencial a totes les categories socials. Aquesta tendència evidencia la importància creixent de la mobilitat com a part constitutiva de la vida urbana. La suburbanisation, en tant qu'élément clé de la dynamique métropolitaine, a apporté des changements importants au paysage urbain de l'Espagne durant les dernières décennies. Parallèlement à la croissance des métropoles, la plupart des caractéristiques des agents individuels qui participent à ce sujet ont été transformées. Cette recherche s'intéresse à les changements dans les profils d'âge, sexe et profession des personnes qui participent à la mobilité résidentielle, un phénomène plus large dans lequel la suburbanisation est le processus le plus représentatif. Les matrices de mobilité de la population à partir des recensements de 1991 et de 2001 ont été utilisées. Les données provenant des différentes zones métropolitaines ont été agrégées et, ensuite, analysées dans son ensemble. Les résultats montrent des changements importants dans la structure par âge de la mobilité urbaine, et surtout, que les niveaux élevés de mobilité résidentielle étaient répandues dans toutes les couches sociales pendant les années 90. Cette évolution confirme le poids croissant de la mobilité dans la vie urbaine de l'Espagne. Suburbanization, as a key part of metropolitan dynamics, has brought critical changes to the urban landscape of Spain throughout the last decades. Paralleling this metropolitan growth, the characteristics of the individual agents taking part in it were transformed. This research focuses on changes in the age, sex and occupational profiles of individuals participating in residential mobility; a wider phenomenon in which suburbanization is the most representative process. Population mobility matrixes from the 1991 and 2001 censuses have been used. Data from the different metropolitan areas have been aggregated and then analyzed as a whole. The results show that the age pattern of metropolitan mobility has changed significantly, and in particular, that high residential mobility levels were widespread in all social groups during the 90s. This evolution confirms the growing weight of mobility in Spanish urban life.

Comunicació presentada al XVIII Congreso de la Asociación de Geógrafos Españoles, celebrat a Bellaterra del 24 al 27 de setembre de 2003. La presente comunicación pretende mostrar las divergencias existentes en las estrategias y comportamientos residenciales adoptados por la población de trece países miembros de la Unión Europea. El trabajo se construye a partir de los datos extraídos del European Communitiy Household Panel, una encuesta realizada a escala europea que contiene información sociodemográfica común para todos los países miembros. El análisis de la intensidad con la que los individuos realizan desplazamientos residenciales sobre el territorio, así como el estudio del momento vital en que los individuos cambian de residencia son los principales ejes de la investigación. El enfoque comparativo que se le ha dado al análisis de ambos fenómenos ha permitido detectar la existencia de importantes contrastes en el comportamiento residencial de los individuos europeos. De esta manera, las conclusiones giran alrededor de la existencia de un heterogéneo mapa europeo en el que se subrayan los contrastes entre los comportamientos residenciales de la población del norte y del sur. Aquesta comunicació pretén mostrar les diferències existents en les estratègies i comportaments residencials adoptats per la població de tretze països membres de la Unió Europea. El treball es construeix a partir de les dades extretes del European Community Household Panel, una enquesta realitzada a escala europea que conté informació sociodemogràfica comuna per a tots els països membres. Les anàlisis de la intensitat amb la que els individus realitzen desplaçaments residencials sobre el territori, així com l'estudi del moment vital en el que els individus canvien de residència són els principals eixos de la investigació. Les conclusions giren al voltant de l'existència d'un mapa europeu heterogeni en el que es subratllen els contrastos entre els comportaments residencials de la població del nord i del sud. This work aims at analysing the differences in the residential behaviour of the population living in thirteen countries of the European Union. The paper is based on data extracted from the European Community Household Panel, an European survey that contains the same social and demographic information for all the member countries. This investigation comprises two main topics. First, the analysis of the level of residential mobility among all the selected countries, and second, analysis of the influence of age and life cycle in people's residential behaviour. The comparative approach to both topics points out the existence of many differences in the residential behaviour of Europeans. In this way, the conclusions of this work are about a heterogeneous European map where there are many contrasts between the behaviour of Northern and Southern people.

La Ciudad de los 15 Minutos está en el centro de los debates y reflexiones urbanísticas a nivel mundial. Esta propuesta, impulsada por el profesor e investigador Carlos Moreno para y desde París, ha suscitado mucho interés y ya está siendo replicada. Aunque, por estar todavía en desarrollo, aún no podemos realizar un balance entre ideas, propuestas y realizaciones, sí estimamos pertinente aclarar y matizar algunos conceptos de lo que sería este ‘nuevo urbanismo’, en términos de Ascher. Se trata de una renovación ambiciosa que no podemos esquematizar como si fuera apenas una nueva marca, sino entenderla en un marco político, teórico y técnico que sustenta una idea de ciudad en transición y transformación. Peer Reviewed Objectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i Benestar Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima Objectius de Desenvolupament Sostenible::17 - Aliança per a Aconseguir els Objetius Objectius de Desenvolupament Sostenible::10 - Reducció de les Desigualtats Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Es tracta d'un treball final de grau amb l'objectiu de conèixer i analitzar la història i actualitat del barri del Poble Sec de Barcelona i la seva mobilitat. Finalment es realitzen propostes de millora per a reduir l'espai públic ocupat per vehicles motoritzats i d'aquesta manera, millorar la mobilitat a peu i amb bicicleta dels veïns i veïnes del barri, fomentant la mobilitat sostenible. Se trata de un trabajo final de grado con el objetivo de conocer y analizar la historia y actualidad del barrio del Poble Sec de Barcelona y su movilidad. Finalmente se realizan propuestas de mejora para reducir el espacio público ocupado por vehiculos motorizados y de esta manera, mejorar la movilidad a pie y en bicicleta de los vecinos y vecinas del barrio, fomentando la movilidad sostenible. It is a final degree project with the aim of knowing and analyzing the history and current affairs of the Poble Sec neighborhood of Barcelona and its mobility. Finally, improvement proposals are made to reduce the public space occupied by motorized vehicles and thus improve mobility on foot and by bicycle of residents of the neighborhood, promoting sustainable mobility.

La tendència d’utilització de patinets elèctrics en petits desplaçaments ha augmentat considerablement en els últims anys, gràcies a la introducció en el mercat de productes més econòmics i eficients, fent que el tipus de mobilitat fins ara existents en les ciutats es comenci a reconsiderar. El naixement d’empreses de lloguer de vehicles tant de mobilitat personal com patinets passant per motos o fins i tot cotxes, a ocasionat més dubtes a la mobilitat de les ciutats i a l’administració pública. Aquest projecte té com a objectiu buscar una solució de disseny d’un nou model de mobilitat urbana gestionant l’aparcament i càrrega de patinets elèctrics. La proposta obtinguda s’adapta als plans de reducció d’emissions i mobilitat sostenible de les ciutats implementant una plataforma d’estacionament i càrrega de patinets elèctrics aprofitant espais de places d’automòbils de pàrquings interiors, aprofitant espais que es veuran afectats per la transformació del transport. Els compartiments de la plataforma són completament tancats i tota la interacció amb l’usuari es realitza mitjançant una app, reduint recursos i adaptant-nos a la revolució tecnològica. A més a més està dissenyada de manera modular i disposa d’un sistema de tancament mitjançant electropistons. La tendencia de utilización de patinetes eléctricos en pequeños desplazamientos ha aumentado considerablemente en los últimos años, gracias a la introducción en el mercado de productos más económicos y eficientes, haciendo que el tipo de movilidad hasta ahora existentes en las ciudades se empiece a reconsiderar. El nacimiento de empresas de alquiler de vehículos tanto de movilidad personal como patinetes pasando por motos o incluso coches, ha ocasionado más dudas a la movilidad de las ciudades y en la administración pública. Este proyecto tiene como objetivo buscar una solución de diseño de un nuevo modelo de movilidad urbana gestionando el aparcamiento y carga de patinetes eléctricos. La propuesta obtenida se adapta a los planes de reducción de emisiones y movilidad sostenible de las ciudades implementando una plataforma de estacionamiento y carga de patinetes eléctricos aprovechando espacios de plazas de automóviles de parkings interiores, aprovechando espacios que se verán afectados por la transformación del transporte. Los compartimentos de la plataforma son completamente cerrados y toda la interacción con el usuario se realiza mediante una app, reduciendo recursos y adaptándonos a la revolución tecnológica. Además está diseñada de manera modular y dispone de un sistema de cierre mediante electropistones. The trend of using electric scooters on small journeys has increased considerably in recent years, thanks to the introduction of cheaper and more efficient products on the market, causing the type of mobility that has existed in cities to begin to be reconsidered. The boom of car rental companies for both personal mobility and scooters, including motorcycles and even cars, has caused more doubts about the mobility of cities and the public administration. This project aims to find a design solution for a new model of urban mobility by managing the parking and charging of electric scooters. The proposal obtained adapts to the plans to reduce emissions and sustainable mobility of cities by implementing a platform for parking and charging electric scooters taking advantage of spaces for parking spaces in indoor parking lots, taking advantage of spaces that will be affected by the transformation of transport. The compartments of the platform are completely closed and all the interaction with the user is done through an app, reducing resources and adapting to the technological revolution. It is also modularly designed and has an electropiston closure system.

Cities are key actors in the fight against climate change since they are major sources of greenhouse gas (GHG) emissions while at the same time they experience the negative impact of this phenomenon. Mitigating and adapting to climate change requires fundamental changes in urbanism and city automobile traffic. Superblocks, a grid of blocks and basic roads forming a polygon, approximately 400 by 400 m, are one of the instruments for such changes. These type of city Superblocks represent a new model of mobility that restructures the typical urban road network, thereby substantially reducing automobile traffic, and accordingly GHG emissions, while increasing green space in the city and improving the health and quality of life of its inhabitants. Furthermore, the Superblocks do not require investment in hard infrastructures, nor do they involve demolishing buildings or undertaking massive development, they are in fact very low-tech urbanism. The city of Barcelona has been implementing Superblocks as one of the measures to combat climate change with very positive results. The paper analyzes the concept of the Superblock and its relation with climate change in cities. Along these lines, it analyzes the pioneer experience of Barcelona in the development and implementation of the Superblocks, as a radical plan aimed at taking back the streets from cars. The role of political power and institutional leadership has been key in societal acceptance and the achievement of tangible results. But there are also obstacles and drawbacks in the development of these types of Superblocks, such as the necessity to redesign the collective transport network so that car traffic can truly be reduced in cities, the possible negative influence on traffic going in and out of the city, the lack of visible advantages if they are not implemented in the entire city, the risk of gentrification in the areas with Superblocks, public opposition, and opposition from certain sectors of the business community.

En el marc d’un cert retorn al camp per part d’alguns col·lectius i en determinats territoris, dones formades s’instal·len en aquests entorns rurals i des de la seva posició contribueixen a construir la ruralitat actual. Aquest és un fenomen nou a diverses àrees rurals d’Espanya i d’Europa i frena la tendència d’un procés sostingut de despoblament rural selectiu quant a edat i gènere que ha afectat negativament les dones joves. Aquest article pretén donar a conèixer la trajectòria de vida d’algunes dones de Catalunya i Galícia que han decidit viure en entorns rurals i que resideixen al mateix municipi, comarca o província on van néixer. Ens interessa saber què els ha portat a viure al món rural i si aquesta permanència o tornada al lloc d’origen té a veure amb motius familiars, laborals o socioambientals que puguin il·lustrar la tendència d’aquestes noves ruralitats. De forma expressa, relacionem la seva trajectòria de mobilitat residencial amb el nivell d’estudis i l’ocupació laboral. L’estudi constata que els aspectes socioambientals i emocionals són importants en el retorn i corrobora que, amb igualtat de formació acadèmica, hi ha diferències d’oportunitats segons el grau de ruralitat., In the context of a certain ‘back to the countryside’ move on the part of certain groups and in specific geographic areas, educated women are settling in the rural environment and from this position are helping to build the new rurality. This is a new phenomenon, seen in several rural areas of Spain and other countries in Europe, which is slowing down a sustained process of rural depopulation, selective in terms of age and gender, that has negatively affected young women. This article aims to illustrate the life journeys of some women from Catalonia and Galicia who have made the choice to live in rural areas, in the same municipality, county or province where they were born. Our aim is to ascertain, first, what factors have led them to live in the rural environment and, second, whether their return to their place of origin is related to family, work or social and environmental reasons, which could give us an insight into the way in which the new ruralities are being shaped. We explicitly relate women’s paths of residential mobility to their level of education and their occupation. The study reveals that socio-environmental and emotional factors are important in the desire to return and it indicates that, given equal educational backgrounds, there are differences in opportunities depending on the degree of rurality of the different areas., En el marco de un cierto retorno al campo por parte de algunos colectivos y en determinados territorios, mujeres formadas se instalan en el medio rural y desde su posición contribuyen a construir la ruralidad actual. Este es un fenómeno nuevo en diversas áreas rurales de España y Europa que frena la tendencia de un proceso sostenido de despoblamiento rural selectivo en cuanto a la edad y al género que ha afectado negativamente a las mujeres jóvenes. Este artículo pretende dar a conocer la trayectoria de vida de algunas mujeres de Cataluña y Galicia que han decidido vivir en entornos rurales y que residen en el mismo municipio, comarca o provincia donde nacieron. Nos interesa saber qué las ha llevado a vivir en el medio rural y si esta permanencia o vuelta al lugar de origen se relaciona con motivos familiares, laborales o socioambientales que puedan ilustrar la tendencia de las nuevas ruralidades. De forma expresa, relacionamos la trayectoria de movilidad residencial de las mujeres con su nivel de estudios y la ocupación laboral. El estudio constata que los aspectos socioambientales y emocionales son importantes en el retorno y corrobora que, con igualdad de formación académica, hay diferencias de oportunidades según el grado de ruralidad., Dans le cadre d’un certain retour au champ de la part de certains groupes et sur des territoires déterminés, des femmes formées s’installent en milieu rural et contribuent depuis leur position à bâtir la ruralité actuelle. Il s’agit d’un phénomène nouveau dans plusieurs zones rurales de l’Espagne et de l’Europe qui freine la tendance d’un processus soutenu de dépeuplement rural sélectif en ce qui concerne l’âge et le genre et qui a négativement affecté les femmes jeunes. Cet article souhaite faire connaître la trajectoire de vie de quelques femmes de la Catalogne et de la Galice qui ont décidé d´habiter dans des environnements ruraux et qui résident dans la même commune, région ou province où elles sont nées. Nous cherchons à savoir ce qui les a amenées à vivre dans un milieu rural et si cette permanence ou retour au lieu d’origine est liée à des motifs familiaux, professionnels ou socio-environnementaux qui puissent illustrer la tendance des nouvelles ruralités. Nous associons expressément la trajectoire de mobilité résidentielle des femmes avec leur niveau d’études et leur profession. L’étude constate que les aspects socio-environnementaux et émotionnels sont importants dans ce retour et ce qui confirme que, à avec une formation académique similaire, il existe des différences d’opportunités selon le degré de ruralité.

La ciutat de Barcelona viu en una renovació constant del seu teixit urbà així com la seva economia es va transformant. Hi ha hagut grans punts d’inflexió al llarg de la seva història que exemplifiquen perfectament aquesta relació, en són bon exemple el Pla Cerdà del 1860, seguit de les annexions l’any 1987 dels pobles dels voltants, el gran flux d’immigrants d’altres parts d’Espanya en la dècada dels anys 50, el Planejament General Metropolità de 1976 i les posteriors Olimpíades del 1992. Tot aquest conjunt d’esdeveniments històrics han anat modelant la ciutat fins a convertir-la en la Barcelona cosmopolita i oberta que tots coneixem avui dia. Tot gran benefici té un preu, i en el cas de Barcelona aquest preu l’ha pagat el districte de Sant Andreu que ha estat condemnat a un feix d’infraestructures viàries de gran capacitat que el separen del parc fluvial del Besòs i del seu veí a l’altra banda del riu, Santa Coloma de Gramenet. S’ha de dir que aquest preu ja el va pagar el riu Besòs en el seu dia arribant a ser un dels rius més contaminats de tot Europa però gràcies a una restauració per part d’aquesta i dels veïns, va patir una gran millora, tant d’espai verd local com per a la connectivitat d’ambdós territoris. Agafant aquesta millora de referència, es planteja l’objectiu principal del present treball de millorar la connectivitat i la mobilitat sostenible entre Sant Andreu i Santa Coloma de Gramenet. Per obtenir aquesta fita, es fa una anàlisi urbanístic de l’actual estat dels dos territoris i de la seva mobilitat així com les existents alternatives per a moure’s. Per a la millor qualitat de l’anàlisi, aquesta deriva a la vegada en avaluar els efectes socials i econòmics que implica la present connectivitat entre Sant Andreu i Santa Coloma de Gramenet en els propis territoris d’estudi i centre del treball com també en tot l’àmbit territorial del Besòs on es troben ubicats. El treball comença explicant els antecedents històrics i urbanístics del riu Besòs, el districte de Sant Andreu i el Municipi de Santa Coloma de Gramenet. Continua descrivint les seves actuals característiques socials, urbanístiques i econòmiques. Un cop tot definit, es procedeix a realitzar una diagnosi de la mobilitat existent com també de les seves opcions de connexió. Finalment i per acabar, es fan una sèrie de propostes de millora de la connectivitat.

La pandèmia de la Covid-19 ha tingut un impacte a escala mundial en tots els sectors. En aquest context de situació actual la mobilitat és un sector fonamental i ha de ser gestionada de la millor manera possible per a poder assegurar confiança als usuaris en el retorn de la “nova normalitat”. El confinament ha impactat tots els modes de transport ja sigui a escala urbana com a escala nacional o internacional. Alguns modes de transport com el sector aeri o el transport públic s’han vist més afectats que d’altres amb disminucions arribant al 1% de la mobilitat habitual. Nombres històrics que tenen una repercussió molt important i que fan que diverses entitats públiques i privades actuïn amb la intenció de fomentar una recuperació lo més favorable possible per al sector. Recuperació lenta i difícil a l’espera d’una vacuna o d’un control més estable de la pandèmia. La gestió de la mobilitat sent directament afectada per l’avanç de la pandèmia, té com a objectiu oferir la màxima seguretat als ciutadans i demostra estar cada dia més preparada. La pandemia de la Covid-19 ha tenido un impacto a escala mundial en todos los sectores. En este contexto de situación actual la movilidad es un sector fundamental y debe ser gestionada de la mejor manera posible para poder asegurar confianza a los usuarios en el regreso de la "nueva normalidad". El confinamiento ha impactado todos los modos de transporte ya sea a escala urbana como a escala nacional o internacional. Algunos modos de transporte como el sector aéreo o el transporte público se han visto más afectados que otros con disminuciones llegando al 1% de la movilidad habitual. Números históricos que tienen una repercusión muy importante y que hacen que diversas entidades públicas y privadas actúen con la intención de fomentar una recuperación lo más favorable posible para el sector. Recuperación lenta y difícil a la espera de una vacuna o de un control más estable de la pandemia. La gestión de la movilidad siendo directamente afectada por el avance de la pandemia, tiene como objetivo ofrecer la máxima seguridad a los ciudadanos y demuestra estar cada día más preparada. The Covid-19 pandemic has had a worldwide impact on all sectors. In this context of the current situation, mobility is a fundamental sector and must be managed in the best possible way in order to ensure the confidence of users in the return of the "new normality". Lockdown has impacted all modes of transport whether on an urban scale or on a national or international scale. Some modes of transport, such as the air sector or public transport, have been more affected than others with decreases of up to 1% of regular mobility. Historical numbers that have a big impact and make various public and private entities act with the intention of promoting a recovery as favorable as possible for the sector. A slow and difficult recovery while waiting for a vaccine or more stable control of the pandemic. Management mobility, being directly affected by the advance of the pandemic, aims to offer maximum security to citizens and proves to be more and more prepared.

Aquest treball tracta de fer un breu repàs i anàlisi, al llarg de la història, del concepte de la mobilitat aèria urbana a les diferents disciplines de l’arquitectura, el cinema , el art i la literatura .Per tal clarificar i fer palès aquells aspectes que puguin ser d’interès per a la futura construcció d’un marc teòric sobre la mobilitat aèria. El concepte de poder-se desplaçar per la ciutat amb un sistema eficient, ràpid i solvent pel cel de les ciutats ha esdevingut un somni des de fa molts anys. Encara no ser gaire conscients, el món es troba en una etapa de canvi i transformació molt avançada que està demanant a crits començar a treballar sobre els aspectes de la futura infraestructura aèria urbana. Este trabajo trata de hacer un breve repaso y análisis a lo largo de la historia; del concepto de la movilidad aérea urbana a las diferentes disciplinas de la arquitectura, el cine, el arte y la literatura .Con el fin de esclarecer y hacer patente aquellos aspectos que puedan ser de interés para la futura construcción de un marco teórico sobre la movilidad aérea. El concepto de poder desplazarse por la ciudad con un sistema eficiente, rápido y solvente por el cielo de las ciudades se ha convertido en un sueño desde hace muchos años. Aún no ser muy conscientes, el mundo se encuentra en una etapa de cambio y transformación muy avanzada que está pidiendo a gritos empezar a trabajar sobre los aspectos de la futura infraestructura aérea urbana. This work tries to make a brief review and analysis throughout the history of the concept of urban air mobility to the different disciplines of architecture, cinema, art and literature, in order to clarify and make clear those aspects that may be of interest for the future construction of a theoretical framework of urban air mobility. The concept of being able to move around the city with an efficient, fast and solvent system in the city skies has become a dream for many years.Still not very aware, the world is in a very advanced stage of change and transformation that suggests to start working on the aspects of the future urban air infrastructure.

El treball estudia els futuribles canvis en mobilitat que s’esperen per als propers anys, amb especial atenció sobre el sector urbà. Es revisen les implicacions tant ambientals, socials com econòmiques de l’electrificació del transport. En aquest àmbit, s’analitzen las emissions de gasos d’ efecte hivernacle de diferents configuracions de vehicle, com poden ser vehicles de combustió interna, híbrids, híbrids endollables, elèctrics amb bateria o vehicles amb pila d’hidrogen, durant la seva vida útil i també les emissions provocades per la generació d’electricitat per al seu ús en vehicles i en diferents localitzacions. Les dates i els volums en què el mercat adoptarà aquests vehicles elèctrics també són estudiats i exposats. A l’estudiar sectors urbans, es posa especial atenció en la recent implementació de tendències de vehicles compartits, que disten del tradicional sistema de vehicles privats en conjunció amb el transport públic, això pot implicar canvis substancials en la necessitat de tenir vehicles privats i trastoca les bases de la mobilitat urbana. Finalment, s'analitzen petits vehicles de mobilitat personal elèctrics, de cost y capacitats reduïdes, juntament amb la incorporació de vehicles autònoms que també són estudiats en referència als canvis i impactes socioeconòmics que podrien comportar per al sector de la mobilitat. El trabajo estudia los futuribles cambios en movilidad que se esperan para los próximos años, con especial atención en el sector urbano. Se revisan las implicaciones tanto ambientales, sociales como económicas de la electrificación del transporte. En este ámbito, se analizan las emisiones de gases de efecto invernadero de distintas configuraciones de vehículo, como pueden ser vehículos de combustión interna, híbridos, híbridos enchufabas, eléctricos con batería o vehículos con pila de hidrógeno, a lo largo de su vida útil y también las emisiones debidas a la generación de electricidad para el uso en vehículos y en diferentes ubicaciones. Los tiempos y volúmenes en que el mercado adoptará estos vehículos eléctricos también son estudiados y expuestos. Al tratar sectores urbanos, se pone especial atención en la reciente implementación de tendencias de vehículos compartidos, que distan del tradicional sistema de vehículos privados junto a transporte público, que puede implicar cambios sustanciales en la necesidad de tenencia privada de vehículos y transformar las bases de la movilidad urbana. Por último, se analizan pequeños vehículos de movilidad personal eléctricos, de coste y capacidades reducidas, junto a la incorporación de vehículos de conducción autónoma que también son estudiados en lo relativo a los cambios e impactos socioeconómicos que podrían suponer para el sector de la movilidad. The paper studies the future changes in mobility that are expected for the coming years, with special attention to urban sectors. The environmental, social and economic implications of a transport electrification are reviewed. In this regard, the greenhouse gas emission of different vehicle configurations is analyzed throughout their life cycle, vehicles such as internal combustion engine vehicles, hybrids, plug-in hybrids, battery electric vehicles or fuel cell electric vehicles and also emissions due to the generation of electricity that will be used to power those vehicles within different locations. The dates and volumes in which the market will adopt these electric vehicles are also studied and exposed. In urban sectors, special attention is paid to the recent implementation of trends in shared mobility, which are far from the traditional system based on private vehicles together with public transport, this can imply substantial changes in the need for private ownership and disrupt the bases of urban mobility. Finally, small electric personal mobility vehicles with low costs and reduced capacities are analyzed, together with the incorporation of autonomous vehicles that are also studied in reference to the changes and socio-economic impacts that they could have in the mobility sector.

The main culprit of the climate emergency that our society is facing, is the emission of Green House gases to the atmosphere, mainly product of industrial human activity. The transportation sector has a strong influence in the emission of GHG, especially road transport which is one of the major emitters of CO2 pollutant. Increasingly, high dense cities are presenting dangerously high air pollution levels, not only harmful for the environment but also for human health (HHH particles). The aim of this thesis is to study the mobility options and their related emissions for an specific case study; the university campus Diagonal-Besòs in Barcelona, Spain. The study intends to compare the emission scenario of the present academic year 2019-2020 with the academic year 2016-2017, in which the campus started its operation. The user’s mobility behaviour in these three years is assumed to be changed. Therefore, a mobility survey was planned to be released to the Campus Diagonal-Besòs population in order to figure out their transport routines. Although the survey was fully developed, the exceptional COVID-19 situation impeded the distribution of such. Therefore, five standard user profiles have been determined in order to characterise the different mobility trends. An emission calculator is developed from scratch in order to achieve accurate and reliable results. Local and specific data for Barcelona city has been used to build the calculator. The results show that private modes of transport are usually more pollutant than public modes of transport. The urban bus is the only public mode that has similar pollutant values to the private vehicles, therefore environmental actions should be taken in that mode. Once the emission results have been found, a Multi-criteria Decision Analysis is performed in order to determine the best and worse environmental options. The analysis differentiates the origin of users, which is stated as the fixed variable. Lastly, three mobility proposals in order to reduce the overall emission values for the users of the Campus Diagonal-Besòs have been developed. The connection between the Tram system lines or the renovation of the Barcelona’s urban fleet bus are the two most effective proposals but also the ones with higher cost. The implementation of Park&Ride facilities is also proposed as the most fast and lower cost solution.