Search

This paper presents a study of modal verbs with dynamic meaning for the expression of possibility in the tourism research article in the introduction and conclusion sections of the article. The main aim of this paper is then to analyse these dynamic modal verbs in a corpus of scientific journals in the discipline of tourism. It is understood in this study that dynamic modal verbs contribute to defining the speaker's point of view. In this sense, this analysis will determine which section has the highest frequency of dynamic modal forms. Furthermore, the functions that these modal verbs fulfil in the sections under study will be highlighted, according to the context in which these forms are found. Este trabajo presenta un estudio de los verbos modales con significado dinámico para la expresión de la posibilidad en el artículo de investigación sobre turismo en las secciones de introducción y conclusión del artículo. A continuación, el objetivo principal de este trabajo es analizar estos verbos modales dinámicos en un corpus de revistas científicas de la disciplina del turismo. En este estudio se entiende que los verbos modales dinámicos contribuyen a definir el punto de vista del hablante. En este sentido, este análisis determinará qué sección tiene la mayor frecuencia de formas modales dinámicas. Además, se destacarán las funciones que cumplen estos verbos modales en las secciones estudiadas, según el contexto en el que se encuentran estas formas. Aquest treball presenta un estudi dels verbs modals amb significat dinàmic per a l'expressió de la possibilitat en l'article sobre investigació sobre turisme a les seccions d'introducció i conclusió de l'article. Des del principi, l'objectiu principal d'aquest treball és analitzar aquestos verbs modals dinàmics dins d'un corpus de revistes científiques de la disciplina del turisme. En aquest estudi s'enten que els verbs modals dinàmics contribueixen a definir el punt de vista del parlant. D'aquesta manera, aquest anàlisi determinarà quina secció té la major freqüència de formes modals dinàmiques. A més a més, es destacaran les funcions que compleixen aquestos verbs modals a les seccions estudiades, segons el context en què es troben aquestes formes.

La agricultura és l’activitat humana més afectada pel canvi climàtic, i, actualment, està fortament impactada a la conca Mediterrània. No obstant això, el segrest i emmagatzematge de carboni a la biomassa de cultius llenyosos i sòls agrícoles podria ser considerable a l’hora de combatre el canvi climàtic a la Mediterrània. El principal objectiu d’aquesta tesi és generar coneixement empíric que serveixi de base per a simular estratègies de gestió d’usos de sòl i practiques agrícoles per l’adaptació i mitigació del canvi climàtic. Una avaluació fiable de les existències de carboni agrícoles suposa una línia de base molt útil per a quantificar la seva variabilitat espacial i temporal per comprendre millor el cicle del carboni i ajudar en la presa de decisions de les polítiques d’adaptació i mitigació a escala local i regional. D’altra banda, avaluar com s’espera que el clima afecti als cultius és extremadament útil per als diferents actors del territori, que són els que poden proposar i executar estratègies d’adaptació i mitigació a escala local i/o regional per fer possible una agricultura més resilient als canvis i millorar la seguretat alimentaria. Els objectius específics d’aquesta tesi són: i) avaluar els estocs de carboni de la biomassa dels cultius llenyosos mediterranis a partir de models específics per zona i cultiu a escala regional, ii) estimar els estocs de carboni orgànic en sòls (COS) agrícoles, avaluar la importància de les variables explicatives i entendre els patrons espacials dels estocs de COS i iii) fer una diagnosi dels impactes del canvi climàtic en les necessitats hídriques netes (NHN) i fenologia dels cultius i altres paràmetres agroclimàtics a escala de conca i subconca. El Capítol 2 ofereix estimacions espacials del total del estoc de carboni en la biomassa de cultius llenyosos a Catalunya d’uns 5.48 Tg C. Per la dècada dels 2010, i tot i que en general l’àrea ocupada pels cultius llenyosos es va reduir anualment un 2.8%, els estocs de carboni a la biomassa de cultius llenyosos van augmentar (+0.17 Tg C/any) degut al creixement en aquelles àrees on no hi va haver canvis d’ús de sòl. El segon treball (Capítol 3) va generar una estimació espacial dels estocs de COS superficials dels sòls agrícoles de Catalunya d’uns 47.9 Tg C. A més, mentre que la variació dels estocs de COS superficials va dependre principalment del clima, la textura del sòl i altres variables agrícoles, els estocs de COS de la capa subterrània van dependre principalment dels atributs del sòl. El Capítol 4 destaca l’augment generalitzat de les NHN fins al 6.7% que es produiria en les tres conques de Catalunya estudiades, tot i que les dinàmiques són diferents per les tres conques i, en general, aquestes tendències variaven entre cultius. A més, els canvis fenològics podrien representar una gran restricció per la producció agrícola. El nombre de dies de gelades decreixerà en les tres conques, mentre que els dies extremadament càlids podria incrementar-se. El cicle de creixement dels cultius podria avançar-se i escurçar-se. D’aquesta manera, els impactes avaluats en aquest treball, juntament amb el predit esgotament dels recursos hídrics a la zona d’estudi, podrien resultar en limitacions significatives per als cultius. En general, aquesta tesi aporta estimacions espacials dels estocs de carboni de la agricultura a Catalunya i una diagnosi dels principals impactes del canvi climàtic en els cultius majoritaris de tres conques representatives del nord-est Mediterrani. Tot el coneixement empíric obtingut en aquesta tesi pot contribuir significativament a avaluar les conseqüències en termes de carboni de la gestió agrícola i a avaluar l’adaptació dels cultius al canvi climàtic a escala de paisatge per a diferents escenaris de gestió agrícola i territorial, oferint assistència a responsables polítics i actors del territori. La agricultura es la actividad humana más afectada por el cambio climático, y, actualmente, es impactada fuertemente en la cuenca del Mediterráneo. Sin embargo, el secuestro y almacenaje de carbono en la biomasa de cultivos leñosos y los suelos agrícolas podría ser considerable a la hora de combatir el cambio climático en el Mediterráneo. El principal objetivo de esta tesis es generar conocimiento empírico que sirva de base para simular estrategias de gestión de usos de suelo y prácticas agrícolas para la adaptación y mitigación del cambio climático. Una evaluación fiable de las existencias de carbono agrícolas supone una línea de base muy útil para cuantificar su variabilidad espacial y temporal a fin de comprender mejor el ciclo del carbono y apoyar las políticas de adaptación y mitigación a escala local y regional. Por otro lado, evaluar cómo se espera que el clima afecte a los cultivos es extremadamente útil para otros actores del territorio, quienes pueden proponer y ejecutar estrategias de adaptación y mitigación a escala local i/o regional para hacer posible una agricultura más resiliente a los cambios y mejorar la seguridad alimentaria. Los objetivos específicos de esta tesis, correspondientes a los capítulos 2, 3 y 4, son: i) evaluar los stocks de carbono de la biomasa de los cultivos leñosos Mediterráneos a partir de modelos específicos del cultivo y la zona a escala regional, ii) estimar los stocks de carbono orgánico en suelos (COS) agrícolas, evaluar la importancia de sus variables explicativas y entender la distribución espacial de los stocks de COS y iii) hacer una diagnosis de los impactos del cambio climático en las necesidades hídricas netas (NHN) y fenología de los cultivos y otros parámetros agroclimáticos a escala de cuenca y subcuenca. El Capítulo 2 ofrece estimaciones espaciales del total del stock de carbono en la biomasa de cultivos leñosos en Cataluña (NE de España) de unos 5.48 Tg C. Para la década de los 2010, y a pesar de que en general el área ocupada por cultivos leñosos decreció anualmente un 2.8%, los stocks de carbono en la biomasa de cultivos leñosos aumentaron debido al crecimiento de los cultivos leñosos de aquellas áreas que no presentaron cambios de uso de suelo. El Capítulo 3 generó una estimación espacial de los stocks de COS superficiales en los suelos agrícolas de Cataluña de unos 47.9 Tg C. Además, mientras que la variación de stocks de COS en la parte superficial del suelo dependió principalmente del clima, la textura del suelo y variables agrícolas, los stocks de COS de la capa subterránea dependieron principalmente de los atributos del suelo. El Capítulo 4 destaca el aumento generalizado de las NHN del 0.1% al 6.7% que se produciría en las tres cuencas de Cataluña estudiadas, aun siendo las dinámicas diferentes para las tres cuencas y, en general, estas tendencias variarían entre cultivos. Además, los cambios fenológicos podrían representar una gran restricción para producción agrícola. El número de días de heladas decrecerá en las tres cuencas, mientras que los días extremadamente cálidos podría incrementarse. El ciclo de crecimiento de los cultivos podría empezar antes y acortarse. De este modo, los impactos evaluados en este trabajo, junto con el agotamiento de los recursos hídricos predicho para la zona de estudio, podrían resultar en limitaciones significantes para los cultivos. En general, esta tesis aporta estimaciones espaciales de los stocks de carbono de la agricultura en Cataluña y una diagnosis de los principales impactos del cambio climático en los cultivos mayoritarios de tres cuencas representativas del nordeste Mediterráneo. Todo el conocimiento empírico obtenido en esta tesis puede contribuir significativamente a evaluar las consecuencias en términos de carbono de las prácticas y la gestión agrícola y a evaluar la adaptación de los cultivos al cambio climático a escala de paisaje para diferentes escenarios de gestión agrícola y territorial, ofreciendo asistencia a responsables políticos y actores del territorio. Agriculture is the human activity most severely affected by climate change, and, at present, it is heavily impacted in the Mediterranean Basin. However, carbon sequestration and storage in woody biomass and crop soils could become important tools in the fight against climate change in the Mediterranean. The main objective of this thesis is to generate empirical knowledge that will serve as a baseline to test land use and agricultural management as strategies for adaptation and mitigation of climate change. A reliable evaluation of carbon stock in agriculture would be a useful baseline to quantify its spatial and temporal variability and gain a better understanding of the carbon cycle. Furthermore, assessing how climate is expected to affect crops is extremely useful for stakeholders, who can act at the local/regional scale to make agriculture more resilient and enhance food security. The specific objectives of this thesis are: i) to assess carbon stocks of Mediterranean woody crop biomass through crop- and site-specific models at the regional level; ii) to estimate soil organic carbon (SOC) stocks in agriculture, assessing the importance of their drivers and seeking to understand their spatial distribution; and iii) to diagnose climate change impacts on net hydric needs (NHN) and phenology of crops and other agroclimatic parameters at the basin and the sub-basin scale. The results of Chapter 2 offer spatial estimates of total biomass carbon stock on woody cropland in Catalonia (NE Spain) of 5.48 Tg C, with an average value of 16.44 ± 0.18 Mg C/ha. During the 2010s, although in general the area covered by woody crops showed an annual decrease of 2.8%, carbon stocks in biomass of woody crops increased (+0.17 Tg C/year) due to growth of remaining woody cropland. Chapter 3 generated spatial estimates of total SOC stocks under agriculture in Catalonia at the topsoil level (0-30 cm) of 47.9 Tg C, with an average value of 48.8 ± 8.9 Mg C/ha. While topsoil variation of SOC stocks depended mainly on climate, soil texture and agricultural variables, subsoil SOC stock were principally dependent on soil attributes (soil texture, clay content, soil type or depth to bedrock). Modeling revealed that the relationship between SOC stocks and drivers varied spatially. According to the results of Chapter 4, NHN are expected to increase from 0.1% to 6.7% in the three basins of Catalonia studied, although dynamics will be different for each basin and, in general, trends vary from crop to crop. Moreover, phenological changes could represent a greater constraint for crop productivity. The number of frost days will decrease (from −0.1 days in March to −8.7 days in April) in the three basins, while extremely hot days will increase (from +0.3 days in July to +3.8 days in August). Growth cycles will begin earlier (from −1 days to −12 days for crops with a base temperature of 10 °C) and will be shorter (from −8 days to −27 days). Therefore, the impacts assessed in this study, together with the forecasted depletion of water sources in the study area, could result in significant limitations for crops if adaptive strategies beyond irrigation and growing cycle issues are not applied. In summary, this thesis provides spatial estimates of carbon stocks of agriculture in Catalonia and a diagnosis of the main climate change impacts on major crops in three representative basins of the Northwestern Mediterranean. All the empirical knowledge obtained can make a significant contribution to the tasks of evaluating the carbon consequences of agricultural practices and management and assessing adaptation of crops to climate change at the landscape level for different land and agricultural management scenarios, assisting stakeholders and policy makers. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ecologia Terrestre

Al llarg de l'informe veurem les tasques executades durant el TFG centrat a la ciberseguretat, concretament a la vulnerabilitat log4j. El TFG es divideix en una primera part teòrica on es tractaran diversos temes d'interès. També parlaré sobre la vulnerabilitat Log4J, les afectacions que va tenir i com pot ser explotada i per què. Seguidament, coneixerem què és un Web Application Firewall (WAF) i un proxy invers. Finalitzarà amb una breu introducció de les eines que s'han utilitzat per fer el treball. La segona part, la part pràctica, està dividida en dues parts. Primerament, presentar la configuració i explotació d'una aplicació que conté una versió vulnerable de log4j. Posteriorment, aprendrem com configurar l'nginx com a proxy invers per interceptar el tràfic HTTP cap al servei web i, finalment, veurem com crear un mòdul per l'nginx perquè faci de WAF per filtrar aquest tràfic i aconseguir revocar totes les peticions malicioses que volen intentar explotar la vulnerabilitat. Throughout the report we will see the tasks executed during the TFG focused on cybersecurity, specifically on the log4j vulnerability. The TFG is divided into a theoretical first part in which various topics of interest will be addressed. I will also talk about the Log4J vulnerability, the effects it had and how it can be exploited and why. Next, we will know what is a Web Application Firewall (WAF) and a reverse proxy. This part will end with a simple introduction of the tools that have been used to perform the work. Practical part, the second part of the TFG, is also divided into two parts. First, we will see how to configure and exploit an application that it contains a vulnerable version of log4j. On the next part, we will learn how to configure nginx as a reverse proxy to intercept HTTP traffic directed to the web service and, finally, we will see how to create a module for the nginx to filter this traffic, like a WAF would, and revoke all the malicious requests that want to exploit the vulnerability. A lo largo del informe veremos las tareas ejecutadas durante el TFG centradas en la ciberseguridad, específicamente en la vulnerabilidad log4j. El TFG se divide en una primera parte teórica en la que se abordarán diversos temas de interés. También voy a hablar de la vulnerabilidad Log4J, los efectos que tuvo y cómo se puede explotar y por qué. A continuación, sabremos qué es un Web Application Firewall (WAF) y un proxy inverso. Esta parte finalizará con una sencilla introducción de las herramientas que se han utilizado para realizar el trabajo. La parte práctica, la segunda parte del TFG, también se divide en dos partes. En primer lugar, veremos cómo configurar y explotar una aplicación que contiene una versión vulnerable de log4j. En la siguiente parte, aprenderemos cómo configurar nginx como un proxy inverso para interceptar el tráfico HTTP dirigido al servicio web y, finalmente, veremos cómo crear un módulo para el nginx para filtrar este tráfico, como haría un WAF, y revocar todas las solicitudes maliciosas que quieren explotar la vulnerabilidad.

En aquest treball, presentem una línia urbanística, amb un punt de vista que tot i semblar pessimista, és més aviat previsor com és el Climate Proof. Veurem en què consisteix, com pretén ajudar a la ciutat i als seus habitants i de quines formes el podem trobar expressat en les ciutats. Començant per una posada en context, presentarem el tema i què és el que tracta. Veurem dues tendències a països com Canadà i la Xina, veurem com utilitzen els seus recursos per protegir les seves ciutats, i continuarem amb ciutats europees de Dinamarca, Països Baixos i Itàlia, i ens fixarem com aquestes dues presenten diferents solucions pels mateixos problemes, cadascuna utilitzant els recursos que té. Finalment, entrarem a la Ciutat de Barcelona, i farem una investigació més profunda a quins són els problemes que afrontarà amb el Canvi Climàtic, i quines són les actuacions que està duent a terme actualment, i acabarem per proposar millores o noves actuacions perquè aquesta acabi sent una ciutat totalment Climate Proof. En este trabajo, presentamos una línea urbanística con un punto de vista que aunque puede parecer pesimista, es más bien previsor como es el Climate Proof. Veremos en qué consiste, como pretende ayudar a la ciudad y a sus habitantes y de qué maneras podemos encontrarlo en nuestras ciudades. Empezando por una puesta en contexto, presentaremos el tema y qué es lo que trata. Veremos dos tendencias en países como Canadá y la China, veremos como usan sus recursos para proteger sus ciudades, y continuaremos con ciudades europeas de Dinamarca, Países Bajos e Italia y nos fijaremos en cómo estas dos últimas presentan diferentes soluciones para los mismos problemas, cada una usando los recursos que tiene. Finalmente, entraremos en la ciudad de Barcelona y haremos una investigación más profunda de cuáles son los problemas que afrontará con el Cambio Climático, y cuáles son las actuaciones que está llevando a cabo actualmente, y acabaremos proponiendo mejoras o nuevas actuaciones para que ésta acabe siendo una ciudad totalmente Climate Proof. Through this project, we present an urbanistic movement, with a perspective that may seem pessimist at first, but instead is foresighted, as the Climate Proof is. We will see what it is, that it does, how it expects to help the city and its citizens, and how we can find it in our cities. Starting by contextualizing, we will present the issue and what does it fulfill. We will see two tendencies in two countries such as Canada and China, and we will see how do they both use their resources to protect their cities and we will continue by seeing European cities from Denmark, the Netherlands and Italy, and we will notice how do these last ones present different solutions to the same problems, each of them using its own resources. Finally, we will go to Barcelona, and we will go deeper in which are its issues that it will have to face once we the Climate Change reaches the point at which it will have effects in the city, and which are the interventions it is carrying through, and we will end up by suggesting improvements or new actions in order to make this city becomes completely Climate Proof.

[ES] En el contexto de la sociedad actual, las vibraciones producidas por el ferrocarril suponen una externalidad para la sociedad. Este TFG tiene como objetivo el estudio de dichas vibraciones producidas en un túnel ferroviario, así como la elección de medidas de mitigación de vibraciones en cimentaciones. El estudio escogido se ha llevado a cabo en un túnel de las líneas C3, C4 de Cercanías Madrid. Para dicho estudio se ha diseñado un modelo numérico con el programa ANSYS, en el cual se simula la estructura de túnel y cimentación así como el paso de un tren por la vía. Este modelo permite obtener resultados de vibraciones para calibrarlo y poder comprobar si las medidas mitigadoras adoptadas suponen una mejora para el diseño y seguridad de la estructura y cimentación., [CA] En el context de la societat actual, les vibracions produïdes pel ferrocarril suposen una externalitat per a la societat. Este TFG té com a objectiu l'estudi de les dites vibracions produïdes en un túnel ferroviari, així com l'elecció de mesures de mitigació de vibracions en fonamentacions. L'estudi triat s'ha dut a terme en un túnel de les línies C3, C4 De Rodalies Madrid. Per al dit estudi s'ha dissenyat un model numèric amb el programa ANSYS, en el qual se simula l'estructura de túnel i fonamentació així com el pas d'un tren per la via. Este model permet obtindre resultats de vibracions per a calibrar-ho i poder comprovar si les mesures mitigadores adoptades suposen una millora per al disseny de la estructura i la fonamentació., [EN] In the context of actual society, vibrations induced by railways suppose an externality for the society. This TFG has as an objective the study of such vibrations produced in a railway tunnel, and the election of mitigation measures in footings. The study has been proposed in the tunnel of C3 and C4 lines of Cercanías Madrid. For this study, a numerical model has been designed with the program ANSYS, in which program we simulate the structure of the tunnel and the footing, as well as the circulation of a train by the rail. This model allow to get results of vibrations to calibrate it and check if the mitigation measures adopted suppose an improvement for the design of the structure and the footing.