Search

Màster Universitari de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutora: M. Àngels Massip i Bonet, [cat] Aquest treball presenta, ressegueix i planifica una situació d’aprenentatge per a l’alumnat d’Aula d’Acollida del primer curs de l’Educació Secundària Obligatòria. En aquesta, es posa èmfasi en l’ensenyament i aprenentatge del registre col·loquial en català per tal d’afavorir i augmentar la inclusió de l’alumna receptora de la intervenció en el seu grupclasse i en el context de la societat d’arribada, tot fent servir l’experiència de la lectura com a eix vertebrador de tota la investigació. Així doncs, i mitjançant l’adaptació en clau de Lectura Fàcil de la novel·la Xènia, tens un WhatsApp, escrita per Gemma Pasqual i Escrivà, en aquest treball s’intenta donar resposta a la necessitat de l’alumnat d’Aula d’Acollida de disposar de més materials d’aula extrets de la literatura que, d’igual manera que els lingüístics, afavoreixin l’assoliment de totes les competències en llengua catalana i permetin a l’alumnat nouvingut esdevenir adults qualificats amb la mateixa igualtat d’oportunitats que la resta dels seus companys i companyes.

Treballs Finals de Màster de Comunicació Especialitzada, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutora: Àngels Massip i Bonet, [eng] The ethics of the journalistic profession raises very diverse questions and challenges. Taking into account the tension between the right to information and the right to privacy -together with the principle of confidentiality-, and based on two real cases that exemplify it, this research aims to study the ethical commitment of journalists to the two rights taken into account and the principle of confidentiality. The conclusion is reached that these two rights cannot be legitimised within the same ethical framework, but that it is possible to improve the way of reporting by means of an appropriate contextualization and by providing the audience with a complete framework of knowledge (both in the ethical and in the other dimensions implied by the newsworthy fact)., [cat] L’ètica de la professió periodística planteja interrogants i reptes molt diversos. Atesa la tensió entre el dret a la informació i el dret a la intimitat –juntament amb el principi de confidencialitat–, i a partir de dos casos reals que ho exemplifiquen, en aquesta investigació es vol estudiar el compromís ètic dels periodistes amb els dos drets tinguts en compte i el principi de confidencialitat. S’arriba a la conclusió que aquests dos drets no es poden legitimar dins el mateix marc ètic, però que és possible millorar la forma d’informar mitjançant una contextualització adequada i aportant a l’audiència un marc complet de coneixement (tant en la dimensió ètica com en la resta de dimensions que implica el fet noticiable).

Treballs Finals de Màster de Comunicació Especialitzada, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutora: M.Àngels Massip Bonet, Las investigaciones sobre expresión de empatía en las redes sociales se han limitado hasta ahora casi que exclusivamente al campo de la psicología social, como también los temas correlacionados, como: motivaciones en la red social; necesidades y satisfacciones en la red social; usos y gratificaciones, etc. Sin embargo, considerando que, dentro de los llamados grupos de Facebook, la comunicación es el objetivo y fin mismo de la red social, entendemos de fundamental importancia llevar este tema y sus posibilidades de investigación al campo teórico de la comunicación. La comunicación no violenta1, propuesta por el psicólogo Marshall Rosenberg, es un proceso de comunicación que se centra en el uso del lenguaje y las palabras para conectarnos unos a los otros y enriquecer nuestras vidas. La propuesta de este trabajo es analizar un grupo de práctica de comunicación no violenta (CNV) en Facebook, a partir de un muestreo de miembros del grupo online que también practiquen este método en grupos presenciales, con el fin de contrastar las dos experiencias y percepciones y, así, poder reflexionar sobre las posibilidades y alcances hacia una comunicación compasiva en las redes sociales, en especial en Facebook. Algunos objetivos secundarios que este trabajo pretende cumplir son: entender las necesidades buscadas x atendidas cuando un miembro se adhiere a un grupo para practicar comunicación no violenta; analizar las diferencias entre comunicación oral y escrita; reflexionar sobre la comunicación en las redes sociales en la actualidad.

Treballs Finals de Màster de Comunicació Especialitzada (Comunicació Social), Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutors: Àngels Massip Bonet, Rafael Andreu Civit, Aquest estudi tracta un tema prou conegut, les relacions a la feina, concretament les males relacions i l'assetjament psicològic o mobbing, encara que s'aborda des d'un punt de vista diferent de l'habitual: els missatges a través del correu electrònic. L'objectiu principal és posar en relleu la importància de tenir en consideració el llenguatge, específicament el llenguatge escrit dels correus electrònics, i saber interpretar el que s'hi amaga per posar en evidència relacions malaltes a la feina i situacions d'assetjament. Després de caracteritzar el fenomen i de triar les bases teòriques més idònies per fer una primera aproximació, s'assaja amb l'anàlisi de tres casos la metodologia que es pren com a punt de partida—Watzlawick (2017), al qual s'arriba des de Parés (2005a), i Andreu (2015). Els resultats confirmen la rellevància de prendre en consideració qüestions com la impossibilitat de no comunicar, mitjançant el rebuig o les desqualificacions de la comunicació; la mescla d'estructures de nivells de comunicació; el doble vincle, la paradoxa —Watzlawick (2017)—, i la caracterització de persones a partir dels esquemes personals que proposa Andreu (2015). Es conclou amb uns primers indicis i la confirmació que és possible i necessari per a les víctimes i els àmbits empresarial, administratiu i judicial construir un mètode de detecció de l'assetjament a partir dels correus electrònics de la víctima. Paraules