Search

Overtourism has become a major issue of concern in many popular venues, including several cities like Barcelona. In this study, in order to better comprehend reactions towards overtourism, we analyze the perceptions of residents who regularly shop at Barcelona's La Boqueria towards the growing crowds of tourists who visit the same venue (...)

El present projecte neix de la col·laboració amb l’ajuntament de Sant Boi del Llobregat, per tal de valorar les deficiències energètiques presents al Mercat Municipal Sant Jordi. L’actual context mediambiental, amb uns elevats nivells d’emissions de gasos contaminants i una temperatura global que any rere any augmenta, ens ha d’obligar a posar el focus en la reducció dels consums energètics i en la millora de l’eficiència dels edificis privats i en particular dels edificis públics, aquests últims exalçant-los com a referents de la lluita contra el canvi climàtic. A conseqüència d’aquesta situació, s’esdevé la necessitat de realitzar estudis d’eficiència energètica en edificis, per tal de cercar les deficiències i així poder valorar les possibles solucions. Els mercats municipals per la seva tipologia de construcció i el seu funcionament, són edificis amb un elevat consum energètic i un elevat nombre de deficiències energètiques. Com a objectiu d’aquest projecte s’ha marcat la reducció del consum elèctric aprofitant en gran mesura l’actual sistema, d’aquesta manera se cerca aplicar millores i modificacions de l’actual instal·lació, aprofitant els medis que tenim actualment. Per la qual s’aconsegueix millorar els consums energètics, reduint els costos d’intervenció. Aquest projecte s’inicia amb un seguit d’actuacions de camp, fent visites presencials al mateix mercat, on es recopila tota la informació necessària, a més de les converses amb els responsables municipals i del mercat. En aquestes visites s’ha realitzat un estudi termogràfic, que acompanya el present projecte. Amb la informació extreta, es procedeix a l’estudi en detall i a la realització dels càlculs necessaris. D’aquesta forma s’obté el resultat final, on s’observa com la climatització és el principal focus de consum energètic. Aquest estudi energètic posa de manifest la possibilitat de la reducció del consum energètic d’un edifici sense realitzar una important inversió econòmica i sense la necessitat de fer canvis estructurals o de gran envergadura, en aquest projecte s’exposa un seguit d’actuacions que ascendeixen a 55.349,54 €, cost econòmic d’execució que es recupera econòmicament en menys de 4 anys, a més, aquest projecte mostra com les actuacions que es proposen tenen un impacte en la reducció del consum energètic de 64.280 kWh, que suposa un estalvi econòmic anual de 16.262,84 €. This project was born out of collaboration with the city of Sant Boi del Llobregat, in order to assess the energy deficiencies present in the Sant Jordi Municipal Market. The current environmental context, with high levels of emissions of polluting gases and a global temperature that increases year after year, must force us to focus on reducing energy consumption and improving the efficiency of private buildings and in particular public buildings, the latter of which are raising them as reference points in the fight against climate change. As a result of this situation, there is a need for energy efficiency studies in buildings, in order to search for deficiencies and to assess possible solutions. Municipal markets for their type of construction and operation are buildings with high energy consumption and a high number of energy deficiencies. The aim of this project has been to reduce electricity consumption by making the most of the current system, thus seeking to apply improvements and modifications to the current installation, taking advantage of the means we currently have. As a result, energy consumption is improved, and intervention costs are reduced. This project begins with a series of field actions, making eye visits to the same market, where all the necessary information is gathered, in addition to talks with municipal and market leaders. On these visits, a thermographic study has been carried out, accompanying this project. With the information extracted, the study is carried out in detail, and the necessary calculations are carried out. In this way, the final result is obtained, where air conditioning is seen as the main focus of consumption. This energy study highlights the possibility of reducing the energy consumption of a building without making a significant economic investment and without the need to make structural or far-reaching changes, this project sets out a series of actions that amount to at € 55,349.54, an economic cost of execution that recovers economically in less than 4 years, in addition, this project shows how the proposed actions have an impact on the reduction of energy consumption of 64,280 kWh, which means savings annual financial income of € 16,262.84.

Comida rápida o la casa en el mercado es un PFC y un trabajo de investigación. Se trata de mirar un conflicto de magnitud mundial, la alimentación, desde la mirada del oficio arquitectónico. Una mirada ecléctica, inespecífica, habitualmente poco profunda, no normativa. No somos investigadores, lo único que nos interesa es una visión global. Nos interesa la crítica, posicionarnos y ser incendiarios. Desde esa incomodidad adelantarse un microsegundo a la situación actual, y proyectar desde el diseño arquitectónico una respuesta abierta, incompleta y en desarrollo. Es decir, somos intermediarios, una herramienta más entre el acto cultural y la economía. Este libro puede leerse con los ojos entrecerrados, pasar las páginas rescatando datos, afirmaciones, titulares, fotografías, dibujos, para, como si de un sueño se tratara, imaginar el proceso de trabajo de jóvenes profesionales que inician su carrera en 2022. Ninguna de estas imágenes sobra para explicar este contexto de creación, o postproducción, arquitectónica. Todas ellas llevan a un PFC concreto que trata de responder a las necesidades de un entorno específico. Un edificio híbrido, que reduce el programa tradicional de mercado de abastos tradicional, sin romanticismos, pervirtiéndolo con nuevas demandas y programas. Las decisiones materiales del proyecto responden a cuestiones de economía de medios, durabilidad y funcionamiento, aprovechando la preexistencia. No hay referencias a lenguajes históricos. Se trabaja con soluciones que ya han sido probadas y se trasladan al edificio, se ensamblan, a fin de generar nuevas interacciones entre comunidades de usuarios dentro de escenografías memorables. La casa en el mercado, no es la casa de nuestros padres, ni de nuestras normativas. Es una casa reducida, en sus patrones de consumo, y expandida en su modo de habitar la ciudad en el siglo XXI.

Son cada vez más los proyectos urbanos que evolucionan hacia un modelo más inclusivo y participativo, sinónimo de planificación urbana democrática. No obstante, la participación real de la población, en su esencia, es una práctica milenaria en algunas comunidades. Existen de hecho, todavía, en el mundo, arquetipos de participación urbana, como en México los mercados ambulantes o “tianguis”. Este artículo analiza varias facetas (geográfica, histórica, social, espacial y arquitectónica) del tianguis de Tlacolula de Matamoros, invitando a estudiantes y profesores a explorar e interactuar con la comunidad, utilizando varios medios para la recolección de datos, como el dibujo urbano, apuntes, fotografías y las entrevistas. Los resultados muestran una organización minuciosa y colectiva del espacio con una larga tradición, a pesar de una precarización creciente, con usuarios y usuarias que acuden desde hace años al lugar, con puestos autoconstruidos en los que destaca una variedad de microarquitectura.

Crònica de la Barcelona comercial del 2020, un record de l’estreta relació de la ciutat amb el seu comerç, i sobretot, un reconeixement i un homenatge als i a les comerciants de la ciutat en què es recullen testimonis de les diferents tipologies de comerç, des del comerç essencial, als establiments dels mercats, el comerç no essencial o la restauració. Document elaborat en el context de desconfinament davant l’emergència provocada per la COVID-19. Document prepared in the context of deconfinement to the emergency caused by COVID-19. Documento elaborado en el contexto de desconfinamiento ante la emergencia provocada por la COVID-19.

El proyecto Mercapp nace a partir de una descentralización y falta de información relacionada con los mercados y sus comercios, además de la pérdida de visibilidad que están sufriendo durante los últimos años. El objetivo principal se basa en desarrollar un prototipo de aplicación móvil multiplataforma que sea capaz de centralizar aquella información relevante y de interés para los usuarios y, de esta forma, ayudar a incrementar la visibilidad del comercio local y de proximidad. El sistema ha sido desarrollado con el kit de desarrollo de software Flutter, el lenguaje de programación Dart y enfocado en el diseño centrado en el usuario, siguiendo una metodología de desarrollo iterativa e incremental. Como resultado del proyecto, se ha obtenido un prototipo de aplicación que satisface las necesidades de los usuarios involucrados. Al mismo tiempo, un alto cargo del comercio de proximidad local está interesado en la continuidad del desarrollo del proyecto y espera su presentación en el Institut de Mercats Municipals de Barcelona. The Mercapp project was born out of a decentralisation and lack of information related to markets and their businesses, as well as the loss of visibility they have suffered in recent years. The main objective is based on developing a prototype of a multi-platform mobile application capable of centralising relevant information of interest to users and, in this way, helping to increase the visibility of local and proximity commerce. The system has been developed with the Flutter software development kit, the Dart programming language and focused on user-centred design, following an iterative and incremental development methodology. As a result of the project, a prototype application has been obtained that meets the needs of the users involved. At the same time, a manager of the proximity trade sector is interested in the continuity of the project after the publishing of this thesis and is waiting for its presentation at the Institut de Mercats Municipals de Barcelona. El projecte Mercapp neix a partir d'una descentralització i falta d'informació relacionada amb els mercats i els seus comerços, a més de la pèrdua de visibilitat que estan sofrint durant els últims anys. L'objectiu principal es basa a desenvolupar un prototip d'aplicació mòbil multiplataforma que sigui capaç de centralitzar aquella informació rellevant i d'interès per als usuaris i, d'aquesta manera, ajudar a incrementar la visibilitat del comerç local i de proximitat. El sistema ha estat desenvolupat amb el kit de desenvolupament de programari Flutter, el llenguatge de programació Dart i enfocat en el disseny centrat en l'usuari, seguint una metodologia de desenvolupament iterativa i incremental. Com a resultat del projecte, s'ha obtingut un prototip d'aplicació que satisfà les necessitats dels usuaris involucrats. Al mateix temps, un alt càrrec del comerç de proximitat local està interessat en la continuïtat del desenvolupament del projecte i espera la seva presentació a l'Institut de Mercats Municipals de Barcelona.

In the last few decades, local governments have looked at developing their cities to increase their attractiveness for tourism consumption. Urban and tourism planners have focused their attention on adapting different local attractions to target the tourist visit and provide them with recreation and entertainment. By consuming locally sourced traditional or farmed products, tourists adopt the values associated with local identity codes. This experience allows tourists to enjoy the city more as if they were local citizens. In this sense, one method of behaving as a local is to visit a food market. This study investigates the attributes that affect tourist satisfaction in relation to food market visits and explores whether tourists intend to revisit these food halls. Based on a survey relating to La Boqueria, currently one of the most renowned food markets in Barcelona, three factors were identified: physical environment, location and accessibility, and price. The results reveal that physical environment is an important tourist satisfaction predictor, while price and location and accessibility influence revisit behaviour. The results also suggest differences between first-time visitors and repeat visitors related to attributes perception, while there is no statistically important difference on the path level.

The aim of this article is to highlight the importance of urban food markets as tourist icons in the current competitive race to create attractive cities. Food markets attract a large number of consumers, both local and tourists. However, their impact on the city and its dynamics should be treated to establish measures to ensure sustainable (compatible) uses for both kinds of users. This calls for the establishment of a system of indicators to determine what level of sustainability food markets are at and facilitate decision-making for the agents involved in their management.

Los mercados urbanos o locales funcionan como espacios para el intercambio económico y la integración social, desempeñando un rol decisivo en las interacciones urbanas. Actualmente, los nuevos patrones de consumo y de producción han cambiado el modo de vida urbano. Ante la tendencia de concentración de habitantes en las ciudades, se requiere una conversión de estas en entornos sostenibles que garanticen el bienestar social y medioambiental. Del mismo modo, los mercados locales han de ser intervenidos como impulsores de procesos de transformación urbana. Planteado como una investigación para el diseño, este proyecto se enfoca hacia una aproximación exploratoria de un modelo de mercado sostenible como medio para la apropiación a la ciudad contemporánea, basada en valores ambientales, económicos y sociales. A partir de una investigación teórica se aplicó una metodología prospectiva para proponer escenarios futuros basados en las tendencias urbanas de la actualidad. Con base en lo anterior, se presenta el diseño conceptual de un modelo sistemático para la adecuación de mercados locales en espacios públicos, que respondan a las demandas urbanas del mañana.

Treballs Finals del Màster del Màster de Sociologia: Transformacions Socials i Innovació, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Arturo Julio Rodríguez Morato, Desde hace casi dos décadas el Perú está viviendo el denominado “Boom gastronómico”. Fenómeno social identitario que nació por la necesidad de revalorar las raíces y fusiones culinarias ancestrales, y logró que la comida se volviera la principal embajadora del país. No sólo como marca internacional; sino, sobre todo, como motivo de orgullo de todos los peruanos. En los años de mayor apogeo, se visionó a Lima como la capital gastronómica de Latinoamérica, ya que en esta ciudad se albergan innumerables restaurantes renombrados a nivel internacional. Sin embargo, en esta visión como país no se incluyeron dentro de las estrategias y actividades a los lugares más cotidianos y de mayor accesibilidad, como son los mercados de abasto. Es por ello que la presente investigación tiene como objetivo analizar la situación actual y perspectivas de los mercados de abasto en Lima en el marco del “Boom de la gastronomía peruana”. La metodología utilizada en este trabajo es de carácter cualitativo, ya que describe el fenómeno culinario vivido del 2005 al 2018, y cómo este ha impactado en los mercados de abasto. Este análisis permitirá identificar las potencialidades y déficits que tienen los mercados de abasto en Lima, en tanto recurso gastronómico-turístico, para así proponer claves para una futura intervención de regeneración cultural urbana. Las herramientas de investigación que se emplearon fueron las siguientes: Revisión documental, entrevistas a profundidad y observación participante. Las fuentes utilizadas fueron bibliografía especializada, además de entrevistas a los principales actores relacionados a la gastronomía y mercados de abasto a nivel estatal y privado. El trabajo se realizó en la ciudad de Lima – Perú, de agosto a diciembre del 2019.

Màster de Direcció d'Entitats Asseguradores i Financeres, Universitat de Barcelona, Facultat d'Economia i Empresa, Curs: 2018-2019, Tutor: Luís Portugal, El objetivo de la tesis es tener un manual de referencia para el riesgo de mercado bajo Solvencia II que permita una gestión más eficiente de las inversiones tanto desde el punto de vista económico como normativo, buscando su optimización mediante la asignación de activos. La tesis introduce la normativa de Solvencia II y desarrolla el cálculo de las cargas de capital del riesgo de mercado de acuerdo con la fórmula estándar. Muestra datos del sector asegurador español y finaliza con un estudio de optimización de asignación de activos. Los resultados sugieren una ineficiencia en la asignación de activos del sector.

[cat] La mostassaferia fou l’encarregada principal de vetllar per l’aplicació de la legislació sobre els mercats urbans de la Corona d’Aragó als segles XIV-XV. Les preocupacions fonamentals de les ordenances alimentàries eren garantir queviures, matèries primeres i manufactures a bon preu a tota la societat, especialment amb l’eliminació dels intermediaris (revenedors). També era important obligar a vendre els aliments essencials pel consum diari als circuits mercantils oficials dels municipis i incentivar-hi l’oferta. La tasca més cabdal dels inspectors dels mercat urbà o mostassàs era vetllar per l’aplicació de les lleis sobre el mercat municipal. Altres obligacions de l’ofici foren la neteja d’infraestructures i de vies públiques i el control de la producció manufacturera local i de l’ordre públic. L’objectiu principal de la tesi és definir les característiques generals de la mostassaferia i de la normativa alimentària municipal de la Corona d’Aragó a la baixa edat mitjana. L’anàlisi dels dos objectes d’estudi s’ha realitzat sobretot mitjançant el buidatge del contingut dels llibres del mostassà, que eren manuals del càrrec. Els manuals de l’ofici eren recopilacions de drets locals i generals relatius a la mostassaferia. Són les bases documentals de la tesi i contenen fonts datades des del segle XIV fins al segle XIX. L’espai i temps fixat al treball són els municipis de la Corona d’Aragó als segles XIV-XV. Per consegüent, els documents de la baixa edat mitjana recopilats als manuals del càrrec s’hi ha emprat particularment. La dispersió territorial de les bases documentals del treball permet conèixer com eren les mostassaferies al regne de València, d’Aragó, de Mallorca, de Sardenya i al Principat. En conjunt, són un corpus documental de 128 manuscrits, 23 editats, 68 inèdits i 37 perduts però documentats. D’aquest corpus s’han usat especialment a la tesi 35 llibres que contenen totalment o parcialment fonts baixmedievals. L’estudi comparat de les dades recollides als folis dels volums permeten definir les característiques generals del càrrec i de la legislació dels aliments als municipis de la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV., [eng] This dissertation is focused on the mostassà (an urban market inspector) in the Crown of Aragon during Late Middle Ages. This doctoral research is financed by a national project (ref. PRO2018-S01-RIERA), Project of Institute of Catalan Studies (IEC), whose IP is Antonio Riera Melis, emeritus professor in Medieval History at University of Barcelona specialized in Medieval Food History. My thesis studies and analyses the Crown of Aragon urban food markets in late-medieval sources. My thesis supervisors are Antoni Riera Melis, emeritus professor of Medieval History, and Gemma Avenoza Vera, professor of Romanesque Philology, both at Universitat de Barcelona. My research is based on three key late medieval municipal sources: 1) The minutes of the town council meetings, 2) the account books of the municipal treasurers, known as claveria in old Catalan, and finally, 3) the book of mostassà, a handbook used every day by an urban market’s inspector, which has an Islamic origin. Mostassà derives from muhtasib, another urban market’s inspector, popularly called in Al Andalus “the lord of the souk”, the Islamic market. The book of mostassà is my main source. In my five years of research, I have personally been to 86 archives, most of them in town halls. Over the five years doctoral research I have identified no less than 86 mostassà’s books, 23 published plus 68 unpublished. 35 of these documents form the basis of my research on urban markets. This selection is because these primary sources have the major number of late medieval ordinances and privileges related to a mostassà. The main conclusion of this dissertation is to demonstrate that the major preoccupation of town officers (included the mostassà) in the Crown of Aragon consisted in providing essential foods for citizenship, with reasonable prices and always available throughout the year, specially grains and bread.

Forma part de la col·lecció: Guies d'Arquitectura i Urbanisme de Barcelona Plànol de Barcelona a on s'assenyalen els mercats descrits en el document

Màster Oficial en Gestió Cultural, Universitat de Barcelona. Facultat d’Economia i Empresa , curs: 2018-2019, Tutor: Jordi Campo, La relación que existe entre la cultura y la industria del lujo se caracteriza por los fenómenos económicos, sociales, históricos y culturales que se producen entre sí. Las interacciones entre estos dos campos son más frecuentes y su objetivo es el beneficio mutuo en transacciones que garantizan la preservación de las artes y la supervivencia de la industria del lujo. Las estrategias que realizan las firmas del lujo son esenciales para determinar y explicar los fenómenos económicos que se producen, además, existe la apertura de oportunidades para el estudio y el diálogo entre los distintos agentes de la cadena de valor de las sinergias entre el lujo y la cultura y su coordinación en un sistema global.

Forma part de la col·lecció: Guies d'Arquitectura i Urbanisme de Barcelona Plànol de Barcelona a on s'assenyalen els mercats descrits en el document

La presenza del cibo nello spazio pubblico è ed è stata una costante nella città di Barcellona. Questo fatto rilevante ha suscitato l'interesse di pittori e fotografi che per decenni hanno proposto le loro visioni personali su forme, tempi, costumi o attività intorno al cibo e alla vita urbana. Questo articolo è il riassunto di una ricerca che ha raccolto più di 1.560 immagini dai principali archivi e musei della città, per la maggior parte inedite, realizzate nel corso del XX secolo. I disegni, le incisioni, i dipinti e le fotografie sono stati raggruppati diacronicamente in cinque gruppi tematici che vanno dal rapporto primario e dilatato del cibo alle strade e piazze della città, fino al più vicino e dettagliato rapporto del cibo con lo spazio domestico. In tutti si rileva che le attività relative al cibo sono sempre state presenti nel paesaggio urbano di Barcellona, modificandone temporaneamente o definitivamente l’aspetto. E si vede come alcune delle sue manifestazioni rimangano virtualmente intatte, altre abbiano subito grandi cambiamenti, e alcune siano scomparse del tutto

Forma part de la col·lecció: Guies d'Arquitectura i Urbanisme de Barcelona Plànol de Barcelona a on s'assenyalen els mercats descrits en el document

[spa] Los párrafos que siguen discurren sobre la base de tres objetivos. El primero: apuntar que la información periodística acerca de la relación entre la coyuntura política y la fluctuación de los mercados se presenta a menudo bajo una suerte de 'personificación', esto es, se atribuyen cualidades propias de seres racionales al sujeto 'mercados'. El segundo, abordar las implicaciones de dicho fenómeno y pensar en qué medida favorece o dificulta el cuestionamiento de los marcos de referencia hegemónicos. Se presentan aquí tres corolarios: la compatibilidad con el relato propio de la gobernanza neoliberal; la vinculación con la gestión del miedo como mecanismo para coartar la agencia; asimismo, la perpetuación de la falacia del libre mercado a causa de, primero, el uso de los designios económicos como una justificación extrasocial del estatus quo y, segundo, el ocultamiento de la configuración política de los mercados. Por último, y a la luz de las herramientas teóricas proporcionadas por el análisis que realiza Stuart Hall acerca de la codificación y la decodificación del discurso televisivo, se abordan aspectos para enfrentar el fenómeno en su complejidad. A saber: las dificultades existentes tanto para una codificación en otros términos como para una decodificación oposicional., [eng] The following paragraphs are based on three objectives. First: to point out that the journalistic information about the link between the political context and the fluctuation of the markets is often presented under a sort of "personification" by which rational beings' features are attributed to a subject named "markets". Second: to address the implications of this phenomenon and think about if it favours or hinders the questioning of hegemonic frames of reference. Three corollaries are presented here: compatibility with the proper narrative of neoliberal governance, the connection with the management of fear as a mechanism to curtail agency and the perpetuation of free market fallacy because of the use of economic designs as an extra-social justification of the status quo and the concealment of the political configuration of markets. Finally, and considering the theoretical tools provided by Stuart Hall's analysis on encoding and decoding in television discourse, some aspects are addressed to face the phenomenon in its complexity. Namely, the difficulties involved both in a different codification and in an oppositional decoding.

Relevant market definition remains a key element in the economic analysis of competition in the gasoline market. However, this is particularly difficult to undertake when competition is local and market power is geographically constrained, as they are in the case of the gasoline market. We analyse how the hypothetical monopolist or Small but Significant Non-Transitory Increase in Prices test performs when defining isochrones based solely on price information and the distance between competitors. We conclude that geographic information systems can be successfully employed in the precise definition of relevant geographic markets in the gasoline retail sector. Their application to the Spanish gasoline market indicates that the relevant geographic market is delineated by a 5- to 6-min travel-time isochrone around each station. Localized market power needs to be taken into account when analysing the adverse effects of mergers and entry regulations on gasoline retailing. To drive competition in these local circumstances, markets need to be delineated on the basis of sufficiently small isochrones since only close rivals seem to compete effectively with each other.

Els terrenys del parc militar de Bonrepòs i Mirambell són la materialització d’un cúmul de drets frustrats. Les circumstàncies socials, polí ques i econòmiques de cada època han fet que des de la seua creació el 1937 fi ns l’actualitat el parc haja vist passar moltes i diverses vides, sense arribar mai a resoldre el problema. En plena guerra civil, funcionava com a base republicana per a reparar els carros que venien del front. Al 1939 passà a mans franquistes, que ampliaren la seua superç cie en dos terços, expropiant vivendes i terrenys a conveniència ideològica. La casa dels meus besavis fou una de les afectades. L’ac vitat militar s’allargà fi ns el 1998. La seua infl uència en la memòria de la gent és notòria, tant per haver estat un centre social enmig d’una vida de repressió com per la seua condició tardana d’escola professional de l’automòbil. La clausura del parc donà pas a l’ocupació gradual de les instal·lacions per col·lec us marginals, com ara immigrants sense papers que venien buscant treball o famílies desafavorides, amb xiquets sense escolaritzar. La convivència no era fàcil. Hi havia baralles con nues entre els diferents grups; l’acumulació de fems propiciava l’aparició d’animals i malal es; hi havia ensorraments provocats pel robatori de rajoles, uralita i coure, i mul tud d’incendis causats per la falta d’electricitat. Al mateix temps, quinze famílies unien els seus esforços legals per recuperar els terrenys «expropiats» i la corporació municipal buscava idees per requalifi car els terrenys allunyades de les ambicions cobdicioses de la bombolla immobiliària. Al 2006 la propietat va tornar a les mans correctes, però les desavinences entre afectats i les bantors polí ques no van aconseguir albirar un futur per al parc. L’alta tensió a què es van veure sotmeses les persones implicades es va resoldre amb la demolició dels edifi cis, que va suposar la destrucció de les il·lusions d’uns i l’èxode per als altres. Des d’aquell any, el 2013, els terrenys del parc militar no són res més que un problema al fons del calaix. El parc representa un cúmul de drets frustrats: no sols el dret a la propietat privada -la norma urbanís ca a dia de hui segueix reconeixent com a únic ús el militar- sinó també el dret a la informació i la transparència dels tècnics i polí cs que l’han tractat, el dret a la memòria o el dret a poder imaginar un futur millor. Estos terrenys erms representen la frustració de tots els drets dels ciutadans sobre la ciutat. ¿Pot l’arquitectura implicar-se en una causa com aquesta? ¿Què poden fer els arquitectes per obrir un camí cap a una solució? Este projecte fi nal de carrera es presenta com a utopia del que podria ser. A través d’una aproximació a diferents escales i d’un anàlisi conscient, es fa una proposta d’espai urbà. L’en tat d’este lloc el des na a conver r-se en un espai múl ple, un nou centre cívic on la formació, la cultura, el comerç, el joc, l’esport, etc. convergisquen en consonància amb el paisatge. L’actuació no s’ha d’entendre solament com a nexe d’unió entre Bonrepòs i Mirambell, Almàssera i Tavernes Blanques, sinó com a centre de referència comarcal. Entre els diversos usos plantejats -residencial, mercat, ins tut d’educació secundària, escola professional de l’automòbil, gimnàs municipal... - l’objecte del treball és un complex sanitari que consta d’un centre d’especialitats mèdiques, un centre sanitari integral i un centre satèl·lit de diàlisi extra-renal. S’ha concentrat l’atenció al disseny arquitectònic del centre d’especialitats, on també es comproven els diferents documents del Codi Tècnic de l’Edifi cació com ara la seguretat en cas d’incendi, l’accessibilitat o l’estructura.

Aprovat pel Plenari del Consell Municipal de 26-10-2018

espanolEn este articulo se analiza la importancia de los mercados de abastos como espacios turisticos en el planteamiento promocional de la ciudad y sus consecuencias sobre esta. Los casos de Barcelona y Madrid nos sirven para ilustrar esta realidad. Concretamente, los mercados de La Boqueria, Santa Caterina, Barceloneta, La Princesa y Sant Antoni (para Barcelona); San Miguel, San Anton, La Cebada, Barcelo, San Fernando, Anton Martin y Los Mostenses (en Madrid). Y en estos, lo que presenciamos es que los mercados de abastos presentan diversas fisonomias en funcion del grado de turistificacion que puede constatarse en ellos. Asi pues, nos planteamos establecer una tipologia de mercados, a partir de diferentes variables que determinan la actual evolucion de estos espacios desde ser equipamientos y servicios publicos a ser equipamientos propiamente de comercio y consumo, y las consecuencias que reportan para la ciudad cada uno de ellos. EnglishIn this paper, it is analysed the importance of food markets and tourist areas in the promotional approach of the city and its impact on them. The cases of Barcelona and Madrid serve to illustrate this reality. Specifically, the markets of La Boqueria, Santa Caterina, Barceloneta, la Princesa and Sant Antoni (in Barcelona); San Miguel, San Anton, La Cebada, Barcelo, San Fernando, Anton Martin and Los Mostenses (in Madrid). And what we see is that food markets have different physiognomies depending on the degree of touristification that can be seen in them. Therefore, we propose a typology of markets, from different variables that determine the actual evolution of these spaces from being public facilities and services to be proper equipment trade and consumption, as well as the consequences that reported for the city each of them.

This paper examines the commercial opportunities for electrical energy storage, taking market prices as given and determining the extent to which a strategy of arbitrage across the day, buying at the lowest price times at night and selling at the highest price times during the early evening, and relying on price forecasts one day-ahead generates profits in the British context. The paper sets out the potential problems as the market moves to absorb increasing amounts of wind, then characterises the nature of prices, which reveals the importance of a strategy in which power is absorbed into store for a relatively few hours of the day and discharged over a relatively few hours. It argues that additional incentives may need to be put into place in order to render storage over relatively longer periods more attractive and to deliver broader social benefits which are unlikely to be generated and captured as a result of purely commercial considerations.

[eng] This thesis is about grassroots strategies of material and political extraversion. It is an ethnography of the provisioning of clothing goods in Equatorial Guinea and it bridges the everyday lives of ordinary people with issues related to political economy and power configurations. Based on more than twelve months of ethnographic fieldwork, mainly localised at Malabo’s principal marketplace but also complementarily carried out in Spain, it describes the strategies Guineans engage with in order to generate livelihoods but also to be able to make material statements about their self-worth in a context of uncertainty and precariousness. The exploitation of off-shore oil wells in the mid-nineties has provided an injection of resources to a regime that has been able to consolidate its power and an outside-oriented economy. While the extraversion strategies of the political elite are known and described in the political economic analyses of the country’s contemporary situation, studies about how ordinary Guineans deal and engage with this extravert system, an intended contribution of this thesis, are practically non-existent. The protagonists of my ethnography are market women, who have made from clothing provisioning both their source of livelihood and also their mechanism for social inclusion and political participation. The argument begins with a historical account, showing how rentist capitalism and extraversion strategies are not a recent phenomenon related to oil exploitation but have a longer trajectory in Equatorial Guinea. This process has signified the production of specific idioms for wealth and power that are deeply gendered and that make comment upon differential access to foreign rents and goods. These understandings of wealth and power are also associated with particular ideas about space that draw upon specific substantial and imagined geographies. These geographies are reproduced in the provisioning and valuation of foreign goods, but also by keeping trading routes and networks, which I describe for the two main categories of clothing goods consumed in Equatorial Guinea. By accessing valuable geographies and managing rents, market women manage to contest gender roles, reach certain levels of public participation and generate political debates. This participation, however, is co- opted by the elite and more specifically by the first lady who, through a non-profit organisation, offers her protection to female petty traders in exchange for political support. The ethnography of the everyday of these women reveals how, by engaging with rent managing strategies and by connecting with the powerful elite market, women are able to source their households. However, their capacity to generate income, to make political claims, and to gain access to certain levels of power is limited by a hierarchy that is ultimately maintained by such extraversion strategies. The dissertation contributes to debates within economic and political anthropology surrounding rentist capitalism and extraversion, but also about markets and consumption. While it questions extraversion as totalizing theory, and as a particularity of African states and elites, it recovers it as a concept useful to explain processes of active material and political dependency., [spa] Esta tesis presenta una etnografía del aprovisionamiento de productos textiles en Guinea Ecuatorial, vincula la vida cotidiana de la gente común con cuestiones relacionadas con la economía política y las configuraciones de poder. Basada en más de doce meses de trabajo de campo etnográfico localizado en el mercado principal de Malabo, pero también complementario en España (Madrid y Elche), describe estrategias ingeniadas por las guineanas para generar medios de vida, pero también para hacer declaraciones materiales sobre su valía personal en un contexto de incertidumbre y precariedad. La explotación de pozos petrolíferos off-shore a mediados de los noventa ha proporcionado una inyección de recursos a un régimen que ha podido consolidar su poder y una economía orientada hacia el exterior. Mientras que las estrategias de extraversión de la élite política son conocidas y descritas en los análisis político-económicos de la situación contemporánea del país, prácticamente no existen estudios sobre cómo las guineanas corrientes se relacionan con este sistema extravertido. Las protagonistas de mi etnografía son las mujeres del mercado, que han hecho de la provisión de ropa su fuente de sustento, pero también su mecanismo para la inclusión social y la participación política. El argumento comienza con un relato histórico que muestra cómo el capitalismo y las estrategias de extraversión rentistas no son un fenómeno reciente relacionado con la explotación petrolera sino que tienen una trayectoria más larga en Guinea Ecuatorial. Este recorrido histórico ha generado ideas particulares sobre el poder y la riqueza que tienen un componente de género importante y que dibujan unas geografías tanto imaginadas como sustanciales. Estas geografías se reproducen en el aprovisionamiento y valoración de mercancías extranjeras, pero también mediante el mantenimiento de rutas y redes comerciales, que describo para las dos principales categorías de artículos de prendas de vestir consumidos en Guinea Ecuatorial. Al acceder a geografías valiosas y gestionar rentas, las mujeres del mercado logran impugnar los papeles de género, alcanzar ciertos niveles de participación pública y generar debates políticos. Esta participación, sin embargo, es cooptada por la élite y más específicamente por la primera dama que, a través de una organización sin fines de lucro, ofrece su protección a las pequeñas comerciantes a cambio de apoyo político. La etnografía de la vida cotidiana de estas mujeres revela cómo al comprometerse con las estrategias de gestión de rentas y al conectarse con la poderosa élite las mujeres son capaces de abastecer a sus hogares. Sin embargo, su capacidad para generar ingresos, hacer reivindicaciones políticas y acceder a ciertas cotas de poder está limitada por una jerarquía que las estrategias de extraversión sólo ayudan a mantener. La tesis contribuye a los debates de antropología económica y política sobre el capitalismo y la extraversión rentistas, pero también sobre los mercados y el consumo. Si bien cuestiona la extraversión como teoría totalizadora y como particularidad de los estados y élites africanos, la recupera como un concepto útil para explicar los procesos de dependencia política y material.

El projecte parteix d'un exercici proposat dins el curs de projectes a Escola da Cidade, de São Paulo, durant un intercanvi quan cursava el 4t quadrimestre. Les motivacions van ser: - La singularitat de l'emplaçament: activitat comercial informal, potencialitats quant a mobilitat i la integració del lloc dins un circuit visitable del centre de Sao Paulo. - Les condicions del buit: espai entre mitgeres i obertura d'un nou carrer-passatge, una tipologia d'intervenció no desenvolupada abans durant la carrera. - La reutilització-revalorització d'una preexistència, un edifici d’aparcaments colindant al buit, com a premissa condicionant autoimposada. Estats precedents i àmbits estudiats: - Projeto IV (taller de Projectes, Escala da Cidade, São Paulo). Proposta formal d'ocupació per a una parcel·la disponible al límit d'Anhanhabaú, que ha de suposar una nova obertura de l'illa [Largo Sao Bento - Av. 9 Julho - Rua F. Abreu]. - TAP 10 (taller de Projectes, ETSAV): Anàlisi de l'àrea del centre de SP que inclou l'illa estudiada (mobilitat: SP-Centre; activitat: comerç-espai lliure; teixit: habitatge-plaça) i proposta d'ordenació que inclou intervencions a la pacel.la i al buit annex, a més d'actuacions al límit d'Anhangabaú Park, per tal de suposar una millora de la connectvitat amb l'area comercial 25 de Março-Mercadão. - Construcció 9 (assignatura troncal ETSAV): Desenvolupament tecnològic de l'edifici d'habitatges proposat a TAP 10. - Dissensus (assignatura optativa ETSAV): Exercici de reflexió i aprofundiment sobre el comerç informal al carrer. P. F. C. Disseny i desenvolupament del MERCAT, peça que articula les altres unitats programàtiques proposades al buit (habitatges, aparcament intercanviador), també objecte d'una nova proposta d’ordenació. Desenvolupament de l'espai lliure generat amb el nou passatge. S'afegeix el valor d'infraestructura urbana al buit intervingut: dipòsit de retenció, vial d'emergència, elevadors públics a l’antic edifici d'aparcaments. Valors urbanístics i paraules clau: · ordenar fluxos, velocitats en transició [ vehicle >vianant >comerciant ] i proporcionar envolvent per una activitat comercial dignificada [ carrer / edifici 24h ] · buit oportunitat vs estratègia extrapolable [ infraestructura urbana, ordenació urbanística, activitat informal ] # nova obertura, # buit oportunitat, # infraestructura urbana, # comerç informal, # canvi d'ús

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Raúl Márquez Porras, El presente artículo pretende indagar, en dos mercadillos dominicales de segunda mano al aire libre en Barcelona, las interacciones económicas y sociales que se producen en estos espacios, al tiempo que busca establecer una tipología de compradores y vendedores y las pulsiones que les mueven para acudir a ellos. Se analizan las características especiales de estos lugares de compra-venta y su contexto, tanto desde el punto de vista de la antropología del espacio como como de la antropología económica, para identificar puntos en común y diferencias con los circuitos comerciales de primera mano, y se hace hincapié en las estrategias comerciales y negociadoras de compradores y vendedores, la mayoría no profesionales, en su búsqueda del establecimiento del valor de cambio que permita la transacción, a las que no son ajenas las prácticas de la empresa concesionaria. Para ello se ha utilizado, según lo requerían las circunstancias, dos tipos de observación de campo: la no intrusiva para todo lo referente a las características geográfico-espaciales, organizativas y sociales; y la participante, alquilando un puesto de venta en uno de los mercadillos. Y además, se han mantenido entrevistas con vendedores y visitantes, fueran compradores o no, como producto de mi constante deambulación por el espacio.

[spa] Los mercados municipales han sido objeto de estudio por parte de la gentrificación comercial. La adaptación de estas "antiguas" centralidades comerciales a los requerimientos y valores de la sociedad de los consumidores ha comportado un cambio importante en sus funciones originarias, eminentemente relacionadas con el abastecimiento de las clases populares. Los mercados de Barcelona son un caso de estudio especialmente interesante dado su importante número, más de 30, muchos de ellos con elevado valor patrimonial y ejerciendo un papel destacado en la vida cotidiana de la ciudad. No obstante, no todos los mercados se encuentran integrados en la misma dinámica de transformación. El objetivo de esta investigación es explicar las variables territoriales implicadas en los distintos caminos de la modernización comercial de los mercados municipales. La hipótesis principal es que la gentrificación comercial y la turistificación de los mercados municipales únicamente es una estrategia válida para aquellos mercados localizados en el centro de la ciudad siendo necesarias otras estrategias de modernización para el resto de mercados, muchos de ellos localizados en el ensanche o en los suburbios. El capítulo pretende avanzar a nivel académico en el concepto de gentrificación comercial, a nivel aplicado ser un apoyo para el diseño de mejores políticas urbanas y comerciales y se integra dentro de los Objetivos de Desarrollo Sostenible 11 (Ciudades y comunidades sostenibles) y 12 (producción y consumo responsable), [eng] Municipal markets have been the subject of study by retail gentrification. The adaptation of these "old" commercial centres to the requirements and values of consumer society has led to a significant change in their original functions, which were eminently related to supplying the working classes. Barcelona's markets are a particularly interesting case study given their large number, more than 30, many of which have a high heritage value and play an important role in the daily life of the city. However, not all markets are part of the same dynamic of transformation. The aim of this research is to explain the territorial variables involved in the different paths of retail modernisation of municipal markets. The main hypothesis is that the retail gentrification and touristification of municipal markets is only a valid strategy for those markets located in the city centre and that other modernisation strategies are necessary for the rest of the markets, many of which are located in the suburbs or in the suburbs. The chapter aims to advance the concept of commercial gentrification at the academic level, at the applied level to support the design of better urban and commercial policies and is integrated within Sustainable Development Goals 11 (Sustainable cities and communities) and 12 (responsible production and consumption).

In this paper we advocate the study of local food markets to explore fundamental issues about the relationship between these urban tourist attractions and visitors' motivation and satisfaction. Based on a survey in the case of La Boqueria Market in Barcelona, we test direct effect of escape from routine, cultural experience, prestige and food market involvement on satisfaction and also the moderator role of food neophilia in this relationship. We conclude that tourists visiting food markets are motivated mainly by cultural experience and interaction with local producers, while food neophilia plays a significant moderator role.

Food markets build communities for people, that is, they generate footfall and bring neighborhoods to life. Consequently, they become valuable tourist resources. The success of tourist resources depends on host community support, depends on the positive and favorable opinion of residents. Therefore, the aim of this study is to test different variables (resident place image, community attachment, perceived environmental costs, perceived economic benefits and perceived socio-cultural benefits) to determine which have a direct effect on the support for tourism development, and to determine the moderator role of personal economic benefit in the proposed relationships. Results suggest that personal economic benefit plays an important moderator role between community attachment and support for La Boqueria tourism development and also between community attachment and perceived socio-cultural benefits and support for tourism development in general.

[cat] La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, dedicada a figures de pessebre, casetes i altres objectes destinats a les festes de Nadal, està documentada des de 1786, pel Baró de Maldà, tot i que en aquell moment ja era una celebració molt popular. Per satisfer els objectius proposats s’ha plantejat una metodologia etnohistòrica i s’ha tractat l’estudi de la festa, el parentiu, la transmissió hereditària, la xarxa de relacions socials i la relació dels poders municipals amb el grup de firaires, o l’antropologia de l’espai. Les principals fonts de consulta documental són les fonts primàries, tant històriques (testimonis de l’època, notes de premsa, fotografies o gravats), com administratives (normatives, permisos, llistats i ordenances). Conjuntament amb les entrevistes i l’observació etnogràfica s’ha pretès l’elaboració d’un treball qualitatiu, sense renunciar a estudis quantitatius quan ho requereixi el tractament de les fonts. S’estudien els precedents existents a la ciutat amb una llarga tradició. A continuació s’estudia l’evolució d’aquestes fires a través de l’anàlisi de les fonts i es relaciona el funcionament d’aquestes fires amb l’evolució del pessebrisme a la ciutat, des d’un punt de vista popular i social. Es remarca el lligam amb el naixement de la primera associació de pessebristes, el 1863, i les diferències entre aquesta i la seva successora de l’any 1921. També s’estudien les diferents tendències en el pessebrisme i com influeixen en els artesans de les fires. Es veu com el pessebrisme popular queda marginat enfront un naixent pessebrisme pseudo erudit i com es produeix una escissió entre aquests dos mons. S’estableix el que es coneix com a “Batalla del pessebre”. El resultat de la Guerra Civil serà determinant en el desenvolupament futur i aquestes dues tendències s’enfrontaran dialècticament en diaris i bibliografia. Un debat que ha tingut conseqüències que encara s’arrosseguen. L’any 1932 totes aquelles fires s’unifiquen en una: la fira de Santa Llúcia, per afrontar els nous reptes. La Guerra Civil no és només un parèntesi, sinó la interrupció d’una tendència per capgirar-la. La fira que reneix l’any 1939 és hereva de la republicana però amb uns condicionants socials i econòmics totalment nous. La intervenció directa de la corporació municipal en el desenvolupament del pessebrisme a la ciutat, ocasionarà un esclat de popularitat entre els anys quaranta i setanta del segle XX. Durant aquest període, la fira haurà de superar nous reptes, com la massificació, l’ecologisme o la incorporació d’un nou tipus de firaire. També les transformacions urbanístiques afectaran directament a la fira. Tota aquesta anàlisi històrica és fonamental per entendre la fira actual. La Fira de Santa Llúcia és una fira especialitzada, estructurada actualment en tres sectors. Primerament, les figures i complements de pessebre, anomenat sector de les figures. Un segon sector anomenat de verd, ven plantes, arbres, ornaments i complements festius de Nadal per a la llar. Finalment, un darrer sector que s’ha afegit modernament és el de l’artesania, anomenada sector dels hippies. Aquesta divisió per sectors de la fira no és casual i respon al seu bagatge històric, però no s’adequa a la realitat. S’explica l’emplaçament actual i la distribució, fruit dels canvis d’ubicació previs, d’actuacions urbanístiques i de les noves normatives. Així com els desajustos que provoquen aquests canvis. Es defineix el paper actual de les parades i els rols que desenvolupa i la tipologia de firaires; els sistemes de treball, les estratègies familiars per a la conciliació laboral, com s’organitzen l’espai de treball i el temps; la dedicació parcial o exclusiva com a motivació econòmica; el pes de la tradició familiar i la continuïtat generacional; les relacions entre firaires. Es parla dels òrgans de govern de la fira: l’Associació Fira de Santa Llúcia i l’Ajuntament, les relacions entre ells i entra cadascun d’ells i els firaires. Es pregunta sobre els trets característics de la fira, com veuen el futur de la fira els propis firaires i com ho relacionen al seu propi futur. Es veu com hi ha una contradicció entre les normatives municipals i l’especifitat de la fira de Santa Llúcia, com malgrat haver de posar contínuament a concurs públic un espai municipal que cap persona a títol individual pot retenir d’un any per altre, la realitat és que la titularitat de les parades passa de pares a fills, d’una generació a l’altre. Però també es veu com aquests traspàs de la titularitat no va acompanyat d’un traspàs de coneixements, i l’arquetipus de firaire que és artesà, treballa a casa seva i les vendes d’un mes serveixen per complementar una economia migrada, es perd per una tipologia més pragmàtica que es dedica a revendre productes ja no sempre artesanals. Aquest canvi unit al fet que no s’han instaurat mesures o criteris per fer de la Fira de Santa Llúcia una fira amb una personalitat pròpia, marcaran el futur., [eng] This thesis studies the Fira de Santa Llúcia of Barcelona which is dedicated to Nativity figures, cribs, constructions and other objects related with Christmas celebration. It takes place during the month before Christmas at Cathedral Avenue and is documented since 1786. To achieve the objective of the study, the celebration, the relationships between stallholders, the transmission by inheritance, the social relations network and the relation of the local authorities with the group of stallholders (i.e., the spatial anthropology), have been studied. The existing precedents have been studied in the context of a city devoted to fairs, with a long tradition of them. Together with interviews and ethnographic observation, the elaboration of a qualitative study has been pursued, without renouncing to quantitative studies when the treatment of information sources has required it. Different tendencies in Nativity scenes and figures, and their influence in the artisans of Fira de Santa Llúcia have been also studied. Historical analysis is crucial to understand many of the aspects that shape the contemporay fair. For the analysis of the present fair, the protagonists, the stallholders have been invited to talk. Fira de Santa Llúcia is a specialised fair that is currently structured in three sectors. First, the sector of figures and complements of Nativity scenes, known as the figures sector. Second, the sector called green, which sells plants, threes, decoration and home festive complements for Christmas celebration. Finally, a third sector that has been added in the last years, is the craftworks sector, called the hippies sector. This division of the fair is a result of its historical background, but it is not adjusted to reality. The current role of the stalls and the typology and roles developed by the stallholders, the working systems, the strategies for labour and family conciliation, the organisation of space and time, the partial or exclusive dedication as economic motivation, the weight of family tradition and the generational replacement have been examined. Moreover, the relations between the government bodies (i.e., the Fira de Santa Llúcia association and the city council) and between them and the stallholders have been revised. The distinctive traits of the fair, and how the stallholders see the future of it, have been analysed. It has been observed that, although every year the public space occupied by the stalls is put out to tender, the stalls ownership is inherited by the next generation in the family. But that stall ownership inheritance is not associated with a knowledge transmission and the archetype of the stallholder that is an artisan, works at home and benefits from the earnings of the fair to complement a short year income is being replaced by a more pragmatic stallholder dedicated to resell products which not always are handcrafted.

Títol de la versió preprint de l'article = Food retailing and the public market system: the Barcelona case, 1876-1936 This article is a contribution to comparative research between specific urban markets trajectories in the nineteenth and twentieth centuries and it aims to juxtapose southern European food market experiences, particularly the Barcelona case, with west European ones. Like other big cities in southern and central Europe, Barcelona consolidated a sturdy polycentric system of district markets between 1876 and 1936, just when such markets were beginning to decline in 'first comers' cities of Britain and France. In the inter-war period, the market halls of southern European cities played a prominent role in the everyday food trade and as functional and socializing centres in neighbourhoods. They were poles of dense residential and kinship relations for stall vendors, especially women vendors, and foci of a large part of the food retailing business in many neighbourhoods. Barcelona's particular historical circumstances made the public covered market system a fundamental element of neighbourhood commerce and a long-term urban asset

El present treball estudia la viabilitat econòmica i financera de TOPjuice, una caravana totalment adaptada per a la venda de sucs de fruita naturals, ecològics i artesanals. TOPjuice, pretén formar part del moviment de food-truck que està incidint amb força entre els mercats més innovadors del país. Este trabajo estudia la viabilidad económica y financiera de TOPjuice, una caravana totalmente adaptada para la venta de zumos de fruta naturales, ecológicos y artesanales. TOPjuice, pretende formar parte del movimiento de food-truck que está incidiendo con fuerza entre los mercados más innovadores del país. This paper studies the economic and financial viability of TOPjuice, a caravan fully adapted for the sale of natural juices, organic and artisanal fruit. TOPjuice aims to be part of the food-truck movement is focusing strongly among the most innovative markets in the country.

RESUMEN Este ensayo encadena tres niveles. En el primero, de la pregunta por la utilidad genuina de la arquitectura, definida en los origenes, se deriva que la arquitectura preserva la vida de dos clases de intemperie: de la intemperie fisica, procurando un equilibrio con el medio (homeostasis) y de la intemperie moral procurando orientacion espacio temporal. Esta doble utilidad la cumplen y la expresan unos utensilios concretos y universales, formas necesarias y objetivas, no arbitrarias, arquetipos que fundan la tradicion de las formas propias de la arquitectura en la historia. El ethos de la humanidad, cuyo nucleo es la conciencia, para constituirse tomara de la formalidad de estos utensilios su propia sustancia formal, desde el momento en que con ellos es capaz de conjurar el tiempo destructor de la vida (meteorologico y cronologico) – un tiempo discontinuo–, y exorcizar el espacio amorfo –un espacio continuo– y desorientador de la naturaleza. Esos utensilios forman un relieve tectonico, superpuesto al de la naturaleza otorgada, al que llamamos paisaje. En el segundo nivel se descubre que la estructura de ese paisaje reposa sobre la similitud entre estas formas objetivas y los caracteres del mercado y del foro que se corresponden, respectivamente, con la idea de homeostasis y con la de orientacion. En el tercer nivel se estudian las modalidades de relacion entre foro y mercado con el objeto de hallar instrumentos para hacer la critica del presente. El criterio principal es que foro y mercado deben mantener en la realidad una relacion dialogica (conservar su contradiccion o composicion) y no dialectica pues una sintesis superadora entre ellos, cuando se da, conlleva un decaimiento de la formalidad de la conciencia, menoscaba el ethos de la humanidad y produce la quiebra etica del paisaje. SUMMARY This essay encompasses three levels. The first, on the question of the genuine utility of architecture, defined in the origins, determines that architecture preserves the life of two classes of adversity: the physical adversity, seeking to achieve a balance with the environment (homeostasis) and the moral adversity seeking orientation with time and space. This double utility is fulfilled and expressed by some non-arbitrary specific and universal tools, necessary and objective forms, archetypes that forge the tradition of individual methods of architecture in history. To shape itself, the human ethos, whose nucleus is conscience, will take the formal substance from the formality of these tools, from the moment at which it is capable of averting life destroying weather and time – intermittent but never ending forces, and of exorcising amorphous space - a continuous space and confounder of nature. Those tools form a tectonic relief, superimposed on that granted by nature, which we call landscape. The second level reveals that the structure of that landscape rests on the similarity between these objective forms and the characteristics of the market and the forum that correspond, respectively, with the idea of homeostasis and that of orientation. The third level studies the modalities of relationship between forum and market with the intention of finding tools with which to make a critique of the present. The main criterion is that forum and market must maintain, in reality, a dialogic, (to conserve its contradiction or composition) and not a dialectic relationship because an imbalance between them, when it occurs, entails a decline in the formality of the conscience, reduces the human ethos and produces ethical bankruptcy of the landscape.

Purpose – Focusing on food markets popularity among tourists, the purpose of this paper is to differentiate clusters of tourists based on their behaviour during their visit of these food halls. Design/methodology/approach – Factor-cluster analysis is the segmentation method used to identify food markets groupings related to their motivations, while ANOVA was performed to determine differences between clusters when it comes to perceived authenticity, satisfaction and revisit intention. La Boqueria in Barcelona (Spain) is the paradigmatic food market used to conduct 196 survey respondents based on factor importance. Findings – Two homogenous clusters were identified and labelled as apathetic-market visitors and food-market lovers. Practical implications – Segmentation proposal provides insights to be taken into account for future Destination Management Organisation’s policies, related to promotional activities and destination branding development. They could create effective tailor-made promotional campaigns and adequate business strategies to further attract more food lovers markets, without removing apathetic-market visitors. Originality/value – Fill the gap in the existing knowledge on the tourism interest of local markets in destinations and identify through factor-cluster analysis.

Guia d'orientacions didàctiques. Educació infantil, P4 i P5 Conte. Educació infantil, P4 i P5 Guia d'orientacions didàctiques. ESO 1er cicle Guia d'orientacions didàctiques. ESO 2n cicle Quadern pels alumnes. ESO 2n cicle

Informe presentat al Plenari del Consell del Districte de Ciutat Vella de 20-10-2016

The assignment game is a two-sided market, say buyers and sellers, where demand and supply are unitary and utility is transferable by means of prices. This survey is structured in three parts: a first part, from the introduction of the assignment game by Shapley and Shubik (1972) until the publication of the book of Roth and Sotomayor (1990), focused on the notion of core; the subsequent investigations that broaden the scope to other notions of solution for these markets; and its extensions to assignment markets with multiple sides or multiple partnership. These extended two-sided assignment markets, that allow for multiple partnership, better represent the situation in a labour market or an auction.

La actuación realizada entre el 11 de mayo y el 14 de septiembre del año 2013 en el Mercat del Carme – edificio Estrella-, nos ha permitido profundizar en el conocimiento del edificio. Una faceta de estudio documental permite conocer la vertiente histórica, pero unida a la excavación arqueológica, a las catas realizadas y al trabajo deductivo hecho in situ, han ayudado a comprender el edificio desde el punto de vista constructivo y arquitectónico, así como también conocer detalles de su transformación a lo largo del tiempo. Nos encontramos en un punto en el que un edificio histórico y emblemático para el municipio Vilassar de Dalt, necesita una rehabilitación considerable para volver a dar servicio a los habitantes del pueblo y a cualquiera que se preste a visitarlo. En este documento realizaremos una propuesta de intervención. Seguiremos una metodología concisa, analizando cada uno de los elementos que componen el edificio y su conjunto funcionamiento. Hallaremos las lesiones, buscaremos el origen que las ocasiona y propondremos la que consideremos mejor solución. Adaptaremos el edificio a sus necesidades en base a la normativa vigente y, por último, elaboraremos un presupuesto en el que veremos reflejada la repercusión económica de este ejercicio. Todo ello irá acompañado de la documentación gráfica necesaria para el correcto entendimiento de la edificación y soluciones propuestas.

Entre 1780 y 1808, la integración vertical (tejeduría y blanqueo-estampación) de las empresas de indianas barcelonesas fue sustituida por una creciente especialización vertical a partir de una floración de pequeñas y medianas empresas independientes, que tendían a combinar hilatura –a partir de la difusión de la Jenny– y tejeduría, difusas por amplias zonas de Cataluña. Estas empresas operaban a través de los mercados de algodón en rama y de tejidos de algodón en crudo. El primero era muy competitivo, aunque la mercancía debía pagarse al contado o a plazos muy cortos. En el segundo, los manufactureros vendían los tejidos a comerciantes y estampadores, aunque los plazos de cobro eran más largos. Según las evidencias presentadas, en ambos mercados, los fabricantes tejedores no estaban condicionados de modo significativo por el poder de mercado de agentes que operaban simultáneamente como suministradores de algodón y compradores de tejido en crudo., Between 1780-1808, vertical integration (weaving, bleaching and printing) of the calicoprinted firms of Barcelona was replaced by a growing vertical specialization, which stemmed from independent small and medium enterprises spread throughout Catalonia. These businesses, which tended to integrate spinning – specially since the diffusion of the jenny – and weaving, operated in the markets of raw cotton and unbleached calicoes. The former was very competitive and the commodity was mainly paid in cash or on short-term credit. In the latter, manufacturers sold the unbleached calicoes to merchants or printing-manufacturers and they were paid on medium-term credit. According to our findings, in both the markets, cotton-weaving manufacturers were not constrained significantly by the market power of agents that acted at the same time as suppliers of raw cotton and buyers of grey calicoes.

Quadern per a alumnes: Educació primària 1r 2n i 3r Fitxa resum: Ed. Primària 1r, 2n i 3r Guia d'orientacions didàctiques: Educació primària 4t, 5è i 6è Quadern per a alumnes: Educació primària 4t, 5è i 6è Fitxa resum: Educació primària 4t, 5è i 6è Fitxa resum: ESO: 2n cicle