Search

L'obra jurídica més coneguda d'Alfons X, les Set Partides, va tenir una història viva prolongada des de la Baixa Edat Mitjana fins a principis del segle XX, una història que va fer que fos coneguda i utilitzada en altres regnes peninsulars i, per tant, fos traduïda a altres llengües, com el llatí. En aquest article, s' analitzaran els dos manuscrits llatins de les Set Partides conjuntament i s’arribarà a la conclusió que un d’ells transmet una traducció llatina copiada per Diego Fernández a Sevilla l’any 1420 per Rodrigo García. El text llatí del manuscrit de Sevillà ha romàs desconegut per a la recerca acadèmica fins ara i no ha estat objecte d’estudi per part de la historiografia alfonsina. Així mateix, l’article planteja la possibilitat que Díaz de Montalvo emprés el text llatí dels manuscrits en la seva edició glossada de 1501, ateses les connexions textuals entre aquesta edició i els dos còdexs llatins., The best-known piece of legal work of Alfonso X’s manuscript production, the Siete Partidas, had a long living history that spanned from the Late Middle Ages to the early twentieth century. It was known and widely used in other kingdoms of the Iberian Peninsula and, therefore, was also translated into other languages, including Latin. The present article will jointly analyse two of the Latin manuscripts of the Siete Partidas, reaching the conclusion that one of them transmits a Latin translation which was copied by Diego Fernández in Seville in 1420 for Rodrigo García. The Latin translation of the Sevillian manuscript remained unknown to scholarly research until now and has not been the subject of study within the Alphonsine historiography. This article also raises the possibility that Díaz de Montalvo used the Latin text of the manuscripts in his glossed edition published in 1501, given the textual connections between this edition and the Latin manuscripts., La obra jurídica más conocida de Alfonso X, las Siete Partidas, tuvo una historia viva prolongada desde la Baja Edad Media hasta principios del siglo XX. Este hecho hizo que fuese conocida y utilizada en otros reinos peninsulares y, por tanto, fuese traducida a otras lenguas, como el latín. En el presente artículo se analizarán conjuntamente dos códices latinos de las Siete Partidas, uno de los cuales transmite una traducción latina que fue copiada por Diego Fernández en Sevilla en 1420 para Rodrigo García. El texto latino del manuscrito sevillano ha permanecido desconocido para la investigación académica hasta ahora y no ha sido objeto de ningún estudio dentro de la historiografía alfonsí. Asimismo, el artículo plantea la posibilidad de que Díaz de Montalvo utilizara el texto latino de los manuscritos en su edición glosada publicada en 1501, debido a las conexiones textuales entre esta edición y los códices latinos.