Search

La revolució digital està creant nous riscos i, alhora, múltiples oportunitats per a la comunicació, el comerç i la participació política. El que Ulrich Beck va descriure com la societat mundial del risc i —des d'una altra perspectiva— el que Jürgen Habermas anomena la «constel·lació postnacional» és un desafiament als nostres conceptes de societat i democràcia. La digitalització està impulsant aquest desenvolupament cap a una nova dimensió que ens permet parlar de la «constel·lació digital». Les relacions socials són més denses a través de les fronteres i els continents; el que passa aquí importa com si passés a la nostra pròpia porta. Sorgeixen nous tipus de riscos com a efecte secundari de l'ús creixent de les tecnologies de la informació, mentre que internet també ofereix —per primera vegada— una infraestructura que fa dels conceptes fins ara poc realistes de democràcia cosmopolita (David Held) una opció real. Això inclou l'establiment d'un marc constitucional per als processos normatius que tracta, entre altres desafiaments mundials, de gestionar de manera coherent i eficaç els riscos cibernètics a nivell nacional, supranacional i mundial. El constitucionalisme a diversos nivells es proposa com un mitjà d'aportar una teoria normativa per conceptualitzar l'estructura constitucional d'un sistema de governança en capes que garanteixi el grau màxim d'autodeterminació de l'individu i, per tant, la legitimitat democràtica de les decisions preses en cada nivell, des del local fins al global. Per tant, la constitució per a una acció democràticament legítima a nivell global no qüestiona la democràcia en altres nivells, sinó que ha de ser complementària, basada en estats que funcionin i dissenyada per tractar temes que estan fora del seu abast, incloent-hi la ciberseguretat., The digital revolution is creating new risks, together with multiple opportunities for communication, commerce and political participation. What Ulrich Beck described as the world risk society and what – from another perspective – Jürgen Habermas calls the “postnational constellation” is a challenge to our concepts of society and democracy. Digitisation is pushing this development towards a new dimension that allows us to speak of the “digital constellation”. Social relations are denser across borders and continents; what happens there matters here, as if it were happening on our own doorstep. New kinds of risks are arising as a side-effect of the increasing use of information technologies, while the internet also offers – for the first time – an infrastructure that makes formerly unrealistic concepts of cosmopolitan democracy (David Held) a real option. This includes the establishment of a constitutional framework for normative processes aiming at managing effectively, among other global challenges, cyber-risks at national, supra-national and global levels in a coherent way. Multilevel Constitutionalism is proposed as a means of providing a normative theory for conceptualising the constitutional structure of a layered system of governance that ensures a maximum degree of self-determination for the individual and, thus, for the democratic legitimacy of decisions made at each level, from local to global. Thus, the constitution for democratically legitimate action at the global level does not question democracy at other levels, but should be complementary, based upon functioning states, and designed to deal with issues that are beyond their reach, including cybersecurity., La revolución digital está creando nuevos riesgos y, a la vez, múltiples oportunidades para la comunicación, el comercio y la participación política. Lo que Ulrich Beck describió como la sociedad mundial del riesgo y —desde otra perspectiva— lo que Jürgen Habermas llama la «constelación postnacional» es un desafío a nuestros conceptos de sociedad y democracia. La digitalización está impulsando este desarrollo hacia una nueva dimensión que nos permite hablar de la «constelación digital». Las relaciones sociales son más densas a través de las fronteras y los continentes; lo que ocurre ahí importa como si ocurriera en nuestra propia puerta. Surgen nuevos tipos de riesgos como efecto secundario del uso creciente de las tecnologías de la información, mientras que Internet también ofrece — por primera vez — una infraestructura que hace de los conceptos hasta ahora poco realistas de democracia cosmopolita (David Held) una opción real. Esto incluye el establecimiento de un marco constitucional para los procesos normativos que trata, entre otros desafíos mundiales, de gestionar de manera coherente y eficaz los riesgos cibernéticos a nivel nacional, supranacional y mundial. El constitucionalismo a varios niveles se propone como un medio de aportar una teoría normativa para conceptualizar la estructura constitucional de un sistema de gobernanza en capas que garantice el máximo grado de autodeterminación del individuo y, por tanto, la legitimidad democrática de las decisiones tomadas en cada nivel, desde lo local hasta lo global. Por lo tanto, la constitución para una acción democráticamente legítima a nivel global no cuestiona la democracia en otros niveles, sino que debe ser complementaria, basada en estados que funcionen y diseñada para tratar temas que están fuera de su alcance, incluyendo la ciberseguridad.

The digital revolution is creating new risks, together with multiple opportunities for communication, commerce and political participation. What Ulrich Beck described as the world risk society and – from another perspective – Jürgen Habermas calls the “postnational constellation” is a challenge to our concepts of society and democracy. Digitisation is pushing this development towards a new dimension that allows us to speak of the “digital constellation”. Social relations are denser across borders and continents; what happens there matters here, as if it were happening on our own doorstep. New kinds of risks are arising as a side-effect of the increasing use of information technologies, while the internet also offers – for the first time – an infrastructure that makes formerly unrealistic concepts of cosmopolitan democracy (David Held) a real option. This includes the establishment of a constitutional framework for normative processes aiming at, among other global challenges, effectively managing cyber-risks at national, supra-national and global levels in a coherent way. Multilevel Constitutionalism is proposed as a means of providing a normative theory for conceptualising the constitutional structure of a layered system of governance that ensures a maximum degree of self-determination for the individual and, thus, for the democratic legitimacy of decisions made at each level, from local to global. Thus, the constitution for democratically legitimate action at the global level does not question democracy at other levels, but should be complementary, based upon functioning states, and designed to deal with issues that are beyond their reach, including cyber-security., La revolució digital està creant nous riscos i alhora múltiples oportunitats per a la comunicació, el comerç i la participació política. El que Ulrich Beck va descriure com la societat mundial del risc i el que, des d'una altra perspectiva, Jürgen Habermas anomena la «constel·lació postnacional» és un desafiament als nostres conceptes de societat i democràcia. La digitalització està impulsant aquest desenvolupament cap a una nova dimensió que ens permet parlar de la «constel·lació digital». Les relacions socials a través de les fronteres i els continents són més denses; allò que succeeix a fora té la mateixa importància que tindria si succeís davant de la nostra pròpia porta. Sorgeixen nous tipus de riscos com a efecte secundari de l'ús creixent de les tecnologies de la informació, mentre que, per primera vegada, internet també ofereix una infraestructura que converteix els conceptes fins ara poc realistes de democràcia cosmopolita (David Held) en una opció real. Això inclou l'establiment d'un marc constitucional per als processos normatius que intenta gestionar de manera coherent i eficaç els riscos cibernètics a nivell nacional, supranacional i mundial, així com d'altres desafiaments mundials. El constitucionalisme multinivell es proposa com un mitjà que aporta una teoria normativa per conceptualitzar l'estructura constitucional d'un sistema de governança en capes que garanteixi el màxim grau d'autodeterminació de l'individu i, per tant, la legitimitat democràtica de les decisions preses a cada nivell, des del local fins al global. Per tant, la constitució per a una acció democràticament legítima a nivell global no qüestiona la democràcia en altres nivells, sinó que ha de ser complementària, basada en estats que funcionin i dissenyada per tractar temes que estan fora del seu abast, com ara la ciberseguretat., La revolución digital está creando nuevos riesgos y, a la vez, múltiples oportunidades para la comunicación, el comercio y la participación política. Lo que Ulrich Beck describió como la sociedad mundial del riesgo y —desde otra perspectiva— lo que Jürgen Habermas llama la «constelación postnacional» es un desafío a nuestros conceptos de sociedad y democracia. La digitalización está impulsando este desarrollo hacia una nueva dimensión que nos permite hablar de la «constelación digital». Las relaciones sociales son más densas a través de las fronteras y los continentes; lo que ocurre ahí importa como si ocurriera en nuestra propia puerta. Surgen nuevos tipos de riesgos como efecto secundario del uso creciente de las tecnologías de la información, mientras que Internet también ofrece — por primera vez — una infraestructura que hace de los conceptos hasta ahora poco realistas de democracia cosmopolita (David Held) una opción real. Esto incluye el establecimiento de un marco constitucional para los procesos normativos que trata, entre otros desafíos mundiales, de gestionar de manera coherente y eficaz los riesgos cibernéticos a nivel nacional, supranacional y mundial. El constitucionalismo a varios niveles se propone como un medio de aportar una teoría normativa para conceptualizar la estructura constitucional de un sistema de gobernanza en capas que garantice el máximo grado de autodeterminación del individuo y, por tanto, la legitimidad democrática de las decisiones tomadas en cada nivel, desde lo local hasta lo global. Por lo tanto, la constitución para una acción democráticamente legítima a nivel global no cuestiona la democracia en otros niveles, sino que debe ser complementaria, basada en estados que funcionen y diseñada para tratar temas que están fuera de su alcance, incluyendo la ciberseguridad.

En els últims anys, el Tribunal de Justícia de la UE ha ampliat l’abast del dret exclusiu de distribució d’obres protegides per drets de propietat intel·lectual. En una sèrie d’assumptes, el Tribunal ha resolt que el titular del dret pot controlar diversos actes preparatoris d’una distribució d’exemplars protegits i, en particular, controlar les ofertes de venda, la promoció i la publicitat d’aquells.Aquesta línia jurisprudencial pot incidir en la construcció del mercat únic digital perseguida per les institucions europees, especialment en aquells supòsits en els quals la comercialització d’exemplars d’una obra podrà ser considerada com una infracció de drets de propietat intel·lectual en funció del país de la Unió en el qual aquella tingui lloc. És a dir, pot afectar actes de comercialització en línia de còpies d’una obra, en els quals el lliurament del bé al comprador es realitza de forma lícita en un país, mentre que l’oferta comercial o la publicitat que ha rebut abans en un altre país sigui considerada il·lícita per infringir el dret exclusiu de distribució. El treball persegueix analitzar críticament el desenvolupament jurisprudencial del dret exclusiu a controlar les ofertes comercials i la publicitat sobre béns protegits per drets de propietat intel·lectual, així com les seves conseqüències per a la construcció i desenvolupament del mercat únic digital., In recent years, the Court of Justice of the European Union has enlarged the material scope of the right of distribution protected under copyright law. In a sequence of cases, the Court of Justice has ruled that the right holder may control a number of preparatory acts aimed at the distribution of protected copies and, in particular, he or she may control the offers for their sale, as well as their promotion and advertising.This line of case law may have an impact on the construction of the Digital Single Market promoted by European institutions, especially in those cases in which the marketing of copies of a work may be deemed to infringe copyright depending on the EU member state in which acts take place. That is, it may restrict online marketing activities over copies of a work for which delivering the purchased good to the buyer is lawful in one country whereas the previous commercial offer or advertising received by that buyer in another country is considered to infringe the distribution right on the work. This article critically examines this doctrine granting right holders under copyright law an exclusive right to control commercial offers and advertising. It also examines its consequences for the construction and development of the Digital Single Market in the EU., En los últimos años, el Tribunal de Justicia de la UE ha ampliado el alcance del derecho exclusivo de distribución de obras protegidas por derechos de propiedad intelectual. En una serie de asuntos, el Tribunal ha resuelto que el titular del derecho puede controlar varios actos preparatorios de una distribución de ejemplares protegidos y, en particular, controlar las ofertas de venta, la promoción y la publicidad de aquellos.Esta línea jurisprudencial puede incidir en la construcción del mercado único digital perseguida por las instituciones europeas, especialmente en aquellos supuestos en los cuales la comercialización de ejemplares de una obra podrá ser considerada como una infracción de derechos de propiedad intelectual en función del país de la Unión en el que aquella tenga lugar. Esto es, puede afectar a actos de comercialización online de copias de una obra, en los cuales la entrega del bien al comprador se realiza de forma lícita en un país, mientras que la oferta comercial o la publicidad que ha recibido antes en otro país sea considerada ilícita por infringir el derecho exclusivo de distribución. El trabajo persigue analizar críticamente el desarrollo jurisprudencial del derecho exclusivo a controlar las ofertas comerciales y la publicidad sobre bienes protegidos por derechos de propiedad intelectual, así como sus consecuencias para la construcción y desarrollo del mercado único digital.

El 22 de febrer passat va tenir lloc a la seu central de la UOC la primera Jornada d'Advocacia Virtual: Com internet i la tecnologia estan transformant la professió. La Jornada, organitzada pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC amb la col·laboració de l'advocat i consultor del màster d'Advocacia Jordi Estalella, ha estat la primera amb aquesta temàtica celebrada a Espanya. Els seus objectius, com els de les futures jornades, són obrir un espai de debat i reflexió sobre com les noves tecnologies afecten els serveis legals i ajudar els professionals en general, i els estudiants del màster d'Advocacia de la UOC en particular, a implantar un model de negoci virtual. Es tracta que els advocats s'adonin que la xarxa els ofereix una oportunitat professional., The first Conference on Virtual Legal Practice: How the Internet and Technology are Transforming the Profession took place at the UOC’s headquarters on 22 February. The conference, organized by the UOC’s Law and Political Science Department in collaboration with the lawyer and tutor on the Master’s Degree in the Legal Profession Jordi Estalella, was the first to look at this subject in Spain. Its aims, as with future editions of the conference, are to provide a forum for debate and reflection on how new technologies affect the legal services and help professionals, in general, and students on the UOC’s Master’s Degree in the Legal Profession, in particular, to introduce a virtual business model. It is designed to raise awareness among lawyers of how the web represents a professional opportunity., El pasado 22 de febrero tuvo lugar en la sede central de la UOC la primera Jornada de Abogacía Virtual «Cómo internet y la tecnología están transformando la profesión».La Jornada, organizada por los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC con la colaboración del abogado y consultor del Master en Abogacía, Jordi Estalella, ha sido la primera de esta temática celebrada en España. Sus objetivos, así como los de las futuras Jornadas, son abrir un espacio de debate y reflexión sobre cómo las nuevas tecnologías afectan a los servicios legales y ayudar a los profesionales en general, y a los estudiantes del Master en Abogacía de la UOC en particular, a implementar un modelo de negocio virtual. Se trata de que los abogados se den cuenta de que la Red les brinda una oportunidad profesional.

Les autoritats nacionals que imposen un processament sistemàtic de dades personals a subministradors de serveis d'internet en nom de la protecció de la propietat intel·lectual no troben un equilibri just entre l'interès dels titulars dels drets d'autor a l'hora d'assegurar el seu dret a la propietat intel·lectual amb la protecció de dades personals de les persones afectades per aquest processament. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ha ratificat dues vegades aquesta idea, en els judicis del 24 de novembre de 2011, en el cas C-70/10, Scarlet Extended SA contra SABAM, i del 16 de febrer de 2011, en el cas C-360/10, SABAM contra Netlog NV. Tanmateix, el postul·lat es basa en una interpretació sense precedents del dret a la protecció de dades personals com a dret fonamental de la UE, i en un enfocament innovador per a equilibrar aquest dret i altres interessos. Aquest article en primer lloc presenta els judicis esmentats. En segon lloc, els ubica en el context de la jurisprudència del Tribunal de Luxemburg de dades personals, posant ènfasi en el poc freqüent reconeixement per part de la institució de l'existència d'un dret de la UE per a aquesta protecció, que salvaguarda l'article 8 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, i la seva interpretació canviant de l'objecte de la llei de protecció de dades de la UE. En tercer lloc, l'article descriu la tendència del Tribunal a afirmar la necessitat d'equilibrar els drets fonamentals aplicables al mateix temps que traspassa la responsabilitat de fer-ho. Amb aquest teló de fons, descriu les peculiaritats més sorprenents dels judicis esmentats., National authorities that impose the systematic processing of personal data on Internet service providers in the name of the protection of intellectual property do not strike a fair balance between copyright holders' interest in ensuring their right to intellectual property and the right to personal data protection of those affected by such processing. That idea has twice been upheld by the Court of Justice of the European Union (EU), in its judgements of 24 November 2011, in Case C-70/10, Scarlet Extended SA v SABAM, and of 16 February 2012, in Case C‑360/10, SABAM v Netlog NV. The postulate, however, is based on an unprecedented understanding of the right to the protection of personal data as an EU fundamental right, and on an innovative approach to balancing that right and any other interests. This paper firstly introduces both the aforementioned judgements. Secondly, it places them in the context of the Luxembourg Court's case law on the protection of personal data, emphasising the institution's infrequent recognition of the existence of an EU right to such protection, as safeguarded by Article 8 of the EU Charter of Fundamental Rights, and its changing interpretation of the object of EU data protection law. Thirdly, the paper describes the Court's tendency to affirm the need to balance the applicable fundamental rights while deferring responsibility for actually doing so. Against that backdrop, it describes the most striking peculiarities of the aforementioned judgements. &nbsp, Las autoridades nacionales que imponen el tratamiento sistemático de datos personales a proveedores de servicios de internet en el nombre de la protección de la propiedad intelectual no garantizan un justo equilibrio entre el interés de los titulares de los derechos de autor de asegurar su derecho a la propiedad intelectual y el derecho a la protección de datos de carácter personal de las personas afectadas por el tratamiento. El Tribunal de Justicia de la Unión Europea (UE) ha mantenido en dos ocasiones esta idea, en sus sentencias del 24 de noviembre de 2011, en el asunto C-70/10, Scarlet Extended SA contra SABAM, y del 16 de febrero de 2011, en el asunto C-360/10, SABAM contra Netlog NV. Sin embargo, el postulado se basa en una interpretación sin precedentes del derecho a la protección de datos de carácter personal como un derecho fundamental de la UE, así como en un enfoque innovador sobre la ponderación entre este derecho y otros intereses. Este artículo presenta en primer lugar los fallos citados. En segundo lugar, los ubica en el contexto de la jurisprudencia del Tribunal de Luxemburgo sobre la protección de datos personales, poniendo énfasis en el poco frecuente reconocimiento por parte de la institución de la existencia de un derecho de la UE de protección de datos de carácter personal, establecido por el artículo 8 de la Carta de los Derechos Fundamentales de la UE, y sobre su cambiante interpretación sobre el objeto de la legislación de protección de datos de la UE. En tercer lugar, se describe la tendencia del Tribunal a afirmar la necesidad de equilibrar los derechos fundamentales aplicables pero delegando al mismo tiempo la responsabilidad de hacerlo. Con este telón de fondo, el artículo describe las peculiaridades más llamativas de las sentencias mencionadas.

El comercio electrónico con consumidores se caracteriza por la asimetría informativa entre las partes contratantes. Para corregir dicha asimetría, la legislación tanto europea como nacional impone varios deberes de información, partiendo de la hipótesis de la racionalidad de los consumidores. No obstante, el desarrollo de la economía conductual cuestiona la hipótesis de racionalidad. La utilidad de los deberes de información precontractual depende también de los remedios disponibles a los consumidores en el caso del incumplimiento. Dichos remedios están a menudo influidos en gran medida por el derecho nacional general privado que se aplica a la relación contractual entre las partes. Sin embargo, dada la importante diferencia entre el derecho privado general y el comercio electrónico con consumidores, varios problemas resultan de la aplicación de los remedios provenientes del derecho general privado al incumplimiento de los deberes de información en los contratos con consumidores. El valor limitado del objeto de la mayoría de las transacciones en línea es incompatible con el procedimiento civil que es largo y caro. Además, a menudo el incumplimiento de los deberes de información no causará suficiente daño material para que el consumidor pueda disponer de los remedios tradicionales. Se examinan varias soluciones a estos problemas, entre las que destaca MARC, el deber de asesoramiento y los mecanismos extrajudiciales que limitan la cantidad de la información precontractual. Por último, se analiza el derecho de desistimiento, como un ejemplo de un remedio específico, adaptado a la economía de las transacciones electrónicas con consumidores. A pesar de ello, el derecho de desistimiento también tiene sus limitaciones y solamente la combinación de varias medidas, incluyendo remedios efectivos ante el incumplimiento de los deberes de información, podrá ayudar al desarrollo del comercio electrónico dentro del mercado común europeo., El comerç electrònic amb consumidors es caracteritza per la asimetria informativa entre les parts contractants. Per a corregir aquesta asimetria, la legislació tant europea com nacional imposa diversos deures d’informació, partint de la hipòtesi de la racionalitat dels consumidors. No obstant això, el desenvolupament de l’economia conductual qüestiona la hipòtesi de racionalitat. La utilitat dels deures d’informació precontractual depèn també dels remeis disponibles als consumidors en el cas de l’incompliment. Aquests remeis estan sovint influïts en gran mesura pel dret nacional general privat que s’aplica a la relació contractual entre les parts. Tanmateix, donada la important diferència entre el dret privat general i el comerç electrònic amb consumidors, diversos problemes resulten de l’aplicació dels remeis provinents del dret general privat a l’incompliment dels deures d’informació en els contractes amb consumidors. El valor limitat de l’objecte de la majoria de les transaccions en línia és incompatible amb el procediment civil, que és llarg i car. A més, sovint l’incompliment dels deures d’informació no causarà prou dany material perquè el consumidor pugui disposar dels remeis tradicionals. S’examinen diverses solucions a aquests problemes, destacant MARC, el deure d’assessorament i els mecanismes extrajudicials que limiten la quantitat de la informació precontractual. Finalment, s’analitza el dret de desistiment, com un exemple d’un remei específic, adaptat a l’economia de les transaccions electròniques amb consumidors. No obstant això, el dret de desistiment també té les seves limitacions i solament la combinació de diverses mesures, incloent-hi remeis efectius davant l’incompliment dels deures d’informació, podrà ajudar al desenvolupament del comerç electrònic dins del mercat comú europeu., B2C e-commerce is characterised by the information asymmetry between the contracting parties. Various information duties are imposed on traders, both at the European and national level to correct this asymmetry and to ensure proper market functioning. The mandated disclosure is based on the assumption of consumers' rationality. However, developments of behavioural economics challenge this assumption. The utility of mandated disclosure in consumer contracts depends also on the remedies available to consumers in a case of breach of information duties. Those remedies are often heavily influenced by the national general private law applicable to the contractual relationship between the parties. Nevertheless, since the economics of general contract law differ importantly from principles of consumer e-commerce, various problems can be associated with the application of general law remedies to the breach of information duties in B2C contracts. The limited value of the majority of the online B2C transactions is incompatible with costly and lengthy court proceedings. Moreover, breach of information duties will often not produce enough material damage on the side of the consumer to make the remedies available. Different solutions are explored, from ADR, to the duty to advise, to non-legal mechanisms making the information easier to use for consumers throughlimiting disclosure. Finally, the right of withdrawal is analysed as an example of a specific remedy, adapted to the economics of the B2C electronic transactions, where the aims parties pursue through contracts are different than in commercial contracts, and their relationship is marked with the inequality of economic power and information asymmetry. However, the legally established cooling-off period is not free from limitations, and only a combination of various measures, including effective remedies for breach of information duties, will help develop the potential of the B2C e-commerce within the European internal market.

Los días 3 y 4 del pasado mes de julio se celebró en Barcelona la décima edición del Congreso Internacional Internet, Derecho y Política. El congreso, organizado por los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la UOC, en el marco del Instituto Interdisciplinario de Internet (IN3), ha alcanzado de este modo un objetivo relevante: diez años consecutivos, desde que se celebrara en el año 2005 por primera vez. En esta década, el congreso se ha consolidado como un foro de discusión académica para el análisis de las cuestiones relacionadas con el impacto de la sociedad de la información sobre el mundo del derecho y de la política. Han sido diez años de grandes transformaciones, de aparición de nuevas tecnologías y de cambio de hábitos de los ciudadanos en relación con el uso de estas tecnologías. Todos estos fenómenos tienen una incidencia muy directa tanto en el derecho como en la política., The 10th International Conference on Internet, Law & Politics was held in Barcelona on 3 and 4 July 2014. Organized by the UOC’s Law and Political Science Department through the Internet Interdisciplinary Institute (IN3), the conference marked a significant milestone: ten consecutive editions since 2005. In this decade, the conference has consolidated its position as an academic discussion forum for analysing the impact of the information society on law and politics. These ten years have seen significant changes, the appearance of new technologies and changing habits in how people use these technologies. All these phenomena have a very direct impact on both law and politics.

Internet ha permès als creadors de jocs amateurs col·laborar en projectes independentment de la seva situació geogràfica. L'èxit de productes com Minecraft, i fins i tot CounterStrike, demostra que els desenvolupadors «independents» poden crear productes de lleure tan populars i amb tant d'èxit com els desenvolupadors consolidats i amb grans pressupostos. Tanmateix, molts consumidors estan més interessats en productes vells que en els nous -reviure experiències passades jugant a videojocs antics que ja no són disponibles al mercat. Amb la creació d'emuladors, i la còpia d'imatges ROM (dades que permeten jugar a videojocs emulats, com Super Mario Bros. a la Super Nintendo), es poden distribuir jocs amb valor nostàlgic i s'hi pot jugar i tornar a jugar fàcilment. A més, això permet la conservació de contingut antic (legacy content) que si no fos així podria acabar arxivat a la «paperera de la història». No obstant això, independentment de l'esforç i la inventiva que impliquen la creació de programari d'emulació, i l'esforç que implica copiar dades ROM per a poder jugar a jocs antics, són completament legals aquestes activitats? El propòsit d'aquest article és considerar la compatibilitat d'aquests projectes amb les normes preexistents de les lleis de propietat intel·lectual, comparant i contrastant els enfocaments dels règims de propietat intel·lectual dels EUA i la UE a l'hora de tractar emuladors i ROM. L'article analitzarà la qüestió sota la legislació preexistent i respecte a jurisprudència rellevant, amb la intenció d'arribar a conclusions sobre si els règims existents de legislació de drets d'autor són compatibles i concilien satisfactòriament el dret de les productores de videojocs de pretendre una remuneració justa pel seu treball amb el desig dels entusiastes de preservar i reviure una forma de cultura creativa., The Internet has made it possible for amateur game creators to collaborate on projects irrespective of geographical location. The success of projects such as Minecraft, and even CounterStrike, demonstrates that 'indie' developers can create entertainment products just as popular and successful as mainstream developers with huge budgets. However, many individuals instead are more interested in the old than the new - reliving past experiences through the playing of old videogames that are no longer commercially sold. Through the creation of emulators, and the ripping of ROM images (data that allows for the playing of an emulated videogame, such as Super Mario Bros. on the Super Nintendo), games with nostalgic value can be easily distributed, played and replayed. In addition, this allows for the preservation of legacy content that may otherwise be consigned to the 'dustbin of history'. However, irrespective of the effort and ingenuity that goes into the creation of emulation software, and the effort involved in ripping ROM data to make old games playable, are these pursuits entirely legal? The purpose of this paper is to consider the compatibility of such projects with pre-existing norms of intellectual property law, comparing and contrasting the approaches of US and EU IP regimes in their handling of emulators and ROMS. The paper will analyse the issue under pre-existing legislation and with regard to relevant case law, seeking to draw conclusions on whether the existing regimes in copyright law are compatible and satisfactorily balance the right of videogame publishers to seek fair remuneration for their work with the desire by enthusiasts to preserve and relive a form of creative culture., Internet ha posibilitado a los creadores de juegos amateurs colaborar en proyectos independientemente de su localización geográfica. El éxito de productos como Minecraft, e incluso CounterStrike, demuestra que los desarrolladores «independientes» pueden crear productos de entretenimiento tan populares y exitosos como los desarrolladores consolidados y con grandes presupuestos. Sin embargo, muchos consumidores están más interesados en lo viejo que en lo nuevo -revivir experiencias pasadas, jugando a viejos videojuegos que ya no están disponibles en el mercado. Mediante la creación de emuladores, y la copia de imágenes ROM (datos que permiten jugar a videojuegos emulados, como Super Mario Bros, en la Super Nintendo), se pueden distribuir juegos con valor nostálgico y se puede jugar y volver a jugar con ellos fácilmente. Además, esto permite la conservación de contenido antiguo (legacy content) que de otro modo podría acabar archivado en la «papelera de la historia». No obstante, independientemente del esfuerzo y la inventiva que implica la creación de software de emulación, y el esfuerzo que supone copiar datos ROM para poder jugar a juegos antiguos, ¿son estas actividades completamente legales? El propósito de este artículo es considerar la compatibilidad de estos proyectos con las normas preexistentes de propiedad intelectual, comparando y contrastando los enfoques de los regímenes de EE. UU. y la UE a la hora de tratar emuladores y ROM. El artículo analizará la cuestión bajo la legislación preexistente y en relación con la jurisprudencia relevante, con la intención de llegar a conclusiones en cuanto a si los regímenes existentes de derechos de autor son compatibles y concilian satisfactoriamente el derecho de las productoras de videojuegos de pretender una remuneración justa por su trabajo con el deseo de los entusiastas de preservar y revivir una forma de cultura creativa.

Els dies 11 i 12 de juliol del 2011 es va celebrar a Barcelona el VII Congrés Internacional sobre Internet, Dret i Política que es va centrar en els dos temes principals de la neutralitat de la Xarxa i el dret a l'oblit. A més d'aquests continguts, els autors hi van exposar ponències relacionades amb l'última problemàtica jurídica i política l'objecte de la qual és Internet. En aquest article es fa una crònica no exhaustiva del congrés, incloses les conclusions del relator al final de cada jornada., The 7th International Conference on Internet, Law and Politics was held in Barcelona on 11 and 12 June 2011, focusing on the two main topics of net neutrality and the right to oblivion. Several authors also presented papers on current problems of the Internet from a legal and political standpoint. This article is a non-exhaustive report on the conference and includes the conclusions given by the conference secretary at the end of each day., Los días 11 y 12 de julio del 2011 se celebró en Barcelona el VII Congreso Internacional sobre Internet, Derecho y Política que se centró en los dos temas principales de la neutralidad de la red y el derecho al olvido. Además de estos contenidos, se expusieron por parte de sus autores ponencias relacionadas con la última problemática jurídica y política cuyo objeto es Internet. En este artículo se realiza una crónica no exhaustiva del congreso, incluyéndose las conclusiones del relator a la finalización de cada jornada.