Search

En el presente trabajo final de máster (TFM), se estudiará el comportamiento de columnas de sección rectangular de hormigón armado ante la acción accidental del fuego. Específicamente se estudiará este tipo de sección y elemento, dado su amplio uso y su importancia sin igual en la estructura portante de las edificaciones. Un análisis de este tipo conlleva a plantearse tres etapas que configuran el diseño del mismo: la modelización del incendio, el análisis térmico y el análisis mecánico. De los tres puntos antes señalados este trabajo desarrollará el estudio de los dos últimos solamente, ya que se usarán como modelos de incendios los representados por las curvas de fuego estándar ISO 834 y ASTM E119. Con respecto a la respuesta térmica seccional, se obtendrá mediante un modelo numérico de diferencias finitas, con un modelo de elementos finitos y con dos métodos simplificados ampliamente utilizados en la bibliografía, los cuales se contrastaran entre ellos y validaran con datos experimentales publicados disponibles. Finalmente para el cálculo mecánico seccional se aplicará el método exacto iterativo-incremental para un tiempo de exposición al fuego establecido, con el cual se obtendrán los diagramas de interacción N-M y las superficies de interacción N-Mx-My. En cuanto a la flexión biaxial a temperatura ambiente, se comparará con la formulación simplificada disponible en el artículo 5.8.9 EN 1992-1-1:2004 y en condiciones de incendio al no existir normativa pertinente con fórmulas simplificadas de ello, se procederá a comparar con resultados publicados por otros autores., En el present treball final de màster (TFM), s'estudiarà el comportament de columnes de secció rectangular de formigó armat davant l'acció accidental del foc. Específicament s'estudiarà aquest tipus de secció i element, donat el seu ampli ús i la seua importància sense igual en l'estructura portant de les edificacions. Una anàlisi d'aquest tipus comporta a plantejar-se tres punts etapes que configuren el disseny del mateix: la modelització de l'incendi, l'anàlisi tèrmic i l'anàlisi mecànic. Dels tres punts abans assenyalats aquest treball desenvoluparà l'estudi dels dos últims només, ja que es faran servir com a models d'incendis els representats per les corbes de foc estàndard ISO 834 i ASTM E119. Pel que fa a la resposta tèrmica seccional, s'obtindrà mitjançant un model numèric de diferències finites, amb un software d'elements finits i amb dos mètodes simplificats àmpliament utilitzats en la bibliografia, els quals es contrastaran entre ells i validaran amb dades experimentals publicades disponibles. Finalment per al càlcul mecànic seccional s'aplicarà el mètode exacte iteratiu-incremental per a un temps d'exposició al foc establert, amb el qual s'obtindran els diagrames d'interacció N-M i les superfícies d'interacció N-Mx-My. Pel que fa a la flexió biaxial a temperatura ambient, es compararà amb la formulació simplificada disponible en l'article 5.8.9 A 1992-1-1: 2004 i en condicions d'incendi en no existir normativa pertinent amb fórmules simplificades d'això, es procedirà a comparar amb resultats publicats per altres autors.

[EN] Research in seismic engineering have a very high importance due to the social and economic interest they arouse. The development of new construction materials or the use of existing ones applied to structural engineering is one of the paths to be followed for the creation of new structural systems of protection against earthquakes. In this field, a type of structural joint for protection against earthquakes based on the use of shape memory alloys (SMA) has been recently developed at the Universitat Politècnica de València as substitutes for conventional longitudinal steel reinforcement at joints between elements of reinforced concrete. These give the joint elastic characteristics much higher than those of conventional reinforcement. The purpose of this new type of joints is to replace those joints of the structures in which a high ductility is required. Whereas for a project earthquake, joints with conventional materials would be sufficiently damaged to require major repair or replacement of certain elements, a structure in which the unions are replaced by this type and that suffers the same earthquake would not present the own problems of the failure of the steel reinforcement. There would possibly be a breakage of the concrete at the joint, but the SMA would remain in good condition. For the structure to be put into service again only a minor repair would be necessary. In this framework the investigation of this Master Final Project is carried, in which it is tried to study the correct repair of this type of unions so that they can show correct operation after the occurrence of an earthquake, using the fewest possible resources. With this objective, the reinforcement of structures with fiber reinforced polymers (FRP) is studied. The FRP as external sheathing in beams and columns seeks to increase the resistant capacity of these by the confining pressure it generates on the concrete. To verify its applicability to the repair of unions with SMA, a theoretical study is carried out on how FRP structures behave and an experimental study to determine the correct functioning of FRP repaired unions with SMA. In order to carry out the first task, a thorough review of the state of the art in FRP is made, from which conclusions can be drawn regarding its design and manufacture, to later model the behaviour of the union under study. In order to carry out the experimental study, a campaign of tests is developed to represent the conditions of operation of the reinforced concrete joints before a seismic solicitation. After analyzing the experimental results and validating the proposed numerical model, a practical application of the researched unions is carried out in order to study the global impact on long-term costs of this type of structures developed with non-conventional materials and to study their socio-economic viability., [CA] Les investigacions en enginyeria sísmica presenten una gran importància a causa de l'interés social i econòmic que desperten. El desenvolupament de nous material de construcció o l'ús dels ja existents aplicats a l'enginyeria estructural és un dels camins a seguir per a la creació de nous sistemes estructurals de protecció contra terratrèmols. En aquest àmbit, s'ha desenvolupat recentment a la Universitat Politècnica de València un tipus d'unió estructural per a la protecció contra terratrèmols basada en l'ús d'al·leacions amb memòria de forma (SMA) com a substitutes de les convencionals armadures d'acer longitudinals en les unions entre elements de formigó armat. Aquestes confereixen a la unió unes característiques elàstiques molt superiors a les de les armadures convencionals. La finalitat d'aquest nou tipus d'unions es substituir aquelles unions de l'estructura en les que es requerixca una ductilitat elevada. Mentre que per a un terratrèmol de projecte les unions amb materials convencionals resultarien suficientment danyades com per a requerir una gran reparació o substitució de certs elements, una estructura en la que les unions son substituïdes per aquesta nova unió i que experimenta el mateix sisme no presentaria els problemes propis de l'armadura d'acer. Es tindria possiblement un dany greu del formigó de la unió, però el SMA es mantindria en bon estat. Per a la nova entrada en funcionament de la estructura sols seria necessària una reparació menor. En quest marc es desenvolupa la investigació d'aquest Treball Final de Màster, en el que es pretén estudiar la correcta reparació d'aquest tipus d'unions per a que puguen tornar a presentar un correcte funcionament després de l'esdeveniment del terratrèmol, emprant els menors recursos possibles. Amb aquest objectiu, s'estudia el reforç d'estructures mitjançant l'envoltura amb polímers reforçats amb fibres (FRP). Per a verificar la seua aplicabilitat a la reparació d'unions amb SMA es realitza un estudi teòric de com es comporten les estructures amb FRP i un estudi experimental per a determinar el correcte funcionament de les unions amb SMA reparades amb FRP. Per a realitzar la primera tasca, es fa una revisió exhaustiva del estat de l'art en matèria de FRP, d'on poder extraure conclusions pel que fa a disseny i fabricació per a posteriorment modelitzar el comportament que tindria la unió objecte d'estudi. Per a l¿estudi experimental es desplega una campanya d'assajos que representen les condicions de funcionament de les unions de formigó armat davant d'una sol·licitació sísmica. Una volta analitzats els resultat experimentals y validat el model numèric proposat, es realitza una aplicació pràctica de les unions investigades amb l'objectiu d'estudiar l'impacte global en costos a llarg termini d'aquest tipus de estructures plantejades amb materials no convencionals i estudiar la seua viabilitat socioeconòmica., [ES] Las investigaciones en ingeniería sísmica presentan un alto grado de importancia debido al interés social y económico que despiertan. El desarrollo de nuevos materiales de construcción o el empleo de los ya existentes aplicados a la ingeniería estructural es uno de los caminos a seguir para la creación de nuevos sistemas estructurales de protección frente a sismos. En este ámbito, se ha desarrollado recientemente en la Universitat Politècnica de València un tipo de unión estructural para la protección frente a sismos basada en el empleo de aleaciones con memoria de forma (SMA) como sustitutas de las convencionales armaduras de acero longitudinales en las uniones entre elementos de hormigón armado. Éstas confieren a la unión unas características mecánicas muy superiores a las de las armaduras convencionales. La finalidad de este nuevo tipo de uniones es sustituir aquellas uniones de las estructuras en las que se requiera una ductilidad elevada. Mientras que para un sismo de proyecto las uniones con materiales convencionales resultarían suficientemente dañadas como para requerir una gran reparación o sustitución de ciertos elementos, una estructura en la que las uniones son sustituidas por esta nueva unión y que sufre el mismo sismo no presentaría los problemas propios del fallo de la armadura de acero. Se tendría posiblemente una rotura del hormigón en la unión, pero el SMA se mantendría en buen estado. Para que la estructura pudiera ser puesta en servicio de nuevo sería necesaria únicamente una reparación menor. En este marco se desarrolla la investigación del presente Trabajo Final de Máster, en el que se pretende estudiar la correcta reparación de este tipo de uniones para que puedan volver a presentar un correcto funcionamiento tras la ocurrencia de un sismo, empleando los menores recursos posibles. Con ese objetivo, se estudia el refuerzo de estructuras mediante su envoltura con polímeros reforzados con fibras (FRP). Para verificar su aplicabilidad a la reparación de uniones con SMA se lleva a cabo un estudio teórico de cómo se comportan las estructuras con FRP y un estudio experimental para determinar el correcto funcionamiento de las uniones con SMA reparadas con FRP. Para realizar la primera tarea, se hace una revisión exhaustiva del estado del arte en materia de FRP, del cual extraer conclusiones en cuanto a su diseño y fabricación para posteriormente modelizar el comportamiento que tendría la unión objeto de estudio. Para llevar a cabo el estudio experimental se desarrolla una campaña de ensayos que representen las condiciones de funcionamiento de las uniones de hormigón armado ante una solicitación sísmica. Una vez analizados los resultados experimentales y validado el modelo numérico propuesto, se realiza una aplicación práctica de las uniones investigadas con el fin de estudiar el impacto global en costes a largo plazo de este tipo de estructuras desarrolladas con materiales no convencionales y estudiar su viabilidad socioeconómica.

[EN] The conventional seismic design approach used in recent years relies on the ability of structures to dissipate earthquake energy through inelastic deformations in specifically designed regions of the structural system, avoiding at the same time a general loss of stability and integrity of the structure. However, the experience of the last earthquakes shows the formation of plastic hinges located in the column-beam or column-foundation connections. For this reason, a study of columns under constant compression load and cyclic lateral loading is carried out in the present document. To ensure a dissipative and ductile overall behavior, fragile breaks or the formation of unstable mechanisms must be avoided. In recent years, the use of intelligent materials in this field is being studied and developed, due to its great capacity of deformation and level of ductility. An example of these materials are the shape memory alloys (SMA), which thanks to their properties of pseudoelasticity, reach large deformations that are recoverable. Bonet et al. (2016) have developed an earthquake protection device, called Smart Seismic Concrete Connection (SSCC), using shape memory and superelasticity alloy rods, and very high performance concrete (SMA-SE - VHPC), which has shown an adequate behavior against cyclical actions. On the other hand, the behavior of columns under cyclic action depends on the strength and deformable capacity of both the critical region and the plastic hinge. The arrangement of the SSCC connection in the critical areas can lead to an improvement in the performance of the support against seismic actions, highlighting improvements in strength, ductility, dissipated energy, damage reduction, among others. The purpose of this work is to study the behavior of a hybrid reinforced concrete column made with conventional materials in the central section, incorporating in the critical area, at the end of the column, the SSCC connection. Also, important is the study of the joint between the SSCC connection and the rest of the support, as well as the connection between the SSCC connection and the support-beam. An experimental study was carried out consisting of four columns, which simulated the beam-column joint: two of them with a joint in the beam-column connection, and the other two without joint. Two levels of reduced axle, 0.1 and 0.2 have also been studied. It is concluded that discontinuous solutions reach a lower maximum load than continuous ones, however, they also present a lower residual deformation. A numerical model was calibrated using the SeismoStruct software, which allowed a parametric study. The obtained results were extrapolated, analyzing other variables. Finally, the knowledge obtained have been applied to a real structure in the field of civil engineering. In this case, the behavior of the structure made with conventional materials has been compared to the employment of new materials the definition of the hybrid columns., [CA] L'enfocament del disseny convencional enfront de sisme, empleat en els últims anys, confia en la capacitat de les estructures per a dissipar l'energia del terratrèmol a través de deformacions inelàstiques, en regions específicament dissenyades del sistema estructural, evitant al mateix temps una pèrdua general de l'estabilitat i integritat de l'estructura. No obstant això, l'experiència dels últims terratrèmols mostra la formació de ròtules plàstiques en suports d'entramats localitzades en les connexions pilar-biga o pilar-fonamentació. Per este motiu, en el present document es realitza un estudi de pilars sotmesos a compressió constant i càrrega lateral cíclica. En els últims anys s'està estudiant i desenrotllant l'ús de materials intel·ligents en aquest camp, a causa de la seua gran capacitat de deformació i nivell de ductilitat. Un exemple d'estos materials són els aliatges amb memòria de forma (SMA), que gràcies a les seues propietats de pseudoelasticidad aconsegueixen grans deformacions que són recuperables. Bonet et al. (2016) han desenvolupat un dispositiu de protecció contra sismes, denominat "Smart Seismic Concrete Connection" (SSCC), fabricat amb barres d'aliatge amb memòria de forma i superelasticitat, i formigons de molt altes prestacions (SMA-SE - VHPC), el qual ha presentat un adequat comportament enfront d'accions cícliques. D'altra banda, el comportament de suports sotmesos a una acció cíclica depèn de la capacitat resistent i de deformació, tant de la zona crítica del suport a extrems, com de la ròtula plàstica. La disposició de la connexió tipus SSCC a les zones crítiques pot suposar una millora en les prestacions del suport enfront d'accions sísmiques, proporciona millores en la resistència, ductilitat, energia dissipada, reducció del dany, entre d'altres. L'objecte d'aquest treball és estudiar el comportament d'un pilar de formigó armat híbrid fabricat amb materials convencionals en la zona central, incorporant a la zona crítica, en extrems del suport, la connexió tipus SSCC. Serà d'especial importància l'estudi de la junta entre la connexió SSCC i la resta del suport, així com la unió entre aquesta connexió SSCC i el nus suport-biga. S'ha realitzat un estudi experimental compost per quatre pilars que simulen la unió biga-pilar: dos d'ells amb una junta en la connexió biga-pilar, i els altres dos sense junta. S'han estudiat dos nivells d'axial reduït, 0.1 i 0.2. De l'estudi es conclou que les solucions discontínues aconsegueixen menor càrrega màxima que les contínues, però també presenten menor deformació residual. S'ha calibrat un model numèric emprant el SeismoStruct que ha permès la realització d'un estudi paramètric. S'han extrapolat els resultats, analitzant altres variables. Finalment, s'han aplicat els coneixements obtinguts al llarg d'aquest treball a una estructura real del camp de l'enginyeria civil, comparant el seu comportament amb materials convencionals enfront de l'ús dels nous materials., [ES] El enfoque del diseño convencional frente a sismo, empleado en los últimos años, confía en la capacidad de las estructuras para disipar la energía del terremoto a través de deformaciones inelásticas, en regiones específicamente diseñadas del sistema estructural, evitando al mismo tiempo una pérdida general de la estabilidad e integridad de la estructura. Sin embargo, la experiencia de los últimos terremotos muestra la formación de rótulas plásticas en soportes de entramados localizadas en las conexiones soporte-viga o soporte-cimentación. Por este motivo, en el presente documento se realiza un estudio de soportes sometidos a compresión constante y carga lateral cíclica. En los últimos años se está estudiando y desarrollando el uso de materiales inteligentes en este campo, debido a su gran capacidad de deformación y nivel de ductilidad. Un ejemplo de estos materiales son las aleaciones con memoria de forma (SMA), que gracias a sus propiedades de pseudoelasticidad, alcanzan grandes deformaciones que son recuperables. Bonet et al. (2016) han desarrollado un dispositivo de protección contra sismos, denominado "Smart Seismic Concrete Connection" (SSCC), fabricado con barras de aleación con memoria de forma y superelasticidad, y hormigones de muy altas prestaciones (SMA-SE-VHPC), el cual ha presentado un adecuado comportamiento frente a acciones cíclicas. Por otra parte, el comportamiento de soportes sometidos a una acción cíclica depende de la capacidad resistente y de deformación, tanto de la zona crítica del soporte en extremos, como de la rótula plástica. La disposición de la conexión tipo SSCC en las zonas críticas frente a acciones sísmicas proporciona mejoras en la resistencia, ductilidad, energía disipada, reducción del daño, entre otras. El objeto de este trabajo es estudiar el comportamiento de un soporte de hormigón armado híbrido fabricado con materiales convencionales en el tramo central, incorporando en la zona crítica, en extremos del soporte, la conexión tipo SSCC. Será muy importante el estudio de la junta entre la conexión SSCC y el resto del soporte, así como la unión entre dicha conexión SSCC y el nudo soporte-viga. Se ha realizado un estudio experimental compuesto por cuatro soportes que simulan la unión viga-pilar: dos de ellos con una junta en la conexión viga-pilar, y los otros dos sin junta. Se han estudiado dos niveles de axil reducido, 0.1 y 0.2. Se concluye que las soluciones discontinuas alcanzan menor carga máxima que las continuas, pero presentan una menor deformación residual. Se ha calibrado un modelo numérico empleando el software informático SeismoStruct que, posteriormente ha permitido la realización de un estudio paramétrico. Posteriormente, se han extrapolado los resultados obtenidos, analizando otras variables. Finalmente, se han aplicado los conocimientos obtenidos a una estructura real de la ingeniería civil, comparando su comportamiento con materiales convencionales frente al empleo de nuevos materiales.

[EN] The conventional seismic design approach used in recent years relies on the ability of structures to dissipate earthquake energy through inelastic deformations in specifically designed regions of the structural system, avoiding at the same time a general loss of stability and integrity of the structure. However, the experience of the last earthquakes shows the formation of plastic hinges located in the column-beam or column-foundation connections. For this reason, a study of columns under constant compression load and cyclic lateral loading is carried out in the present document. To ensure a dissipative and ductile overall behavior, fragile breaks or the formation of unstable mechanisms must be avoided. In recent years, the use of intelligent materials in this field is being studied and developed, due to its great capacity of deformation and level of ductility. An example of these materials are the shape memory alloys (SMA), which thanks to their properties of pseudoelasticity, reach large deformations that are recoverable. Bonet et al. (2016) have developed an earthquake protection device, called Smart Seismic Concrete Connection (SSCC), using shape memory and superelasticity alloy rods, and very high performance concrete (SMA-SE - VHPC), which has shown an adequate behavior against cyclical actions. On the other hand, the behavior of columns under cyclic action depends on the strength and deformable capacity of both the critical region and the plastic hinge. The arrangement of the SSCC connection in the critical areas can lead to an improvement in the performance of the support against seismic actions, highlighting improvements in strength, ductility, dissipated energy, damage reduction, among others. The purpose of this work is to study the behavior of a hybrid reinforced concrete column made with conventional materials in the central section, incorporating in the critical area, at the end of the column, the SSCC connection. Also, important is the study of the joint between the SSCC connection and the rest of the support, as well as the connection between the SSCC connection and the support-beam. An experimental study was carried out consisting of four columns, which simulated the beam-column joint: two of them with a joint in the beam-column connection, and the other two without joint. Two levels of reduced axle, 0.1 and 0.2 have also been studied. It is concluded that discontinuous solutions reach a lower maximum load than continuous ones, however, they also present a lower residual deformation. A numerical model was calibrated using the SeismoStruct software, which allowed a parametric study. The obtained results were extrapolated, analyzing other variables. Finally, the knowledge obtained have been applied to a real structure in the field of civil engineering. In this case, the behavior of the structure made with conventional materials has been compared to the employment of new materials the definition of the hybrid columns., [CA] L'enfocament del disseny convencional enfront de sisme, empleat en els últims anys, confia en la capacitat de les estructures per a dissipar l'energia del terratrèmol a través de deformacions inelàstiques, en regions específicament dissenyades del sistema estructura, evitant al mateix temps una pèrdua general de l'estabilitat i integritat de l'estructura. No obstant això, l'experiència dels últims terratrèmols mostra la formació de ròtules plàstiques en suports d'entramats localitzades en les connexions pilar-biga o pilar-fonamentació. Per este motiu, en el present document es realitza un estudi de pilars sotmesos a compressió constant i càrrega lateral cíclica. En els últims anys s'està estudiant i desenrotllant l'ús de materials intel·ligents en aquest camp, a causa de la seua gran capacitat de deformació i nivell de ductilitat. Un exemple d'estos materials són els aliatges amb memòria de forma (SMA), que gràcies a les seues propietats de pseudoelasticidad aconsegueixen grans deformacions que són recuperables. Bonet et al. (2016) han desenvolupat un dispositiu de protecció contra sismes, denominat "Smart Seismic Concrete Connection" (SSCC), fabricat amb barres d'aliatge amb memòria de forma i superelasticitat, i formigons de molt altes prestacions (SMA-SE - VHPC), el qual ha presentat un adequat comportament enfront d'accions cícliques. D'altra banda, el comportament de suports sotmesos a una acció cíclica depèn de la capacitat resistent i de deformació, tant de la zona crítica del suport a extrems, com de la ròtula plàstica. La disposició de la connexió tipus SSCC a les zones crítiques pot suposar una millora en les prestacions del suport enfront d'accions sísmiques, proporciona millores en la resistència, ductilitat, energia dissipada, reducció del dany, entre d'altres. L'objecte d'aquest treball és estudiar el comportament d'un pilar de formigó armat híbrid fabricat amb materials convencionals en la zona central, incorporant a la zona crítica, en extrems del suport, la connexió tipus SSCC. Serà d'especial importància l'estudi de la junta entre la connexió SSCC i la resta del suport, així com la unió entre aquesta connexió SSCC i el nus suport-biga. S'ha realitzat un estudi experimental compost per quatre pilars que simulen la unió biga-pilar: dos d'ells amb una junta en la connexió biga-pilar, i els altres dos sense junta. S'han estudiat dos nivells d'axial reduït, 0.1 i 0.2. De l'estudi es conclou que les solucions discontínues aconsegueixen menor càrrega màxima que les contínues, però també presenten menor deformació residual. S'ha calibrat un model numèric emprant el SeismoStruct que ha permès la realització d'un estudi paramètric. S'han extrapolat els resultats, analitzant altres variables. Finalment, s'han aplicat els coneixements obtinguts al llarg d'aquest treball a una estructura real del camp de l'enginyeria civil, comparant el seu comportament amb materials convencionals enfront de l'ús dels nous materials., [ES] El enfoque del diseño convencional frente a sismo, empleado en los últimos años, confía en la capacidad de las estructuras para disipar la energía del terremoto a través de deformaciones inelásticas, en regiones específicamente diseñadas del sistema estructural, evitando al mismo tiempo una pérdida general de la estabilidad e integridad de la estructura. Sin embargo, la experiencia de los últimos terremotos muestra la formación de rótulas plásticas en soportes de entramados localizadas en las conexiones soporte-viga o soporte-cimentación. Por este motivo, en el presente documento se realiza un estudio de soportes sometidos a compresión constante y carga lateral cíclica. En los últimos años se está estudiando y desarrollando el uso de materiales inteligentes en este campo, debido a su gran capacidad de deformación y nivel de ductilidad. Un ejemplo de estos materiales son las aleaciones con memoria de forma (SMA), que gracias a sus propiedades de pseudoelasticidad, alcanzan grandes deformaciones que son recuperables. Bonet et al. (2016) han desarrollado un dispositivo de protección contra sismos, denominado "Smart Seismic Concrete Connection" (SSCC), fabricado con barras de aleación con memoria de forma y superelasticidad, y hormigones de muy altas prestaciones (SMA-VHPC), el cual ha presentado un adecuado comportamiento frente a acciones cíclicas. Por otra parte, el comportamiento de soportes sometidos a una acción cíclica depende de la capacidad resistente y de deformación, tanto de la zona crítica del soporte en extremos, como de la rótula plástica. La disposición de la conexión tipo SSCC en las zonas críticas frente a acciones sísmicas proporciona mejoras en la resistencia, ductilidad, energía disipada, reducción del daño, entre otras. El objeto de este trabajo es estudiar el comportamiento de un soporte de hormigón armado híbrido fabricado con materiales convencionales en el tramo central, incorporando en la zona crítica, en extremos del soporte, la conexión tipo SSCC. Será muy importante el estudio de la junta entre la conexión SSCC y el resto del soporte, así como la unión entre dicha conexión SSCC y el nudo soporte-viga. Se ha realizado un estudio experimental compuesto por cuatro soportes que simulan la unión viga-pilar: dos de ellos con una junta en la conexión viga-pilar, y los otros dos sin junta. Se han estudiado dos niveles de axil reducido, 0.1 y 0.2. Se concluye que las soluciones discontinuas alcanzan menor carga máxima que las continuas, pero presentan una menor deformación residual. Se ha calibrado un modelo numérico empleando el software informático SeismoStruct que, posteriormente ha permitido la realización de un estudio paramétrico. Posteriormente, se han extrapolado los resultados obtenidos, analizando otras variables. Finalmente, se han aplicado los conocimientos obtenidos a una estructura real de la ingeniería civil, comparando su comportamiento con materiales convencionales frente al empleo de nuevos materiales.

[EN] The context of this studio is the recent approval for the construction of a new tower at the docks of Valencia¿s maritime port. I hereby, expose the results of a structural study of a high-rise building suitable as an alternative for the one that won the international competition. Therefore, as an alternative that it is, the designs winners of the international competition promoted by the Consortium Valencia 2007, it is to say Jean Nouvel and GMP, are not followed. On the contrary, the design will be projected from scratch considering that the structure must play an important role in the design process from the very beginning. At the same time, the archetype, functionality, spatial and formal interactions among other conditions, must be successfully integrated in the final design. The structure instead of being understood as an aggregate or foreign element added at the final stage, is understood as a formal element that should evolve with the building throughout the project. Finally, the building will have a tertiary use mainly as a hotel and the reinforced concrete will be its main structural material., [CA] En el context en el qual s'aprova la construcció d'una torre hotelera en la Marina de Valéncia per part de l'Ajuntament de Valéncia, es proposa el desenroll de l'estudi estructural d'un edifici en altura que puguera haver servit d'alternativa. Per tant, com a alternativa, no es seguixen els dissenys de Jean Nouvel i GMP, guanyadors del concurs internacional promogut pel Consorci Valéncia 2007. Pel contrari, s'abordarà el disseny des de zero, considerant que l'estructura portant ha de ser plasmada des de les primeres fases en la determinació de la forma. Al mateix temps l'arquetip, la funcionalitat, les interaccions espacials i formals entre altres condicionants, han de tindre la seua empremta en l'estructura final. L'estructura no s'entén entonces, com un agregat o component estrany afegit a posteriori, sinó com un element formal caracteritzador del disseny que haurà d'evolucionar en l'edifici al llarc de tot el projecte. L'ús principal de la torre serà l'hoteler i el material constitutiu de l'estructura serà el formigó armat., [ES] En el contexto en el que se aprueba la construcción de una torre hotelera en la Marina de Valencia por parte del Ayuntamiento de Valencia, se propone el desarrollo del estudio estructural de un edificio en altura que pudiera haber servido de alternativa. Por consiguiente, como alternativa, no se siguen los diseños Jean Nouvel y GMP ganadores del concurso internacional promovido por el Consorcio Valencia 2007. Por el contrario, se abordará el diseño desde cero, considerando que la estructura portante debe plasmarse desde las primeras fases en la determinación de la forma. A la par que el arquetipo, es decir, la tipología, funcionalidad e interacciones espaciales y formales entre otros condicionantes, deben tener su impronta en la estructura final. La estructura no se entiende pues, como un agregado o componente extraño añadido a posteriori, sino como un elemento formal caracterizador del diseño que deberá evolucionar con el edificio a lo largo de todo el proyecto. El uso principal de la torre será el hotelero y el material constitutivo de la estructura será el hormigón armado.

[EN] Research in seismic engineering have a very high importance due to the social and economic interest they arouse. The development of new construction materials or the use of existing ones applied to structural engineering is one of the paths to be followed for the creation of new structural systems of protection against earthquakes. In this field, a type of structural joint for protection against earthquakes based on the use of shape memory alloys (SMA) has been recently developed at the Universitat Politècnica de València as substitutes for conventional longitudinal steel reinforcement at joints between elements of reinforced concrete. These give the joint elastic characteristics much higher than those of conventional reinforcement. The purpose of this new type of joints is to replace those joints of the structures in which a high ductility is required. Whereas for a project earthquake, joints with conventional materials would be sufficiently damaged to require major repair or replacement of certain elements, a structure in which the unions are replaced by this type and that suffers the same earthquake would not present the own problems of the failure of the steel reinforcement. There would possibly be a breakage of the concrete at the joint, but the SMA would remain in good condition. For the structure to be put into service again only a minor repair would be necessary. In this framework the investigation of this Master Final Project is carried, in which it is tried to study the correct repair of this type of unions so that they can show correct operation after the occurrence of an earthquake, using the fewest possible resources. With this objective, the reinforcement of structures with fiber reinforced polymers (FRP) is studied. The FRP as external sheathing in beams and columns seeks to increase the resistant capacity of these by the confining pressure it generates on the concrete. To verify its applicability to the repair of unions with SMA, a theoretical study is carried out on how FRP structures behave and an experimental study to determine the correct functioning of FRP repaired unions with SMA. In order to carry out the first task, a thorough review of the state of the art in FRP is made, from which conclusions can be drawn regarding its design and manufacture, to later model the behaviour of the union under study. In order to carry out the experimental study, a campaign of tests is developed to represent the conditions of operation of the reinforced concrete joints before a seismic solicitation. After analyzing the experimental results and validating the proposed numerical model, a practical application of the researched unions is carried out in order to study the global impact on long-term costs of this type of structures developed with non-conventional materials and to study their socio-economic viability., [CA] Les investigacions en enginyeria sísmica presenten una gran importància a causa de l'interés social i econòmic que desperten. El desenvolupament de nous material de construcció o l'ús dels ja existents aplicats a l'enginyeria estructural és un dels camins a seguir per a la creació de nous sistemes estructurals de protecció contra terratrèmols. En aquest àmbit, s'ha desenvolupat recentment a la Universitat Politècnica de València un tipus d'unió estructural per a la protecció contra terratrèmols basada en l'ús d'al·leacions amb memòria de forma (SMA) com a substitutes de les convencionals armadures d'acer longitudinals en les unions entre elements de formigó armat. Aquestes confereixen a la unió unes característiques elàstiques molt superiors a les de les armadures convencionals. La finalitat d'aquest nou tipus d'unions es substituir aquelles unions de l'estructura en les que es requerixca una ductilitat elevada. Mentre que per a un terratrèmol de projecte les unions amb materials convencionals resultarien suficientment danyades com per a requerir una gran reparació o substitució de certs elements, una estructura en la que les unions son substituïdes per aquesta nova unió i que experimenta el mateix sisme no presentaria els problemes propis de l'armadura d'acer. Es tindria possiblement un dany greu del formigó de la unió, però el SMA es mantindria en bon estat. Per a la nova entrada en funcionament de la estructura sols seria necessària una reparació menor. En quest marc es desenvolupa la investigació d'aquest Treball Final de Màster, en el que es pretén estudiar la correcta reparació d'aquest tipus d'unions per a que puguen tornar a presentar un correcte funcionament després de l'esdeveniment del terratrèmol, emprant els menors recursos possibles. Amb aquest objectiu, s'estudia el reforç d'estructures mitjançant l'envoltura amb polímers reforçats amb fibres (FRP). Per a verificar la seua aplicabilitat a la reparació d'unions amb SMA es realitza un estudi teòric de com es comporten les estructures amb FRP i un estudi experimental per a determinar el correcte funcionament de les unions amb SMA reparades amb FRP. Per a realitzar la primera tasca, es fa una revisió exhaustiva del estat de l'art en matèria de FRP, d'on poder extraure conclusions pel que fa a disseny i fabricació per a posteriorment modelitzar el comportament que tindria la unió objecte d'estudi. Per a l'estudi experimental es desplega una campanya d'assajos que representen les condicions de funcionament de les unions de formigó armat davant d'una sol·licitació sísmica. Una volta analitzats els resultat experimentals y validat el model numèric proposat, es realitza una aplicació pràctica de les unions investigades amb l¿objectiu d'estudiar l'impacte global en costos a llarg termini d'aquest tipus de estructures plantejades amb materials no convencionals i estudiar la seua viabilitat socioeconòmica., [ES] Las investigaciones en ingeniería sísmica presentan un alto grado de importancia debido al interés social y económico que despiertan. El desarrollo de nuevos materiales de construcción o el empleo de los ya existentes aplicados a la ingeniería estructural es uno de los caminos a seguir para la creación de nuevos sistemas estructurales de protección frente a sismos. En este ámbito, se ha desarrollado recientemente en la Universitat Politècnica de València un tipo de unión estructural para la protección frente a sismos basada en el empleo de aleaciones con memoria de forma (SMA) como sustitutas de las convencionales armaduras de acero longitudinales en las uniones entre elementos de hormigón armado. Éstas confieren a la unión unas características mecánicas muy superiores a las de las armaduras convencionales. La finalidad de este nuevo tipo de uniones es sustituir aquellas uniones de las estructuras en las que se requiera una ductilidad elevada. Mientras que para un sismo de proyecto las uniones con materiales convencionales resultarían suficientemente dañadas como para requerir una gran reparación o sustitución de ciertos elementos, una estructura en la que las uniones son sustituidas por esta nueva unión y que sufre el mismo sismo no presentaría los problemas propios del fallo de la armadura de acero. Se tendría posiblemente una rotura del hormigón en la unión, pero el SMA se mantendría en buen estado. Para que la estructura pudiera ser puesta en servicio de nuevo sería necesaria únicamente una reparación menor. En este marco se desarrolla la investigación del presente Trabajo Final de Máster, en el que se pretende estudiar la correcta reparación de este tipo de uniones para que puedan volver a presentar un correcto funcionamiento tras la ocurrencia de un sismo, empleando los menores recursos posibles. Con ese objetivo, se estudia el refuerzo de estructuras mediante su envoltura con polímeros reforzados con fibras (FRP). Para verificar su aplicabilidad a la reparación de uniones con SMA se lleva a cabo un estudio teórico de cómo se comportan las estructuras con FRP y un estudio experimental para determinar el correcto funcionamiento de las uniones con SMA reparadas con FRP. Para realizar la primera tarea, se hace una revisión exhaustiva del estado del arte en materia de FRP, del cual extraer conclusiones en cuanto a su diseño y fabricación para posteriormente modelizar el comportamiento que tendría la unión objeto de estudio. Para llevar a cabo el estudio experimental se desarrolla una campaña de ensayos que representen las condiciones de funcionamiento de las uniones de hormigón armado ante una solicitación sísmica. Una vez analizados los resultados experimentales y validado el modelo numérico propuesto, se realiza una aplicación práctica de las uniones investigadas con el fin de estudiar el impacto global en costes a largo plazo de este tipo de estructuras desarrolladas con materiales no convencionales y estudiar su viabilidad socioeconómica.

[EN] This final project is proposed as a professional work commissioned by the Universitat Politècnica de València, whose main target is to study the cracking found in the Instituto de Ciencia y Tecnología del Hormigón. This study focuses on the internal basement walls and ground floor slabs of the building, where the cracking is concentrated. Firstly, the research includes a first visual inspection and mapping of cracking, which was made in 2013. Subsequently, a monitoring of cracks progress and behaviour is performed. This concludes with a final technical inspection carried out in February of 2016. The aim of this inspection was to check whether cracking was still evolving. Secondly, a thorough analysis of the most affected structural elements is conducted in order to ascertain the main cause of this pathology. This analysis is divided into two different parts. On the one hand, the linear behaviour of basement and ground floors of the building is analysed. After stablishing that the observed cracking has not been originated by the application of direct loads, the possible causes of indirect loads are taken into account. The effect of concrete shrinkage and thermal shrinkage due to the loss of cement's heat of hydration after casting both ground floor slabs is studied, and it confirms that these both processes are the main causes of the pathology. On the other hand, a modelling based on a detailed non-linear analysis of the current behaviour of the most affected slab is carried out. The modelling enables to check the different Serviceability Limit States and the structural security of this slab when subjected to the peak design load. Finally, it is shown the corrective measures of the structure that are needed by durability., [CA] Aquest treball es planteja com un treball professional encarregat per la Universitat Politècnica de València, que pretén estudiar la patologia de la fissuració trobada al Instituto de Ciencia y Tecnología del Hormigón. Aquest estudi es centra en els murs del soterrani i les lloses de la planta baixa de l'edifici, on es concentra principalment aquesta fissuració. En primer lloc, l'estudi inclou una primera inspecció visual i un alçament de l'estat de fissuració realitzada a l'any 2013. Aquest alçament va ser revisat en el marc d'aquest treball, realitzant un seguiment complet del progrés i del comportament de les fissures, concloent amb una última inspecció tècnica realitzada a febrer del 2016. L'objectiu principal d'aquesta inspecció es comprovar si es tracta d'una fissuració en evolució o de fissures estabilitzades. En segon lloc, es planteja una anàlisi exhaustiva dels elements estructurals més afectats amb la finalitat d'esbrinar la causa principal d'aquesta patologia. Aquesta anàlisi es divideix en dos grans blocs diferenciats. D'una banda, s'analitza el comportament lineal de l'estructura formada per la planta baixa i el soterrani de l'edifici. Es pretén estudiar l'efecte que generarien en la estructura les principals hipòtesis de les causes de la fissuració. Una vegada descartat que l'origen de la fissuració siga per les càrregues aplicades directament a l'estructura, s'analitzan els possibles origens per accions indirectes on els efectes coincidesquen amb la distribució de les fissures recollida en l'alçament previ. S'estudia l'efecte de la retracció del formigó i la contracció tèrmica deguda a la pèrdua del calor d'hidratació del cement, després del formigonat de les dues lloses de la planta baixa. La seua anàlisi confirma que aquestes accions indirectes són les principals causes de la fissuració ja que el seu comportament s'ajusta perfectament al de la patologia estudiada. D'altra banda es realitza una simulació, mitjançant una anàlisi completa no lineal per elements finits, del comportament de la llosa més afectada per la patologia. Aquesta simulació ha permés verificar tant el comportament en servei com la seguretat davant les accions de projecte. Finalment, es proposen les mesures correctores oportunes que per durabilitat l'estructura necessitaria., [ES] El presente trabajo se plantea como un trabajo profesional encargado por la Universitat Politècnica de València que, pretende estudiar la patología de fisuración encontrada en el Instituto de Ciencia y Tecnología del Hormigón. Este estudio se centra en los muros de sótano y losas de planta baja del edificio, donde se concentra principalmente esta fisuración. En primer lugar, el estudio incluye una primera inspección visual y levantamiento del estado de la fisuración que fueron realizados en el año 2013. Este levantamiento fue revisado en el marco de este trabajo, realizando un completo seguimiento del progreso y comportamiento de las fisuras que, concluyó con la última inspección técnica realizada en febrero de 2016. El objetivo principal de esta inspección era comprobar si se trataba de una fisuración en evolución o se trataban de fisuras estabilizadas. En segundo lugar, se plantea un análisis exhaustivo de los elementos estructurales más afectados con el fin de averiguar la principal causa de la patología. Este análisis se divide en dos grandes bloques diferenciados. Por un lado, se analiza el comportamiento lineal de la estructura formada por la planta baja y planta sótano del edificio en cuestión. Se pretende estudiar el efecto que generarían en la estructura las principales hipótesis de causas de la fisuración. Tras descartar que el origen de la fisuración sea por cargas aplicadas directamente a la estructura, se analizan los posibles orígenes debidos a acciones indirectas cuyos efectos coincidan con la distribución de fisuras recogida en el levantamiento previo. Se estudia el efecto de la retracción del hormigón y la contracción térmica debida a la pérdida del calor de hidratación del cemento tras el hormigonado de ambas losas de planta baja. Su análisis confirma que estas acciones indirectas son las principales causas de la fisuración, puesto que su comportamiento se ajusta a la perfección al de la patología estudiada. Por otro lado, se realiza una simulación mediante un completo análisis no lineal por elementos finitos, del comportamiento de la losa más afectada por la patología. Esta simulación ha permitido verificar tanto el comportamiento en servicio como la seguridad frente a las acciones de proyecto. Finalmente, se proponen las medidas correctoras oportunas que por durabilidad la estructura necesitaría.

[ES] El objetivo del presente Proyecto es el del cálculo de la solución estructural optima de una nave industrial realizada con elementos prefabricados de hormigón. Su futuro uso será el de una Cooperativa Agrícola en la localidad de Villar del Arzobispo (Valencia). Se trata de una nave con 26 metros de ancho por 60 de largo, una altura máxima de 11.3 metros con cubierta no transitable a dos aguas formada por un panel tipo sándwich. La estructura se compone de 7 pórticos separados 10 metros entre sí, unidos por vigas delta de 26 metros de luz que apoyan sobre pilares cuadrados. La cimentación se realizará mediante zapatas de hormigón armado tipo cáliz unidas por vigas de atado., [CA] L’objectiu del present Projecte es el del càlcul de la solució estructural optima d’una nau industrial realitzada amb elementes prefabricats de formigó. El seu futur ús será el d’una Cooperativa Agrícola en la localitat de Villar del Arzobispo (Valencia). Es tracta d’una nau amb 26 metres d’ample per 60 de llarg, una altura màxima de 11.3 metres amb coberta no transitable a dos aigües formada per un panel tipus sándwich. L’estructura es compón de 7 pòrtics separats 10 metres cadascún, units per vigues delta de 26 metres de llum que descansen sota pilars quadrats. Els fonaments es realitzaràn amb sabates de formigó armat de tipus calze unides per vigues de lligat., [EN] The purpose of this project is based in design and calulate the optimal structural solution of a warehouse, realized with prefabricated concrete. In the future, will be use as Agricultural Cooperative in Villar del Arzobispo (Valencia). The industrial building will have 26x60m of measurement, the maximum height will be 11.3m , with gable not passable cover which will be made of sandwich panel. The geometry of the building will be composed by a single body gabled, with 10% slope. The structure will be made of delta beams which save 26 m between pillars. There will be 20 pillars separated 10m each other. Foundation has been solved with reinforced concrete

[EN] The following Final Degree Project includes the development of a justified proposal for the construction of a bridge over the Alcalá ravine in Benicarló (Castellón), giving continuity to the Papa Luna Avenue. The adopted solution consists of a bowstring bridge with two free-standing arches and five rigid hangers per arch. The deck presents a mixed typology, conformed by a grill of longitudinal beams of constant depth and transverse beams of variable depth, as well as an in situ reinforced concrete slab. The structure has been modelled with the finite elements programme SAP2000. This programme uses a method of calculation based in a lineal elastic analysis of materials. The forces, displacements and reactions needed for dimensioning the structure have been obtained. Verifications have given satisfactory results to the requirements stablished at the Eurocode 2 (UNE-EN 1992-1-2014), the Instruction of Structural Steel (EAE) and the Instruction of the actions to consider in motorway bridges (IAP-11)., [CA] El Treball Final de Grau presentat abasta el desenvolupament d¿una proposta justificada per a la construcció d'un pont sobre la Rambla d'Alcalà a Benicarló (Castelló), donant continuïtat a l'avinguda del Papa Lluna. La solució adoptada consisteix en un pont tipus bow-string amb dos arcs exempts i cinc pèndoles rígides per arc. El tauler presenta tipologia mixta, format per un engraellat de bigues longitudinals de cant constant i bigues transversals de cant variable, així com per una llosa de formigó armat executada in-situ. L'estructura ha sigut modelitzada per mitjà del programa d'elements finits SAP2000. Aquest programa utilitza un mètode de càlcul basat en una anàlisi elàstica lineal dels materials. S'han obtingut els esforços, desplaçaments i reaccions necessàries per al dimensionament de l'estructura. Les verificacions oportunes han donat resultats satisfactoris, complint amb els requeriments establits en l'Eurocodi 2 (UNE-EN 1992-1-2013), la Instrucció d'Acer Estructural (EAE) i la Instrucció sobre les accions a considerar en el projecte de ponts de carretera (IAP-11)., [ES] El Trabajo Final de Grado presentado abarca el desarrollo de una propuesta justificada para la construcción de un puente sobre la Rambla de Alcalá en Benicarló (Castellón), dando continuidad a la avenida del Papa Luna. La solución adoptada consiste en un puente tipo bow-string con dos arcos exentos y cinco péndolas rígidas por arco. El tablero presenta tipología mixta, formado por un emparrillado de vigas longitudinales de canto constante y vigas transversales de canto variable, así como por una losa de hormigón armado ejecutada in-situ. La estructura ha sido modelizada mediante el programa de elementos finitos SAP2000. Este programa utiliza un método de cálculo basado en un análisis elástico lineal de los materiales. Se han obtenido los esfuerzos, desplazamientos y reacciones necesarias para el dimensionamiento de la estructura. Las verificaciones oportunas han dado resultados satisfactorios, cumpliendo con los requerimientos establecidos en el Eurocódigo 2 (UNE-EN 1992-1-2013), la Instrucción de Acero Estructural (EAE) y la Instrucción sobre las acciones a considerar en el proyecto de puentes de carretera (IAP-11).

[ES] Como consecuencia de la construcción de Línea de Alta Velocidad Madrid-Extremadura en su tramo estación de Plasencia en Cáceres, surge la necesidad de dar continuidad al Arroyo del Retortillo y reponer el paso de fauna que se ven afectados por dicha construcción. Este proyecto concretamente pretende resolver el cruce del arroyo con la L.A.V Madrid-Extremadura en su PK 263,4. Puesto que las dimensiones no son las suficientes se descarta la opción de atravesar el arroyo mediante un puente, y se opta por un paso inferior. Una vez llegada a esta conclusión se plantea la solución de resolver el paso inferior con un marco cerrado de hormigón 'in situ' . Finalmente se tendrá un marco tricelular cerrado de hormigón 'in situ' y separado mediante columnas circulares cuyas dimensiones serán 25,2 metros de gálibo horizontal interior y 6 metros de gálibo vertical interior, un espesor de losa superior e inferior de 0.9 metros y un espesor de los hastiales de 0.7 metros. La longitud del marco será de 39 metros. El marco se rematará con 4 aletas, de longitud 18 metros y 14 metros, cimentadas con zapatas. Para el cálculo del marco se ha utilizado el programa informático SAP 2000, donde se ha introducido la geometría del marco y todas las acciones a considerar (peso propio, peso tierras, empuje activo, empuje pasivo, empuje al reposo del terreno, tren de cargas, sobrecarga uniformemente repartida, sobrecarga en terraplenes adyacentes). Mediante el programa se han obtenido las envolventes de esfuerzos, y con éstas se ha calculado el armado del marco. Por otra parte se han calculado las aletas mediante una hoja Excel para obtener sus dimensiones de puntera y talón así como su armado. Por último se ha realizado una valoración aproximada del coste de las obras, resultando un total de 1.224.783,37€ para la ejecución de las obras proyectadas., [CA] Com a consequència de la construcció de la Linea d'Alta Velocitat Madrid-Extremadura en el tram estacio de Plasencia en Caceres, sorgix la necessitat de donar contuinitat al rierol del Retortillo i repondre el camin per la fauna que es vegen afectats per dita construcció. Aquest projecte concretamente pretén resoldre el encreuament del rierol amb L.A.V Madrid-Extremadura al seu Pk 263,4. Donat que en les mesures no son les suficients per construir un pont, es opta pero un pas inferior. Una volta s'arriba a aquesta conclusió es planteja la solució de resoldre el pas inferior amb un marc tancat de formigó 'in situ'. Finalment es tindrà un marc de formigó 'in situ' les dimensions del cual seran 25,2 metres de galibe horitzontal interior y 6 metres de galibe vertical interior, una grossària de llosa superior e inferior de 0.90 metres y una grossària dels hastials de 0.7 metres. La longitud del marc serà de 39 metres. El marc es rematarà amb aletes, amb una longitud de 18 m y 14 m, fonamenada amb zapates. Per al càlcul del marc s'ha utilitzat el programa infromàtic SAP 2000, on s`ha introdüit geometria del marc y totes les accions a considerar ( pes propi, pes terres, espanta activa, espenta passiva, espenta al repòs del terreny, tren de càrregues, sobrecàrrega uniformement repartida, sobrecàrrega en terraplens adjacents). Mitjançant el programa s'han obtingut les envolvents d'esforços, y amb aquestes s'ha calculat el armat del marc. D'altra banda, s'han calculat les aletes mitjançant una fulla Excel per a obtindre les seues dimensions de puntera y taló, així com el seu armat. Per a finalitzar, s'ha realitzat una valoració aproximada del cost de les obres, resultant un total de 1.224.783,37 €, per l'execució de les obres projectades., [EN] As a consequence of the construction of the highspeed train between Madrid-Extremadura in its section Plasencia station in Caceres, there is a need of replacing the flow of Arroyo del Retortillo and the passage of wildlife affected by it. Specifically, this project aims to deal with the crossing between the creeek and the hihgspeed train its PK 263,4. Due to the fact that in this kilometer the dimensión is not enough to built a bridge and we have decided to choose an underpass. Once arrived at this conclusion, it is proposed a solution by a closed frame made of concrete "in situ". Finally, we will have a tripel frame made of concrete "in situ", whose dimensions will be 25,2 meters of internal horizontal gauge and 6 meters of internal vertical gauge. The length of the frame will be of 39 meters. The frame will be finished off with 4 fins of 18 meters and 14 meters of length, cemented with footings. For the calculation of the frame we have used the computer program SAP 2000, where it has been included the frame's geometry and all the actions to consider (own weight, soils weight, active and passive pressures, earth pressure at rest, train loads, evenly distributed overload, overload in adjacent embankments). Through the program we have obtained the efforts' enclosures, and with these enclosures we have calculated the frame assembly. On the other hand, we have calculated the fins with an Excel page, in order to obtain its top unit toe and heel dimensions, as well as its reinforcement.. Finally, we have made an approximate assessment of the works' cost, resulting in a total of 1.224.783,37€ for the execution of the planned projects.

[EN] Currently the water supply to certain areas of the city of Valencia and its metropolitan area has a number of problems that result in significant energy and economic spending. The main cause of these problems are the levels of the reservoirs connected to the ETAP La Presa, being these variables between 110 meters and 120 meters, compared to the level of shaft pumps ETAP La Presa that is 57,59 meters. This causes the water to reach certain areas of Valencia with excess pressure so it is necessary to reduce it by remotely controlled valves, so it is generated a loss of energy and an economic spending. Therefore it writes as Final Project this project, entitled "Basic design of 80,000 m3 reservoir to supply drinking water to the city of Valencia and its metropolitan area in the M. D. Manises (Valencia) ". The reservoir will executed of reinforced concrete will be placed at a height of 75 meters, will have a rectangular plant dimensions of 220,60x73,00 m and a water depth of 5.00 m high, resulting in a real storage volume 80,300 m3. It will be divided into two equal dimensional glasses 110,00x73,00 m. Both the edge of the slab as the edge of the walls will be 60 cm. A total of 260 pillars of 40x40 cm section will executed and they will support the beams and wrought (both precast and prestressed). The beams will be of 40x55 cm and wrought materialize with alveolar plates 21 cm edge plus 5 cm layer compression. The walls and the slab will be divided by expansion joints, so it is created structurally independent substructures. Manholes and access booth reinforced concrete are also projected., [CA] Actualment el proveïment d'aigua a determinades zones de la ciutat de València i a la seua àrea metropolitana presenta una sèrie de problemes que deriven en una despesa energètica i econòmica considerable. La principal causa d'aquests problemes són les cotes a les quals se situen els dipòsits connectats a l'ETAP La Presa, que varien entre 110 msnm i 120 msnm, enfront de la cota d'eix de bombes de l'ETAP La Presa que és de 57, 59 msnm. Això provoca que l'aigua arribe a determinades zones de València amb un excés de pressió, pel que es fa necessari reduir-la mitjançant vàlvules telecomandades, generant-se així una pèrdua d'energia i al seu torn una despesa econòmica. Per això es redacta com Treball Final de Grau el present projecte, titulat "Projecte bàsic de dipòsit de 80.000 m3 per a l'abastament d'aigua potable a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana en el T.M. de Manises (València) ". El dipòsit s'executarà de formigó armat, es situarà a la cota 75 msnm, tindrà una planta rectangular de dimensions en 220,60x73,00 m i una làmina d'aigua de 5,00 m d'alçada, resultant així un volum d'emmagatzematge real de 80.300 m3. Es dividirà en dos gots iguals de dimensions 110,00x73,00 m. Tant el cant de la llosa com el cant dels murs seran de 60 cm. S'executaran un total de 260 pilars de 40x40 cm de secció i sobre ells recolzaran les bigues i el forjat (tots dos elements prefabricats i pretensats). Les bigues seran de 40x55 cm i el forjat es materialitzarà amb plaques alveolars de 21 cm de cantell més 5 cm de capa de compressió. Els murs i la llosa estaran dividits per juntes de dilatació, generant-se així subestructures estructuralment independents. Es projecten també les arquetes i una caseta d'accés de formigó armat., [ES] Actualmente, el abastecimiento de agua a determinadas zonas de la ciudad de Valencia y a su área metropolitana tiene una serie de problemas que derivan en un gasto energético y económico considerable. La principal causa de dichos problemas son las cotas a la que se sitúan los depósitos conectados a la ETAP La Presa siendo estas variables entre 110 msnm y 120 msnm, frente a la cota de eje de bombas de la ETAP La Presa que es de 57,59 msnm. Esto provoca que el agua llegue a determinadas zonas de Valencia con un exceso de presión, por lo que se hace necesario reducirla mediante válvulas telemandadas, generándose así una pérdida de energía y a su vez un gasto económico. Por ello se redacta como Trabajo Final de Grado el presente proyecto, titulado ¿Proyecto básico de depósito de 80.000 m3 para el abastecimiento de agua potable a la ciudad de Valencia y su área metropolitana en el T.M. de Manises (Valencia)¿. El depósito se ejecutará de hormigón armado, se situará a la cota 75 msnm, tendrá una planta rectangular de dimensiones en de 220,60x73,00 m y una lámina de agua de 5,00 m de altura, resultando así un volumen de almacenamiento real de 80.300 m3. Se dividirá en dos vasos iguales de dimensiones 110,00x73,00 m. Tanto el canto de la losa como el canto de los muros serán de 60 cm. Se ejecutarán un total de 260 pilares de 40x40 cm de sección y sobre ellos apoyarán las vigas y el forjado (ambos elementos prefabricados y pretensados). Las vigas serán de 40x55 cm y el forjado se materializará con placas alveolares de 21 cm de canto más 5 cm de capa de compresión. Los muros y la losa estarán divididos por juntas de dilatación, generándose así subestructuras estructuralmente independientes. Se proyectan también las arquetas y una caseta de acceso de hormigón armado.

[ES] El siguiente Trabajo Final de Grado consiste en la elaboración de un proyecto básico para la construcción de un paso inferior en la localidad de Museros, (Valencia). El motivo por el cual se realiza el paso inferior es la futura ampliación de la línea férrea existente en una parte del municipio y que provocará la división del municipio en dos. Por falta de espacio el paso inferior es exclusivo para vehículos, para los peatones se proyecta mejorar el paso inferior peatonal existente a 150 metros. La metodología de construcción empleada es un cajón construido totalmente "in-situ" con hormigón armado, rematado en sus extremos por unas aletas para contener el terreno., [CA] El següent Treball Final de Grau consisteix en l'elaboració d'un projecte bàsic per a la construcció d'un pas inferior en la localitat de Museros, (València). El principal motiu pel qual es realitza el pas inferior és la futura ampliació de la línia fèrria existent en una zona del municipi i que provocarà la divisió d'aquest en dos parts. Per falta d'espai, el pas inferior és exclusiu per a vehicles. Per al vianants es projecta millorar els pas inferior per a vianants existent a 150 metres. La metodologia de construcció empleada és un marca construït "in-situ" amb formigó armat, rematat en els seus extrems per unes aletes per a contenir el terreny., [EN] The objective of the End-of-Degree Project is to draw up a basic project of an underpass in Museros, (Valencia). The reason why the underpass is built is the future enlargement of the existing railway line, ans this line will divide the town into two parts. Due the lack of space the designed underpass is exclusive to vehicles. For pedestrians are projected to improved the existing pedestrian underpass to 150 meters. Used construction methodology is a framework buitl "in-situ" with reinforced concrete, topped at their ends by fins for the containment of the terrain.

[EN] The following Final Degree Project includes the development of a justified proposal for the construction of a bridge over the Alcalá ravine in Benicarló (Castellón), giving continuity to the Papa Luna Avenue. The adopted solution consists of a bowstring bridge with two free-standing arches and five rigid hangers per arch. The deck presents a mixed typology, conformed by a grill of longitudinal beams of constant depth and transverse beams of variable depth, as well as an in situ reinforced concrete slab. The structure has been modelled with the finite elements programme SAP2000. This programme uses a method of calculation based in a lineal elastic analysis of materials. The forces, displacements and reactions needed for dimensioning the structure have been obtained. Verifications have given satisfactory results to the requirements stablished at the Eurocode 2 (UNE-EN 1992-1-2014), the Instruction of Structural Steel (EAE) and the Instruction of the actions to consider in motorway bridges (IAP-11). [CA] El Treball Final de Grau presentat abasta el desenvolupament d¿una proposta justificada per a la construcció d'un pont sobre la Rambla d'Alcalà a Benicarló (Castelló), donant continuïtat a l'avinguda del Papa Lluna. La solució adoptada consisteix en un pont tipus bow-string amb dos arcs exempts i cinc pèndoles rígides per arc. El tauler presenta tipologia mixta, format per un engraellat de bigues longitudinals de cant constant i bigues transversals de cant variable, així com per una llosa de formigó armat executada in-situ. L'estructura ha sigut modelitzada per mitjà del programa d'elements finits SAP2000. Aquest programa utilitza un mètode de càlcul basat en una anàlisi elàstica lineal dels materials. S'han obtingut els esforços, desplaçaments i reaccions necessàries per al dimensionament de l'estructura. Les verificacions oportunes han donat resultats satisfactoris, complint amb els requeriments establits en l'Eurocodi 2 (UNE-EN 1992-1-2013), la Instrucció d'Acer Estructural (EAE) i la Instrucció sobre les accions a considerar en el projecte de ponts de carretera (IAP-11). [ES] El Trabajo Final de Grado presentado abarca el desarrollo de una propuesta justificada para la construcción de un puente sobre la Rambla de Alcalá en Benicarló (Castellón), dando continuidad a la avenida del Papa Luna. La solución adoptada consiste en un puente tipo bow-string con dos arcos exentos y cinco péndolas rígidas por arco. El tablero presenta tipología mixta, formado por un emparrillado de vigas longitudinales de canto constante y vigas transversales de canto variable, así como por una losa de hormigón armado ejecutada in-situ. La estructura ha sido modelizada mediante el programa de elementos finitos SAP2000. Este programa utiliza un método de cálculo basado en un análisis elástico lineal de los materiales. Se han obtenido los esfuerzos, desplazamientos y reacciones necesarias para el dimensionamiento de la estructura. Las verificaciones oportunas han dado resultados satisfactorios, cumpliendo con los requerimientos establecidos en el Eurocódigo 2 (UNE-EN 1992-1-2013), la Instrucción de Acero Estructural (EAE) y la Instrucción sobre las acciones a considerar en el proyecto de puentes de carretera (IAP-11).

[EN] This present TFG consist in the execution of a construction of underground passage, under the platforms of the La Font Sant Lluis Valencia station, as well as the necessary structures for access to it from the platforms, with the purpose to improve workers safety ADIF, that currently are crossing the track in surface. Therefore, I did a study of solutions of different structural alternatives, establishing six possible solutions, studying in each solutions, their costs, both economic and temporary, because the execution of this construction temporarily incapacitates traffic of the station. As a result, after studying different structural alternatives, I choose the fourth alternative, which it consists of the execution of the underpass using prefabricated reinforced concrete modules, and the execution of a micropile screen for the mouths of access. This solution have a base budget of 98,815.83 € and a duration of 31 days., [ES] El presente TFG consiste en la ejecución de una obra de paso subterránea, bajo los andenes de la estación La Font Sant Lluis de Valencia, así como las estructuras necesarias para el acceso al mismo desde los andenes, con el fin de que sirva para mejorar la seguridad de los trabajadores de ADIF, que actualmente cruzan estas vías en superficie. Para ello se realiza un estudio de soluciones, de las diferentes alternativas estructurales, estableciendo seis posibles soluciones, estudiando en cada una de ellas, sus costes, tanto económico como temporal, ya que la ejecución de esta obra de paso, inhabilita temporalmente el tráfico en la estación. Por tanto tras estudiar las distintas alternativas estructurales, escogemos la alternativa cuatro, la cual está compuesta por la ejecución del paso inferior mediante módulos prefabricados de hormigón armado, y la ejecución de una pantalla de micropilotes para las embocaduras de acceso al mismo. Teniendo el presupuesto base de licitación un coste de 98.815,83 € y una duración de 31 días., [CA] El present TFG consisteix en l'execució d'una obra de pas subterrània, davall les andanes de l'estació La Font Sant Lluís de València, així com les estructures necessàries per a l'accés al mateix des de les andanes, a fi que servisca per a millorar la seguretat dels treballadors d'ADIF, que actualment creuen aquestes vies en superfície. Per a això es realitza un estudi de solucions, de les diferents alternatives estructurals, establint sis possibles solucions, estudiant en cada una d'elles, els seus costos, tant econòmic com temporal, ja que l'execució d'esta obra de pas, inhabilita temporalment el tràfic en l'estació. Per tant després d'estudiar les distintes alternatives estructurals, triem l'alternativa quatre, la qual està composta per l'execució del pas inferior mediant mòduls prefabricats de formigó armat, i l'execució d'una pantalla de micropuntals per a les embocadures d'accés al mateix. Tenint el pressupost base de licitació un cost de 98.815,83€ i una duració de 31 dies."

[EN] The aim of this Project is the design and calculation of the structure of a reinforced concrete underground car park in Plaza Sant Jaume de Xativa (Valencia). The full document consists of two main parts: the project report and its corresponding annex of calculation and the plans that define the structure of the car park. The work has been developed from the previous information provided by the tutor of the Project. This information consists on a geotechnical report, car park requirements, and determining factors of its location. The first step is the definition of the materials to use, the calculation actions and the four building typologies, which will be compared, in order to find the most suitable to this project. Structural calculations have been modeled in two different ways. On the one hand, Cypecad (computer software) has allowed a global estimation of each of the four chosen building typologies. On the other hand, simplified calculation methods have been used to find the efforts that determine the sizing of the slabs. Finally, both calculation model results are compared for the purpose of value the most significant differences between them. The optimal solution is chosen based on technical and economic criteria. Structure plans are developed to show the geometry of the building elements., [ES] El presente Trabajo Final de Grado desarrolla el diseño y el cálculo de la estructura de un aparcamiento subterráneo de hormigón armado en la Plaza Sant Jaume de Xàtiva (Valencia). El documento completo consta de dos partes principales: la documentación escrita, formada por la memoria y sus correspondientes anejos de cálculo, y la documentación gráfica, que incluye el desarrollo de los planos que definen la estructura del aparcamiento. El trabajo se desarrolla a partir de la información previa proporcionada por el tutor, que contiene el informe geotécnico, el programa de necesidades y los condicionantes propios de la parcela donde se ubica la obra. En primer lugar se determinan los materiales a emplear y las acciones de cálculo más determinantes a partir de la normativa vigente, y se escogen cuatro soluciones constructivas distintas con las que diseñar la estructura, con el fin de compararlas para hallar la más idónea a las necesidades del proyecto. Se inician los cálculos estructurales utilizando dos modelos distintos: por una parte, mediante el software informático Cypecad que permite un cálculo global de cada una de las cuatro soluciones constructivas escogidas y por otra utilizando métodos de cálculo simplificado para hallar, únicamente, los esfuerzos que condicionan el dimensionado de los forjados. Una vez aplicados ambos modelos de cálculo se comparan los resultados y se observan las diferencias más significativas entre sí. Finalmente, se escoge la solución más óptima desde el punto de vista estructural, técnico y económico y se desarrollan los planos de la estructura., [CA] El present Treball Final de Grau desenvolupa el disseny i el càlcul estructural d'un aparcament soterrat de formigó armat en la Plaça Sant Jaume de Xàtiva (València). El document complet es composa de dues parts principals: la documentació escrita, formada per la memòria i el seu corresponent annexe de càlcul, i la documentació gràfica, que inclou els plànols que defineixen l'estructura de l'aparcament. El treball es desenvolupa a partir de la informació prèvia proporcionada pel tutor, que conté l'informe geotècnic, el programa de necessitats i els condicionants propis de la parcela on s'ubica l'obra. En primer lloc es determinen els materials que cal utilizar i les accions de càlcul més determinants a partir de la normativa vigent, i es trien quatre solucions constructives diferents amb les què es dissenyarà l'estructura, amb l'objectiu de comparar-les per trobar la més idónea per a les necessitats del projecte. S'inicien els càlculs estructurals utilitzant dos modelitzacions diferents: d'una banda, mitjançant el software informàtic Cypecad, que permet un càlcul global de cada una de les quatre solucions escollides; i d'altra, utilitzant mètodes de càlcul simplificat per tal d'obtindre, únicament, els esforços que condicionen el dimensionat dels forjats. Una volta s'han emprat els dos mètodes de càlcul, es comparen els resultats i s'observen les diferències més significatives entre ells. Finalment, s'elegeix la solució més òptima des del punt de vista estructural, tècnic i econòmic i es desenvolupen els plànols de l'estructura.

[EN] As a result of the construction of the Mediterranean motorway A-7, corresponding to Cocentaina-Muro de Alcoy section, the roads are located where marks the route of the highway are directly affected by the course of this. There is therefore the need to replace the paths affected by the implantation of the railcar. This runs an underpass of new construction in the PK +220 9 in order to overcome the obstacle that produced by the A7. There are several alternatives to solve this underpass, the solution being adopted a closed reinforced concrete frame. Is required the execution of this work step due to the existence of many rural roads that exist in the area and giving access to the different agricultural parcels that are affected by the new layout of the road., [ES] Como consecuencia del proyecto de construcción de la autovía del Mediterráneo A-7, en el tramo correspondiente a Cocentaina-Muro de Alcoy, los caminos que se ubican por donde marca el trazado de la autovía se ven directamente afectados por el transcurso de ésta. Por tanto surge la necesidad de reponer los caminos afectados por la implantación de la autovía. Para ello se ejecuta un paso inferior de nueva construcción en el P.K. 9+220 con el fin de subsanar el obstáculo producido por la A7. Existen varias alternativas para resolver dicho paso inferior, siendo adoptada la solución de un marco cerrado de hormigón armado. Es necesaria pues la ejecución de esta obra de paso debido a la existencia de numerosos caminos rurales que existen en la zona y que dan acceso a las diferentes parcelas agrícolas y que se ven afectados por el nuevo trazado de la autovía., [CA] Conseqüència del projecte de construcción de l'autovia del Mediterrani A-7, en el trajecte corresponent a Cocentaina-Muro d'Alcoi, els camins que es troven per on marca el traçat de l'autovia es veuen directament afectats pel transcurs d'aquesta. Per tant sorgeix la necessitat de reposar els camins afectats per l'implantació de l'autovia. Per tant s'executa un pas inferior de nova construcción en el P.K. 9+220 amb la finalitat de subsanar l'obstacle produeït per la A-7. Existeixen diverses alternatives per a resoldre el pas inferior en qüestió, així s'adopta la solución d'un marc tancat de formigó armat. És necessària doncs l'execució d'aquesta obra degut a l'existència de nombrosos camins rurals que existeixen en la zona y que donen accés a les diferents parcel'les agrícolas i que es veuen afectats pel nou traçat de l'autovia.