Search

Agermanar poesia i història és una pretensió del Víctor Balaguerhistoriador i del Víctor Balaguer narrador. Això no vol dir que no faci distincions entre fabulació i report de fets històrics, com una certa historiografia i una certa crítica antiromàntiques ens fan creure. Un recorregut per la seva producció narrativa de la primera època (dels anys quaranta a finals dels seixanta) permet fer algunes precisions sobre allò que entén com a poetització de la Història. Es postul·la en aquest article, sobre assercions del mateix autor, que Balaguer és un escriptor d’exclusiva mentalitat històrica, abocat a destriar allò que és poètic en els episodis del passat i poc propens a confiar, quan se li retreuen dèficits de veracitat històrica, en les armes de la fabulació lliure, d’altra banda usada per bastir un mite poderós com el de Joan de Serrallonga, Blending history and poetry is one of the aims of Víctor Balaguer both as a historian and as a narrator. This is not to argue that Balaguer fails to draw distinctions between the invention and the reporting of historical facts, as a certain anti-Romantic historiography and criticism would lead us to believe. An exploration of Balaguer’s early narrative output (from the eighteen-forties to sixties) raises a number of points that clarify what he understands to be the poeticisation of History. Over the assertions of Balaguer himself, this paper argues that he is a writer with an exclusively historical way of thinking, bent on disentangling poetic elements from the events of the past and not inclined, though he was reproached for his lack of historical veracity, to trust in the weapons of free invention, which he nonetheless employed to erect powerful myths, like that of Joan de Serrallonga

Coneixement de la tasca política i literària de Víctor Balaguer a Andalusia des del 1859, any en què comença la moderna etapa dels JocsFlorals, fins al 1873, proclamació de la Primera República espanyola, aixícom de la projecció dels Jocs Florals catalans, a través de la premsa andalusade l’època, Study of the political and literary activity of Víctor Balaguer in Andalusia from 1859, when the modern stage of the Flower Games (Jocs Florals) began, to 1873, when the First Spanish Republic was proclaimed, and the projection of the Catalonian Jocs Florals in the contemporary Andalusian press

L’estudi analitza les vuitanta-una cartes —conservades a la BibliotecaMuseu Víctor Balaguer i en la seua major part inèdites— que el dramaturgi polític Jerónimo Borao envià, entre els anys 1848 i 1878, al polítici intel·lectual català Víctor Balaguer. D’aquesta manera, s’hi assenyala l’interésde Borao a descobrir i difondre la història de la Corona d’Aragó, itambé les relacions i els contactes que, quasi sempre a través de Balaguer,establí amb escriptors com ara el català Lluís Roca i el valencià Jacint Labaila.Finalment, s’evidencia com, a diferència dels seus conterranis, quebuscaren relacionar-se amb els cercles madrilenys, l’escriptor romàntic aragonéss’estimà més projectar-se envers el territori catalanoparlant, que enaquells anys es trobava immers en el moviment de recuperació cultural iidentitària conegut amb el nom de Renaixença., This study analyses the eighty-one letters, which are kept in the library of the Víctor Balaguer Museum and are largely unpublished, that the playwright and politician Jerónimo Borao sent to the Catalan politician and intellectual Víctor Balaguer between 1848 and 1878. The correspondence shows Borao’s interest in learning about and disseminating the history of the Crown of Aragon and it reveals the relations and contacts Borao established with writers such as the Catalan Lluís Roca and the Valencian Jacint Labaila, almost always through Balaguer. Lastly, the study points to how the Aragonese Romantic writer differed from his contemporaries, who sought to engage with Madrid-based circles, by instead placing a higher value on expanding his presence in the Catalanspeaking territory, then immersed in a movement to restore its culture and identity under the banner of the Renaixença, the Catalan renaissance.

Amb motiu de les «Jornades sobre els 150 anys de la Historia de Cataluñay la Corona de Aragón de Víctor Balaguer» (a partir d’ara HCCAVB) des del Museu es va organitzar una exposició temporal on es mostraven elsgravats de les primeres edicions del llibre més tot el que hi havia a la col·lecció balagueriana de pintura d’història —inclosos alguns aiguaforts originals conservatsen les reserves de la biblioteca. Bona part d’aquest article és el recull de la recerca que es va dur a terme per poder ensenyar aquesta part del fonsen el context de les jornades i per poder documentar al màxim cada obra de l’exposició, On the occasion of the 150th anniversary of History of Catalonia by Victor Balaguer, his Museum organized a temporary exhibition showcasing the most important images of history painting from its collections. This article is a compilation of the research done before to show that important part of the work that focuses on historical figures, battles and important events

Estudi de l’obra Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón(1860-64), de Víctor Balaguer i Cirera (1824-1864), en el conjunt de la seva trajectòria intel·lectual, plantejat a partir de tres grans eixos: la delimitació de la seva proposta ideològica enmig d’una obra escrita molt extensa; la valoració de les influències rebudes en l’àmbit de la història; i l’anàlisi de la seva evolució intel·lectual a través del temps, amb el fil conductor de la seva produccióhistoriogràfica, This paper examines the work Historia de Cataluña y de la Coronade Aragón (1860-1864) by Víctor Balaguer i Cirera (1824-1864) as a part of his intellectual career as a whole. The focus is on three major strands: a delineation of Balaguer’s ideological proposal amid a highly extensive oeuvre; an appraisal of his influences in the area of history, and an analysis of his intellectual evolution over time, with the common thread being his historiographical output

Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguer encapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme, Víctor Balaguer, in 1866, distinguished two schools in the Catalan literature of the time based on their respective use of the country’s history: one he depicted “as a holy relic for the blessed contemplation of its devotees”, while the other he portrayed as “a field of discussion”. Balaguer encapsulated this second school, forged in the years 1857-1860, as one in which Catalan literature began to treat the issue of relations between Catalonia and Spain as a major theme. It did so by means of a repertoire of historicalexamples that sought to show a Catalan history in defence of democracy, battling against absolutism and despotism

En aquest text s’analitzen el marc històric i les circumstàncies en les quals es van elaborar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, escrita per Víctor Balaguer i editada per Salvador Manero. S’analitzen aspectes relacionats amb l’edició, el context cultural, les intencions de l’autor, les crítiques que va rebre i les interpretacions que s’han fet sobre ell i la seva obra, This paper analyses the historical context and circumstances in which the Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón was written by Víctor Balaguer and published by Salvador Manero. The paper examines aspects relating to the publication, the cultural context, the author’s intentions, the criticism he received, and the interpretations put forward of him and his work

La publicació de la Historia de Cataluña y la Corona de Aragón(1859) de Víctor Balaguer va ser la culminació d’un projecte ideològic, polítici cultural que es va anar gestant des de l’inici de la dècada dels cinquanta.Una de les baules d’aquest projecte va ser la publicació de El Conceller, desd’on es va articular l’estratègia publicística de difusió de la història, la literaturai la identitat catalanes —reinterpretades romànticament— al servei de la reconstrucció del partit liberal i del seu discurs modern, contrari al’autoritarisme reaccionari, The publication of Victor Balaguer’s Historia de Cataluña y la Corona de Aragón (1859) was the culmination of an ideological, political and cultural project that started at the beginning of the 1850s. One of the milestones in this project was the publication of El Conceller, a journal where a Romantic interpretation of Catalan history, literature and identity constructed an effective discourse for rebuilding the liberal party, in favour of the ideals of modernity, and against conservative moderantismo

Enric Ucelay-Da Cal presents Vìctor Balaguer as a key Romantic historian, who established the canon of Catalan National History.Given the obsessive historicism of Catalan nationalism, this implicitlymakes him a major figure in its logical construction. Ucelay-Da Cal situatesBalaguer in the stream of nineteenth-century historical culture in Europeand the Americas, and presents a broad-based interpretation of Balaguer’srole as a historian by comparison to general historiografic trendsand to political developments., Enric Ucelay-Da Cal presents Vìctor Balaguer as a key Romantic historian, who established the canon of Catalan National History. Given the obsessive historicism of Catalan nationalism, this implicitly makes him a major figure in its logical construction. Ucelay-Da Cal situates Balaguer in the stream of nineteenth-century historical culture in Europe and the Americas, and presents a broad-based interpretation of Balaguer’s role as a historian by comparison to general historiografic trends and to political developments.