Search

En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d' Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.

Objetivos. Dar una visión histórica de la evolución de la catalogación desde finales del siglo xix, cuando aparecen los primeros códigos personales e institucionales, antecedentes directos de los actuales, hasta el día de hoy. Prestar atención sobre todo a los acuerdos internacionales que han facilitado el intercambio de datos bibliográficos y también al desarrollo de servicios bibliográficos, de catálogos colectivos y de consorcios. Presentar la situación actual en la que el entorno angloamericano está a punto de implementar una nueva normativa catalográfica que, probablemente, se convertirá en internacional, y en la que la Library of Congress está trabajando en la puesta en marcha de una nueva estructura bibliográfica que se adapte mejor a las necesidades del presente y del futuro. -- Metodología. Análisis de las situaciones, los acuerdos y las acciones que han promovido la evolución de las normas, el desarrollo de formatos, y el reforzamiento de la teoría en la que se apoyan normas y formatos. -- Resultados. A lo largo de las diversas etapas analizadas, los cambios catalográficos han sido consecuencia de nuevos marcos teóricos, de cambios tecnológicos y también de presiones económicas y de la necesidad de racionalizar los procesos. Ahora se dan todas estas circunstancias: unos principios teóricos que se han desarrollado en los últimos años y unos modelos conceptuales que ayudan a perfilar el universo bibliográfico, una tecnología que ha avanzado mucho desde los años sesenta cuando se concibió el formato MARC, la necesidad de capturar datos bibliográficos de procedencia diversa y con más agilidad, etc. Todo ello ha impulsado los cambios que se están forjando desde los años noventa del siglo pasado. Sin embargo, el momento presente es una etapa de transición y no será hasta dentro de unos años que se podrá evaluar si la generación actual ha sabido hacer tan buen trabajo y tan perdurable como la que lideró los cambios de los años sesenta y setenta.Objectives. To provide a historical overview of the progress made in cataloguing since the late nineteenth century, when the first personal and institutional cataloguing codes, the forerunners of those used today, appeared. To examine international agreements that have facilitated the exchange of bibliographic data and the development of bibliographic services, collective library catalogues and consortia. To describe the current situation in which Anglo-American libraries are about to implement new cataloguing rules that are likely to be adopted internationally, and in which the Library of Congress is working on the launch of a new bibliographic structure that is better adapted to present and future needs. -- Methodology. Analysis of contexts, agreements and actions that have prompted the evolution of cataloguing rules, the development of new formats, and the strengthening of the theory that underpins them. -- Results. During the various stages analyzed, the changes recorded in cataloguing have tended to be the result of new theoretical frameworks, technological change or economic pressures and the need to rationalise processes. Today all these factors would seem to be converging. Thus, new theoretical principles have been developed in recent years while new conceptual models are helping to reshape the bibliographic universe; technology has advanced greatly since the 1960s when the MARC format was first introduced; the need to record bibliographic data from various origins and with greater agility is now more pressing, etc., etc. All these elements have produced the changes that have been taking shape since the 1990s. However, the situation today is a stage of transition and it will be some years before we are able to determine whether the present generation has been able to produce work that is as good and as lasting as that which ushered in the changes of the sixties and seventies.

Objectius. Donar una visió històrica de l'evolució de la catalogació des de final del segle xix, quan apareixen els primers codis personals i institucionals, antecedents directes dels actuals, fins al dia d'avui. Prestar atenció sobretot als acords internacionals que han facilitat l'intercanvi de dades bibliogràfiques i també el desenvolupament de serveis bibliogràfics, de catàlegs col·lectius i de consorcis. Presentar la situació actual en què l'entorn angloamericà està a punt d'implementar una nova normativa catalogràfica que, probablement, esdevindrà internacional, i en què la Library of Congress està treballant en la posada en marxa d'una nova estructura bibliogràfica que s'acomodi millor a les necessitats del present i del futur. -- Metodologia. Anàlisi de les situacions, els acords i les accions que han portat a l'evolució de les normes, al desenvolupament de formats, i al reforçament de la teoria que els dóna suport. -- Resultats. Al llarg de les diverses etapes analitzades, els canvis catalogràfics han estat conseqüència de nous marcs teòrics, de canvis tecnològics i també de pressions econòmiques i de la necessitat de racionalitzar els processos. Ara es donen totes aquestes circumstàncies: uns principis teòrics que s'han desenvolupat en els darrers anys i uns models conceptuals que ajuden a perfilar l'univers bibliogràfic, una tecnologia que ha avançat molt des dels anys seixanta quan es va concebre el format MARC, la necessitat de capturar dades bibliogràfiques de procedència diversa i amb més agilitat, etc. Tot això ha impulsat els canvis que s'estan forjant des dels anys noranta del segle passat. Tanmateix, el moment present és una etapa de transició i no serà fins d'aquí a uns anys que es podrà avaluar si la generació actual ha sabut fer tan bona feina i tan perdurable com la que va liderar els canvis dels anys seixanta i setanta.Objectives. To provide a historical overview of the progress made in cataloguing since the late nineteenth century, when the first personal and institutional cataloguing codes, the forerunners of those used today, appeared. To examine international agreements that have facilitated the exchange of bibliographic data and the development of bibliographic services, collective library catalogues and consortia. To describe the current situation in which Anglo-American libraries are about to implement new cataloguing rules that are likely to be adopted internationally, and in which the Library of Congress is working on the launch of a new bibliographic structure that is better adapted to present and future needs. -- Methodology. Analysis of contexts, agreements and actions that have prompted the evolution of cataloguing rules, the development of new formats, and the strengthening of the theory that underpins them. -- Results. During the various stages analyzed, the changes recorded in cataloguing have tended to be the result of new theoretical frameworks, technological change or economic pressures and the need to rationalise processes. Today all these factors would seem to be converging. Thus, new theoretical principles have been developed in recent years while new conceptual models are helping to reshape the bibliographic universe; technology has advanced greatly since the 1960s when the MARC format was first introduced; the need to record bibliographic data from various origins and with greater agility is now more pressing, etc., etc. All these elements have produced the changes that have been taking shape since the 1990s. However, the situation today is a stage of transition and it will be some years before we are able to determine whether the present generation has been able to produce work that is as good and as lasting as that which ushered in the changes of the sixties and seventies.

El novembre de 2005 va fer noranta anys de la creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona és continuadora. El treball recull els textos i les imatges d’una exposició organitzada per la Facultat per commemorar aquell aniversari. S’hi fa un recorregut històric per les distintes etapes que pauten l’evolució del centre.En noviembre de 2005 se cumplieron noventa años de la creación de la Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, de la que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona es continuadora. El trabajo recoge los textos y las imágenes de la exposición organizada por la Facultat para conmemorar dicho aniversario. En ella se hace un recorrido histórico por las distintas etapas por las que ha pasado el centro.November 2005 marked the 90th anniversary of the founding of the Escola Superior de Bibliotecàries [Superior School of Librarians] of the Mancomunitat de Catalunya, which was the predecessor of the current Facultat de Biblioteconomia i Documentació of the Universitat de Barcelona. This article offers text and images from an exhibit organised by the Facultat in order to commemorate this anniversary. A historic review is provided of different stages marking the evolution of the centre.