Search

[cat] L'objectiu del present treball consisteix en establir d'una manera sòlida la cronologia a la qual se situ a l’inici de la intervenció humana a cada una de les tres illes majors que formen l’arxipèlag de les Balears . Per tal motiu, es revisen exhaustivament totes les evidències arqueològiques considerades arcaiques, això és, anteriors al II mil·lenni cal BC , i les datacions absolutes associades. D'altra banda, s'introdueixen a la discussió tots el s indicis paleoecologies, sedimentològics i paleoculturals d’absència humana a l‘Holocè . A partir de l‘anàlisi deis intervals 2a de les datacions que no presenten problemes d'acceptació, es conclou que, amb una probabilitat superior al 95%, l’evidència sòlida de presència humana més antiga a Mallorca és anterior al 2030 cal BC . A Menorca és anterior a ca. 1930 cal BC, mentre que a Eivissa l‘evidència més antiga de presència humana és anterior al 1880 cal BC . Per l’altre extrem, els indicis d’absència apunten que, a les Gimnèsies , la irrupció humana es degué produir dins el III mil·lenni cal BC, mentre que a les Pitiüses només es pot dir que aquesta és posterior al VI mil·lenni cal BC., [eng] The goal of this paper is to establish a solid chronology which spans the earliest human presence on each of the three larger Balearic Islands. For this purpose, an exhaustive reexamination of all archaeological evidence and associated absolute dating related to the period before the 2nd millennium cal BC was undertaken . Additionally, paleoecological, sedimentological and palaeocultural evidence for human absence on these islands during the Holocene has been introduced into the discussion . By using 20 ranges of reliable radiocarbon dating, it can be shown, with a probability p > 95%, that the earliest evidence for human presence on Mallorca predates 2030 cal BC. On Menorca it predates c. 1930 cal BC, whereas on Eivissa it is previous to 1880 cal BC. On the other hand, the evidence for human absence indicates that, on the Gymnesics (Eastern Balearics) the human irruption must have occurred during the 3rd millennium cal BC, whereas on the Pityusics (Wester n Balearics) it can only be said that this irruption is posterior to the 6th millennium cal BC.

[cat] L’objectiu d'aquest article és presentar les primeres datacions radiocarbòniques del jaciment arqueològic de coval Simó (Escorca, Mallorca). El jaciment fou segellat per despreniments en una cronologia antiga, constituint un conjunt tancat de gran significació documental. L’estudi de les troballes permet contribuir al coneixement del model d'adaptació cultural d'un grup colonitzador amb atuells ceràmics en els estadis inicials del desenvolupament del poblament insular. La cavitat va funcionar com a habitat de muntanya per a les poblacions assentades a l’illa en la transició entre el tercer mil·lenni i el segon abans de la nostra era. El lloc manté un gran interès científic per l’homogeneïtat cronològica del material trobat., [eng] The objective of this paper is to make known the archeological importance of the Coval Simó excavation (Escorca, Mallorca). The site was closed by landslides during its history, making it a closed unit of great documental significance. The study of the findings has contributed to the understanding of the cultural adaptation model of a colonial group in the initial stage of insular development using pottery vessels. The cave functioned as a mountain dwelling for settlement populations on the island in the transition from the 3rd to 2nd millennium BC. The site has great interest because of the chronological homogeneity of the material found. The first radiocarbon findings on items from this cave are also published.