Search

Présentation du numéro 7.

Les îlots linguistiques se constituent normalement à la faveur d'obstacles géographiques qui les préservent des contacts extérieurs, et par conséquent de l'hybridation linguistique. Tel n'est pas le cas de la ville de Sfax qui est, au contraire, une ville de commerce ouverte sur la mer, en tant que deuxième port de la Tunisie, et sur les terres, puisqu'elle est édifiée dans les plaines de la région, côtière. Tout en étant ouverte, le parler de ses habitants tranche avec celui des Tunisiens. Nous en décrirons certaines spécificités linguistiques et nous focaliserons particulièrement sur les aspects culturels. Els illots lingüístics es constitueixen normalment aprofitant els obstacles geogràfics que els preserven dels contacts exteriors i, per tant, de la hibridació lingüística. No és el cas de la ciutat de Sfax que és, per contra, una ciutat comercial oberta al mar com a segon port de Tunísia i al territori atès que està edificada en les planes de la regió costanera. Tot i ser oberta, la parla dels seus habitants contrasta amb la dels tunisians. En describim algunes de les especificitats lingüístiques i ens centrarem en particular en els aspectes culturals. Los islotes lingüísticos se constituyen normalmente al calor de obstáculos geográficos que los preservan de los contactos exteriores y, por consiguiente, de la hibridación lingüística. No es el caso de la ciudad de Sfax que es, por el contrario, una ciudad comercial abierta al mar como segundo puerto de Túnez y al territorio puesto que está edificada en las llanuras de la región costera. Aun siendo abierta, el habla de sus habitantes contrasta con la de los tunecinos. Describimos algunas de sus especificidades lingüísticas y nos centraremos en particular en los aspectos culturales. This article describes the linguistic specificities of Sfax, a Tunisian coastal city. Open to the Mediterranean, it paradoxically represents a linguistic space of which specificities stand out with the rest of the standard Tunisian dialect, despite the development of means of communication. Beyond linguistic specificities, cultural dimensions emerge.

Despite its prolific growth, neurolinguistic research on phonemic sequencing has largely neglected the study of individuals with highly developed skills in this domain. To bridge this gap, we report multidimensional signatures of two experts in backward speech, that is, the capacity to produce utterances by reversing the order of phonemes while retaining their identity. Our approach included behavioral assessments of backward and forward speech alongside neuroimaging measures of voxel-based morphometry, diffusion tensor imaging, and resting-state functional connectivity. Relative to controls, both backward speakers exhibited behavioral advantages for reversing words and sentences of varying complexity, irrespective of working memory skills. These patterns were accompanied by increased grey matter volume, higher mean diffusivity, and enhanced functional connectivity along dorsal and ventral stream regions mediating phonological and other linguistic operations, with complementary support of areas subserving associative-visual and domain-general processes. Still, the specific loci of these neural patterns differed between both subjects, suggesting individual variability in the correlates of expert backward speech. Taken together, our results offer new vistas on the domain of phonemic sequencing, while illuminating neuroplastic patterns underlying extraordinary language abilities. Fil: Torres Prioris, María José. Universidad de Málaga; España Fil: López Barroso, Diana. Universidad de Málaga; España Fil: Càmara, Estela. Universidad de Málaga; España Fil: Fittipaldi, María Sol. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Oficina de Coordinación Administrativa Houssay. Instituto de Neurociencia Cognitiva y Traslacional. Fundación Ineco Rosario Sede del Incyt | Instituto de Neurología Cognitiva. Instituto de Neurociencia Cognitiva y Traslacional. Fundación Ineco Rosario Sede del Incyt | Fundación Favaloro. Instituto de Neurociencia Cognitiva y Traslacional. Fundación Ineco Rosario Sede del Incyt; Argentina Fil: Sedeño, Lucas. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Oficina de Coordinación Administrativa Houssay. Instituto de Neurociencia Cognitiva y Traslacional. Fundación Ineco Rosario Sede del Incyt | Instituto de Neurología Cognitiva. Instituto de Neurociencia Cognitiva y Traslacional. Fundación Ineco Rosario Sede del Incyt | Fundación Favaloro. Instituto de Neurociencia Cognitiva y Traslacional. Fundación Ineco Rosario Sede del Incyt; Argentina Fil: Ibañez, Agustin Mariano. Universidad de San Andrés; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Universidad Autónoma del Caribe; Colombia. University of California; Estados Unidos. Universidad Adolfo Ibañez; Chile Fil: Berthier, Marcelo L.. Universidad de Málaga; España Fil: García, Adolfo Martín. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Universidad Nacional de Cuyo; Argentina. Universidad de San Andrés; Argentina. University of California; Estados Unidos. Universidad de Santiago de Chile; Chile

La síndrome de deleció de 22q11 (S22q11) està considerada una malaltia minoritària, ja que afecta a menys de 5 de cada 10.000 habitants. Les persones amb la S22q11 poden presentar alteracions congènites cardiovasculars, anomalies del paladar, hipocalcemia, immunodeficiència i trets facials típics. L’evidència disponible suggereix un fenotip conductual característic, amb trastorns del comportament, psiquiàtrics, neuropsicològics i lingüístics. L’objectiu d’aquesta tesi ha estat definir el perfil lingüístic d’una mostra de persones amb la S22q11 que viuen a Espanya. La present tesi compren un total de tres estudis (dos publicats i un en procés de revisió). La mostra del primer va estar formada per 17 participants d’entre 3 anys i 3 mesos i 13 anys i 9 mesos (9,4 ± 3,5 anys) i la del segon i el tercer estudi per 30 subjectes d’entre 5 i 21 anys i 6 mesos (12,14 ± 4,20) amb la S22q11. L’avaluació dels participants va consistir en realitzar registres de veu i administrar diferents proves: secció sobre els òrgans fonoarticulatoris de la prova “Exploración del Lenguaje Comprensivo y Expresivo”, secció de discriminació auditiva de “L’exploració del llenguatge en el nen”, “Evaluación fonológica del habla infantil” o “Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys”, “Clinical Evaluation of Language Fundamentals – 4” en la seva versió espanyola i el test de fluïdesa fonològica verbal. Per tal d’obtenir les dades es va realitzar una entrevista semiestructurada als pares i se’ls va demanar que responguessin el qüestionari “Children’s Communication Checklist” en la seva versió espanyola. Els resultats, pel que fa a la veu, mostren que alguns participants presenten un to més agut de l’esperat per sexe i edat i altres més greu; la meitat manifesten una intensitat disminuïda; i la majoria presenten alteracions del timbre, entre les que destaquen la hipernasalitat i la ronquera. Respecte a la parla, els infants més petits presenten un retard en l’adquisició de fonemes orals en comparació amb seus iguals amb desenvolupament típic, i la majoria empren l’oclusiva glòtica (?) com a so compensatori. Els subjectes de major edat encara presenten dificultats específiques en la producció de determinats sons. Els participants mostren, en general, un nivell baix en totes les àrees del llenguatge, i dificultats tant en pragmàtica com en relació social. Per tant, els participants presenten un perfil lingüístic propi pel que fa a la veu, la parla i el llenguatge. És imprescindible ampliar aquestes troballes amb estudis més amplis. El síndrome de deleción de 22q11 (S22q11) está considerado una enfermedad rara, ya que afecta a menos de 5 de cada 10.000 habitantes. Las personas con el S22q11 pueden presentar alteraciones congénitas cardiovasculares, anomalías del paladar, hipocalcemia, inmunodeficiencia y rasgos faciales típicos. La evidencia disponible sugiere un fenotipo conductual característico, con trastornos del comportamiento, psiquiátricos, neuropsicológicos y lingüísticos. El objetivo de esta tesis ha sido definir el perfil lingüístico de una muestra de personas con el S22q11 que viven en España. La presente tesis comprende un total de tres estudios (dos publicados y uno en proceso de revisión). La muestra del primero estuvo formada por 17 participantes de entre 3 años y 3 meses y 13 años y 9 meses (9,4 ± 3,5 años) y la del segundo y el tercer estudio por 30 sujetos de entre 5 y 21 años y 6 meses (12,14 ± 4,20) con el S22q11. La evaluación de los participantes consistió en realizar registros de voz y administrar diferentes pruebas: sección sobre los órganos fonoarticulatorios de la prueba “Exploración del Lenguaje Comprensivo y Expresivo”, sección de discriminación auditiva de “L’exploració del llenguatge en el nen”, “Evaluación fonológica del habla infantil” o “Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys”, “Clinical Evaluation of Language Fundamentals - 4” en su versión española y el test de fluidez fonológica verbal. Para obtener los datos se realizó una entrevista semiestructurada a los padres y se les pidió que respondieran el cuestionario “Children’s Communication Checklist” en su versión española. Los resultados, en cuanto a la voz, muestran que algunos participantes presentan un tono más agudo de lo esperado por sexo y edad y otros más grave; la mitad manifiestan una intensidad disminuida; y la mayoría presentan alteraciones del timbre, entre las que destacan la hipernasalidad y la ronquera. Respecto al habla, los niños más pequeños presentan un retraso en la adquisición de fonemas orales en comparación con sus iguales con desarrollo típico, y la mayoría emplean la oclusiva glótica (?) como sonido compensatorio. Los sujetos de mayor edad todavía presentan dificultades específicas en la producción de determinados sonidos. Los participantes muestran, en general, un nivel bajo en todas las áreas del lenguaje, y dificultades tanto en pragmática como en relación social. Por lo tanto, los participantes presentan un perfil lingüístico propio en cuanto a la voz, el habla y el lenguaje. Es imprescindible ampliar estos hallazgos con estudios más amplios. 22q11 deletion syndrome (S22q11) is considered a rare disease, due to the fact that it affects less than 5 out of 10,000 inhabitants. People with S22q11 may present cardiovascular congenital defects, palate abnormalities, hypocalcemia, immunodeficiency, and typical facial features. The available evidence suggests a characteristic behavioral phenotype, with behavioral, psychiatric, neuropsychological, and linguistic disorders. The objective of this thesis has been to define the linguistic profile of a sample of people with S22q11 living in Spain. This thesis comprises a total of three studies (two already published and one in the process of revision). The sample of the first one was formed by 17 participants aged between 3 years and 3 months and 13 years and 9 months (9.4 ± 3.5 years) and as for the second and third studies, they were formed by 30 subjects between 5 and 21 years of age and 6 months (12.14 ± 4.20) with S22q11. The evaluation of the participants consisted of recording voice samples and administering different tests: the phonoarticulatory organs section of the test on the “Exploración del Lenguaje Comprensivo y Expresivo”, the auditory discrimination section of “L’exploració del llenguatge en el nen”, “Evaluación fonológica del habla infantil” or “Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys”, “Clinical Evaluation of Language Fundamentals - 4” in its Spanish version and the verbal phonological fluency test. To obtain the data, a semi-structured interview was carried out with the parents and they were asked to respond the questionnaire “Children’s Communication Checklist” in its Spanish version. The results, in terms of voice, show that some participants present a higher pitched voice than expected by sex and age and others a lower pitched voice; half show a decreased intensity; and they present alterations of the timbre, among which the hypernasality and the hoarseness stand out. Regarding speech, younger children have a delay in the acquisition of oral phonemes compared to their peers with typical development, and most use the glottal stop (?) as a compensatory sound. Older subjects still have specific difficulties in producing certain sounds. The participants show, in general, a low level in all areas of language, and difficulties both in pragmatics and in social relationships. Therefore, the participants present a specific linguistic profile in terms of voice, speech and language. It is essential to expand these findings with larger studies. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psicologia Clínica i de la Salut

[eng] In my thesis I investigate the evolution of human sociality and its possible role for providing a scaffold to the evolution of language. My approach is multidisciplinary and includes studies ranging from genomic analyses to behavioral experiments in songbirds. My hypothesis is that oxytocin is a good candidate molecule that could help us decipher the role the evolution of our sociality plays in the evolution of language, as well as the role of social reward/motivation in language acquisition. I study the evolution of human sociality mainly through the lens of the ‘self-domestication’ hypothesis, according to which natural selection in humans favored increased prosociality over aggression (Hare 2017), giving rise to a behavioral and an anatomical phenotype that is reminiscent of the one we witness in domesticated species. In Theofanopoulou et al. 2017 (Chapter 1) we examine if this old hypothesis, stemming from thoughts formulated in Darwin 1888, makes sense at a genetic level. We identify a statistically significant intersection of genes under positive selection in modern humans and in one or more domesticated species. Oxytocin/vasopressin receptors are among the genes that have been studied the most in the context of domestication and social cognition. We studied variant changes in these genes between modern humans and our extinct (Neanderthals and Denisovans) and extant relatives (macaques, bonobos, chimpanzees) (Theofanopoulou et al. 2018, Appendix Chapter 1) and report 29 variants which were clustered based on their presence in the species studied and discuss their functional relevance. In Theofanopoulou 2016 (Chapter 2) I put together studies from the literature that point to a role of oxytocin in modulating the multimodality that characterizes our linguistic ability. I follow a bottom up approach, starting off from possible genetic interactions that could support this role, and ending with evidence from EEG (electroencephalography) and behavioral studies. In Theofanopoulou, Boeckx, and Jarvis 2017 (Chapter 3), we propose specific neural mechanisms through which oxytocin could modulate brain regions that are specialized for vocal/speech learning directly, or indirectly through its interaction with dopaminergic neurons. In Theofanopoulou et al. (Appendix Chapter 2) we experimentally address the traditional idea that social reward enhances learning in the realm of vocal learning. In human studies it is not possible to dissociate social reward from vocal learning and study its exact impact on it, so we attempted such a dissociation developing a vocal learning behavioral paradigm with and without social reward in zebra finches. We found that social reward gates their vocal (pitch) learning. In Theofanopoulou et al. (Appendix Chapter 3), we manipulated the oxytocin-system in zebra finches and found that an administration of an oxytocin-antagonist leads to a significant drop in the number of introductory notes in their love song. In Theofanopoulou et al. (Appendix Chapter 4) we study the synteny (genomic territory) of the oxytocin and vasopressin/vasotocin ligands and receptors in 33 vertebrate genomes and 4 invertebrate outgroups and we propose an evolutionary history and a new universal vertebrate nomenclature for all these genes. In conclusion, Ι believe that this thesis offers a fertile ground for future experiments seeking to unravel the effect of social reward in vocal learning developmentally, something that can shed light to the effect that the evolution of our sociality might have had in the evolution of a fully- fledged language in our species. My thesis also lends evidence to a specific hypothesis under which our sociality can be studied, the ‘self-domestication’ hypothesis. Further, the oxytocin and vasotocin systems are shown to be good candidates for uncovering changes that might have had an effect on the evolution of prosociality, but also changes that affect vocal learning behaviors. Lastly, my thesis proposes a universal nomenclature for the vertebrate oxytocin and vasotocin ligands and receptors that is meant to allow easier translation of findings across vertebrates and to foster more informative design of functional experiments across species. References Darwin, C. (1888). The descent of man and selection in relation to sex. Murray. Hare, B. (2017). Survival of the Friendliest: Homo sapiens Evolved via Selection for Prosociality. Annual Review of Psychology, 68(1), 155–186. https://doi.org/10.1146/annurev-psych-010416-044201 Theofanopoulou, C., Andirko, A., & Boeckx, C. (2018). Oxytocin and Vasopressin Receptor variants as a window onto the evolution of human prosociality. BioRxiv, 460584. doi: http://dx.doi.org/10.1101/460584. (Appendix Chapter1) Theofanopoulou, C. (2016). Implications of oxytocin in human linguistic cognition: From genome to phenome. Frontiers in Neuroscience, 10(271). https://doi.org/10.3389/fnins.2016.00271 (Chapter 2) Theofanopoulou, C., Boeckx, C., & Jarvis, E. D. (2017). A hypothesis on a role of oxytocin in the social mechanisms of speech and vocal learning. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 284(1861), 20170988. https://doi.org/10.1098/rspb.2017.0988 (Chapter 3) Theofanopoulou, C., Gastaldon, S., O’Rourke, T., Samuels, B. D., Tiago Martins, P., Delogu, F., … Boeckx, C. (2017). Self-domestication in homo sapiens: Insights from comparative genomics. PLoS ONE 12(10): e0185306. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0185306 (Chapter 1) Theofanopoulou, C., Lipkind, D., Tchernichovski, O., Boeckx, C., & Jarvis, E.D. (Appendix Chapter 2). Selective vocal learning in a social reward context. Theofanopoulou, C., Boeckx, C., & Jarvis, E. D. (Appendix Chapter 3). Pilot study: testing the effect of intranasal administration of an oxytocin-receptor antagonist in adult zebra finch directed singing. Theofanopoulou, C., Gedman, G., Cahill, J. A., Boeckx, C., & Jarvis, E.D. (Appendix Chapter 4). A proposed universal nomenclature for the oxytocin and vasotocin ligand and receptor families and their evolutionary history.

The cerebral cortex modulates early sensory processing via feed-back connections to sensory pathway nuclei. The functions of this top-down modulation for human behavior are poorly understood. Here, we show that top-down modulation of the visual sensory thalamus (the lateral geniculate body, LGN) is involved in visual-speech recognition. In two independent functional magnetic resonance imaging (fMRI) studies, LGN response increased when participants processed fast-varying features of articulatory movements required for visual-speech recognition, as compared to temporally more stable features required for face identification with the same stimulus material. The LGN response during the visual-speech task correlated positively with the visual-speech recognition scores across participants. In addition, the task-dependent modulation was present for speech movements and did not occur for control conditions involving non-speech biological movements. In face-to-face communication, visual speech recognition is used to enhance or even enable understanding what is said. Speech recognition is commonly explained in frameworks focusing on cerebral cortex areas. Our findings suggest that task-dependent modulation at subcortical sensory stages has an important role for communication: Together with similar findings in the auditory modality the findings imply that task-dependent modulation of the sensory thalami is a general mechanism to optimize speech recognition. info:eu-repo/semantics/acceptedVersion

[eng] Vocal learning, one of the subcomponents of language, is put at center stage in this dissertation. The overall hypothesis is that vocal learning lays the foundation for both language evolution (phylogeny) and development (ontogeny), and also high-level cognition. The computational ability found in vocal learning is seen as so enhanced in humans as to yield the kind of recursion that supports language. Empirical evidence on vocal learning in nonhuman animals and humans from behavioral, neuroanatomical, neurophysiological, genetic, and evolutionary fields is suggestive that vocal learning interacts with other cognitive domains at multiple levels. The positive correlation between the hippocampal volume and open-ended vocal production in avian vocal learning species suggests the possible involvement of the hippocampus in vocal learning. The empirical studies of foxp2 in nonhuman animals and humans suggest that foxp2 plays a role in multimodal communication and general cognition. Phylogenetically, Sapiens’ vocal learning abilities are unique among primates. Compared with nonhuman primates, our species possesses stronger and more enhanced connections between the superior temporal cortex and premotor cortex as well as the striatum. In Sapiens, meaning aside, vocal learning as such can explain many features found in speech and its ontogeny such as the specialized auditory mechanism for speech, the preferential attention to speech in newborns, the primacy of vocal imitation among multimodal (visual and auditory) imitative skills and the stages seen in learning to speak. All these characteristics seem to be different and abnormal, albeit to different degrees, in autism. A 25-30% of the autistic population is non/minimally verbal but even the high functioning end of the autistic spectrum presents with abnormalities, such as difficulties in processing speed and an impaired imitative capacity that could be satisfactorily explained if language entered again the definition (and diagnosis) of what autism is, with an special emphasis on vocal learning., [cat] El vocal learning, un dels subcomponents del llenguatge, ocupa un espai central en aquesta tesi. La hipòtesi general és que el vocal learning constitueix el fonament de l’evolució (filogènia) i del desenvolupament (ontogènia) lingüístics, i també de la cognició. L'habilitat computacional que es dóna en el vocal learning es veu en els humans tan potenciada com per ser la base del tipus de recursió en què es basa el llenguatge. Proves empíriques sobre el vocal learning en animals no humans i en humans, des de camps que inclouen des del comportament, la neuroanatomia, la neurofisiologia, la genètica i la teoria de l’evolució, suggereixen que el vocal learning interactua amb altres dominis cognitius a molts i diferents nivells. Filogenèticamet, les habilitats de vocal learning en el Sapiens són úniques entre els primats. Comparada amb els primats no humans, la nostra espècie posseeix unes connexions més denses i potents entre el còrtex temporal superior i el còrtex premotor així com l’estriat. En el Sapiens, deixant de banda el significat, el vocal learning tot sol pot explicar molts trets de la parla i la seva ontogènia com ara l’especialització auditiva per a la parla, l’atenció preferent a la parla en els nadons, la primacia de la imitació vocal entre les habilitats imitatives multimodals (de base visual i auditiva), i els estadis que s’observen en l’adquisició de la parla. Totes aquestes característiques sembla que són diferents i anòmales, tot i que en diferent graus, en l’autisme. Un 25-30% de la població autista és no verbal o mínimament però fins i tot a la banda de l’espectre autista que es considera d’alt funcionament s’hi donen anomalies, tal com ara un cert dèficit en velocitat de processament i una capacitat deficient d’imitació, que podrien explicar-se més satisfactòriament si un dèficit de llenguatge entrés altra vegada a la definició (i diagnòstic) del que és l’autisme, amb un èmfasi especial en el vocal learning.

[cat] Els infants de 2-3 anys, encara no alfabetitzats, solen produir una parla que es considera que presenta característiques diferenciadores respecte del model adult que senten. S’han analitzat els factors que intervenen entre percepció i producció de la parla en interacció infant-mestra en una mostra de 617 paraules, per conèixer si els processos de simplificació fonològica establerts per a aquesta edat, són la causa de les “errades”, o més aviat són degudes a l’acomodació de l’infant al reproduir el model que percep. El resultat de l’anàlisi en correlació infants-mestres ha demostrat un alt grau de coincidència en les produccions dels dos i per tant es va concloure que les errades no van ser a causa d’un desenvolupament fonològic deficient, atès que eren infants amb capacitats cognitives i comunicatives adequades, sinó a processos de simplificació fonològica que responien a les característiques pròpies de la parla espontània., [eng] Not yet literate children in the 2 to 3 age range tend to produce a speech that is considered presents differentiating characteristics in reference to the adult model they listen to. Factors intervening in between children-teacher speech perception and production have been analyzed from a sample of 617 words, with the objective to unveil if phonological simplification processes established for this age range are the cause of the “mistakes” or on the contrary they are caused due to accommodation of the child during the reproduction of the model that they hear. Children-teacher correlation analysis result demonstrates a high degree of matches in the production of both, because of this it was concluded that mistakes were not caused by deficient phonological development, due to the fact that children had adequate communicative and cognitive abilities, but rather to phonological simplification processes related to spontaneous speech characteristics.

Aquesta investigació es basa en l'anàlisi acústica i perceptiva de les vocals i combinacions de vocals del català central en parla espontània. De cada so vocàlic, se'n fa una descripció acústica, es comprova la influència que exerceix en la vocal el punt d'articulació dels sons adjacents anteriors i posteriors, se'n dibuixa el camp de dispersió i es presenta una anàlisi comparativa amb els resultats que s'han obtingut en estudis precedents basats en un model de parla més formal. Per portar a terme la recerca, hem utilitzat el Corpus oral de parla espontània (Font¬Rotchés, 2006) i el de Rius-Escudé (2012), a partir dels quals hem seleccionat 30 hores de material audiovisual de programes de la televisió i n'hem extret 557 fragments. Hem constituït un corpus de 2.221 vocals i combinacions de vocals, representat per 257 informants, d'ambdós sexes, d'edats compreses entre 18 i 80 anys, de professions diverses i procedents de diferents contrades de la varietat dialectal central, en un context de parla espontània real i genuTha. Amb l'objectiu de reduir les diferències acústiques associades a les peculiaritats morfològiques de la cavitat oral dels informants, hem normalitzat les dades dels formants vocàlics —seguint el procediment proposat per Watt i Fabricius (2002)— dels 67 informants que complien els requisits i hem constituït un corpus normalitzat amb 896 vocals. La metodologia que hem utilitzat és experimental, empírica i quantitativa. Hem realitzat unes proves de percepció per validar les hipòtesis plantejades i ens hem servit de l'aplicació d'anàlisi i síntesi de veu PRAAT, la qual ens ha permès extreure els valors dels dos primers formants (F1, F2) de cada so vocàlic, i del programa SPSS Statistics 17.0 i G-STAT.2.0 per comprovar la fiabilitat dels resultats i per a la representació gràfica. La finalitat d'aquesta investigació és que pugui esdevenir una aportació en el coneixement de la caracterització acústica de les vocals de la llengua catalana en parla espontània i que pugui afavorir l'ensenyament-aprenentatge de la pronúncia del català als nous aprenents d'aquesta llengua en els diversos nivells educatius. Els resultats que hem obtingut, i que tenen conseqüències didàctiques, són que les vocals en català central en parla espontània són més obertes, més centrals i que no tenen una pronúncia única; que les vocals anteriors es perceben millor que les posteriors, i que el punt d'articulació del so adjacent anterior i posterior les influeix molt poc. Pel que fa a la combinació de dues vocals, en general, es pronuncien totes dues., This research is based on the acoustic and perceptive analysis of vowels and combinations of vowels spoken spontaneously in Central Catalan. An acoustic description is created for each vowel sound and the influence that the place of articulation of the previous and subsequent adjacent sounds has on the vowel is verified. The field of dispersion is plotted and a comparative analysis is presented of the results obtained from previous research based on a more formal speech model. We have used the Oral corpus of spontaneous speech (Font-Rotches, 2006) and that of Rius-Escude (2012), selecting 30 hours of audiovisual material and extracting 557 fragments. We have built a corpus of 2,221 vowels and vowel combinations, uttered by 257 speakers of both genders in a real and genuine context of spontaneous speech. In order to reduce the acoustic differences, we have normalised the data of the vowel formants -Watt & Fabricius (2002)- of the 67 speakers that meet the requirements, obtaining a normalised corpus with 896 vowels. The methodology used is experimental, empirical and quantitative. We have carried out perception tests to validate the hypotheses established and we have used the PRAAT voice analysis and synthesis application and the SPSS Statistics 17.0 program and G¬STAT.2.0. The objective is to contribute to knowledge regarding the acoustic characterisation of vowels in the Catalan language in spontaneous speech and to facilitate the teaching-learning of Catalan pronunciation for new learners at different levels of education. The results obtained that have educational consequences are that the vowels of Central Catalan in spontaneous speech are more open, more central and that they do not have a single pronunciation, previous vowels are perceived better than subsequent ones and that the point of articulation of the previous and subsequent adjacent sound has little influence on them. We regard to the combination of two vowels, in general, both are pronounced. Teaching-learning proposals for Catalan pronunciation must be based on three fundamental pillars: teach the language based on the model of spontaneous speech, contextualise pronunciation activities and work on pronunciation with a communicative focus.

Interaction is a necessary condition for second language (L2) learning (Long, 1980, 1996). Research in computer-mediated communication has shown that interaction opportunities make learners pay attention to form in a variety of ways that promote L2 learning. This research has mostly investigated text-based rather than voice-based interaction. The present study applied "form-focusing information gap tasks" (Pica, Kang, & Sauro, 2006) to a voice-based computer-mediated environment and investigated whether individual or interactive task performance conditions affect language development differently. This is a relevant research question for distance language learning programs, which are primarily asynchronous and largely rely on individual performance and text-based communication. The results of the study showed significant pre-to-post learning gains under both performance conditions (individual and interactive). Between-groups comparisons further showed that participants in the interactive condition outperformed participants in the individual condition on two of the three target structures investigated. La interacción es una condición necesaria para el aprendizaje de un segundo idioma (L2) (Long, 1980, 1996). La investigación en comunicación mediada por ordenador ha demostrado que las oportunidades de interacción hacen que los estudiantes presten atención a la forma en una variedad de formas que promueven el aprendizaje de L2. Esta investigación ha investigado principalmente la interacción basada en texto en lugar de la basada en voz. El presente estudio aplicó "tareas enfocadas en la brecha de información" (Pica, Kang y Sauro, 2006) a un entorno de ordenador basado en voz e investigó si las condiciones de rendimiento de tareas individuales o interactivas afectan el desarrollo del lenguaje de manera diferente. Esta es una pregunta de investigación relevante para los programas de aprendizaje de idiomas a distancia, que son principalmente asincrónicos y se basan principalmente en el rendimiento individual y la comunicación basada en texto. Los resultados del estudio mostraron ganancias significativas de aprendizaje pre y post en ambas condiciones de rendimiento (individual e interactivo). Las comparaciones entre los grupos mostraron además que los participantes en la condición interactiva superaron a los participantes en la condición individual en dos de las tres estructuras diana investigadas. La interacció és una condició necessària per a l'aprenentatge d'un segon idioma (L2) (Long, 1980, 1996). La investigació en comunicació mediada per ordinador ha demostrat que les oportunitats d'interacció fan que els estudiants prestin atenció a la forma en una varietat de formes que promouen l'aprenentatge de L2. Aquesta investigació ha investigat principalment la interacció basada en text en lloc de la basada en veu. El present estudi va aplicar "tasques enfocades en la bretxa d'informació" (Pica, Kang i Sauro, 2006) a un entorn d'ordinador basat en veu i va investigar si les condicions de rendiment de tasques individuals o interactives afecten el desenvolupament del llenguatge de manera diferent. Aquesta és una pregunta d'investigació rellevant per als programes d'aprenentatge d'idiomes a distància, que són principalment asincrònics i es basen principalment en el rendiment individual i la comunicació basada en text. Els resultats de l'estudi van mostrar guanys significatius d'aprenentatge pre i post en ambdues condicions de rendiment (individual i interactiu). Les comparacions entre els grups van mostrar a més que els participants en la condició interactiva van superar als participants en la condició individual en dues de les tres estructures diana investigades.

El propósito de este trabajo es realizar un estudio comparativo sobre la sonoridad y la duración del sonido /s/ en posición de coda simple silábica en la locución de radio, tanto en el habla espontánea como en habla planificada. La intención es averiguar si existe o no una relación entre la sonoridad de /s/ y el contexto en el que se encuentra, ya sea por el estilo de habla o por estar en contacto con otros sonidos. También se ha tenido en cuenta la duración de las distintas realizaciones para saber si la sonoridad tiene relación con la duración. El propòsit d'aquest treball és realitzar un estudi comparatiu entre la sonoritat i la durada del so /s/ en posició de coda simple sil·làbica en la locució de ràdio, tant a la parla espontània com a la parla planificada. La intenció és esbrinar si existeix o no una relació entre la sonoritat de /s/ i el context en el que es troba, ja sigui pel tipus de parla o per estar en contacte amb altres sons. També s'ha considerat la durada de les distintes realitzacions per a saber si la sonoritat té relació amb la durada.

Speech perception involves the integration of auditory and visual articulatory information, and thus requires the perception of temporal synchrony between this information. There is evidence that children with specific language impairment (SLI) have difficulty with auditory speech perception but it is not known if this is also true for the integration of auditory and visual speech. Twenty Spanish-speaking children with SLI, twenty typically developing age-matched Spanish-speaking children, and twenty Spanish-speaking children matched for MLU-w participated in an eye-tracking study to investigate the perception of audiovisual speech synchrony. Results revealed that children with typical language development perceived an audiovisual asynchrony of 666 ms regardless of whether the auditory or visual speech attribute led the other one. Children with SLI only detected the 666 ms asynchrony when the auditory component followed the visual component. None of the groups perceived an audiovisual asynchrony of 366 ms. These results suggest that the difficulty of speech processing by children with SLI would also involve difficulties in integrating auditory and visual aspects of speech perception.

[eng] Speaking can be considered a goal-directed behavior because speakers have to retrieve the appropriate words and phonemes from their mental lexicon. However, observational and experimental evidence suggests that during the lexical and phonological retrieval processes other words than the intended ones are activated to some degree. Under this scenario, it is necessary to postulate selection mechanisms in charge of determining, among the activated representations, which ones will be prioritized and further processed in order to finally utter the speech signal. How does the control mechanism work that allows speakers to focus on the appropriate set of representations and reject the non-appropriate ones? It is generally agreed that the most relevant parameter that guides word and phoneme selection is the level of activation of the corresponding representations, in the sense that the most activated representations at a specific moment will be the ones selected. In addition, theories of speech production agree that the selection mechanisms also take into account the activation level of other non-target representations, in the sense that the selection of one representation is more difficult the more activated other competing representations are. According to these two assumptions, the selection of a word would depend on two parameters: a) the amount of activation that this word receives from the conceptual system and b) the level of activation of other representations at the moment of selection. In order to have a clear understanding of the mechanisms that speakers employ to decide which representations to select, we first need to specify under which circumstances this selection mechanism takes place. In particular, this dissertation tries to describe the pattern of activation during lexical access. Specifically, which words and phonemes are activated during the lexicalization process of the intended concept? This is an important issue because the types of processes in charge of encoding/selecting information at each level of the system may differ depending on what other information is available at a particular moment. For instance, the selection of the word ‘car’ and its corresponding phonemes may depend on whether other words and phonemes are also activated or not. The main purpose of this dissertation is to explore whether concepts outside of the communicative goal of the speaker are nevertheless activated in the process of language production. We assess whether there is lexical and phonological activation of these concepts. We take an experimental approach and measure speakers’ performance in different naming contexts. In particular, participants were instructed to name target stimuli while ignoring the presentation of distractor pictures. The semantic and phonological manipulations between target and distractor names allowed us to analyze whether participants have lexicalized the distractor picture and to what degree. In the next chapter we introduce the functional architecture of the speech production system. In the first section we describe the architecture of the system and then we focus on describing how information is propagated between the different levels of the system. This is the main topic of the dissertation and in the rest of the chapter we introduce three theoretical proposals about the propagation of the information and also some experimental evidence. Chapter three contains the main aim and specific objectives of the thesis. Chapters four, five, six and seven contain the experimental part. Finally, in chapters eight and nine we discuss the theoretical implications that follow from our experiments., [spa] Hablar es, sin duda alguna, una de las capacidades más asombrosas que los seres humanos adquieren. Una de las cuestiones que más interesa a los psicólogos que estudian la producción oral del lenguaje es la descripción de los procesos y mecanismos mediante los cuales el hablante recupera las palabras de su memoria. La presente tesis está relacionada con esta cuestión. La producción del habla implica el acceso a representaciones léxicas y fonológicas muy concretas. Evidencia observacionale y experimental sugiere que durante el acceso léxico y fonológico otras palabras pueden estar activadas y llegar incluso a interferir. Por lo tanto, parece necesario postular un mecanismo que permita al hablante acceder a las palabras adecuadas y rechazar aquellas que, pese a no formar parte de la intención comunicativa, hayan podido ser activadas. Los modelos de producción coinciden en postular que el parámetro que guía la selección léxica y fonológica es el nivel de activación de las representaciones, en el sentido de que la representación más activada en un determinado momento es la que finalmente resulta seleccionada. Los modelos también consideran que esta selección depende del nivel de activación de otras representaciones, en el sentido de que resulta más difícil seleccionar una representación cuanto más activadas están otras representaciones ajenas a la intención comunicativa. Esta tesis describe las circunstancias en las que se produce la selección léxica y la recuperación fonológica durante la producción del habla. Concretamente, ¿qué palabras y fonemas están activados durante el proceso de lexicalización del mensaje comunicativo? En la tesis analizamos si conceptos que no forman parte del mensaje preverbal del hablante llegan a activar sus correspondientes representaciones léxicas y fonológicas. En los experimentos de esta tesis, los participantes nombran un estímulo a la vez que ignoran la presencia de dibujos distractores. La manipulación de la relación semántica y fonológica entre el nombre del estímulo y el distractor permite analizar hasta qué punto se ha lexicalizado el dibujo distractor.