Search

Se clasificó la cobertura de tres imágenes satelitales Landsat (P030 y R046) de los años 1990 (Sensor TM), 2003 y 2013 (Sensor ETM) con el software SIG Arc Gis 10 (ESRI, 2008)®. Y se generaron mapas temáticos con cuatro clases de cobertura, con una fiabilidad del 75%, el 78% y el 86%, y estimaciones del coeficiente Kappa de 0,61, 0,67 y 0,80, respectivamente. Estos mapas fueron comparados mediante matrices de error, donde se registraron procesos evidentes, como el cambio de cobertura en espacios destinados a actividades agrícolas. La tasa de cambio fue del 0,99% para el bosque templado de coníferas y latifoliadas; el bosque tropical subcaducifolio registró el 1,02%, y las zonas agrícolas, el 1,08%, respecto a la superficie total de la cuenca. Las zonas urbanas no mostraron cambios en el periodo analizado, y se considera que esto se debe a las condiciones topográficas de la cuenca del río Cuale.

Este trabajo de investigación quiere poner de relieve la importancia del estudio del paisaje en Educación Primaria. El conocimiento y la relación con el paisaje mejoran la educación del ser humano y la adquisición de unos valores necesarios para la vida en sociedad. Por ello, se debe comenzar educando desde el aula, con los más pequeños, para que crezcan en un continuo conocimiento y contacto con el medio ambiente y el paisaje. El objetivo de la investigación es conocer cuáles son las representaciones que realiza el alumnado de Educación Primaria sobre el paisaje. La metodología empleada, de doble vía, cualitativa y cuantitativa, se ha basado en el análisis de los dibujos realizados por alumnado de cada ciclo de esta etapa educativa.

Este artículo versa sobre los desacuerdos generados por cambios de usos del suelo en espacios de elevado valor patrimonial derivados de actuaciones contradictorias en sus efectos ambientales, patrimoniales y paisajísticos. Se centra en la polémica suscitada por tres proyectos de energías renovables previstos en Punta Nati (zona noroccidental de Menorca). Se plantean dos objetivos: 1) analizar los cambios asociados a la evolución desde un paisaje predominantemente ganadero a otro mixto ganadero y energético, atendiendo a los valores patrimoniales que se comprometen y al soporte normativo sobre los que se sustentan, y 2) identificar a los actores protagonistas de la polémica y sus percepciones y actitudes ante los cambios. El ejemplo de Punta Nati es significativo y expresivo del debate patrimonial y ambiental actual y se centra en las potencialidades del paisaje para dirimir problemas territoriales complejos.

Les institucions de la Cerdanya, tant de la banda catalana com de la francesa, conscients de la importància estratègica que té el fet de conservar el seu paisatge i potenciar-ne la qualitat, l’any 2012 van sumar esforços a l’hora de pensar i d’establir plegats les bases de futur per posar-lo en valor, amb la complicitat dels principals agents del territori. El resultat n’és el Pla de Paisatge Transfronterer de la Cerdanya, una eina de coneixement, d’acció, de sensibilització i de compromís, que aplica els principis de cooperació europea establerts pel Conveni Europeu del Paisatge (CEP). La metodologia d’elaboració del pla, desenvolupada conjuntament pel Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i l’Observatori del Paisatge de Catalunya, es fonamenta en la concertació amb els principals actors del territori. El Pla intenta repensar el territori des de la unitat de paisatge, en un moment en què les administracions locals busquen fórmules alternatives i imaginatives d’ordenació i de gestió del paisatge.

La comarca de l’Horta de València, la més poblada del País Valencià, rep aquest nom perquè fins a principis del segle XX la seua economia es basava en la seua riquíssima horta (‘terra de regadiu’). A partir de l’estudi dels topònims dels seus nuclis urbans (on l’horta ha estat eradicada) es reconstitueix virtualment el paisatge cultural hortícola perdut en les últimes dècades per a donar a conèixer a la ciutadania i així conscienciar-la del valor patrimonial d’aquest paisatge cultural de l’aigua desaparegut, i també per a revalorar el que sobreviu d’horta encara. Es porta a terme una anàlisi toponímica dels nuclis habitats de la comarca: d’una banda, seguint la metodologia clàssica de recol·lecció de noms de lloc i explicació del seu origen i semàntica; de l’altra, des de l’enfocament crític que estudia l’aspecte ideològic i identitari que enclou la toponímia. Tots dos enfocaments poden integrar-se per a obtenir una anàlisi toponímica més complexa.

L’estudi del paisatge és un tema recurrent en la impartició de la geografia a l’educació obligatòria. Aquest article té dos propòsits: d’una banda, pretén revisar l’ensenyament del concepte de paisatge analitzant principalment les aportacions relacionades amb el Conveni europeu del paisatge, que ha estat promogut pel Consell d’Europa des de l’any 2002. D’altra banda, també s’hi presenta un cas concret d’aplicació d’educació en paisatge, el projecte Ciutat, territori i paisatge, que planteja com la ciutat estructura i transforma el territori d’arreu de Catalunya i com aquesta expansió afecta l’aspecte de l’entorn. El projecte està orientat a l’educació secundària i se centra en dotze indrets de qualitat paisatgística que entren en crisi per les diferents facetes de l’expansió de la ciutat. La seva finalitat és proporcionar una educació en paisatge, entesa com un procés per a l’educació intel·lectual, emocional i per a l’acció.

Generalment, la geografia cultural ha plantejat la relació entre la memòria i l’espai geogràfic com a part dels discursos d’identitat nacional, obviant altres particularitats subjectives suscitades pel contacte físic de la materialitat del paisatge. Tot centrant-se en les especificitats topogràfiques de Sierra Nevada, aquest article reconsidera l’espacialitat de la memòria com un procés multisensorial, en el qual, a través del contacte físic, dinàmic i geogràficament situat de l’ascensió al cim, es vehicula una rememoració personal del passat. Partint del concepte de Nora de «lloc de memòria» i de les nocions fenomenològiques i ontològiques del passat d’Ingold i Deleuze, i considerant, així mateix, els particularismes geogràfics i històrics del massís, l’article explora la rememoració de la història islàmica de tres viatgers del segle XIX durant la seva ascensió al Veleta i al Mulhacén, interpretant tots dos cims com a punts d’unió on convergeixen el passat oriental islàmic i el present occidental europeu.

Estem assistint a un retrobament amb el lloc a través de noves i imaginatives fórmules, com a resultat d’un canvi de paradigma liderat per una societat civil que entén l’acció política d’una altra manera. Una societat civil que no té cap problema a reconèixer la importància que té vincular les emocions amb els llocs, amb els paisatges i, en general, amb la gestió de l’espai públic. Emergeixen en el món rural nous projectes i actituds, nous valors, noves formes d’organització social que en alguns casos sorgeixen del no-res i en d’altres s’han reforçat precisament gràcies a la catàstrofe econòmica, social i cultural provocada per la crisi econòmica.

Un dels turismes especialitzats que està assolint major importància en l’actualitat és el turisme gastronòmic. L’activitat agrícola i ramadera tradicional en l’àmbit del turisme rural està veient com la pràctica turística li guanya terreny, i en aquest sentit la gastronomia representa la integració dels trets característics del paisatge, tant natural com cultural, d’una destinació. No obstant, l’autenticitat pròpia de cada territori ha de fer front a una globalització cada vegada més ferotge, capaç de fer arribar la cuina i les formes de consum d’un costat a l’altre del món. Davant d’aquesta situació, el patrimoni culinari ha d’actuar com a font de desenvolupament local, sumant els esforços dels diferents sectors econòmics, i lluitant contra l’estacionalitat de la demanda turística. Tot, en un espai on els residents i els turistes puguin conviure de manera sostenible.

Alexander von Humboldt (1769-1859) fou un personatge central de la vida europea entre els segles xviii i xix. La seva obra escrita, que va des de la botànica fins a l’economia política, passant per la geografia i la geologia, permet seguir l’evolució del coneixement científic i filosòfic durant el període il·lustrat i romàntic. Alguns dels seus escrits generen, encara avui en dia, certa controvèrsia, en la mesura que s’han interpretat com un exemple clar d’allò que alguns autors anomenen la «presa indirecta del poder per part de la burgesia». En un moment històric en el qual el poder aristocràticofeudal encara era vigent a Europa, l’obra de Humboldt es pot llegir en clau revolucionària, és a dir, com un intent de despertar una nova consciència de classe a través del coneixement científic i geogràfic. Resseguir els passos i les estratègies de Humboldt ens pot ajudar a comprendre millor el rol que poden tenir la ciència i la filosofia en la formació d’un discurs crític.

Las relaciones entre paisaje y patrimonio son plenamente históricas. Sin embargo, lo habitual es que en el pasado los patrimonios fueran los que tuvieran rasgos de paisajes, ya fueran paisajes construidos por el poder político en un momento determinado, ya paisajes vernaculares construidos paulatinamente por la acción de las comunidades. Se revisa en el texto, la adquisición de valor paisajístico por parte de los patrimonios, tanto forestales, como monumentales y urbanos, la génesis de la elaboración del concepto de paisaje cultural y su aplicación por parte de la UNESCO. Se aboga porque, dada la territorialidad de los paisajes y la singularidad de sus valores, se reconozcan como patrimonio, así como porque se supere la concepción europea de esta relación.

L’interès creixent per l’estudi del paisatge i de la seva dinàmica pretèrita i present dóna lloc a la utilització d’un gran nombre de metodologies que requereixen una aproximació transdisciplinària a partir de mètodes i de tècniques molt diferents. La proposta que es presenta aquí consisteix a interpretar el funcionament de l’espai geogràfic (entès com un sistema complex) mitjançant l’ús complementari de diversos tipus de fonts d’informació (paleobotàniques, documentals i edàfiques). El resultat és un paisatge condicionat per la dinàmica dels elements que en formen part, dels quals l’acció humana és el factor decisiu.

En el present article, s’hi realitza una interpretació del paisatge de l’illa de Menorca a partir de l’anàlisi dels fitotopònims que apareixen al Mapa Topogràfic Balear a escala 1:5.000. Aquesta lectura il·lustra la realitat paisatgística, tant pel que fa a aquells aspectes propis del món agrari, com a aquells altres referits a la vegetació natural o espontània. Amb tot, es constata que la toponímia és una valuosa font per estudiar els elements visuals definidors del territori menorquí, alhora que se’n pot extreure informació de gran interès botànic, biogeogràfic i fins i tot de les característiques del paisatge històric de determinats indrets.

El present article té com a objectiu mostrar els resultats de la diagnosi dels canvis en els usos i en les cobertes del sòl a la Costa del Tet–Mont-rodon, al terme municipal de Matadepera (comarca del Vallès Occidental) ocorreguts entre 1956 i 2006. Aquest estudi s’emmarca dins la teoria de l’anomenat canvi global, el qual es pot definir com un conjunt d’alteracions ambientals d’escala planetària. El mètode de diagnosi parteix de la necessitat de superar la separació entre natura i cultura, així com de donar un tractament integrat a l’anàlisi. La combinació de fotografia aèria, treball de camp, documents històrics i fonts orals, entre d’altres, ha permès fer la reconstrucció històrica del paisatge i donar suport a la iniciativa local de protecció de l’indret, el qual es veu amenaçat per la pressió urbanística del seu entorn.

Geografia, paisatge i geohistòria ambiental són els conceptes escollits per descriure, respectivament, una manera determinada de fer geografia històrica, que persegueix la fi de la dualitat paisatgística (natura i societat) i l’afavoriment de la investigació transdisciplinària.