Search

[EN] The work is structured from individual experience and each part corresponds to a stage in the life of the two protagonists, Francisco and Maria. The center will be them and their home, how this has evolved while circumstances changed and with what mechanisms have been adapting it to their needs. At the same time, his subjective account is contextualized and complemented with objective information and data extracted from the relevant research that, together, reconstruct a part of the history of Barcelona and its metropolitan area., [CA] El treball s’estructura des de l’experiència individual i cada part correspon a una etapa en la vida dels dos protagonistes, Francisco i Maria. El centre seran ells i el seu habitatge, com ha anat evolucionant aquest alhora que les circumstàncies canviaven i amb quins mecanismes l’han anat adaptant a les seves necessitats. Paral·lelament, el seu relat subjectiu es contextualitza i complementa amb informació i dades objectives extretes de la investigació pertinent que, en conjunt, reconstrueixen una part de la història de Barcelona i la seva àrea metropolitana., [ES] El trabajo se estructura desde la experiencia individual y cada parte corresponde a una etapa en la vida de los dos protagonistas, Francisco y María. El centro serán ellos y su vivienda, cómo ha ido evolucionando ésta a la vez que las circunstancias cambiaban y con qué mecanismos la han ido adaptando a sus necesidades. Paralelamente, su relato subjetivo se contextualiza y complementa con información y datos objetivos extraídos de la investigación pertinente que, en conjunto, reconstruyen una parte de la historia de Barcelona y de su área metropolitana., [FR] Ce travail est structuré à partir de l’expérience individuelle, et chacune de ses parties correspond à une étape dans la vie de ses deux protagonistes : Francisco et María. Eux et leur logement y seront le point focal, ainsi que l’évolution de celui-ci au fur et à mesure que leurs circonstances changeaient et avec quels mécanismes l’ont-ils adaptée à leurs besoins. Parallèlement, leur récit subjectif est contextualisé et complémenté avec de l’information et des données objectives extraites de la recherche pertinente, lesquelles reconstruisent, dans l’ensemble, une partie de l’histoire de Barcelone et de son agglomération.

Els districtes d'innovació estan augmentant com a abanderats del nou paradigma urbà, econòmic i social i com a solució al renaixement del centre de les ciutats ja que acceleren la creació i comercialització de noves idees que aprofiten els objectius de la ciutat i els seus atributs tecnològics i econòmics. La configuració d'indicadors precisos per mesurar el grau d'assoliment dels objectius dels districtes d'innovació és un dels principals requisits per garantir el desenvolupament adequat del districte. Fins i tot quan l'estudi dels districtes d'innovació és un tema cada vegada més estudiat, encara es coneix poc sobre la seva execució, i calen eines que analitzin i afavoreixin la seva evolució i desenvolupament. L'objectiu d'aquest document és doble: d'una banda, tracta de recollir i analitzar els indicadors que s'han utilitzat en la literatura per mesurar el grau de maduresa durant el transcurs dels 20 anys d'existència del 22@Barcelona, una àrea d'innovació que va transformar un antic districte industrial en un de coneixement. D'altra banda, guiat per les quatre dimensions de la teoria del Desenvolupament Urbà basat en el Coneixement i els principals actors que componen l'enfocament de la Triple Hèlix, l’article dissenya un marc d'indicadors en les quatre esferes que formen la regeneració del districte, és a dir, la urbana, econòmica, social i de governança. Com veurem, es proposen un total de 47 indicadors que indiquen per a cadascuna d'elles: l'entorn en el qual s'aplica, l'objectiu principal al qual respon, i l'actor principal amb el major poder d'acció sobre aquest tema., Innovation Districts are rising as the banners of the new urban, economic, and social paradigm and as a solution to the renaissance of inner cities since they expedite the creation and commercialization of new ideas which leverage the city goals and its technologic and economic attributes. The configuration of accurate indicators to measure the degree of achievement of the innovation district goals is one of the main requirements to ensure district proper development. Even when the study of innovation districts is a topic that is increasingly under study, little is still known about the insight, and it is still needed tools that favor their evolution and development. The aim of this paper is two-fold: on the one hand, it seeks to collect and analyze the indicators that have been used in literature to measure the degree of maturity over the course of the 20-year existence of the 22@Barcelona, an area of innovation that transformed an old industrial district into a knowledge-based one. On the other hand, guided by the four dimensions of the Knowledge Base Urban Development theory and the main actors that make up Triple Helix approach, the paper designs a framework of indicators in the four spheres that shape the regeneration of the district, that is, urban, economic, social and governance. As we shall see, a total of 47 indicators are proposed, indicating for each of them: the environment in which it is applied, the main purpose to which it responds, and the main actor with the greatest power of action over it.

Globalment, hi ha aportacions importants en l’àmbit de l’arquitectura escolar amb experiències destacades de vincle entre arquitectura i educació. L’Uruguai té instàncies que mostren relacions entre la resposta arquitectònica dels espais escolars i les tendències d’ensenyament, influïdes pels moviments educacionals. Aquest treball presenta les tendències arquitectòniques més significatives del segle XX a l’actualitat. El principi del segle XX es caracteritza per canvis profunds en les polítiques educatives de la mà de reformes educatives que provoquen transformacions en la concepció de l’espai escolar. A la primera meitat del segle XX el sistema educatiu és qüestionat a Llatinoamèrica, fruit de les idees de l’Escola Nova que sorgeixen a Europa i als Estats Units. L’espai escolar es concep espacialment com a pavellons al verd i en relació directa amb l’exterior. Les idees arquitectòniques de la segona meitat del segle XX es basen en el disseny escolar sistemàtic que prioritza la utilització de prototips, la definició d’àrees mínimes i la prefabricació per construir de forma ràpida i complir els plans de construcció massius. El començament del segle XXI és marcat per la introducció de noves polítiques educatives i tecnologies de la informació on es discuteix la necessitat de repensar les pràctiques projectuals. La investigació va dirigida a la discussió sobre la teoria del disseny arquitectònic i la influència de fenòmens pedagògics en les solucions arquitectòniques escolars. D’aquesta manera, busca contribuir amb investigacions que permetin donar llum sobre l’arquitectura educativa a la regió. Globally, there are important contributions in the field of school architecture with outstanding experiences of the link between architecture and education. Uruguay has instances that show relationships between the architectural response of school spaces and teaching trends, influenced by educational movements. This work presents the most significant architectural trends from the 20th century to the present. The beginning of the 20th century is characterized by profound changes in educational policies following educational reforms that cause transformations in the conception of the school space. In the first half of the 20th century, the educational system is questioned in Latin America, as a result of the ideas of the New School that arise in Europe and the United States. The school space is spatially conceived as pavilions in the green and in direct relationship with the outside. Architectural ideas, of the second half of the 20th century, are based on systematic school design that prioritizes the use of prototypes, definition of minimum areas and prefabrication to build quickly and comply with massive construction plans. The beginning of the 21st century is marked by the introduction of new educational policies and information technologies where the need to rethink design practices is discussed. The research is aimed at discussing the theory of architectural design and the influence of pedagogical phenomena in school architectural solutions. In this way, it seeks to contribute with research that sheds light on educational architecture in the region. Globalmente, existen aportes importantes en el ámbito de la arquitectura escolar con experiencias destacadas de vínculo entre arquitectura y educación. Uruguay tiene instancias que muestran relaciones entre la respuesta arquitectónica de los espacios escolares y las tendencias de enseñanza, influenciadas por los movimientos educacionales. Este trabajo presenta las tendencias arquitectónicas más significativas del siglo XX a la actualidad. El principio del siglo XX se caracteriza por profundos cambios en las políticas educativas de la mano de reformas educativas que provocan transformaciones en la concepción del espacio escolar. En la primera mitad del siglo XX el sistema educativo es cuestionado en Latinoamérica, fruto de las ideas de la Escuela Nueva que surgen en Europa y Estados Unidos. El espacio escolar se concibe espacialmente como pabellones en el verde y en directa relación con el exterior. Las ideas arquitectónicas de la segunda mitad del siglo XX se basan en el diseño escolar sistemático que prioriza la utilización de prototipos, definición de áreas mínimas y la prefabricación para construir de forma rápida y cumplir con los planes de construcción masivos. El comienzo del siglo XXI está marcado por la introducción de nuevas políticas educativas y tecnologías de la información donde se discute la necesidad de repensar las prácticas proyectuales. La investigación va dirigida a la discusión sobre la teoría del diseño arquitectónico y la influencia de fenómenos pedagógicos en las soluciones arquitectónicas escolares. De esta manera, busca contribuir con investigaciones que permitan arrojar luz sobre la arquitectura educativa en la región.

El virus de la Influenza A (IAV) és un patogen mundialment distribuït que pot infectar a una varietat d'espècies d'aus i de mamífers, inclosos porcs i humans. Es tracta d'un virus d'ARN de cadena negativa, el genoma del qual està fragmentat en 8 segments codificant les polimerases (PB2, PB1 i PA), l'hemaglutinina (HA), la nucleoproteïna (NP), la neuraminidasa (NA), la proteïna de la matriu (M) i les proteïnes no estructurals (NS). La polimerasa del IAV, com la d'altres virus d'ARN, es caracteritza per la seva baixa fidelitat durant la replicació, que fa que s'acumulin moltes mutacions en el genoma en una curta escala temporal. D'altra banda, el caràcter segmentat del genoma facilita l'intercanvi de segments entre subtipus vírics quan ambdós coinfecten una mateixa cèl·lula hoste. Aquests mecanismes genètics són una font de diversitat genètica elevada que atorga al virus molta plasticitat en ambients canviants. L'evolució del virus fa que aquest adquireixi nous perfils antigènics, el que desemboca en grips estacionals endèmiques i pandèmiques. L'última grip pandèmica de IAV es va produir l'any 2009, quan el virus A(H1N1)pdm09 d'origen porcí, que contenia segments genòmics aviaris, humans i porcins, va emergir a Amèrica i ràpidament es va estendre mundialment entre la població humana. En aquell moment es va reforçar la teoria de que els porcs juguen un paper clau en l'adaptació de IAVs aviaris a humans, ja que poden ser infectats per ambdós. Actualment hi ha 3 subtipus dominants del virus de la grip porcina (SIV): H1N1, H3N2 i H1N2. L'estratègia més utilitzada per controlar el SIV a Europa és l'aplicació de vacunes trivalents, encara que la immunitat generada no és completa. Això provoca que la protecció conferida no sigui esterilitzant, pel que el virus pot replicar i conseqüentment evolucionar generant variants de fuga vacunal. Per tant, el SIV suposa una amenaça contínua per la sanitat animal i humana, ja que la seva evolució pot afectar la seva antigenicitat, rang d'hoste, virulència, resistència antiviral i patogènesis. Degut a aquests antecedents, en la present tesi doctoral s'ha estudiat la dinàmica evolutiva de les poblacions del SIV en model porcí amb immunitat preexistent contra el virus mitjançant tecnologia de seqüenciació massiva. El primer estudi avalua l'evolució del virus Eurasian (EA) "avian-like" H1N1 en animals vacunats i no vacunats, i es va trobar que la selecció positiva juga un paper important en l'evolució del virus en animals vacunats, detectant variants importants en el gen de la HA, la NS1 i la NP. En el segon estudi, s'analitza l'evolució del virus "human-like" H3N2 en animals vacunats i no vacunats que prèviament s'havien recuperat d'una infecció natural inesperada amb el virus A(H1N1)pdm09. Els virus aïllats d'animals vacunats van mostrar proporcionalment més substitucions tant en el gen de la HA com en el de la NA. En l'últim capítol, s'ha estudiat el paper que pot tenir la vacunació en el reordenament genètic i l'aparició de mutacions puntuals durant una coinfecció experimental amb EA "avian-like" H1N1 i "human-like" H3N2. Els resultats mostren que la possibilitat de reordenament és major en animals que no han estat vacunats. D'altra banda, trobem una major diversificació genètica en el subtipus H1N1 en animals vacunats, reportant substitucions en els gens de la HA i la NA que podrien jugar un paper important en l'evasió de la resposta immunitària. Els resultats obtinguts en la present tesi doctoral corroboren l'enorme capacitat de canvi que té el SIV. Els diferents patrons evolutius del SIV trobats en animals vacunats i no vacunats ens atorguen una visió més completa sobre les seves dinàmiques evolutives. El virus de la Influenza A (IAV) es un patógeno mundialmente distribuido que puede infectar a multitud de especies de aves y de mamíferos, incluidos cerdos y humanos. Se trata de un virus de ARN cadena negativa, cuyo genoma está fragmentado en 8 segmentos; las polimerasas (PB2, PB1 y PA), la hemaglutinina (HA), la nucleoproteína (NP), la neuraminidasa (NA), la matriz (M) y el segmento que codifica para las proteínas no estructurales (NS). La polimerasa del IAV, como la de otros virus de RNA, se caracteriza por su baja fidelidad durante la replicación, que hace que se acumulen muchas mutaciones en el genoma de IAV en una escala temporal corta. Además, se pueden producir intercambios de segmentos entre distintos subtipos cuando simultáneamente coinfectan al mismo huésped. Estos mecanismos genéticos son una fuente de diversidad genética elevada, que otorga al virus mucha plasticidad ante ambientes cambiantes. La evolución del virus puede hacer que estos adquieran nuevos perfiles antigénicos, no siendo reconocidos por la inmunidad previa existente, generando gripes estacionales endémicas y pandémicas. En el año 2009, la cepa de origen porcina A(H1N1)pdm09 que contenía segmentos de virus humanos, aviares y porcinos, causó la última pandemia de gripe en humanos. Reforzándose la teoría de que los cerdos juegan un papel clave en la adaptación de IAVs aviares a humanos, ya que pueden ser infectados por ambos. Actualmente hay 3 subtipos dominantes del virus de la gripe porcina (SIV): H1N1, H3N2 y H1N2. La estrategia más usada para controlar el SIV en Europa es la aplicación de vacunas trivalentes, aunque la inmunidad generada no es completa. Esto provoca que la protección conferida no sea esterilizante, por lo que el virus puede replicar y por ende evolucionar generando variantes de escape vacunal Por lo tanto, el SIV supone una amenaza continua para la sanidad animal y humana, ya que su evolución puede afectar su antigenicidad, rango de huésped, virulencia, resistencia antiviral y patogénesis. Debido a todos estos antecedentes, en la presente tesis doctoral se ha estudiado la dinámica evolutiva de las poblaciones víricas del SIV en modelo porcino con inmunidad preexistente contra el virus mediante tecnología de secuenciación masiva. El primer estudio evalúa la evolución del virus H1N1 Eurasian "avian-like" (EA) en animales vacunados y no vacunados, y se encontró que la selección positiva juega un papel importante en la evolución del virus en animales vacunados, detectando mutaciones importantes en la HA, la NS1 y la NP. En el segundo estudio, se analiza la evolución del virus H3N2 "human-like" en animales vacunados y no vacunados que previamente se habían recuperado de una infección natural inesperada con el virus A(H1N1)pdm09. En ambos escenarios la selección natural esta influenciando la evolución del virus, encontrando proporcionalmente más substituciones no sinónimas en la HA y la NA en virus recuperados de animales vacunados. En el último capítulo, se ha estudiado el papel que puede tener la vacunación en el reordenamiento y la deriva genética del virus durante una coinfección experimental con H1N1 EA y H3N2 "human-like". Los resultados muestran que la posibilidad de reordenamiento es mayor en animales que no han sido vacunados. Por otro lado, encontramos una mayor diversificación genética en el subtipo H1N1 en animales vacunados, reportando substituciones en los genes dela HA y la NA que podrían jugar un papel importante en la evasión de la respuesta inmune. Los resultados obtenidos en la presente tesis doctoral corroboran la enorme capacidad de mutación y adaptación que tiene el SIV. Los diferentes patrones evolutivos encontrados en animales vacunados y no vacunados nos otorgan una visión más completa sobre las dinámicas evolutivas del mismo. Influenza A virus (IAV) is a worldwide distributed pathogen able to infect many species of avian and mammals, including humans and pigs. Its genome is characterized by having 8 RNA negative sense segments: the polymerases (PB2, PB1, and PA), the hemagglutinin (HA), the nucleoprotein (NP), the neuraminidase (NA), matrix (M), and the segment that code for the non-structural proteins (NS). IAV polymerases, such as other RNA viruses, have a low proofreading activity, thus virus genome accumulates a great deal of point mutation on a short time scale. Besides, genomic reassortment events are feasible when two different IAV subtypes simultaneously coinfect the same host. These genetic mechanisms are a source of high genetic diversity, which provides plasticity to the virus, being able to quickly adapt in changing environments. Virus evolution can make that virus achieve new antigenic patterns, being no longer recognized by the previous host immunity, generating seasonal epidemic and pandemic IAVs. In 2009 a swine-origin A(H1N1)pdm09 strain arose, harbouring swine, human and avian influenza segments, and caused the last IAV pandemic. This outbreak, highlighted the hypothesis of pigs as "mixing vessels", playing an important role in the adaptation of avian viruses to humans, as pigs could be infected by both IAVs. Currently, there are 3 dominant subtypes of swine influenza virus (SIV) circulating in pigs: H1N1, H3N2, and H1N2. To control SIV, the most widely used strategy in Europe, although limited, is the application of trivalent vaccines. The immunity provided by this vaccine is not complete, allowing virus replication and hence evolving, which could generate escape mutants. Therefore, SIV poses a continuous threat to both, animal and human health, since its evolution can affect its antigenicity, host range, virulence, antiviral resistance, and pathogenesis. Due to all these antecedents, in this doctoral thesis, the evolutionary dynamics of SIV viral populations have been studied in a pig model with pre-existing immunity against the virus by next sequencing technology. The first study evaluates the evolution of the Eurasian "avian-like" (EA) H1N1 virus in vaccinated and nonvaccinated animals. Positive selection was the main evolution force detected in samples collected from vaccinated animals, where important mutations were reported in HA, NS1, and NP. In the second study, the evolution of the "human-like" H3N2 virus was analyzed in vaccinated and nonvaccinated animals that had previously recovered from an unexpected natural infection with the A(H1N1)pdm09 virus. In both scenarios, natural selection was influencing virus evolution, finding proportionally more nonsynonymous substitutions in HA and NA in viruses recovered from vaccinated animals. In the last chapter, the impact of the vaccine on genome reassortment and genetic drift during an experimental coinfection with H1N1 EA and H3N2 "human-like" has been studied. Results showed a minor possibility of reassortment events in vaccinated animals. On the other hand, the greatest genetic diversification was detected in H1N1 subtype in vaccinated animals, reporting substitutions that may play an important role in the evasion of the immune response in the HA and NA. The results obtained in this doctoral thesis corroborate the enormous capacity of mutation and adaptation of SIV. Different evolutionary patterns found in vaccinated and nonvaccinated animals were detected, providing a novel insight of SIV evolution under different scenarios.

La tesi estudia la hipòtesi de com seria la moral humana en un futur transhumanista La tesis estudia la hipótesis de cómo sería la moral humana en un futuro transhumanista The thesis studies the hypothesis of what human morality would be like in a transhumanist future

Ageing is a very complex phenotype that has been widely studied, but is still largely unknown. Most of the studies focus on a single species, or on performing genome wide association studies in human cohorts, but this only provides a glimpse into the genetics that shaped the lifespan of a species, since some variants are fixed or segregate at very low frequency in a given species, and thus cannot be detected by these methods. Instead, we studied ageing from an evolutionary perspective; first, by using comparative genomics, taking advantage of its phenotypic diversity in mammals to gain insight into which genes and pathways have contributed to its diversity; and second, by studying the shared genetic architecture -pleiotropy- between early and late onset diseases and, as a detailed case study, between longevity and two early onset diseases with a relatively high prevalence, schizophrenia and bipolar disorder, to discover new loci influencing human longevity and to test evolutionary theories of ageing. L'envelliment és un fenotip molt complex i àmpliament estudiat, però encara està ple d'incògnites. La major part dels estudis se centren en una única espècie, o en realitzar estudis d'associació del genoma complet en cohorts humanes, però això només ofereix un cop d'ull a la genètica que ha contribuït a establir la longevitat d'una determinada espècie, ja que algunes variants hi estan fixades, o apareixen en molt baixa freqüència, impedint la seva detecció amb aquests mètodes. En canvi, nosaltres vam estudiar l'envelliment des de la perspectiva de l'evolució; primer, mitjançant la genòmica comparativa, aprofitant la seva diversitat fenotípica en mamífers per comprendre millor quins gens i rutes hi han contribuït; i segon, estudiant la pleiotropia entre malalties d'aparició precoç o tardana i, com a estudi detallat, entre la longevitat i dues malalties d'aparició precoç amb prevalença relativament alta, esquizofrènia i trastorn bipolar, per a descobrir nous loci que afecten la longevitat humana i per a avaluar les teories evolutives de l'envelliment.

Les àrees d'innovació (AOI) necessiten un desenvolupament urbà, econòmic, social i de governança. Sobre la base de les teories de Triple Hèlix, Desenvolupament Urbà basat en el Coneixement, Clústers d'Innovació i les fases d'evolució de les AOI, aquest estudi presenta de manera nova, indicadors clau de rendiment (KPI) que es poden utilitzar per seguir i supervisar el progrés d'un districte d'innovació en fases diferents de desenvolupament cap a la consecució dels seus objectius. Utilitzant el cas de Porto Digital a Recife, el projecte més premiat al Brasil durant 20 anys, en una organització híbrida de Triple Helix, Núcleo Gestor do Porto Digital (NGPD), els indicadors de rendiment són analitzats i classificats. Això dona una major comprensió de quines fases de desenvolupament s'han convertit en operatives (des de la creació fins a la maduresa), quines dimensions han afectat (urbana, econòmica, social i governança), i qui (agents de la triple hèlix) ha estat involucrat amb el poder d'acció principal sobre ella., Areas of Innovation (AOIs) need urban, economic, social and governance development. Building upon the theories of Triple Helix, Knowledge-Based Urban Development, Clusters of Innovation, and the evolution phases of AOIs, this study presents in a novel way, key performance indicators (KPI) that can be used to track and monitor the progress of an innovation district in distinct phases of development towards the achievement of its goals. Using the Porto Digital Case in Recife, the most awarded project in Brazil underway for 20 years at a Triple Helix hybrid organization Núcleo Gestor do Porto Digital (NGPD), performance indicators are analysed and classified. This yields further understanding of which stage of development they have become operative (from inception to maturity), which dimensions affected (namely, urban, economic, social and governance), and who (Triple Helix agents) has been involved with the major action power over it., Las áreas de innovación (AOI) necesitan un desarrollo urbano, económico, social, y de gobernanza. Sobre la base de las teorías de Triple Hélix, Desarrollo Urbano basado en el Conocimiento, Clústers de Innovación,y las fases de evolución de las AOI, este estudio presenta de manera original indicadores clave de rendimiento (KPI), que se pueden utilizar para seguir y supervisar el progreso de un distrito de innovación en fases diferentes de desarrollo hacia la consecución de sus objetivos. Utilizando el caso de Porto Digital en Recife, el proyecto más premiado en Brasil durante los últimos 20 años, en una organización híbrida de Triple Hélice, Núcleo Gestor de Porto Digital (NGPD), los indicadores de rendimiento se analizan y clasifican. Esto permite una mejor comprensión de cuáles son las fases de desarrollo que se han convertido en operativas (desde la creación a la madurez), qué dimensiones han influido (urbana, económica, social, de gobernanza), y quién (agentes de la triple hélice) ha estado involucrado con el mayor poder de acción sobre ella.

8 pages, 6 figures, [EN] Genomics, which unravels the DNA sequence of species, is an expanding discipline thanks to new sequencing tools. Initiatives aimed at obtaining the genomes of all living species often overlook protists, which are unicellular eukaryotes that are crucial for understanding the evolution of life and the functioning of ecosystems. In this paper we review what is known about protist genomics, often on the basis of cultured species, and present new ways to obtain the genomes of uncultured species, which represent a large part of eukaryotic diversity. We then present some examples of how protist genomics is crucial to address key issues in evolution and ecology, such as the origin of the eukaryotes, the acquisition and expansion of chloroplasts, the emergence of multicellularity, symbiotic events, the study of biogeochemical activities on the basis of functional genes, and population genetics. This paper seeks to highlight the vast diversity of protists and to underscore the fact that they should be given greater consideration in genomic studies, [CAT] La genòmica, la determinació de la seqüència de DNA d’una espècie, avui dia està en expansió gràcies a noves eines de seqüenciació. Les iniciatives per a obtenir els genomes de totes les espècies vives sovint obliden els protists, eucariotes unicel·lulars cabdals per a entendre l’evolució de la vida i el funcionament dels ecosistemes. En aquest treball repassarem el que se sap de genòmica de protists, sovint a partir d’organismes cultivats, i presentarem com es pot obtenir el genoma d’espècies no cultivades que conformen una part enorme de la biodiversitat. Després explicarem exemples de com la genòmica de protists permet abordar qüestions com l’origen del llinatge eucariota, l’adquisició i expansió del cloroplast, la multicel·lularitat, els processos de simbiosi, l’estudi d’activitats biogeoquímiques a partir de gens funcionals o la genètica de poblacions. Aquesta contribució vol donar a conèixer l’extraordinària diversitat de protists que hi ha i promoure la consideració que mereixen en els estudis genòmics, With the institutional support of the ‘Severo Ochoa Centre of Excellence’ accreditation (CEX2019-000928-S)

L'aparició de la pluricel·lularitat (MC) va definir un esdeveniment evolutiu important en la història de la vida al nostre planeta. Ha tingut lloc diverses vegades dins de grups independents i diferents enfocaments han donat llum als seus orígens. Un enfocament reeixit del problema es basa en models teòrics i computacionals. En aquesta tesi abordem el problema de la MC des d'una perspectiva de sistemes complexos, prestant atenció a les característiques potencials anteriors a l'anomenada MC "simple". Suposant que no hi ha control genètic i, per tant, cap conjunt d'eines moleculars especificades, explorem el potencial generatiu de models mínims de MC encarnat que incorporen l'adhesió, la commutació fenotípica i l'estrès ambiental com a tres factors clau que impulsen l'agregació col·lectiva en conjunts cel·lulars. S'han trobat i analitzat nous tipus d'escenaris de ramificació evolutiva, mecanismes de formació de patrons i organització dels organismes mitjançant diferents aproximacions matemàtiques i de simulació. The emergence of multicellularity (MC) defined a major evolutionary event in the history of life on our planet. It took place several times within independent groups and different approaches have shed light on its origins. One successful approach to the problem is grounded in theoretical and computational models. In this thesis we approach the problem of MC from a complex systems perspective, paying attention to the potential features that predate so-called "simple" MC. Assuming no genetic control and thus no specified molecular toolkit, we explore the generative potential of minimal models of embodied MC that incorporate adhesion, phenotypic switching and environmental stress as three key factors driving collective aggregation in cellular assemblies. Novel types of evolutionary branching scenarios, spatial pattern-forming mechanisms and organismal organization have been found and are analysed using different mathematical and simulation approximations.

Vivim en un planeta molt especial. De moment, que sapiguem, és l'únic on s'ha desenvolupat la vida. Si fem uns càlculs estadístics senzills, hi ha una probabilitat molt alta que també hi hagi vida en molts altres llocs de l'univers, però encara no en tenim constància i, per tant, tampoc sabem si en algun altre lloc hi pot haver, hi ha hagut o hi haurà en un futur, altres éssers relativament intel·ligents, una altra humanitat, per entendre'ns. De fet, l'origen de la vida i molts dels passos evolutius que han permès l'existència de la nostra espècie encara continuen envoltats d'un cert halo de misteri, malgrat els grans avenços de la ciència per esbrinar tot allò que ens envolta, incloses les grans preguntes existencials de tots els temps: qui som?, d'on venim? i on anem? Segons el diccionari, un misteri és una cosa difícil de descobrir o comprendre, allò que hom té secret o ocult. Precisament, una de les tasques primordials de la ciència és anar descobrint els secrets de la natura, i la funció de la divulgació científica és fer-los comprensibles i accessibles a tothom.

El metapneumovirus humà (HMPV) és un important agent etiològic de la infecció respiratòria aguda en població pediàtrica, tot i que recentment s’ha descrit la seva alta incidència també en la població adulta. S’ha observat un 100% de seroprevalença del HMPV a partir dels 5 anys d’edat, tot i que les reinfeccions són comuns, probablement degut a una immunitat adquiria efímera. El HMPV es caracteritza per la seva alta diversitat genètica, major inclús que en el virus respiratori sincitial humà (HRSV), pertanyent a la mateixa família. A més, aquest virus presenta una gran quantitat d’estratègies d’evasió del sistema immune, abastant diferents vies de senyalització per a interrompre la resposta immunitària a diferents nivells. En aquesta Tesi Doctoral es realitza una descripció de la prevalença, estacionalitat i diversitat genètica del HMPV en mostres de pacients pediàtrics i adults a l’hospital universitari Vall d’Hebron al llarg de vuit temporades, des de octubre de 2014 fins a desembre de 2021. En aquest treball es realitza una descripció de l’emergència de noves variants virals, la prevalença de les quals augmenta fins a reemplaçar els grups genètics circulants a l’inici de l’estudi, i es descriuen els canvis estructurals aportats per les mutacions de les noves variants. També es realitza una descripció de l’impacte clínic que té el HMPV al pacient, concretant en les diferències que presenten els pacients afectats per aquestes variants virals. Finalment, es realitza un estudi evolutiu del genoma complet d’aquest virus, podent traçar l’emergència d’aquestes variants virals i estudiant les diferents pressions selectives a les quals està sotmès el virus. Aquesta Tesi Doctoral remarca la importància de dur a terme un monitoratge de la infecció per HMPV, on la unió de les dades microbiològiques, epidemiològics i clínics permeten realitzar una vigilància virològica de l’emergència, impacte i evolució de noves variants del HMPV. El metapneumovirus humano (HMPV) es un importante agente etiológico de la infección respiratoria aguda en población pediátrica, aunque recientemente se ha descrito su alta incidencia también en la población adulta. Se ha observado un 100% de seroprevalencia del HMPV a partir de los 5 años, aunque las reinfecciones son comunes, probablemente debido a una inmunidad adquirida efímera. El HMPV se caracteriza por su alta diversidad genética, mayor incluso que en el virus respiratorio sincitial humano (HRSV), perteneciente a la misma familia. Además, este virus presenta una gran cantidad de estrategias de evasión del sistema inmune, abarcando diferentes vías de señalización para interrumpir la respuesta inmunitaria a diferentes niveles. En esta Tesis Doctoral se realiza una descripción de la prevalencia, estacionalidad y diversidad genética del HMPV detectado en muestras de pacientes pediátricos y adultos en el hospital universitario Vall d’Hebron a lo largo de ocho temporadas, desde octubre de 2014 hasta diciembre de 2021. En este trabajo se realiza una descripción de la emergencia de nuevas variantes virales, cuya prevalencia aumenta hasta reemplazar los grupos genéticos circulantes al inicio del estudio, y se describen los cambios estructurales aportados por las mutaciones de las nuevas variantes. También se realiza una descripción del impacto clínico que tiene el HMPV en el paciente, concretando en las diferencias que presentan los pacientes afectados por estas variantes virales. Finalmente, se realiza un estudio evolutivo del genoma completo de este virus, pudiendo trazar la emergencia de estas variantes virales y estudiando las diferentes presiones selectivas a las que está sometido el virus. Esta Tesis Doctoral remarca la importancia de llevar a cabo una monitorización de la infección por HMPV, donde la unión de los datos microbiológicos, epidemiológicos y clínicos permiten realizar una vigilancia virológica de la emergencia, impacto y evolución de nuevas variantes del HMPV. Human metapneumovirus (HMPV) is an important aetiologic agent of acute respiratory infection in the paediatric population, although a high incidence in the adult population has recently been described as well. A 100% seroprevalence of HMPV has been observed in patients over 5 years of age, although reinfections are common, probably due to short-lived acquired immunity. HMPV is characterised by its high genetic diversity, even greater than that of human respiratory syncytial virus (HRSV), which belongs to the same family. In addition, this virus presents a large number of immune evasion strategies, encompassing different signaling pathways to disrupt the immune response at different levels. In this Doctoral Thesis, a description of the prevalence, seasonality and genetic diversity of HMPV detected in samples from pediatric and adult patients at Vall d’Hebron University Hospital over eight seasons, from October 2014 to December 2021, is performed. This work describes the emergence of new viral variants, whose prevalence increases until the replacement of the genetic groups circulating at the beginning of the study, and describes the structural changes brought by the mutations of the new variants. A description of the clinical impact of HMPV on the patient is also made, specifying the differences presented by patients affected by these viral variants. Finally, an evolutionary study of the complete genome of this virus is performed, tracing the emergence of these viral variants and studying the different selective pressures to which the virus is subjected. This Doctoral Thesis highlights the importance of monitoring HMPV infection, where the combination of microbiological, epidemiological and clinical data allows virological surveillance of the emergence, impact and evolution of new HMPV variants. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Microbiologia

Treballs Finals del Doble Grau d'Administració i Direcció d'Empreses i de Matemàtiques, Facultat d'Economia i Empresa i Facultat de Matemàtiques i Informàtica, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutors: Xavier Jarque i Ribera i Josep Maria Izquierdo Aznar, [en] Evolutionary game theory is the application of game theory to evolving populations in different contexts as biology or economics. It defines a theoretical framework of contests and strategies into which Darwinian competition can be modelled. In this work, we will present the main concepts of this field from a mathematical perspective, being the evolutionary stable strategies (ESS) and the replicator dynamics systems the most important concepts. Firstly, we present the basic concepts of game theory and qualitative theory of differential equations that will be used throughout the work. We also study how to represent plannar differential systems using the Poincaré compactification. Then, we develop a theoretical study of the ESS and explain the different type of games where this concept can be applied, player versus environment games and player versus player games. Finally, we explain the replicator dynamics and weaker concepts of evolution than ESS. All the sections will have different examples in order to help the reader understand and apply the theory.

En este Trabajo Final de Grado (T.F.G.) realizamos una revisión acerca de los principales miedos en la infancia, así como de su evolución e impacto en el desarrollo de los niños. Nuestro objetivo fundamental se centra en la reducción de esos miedos a través de la expresión plástica en la etapa de la Educación Infantil. Numerosas investigaciones y experiencias prácticas anteriores han demostrado el importante papel de la expresión plástica en el diagnóstico y en el tratamiento de estos miedos infantiles. Por este motivo, diseñamos una propuesta de intervención que consta de 9 sesiones de trabajo, en las que nos proponemos unos objetivos específicos, que abordan contenidos del currículum de Educación Infantil, a través de unas actividades (con una metodología concreta), que evaluamos mediante rúbricas, y en las que tenemos prevista la posible adaptación al alumnado con necesidades específicas de apoyo educativo. Nuestra propuesta de intervención se apoya en el juego como estrategia motivadora principal. Esta propuesta de intervención no ha podido ser llevada a la práctica, pero, a pesar de ello, tenemos prevista una evaluación del resultado de la misma. En aquest Treball Final de Grau (T.F.G.) realitzem una revisió de les principals pors en la infància, així com de la seua evolució i impacte en el desenvolupament dels xiquets. El nostre objectiu fonamental es centra en la reducció d'aquestes pors a través de l'expressió plàstica en l'etapa de l'Educació Infantil. Nombroses recerques i experiències pràctiques anteriors han demostrat l'important paper de l'expressió plàstica en el diagnòstic i el tractament d'aquestes pors infantils. Per aquest motiu, dissenyem una proposta d'intervenció que consta de 9 sessions de treball, en les quals ens proposem uns objectius específics, que aborden continguts del currículum d'Educació Infantil, a través d'unes activitats (amb una metodologia concreta), que avaluem mitjançant rúbriques, i en les quals tenim prevista la possible adaptació a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. La nostra proposta d'intervenció es dona suport amb el joc com a estratègia motivadora principal. Aquesta proposta d'intervenció no ha pogut ser portada a la pràctica, però, malgrat això, tenim prevista una avaluació del resultat d'aquesta. In this End of Grade Project (E.G.P) we will revise the main childhood fears, as in their evolution and impact on child development. Our fundamental aim centers on reducing these fears through Arts and Crafts, during Early Childhood Education. Extensive research and practical experience has shown the fundamental role of Arts ans Crafts in diagnosing and treating these childhood fears. For this reason, we have come up with an educational intervention plan, which consists of 9 working sessions, in which we outline specific objectives, which address part of the Early Childhood Educational curriculum, this is achieved by doing certain activities (using a particular technique), which will be evaluated under different assessment headings, and all these activities are adaptable to any pupil with specific educational needs. Our educational intervention plan uses fun and games as its main form of motivation. This plan has not been able to be put into practice, however an evaluation chart has been prepared. Educación

Este artículo aborda las causas que, en opinión del autor, han motivado la adopción creciente de sistemas de traducción automática (TA) para la producción de borradores para la posedición. Estas causas son principalmente cuatro: la mejora en las técnicas de TA, la mayor disponibilidad de recursos tales como software y datos, el cambio en las expectativas de los usuarios en cuanto a lo que se puede esperar o no de un sistema de TA, y por último la mayor integración de sistemas TA en entornos de ayuda a la traducción. Aquest article aborda les causes que, en opinió de l'autor, han motivat l'adopció crecient de sistemes de traducció automàtica (TA) per produir esborranys per a la postedició. Aquestes causes són principalment quatre: la millora en les tècniques de TA, la major disponibilitat de recursos com ara programari i dades, el canvi en les expectatives dels usuaris quant al que es pot esperar o no d'un sistema de TA, i finalment la major integració de sistemes TA en entorns d'ajuda a la traducció. This article discusses the causes which, in the author's opinion, have led to an increase of the adoption of machine translation (MT) to produce drafts for post-editing. There are four main causes for this: improvement of MT techniques, increased availability of resources such as software and data, a change in users' expectation about MT, i.e. what can and cannot be expected from an MT system, and better ways of integrating MT systems in compute-aided translation tools.

El glutamat és el principal neurotransmissor excitatori en el sistema nerviós dels vertebrats i invertebrats. Les proteïnes involucrades en la neurotransmissió glutamatèrgica, i especialment els receptors de glutamat i les seves subunitats auxiliars, juguen un paper clau en el funcionament del sistema nerviós. Així, entendre la seva evolució i revelar la seva diversitat és essencial per comprendre com ha evolucionat el sistema nerviós, donant forma a la funció cognitiva. L'anàlisi integral de la filogènia d'aquestes proteïnes en els metazous ha revelat que la seva evolució és molt més complexa del que es podia anticipar en base al genoma dels vertebrats. Això és particularment cert per als receptors ionotròpics de glutamat, doncs la seva classificació actual en sis classes (AMPA, Kainat, Delta, NMDA1, NMDA2 and NMDA3) seria altament incompleta. El treball presentat aquí proposa una classificació en 4 subfamílies que engloben 10 classes. Els receptors AMPA, Kainat i Delta de vertebrats pertanyerien a una d'aquestes subfamílies, anomenada AKDF, i les subunitats NMDA constituirien una altra subfamília. A més, també podrien existir dues subfamílies no descrites previament, que són referides com a Epsilon i Lambda. D'una altra banda, les famílies de proteïnes que contenen subunitats auxiliars de receptors AMPA (ARAS) han experimentat històries evolutives menys complexes. No obstant, els vertebrats haurien reclutat per actuar com ARAS a la sinapsi proteïnes d'aquestes famílies per processos de neo i/o subfuncionalització donats després d'events de duplicació gènica ocorreguda en aquest llinatge. Així aquest treball afavoreix la hipòtesi que la complexitat del sistema nerviós podria haver evolucionat no pas incrementant el conjunt de receptors de neurotransmissors en el genoma, sinó augmentant la regulació d'aquests receptors a la sinapsi. El glutamato es el principal neurotransmisor excitatorio del sistema nervioso de los vertebrados e invertebrados. Las proteínas involucradas en la neurotransmisión glutamatérgica, y especialmente los receptores de glutamato y sus subunitades auxiliares, juegan un papel clave en el funcionamiento del sistema nervioso. Así, entender su evolución y revelar su diversidad es esencial para comprender como ha evolucionado el sistema nervioso, dando forma a la función cognitiva. El análisis integral de la filogenia de estas proteínas en los metazoos ha revelado que su evolución es mucho más compleja de lo que se podia anticipar en base al genoma de los vertebrados. Esto es particularmente cierto para los receptores ionotrópicos de glutamato, pues su clasificación actual en seis clases (AMPA, Kainato, Delta, NMDA1, NMDA2 and NMDA3) estaría altamente incompleta. El trabajo aquí presentado propone una clasificación en 4 subfamilias que engloban 10 clases. Los receptores AMPA, Kainato y Delta de vertebrados pertenecerían a una de estas subfamilias, llamada AKDF, y las subunidades NMDA constituirían otra subfamilia. Además, también podrían existir dos subfamilias no descritas previamente, que son referidas como Epsilon y Lambda. Por otro lado, las familias de proteínas que contienen subunidades auxiliares de receptores AMPA (ARAS) han experimentado historias evolutivas menos complejas. No obstante, los vertebrados habrían reclutado para actuar como ARAS a la sinapsis proteínas de estas familias mediante procesos de neo y/o subfuncionalización que se dieron después de eventos de duplicación génica ocurridos en este linaje. Así este trabajo favorece la hipótesis de que la complejidad del sistema nervioso podría no haber evolucionado incrementando el conjunto de receptores de neurotransmisores en el genoma, sino augmentando la regulación de estos receptores en la sinapsis. Glutamate is the major excitatory neurotransmitter in vertebrate and invertebrate nervous systems. Proteins involved in glutamatergic neurotransmission, and chiefly glutamate receptors and their auxiliary subunits, play key roles in nervous system function. Thus, understanding their evolution and uncovering their diversity is essential to comprehend how nervous systems evolved, shaping cognitive function. Comprehensive phylogenetic analysis of these proteins across metazoans have revealed that their evolution is much more complex than what can be anticipated from vertebrate genomes. This is particularly true for ionotropic glutamate receptors, as their current classification in six classes (AMPA, Kainate, Delta, NMDA1, NMDA2 and NMDA3) would be largely incomplete. New work proposes a classification into 4 subfamilies that encompass 10 classes. Vertebrate AMPA, Kainate and Delta receptors would belong to one of these subfamilies, named AKDF, and the NMDA subunits would constitute another subfamily. Furthermore, two previously unreported subfamilies would also exist, these are referred to as Epsilon and Lambda. On the other hand, protein families containing AMPA receptor auxiliary subunits (ARAS) have experienced less complex evolutionary histories. Nevertheless, vertebrates would have recruited to function as ARAS in the synapse proteins from these families by neo and/or subfunctionalization after gene duplication events occurred in this lineage. Thus, this work favours the hypothesis that nervous system complexity could have evolved not by increasing the set of neurotransmitter receptors in the genome, but by increasing the regulation of such receptors in the synapse. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Neurociències

En aquest treball fem una anàlisi de les funcions evolutives que té l'amor al territori i al paisatge (topofília). Aquestes funcions són, bàsicament, dues: fixar la població al territori i establir relacions de solidaritat amb les generacions futures i la comunitat biòtica. Entenem la topofília com un instrument biocultural d'adaptació de la nostra espècie. Les emocions estètiques i morals que provoca el paisatge són de molta utilitat per a la construcció d'una economia moral ecològica. Aquest ús ecològic i reflexiu de l'amor al territori s'anomena topofília, i pot ser útil per evitar el despotisme generacional en les decisions democràtiques. En este trabajo, realizamos un análisis de las funciones evolutivas que tiene el amor al territorio y al paisaje (topofilia). Estas funciones son, básicamente, dos: fijar la población al territorio y establecer relaciones de solidaridad con las generaciones futuras y la comunidad biótica. Entendemos la topofilia como un instrumento biocultural de adaptación de nuestra especie. Las emociones estéticas y morales que el paisaje provoca son de mucha utilidad para la construcción de una economía moral ecológica. A este uso ecológico y reflexivo del amor al territorio, le llamamos topofilia, que puede ser útil para evitar el despotismo generacional en las decisiones democráticas. In this study, we analyze the evolutionary functions of the love of territory and landscape (topophilia). These functions are basically two: to fix the population to the territory and to establish solidarity with future generations and the biotic community. We understand topophilia to be a biocultural instrument for the adaptation of our species. The aesthetic and moral emotions that landscape causes are very useful for the construction of a moral and ecological economy. We call this ecological and reflexive love of the territory topophilia, arguing that it can help avoid generational despotism in democratic decisions.

Cells of our body are constantly exposed to events that can create lesions in the DNA. If unremoved by the DNA repair mechanisms, the lesion may lead to a mutational event. Some of these events might drive the transformation of a healthy cell to a malignant one. This thesis focuses on understanding the generation of mutations and their positive selection in somatic tissues. First, we study the coding and noncoding driver landscape of more than 2500 patients. We also attempt to distinguish driver and passenger mutations in driver genes, and link them to mutational processes. We then study the mutations related to chemotherapies in both tumoral and healthy cells, as well as the effects of treatment in clonal hematopoiesis (CH). We also perform a systematic discovery of CH driver genes. Lastly, we study the interplay of DNA damage and repair in nucleosome-bound DNA, uncovering a 10bp periodic mutation rate which might have influenced the genome composition in eukarya. Les cèl·lules del nostre cos estan constantment exposades a esdeveniments que poden lesionar l’ADN. Si aquestes lesions no són eliminades pels mecanismes de reparació, poden causar mutacions. Alguns d’aquests podrien ajudar a transformar una cèl·lula sana en una maligna. Aquesta tesi doctoral té com objectiu estudiar la generació de les mutacions i com són seleccionades positivament als teixits somàtics. Primer, estudiem el panorama de drivers en zones codificant i no codificant en més de 2500 pacients. També intentem distingir quines mutacions són driver de les passenger, i les relacionem amb els processos mutacionals. Després estudiem les mutacions relacionades amb la quimioteràpia en cèl·lules sanes i tumorals, i també l’efecte que tenen a la hematopoesi clonal. D’aquest últim fenomen en descobrim els gens drivers. Per últim, estudiem la relació entre el dany a l’ADN i els mecanismes de reparació quan la molècula s’empaqueta en nucleosomes. Aquesta relació deixa una periodicitat de 10 parells de bases que pot haver influenciat la composició del genoma dels eucariotes.

[eng] The bloom of genomic data has revealed a vast amount of gene losses across all life kingdoms. However, the impact of gene loss on the evolution of the mechanisms of embryo development remains an important challenge. In this work, we have used the successful gene loser Oikopleura dioica, to study the impact of gene loss on the evolution of the cardiopharyngeal gene regulatory network (GRN), and we have extrapolated our results to decipher the ancestral condition of tunicates as free-living or sessile, a hot topic of discussion. To address this question, we have searched for gene losses by combining best reciprocal blast hit (BRBH) with exhaustive phylogenetic reconstructions of the gene family of interest. We have also performed expression analyses of the present orthologs to test for their cardiac function as well as, in the case of lost orthologs, with paralogs trying to detect potential events of function shuffling. Finally, we performed functional analyses by inhibiting the FGF and BMP signaling pathways and started the implementation of a microinjection facility for future functional analyses by gene targeting. Our results show a clear deconstruction of the cardiopharyngeal GRN with the loss of many genes (Mesp, Ets1/2a, Gata4/5/6, Mek1/2, Tbx1/10, and RA- and FGF-signaling related genes) and cardiac subfunctions (FoxF, Islet, Ebf, Mrf, Dach, and Bmp signaling) crucial for cardiopharyngeal development in ascidians and vertebrates. All these losses have led to the dismantling of two genetic modules related to the maintenance of multipotency in the cardiopharyngeal precursors. This has been accompanied by the loss of the second heart field and pharyngeal muscles in appendicularians, which has been phenotypically translated into an open bilaminar heart with an accelerated development compared to the tubular heart present in the rest of chordates. The deconstruction of the cardiopharyngeal GRN in appendicularians can therefore be interpreted as an evolutionary adaptation to the transition from a sessile to a free-living lifestyle based on the innovation of the filter-feeding house. Therefore, our results show O. dioica as a paradigmatic example of the advantages of using species that along their evolution has lost many genes (evolutionary knockout models, eKO) to better understand the evolution of GRNs, mechanisms of embryo development, or any physiological adaptation in the absence of any given gene of interest.

Treball de fi de grau en Bioinformàtica. Curs 2020-2021 Tutor: Ramiro Logares Haurié Les poblacions microbianes marines exerceixen un paper fonamental en l’ecologia dels mars. El potencial adaptatiu d’aquestes espècies és essencial per comprendre l’evolució de les seves poblacions a través de l’espai i el temps. Això comporta entendre i predir com podrien reaccionar a determinades condicions ambientals, incloent-hi la temperatura de l’aigua, i com la mida de la població podria canviar com a conseqüència. En aquest projecte, investiguem la formació de soques en alguns genomes de població abundants explorant la seva diversitat genètica, buscant variacions genètiques principalment presents en estacions d'aigua calenta i observant quines són les principals funcions proteiques que estan sent afectades. Las poblaciones microbianas marinas desempeñan un papel fundamental en la ecología de los mares. El potencial adaptativo de estas especies es esencial para comprender la evolución de sus poblaciones a través del espacio y el tiempo. Esto conlleva entender y predecir cómo podrían reaccionar a ciertas condiciones ambientales, incluyendo la temperatura del agua, y cómo el tamaño de la población podría cambiar como consecuencia. En este proyecto, investigamos la formación de cepas en algunos genomas de población abundantes explorando su diversidad genética, buscando variaciones genéticas principalmente presentes en estaciones de agua caliente y observando cuáles son las principales funciones proteicas que están siendo afectadas. Marine microbial populations play a key role in the ecology of the seas. The adaptive potential of these species is key to understanding the evolution of their populations across time and space. This means to comprehend and predict how they may react to certain environmental conditions, including water temperature, and how their population size may change as a consequence. In this project, we investigate the strain formation within some abundant population genomes exploring their genetic diversity, looking into genetic variations present mainly in hot water seasons, and observing which are the primary protein functions that are being affected.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2019/2020 L'escola rural és una institució amb característiques pròpies i estretament lligada al context que l´envolta. Moltes d'aquestes escoles es troben aïllades, amb pocs recursos i veuen el seu futur incert a causa de l'escassa matriculació d'alumnat i la poca gent que viu en les zones en què es situa. De manera que en aquest treball hem volgut conèixer l'evolució històrica d'aquests centres per a així conèixer la seua evolució i els canvis que ha viscut fins a l'actualitat. Per a això ens hem centrat en les diferents lleis que han existit en el sistema educatiu espanyol i la influència que han tingut aquestes en l'evolució de l'escola rural i les seues característiques. Gràcies a això hem conegut una mica més sobre l'escola rural i podem concloure que es tracta d'una institució amb multitud de possibilitats però que veu el seu futur incert per la falta de població i el suport de les institucions. Rural school is an institution which has its own features and is closely bound to the context which surrounds it. Many of these schools are isolated, with very few resources, so an uncertain future awaits them because of the lack of students´ enrolment and the few people who live in the areas where they are located. That is why we have decided to know the historical development of these centres so that we can find out their evolution and the changes that have experienced up to the present. In order to do this, we have focused on all the laws that have regulated the Spanish education system and their influence in the evolution of rural school and its characteristics. Thanks to this, we have been able to know something else about rural schools and we can conclude that they are institutions with multiple possibilities but with an unsure future due to the lack of population and support of the public institutions.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2019/2020 Aquest estudi té com a objectiu principal analitzar les opinions del professorat, famílies i alumnat del Centred’educació Infantil i Primària Mestre Enric Soler i Godessobre aspectes definitoris d’una educació inclusiva, a través de l’aplicació d’un instrument d’avaluació.Per a açò s’aprofundiràsobre el concepte d’inclusió i la seua evolució. I es crearà una ferramenta per veure les barreres que queden a la societat sobre la inclusió i el dret a l’educació de les persones.Per fer possible aquest treball, primer veurem les lleis que han arribat a posar la inclusió al lloc on es troba avui en dia i després d’una xicoteta evolució de coms’ha arribat, per a la intervenció coneixerem el treball que es va a realitzar, el centre on es farà, la metodologia que seguirem i veurem els resultats i la valoració per crear unes propostes de millora per al centre en qüestió. The main objectiveof this research is to analyse teachers, families and student opinions’ about Enric Soler i Godes, Primary and Kinder garden teacher. This research is related to the inclusive education and try to define some aspects through the application of an assessment tool. Following this purpose, the concept of inclusion will be studied in depth. The tool that we are going to use will be created to see the different barriers that still remain in the society about inclusion and the right of having a fair education.In order to make this possible, first we will revise the laws and their evolution so far. After this, we will start our intervention knowing what work has to be done, the centre where we will develop it and the methodology that we need to employ. Finally, we will be able to claim some proposals to improve the centre education thanks to the use of our assessment tool.

Las proteínas moonlighting son aquellas que realizan más de una función utilizando la misma cadena polipeptídica. Identificar estas proteínas es necesario tanto para su anotación funcional como por su relevancia en múltiples aspectos bioquímicos y fisiopatológicos, estando implicadas en virulencia de microorganismos y patologías humanas. Es un fenómeno de gran complejidad, pues comprender cómo surgen y coexisten diferentes funciones sin interferir entre ellas supone un reto. Aún quedan muchas cuestiones por resolver como cuál es su origen evolutivo o cuáles son los mecanismos por los que se adquieren estas funciones adicionales. En este trabajo se ha estudiado la relación entre las proteínas multifuncionales y el Non Orthologous Gene Displacement (NOGD), un fenómeno por el que un componente esperado de una vía enzimática está ausente y su función es realizada por otra proteína. Se han encontrado 124 proteínas moonlighting que realizan funciones de proteínas NOGD e incluso hay varios ejemplos de proteínas NOGD que son multifuncionales. Se analizó la relación filogenética entre las proteínas multifuncionales y NOGD que realizan la misma función y se ha visto que las dos proteínas NOGD tienen líneas evolutivas diferentes y que una de ellas es o se relaciona con una proteína multifuncional. Este hecho sugiere que el NOGD puede ser un mecanismo por el cual una proteína podría adquirir una nueva función para sustituir al componente faltante de la vía y se convertiría, por tanto, en una proteína multifuncional si conserva su función original. Moonlighting proteins performs more than one function using the same polypeptide chain. Identifying these proteins is necessary for their functional annotation and for their relevance in multiple biochemical and pathophysiological aspects, being implicated in the virulence of microorganisms and human diseases. It is a highly complex phenomenon, since understanding how different functions arise and coexist without interfering with each other is a challenge. Many questions remain to be resolved, such as their evolutionary origin or the mechanisms by which these additional functions are acquired. In this work, the relationship between multifunctional proteins and Non Orthologous Gene Displacement (NOGD) has been studied. NOGD is a phenomenon in which an expected component of an enzyme pathway is absent and its function is performed by another protein. We have found 124 moonlighting proteins with functions of NOGD proteins and even some examples in which NOGD proteins are multifunctional itselves. We have analyzed the phylogenetic relationship between multifunctional proteins and NOGD performing the same function. We obtained that NOGD proteins have different evolutionary lines and almost one of them is a multifunctional protein or is related to that. This fact suggests that NOGD may be a mechanism by which a protein could acquire a new function to replace the missing component of the pathway and would therefore become a multifunctional protein if it retains its original function. Les proteïnes moonlighting són aquelles que realitzen més d'una funció utilitzant la mateixa cadena polipeptídica. Identificar aquestes proteïnes és necessari tant per a la seva anotació funcional com per la seva rellevància en múltiples aspectes bioquímics i fisiopatològics, estant implicades en virulència de microorganismes i patologies humanes. És un fenomen de gran complexitat, ja que comprendre com sorgeixen i coexisteixen diferents funcions sense interferir entre elles suposa un repte. Encara queden moltes qüestions per resoldre com quin és el seu origen evolutiu o quins són els mecanismes pels quals s'adquireixen aquestes funcions addicionals. En aquest treball s'ha estudiat la relació entre les proteïnes multifuncionals i el Non Orthologous Gene Displacement (NOGD), un fenomen pel qual un component esperat d'una via enzimàtica està absent i la seva funció és realitzada per una altra proteïna. S'han trobat 124 proteïnes moonlighting que realitzen funcions de proteïnes NOGD i fins i tot hi ha diversos exemples de proteïnes NOGD que són multifuncionals. Es va analitzar la relació filogenètica entre les proteïnes multifuncionals i NOGD que realitzen la mateixa funció i s'ha vist que les dues proteïnes NOGD tenen línies evolutives diferents i que una d'elles és o es relaciona amb una proteïna multifuncional. Aquest fet suggereix que el NOGD pot ser un mecanisme pel qual una proteïna podria adquirir una nova funció per substituir el component que falta de la via i es convertiria, per tant, en una proteïna multifuncional si conserva la seva funció original.

How do genomes generate different tissues, behaviours, individuals or species? We try to identify parts of the human transcriptome that we found only in a tissue. Then, we focus on inter-individual extreme transcriptomic differences, and how this principle is extendable to species variation. In the second part, we measured the transcriptomic shifts during day-night and seasonal cycles in human postmortem tissues. Com generen diferents genomes diferents teixits, conductes, individus o espècies? Tractem d'identificar parts del transcriptoma humà que hem trovat només en un teixit. Seguidament, ens centrem en diferències transcriptòmices extremes entre individus, i en com aquest principi es pot extendre a les variacions de espècie. Al segon capítol, mesurem els canvis transcriptòmics durant cicles de dia i nit així com estacionals en teixits humans postmortem.

Màster Oficial d'Història Econòmica, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Sergio Espuelas Barroso, La evolución del gasto en vivienda en Barcelona durante el siglo XX ha sido ascendente. Este aumento ha sido condicionado por diversos aspectos: primero, por el desarrollo económico y la reducción del gasto en alimentación. Segundo, por la creación de un mercado de la vivienda dual, con un predominio de la propiedad horizontal a partir de la década de 1960 y una progresiva destrucción del mercado del alquiler, regulado desde 1920 hasta 1985 y luego completamente liberalizado. Tercero, por una política débil de vivienda pública durante la mayor parte del siglo y centrada en dar ayudas a los promotores y contemplando la venta de vivienda pública a partir de la década de 1950. El desarrollo del mercado de la vivienda en Barcelona nos permite ver las consecuencias de la política de vivienda española, el papel que juega la construcción en el crecimiento económico y los conflictos de intereses que se dan entre los colectivos de este sector, los inquilinos, los propietarios, los promotores y los distintos gobiernos.

Universitat Pompeu Fabra. Departamento de Ciencias Experimentales y de la Salud., Mutation is an essential process for evolution, while being also a landmark for cancer and disease. Mutations do not accumulate uniformly across the genome, and their presence is affected by multiple determinants. The mutation distribution in the human germline is very different from the distribution in human cancers. In this work, we analyzed the mutation distribution in the germline of healthy non-human great ape populations, and we observed a striking similitude between chimpanzees and gorillas and human cancers. We hypothesize that the differences in the human germline are caused by demographic events exclusive to the human lineage. However, the similitudes between non-human great apes germlines and human cancers are driven by the same mechanisms of mutation causing variation in healthy somatic cells.

La resistència als compostos antibacterians és un greu problema a la sanitat moderna, tant humana com animal. Està ampliament demostrat que la resistència als antibiòtics va sorgir fa milions d’anys a bacteris productors d’aquests compostos o als seus competidors. No obstant això, la resistència als agents quimioterapèutics no es pot explicar pel mateix mecanisme, ja que no són produïts de forma natural. Per tant, clàssicament s’ha assumit que la resistència a aquest tipus de compostos va emergir i va evolucionar ràpidament a partir de la seva aplicación a la teràpia antibacteriana. La resistència clínica a les sulfamides i al trimetoprim es deu principalment a la presència dels gens mòbils sul i dfr, respectivament. Aquests gens codifiquen versions alternatives i funcionals dels enzims dihidropteroat sintasa i dihidrofolat reductasa que no són inhibits per l’acció d’aquests antibacterians, a diferència dels gens bacterians folP i folA que codifiquen les variants cromosòmiques d’aquests enzims i que són típicament sensibles als citats agents antibacterians. L’objectiu central de la present Tesis Doctoral ha estat la identificació de l’origen dels gens que confereixen resistència clínica a les sulfamides i al trimetoprim, així com l’anàlisis del procés evolutiu que ha donat lloc a les variants enzimàtiques actuals. Així, s’han analitzat les seqüències dels gens sul i el seu entorn amb l’objectiu de detectar elements que permetessin l’elucidació del seu origen. Com a conseqüència d’aquesta anàlisi, s’ha identificat un motiu Sul present a les seqüències de les proteïnes codificades pels gens mòbils sul1, sul2 i sul3, que confereixen resistència a les sulfamides, així com la associació física a múltiples plasmidis del gen sul2 amb un fragment del gen glmM que codifica una fosfoglucomutasa. L’estudi comparatiu des les seqüències dels gens folP cromosòmics de tot el domini Bacteria ha permet identificar la presencia del motiu Sul a les proteïnes codificades pels gens folP de dues famílies bacterianes: Rhodobiaceae i Leptospiraceae. L’estudi filogenètic de les proteïnes FolP/Sul i GlmM ha establert clarament que els gens sul1-2 i sul3 es van originar mitjançant sengles processos de mobilització independents dels gens folP cromosòmics presents, respectivament, a Rhodobiaceae i Leptospiraceae. Tanmateix, els experiments in vitro han revelat que els gens folP codificats a Rhodobiaceae i Leptospiraceae confereixen resistència a les sulfamides. Aquests resultats indiquen que la resistència a les sulfamides és ancestral i anterior a la introducció clínica d’aquest agent antibcterià. D’altra banda, es va analitzar l’origen i la evolució dels gens mòbils dfrA que confereixen resistència al trimetoprim. Al contrari del que s’ha descrit pels gens sul, els resultats obtinguts de l’anàlisis de les seqüències dels gens dfrA mòbils indiquen que aquests s’han originat mitjançant events múltiples de transferència lateral de gens folA cromosòmics. Així mateix, s’ha pogut establir que la majoria dels gens cromosòmics folA predecessors dels dfrA també confereixen resistència al trimetoprim. Tot això revela que la resistència al trimetoprim determinada per elements mòbils es pot explicar per dos processos independents i complementaris: i) la captació de gens folA cromosòmics, portadors d’una mutación ancestral responsable d’aquesta resistència i que es va originar en absència del quimitoeràpic, i ii) la transferència de mutants espontanis cromosòmics del gen folA, presents a una població bacteriana coetània amb l’exposició al citat antibacterià, i havent estat seleccionats per aquesta exposició. La resistencia a los compuestos antibacterianos es un grave problema en la sanidad moderna, tanto humana como animal. Está ampliamente demostrado que la resistencia a los antibióticos surgió hace millones de años en bacterias productoras de estos compuestos o en sus competidoras. No obstante, la resistencia a los agentes antibacterianos sintéticos no se puede explicar por el mismo mecanismo, ya que no se producen de forma natural. Por consiguiente, se ha asumido que la resistencia a este tipo de compuestos emergió y ha evolucionado rápidamente a partir de su aplicación en la terapia antibacteriana. La resistencia clínica a las sulfamidas y al trimetoprim se debe principalmente a la presencia de los genes móviles sul y dfr, respectivamente. Estos genes codifican versiones alternativas y funcionales de las enzimas dihidropteroato sintasa y dihidrofolato reductasa que no son inhibidas por la acción de estos antibacterianos, a diferencia de los genes bacterianos folP y folA que codifican las variantes cromosómicas de estos enzimas, típicamente sensibles a los citados agentes quimioterapéuticos. El objetivo central de la presente Tesis Doctoral ha sido la identificación del origen de los genes que confieren resistencia clínica a las sulfamidas y al trimetoprim, así como el análisis del proceso evolutivo que ha dado lugar a las actuales variantes enzimáticas. Para ello, se han analizado las secuencias de los genes sul y su entorno para detectar elementos que permitiesen la elucidación de su origen. De este modo, se ha identificado un motivo Sul presente en las secuencias de las proteínas codificadas por los genes móviles sul1, sul2 y sul3, que confieren resistencia a las sulfamidas, así como la asociación física en múltiples plásmidos del gen sul2 con un fragmento del gen glmM que codifica una fosfoglucomutasa. El estudio comparativo de las secuencias de los genes folP cromosómicos de todo el dominio Bacteria ha permitido identificar la presencia del motivo Sul en las proteínas codificadas en los genes folP de dos familias bacterianas: Rhodobiaceae y Leptospiraceae. El análisis filogenético de las proteínas FolP/Sul y GlmM ha establecido claramente que los genes sul1-2 y sul3 se originaron mediante sendos procesos de movilización independientes de los genes folP cromosómicos presentes, respectivamente, en Rhodobiaceae y Leptospiraceae. Asimismo, los ensayos in vitro han revelado que los genes folP codificados en Rhodobiaceae y en Leptospiraceae confieren resistencia a sulfamidas. Estos resultados indican que la resistencia a las sulfamidas es ancestral y anterior a la introducción clínica de este antibacteriano. Por otro lado, se analizó el origen y evolución de los genes móviles dfrA que confieren resistencia al trimetoprim. Al contrario de lo descrito para los genes sul, los resultados obtenidos en el análisis de las secuencias existentes de genes dfrA móviles indican que éstos se han originado mediante múltiples eventos de transferencia lateral de genes folA cromosómicos. Asimismo, se ha podido establecer que muchos de los genes cromosómicos folA predecesores de los dfrA también confieren resistencia a trimetoprim. Todo ello revela que la resistencia a trimetroprim determinada por elementos móviles se puede explicar por dos procesos independientes y complementarios: i) la captación de genes folA cromosómicos movilizados, portadores de una mutación ancestral responsable de dicha resistencia originada en ausencia del quimioterápico, y ii) la transferencia de genes mutantes espontáneos folA cromosómicos, presentes en una población bacteriana coetánea con la exposición al citado antibacteriano, y habiendo sido seleccionados por dicha exposición. Antibacterial resistance is a pressing problem in human and animal modern healthcare. It is widely accepted that antibiotic resistance originated million years ago in either the microbes that naturally produce the antibiotics or their competitors. However, resistance to synthetic chemotherapeutic agents cannot be explained by this mechanism, since these drugs are not naturally produced. Resistance to chemotherapeutic compounds is hence assumed to have emerged and evolved rapidly following the clinical introduction of these compounds. Resistance to sulfonamides and trimethoprim is mediated by mobile sul and dfr genes, respectively. These genes encode resistant variants of the di-hydro-pteroate synthase and di-hydrofolate reductase enzymes, in contrast to chromosomal folP and folA genes encoding variants sensitive to these agents. The overall objective of this Doctoral Thesis is the identification of the chromosomal origin of genes conferring clinical resistance to sulfonamides and trimethoprim, and the study of the evolutionary processes governing their emergence and dissemination. In this work, sul genes and their genetic neighborhoods have been analyzed to uncover elements that enable the elucidation of their genetic origin. This analysis has led to the identification of a Sul motif associated with sul-encoded proteins, as well as the observation of a consistent genomic association of the sul2 gene with a phosphoglucosamine mutase gene (glmM) . The study of chromosomal folP genes across the Bacteria domain revealed the presence of the Sul motif in the chromosomal folP genes of two families: the Rhodobiaceae and the Leptospiraceae. Phylogenetic analysis of FolP/Sul and GlmM proteins established that the sul1-2 and sul3 genes originated through the independent mobilization of chromosomal folP genes encoded by the Rhodobiaceae and the Leptospiraceae, respectively. In vitro experiments revealed that both the Rhodobiaceae and the Leptospiraceae chromosomal folP genes confer resistance to sulfonamides. These results suggest that resistance to sulfonamides is ancient and predates the clinical introduction of these drugs. Likewise, the origin and evolution of mobile dfrA genes conferring clinical resistance to trimethoprim have been analysed. The results have shown that, in contrast to sul genes, the dfrA gene arose from multiple mobilization events from chromosomal folA. Furthermore, it has been established that most chromosomal folA genes that are predecessors of mobile dfrA genes also confer trimethoprim resistance. Taken together, these results indicate that the resistance to trimethoprim determined by mobile elements can be explained by two independent and complementary processes: i) the mobilization of chromosomal folA genes carrying an ancestral mutation originated in the absence of trimethoprim and responsible for trimethoprim resistance, and ii) the mobilization of spontaneous mutants in chromosomal folA genes, present in a bacterial population coetaneous with the exposure to trimethoprim, and having been selected by that exposure. Given the absence of sulfonamides and trimethoprim in nature, these results provide a new perspective on the emergence and dissemination of resistance to new-generation chemotherapeutic agents. Thus, this work concludes that resistant genes may exist in the vast bacterial pangenome and can be selected for and mobilized upon exposure to these new drugs. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Microbiologia

Silicon Valley’s innovation ecosystem has evolved in the last decade. In this study we aim to understand how and why Silicon Valley evolves by identifying changes on the role played by the Triple Helix Agents. We also aim at identifying if changes in one of the agents trigger evolution of the others. Taking the startup as the unit of analysis and applying a multiple case-study approach, the results are analyzed on the bases of the Triple Helix Model and interpreted in the light of the periods of development of an entrepreneurial venture. Our findings suggest that the role of the Triple Helix agents evolves over time and therefore, so does an innovative ecosystem. Main changes refer to the (1) rise of accelerator programs as a new player in the ecosystem; (2) an early engagement of corporations with startups; (3) the geographical expansion of Silicon Valley, now including San Francisco; (4) an increasing commitment of universities with capital funds; and (5) the rise of micromultinationals due to talent shortage and fierce competition in the area. El ecosistema de innovación de Silicon Valley ha evolucionado en la última década. El objectivo de este estudio es el de entender cómo evoluciona ese ecosistema debido a cambios en el papel desempeñado por los agentes de la Triple Hélice, y en particular, cómo los cambios en uno de esos agentes desencadena cambios en los otros. Tomando las start-ups como unidad de análisis y utilizando múltiples estudios de caso, los resultados se analizan en base al Modelo de Triple Hélice y se interpretan a la luz de las etapas de desarrollo de una empresa. Nuestros hallazgos sugieren que el papel de los agentes de la Triple Hélice evoluciona con el tiempo y, por lo tanto, también lo hace el ecosistema innovador. Los principales cambios se refieren a: (1) el aumento de los programas de aceleradoras como un nuevo actor en el ecosistema; (2) un compromiso temprano de las grandes corporaciones con los nuevos emprendedores; (3) la expansión geográfica de Silicon Valley, que ahora incluye la ciudad de San Francisco; (4) un compromiso creciente de las universidades con las empresas de capital de riesgo; y (5) el aumento de las micro-multinacionales debido a la escasez de talento y a la feroz competencia en el área. info:eu-repo/semantics/acceptedVersion

Homologous to the E6AP carboxyl terminus (HECT) and regulator of chromosome condensation 1 (RCC1)-like domain-containing proteins (HERCs) belong to the superfamily of ubiquitin ligases. HERC proteins are divided into two subfamilies, Large and Small HERCs. Despite their similarities in terms of both structure and domains, these subfamilies are evolutionarily very distant and result from a convergence phenomenon rather than from a common origin. Large HERC genes, HERC1 and HERC2, are present in most metazoan taxa. They encode very large proteins (approximately 5,000 amino acid residues in a single polypeptide chain) that contain more than one RCC1-like domain as a structural characteristic. Accumulating evidences show that these unusually large proteins play key roles in a wide range of cellular functions which include neurodevelopment, DNA damage repair, and cell proliferation. To better understand the origin, evolution, and function of the Large HERC family, this minireview provides with an integrated overview of their structure and function and details their physiological implications. This study also highlights and discusses how dysregulation of these proteins is associated with severe human diseases such as neurological disorders and cancer.

The evolution of vertebrates from an ancestral chordate was accompanied by the acquisition of a predatory lifestyle closely associated to the origin of a novel anterior structure, the highly specialized head. While the vertebrate head mesoderm is unsegmented, the paraxial mesoderm of the earliest divergent chordate clade, the cephalochordates (amphioxus), is fully segmented in somites. We have previously shown that fibroblast growth factor signalling controls the formation of the most anterior somites in amphioxus; therefore, unravelling the fibroblast growth factor signalling downstream effectors is of crucial importance to shed light on the evolutionary origin of vertebrate head muscles. By using a comparative RNA sequencing approach and genetic functional analyses, we show that several transcription factors, such as Six1/2, Pax3/7 and Zic, act in combination to ensure the formation of three different somite populations. Interestingly, these proteins are orthologous to key regulators of trunk, and not head, muscle formation in vertebrates. Contrary to prevailing thinking, our results suggest that the vertebrate head mesoderm is of visceral and not paraxial origin and support a multistep evolutionary scenario for the appearance of the unsegmented mesoderm of the vertebrates new ‘head’., The laboratory of H.E. was supported by the Centre national de la recherche scientifique and Agence nationale de la recherche (ANR) grant no. ANR-16-CE12-0008-01; S.B. was supported by the Institut Universitaire de France. D.A. holds a fellowship from Conicyt Becas Chile. J-L.G-S. was supported by the Spanish government (grant no. BFU2016-74961-P), the European Research Council (ERC) under the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme (grant no. 740041) and the institutional grant Unidad de Excelencia María de Maeztu (no. MDM-2016-0687). I.M. was funded by an EMBO short-term fellowship (ASTF 377-2014) and by the Spanish Government with a Juan de la Cierva postdoctoral contract (JCI-2012-13495). H.E. and S.M. were supported by the ECOS-CONICYT C15S02 grant.

In this study, we propose a novel three-criteria performance score to semiquantitatively classify the running style, the degree of involvement and compliance and the validity of electric shock count for rats exercising on a treadmill. Each score criterion has several style-marks that are based on the observational registry of male Sprague-Dawley rats running for 4-7 weeks. Each mark was given a score value that was averaged throughout a session-registry and resulting in a session score for each criterion, ranging from "0" score for a hypothetical "worst runner", to score "1" for a hypothetical "perfect runner" rat. We found significant differences throughout a training program, thus providing evidence of sufficient sensitivity of this score to reflect the individual evolution of performance improvement in exercise capacity due to training. We hypothesize that this score could be correlated with other physiological or metabolic parameters, thus refining research results and further helping researchers to reduce the number of experimental subjects.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2018/2019 El present Treball Final de Grau (TFG) es tracta d’una Història de Vida, concretament d’una mare: Roser Pastor Casalta. La qual va ser treballadora, cap de família i a la vegada va estudiar constantment per obtindre un futur millor, trencant barreres discriminatòries i demostrant que amb gran quantitat de valors l’educació pot obrir i millorar el futur dels més menuts com a ciutadans en una societat democràtica i igualitària. Ens centrarem en el procés educatiu i formatiu de la protagonista a partir de les diferents lleis educatives que ha viscut així com la igualtat de gènere i on realitzarem una investigació qualitativa des del sentit biogràfic-narratiu amb una metodologia a partir d’una entrevista, on sorgirà una Història de Vida i en la que aprofundirem en la importància dels valors socials entre els diferents agents de la comunitat educativa que la conformen. The present paper deals with a Life Story, specifically of a mother: Roser Pastor Casalta. She was a worker, a head of family and at the same time she constantly studied to obtain a better future, breaking down discriminatory barriers and demonstrating that with a great deal of values the education can open and improve the future of the youngest as citizens in a democratic and egalitarian society. We will focus on the educational and formative process of the protagonist based on the different education laws she has experienced where we will conduct a qualitative research from the biographical-narrative sense with an interview based methodology, where a Life Story will emerge and from which we will learn more about the importance of social values in the different agents that form the educational community.

Bonobos are an interesting species to study due to their unique evolutionary features such as a peaceful social nature and hypersexual behavior. The prolonged exaggerated sexual swelling in females is a notable difference to chimpanzees, from which they diverged < 2 Million years ago. In my studies, I first show using whole-exomes, that there is genetic population substructure in bonobos. I estimate that the split between the western and the central bonobo population might be >100,000 years ago, comparable to modern human population split times. Second, I show that lineage-specific non-synonymous derived alleles in bonobos are enriched in genes associated with ‘age at menarche’, which suggests that the differences between bonobo and chimpanzee females in their exaggerated sexual swellings might be due to unique genetic changes in bonobos since their divergence. Finally, I show, across bonobos and four chimpanzee subspecies, that the efficacy of purifying selection correlates with effective population size, with bonobos and western chimpanzees showing similar levels. El bonobo és una espècie d’especial interès per les seves característiques evolutives úniques: la seva naturalesa pacífica i social, i el seu comportament hipersexual. La principal diferència amb els ximpanzés, que van divergir dels bonobos fa 2 milions d’anys, és el llarg període d’inflor sexual exagerada en les femelles. En la recerca presentada en aquesta tesi, en primer lloc he demostrat que hi ha estructura poblacional genètica en bonobos, utilitzant dades d’exomes sencers. Alhora, he estimat que la separació entre els bonobos occidentals i centrals va ocórrer fa >100.000 anys, una data comparable amb la divergència amb els humans. En segon lloc, he examinat com els al·lels derivats no sinònims i específics de llinatge en bonobos estan enriquits en gens associats a “l’edat de menarquia”. Això suggereix que les clares diferències en la inflor sexual exagerada entre bonobos i ximpanzés poden ser degudes a la l’evolució privada dels bonobos des de la seva divergència amb els ximpanzés. Finalment, he mostrat com l’eficàcia de la selecció purificadora correlaciona amb la mida poblacional efectiva tant amb bonobos com en els quatre llinatges de ximpanzés, sent els bonobos i els ximpanzés occidentals molt similars entre ells.

El projecte proposat consta d'una aplicació que permeti, mitjançant la interacció amb l'usuari, simular els inicis i posterior evolució de l'agricultura a la prehistòria. Ho farem mitjançant una població d'individus que es desplaça per un mapa representatiu de la zona que connecta Orient amb Europa i evoluciona segons unes condicions, favorables o no, que l'usuari pot modificar al seu gust per estudiar i aprendre dels diferents casos proposats. Aquesta aplicació es programa seguint els estudis arqueològics que demostren com la població es multiplica i avança cap a zones favorables al cultiu, fent que les decisions que pren la població del nostre programa, simuli de la forma més precisa possible el comportament i evolució humana en aquest àmbit. The project proposed features an application that allow, through of the interaction with the user, simulate the starts and evolution of the agriculture at the prehistory. We will do it by means of a population of individuals that displaces for a map representing the zone that connects Orient with Europe and evolves as some conditions, favourable or not, that the user can modify by his decision to study and learn of the different cases proposed. The application is programmed following the archaeologists studies that show how the population multiplies and advances to favourable zones to the crop, doing that the decisions taked by the population of our program, simulate of the most precise shape possible the behaviour and human evolution in this field. El proyecto propuesto consta de una aplicación que permita, mediante la interacción con el usuario, simular los inicios y posterior evolución de la agricultura en la prehistoria. Lo haremos mediante una población de individuos que se desplaza por un mapa representativo de la zona que conecta Oriente con Europa y evoluciona según unas condiciones, favorables o no, que el usuario puede modificar a su gusto para estudiar y aprender los diferentes casos propuestos. Esta aplicación se programa siguiendo los estudios arqueológicos que demuestran como la población se multiplica y avanza hacia zonas favorables al cultivo, haciendo que las decisiones que toma la población de nuestro programa, simule de la forma más precisa posible el comportamiento y evolución humana en este ámbito.