Search

El dèficit de consciència (insight) i la inadequada atribució dels símptomes és un fenomen freqüent en l’esquizofrènia, relacionat amb baixa adherència al tractament i pitjor evolució. Es postula que en el dèficit d’insight es troben implicades les alteracions neuropsicològiques de l’esquizofrènia, tot i que no s’han trobat variables cognitives que es relacionin de manera consistent i estable. L’alteració de la memòria és un dèficit nuclear en l’esquizofrènia i és essencial per una adequada consciència del trastorn. Tot i això, ha estat poc estudiada i no s’han contemplat els diferents processos de memòria. Actualment, existeixen models d’exploració de memòria que poden distingir processos més dependents del lòbul frontal (memòria estratègica i prospectiva) que del temporal (memòria associativa). L’objectiu d’aquest estudi ha estat aportar evidència d’una relació significativa entre el dèficit d’insight i l’alteració de processos de memòria frontal en l’esquizofrènia. Aquestes troballes podrien tenir aplicació per tal de dissenyar propostes de rehabilitació cognitiva dirigides a millorar l’insight. S’han estudiat 54 pacients diagnosticats de trastorn psicòticsegons criteris DSM IV, en fase aguda ja estabilitzats. La simptomatologia clínica es va valorar amb l’escala PANSS i l’insight amb l’escala SUMD. Es va administrar una bateria neuropsicològica amb mesures de:QI estimat, memòria estratègica, prospectiva i associativa, funcions executives, visuoespacials i visuoconstructives i mesures considerades de control per no haver presentat prèviament relació amb l’insight. Es van realitzar correlacions entre mesures d’insight i neuropsicològiques i es van crear dos grups de subjectes en funció de puntuacions de l’escala SUMD, aquells amb ‘insight’ (< 3) i ‘no insight’ (>3), per comparar el nivell d’execució en proves cognitives (U de Mann-Whitney o t-Student). Finalment per tal de poder detectar les variables que millor explicaven l’insight, es va realitzar una anàlisi de regressió logística amb les diferents dimensions. El rendiment neuropsicològic de la mostra no presentava un nivell elevat de deteriorament, les majors alteracions es trobaven en funcions executives i memòria. El dèficit d’insight es distribuïa de la següent forma; 52,8%fallava en reconèixer la presència del trastorn mental, 39,6% no identificava els efectes de la medicació, 47,2% no reconeixia les conseqüències socials associades al trastorn, 39,6%no era conscient de la presència dels símptomes i 45,3%no atribuïa els símptomes a un trastorn mental.Pel que fa a la relació entre l’insight i mesures neuropsicològiques, es va evidenciar una correlació significativa entre la dimensió de consciència de conseqüències socials i la memòria estratègica i es van detectar diferències significatives entre els grups amb ‘insight’ i ‘no insight’ respecte el rendiment en memòria estratègica en les dimensions de consciència de trastorn mental i de conseqüències socials, amb millor rendiment en el grup ‘insight’.D’altra banda, es van detectar diferències significatives entre grups pel que fa ala capacitat d’inhibició en la dimensió d’atribució, amb pitjor capacitat d’inhibició en el grup ‘insight’. Es van poder identificar diferents models explicatius per les diferents dimensions d’insight. Models que van detectar una implicació de la memòria estratègica i prospectivaen la majoria de dimensions com a factors protectors d’insight conservat. La gravetat de la simptomatologia positiva i desorganitzada, així com bon rendiment en una prova de memòria i una visuoespacial, es van identificar com a factors de risc del dèficit d’insight. Aquests resultats indiquen que és necessari l’anàlisi dels perfils de memòria en l’estudi de la relació entre l’insight i variables cognitives en pacients psicòtics, especialment d’aquells amb major implicació frontal (memòria estratègica i prospectiva). També suggereixen que la relació entre l’insight i variables cognitives no és lineal, sino que està moderada per la simptomatologia positiva entre d’altres variables clíniques. Finalment, cal destacar la importància de l’estudi independent de les diferents dimensions de l’insight donat el caràcter multidimensional d’aquest., Unawareness of mental disorder(insight) and inappropriate symptom attribution are common phenomenon in schizophrenia and they are related to low treatment compliance and worse evolution. It has been postulated that lack of insightis related to neuropsychological alterations in schizophrenia, although consistently related cognitive variables have not been found yet. Memory alteration is a nuclear deficit in schizophrenia while it is essential for appropriateawareness of disorder. However, it has not beenwidely studied and several memoryprocesses have not been considered. Currently, the processes that memory assessment models are able to distinguisharemore dependent of the frontal lobe (strategic and prospective memory) than of the temporal lobe (associative memory). The aim of this study was to provide evidence of the relation between lack of insightand alteration on frontal memory processes in schizophrenia. These findings could contribute to the design of cognitive rehabilitation programs addressed to improve insight. Fifty-four patients diagnosed from psychotic disease according to DSM-IV criteria were studied in already stabilized acute phase. Clinical symptomatology was assessed with PANSS scale and insight with SUMD scale. The administeredneuropsychological battery included the following measures: estimated QI, strategic, prospective and associative memory, executive functions, visuospatial and visuoconstructive functions and control measuresselected considering theirnot related with insight. Correlation analyses were performed between insight and neuropsychological measures. Subjects were divided in two groups depending on SUMD score (‘insight’3) in order to compare cognitive performance (Mann-Whitney U or Student-t). Finally, a logistic regression of the different insight dimensions was conducted in order to analyze which cognitive and clinical variables were involved. The neuropsychological performance of the sample did not show high deterioration level; the main alterations were evident in executive functions and memory. Lack of insightwas distributed as follows: 52.8% failed recognizing the presence of the mental disorder, 39.6% did not identify medication effects, 47.2% did not recognize social consequences related to the disease, 39.6% was not conscious of the presence of symptoms and 45.3% did not attribute symptoms to the mental disorder. Regarding the relation between insight and neuropsychological measures, it was evident a significant correlation between social consequences awareness dimension and strategic memory. In addition, regarding strategic memory, there were differences between ‘insight’ and ’lack of insight’ groups in mental disorder and social consequences dimensions, with better strategic memory on ‘insight’ compared to ‘lack of insight’ groups. Moreover, on attribution dimension, ’insight’ group showed worse inhibition ability than ‘no insight group’on attribution dimension. For insight dimensions, different explicative models could be identified. An involvement of strategic and prospective memory as conserved insight protective factor was detected in the majority of dimensions. The severity of the positive and disorganized symptomatology, as well as great performance in a memory and visuospatial task were identified as insight deficit risk factors. Results demonstrate that the analysis of memory profiles is necessary on the attempt to study the relation between insight and cognitive variables in psychotic patients, especially those with greater frontal implication as strategic and prospective memory. In addition, results suggest that the relation between insight and cognitive variables rather than being lineal, it is modeled by other clinical variables such as positive symptomatology. Finally, due to the multidimensional role of the insight, it is important to note the independent study of the different insight dimensions.

Els pacients amb esquizofrènia presenten un dèficit en àrees de la cognició social. Entre d'altres, diversos estudis han demostrat a) un dèficit en el reconeixement d'expressions facials relacionat amb un funcionament aberrant en l'amígdala cerebral i b) un dèficit a l'hora d'interpretar correctament els pensaments i les emocions dels altres que s'ha associat de forma teòrica amb la manca de consciència de malaltia i amb un funcionament anòmal en estructures prefrontals. En el moment actual hi ha encara una escassetat d'estudis en mostres de pacients en primer episodi psicòtic, que són necessaris per a aprofundir en el coneixement de les bases estructurals i funcionals de l'esquizofrènia evitant les variables de confusió del tractament i del curs deteriorant de la malaltia. El nostre treball es basa en l'estudi d'aquests dos dèficits de la cognició social a través d'un estudi de ressonància magnètica estructural i funcional en pacients en primer episodi psicòtic amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les bases estructurals i funcionals d'aquests dominis en l'esquizofrènia. El nostre estudi és el primer que avalua aquestes dues esferes mitjançant ressonància magnètica en un primer moment sense la influència del tractament, i en un segon moment un cop el tractament ha conduït a una estabilitat clínica, Els resultats de les imatges funcionals donen suport a un hipofuncionament de les estructures límbiques, incloent el complex amígdala-hipocamp, durant el reconeixement d'expressions facials en el grup de pacients durant el debut de la malaltia. Alhora, el nostre treball és el primer estudi que evidencia una milloria d'aquest funcionament després del tractament. Aquesta troballa, i els patrons d'activació davant de cada estímul emocional, suggereixen un model de relació activitat amigdalar / estímul emocional en el grup de pacients, diferent al patró del grup control. Aquest model explicaria les aparents contradiccions en la bibliografia prèvia. Els resultats de l'anàlisi estructural evidencien una relació entre manca de consciència de malaltia i estructures prefrontals, entre elles el còrtex prefrontal medial, recolzant així una connexió estructural amb els dominis de la Teoria de la Ment que tan extensament ha estat reportada de forma teòrica. En conjunt, el nostre estudi és el primer a aportar dades dels dèficits estructurals i funcionals en el reconeixement d'expressions emocionals en pacients no tractats durant el primer episodi psicòtic, així com els canvis funcionals després del tractament amb fàrmacs antipsicòtics. Per altra banda, l'estudi és el primer a aportar un coneixement de les estructures implicades en la manca d'insight en primers episodis psicòtics previ al tractament farmacològic. Los pacientes afectos de esquizofrenia presentan un déficit en diversas áreas de la cognición social. Entre otros, diversos estudios han mostrado un déficit en 1) el reconocimiento de expresiones faciales, relacionado con un funcionamiento aberrante en la amígdala cerebral y 2) un déficit en la inferencia e interpretación de los estados mentales de los demás, que se ha asociado de forma teórica con la ausencia de conciencia de enfermedad y con un funcionamiento anómalo en estructuras cerebrales prefrontales. En el momento actual existen aún pocos estudios con muestras de pacientes en primer episodio psicótico, que son necesarios para profundizar en el conocimiento de las bases estructurales y funcionales de la esquizofrenia evitando así las variables de confusión del tratamiento y del curso deteriorante de la enfermedad. Con el objetivo de profundizar en el conocimiento de las bases estructurales y funcionales de estos dos dominios de la cognición social en la esquizofrenia, estudiamos mediante resonancia magnética estructural y funcional a pacientes en primer episodio psicótico. Nuestro estudio es el primero en evaluar estas dos esferas mediante resonancia magnética funcional en un primer tiempo sin la influencia del tratamiento, y en un segundo tiempo una vez el tratamiento ha conducido a la estabilidad clínica. Los resultados de las imágenes funcionales muestran una hipoactividad de las estructuras límbicas, incluyendo el complejo amígdala-hipocampo, durante el reconocimiento de expresiones faciales en el grupo de pacientes antes de iniciar el tratamiento. Además, los resultados muestran un aumento en la actividad de la amígdala después del tratamiento. Este hallazgo, junto con los distintos patrones de activación durante cada uno de los estímulos emocionales presentados, permiten sugerir un modelo de relación entre actividad amigdalar y estímulo emocional, diferente en el grupo de pacientes que en grupo control. Este modelo explicaría las aparentes contradicciones en la bibliografía previa. Los resultados del análisis estructural evidencian una relación entre ausencia de conciencia de enfermedad y estructuras prefrontales, entre ellas la corteza prefrontal medial, apoyando así una conexión estructural con regiones implicadas en la Teoría de la Mente, que tan extensamente han sido referidas de forma teórica. En conjunto, nuestro estudio es el primero en mostrar déficits estructurales y funcionales en el reconocimiento de expresiones emocionales en pacientes aún no tratados durante el primer episodio psicótico, así como cambios funcionales después del tratamiento con fármacos antipsicóticos. Por otro lado, nuestro estudio relaciona estructuras cerebrales con la ausencia de insight en primeros episodios psicóticos previo al inicio del tratamiento. Patients with schizophrenia show a deficit in several areas of social cognition. Amongst them, previous studies have shown 1) an impairment in facial emotion recognition which has been related to abnormal amygdala activation and 2) a deficit on inference and interpretation of the emotions of others, which has been theoretically associated with a lack of insight and with a malfunction in prefrontal areas. At present there are still few studies with samples of first psychotic episode patients, which are necessary to deepen the understanding of structural and functional basis of schizophrenia avoiding the confounding effects of treatment and the course of illness. In order to study in depth the structural basis and functional domains of these two deficits in social cognition in schizophrenia we used structural and functional MRI in patients with first psychotic episode. Our study is the first to longitudinally evaluate these two areas using functional MRI in first episode subjects first, without the influence of treatment, and second, once the treatment has led to clinical stability. The functional neuroimaging results show an underactivation of limbic structures, including the amygdala, during the recognition of facial emotions in patients before starting antipsychotic drugs. At the same time, we found a trend to increase amygdala activation after antipsychotic drugs when clinical melioration was reached. These findings, together with the different patterns of activation during each emotional stimuli allow us to suggest a model of relation between amygdala activity and stimulus valence which is different for patients and controls. This model would explain the apparent contradictions in previous literature. Structural results show a relation between lack of insight and prefrontal brain structures, including medial prefrontal cortex, supporting a structural connection with regions involved in theory of mind. To sum up, our study is the first to show structural and functional deficits in the recognition of emotional expressions in untreated patients during the first psychotic episode, and related functional changes after treatment with antipsychotic drugs. On the other hand, our study links brain structures with the lack of insight in first psychotic episodes prior to initiation of treatment.