Search

En aquest projecte s’ha dissenyat un kit desembragable per a convertir una bicicleta convencional a una bicicleta elèctrica mitjançant el contacte directe entre la roda i un rodet de goma. La possibilitat de poder ser embragat i desembragat és un principi bàsic en el nostre projecte perquè creiem que és una funció necessària i inexistent en les bicicletes elèctriques. Per tant, el nostre objectiu principal rau en desembragar mecànicament el rodet de goma de la roda sense detenir la marxa de l’usuari, d’aquesta manera es vol evitar els esforços extres necessaris per tal de fer rotar el motor sense energia a la bateria. El segon objectiu el qual persegueix aquest projecte és la realització d’un kit el qual compti amb una fàcil i ràpida instal·lació, d’aquesta manera ens volem desmarcar de diferents productes del mercat els quals requereixen una instal·lació complicada i llarga. El disseny d’aquest producte ha estat restringit per a la normativa severa que regeix les bicicletes elèctriques, com la prohibició de superar la velocitat de 25 km/h o els 250 W de potència màxima que pot oferir el motor, entre d’altres. Per la constitució d’aquest projecte s’ha realitzat un ampli estudi de mercat i s’han tingut en compte criteris mediambientals així com criteris econòmics per tal d’implementar el producte en un mercat en expansió. S’ha invertit una gran quantitat d’hores en el disseny i muntatge del prototip, d’aquesta manera creiem que hem aconseguit un producte molt estudiat i detallat. El disseny del producte s’ha realitzat mitjançant el programa PTC Creo, programa molt vàlid per a la nostre aplicació.

La idea d’aquest projecte va sortir de la intenció de crear una bicicleta que es pogués plegar però que tingués un disseny especial. El tret més característic és la seva barra central, que substitueix el típic quadre de les bicicletes. Per tal d’aconseguir un aspecte modern i inspirar senzillesa al producte final, aquesta barra central s’el·labora amb un tub rectangular. Això fa que també sigui més pràctic ja que en el moment de soldar-hi les peces el cordó de soldadura és més fàcil de realitzar. Per altra banda, cal mencionar que l’elecció del tub rectangular ha fet necessari el disseny d’un nou eix per a la roda posterior, ja que aquest només va subjectat per un dels costats (la barra central es troba desplaçada). Per tal de poder concluir aquesta idea, s’ha roscat l’extrem de l’eix que va posicionat en la barra i d’aquesta manera poder unir-los amb una femella. Tot això fa que també s’hagi hagut de dissenyar un casquet per poder subjectar els coixinets que transmeten la rotació de la roda sense afectar a la barra. La bicleta presenta una guia per al seient amb una variació respecte a una guia convencional: cap a mitjan guia es troba un cub que fa possible la unió del conjunt del seient a la barra per mitjà d’una soldadura. Un tret que s’ha hagut de tenir en compte és la llargada de l’eix del pedalier per tal de no fer coincidir les bieles amb la barra. La bicleta es plega mitjançant una frontissa situada al centre de la barra que fa que les dues rodes quedin de manera paral·lela. Per tal de reduïr el màxim volum possible hi ha la possibilitat de modificar l’alçada del seient i del manillar. I per reduïr el volum lateral s’han inclòs uns pedals plegables i s’han dissenyat unes manetes que s’amaguen dins el manillar. Per a les peces fabricades, s’han escollit dos materials (acer i HPDE) que aporten lleugeresa al producte final, resistència enfront a les solicitacions sotmeses i una manipulació senzilla a través de mecanitzats i moldejats. Per tal d’aconseguir el disseny final d’aquesta bicicleta, s’ha dut a terme un estudi acurat de les característiques de moltes bicicletes plegables que es troben en el mercat actualment. S’han escollit les característiques que permeten que el producte final aconsegueixi presentar els objectius que s’han plantejat des del començament del projecte: havia de ser un producte apte per ser utilitzat en zones urbanes, que es pogués entrar a qualsevol edifici i transport urbà; amb un mecanisme de plegat senzill per tal que la pogués emprar qualsevol persona i que pogués ser plegada i desplegada amb regularitat; que ocupés el mínim volum possible i que sigui un producte amb una acceptable qualitat-preu, buscant el mínim valor de venda. En relació amb el darrer punt, per tal d’aconseguir que la bicicleta sigui el més econòmica possible, s’ha fet una recerca de tots els preus de les peces que són comprades i finalment s’ha decidit que s’hauria de buscar empreses majoristes en el mercat de bicicletes. En el tema dels materials, s’ha tingut en compte el preu de venda per poder fabricar les peces dissenyades. En el cost final també s’ha tingut en compte la mà d’obra i el tipus de fabricació. Amb tot el que s’ha explicat anteriorment, el presupost final és aproximadement de 200 €. Així i tot, com que un dels objectius principals és que la bicicleta destaqui pel seu baix preu respecte a les bicicletes plegables ja existents en el mercat s’ha el·laborat un segon presupost traslladant la fabricació d’aquesta bicicleta al continent asiàtic, essent aquest aproximadament de 40 €.

El present projecte de final de carrera defineix el disseny i càlcul de l’estructura d’un pavelló poliesportiu. Un projecte estructurat segons les pautes establertes pel CTE on és defineixen els elements que componen l’estructura mixta de formigó i acer que és objecte del present projecte. Projecte que parteix d’una introducció inicial, per seguir amb la memòria descriptiva, on es descriuen els elements estructurals que composen l’edifici. Seguida de la memòria constructiva, on es defineixen els elements descrits prèviament en la memòria descriptiva. També es justifica la normativa d’aplicació en el projecte, per a continuació establir les condicions que requereix un projecte d’aquestes característiques. Després s’introdueix l’estat d’amidament i el pressupost per finalment, concloure amb els annexes i els plànols necessaris. Per a completar els apartats anteriorment descrits s’ha dissenyat una estructura capaç d’encabir esdeveniments esportius i recreatius, ajustant-se a la normativa vigent tal com es justifica. Una estructura on s’ha fet especial atenció en la utilització d’energies renovables, per a la producció d’aigua calenta sanitària i electricitat, aprofitant d’aquesta manera les superfícies lliures de les cobertes. Un altre pauta important pel disseny de l’estructura ha estat la eficiència en l’ús de l’energia elèctrica, dissenyant un edifici que permet al màxim la utilització de la llum natural, sense que aquest fet afecti la comoditat dels usuaris. En el disseny i distribució de la instal·lació en si mateixa, s’han minimitzat evitat els inconvenients que poden provocar un disseny inadequat a les persones de mobilitat reduïda, eliminant les possibles barreres arquitectòniques.