Search

Cette étude analyse les répercussions, sur les rapports entre les centres urbains et leurs alentours, du renforcement et de l’extension des périmètres de murailles des villes et bourgs de Catalogne dans la seconde moitié du XIVe siècle. En cette période marquée par les incursions de troupes mercenaires qui caractérisent la guerre de Cent Ans, l’administration des rois d’Aragon engage en effet la fortification des faubourgs jusqu’alors sans défense. Mais ce processus génère difficultés et conflits. Un autre foyer de tensions naît dans les communautés plus petites concernant leur contribution aux systèmes de défense des noyaux principaux et les nouvelles démarcations qui voient le jour. Nous prendrons, pour illustrer l’ensemble, différents exemples de la zone nord-orientale de la Catalogne. This essay aims to analyze the effects on the relationship between urban centers and their surrounding areas of the reinforcement and enlargement of town walls in Catalonia during the second half of the 14th century. In a period shaped by the incursions of mercenary companies within the context of the Hundred Years War, royal administration promoted the building of walls around suburbs until then unprotected, a process full of difficulties and conflicts. Another source of tension emerged with regard to the contribution by smaller communities to the defensive systems of the main localities and the districts formed linked to it. With this purpose several examples from north-eastern Catalonia will be examined

This essay deals with the promotion of identity elements by municipal governments in Catalonia from the mid-fourteenth to the end of the following century, traditionally considered a period of recession in scholarly literature. A combination of hitherto unpublished data and bibliographical information from different sources enable a focus on initiatives aimed at reinforcing the external image of local corporations at this time: the building and progressive embellishment of town halls in major municipalities, the purchasing of furniture and a growing concern for the appearance and clothing of the municipal magistrates. This process is connected with the degree of institutional maturity reached by local entities as of the end of the fourteenth century and can be compared to other European territories. Finally, the article suggests new perspectives on the traditional idea of crisis in Catalan municipalities throughout the fourteenth and fifteenth centuries. El presente artículo analiza la promoción de elementos identitarios por parte de los gobiernos municipales catalanes desde mediados del siglo XIV hasta finales de la centuria siguiente, periodo que la historiografía había tendido a considerar de recesión. A partir de la combinación de datos inéditos e información bibliográfica de procedencia diversa, se presta atención a iniciativas orientadas a fortalecer la imagen externa de las corporaciones locales durante la cronología apuntada: la construcción y progresiva decoración de las casas consistoriales de las principales poblaciones, la adquisición de mobiliario y la creciente preocupación por la apariencia y la indumentaria de los magistrados municipales. Todo este proceso se vincula con el grado de madurez institucional alcanzado por los entes locales desde finales del trescientos y se pone en relación con otros territorios europeos. Nos obliga, en última instancia, a plantear nuevas perspectivas de interpretación de la idea tradicional de crisis de las corporaciones municipales en la Cataluña de los siglos XIV y XV.

Aquest article estudia les exaccions aplicades sobre un ampli ventall d’ingressos que es desenvoluparen a Catalunya a partir de mitjan segle xiv com a alternativa als tradicionals impostos directes sobre el patrimoni i els indirectes sobre el consum i la circulació de productes diversos. Després de revisar el que es coneix sobre aquest recurs fiscal, s’analitza una mostra d’un centenar d’exemples de l’àrea del bisbat de Girona entre aproximadament els anys 1350 i 1500 i que ha estat possible localitzar, sobretot, a través de documentació notarial. Es comenten els punts comuns i les diferències entre els diversos casos, i també la manera de recaptar els gravàmens estipulats. Així mateix, s’insisteix en el fet que el disseny i la implantació d’aquests impostos obren una petita finestra sobre la diversitat d’activitats i fonts d’ingressos registrades en petites viles i en parròquies eminentment rurals., This paper deals with the taxes on a wide range of incomes, developed in Catalonia from the mid-14th century onwards as an alternative to traditional direct taxes on patrimony and indirect taxes on the consumption and trade of different products. After reviewing our current knowledge of this fiscal resource, we analyse a sample of one hundred examples from the diocese of Girona from approximately 1350 to 1500, documented mainly through notary records. The paper describes common features and differences among diverse cases, as well as the way they were levied. Additionally, it underlines how the design and implementation of these taxes provides a glimpse of the range of activities and incomes registered in small towns and eminently rural parishes.

Aquest article estudia les exaccions aplicades sobre un ampli ventall d’ingressos que es desenvoluparen a Catalunya a partir de mitjan segle xiv com a alternativa als tradicionals impostos directes sobre el patrimoni i els indirectes sobre el consum i la circulació de productes diversos. Després de revisar el que es coneix sobre aquest recurs fiscal, s’analitza una mostra d’un centenar d’exemples de l’àrea del bisbat de Girona entre aproximadament els anys 1350 i 1500 i que ha estat possible localitzar, sobretot, a través de documentació notarial. Es comenten els punts comuns i les diferències entre els diversos casos, i també la manera de recaptar els gravàmens estipulats. Així mateix, s’insisteix en el fet que el disseny i la implantació d’aquests impostos obren una petita finestra sobre la diversitat d’activitats i fonts d’ingressos registrades en petites viles i en parròquies eminentment rurals. This paper deals with the taxes on a wide range of incomes, developed in Catalonia from the mid-14th century onwards as an alternative to traditional direct taxes on patrimony and indirect taxes on the consumption and trade of different products. After reviewing our current knowledge of this fiscal resource, we analyse a sample of one hundred examples from the diocese of Girona from approximately 1350 to 1500, documented mainly through notary records. The paper describes common features and differences among diverse cases, as well as the way they were levied. Additionally, it underlines how the design and implementation of these taxes provides a glimpse of the range of activities and incomes registered in small towns and eminently rural parishes. Aquest breu treball s’ha elaborat en el marc del grup de recerca "Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval" (2017 SGR 1068), dirigit per Pere Orti Gost, i del projecte "La desigualdad económica en las ciudades catalanas y mallorquinas durante la baja Edad Media a través de las fuentes del impuesto sobre la riqueza" (PGC-2018-100979-B-C22) encapçalat per Pere Verdés Pijuan. Una part important de la recerca per preparar-lo s’ha beneficiat de la beca Francesc Eiximenis en Ciències Socials i Humanes 2017, concedida per la Diputació de Girona, i, més recentment, de la Beca de Recerca Albert Tomàs i Bassols 2018, atorgada per la fundació homònima.

L’article s’ocupa de la figura de Jaume Beuda, un mercader natural de l’Alt Empordà que s’assentà a Girona a la dècada de 1370 i, en part, atesa la falta de descendents directes, promogué una important obra benèfica. Se n’analitza la trajectòria, així com l’evolució del seu patrimoni una vegada mort l’any 1409. A part de la creació d’un conegut col·legi d’escolars vinculat a l’Hospital Nou de Girona, es presenta el conjunt del seu llegat, posant l’èmfasi en un hospital que promogué al poble d’Ordis, la seva terra d’origen., This essay deals with the figure of Jaume Beuda, a merchant native of l’Alt Empordà who installed in Girona in the 1370s and, partly due to the absence of offspring, funded an important charity. It analyses its career, as well as the evolution of his estates once he died in 1409. A part from the foundation of a wellknown school linked to the Hospital Nou of Girona, it describes all his legacy, focusing on a hospital he promoted in the village of Ordis, his birthplace.

[EN] In the light of recent studies on the communal identity in Late Medieval Catalan towns, this paper wants to examine the complex ties between the individuals and their communities. It focuses on the way the dwellers of a certain town experienced these ties with its local council, not only through an active office‐holding or financial management, but also those arisen from the collective debt. In a case study of the city of Girona between 1350 and 1440, are documented and described speeches and representations that might generate these relationships. In addition, there is an attempt to understand how they could contribute to the formation of a political identity during a period when many Catalan municipal treasuries suffered financial difficulties, [CA] A la llum dels estudis recents sobre la identitat col∙lectiva a les ciutats catalanes de la baixa edat mitjana, aquest article pretén continuar examinant els complexos lligams entre els individus i la seva comunitat. Se centra en la manera com els habitants d’una població experimentaren vincles amb l’administració municipal, no només a través d’una participació activa per mitjà de l’exercici de càrrecs o la gestió de les finances, sinó també la lligada a l’endeutament col∙lectiu. En un estudi del cas de la ciutat de Girona entre 1350 i 1440, es documenten i descriuen els discursos i representacions que pogueren generar aquestes relacions. Així mateix, s’intenta veure com contribuïren a la construcció d’una identitat política local en el context de les estretors financeres que visqueren moltes hisendes catalanes del període, Aquest treball s’ha elaborat en el marc del projecte de recerca “Financieros al servicio del poder en la Corona de Aragón (s. XIV‐XV): Métodos, agentes, redes” (ref. HAR2011‐24839) finançat pel Ministerio de Innovación y Ciencia i, així mateix, en el si del grup de recerca consolidat “Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval” (2009 SGR 1367) del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya