Search

Objectius: analitzar si la dictadura de Franco (1939–1975) va fer servir les biblioteques i el patrimoni bibliogràfic com a recurs per a la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO). -- Metodologia: el procediment que s’ha seguit ha estat la localització, l’extracció i l’anàlisi posterior de totes les notícies sobre el llibre, la lectura, el patrimoni bibliogràfic i les biblioteques contingudes en aquest programa informatiu i propagandístic que en el període estudiat es va projectar obligatòriament als cinemes espanyols al començament de cada sessió. Els mètodes emprats en aquest treball són la categorització de les notícies i l'anàlisi de contingut. -- Resultats: la major part de les notícies presenten una visió idealitzada de la realitat sociocultural espanyola que contrasta amb el subdesenvolupament del sistema bibliotecari de l'època. Les notícies predominants tracten de grans exposicions de patrimoni bibliogràfic coincidents amb efemèrides de figures o obres de la cultura espanyola, que tenen com a objectiu realçar la importància històrica de la cultura hispànica, de la qual el Règim franquista es presenta com a culminació. Objectives: To determine whether news items about libraries and book heritage were used during the Franco regime (1939–1975) as a resource for disseminating political propaganda through the current affairs newsreel “Noticiero Documental”, also known as “NO-DO”. -- Methodology: We identified and extracted news items about books, reading, bibliographic heritage and libraries from the “NO-DO” newsreel, which Spanish cinemas were obliged to screen before films. The news items were then categorised and analysed. -- Results: Most of the news items idealise Spain’s sociocultural reality even while this stands in contrast with the undeveloped state of the library system of the time. Most items advertise large exhibitions of book heritage taking place alongside events involving important figures of Spanish culture or works in Spanish. Their purpose is to enhance the historical importance of Hispanic culture as epitomised by the Franco regime.

Objetivos: se analiza si las bibliotecas y el patrimonio bibliográfico fueron utilizados por la dictadura de Franco (1939–1975) como recurso para la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO). -- Metodología: el procedimiento seguido ha sido la localización, extracción y posterior análisis de todas las noticias sobre el libro, la lectura, el patrimonio bibliográfico y las bibliotecas contenidas en este programa informativo-propagandístico que en el periodo estudiado se proyectó obligatoriamente en los cines españoles al inicio de cada sesión. La categorización de las noticias y el análisis de contenido son los métodos utilizados. -- Resultados: la mayor parte de las noticias presentan una visión idealizada de la realidad sociocultural española que contrasta con el subdesarrollo del sistema bibliotecario de la época. Las noticias predominantes tratan de grandes exposiciones de patrimonio bibliográfico coincidentes con efemérides de figuras u obras de la cultura española, que se dirigen a realzar la importancia histórica de la cultura hispánica, de la que el régimen franquista se presenta como culminación. Objectives: To determine whether news items about libraries and book heritage were used during the Franco regime (1939–1975) as a resource for disseminating political propaganda through the current affairs newsreel “Noticiero Documental”, also known as “NO-DO”. -- Methodology: We identified and extracted news items about books, reading, bibliographic heritage and libraries from the “NO-DO” newsreel, which Spanish cinemas were obliged to screen before films. The news items were then categorised and analysed. -- Results: Most of the news items idealise Spain’s sociocultural reality even while this stands in contrast with the undeveloped state of the library system of the time. Most items advertise large exhibitions of book heritage taking place alongside events involving important figures of Spanish culture or works in Spanish. Their purpose is to enhance the historical importance of Hispanic culture as epitomised by the Franco regime.

Pecia Complutense comenzó a publicarse en formato digital hace ahora 10 años. Con este motivo se analiza la trayectoria, evolución y perspectivas de futuro del Boletín de la Biblioteca Histórica. Tras una breve historia de la publicación, se dan a conocer sus objetivos, procedimientos de trabajo, procedencia de las colaboraciones, filiación de las autorías y algunos ejemplos de las estadísticas de uso en el repositorio en Acceso Abierto Complutense. También se analiza su visibilidad en las plataformas de evaluación, Directorios de revistas de CC. Sociales y Humanidades,Portales de publicaciones científicas como DIALNET y catálogos de Bibliotecas. Se plantea su revisión para adaptarse a las directrices y criterios de calidad en la investigación en Humanidades. Complutense Pecia began publication in digital format 10 years ago now in order to spread the Complutense bibliographic heritage. For this reason the path, evolution and future prospects of the Bulletin of the Historical Library are analyzed. Disclosed their goals, work procedures, source collaborations, authorship affiliation and examples of usage statistics. The visibility is also analyzed in the evaluation platforms, directories of Open Access Journals , Social and Humanities portals to scientific publications, as DIALNET and catalogs of libraries.On the other hand, all of the above will be reviewed in order to meet the guidelines and the highest number of quality criteria that are required for scientific publications in the Humanities.

Objetivos: ofrecer una panorámica histórica y actual de los centros europeos y españoles de información (bibliotecas, archivos y centros de documentación) especializados en mujeres, que surgen en paralelo al movimiento político de las mujeres. Se incide en sus misiones y evolución, para reflexionar y conformar lo que después de más de un siglo de existencia podemos llamar memoria de los feminismos. El artículo quiere también dar a conocer una bibliografía en este ámbito, especialmente entorno a algunos centros más activos, que creemos que puede mostrar un marco de referencia en este análisis. -- Metodología: revisión bibliográfica de la literatura destacada en la temática, sin llegar a hacer un análisis exhaustivo de todas las asociaciones y centros de documentación europeos y españoles. La búsqueda bibliográfica se ha realizado a partir de la base de datos Mapping the World of Women's Information Services y el directorio de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres. -- Resultados: se observan una serie de líneas y reflexiones que permiten situar algunos de los retos de estos centros en la actualidad. Se constata la consolidación de centros de referencia, como es el caso italiano, que aprovechan los recursos y estructuras públicas en el ámbito de las bibliotecas y archivos; la evolución y adaptación de los centros a través de un recorrido histórico dentro del país; la importancia en la configuración de redes que integran fondos y colecciones sobre la temática pero que no tienen suficiente visibilidad; los fondos personales como documentación representativa de esta memoria; proyectos de digitalización para la conservación de estos materiales; necesidad de delimitar políticas de captación de fondos y promover la investigación. Para acabar se plantea un proyecto futuro que creemos significativo y necesario para el contexto español. Objective: This paper presents a historical overview about European and Spanish information centres (libraries, archives and documentation centres) specialised in women and gender that rose parallel to the feminist political movement. Their mission and evolution are highlighted in order to build up what, after more than a century, can be called feminisms memory. This paper also aims to present some literature on this field, with a special emphasis on some of the more active centres, which can provide a frame of reference in this analysis. -- Methodology: Literature review on the subject, without making an in-depth analysis of all European and Spanish associations and documentation centres. The literature research starting point was the database Mapping the World of Women's Information Services and the Spanish Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres (Information Centres and Women's Libraries Web). -- Results: A sequence of lines and reflections was observed, which enable us to put forward some of the challenges of these centres at present time: consolidation of reference centres, such as in the Italian case, where resources and public structures in libraries and archives are used; the time evolution and adaptation of the centres with a historical background in their countries of origin; the importance of setting up networks integrating collections about the subject, which unfortunately are not visible enough at the moment; personal collections as representative documentation in the present report; digitalization projects to preserve these materials; the need to define collection acquisition policies and promote research. Finally, a future project deemed relevant and related to the Spanish context is proposed.

Objectius: oferir una panoràmica històrica i actual dels centres europeus i espanyols d'informació (biblioteques, arxius i centres de documentació) especialitzats en dones i gènere, que sorgeixen en paral·lel al moviment polític de les dones. S'incideix en les seves missions i evolució, per reflexionar i conformar el que, després de més d'un segle d'existència, podem anomenar memòria dels feminismes. L'article vol també donar a conèixer una bibliografia en aquest àmbit, especialment a l'entorn d'alguns dels centres més actius, que creiem que pot mostrar un marc de referència en aquesta anàlisi. -- Metodologia: revisió bibliogràfica de la literatura destacada en la temàtica, sense que l'anàlisi sigui exhaustiva de totes les associacions i centres de documentació europeus i espanyols. Per a la recerca bibliogràfica s'ha pres com a referència la base de dades Mapping the World of Women's Information Services i el directori de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres. -- Resultats: s'observen un seguit de línies i reflexions que permeten situar alguns dels reptes d'aquests centres en l'actualitat. Es constata la consolidació de centres de referència, com és el cas italià, que aprofiten els recursos i estructures públiques en l'àmbit de les biblioteques i arxius; l'evolució en el temps i adaptació dels centres amb un recorregut històric dins el país d'origen; la importància en la configuració de xarxes que integren fons i col·leccions sobre la temàtica, però que malauradament encara no tenen prou visibilitat; els fons personals com a documentació representativa d'aquesta memòria; els projectes de digitalització per conservar aquests materials; necessitat de delimitar polítiques de captació de fons, així com promoure la recerca. Finalment, s'esbossa un projecte futur que creiem significatiu i necessari per al context espanyol. Objective: This paper presents a historical overview about European and Spanish information centres (libraries, archives and documentation centres) specialised in women and gender that rose parallel to the feminist political movement. Their mission and evolution are highlighted in order to build up what, after more than a century, can be called feminisms memory. This paper also aims to present some literature on this field, with a special emphasis on some of the more active centres, which can provide a frame of reference in this analysis. -- Methodology: Literature review on the subject, without making an in-depth analysis of all European and Spanish associations and documentation centres. The literature research starting point was the database Mapping the World of Women's Information Services and the Spanish Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres (Information Centres and Women's Libraries Web). -- Results: A sequence of lines and reflections was observed, which enable us to put forward some of the challenges of these centres at present time: consolidation of reference centres, such as in the Italian case, where resources and public structures in libraries and archives are used; the time evolution and adaptation of the centres with a historical background in their countries of origin; the importance of setting up networks integrating collections about the subject, which unfortunately are not visible enough at the moment; personal collections as representative documentation in the present report; digitalization projects to preserve these materials; the need to define collection acquisition policies and promote research. Finally, a future project deemed relevant and related to the Spanish context is proposed.

Se utiliza como fuente de investigación el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE) para localizar y estudiar desde el punto de vista bibliométrico las obras publicados en México durante los siglos XVI, XVII y XVIII conservadas en las bibliotecas españolas. El estudio se centra en analizar los 939 documentos localizados, definiendo la evolución del número de documentos por fecha de publicación, la productividad de los autores, la distribución por lugares de impresión, por impresores, por materias y por idiomas. También indicamos el número de ejemplares que se conservan de cada documento, así como las bibliotecas que los conservan. Por último, realizamos una búsqueda en el Catálogo de Fondos antiguos de México para comprobar qué libros de los recopilados están incluidos en este Catálogo mexicano y cuáles no.The Collective Catalogue of the Spanish Bibliographic Heritage (CCPBE) is and important source in bibliometric research to locate and study works published in México in the sixteenth, seventeenth and eighteenth centuries, and preserved in Spanish libraries. The study specifically analyzes the 939 books identified and located, providing a definition of the number of documents by year of publication, author productivity, printer, subject matter and language. The number of copies of each document is indicated as is the library holding each copy. These data are cross-checked against the Mexican Rare Books Catalogue to determine coincidences and discrepancies.

La Universitat de Barcelona té la voluntat de difondre el fons patrimonial dipositat a les biblioteques del CRAI. Davant l'augment de la demanda d'aquest fons en préstec, tant per a exposicions nacionals com internacionals, es fa necessària l'elaboració d'un protocol per una millor organització d'aquest procés. A partir d'aquest protocol, que esdevé una eina que guia l'actuació dels professionals, s'enforteix la imatge de la institució que ha de ser en tot moment seriosa, rigorosa i professional. El préstec per a exposicions d'aquest tipus de material fomenta la seva visibilitat i promou la seva conservació i difusió. Així doncs, el CRAI Biblioteca Pavelló de la República esdevé un referent tant per la Universitat de Barcelona com pel conjunt de biblioteques universitàries i patrimonials.The University of Barcelona aims to disseminate the heritage collections deposited in the libraries of the CRAI. Faced by an increased demand for the borrowing of collections for both national and international exhibitions, the need to draw up a protocol for a better organization of this process has become evident. Thanks to this protocol, which serves as a tool for guiding the actions of professionals, the image of the library as a serious, rigorous and professional institution is strengthened. Loans for exhibitions of this type of material promote their visibility and foster their conservation and dissemination. In this way the CRAI Biblioteca Pavelló de la República has become a point of reference not only for the University of Barcelona but for all university and heritage libraries.

Objectiu. Descriure i avaluar l'ús en la Wikipedia d'enllaços a les col·leccions digitalitzades en biblioteques, arxius i altres institucions culturals. -- Metodologia. L'estudi es fa sobre la totalitat dels articles de les edicions en espanyol i català de la Wikipedia, utilitzant una eina d'anàlisi de wikis. Es fa una selecció àmplia de 81 col·leccions digitals espanyoles de diferent abast. També s'agafen dades d'altres projectes de digitalització per poder comparar els resultats. -- Resultats. Es mostra una presència encara feble d'enllaços des de la Wikipedia, excepte per a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, les magnituds de la qual són sensiblement diferents. Algunes col.leccion especialitzades són més usades, però en general s'aprecia una falta d'atenció cap a aquestes col·leccions des del col·lectiu d'editors de la Wikipedia, la qual cosa s'hauria de tenir en compte en el desenvolupament dels projectes de digitalització tipus Europeana.Objectives. To describe and evaluate the use of Wikipedia links to digitized collections held in libraries, archives and other cultural institutions. -- Methodology. The study examines all the articles included in the Spanish and Catalan versions of Wikipedia, using a wiki analysis tool. A broad selection of 81 Spanish digital collections of varying sizes is then made. Data are taken from other digitization projects for a comparison of results. -- Results. The use of links from Wikipedia remains relatively unexploited, with the exception of those to the Miguel de Cervantes Digital Library, where the scale of use is markedly greater. Some specialized collections are more frequently used, but in general there is a lack of attention paid to these collections by the team of Wikipedia editors. This needs to be taken into account in the development of digitization projects in line with the Europeana portal.

Objetivo. Analizar la situación actual que caracteriza al patrimonio bibliográfico de México, para determinar las posibles vías de actuación que permitan garantizar la permanencia de los objetos custodiados en todas las instituciones, sean públicas o privadas. -- Metodología. Análisis histórico de las instituciones de custodia, en especial de la Biblioteca Nacional de México y su relación jurídica con las otras instituciones del patrimonio cultural mexicano. Relación que se realiza a través de la revisión de los textos jurídicos para determinar semejanzas y diferencias en el reconocimiento del patrimonio bibliográfico y de su valoración. -- Resultados. El aislamiento que se ha producido de la Biblioteca Nacional de México en el marco de esfera cultural y de la legislación correspondiente, no le permite apuntalar proyectos de interés general con finalidades a largo plazo y de naturaleza patrimonial. Con esta condición se impide para dicha institución que consiga constituirse en cabeza rectora de políticas culturales que protejan adecuadamente el legado bibliográfico del país.Objective. To analyze the current state of the bibliographic heritage of Mexico in order to identify possible courses of action that might ensure the permanence of objects housed in public and private institutions. -- Methodology. Historical analysis of custodial institutions, in particular that of the National Library of Mexico and of its legal relationship with the other institutions of Mexican cultural heritage. An understanding of this relationship is obtained by reviewing legal documents so as to identify similarities and differences in the recognition afforded the bibliographic heritage and the way in which it is appraised. -- Results. The isolation suffered by the National Library of Mexico within the framework of the wider cultural sphere and the prevailing legislation does not allow it to support heritage projects of general interest and with long-term goals. This is preventing the Library from establishing itself as a leader of cultural policies that might provide adequate protection to the country’s bibliographic heritage.

El Proyecto Almirall: Cultura y pensamiento en el siglo XIX y XX es un portal de investigación y difusión de la cultura cuyo principal objetivo es contextualizar y explicar como las corrientes culturales europeas se introdujeron en Cataluña y España, y como estas marcaron e influenciaron a pensadores, intelectuales, políticos y artistas a lo largo del siglo XIX y los primeros años del XX. El artículo revisará diversos aspectos importantes en el desarrollo del proyecto y sus líneas de futuro frente al momento de crisis. Bien es sabido que las bibliotecas, entre otras muchas funciones, juegan un papel capital en la intermediación entre los usuarios y los documentos. Este aspecto se acrecienta en bibliotecas patrimoniales por la singularidad de sus fondos y las necesidades de especialistas e investigadores en el estudio de un periodo histórico o movimiento filosófico, artístico, político… El presente artículo quiere mostrar la experiencia de un proyecto bibliotecario en el que la biblioteca va un poco más allá de la mera mediación y pasa a coordinar un servicio que contextualiza sus obras y patrimonio bibliográfico. Un proyecto en el que investigadores y bibliotecarios trabajan conjuntamente para generar conocimiento y valor en base a una colección de obras patrimoniales.The Projecte Almirall: Cultura i pensament dels segles xix i xx is a portal for the research and dissemination of nineteenth and twentieth century culture and thinking, the main aim of which is to contextualize and explain how European cultural currents of thought entered Catalonia and Spain, and how they came to influence thinkers, intellectuals, politicians and artists during the nineteenth and early twentieth centuries. The article reviews various key aspects of the project and its future development at a time of crisis. -- It is well known that libraries play a crucial role, among others, as intermediaries between users and documents. This role acquires even greater importance in heritage libraries because of the uniqueness of their collections and the needs of specialists and researchers studying a particular historical period or philosophical, artistic or political movement. This article presents the experience of a library project in which the library seeks to go a little further in its role of mediation and to assume the coordination of a service that contextualises its works and bibliographic heritage. In this project researchers and librarians work together to generate knowledge and value on the foundation of a collection of heritage works.

La Universitat de Barcelona tiene la voluntad de difundir el fondo patrimonial depositado en las bibliotecas del CRAI. Ante el aumento de la demanda de este fondo en préstamo, para exposiciones nacionales e internacionales, se observa la necesidad de elaborar un protocolo para una mejor organización de este proceso. A partir de este protocolo, que se convierte en una herramienta que guía la actuación de los profesionales, se fortalece la imagen de la institución que debe ser en todo momento seria, rigurosa y profesional. El préstamo para exposiciones de este tipo de material fomenta su visibilidad y promueve su conservación y difusión. Así pues, el CRAI Biblioteca Pabellón de la República se convierte en un referente para la Universitat de Barcelona y para el conjunto de bibliotecas universitarias y patrimoniales.The University of Barcelona aims to disseminate the heritage collections deposited in the libraries of the CRAI. Faced by an increased demand for the borrowing of collections for both national and international exhibitions, the need to draw up a protocol for a better organization of this process has become evident. Thanks to this protocol, which serves as a tool for guiding the actions of professionals, the image of the library as a serious, rigorous and professional institution is strengthened. Loans for exhibitions of this type of material promote their visibility and foster their conservation and dissemination. In this way the CRAI Biblioteca Pavelló de la República has become a point of reference not only for the University of Barcelona but for all university and heritage libraries.

Objectiu. Analitzar la situació actual que caracteritza el patrimoni bibliogràfic de Mèxic, per determinar les possibles vies d'actuació que permetin garantir la permanència dels objectes custodiats en totes les institucions, públiques o privades. -- Metodologia. Anàlisi històrica de les institucions de custòdia, en especial de la Biblioteca Nacional de México i la seva relació jurídica amb les altres institucions del patrimoni cultural mexicà. Aquesta relació s'estableix per mitjà de la revisió dels textos jurídics per determinar semblances i diferències en el reconeixement del patrimoni bibliogràfic i la valoració corresponent. -- Resultats. L'aïllament que s'ha produït de la Biblioteca Nacional de México en el marc de l'esfera cultural i de la legislació corresponent, no li permet apuntalar projectes d'interès general amb finalitats a llarg termini i de naturalesa patrimonial. Això impedeix que aquesta institució aconsegueixi constituir-se com a capdavantera de polítiques culturals que protegeixin adequadament el llegat bibliogràfic del país.Objective. To analyze the current state of the bibliographic heritage of Mexico in order to identify possible courses of action that might ensure the permanence of objects housed in public and private institutions. -- Methodology. Historical analysis of custodial institutions, in particular that of the National Library of Mexico and of its legal relationship with the other institutions of Mexican cultural heritage. An understanding of this relationship is obtained by reviewing legal documents so as to identify similarities and differences in the recognition afforded the bibliographic heritage and the way in which it is appraised. -- Results. The isolation suffered by the National Library of Mexico within the framework of the wider cultural sphere and the prevailing legislation does not allow it to support heritage projects of general interest and with long-term goals. This is preventing the Library from establishing itself as a leader of cultural policies that might provide adequate protection to the country’s bibliographic heritage.

Identitat, memòria i patrimoni documental són conceptes que immediatament relacionem amb els arxius i biblioteques, com els espais, per antonomàsia, de la memòria. En aquest article reflexionem al voltant de la utilitat i oportunitat de la Biblioteca Digital de Castelló (BDCS) com a espai virtual per difondre la memòria col·lectiva de les comarques de Castelló, a través del seu patrimoni documental. Aquest projecte es desenvolupa des de la Biblioteca i l'Arxiu General de la Universitat Jaume I.Identidad, memoria y patrimonio documental son conceptos que inmediatamente relacionamos con los archivos y bibliotecas, como los espacios, por antonomasia, de la memoria. En este artículo reflexionamos en torno a la utilidad y oportunidad de la Biblioteca Digital de Castellón (BDCS) como espacio virtual para difundir la memoria colectiva de las comarcas de Castellón, a través de su patrimonio documental. Este proyecto se desarrolla desde la Biblioteca y el Archivo General de la Universidad Jaume I.Identity, memory and the documentary heritage are concepts that we immediately associate with archives and libraries: spaces, by antonomasia, of the memory. In this article we reflect on the usefulness and appropriateness of the Castelló Digital Library as a virtual space for disseminating the collective memory of the administrative districts (the comarques) of Castelló, through its documentary heritage. This project has been carried out by the Library and the General Archive of the University Jaume I.

El Projecte Almirall: Cultura i pensament dels segles xix i xx és un portal d'investigació i difusió de la cultura que té com a principal objectiu contextualitzar i explicar de quina manera els corrents culturals europeus es van introduir a Catalunya i a Espanya, i com van marcar i influir pensadors, intel·lectuals, polítics i artistes al llarg de tot el segle xix i els primers anys del segle xx. L'article revisarà diversos aspectes importants del desenvolupament del projecte i les seves línies de futur davant d'un moment de crisi. És ben sabut que les biblioteques compleixen, entre moltes d'altres, una funció cabdal en la intermediació entre els usuaris i els documents. Aquest aspecte és més important en biblioteques patrimonials per la singularitat dels seus fons i les necessitats dels especialistes i investigadors en l'estudi d'un període històric o moviment filosòfic, artístic o polític determinat. Aquest article vol mostrar l'experiència d'un projecte bibliotecari en què la biblioteca va una mica més enllà de la simple mediació i passa a coordinar un servei que contextualitza les seves obres i patrimoni bibliogràfic. Un projecte en què investigadors i bibliotecaris treballen conjuntament per generar coneixement i valor sobre la base d'una col·lecció d'obres patrimonials.The Projecte Almirall: Cultura i pensament dels segles xix i xx is a portal for the research and dissemination of nineteenth and twentieth century culture and thinking, the main aim of which is to contextualize and explain how European cultural currents of thought entered Catalonia and Spain, and how they came to influence thinkers, intellectuals, politicians and artists during the nineteenth and early twentieth centuries. The article reviews various key aspects of the project and its future development at a time of crisis. It is well known that libraries play a crucial role, among others, as intermediaries between users and documents. This role acquires even greater importance in heritage libraries because of the uniqueness of their collections and the needs of specialists and researchers studying a particular historical period or philosophical, artistic or political movement. This article presents the experience of a library project in which the library seeks to go a little further in its role of mediation and to assume the coordination of a service that contextualises its works and bibliographic heritage. In this project researchers and librarians work together to generate knowledge and value on the foundation of a collection of heritage works.

Objetivo. Describir y evaluar el uso en Wikipedia de enlaces a las colecciones digitalizadas en bibliotecas, archivos y otras instituciones culturales. -- Metodología. El estudio se realiza sobre la totalidad de los artículos de las ediciones en español y catalán de Wikipedia, usando una herramienta de análisis de wikis. Se realiza una selección amplia de 81 colecciones digitales españolas de diferente alcance. También se toman datos de otros proyectos de digitalización para poder comparar los resultados. -- Resultados. Se muestra una presencia aún débil de enlaces desde Wikipedia, excepto para la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, cuyas magnitudes son sensiblemente diferentes. Algunas colecciones especializadas son más usadas, pero en general se aprecia una falta de atención hacia estas colecciones desde el colectivo de editores de Wikipedia, lo cual debería tenerse en cuenta en el desarrollo de los proyectos de digitalización tipo Europeana.Objectives. To describe and evaluate the use of Wikipedia links to digitized collections held in libraries, archives and other cultural institutions. -- Methodology. The study examines all the articles included in the Spanish and Catalan versions of Wikipedia, using a wiki analysis tool. A broad selection of 81 Spanish digital collections of varying sizes is then made. Data are taken from other digitization projects for a comparison of results. -- Results. The use of links from Wikipedia remains relatively unexploited, with the exception of those to the Miguel de Cervantes Digital Library, where the scale of use is markedly greater. Some specialized collections are more frequently used, but in general there is a lack of attention paid to these collections by the team of Wikipedia editors. This needs to be taken into account in the development of digitization projects in line with the Europeana portal.

Objetivos. Analizar la existencia y el contenido de documentos de políticas de colección y criterios de selección de las colecciones digitales patrimoniales españolas. Examinar si la descripción de las colecciones incluidas en los portales respectivos comunica adecuadamente a los usuarios la historia y los objetivos de la colección, los destinatarios, el alcance temático o geográfico, cronológico y lingüístico, los tipos de documentos digitalizados, la relación con la colección analógica, los usos permitidos y otras cuestiones de tipo organizativo y técnico. -- Metodología. Para el primer objetivo, se ha hecho el análisis del contenido de los portales de las colecciones objeto de estudio y se ha enviado un cuestionario a las entidades responsables. Para el segundo objetivo, se ha desarrollado un listado de los elementos descriptivos —que se tendrían que incluir en la descripción de las colecciones— basado en directrices internacionales y se han evaluado las colecciones con relación a este listado. Se han seleccionado para el estudio las colecciones digitales exclusivamente patrimoniales que aportan metadatos al recolector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultados. Destaca la ausencia de documentos formales de políticas de colección, pero los criterios de selección —que en la mayoría de los casos no son públicos— son claros y están bien formulados. Con respecto a la descripción de las colecciones, y en concreto a la información que presentan sobre ellas mismas al usuario, hay diferencias muy marcadas entre los fondos analizados y se observan algunos modelos de buenas prácticas. Sin embargo, en general, la información es muy escasa: no es habitual incluir datos sobre el proyecto, los destinatarios quedan muy difusos, las cuestiones organizativas están del todo ausentes, y las tipologías documentales incluidas o las lenguas y los periodos cubiertos a menudo se tienen que deducir de la interfaz de búsqueda o de las estadísticas de las plataformas correspondientes. En los apartados de objetivos de la colección y del alcance temático o geográfico, la información suele ser más completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

Objectius. Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. -- Metodologia. Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius —que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions— basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultats. Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció —que en la majoria dels casos no són públics— són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona és l'originària de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona quan es va restaurar el 1836. Incorpora els rics fons de les biblioteques conventuals de la ciutat després de la desamortització, una part de la biblioteca de l'antiga Universitat de Cervera i altres incorporacions que ha anat rebent al llarg de la seva història. Es descriuen els diferents tipus de material que custodia, els catàlegs, els diferents canals per a la difusió i les funcions i serveis. Es dóna un accent especial a les mancances que pateix quant a conservació i catalogació.La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona tiene su origen en la Biblioteca de la Universitat de Barcelona cuando fue restaurada en 1836. Incorpora los ricos fondos de las bibliotecas conventuales de la ciudad tras la desamortización, una parte de la biblioteca de la antigua Universidad de Cervera y otras incorporaciones que ha ido recibiendo a lo largo de su historia. Se describen los diferentes tipos de material que custodia, los catálogos, los diferentes canales para la difusión y las funciones y servicios. Se hace un hincapié especial en las carencias que sufre en cuanto a conservación y catalogación.The Depositary Library of the University of Barcelona dates back to the University of Barcelona Library, re-established in 1836. It includes the rich materials from the city's convent libraries obtained after the disentailment, a part of the old University of Cervera library, and other additions that is has received throughout its history. We describe the various types of materials that it houses, the catalogues, its channels of dissemination, functions and services. We also stress the current problems it faces with regard to conservation and cataloguing.

This study explains the concept of bibliographic heritage, analyses the role played by libraries in the preservation and access to it, and presents catalogues as fundamental tools to carry out both functions. The paper classifies the catalogues according to their characteriological affinity and offers a number of significant examples of catalogues that include historical heritage, such as the Spanish Bibliographic Heritage Union Catalogue and others belonging to the Association of Latin American States for the Development of National Libraries in Latin American Countries (ABINIA).