Search

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor:Gabriel Izard Martínez, El present article té com a objectiu analitzar l’Indifest - Festival de Cinema Indígena de Barcelona, organitzat per l’associació AlterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes juntament amb la Coordinadora Llatinoamericana de Cine i Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI), entès com un espai on cinema, comunicació i activisme es troben interconnectats, i on es desenvolupen unes estratègies col·laboratives que comporten la creació de xarxes locals i globals per a la transformació social. Les xarxes de l’Indifest son analitzades en una triple dimensió: (1) la de l’auto-representació implícita en l’ús dels mitjans de comunicació i en concret del cinema que fan els pobles indígenes; (2) la sociolingüística, on s’explora l’ús de les llengües indígenes, i (3) l’activista, que té en compte el component d’urgència en el cinema i la comunicació indígena. Prenent com referència el terme quítxua minga (mink’a), que designa des dels temps prehispànics el treball agrícola col·lectiu i per extensió tota feina comunitària, i que recentment ha estat utilitzat en el context activista indígena per definir les accions col·lectives i aliances, s’argumenta que aquestes xarxes que caracteritzen l’Indifest poden ser enteses com mingas transnacionals.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Aníbal García Arregui, El “cíborg”, fusió d’organisme i element cibernètic, és una figura associada a la ciència ficció. Però s’ha utilitzat també en les ciències socials, des de Donna Haraway (1991) a l’anomenada antropologia cíborg (Case, 2011), per poder desdibuixar les dicotomies imperants a l’ontologia naturalista (Descola, 2014). Aquestes són sobretot la frontera entre naturalesa i cultura, i la frontera entre biologia i tecnologia. Els artistes cíborg utilitzen la tecnologia en simbiosi amb el cos per realitzar obres artístiques. Amb ells també apareixen desdibuixaments de la frontera entre obra i artista, equivalent a la dicotomia objecte/subjecte. Alguns d’aquests artistes es consideren cíborgs mentre que d’altres no, oferint un gran ventall de possibilitats a la definició de cíborg i, en conseqüència, a pensar dins les fronteres de les dicotomies esmentades. A més a més, alguns d’ells es consideren transespècie, és a dir, no es consideren completament humans, allunyant-se del transhumanisme. Per dur a terme la recerca, es van entrevistar i seguir a les xarxes alguns artistes cíborg. Les conclusions a les què s’ha arribat és que la definició de cíborg no és fixa ni ho ha de ser, sinó que és un espectre que permet pensar les dicotomies d’una forma més flexible i creativa.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Aníbal Garcia Arregui, Aquest article té per objectiu analitzar de quina manera el gluten ha alterat la interacció entre persones, aliments i medi ambient i poder així traçar vincles entre casos particulars i fenòmens ecològics globals des d’una perspectiva corporal. El gluten ha esdevingut, en les últimes dècades, un element molt popularitzat per les problemàtiques que provoca al sistema digestiu. Cada vegada més persones en pateixen les conseqüències i opten per modificar les seves pràctiques alimentàries. Aquesta etnografia mostra com són de rellevants els motius biomèdics, però en destaca també la importància dels factors ambientals i l’experiència personal com a elements clau que contribueixen a la significació de riscos que suposen els aliments amb gluten. A partir d’una investigació qualitativa, s’observen les vivències corporals i emocionals de l’experiència de sis persones que han apartat el gluten de la seva dieta i s’exposen els canvis que es donen en els hàbits alimentaris. La recerca de la pròpia la salut mostra un preocupació per la incorporació (embodiment) d'elements de les ecologies alimentaries industrials, com el gluten, i es materialitza en una alimentació basada en productes naturals, rebutjant els productes processats.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Alice Van den Bogaert, La violencia obstétrica se ejerce en diferentes momentos en la atención de los procesos reproductivos de las mujeres y comprende ciertas prácticas y comportamientos que se habían naturalizado. Este estudio busca dar voz y visibilidad a los deseos silenciados de las mujeres, enfocando el interés en el parto, para lo cual es necesario un análisis con perspectiva de género y reflexionar no solo cómo el biopoder se hace con el control de este proceso natural y del que la mujer queda alienada, sino cómo la apropiación del cuerpo individual se convierte en norma hegemónica. Para ello, los testimonios de los participantes son necesarios para comprender la dimensión del problema, así como sus posibles soluciones para erradicarlo. Las experiencias aportadas dan cuenta de la emergencia de un cambio estructural hacia una atención sanitaria más holística, que considere la dimensión emocional del proceso para conseguir un parto más humanizado y menos tecnocrático. Asimismo, comprender que esta violencia se ha mantenido por una estructura patriarcal que la ha justificado, es el camino para un cambio de paradigma asistencial, necesario para que la mujer recupere el empoderamiento y la autonomía de su cuerpo.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Oriol Beltran Costa, Los límites de las interacciones entre los seres humanos y los animales en zonas periurbanas es un debate contemporáneo en el que los medios de comunicación se hacen eco como es el caso la proliferación de los jabalíes (Sus scrofa) en el Parque Natural de la Serra de Collserola la cual ha traído como consecuencia la habituación de estos en las zonas periurbanas del parque. Los medios de comunicación informan sobre situaciones derivadas de la habituación de estos animales a las zonas urbanas, así como de las medidas tomadas por el Consorcio del parque y el Ayuntamiento de Barcelona. En este artículo se analiza esta relación humano-animal que se ha originado en Collserola, la perspectiva antropocéntrica de los medios de comunicación al transmitir las noticias y la de los residentes, que se aproxima al giro animal cediendo el protagonismo a los jabalíes. Encontrar semejanzas y similitudes en estas perspectivas nos ayuda a comprender si la información que tramiten los medios de comunicación coincide con la de los residentes, y por otro lado, nos refleja si las medidas tomadas por las Administraciones han contado con la opinión y las experiencias de los residentes.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Gerard Horta Calleja, [cat] En aquest article s'abordaran les condicions de possibilitat i d'estructuració social de la Formentera de finals del segle XIX i principis del XX que permeteren la implementació de la Idea àcrata. L'autonomia i la cooperació productiva formen part del mode de producció propi i genuí dels illencs. A través de la integració de les unitats domèstiques en xarxes de suport mutu basades en un parentiu simbòlic i moral que integra tota l'illa, on trobem pràctiques econòmiques contrahegemòniques per a l'obtenció de recursos a través del sabotatge cooperatiu i anònim. Ara bé, la presència d'una aliança d'elits terratinents locals, d'Eivissa i de Mallorca i el desplegament de xarxes clientelars establertes a través de treballadors de companyies estrangeres, jornalers i arrendataris dels terratinents, engendraran les condicions d'opressió i de fissió que havien de posar en perill la solidaritat moral de Formentera. Per la qual cosa, un grup anarquista d'emigrants d'ultramar nascut l'any 1930 prendrà l'impuls d'establir un sincretisme entre la solidaritat moral illenca i les màximes emancipatòries del pensament àcrata, per a defendre una modernitat alternativa i cooperativa insular., [eng] This article will address the conditions of possibility and social structuring of La Formentera in the late nineteenth and early twentieth centuries that allowed the implementation of the Anarchist Idea. Autonomy and productive cooperation are part of the islanders' own and genuine mode of production. Through the integration of households into networks of mutual support based on a symbolic and moral kinship that integrates the whole island, where we find economic practices against hegemonic for obtaining resources through cooperative and anonymous sabotage. However, the presence of an alliance of local landowning elites, from Ibiza and Mallorca, and the deployment of clientele networks established through workers of foreign companies, day laborers and tenants of the landlords, will engender the conditions of oppression and fission that they had to jeopardize the moral solidarity of Formentera. Therefore, an anarchist group of overseas emigrants born in 1930, will take the mission to establish a syncretism between the island's moral solidarity and the emancipatory of anarchic thought, to defend an alternative modernity based on insular cooperative.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutor: Alejandra Canals Ossul, En aquesta investigació antropològica s’aborden les relacions socials que sorgeixen al voltant del ball de bot, ball tradicional mallorquí, a Barcelona. Mitjançant el treball de camp dut a terme en el taller impartit per Sa Sargantana Associació Cultural Illes Balears, es pretén conèixer què condueix a voler assistir a un taller de ball de bot fora de Mallorca i com es viu i interpreta aquest ball a Barcelona. A partir de l’observació participant i les entrevistes realitzades s’analitza la qüestió de la identitat mallorquina. Aquesta s’exalta en l’associació a través de la pràctica del ball de bot, el qual es presenta com un ball allunyat de la mercantilització i la performance que sofreix a Mallorca. És vist com un ball que retorna a l’origen de la seva característica popular, i que, alhora, permet la flexibilitat d’innovar dins la tradició per tal que el ball de bot sigui una pràctica viva de la cultura popular mallorquina. A través d’altres activitats, com el taller de panades i els habituals sopars, s’analitza la perspectiva associacionista mitjançant la qual es pretén donar a conèixer la realitat sociocultural i política de les Illes Balears.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Mikel Aramburu Otazu, Este trabajo pretende captar cómo se ha vivido la pandemia generada por el SARS-CoV 2 entre la población sin techo de la ciudad de Barcelona, centrándose en la percepción del riesgo del virus como eje para analizar de qué manera este colectivo escoge a qué clase de riesgos dar prioridad en su cotidianidad. La gestión que los informantes hacen del SARS-CoV 2 es problematizada por la presencia de otros riesgos derivados de sus condiciones de vida, los cuales entran en conflicto con las recomendaciones y las medidas sanitarias adoptadas por las autoridades. La construcción social del riesgo es aplicada en sus distintas variantes, desde las más deterministas a las más relativistas, con la finalidad de obtener una visión amplia de las interrelaciones que se originan entre el SARS-Cov 2 como un riesgo construído como un discurso, la gestión del riesgo que los actores realizan en base a una experiencia acumulada ligada a la pertenencia a un grupo social concreto, y por último se estudia cómo afecta la exclusión social en la distribución desigual de los recursos para hacer frente a un riesgo como el SARS-CoV 2 en la sociedad actual.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Roger Sansi i Roca, Aquest treball tracta sobre els discursos i com funciona i s’explica el pas del temps i la mort dins del context dels videojocs. Es centra en quin són els sistemes a partir dels quals els personatges controlats pels jugadors moren i tornen a la vida en el món virtual dels videojocs i com això afecta l’estructura i característiques del temps. L’estudi explora la idea de vides fragmentades en episodis entre vida i mort, entre pausa i pausa, dins d’un entorn virtual on el temps passa a ser una construcció artificial perfectament mal·leable i a l’abast dels humans. Es busca donar resposta a la pregunta de qui és el creador d’aquests sistemes d’ordre temporal i de regeneració dels cossos i com els jugadors, en tant que comunitat, donen significat a aquest fenomen que passa al seu voltant. El treball s’ha basat en l’observació participant jugant a aquests videojocs així com també en entrevistes i converses amb jugadors per a recollir les seves experiències.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Camila del Mármol Cartañà, Esta investigación analiza el desarrollo histórico del sector forestal en la comarca del Alt Urgell y la percepción del trabajo de dos familias migrantes andaluzas establecidas en el territorio a mediados del siglo XX vinculadas a empresas forestales. Por otro lado, se contextualiza la división del trabajo en el monte y la profesión del rematante en interacción con las administraciones públicas mediadoras en la adjudicación de subastas de aprovechamientos madereros. Concretamente se parte de la importancia del conocimiento situado para interpretar las lógicas que estructuran los relatos de vida y conforman las biografías de ambas generaciones de actores sociales y su variabilidad bajo el eje de la obtención de estudios superiores.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Mikel Aramburu Otazu, [spa]En este artículo me aproximo al activismo cívico-securitario en Ciutat Vella en Barcelona a través de una plataforma online de vigilancia y denuncia ciudadana. Con ello, investigo las continuidades y discontinuidades entre el vigilantismo en línea y las formas clásicas de vigilantismo (off-line), y como el primero se reproduce con efectividad a través de particularidades del espacio digital. Estas nuevas formas online, además, han posibilitado, en el contexto etnográfico investigado, vehicular formas preexistentes de: exclusión y distinción social; reafirmación de una supuesta superioridad moral y estrategias de preservación de un orden moral; y de control social y punición. Además, en el emplazamiento digital de las actividades las dimensiones disciplinaria y punitiva del vigilantismo se ejecutan por medio de una expresión concreta de lo visual -o lo visible- y el uso de imágenes, y en un momento de establecimiento de un nuevo régimen de visibilidad., [eng]In this article I approach securitarian activism in Ciutat Vella in Barcelona through an online neighborhood watch group. My research focuses on showing continuities and discontinuities between online vigilantism and classic forms of vigilantism (off-line), and how the former is effectively reproduced through particularities of digital space. These new online forms have also made it possible, in the ethnographic context where the research is placed, to convey pre-existing forms of: social exclusion and distinction; reaffirmation of a supposed moral superiority and strategies for preserving a moral order; and of social control and punishment. Furthermore, in the digital setting of the activities the disciplinary and punitive dimensions of vigilantism are executed through a concrete expression of the visual - or the visible - and the use of images, and at a time when a new visibility regime is being established.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Bruna Álvarez, El siguiente articulo tiene por objetivo analizar la experiencia de las mujeres que deciden no ser madres, y las reacciones de la esfera social, política y del discurso biomédico ante esta decisión. Se pretende estudiar cómo se construye el cuerpo de la mujer y la mujer-madre en relación con el pensamiento simbólico y los roles de género, con el fin de conocer si se ejerce -o no- presión social sobre las mujeres que no quieren ser madres, todo ello desde la perspectiva de la Antropología feminista y la Antropología de la Salud. Para hacerlo, se ha realizado una etnografía digital mediante un grupo privado de Facebook, constituido por mujeres de Latinoamérica y España que han decidido no ser madres. Los principales temas que aparecen en el grupo giran en torno a su identidad como mujeres, la aspiración o realización– de varias de ellas- a ligarse las trompas uterinas, y el deseo y reafirmación sobre su decisión. Dentro de todo esto se topan con juicios de valor, el cuestionamiento sobre su identidad y decisión por parte del personal sanitario o de sus parejas. Los resultados muestran como con su decisión ponen en debate roles y mandatos de género.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Gerard Horta Calleja, El contexto postsecular y postmoderno ha desembocado en un apogeo de surgimientos de multiplicidad de nuevos movimientos. Uno de estos movimientos es el “Reclaiming”, objeto de este estudio. Específicamente, se investiga una comunidad de seguidores de esta tradición en Catalunya, en que se aúnan espiritualidad y política, combinando creencias de diferentes cultos precristianos junto con el activismo político feminista y ecologista. En lo que se refiere a los aspectos ritualisticos, esta tradición se rige por el año solar, celebrando festividades tales como equinoccios y solsticios. Asimismo, el grupo investigado reivindica la originalidad y libertad de esta tradición como un culto basado en otras creencias, pero con un reclamo totalmente nuevo. De este modo, pretende diferenciarse de otros denominados cultos neopaganos dado que su intención no es “reconstruir” o “recuperar” los cultos paganos sino crear unos de nuevos, basándose en los antiguos. Por otro lado, pese a sus similitudes, tampoco ansían ser partícipes de otros “nuevos movimientos religiosos” como la New Age. En definitiva, reclaman el derecho de ser entendidos como tradición en concordancia con la naturaleza y con todos los seres, por esa razón reclaman, “Reclaiming”.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Camila del Mármol, En aquest treball s’aborda el procés de patrimonialització del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida des del projecte de la Candidatura a Patrimoni mundial UNESCO, engegada l’any 2009. A través d’aquest dossier, s’analitzen les narratives sobre patrimoni mundial produïdes per UNESCO i com es traslladen en l’àmbit quotidià i espai de les següents zones de la capital lleidatana: la catedral de la Seu Vella, el mateix conjunt monumental del Turó i el Casc Antic de Lleida. Perfilant en les justificacions del seu valor universal excepcional per part dels agents implicats en aquest mateix procés de patrimonialització d’aquest tossal lleidatà, es tractaran diferents dialèctiques i narratives també relacionades amb la creació d’identitat, memòria i buit urbà.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Jordi Mas Grau, Los otakus son mostrados, mediáticamente, como personas con una afición obsesiva por el manga, el anime, y otros productos culturales de Japón. Esta concepción se ha demostrado ficticia en numerosos estudios hechos sobre los otakus, que los presentan, en su gran mayoría, como personas con una afición sana por estos artículos. El presente ensayo analiza, a través de los discursos, prácticas y representaciones de personas con estas aficiones, cómo los otakus son una subcultura perfectamente integrada en la posmodernidad. Para desarrollar este análisis, se consideran tres comportamientos compartidos por los otakus y las demás subculturas de la posmodernidad: el papel clave del consumo en la vida social, el abandono del espacio público y el desplazamiento hacia la virtualidad, y el ausente interés en la política. El análisis está fundamentado en los resultados de una investigación de corte cualitativo, cuyos datos han sido extraídos de entrevistas en profundidad, observación participante e investigación bibliográfica.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Mikel Aramburu Otazu, El presente trabajo etnográfico se centra en jóvenes de clase trabajadora que abandonan los estudios y se emplean en trabajos de baja cualificación. En primer lugar se presenta un marco teórico con las ideas de distintos autores sobre la producción cultural subalterna y la reproducción social. A continuación se establece un diálogo entre este marco y las observaciones hechas en el trabajo de campo con jóvenes de clase trabajadora. El análisis etnográfico nos permite esclarecer que tanto las formas culturales de resistencia, propias de lo que podríamos llamar una “contracultura” como los condicionantes externos, como la ideología dominante y los procesos de estigmatización a los que están sujetos, derivan en la adopción de maneras de pensar, sentir y actuar que les condenan a la reproducción social de su condición de clase.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Gabriel Izard Martínez, El poble pòntic és en l’actualitat un poble sense nació però amb dues pàtries, una perduda i una imposada. En el cas dels grecs pòntics de la diàspora això encara és més complex, doncs entra en joc, com a mínim, una tercera identitat: la del país d’acollida. Considerat un supervivent pel seu capteniment en conservar, en condicions històricament adverses, les seves costums i tradicions, festes, danses i música, ha mantingut una identitat cultural capaç de generar vincles transnacionals. Cal entendre aquesta identitat com quelcom dinàmic i creatiu que s’alimenta del passat però és viu en el present, la qual cosa implica l’actualització permanent dels seus significats. En l’actualitat les reivindicacions del reconeixement i la condemna del genocidi grec perpetrat per l’estat turc entre 1914 i 1923, construeixen un espai de memòria col·lectiva que actualitza el seu repertori de símbols en perpètua reelaboració. Aquesta memòria obre un ventall de possibilitats d’acció al dotar de sentit el present, rumiant sobre el passat però pensant en el futur.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Fabiola Mancinelli, [spa] El presente trabajo es una aproximación al fenómeno de la migración por estilo de vida a través del estudio de un caso en Puerto Viejo, pueblo situado en el Caribe Sur de Costa Rica. Se trata de una investigación etnográfica construida a través de observación participante y de relatos biográficos de migrantes españoles residentes en Puerto Viejo. En el artículo se analizan las motivaciones individuales que los llevaron a migrar desde un contexto urbano en España a uno rural en Costa Rica, así como sus discursos y prácticas sociales. Asimismo, se pone énfasis en algunos rasgos que caracterizan el proceso de individualización de esta forma de migración, entre los que destaca la elección de un estilo de vida, el activismo político y la coexistencia del privilegio y la vulnerabilidad., [eng] This article approaches the phenomenon of lifestyle migration through a case study in Puerto Viejo, a village located in the Southern Caribbean region of Costa Rica. Through ethnographic techniques, such as participant observation and biographical interviews, the research analyzes the individual motivations that lead the participants to migrate from an urban context in Spain to a rural life in Costa Rica, as well as their discourses and social practices. Likewise, emphasis is placed in some of the features that define the process of individualization of this form of migration highlighting the choice of a lifestyle, political activism and the coexistence of privilege and vulnerability.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Camila del Mármol, [spa] Esta investigación analiza los procesos que se han ido sucediendo en el desarrollo del proyecto “Bosque Soria, sabores de altura”. En concreto, la interacción de los factores demográficos, de propiedad de la tierra y de la conformación social propia y específica de El Royo. Se ha realizado partiendo de la hipótesis de que el modelo de negocio implementado en El Royo está directa y estrechamente relacionado con el desarrollo de la despoblación y de los cambios en la propiedad y el uso de la tierra. Será fundamental un análisis histórico para entender los acontecimientos presentes acaecidos en el pueblo., [eng] This research analyzes the processes that have been taking place during the project “Bosque Soria, sabores de altura”. Specifically, it focuses on the interaction of demographic factors, land ownership, and the social structures of El Royo. The research hypothesis states that the business model implemented in the village El Royo is directly and closely related to the development of the depopulation and changes in land ownership and use. Therefore, a historical analysis will be fundamental to understand the present events developing in the village.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Olga Jubany Baucells, Históricamente, el imaginario heteronormativo ha subordinado las sexualidades de las mujeres, ignorando los deseos de éstas y presentando la reproducción como único horizonte legítimo. El campo de la salud ginecológica continúa reproduciendo la hegemonía del heterosexismo, dejando de lado sexualidades no normativas, así como prácticas distintas al coito vaginal. Desde una aproximación etnográfica, el presente artículo aborda las percepciones de mujeres lesbianas y bisexuales sobre la atención ginecológica en los servicios de salud públicos de Barcelona. A través de testimonios de mujeres usuarias de los servicios sanitarios y de un análisis histórico-teórico, se cuestiona la efectividad del “derecho universal” al acceso a la atención a la salud. Los resultados sacan a flote elementos obstaculizadores de tal eficacia, permitiendo una revisión crítica del sistema sexo/género que enmarca el entorno social al que nos referimos y las distintas discriminaciones que se desprenden del mismo.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Diana Sarkis Fernández, [spa] Los presos, personas privadas de libertad y alejadas de su cotidianidad, se encuentran en un lugar y en una situación en la que resignifican todo aquello que ha cambiado en sus vidas, como por ejemplo, su vinculación con la religión católica. Este trabajo aborda, a partir de la realización de una etnografía en una prisión de Cataluña, las actividades y servicios de la asistencia católica en un contexto de encierro para comprender su dinámica; así como las expresiones de religiosidad de los internos y sus motivaciones para utilizar dicha asistencia. Además, presenta las repercusiones sociales e institucionales que conlleva la existencia de las prácticas católicas en prisión., [eng] The prisoners, people deprived of liberty and far from their daily lives, are in a place and situation in which resignify everything that has changed in their lives, like their connection with Catholic religion. This work, from the completion of a ethnography in a prison in Catalonia, addresses Catholic activities and assistance services in a confinement context to understand their dynamics; as well as expressions of religiosity of the inmates and their motivations to use such assistance. Also, presents social and administrative repercussion which entails the existence of Catholic practices in prison.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Oriol Beltran Costa, En els últims deu anys el sistema educatiu ha aprovat diversos decrets i mesures educatives per promoure l’atenció a la diversitat en el marc escolar perquè cap alumne es vegi exclòs dels centres ordinaris per raons socioeconòmiques, de gènere, racials, capacitats físiques o cognitives. En aquest treball, he volgut problematitzar l’atenció a la diversitat posant atenció en el quotidià d’un institut d’educació secundària obligatòria. Concretament, m’he centrat en una mesura educativa d’atenció a la diversitat, el Programa de Diversificació Curricular (PDC), que es concreta en un grup de joves de 3r d’ESO que estan en risc d’abandonament escolar. A partir de l’exercici etnogràfic i en diàleg amb el marc legal, per una banda, veurem que continua operant una lògica binària de classificació de l’alumnat “normal/divers”, on l’atenció a la diversitat es dirigeix cap aquells joves que no segueixen el currículum escolar ordinari i que no encaixen amb la “normalitat”. Per altra banda, podrem apreciar com la inclusió educativa, que es promou des del PDC, sovint comporta la responsabilització de l’alumnat de la seva situació de fracàs escolar, el control i seguiment de les seves vides i un itinerari acadèmic devaluat que pot suposar l’exclusió educativa futura dels i les joves del PDC.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Gonçal Sanz Casas, El presente estudio de caso aborda el establecimiento de activaciones patrimoniales de distinta naturaleza y explora los debates suscitados por las iniciativas emergentes en torno a la cuestión de la representación de los trabajadores en el patrimonio industrial en la cuenca minera del Caudal del Principado de Asturias. A partir de un sucinto análisis antropológico el texto evalúa de forma crítica y reflexiona acerca de las tensiones inherentes a las dinámicas de patrimonialización surgidas en un contexto posindustrial. Explora el lugar otorgado al trabajador minero industrial en relación al origen de la activación y examina las claves de los diferentes discursos en torno a las dinámicas de patrimonialización.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Olga Jubany, La sexualitat, entesa dins del context socio-cultural en que es desenvolupa, engloba les relacions corporals no normatives com una part fonamental de les relacions de gènere i sexualitat en la societat contemporània. Aquest article es fonamenta en els resultats d’un estudi etnogràfic, que engloba cinc entrevistes en profunditat i observació participant a practicants de BDSM. El material empíric ha permès analitzar com es redefineixen els rols de gènere, i fins a quin punt aquestes (re)definicions poden arribar a, o no, ser subversives, en relacions de “Dominació”1 i submissió dins de l’escena BDSM. Els resultats exposen particularment la impregnació dels rols considerats “normatius” de gènere en les reposicions de Dominació i submissió en les relacions no normatives, i més concretament en les pràctiques i relacions BDSM.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Gerard Horta i Calleja, Los seguidores del druidismo actual pretenden recuperar el que se cree que era el culto de los antiguos druidas, aquellos considerados como los sacerdotes de las sociedades celtas. Tratan de reconstruir la tradición druídica pese a la escasez de fuentes históricas, arqueológicas y documentales que puedan dar cuenta de cuáles eran sus creencias y prácticas. La investigación que se presenta es una aproximación etnográfica al modo en el que desde la Hermandad Druida Dún Ailline se reivindica el druidismo como religión, a partir de dicha reconstrucción y estableciendo la supuesta continuidad histórica con el culto de los druidas precristianos. La legalización de la organización druida como asociación de confesión religiosa ha dado pie al uso de las redes sociales como un medio con el que dar visibilidad y reivindicar su culto religioso. Además, tratan de distinguirse de otros “paganismos” o de la New Age con ese propósito. La metodología empleada ha consistido en la observación participante en las ceremonias y rituales del grove An Fiach Dubh de la Hermandad Druida Dún Ailline así como conversaciones informales y entrevistas realizadas a algunos de sus miembros.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Gemma Orobitg Canal, El present article tracta la virtualitat a partir de dos aspectes: Per una banda, fa un anàlisi crític sobre què succeeix quan aquesta interacciona amb l’etnografia, i per l’altra, elabora un seguit de propostes analítiques sorgides a partir de l’estudi de cas de tres plataformes tecnopolítiques, les quals es construeixen entorn allò virtual. A partir de la combinació d’aquestes dues columnes d’estudi, es proposaràn solucions al conjunt de problemes metodològics i terminològics que apareixen quan es donen les interaccions entre la virtualitat, l’antropologia i la política.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2019, Tutor: Alberto López Bargados, Aquest article és un acostament etnogràfic en el camp de les comunicacions de l’àmbit penitenciari. En concret, a les comunicacions que es donen al Centre Penitenciari de Quatre Camins, atenint-nos a les formes i condicions amb què es realitzen. A través del mètode etnogràfic s’han realitzat entrevistes a familiars, treballadors i voluntaris de la “Creu Roja” que atenen a fills d’interns a la sala d’espera de les comunicacions els dissabtes al matí. Més enllà del patiment que les famílies viuen quan un familiar entra a presó, em plantejo si es pot considerar violència la forma en què s’organitzen i es realitzen aquests contactes. L’anàlisi d’aquesta situació i l’estructura de les relacions de poder que es donen en aquest espai, ajuden a entendre l’aparent conformitat de les famílies.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Gerard Horta i Calleja, El presente informe gira en torno a un estudio sobre el proselitismo en la Iglesia de Jesucristo de los Santos de los Últimos Días (SUD), siendo el campo de estudio una capilla de dicho grupo situada en Mataró. La Iglesia SUD ofrece un discurso estructural que alaba los beneficios de pertenecer a la Iglesia, a la vez que demoniza la externalidad, generando una dinámica social proselitista el objetivo de la cual es rescatar a las personas de la confusión y la incertidumbre. Con este fin, se desarrollan toda una serie de técnicas de captación enfocadas a apelar a la emocionalidad de los potenciales adeptos, creando ambientes de confort donde se llevan a cabo constantes muestras de afecto y se ponen en juego la diversión y un efusivo entusiasmo estructural y consciente, facilitando, de esta manera, el clima ideal para llevar a cabo la resocialización de los individuos que son objeto de proselitismo, así como su futura conversión. El estudio se ha efectuado a partir de la observación del grupo sobre el terreno, la cual se ha llevado a cabo durante ocho meses, acompañada de la realización de diez entrevistas semidirigidas a ocho miembros de la capilla.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Raúl Márquez Porras, Fundada inicialment amb un plantejament explícitament anticapitalista, la cooperativa de consum Naturalment presenta des de 2011 una diversitat social i ideològica notable entre els seus membres, aparentment més allunyada d’aquest plantejament. Això no obstant, el grup manté una intensa activitat sense que, aparentment, sorgeixin conflictes a l’hora de definir la organització o el funcionament de la cooperativa. S’examinarà com es manté la cohesió entre els membres i les diferents representacions individuals del projecte, destacant la construcció d’un sentiment de comunitat que ofereix als socis un marc on construir relacions socials a partir d’una experiència compartida. Posteriorment, s’analitzaran les relacions de poder interpersonals i entre les diferents representacions de la cooperativa, aprofundint en la transmissió ideològica de la representació dominant, i s’explorarà la relació entre comunitat i el poder dominant, argumentant que la noció col·lectiva es fonamenta en les pràctiques originades a partir de la representació dominant.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Roger Sansi, L’art públic com a estratègia de revalorització de territoris urbans degradats ha estat àmpliament problematitzat en diverses disciplines de les ciències socials, però aquest mateix fenomen ocupa escassos espais discursius quan s’emmarca en el territori rural. Al llarg d’aquest article s’analitzaran els processos de transformació que ha patit un municipi rural de menys de 500 habitants, Penelles, arran d’un festival d’art urbà així com les dinàmiques i discursos que s’han genera al voltant d’aquest esdeveniment, que té per objectiu frenar la degradació i el despoblament. Així doncs, s’abordarà el GarGar com a projecte d’art públic en termes d’acció i agència social i en termes de representació tenint en compte no només el contingut dels murals sinó la transformació social que aquests han implicat en el territori en el qual s’ubiquen.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Rosy Lázaro Castellanos, El presente análisis trata de dilucidar la incidencia de los elementos discursivos en un tipo de interacción social: la relación de ayuda de profesionales del ámbito social hacia madres en situación de vulnerabilidad, en el campo de los programas y servicios sociales. La problemática de estas madres es compleja por lo que la solución no puede partir de una simplificación de su realidad y centrarse sólo en sus capacidades individuales para resolverla. Los esfuerzos tanto de profesionales como de beneficiarias, a menudo caen en saco roto por esta aprehensión fragmentada de la realidad. A través del método etnográfico se han realizado entrevistas a mujeres profesionales y del análisis de este material se afirma que el discurso subjetivo de las profesionales está fuertemente condicionado por el discurso institucional y por la complejidad de los programas, en tanto que dispositivos de inclusión social con una temporización, unos objetivos y unos procedimientos concretos y que implican una descontextualización de la madre. No obstante, se han encontrado elementos discursivos críticos y reflexiones elaboradas sobre la realidad de las madres que plantean la relación entre factores económicos y geopolíticos y los costes sociales. El enfoque feminista también está presente en el discurso de las informantes y se observa que tiene una doble incidencia en la relación con las beneficiarias: por un lado crea distancias en cuanto a las formas de reciprocidad que preconiza y por el otro acerca posiciones por la reivindicación de los cuidados como eje político y económico.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor:Rosa Lázaro Castellanos, de viure aquesta experiència el més ‘’natural’’ possible i dotant d’autonomia i llibertat la dona embarassada. Sorgeixen així els conceptes de part natural i part respectat als quals abordarem a partir de l’anàlisi de les converses sorgides en tres cursos de preparació al naixement. El present treball té l’objectiu de mostrar les narratives de les parelles que acudeixen a aquests cursos, les quals es distancien de les pràctiques obstètriques practicades en parts medicalitzats. Entenent l’embaràs i el part com a quelcom social; ens endinsarem mitjançant el paper de la dona, en l’estudi com a cos individual, social i polític. A la vegada veurem com troben en el grup i en les llevadores –les professionals del centre- un espai de confort on debatre, el recolzament en les cures i els discursos de l’experiència, veient així altres realitats de perquè acudir a aquests cursos més enllà de la part formativa.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Mònica Martínez Mauri, L’emprenedoria no es pot definir estrictament ni com una política ni com una activitat econòmica. Tanmateix, en els últims anys ha estat ocupant cada cop més un lloc important en països i societats d’arreu, on s’inverteix cada vegada més recursos (financers i de temps) a aquest àmbit tant a nivell públic com privat. Cada cop són més, doncs, les persones involucrades en aquesta de diferents formes, ja sigui d’una forma més directa o indirecta. En aquest article analitzaré els discursos i narratives referents a l’emprenedoria que s’activen en els espais del centre dedicat a l’emprenedoria del Barcelona Activa, i ho faré intentant esbossar el marc més general en què aquests tenen lloc. Amb aquest anàlisi vull exposar i a l’hora tractar de resoldre o aportar algunes pistes sobre certes contradiccions (aparents) amb què m’he trobat al llarg del treball, com el fet que la major part de persones que conformen el gruix d’usuaris del Barcelona Activa s’interessen per l’emprenedoria sense mostrar intenció d’emprendre.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Andreu Viola, La participación como discurso, acción y conflicto es uno de los temas centrales en el estudio de caso realizado en el Centro Educativo para la Producción Total nº12, ubicado al suroeste de la provincia de Buenos Aires. La escuela permite vertebrar la educación con proyectos de desarrollo local, utilizando herramientas específicas de la educación por alternancia, la organización social y el capital social que deriva de ella. De estas particularidades y de las políticas educativas hegemónicas se desprenden las diferentes formas de participación en torno al centro educativo. La institución está cogestionada, por una parte, con organismos estatales y, por otra, con su comunidad, dando lugar a un campo fructífero de prácticas que permiten el estudio de la compleja interacción entre instituciones, así como las asimetrías existentes de acceso al poder.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Irene Sabaté Muriel, Els espais agraris del Baix Llobregat s'han convertit en espais agrícoles periurbans, degut al creixement industrial, demogràfic i urbanístic de la Gran Barcelona. Davant la possibilitat de ser fagocitats per aquesta, i partint d'una proposta articulada pels pagesos, es crea l'any 1998 una figura pionera a casa nostra: el Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquesta condició periurbana de les explotacions agrícoles familiars de la zona, remet tant a les amenaces expansionistes de la conurbació propera com als avantatges de tenir un mercat proper de milions de potencials consumidors. Per això dins el Parc Agrari s'observen dues dinàmiques productives diferenciades. Una majoritària, que segueix portant les collites als grans centres majoristes de distribució, on la identitat del pagès i dels seus productes es dilueixen en els grans circuits de distribució agroindustrial. L’altre, uns nous models de producció i comercialització, incipients, centrats en els valors de frescor, temporalitat i proximitat dels productes, cercant complicitats entre pagesos i consumidors, alhora que mostren una alternativa a la problemàtica endèmica del relleu generacional al camp. En aquest treball argumentarem en quina mesura la gestió del Parc Agrari contribueix al desenvolupament de propostes agrícoles que siguin efectives, funcionals, i que assegurin la supervivència de l’agricultura mateixa.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Gerard Horta, El objetivo principal de este trabajo es responder a la cuestión del aumento –en los últimos diez años en el sector del taxi en Barcelona–, de mujeres que trabajan como conductoras. Se trata de investigar por qué se ha dado este cambio y qué es lo que ha impulsado a más mujeres a realizar este trabajo. Además se pretende situar la experiencia de las taxistas respecto al contexto de relaciones sociales y laborales que los hombres taxistas tienen con las mujeres que ejercen como conductoras del taxi, en un gremio que siempre ha sido muy monopolizado por y para el hombre. Interesa conocer y analizar específicamente cómo se están abriendo paso las mujeres dentro de este sector en el ámbito de los conflictos derivados –en parte, pero no exclusivamente– del carácter culturalmente dominante que ha distinguido a una significativa parte del sector.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Maria Rosés Tubau, Este trabajo es un acercamiento etnográfico a algunas prácticas cotidianas de literacidad. Gracias a los instrumentos conceptuales y analíticos de los New Literacy Studies, y mediante la descripción y el análisis de los datos obtenidos durante el trabajo de campo, este artículo busca dar cuenta de cómo dos alumnos de una clase de alfabetización (en castellano) participan en situaciones concretas que requieren el uso de la lectoescritura. Asimismo, se pretende analizar las maneras en que ellos se relacionan con el lenguaje escrito, en diferentes ámbitos de la vida diaria. De forma más general, el interés de este trabajo consiste en describir y documentar literacidades cotidianas, que no suelen ser reconocidas por el discurso hegemónico, y explorar su relación con literacidades dominantes

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Raúl Márquez Porras, El presente artículo pretende indagar, en dos mercadillos dominicales de segunda mano al aire libre en Barcelona, las interacciones económicas y sociales que se producen en estos espacios, al tiempo que busca establecer una tipología de compradores y vendedores y las pulsiones que les mueven para acudir a ellos. Se analizan las características especiales de estos lugares de compra-venta y su contexto, tanto desde el punto de vista de la antropología del espacio como como de la antropología económica, para identificar puntos en común y diferencias con los circuitos comerciales de primera mano, y se hace hincapié en las estrategias comerciales y negociadoras de compradores y vendedores, la mayoría no profesionales, en su búsqueda del establecimiento del valor de cambio que permita la transacción, a las que no son ajenas las prácticas de la empresa concesionaria. Para ello se ha utilizado, según lo requerían las circunstancias, dos tipos de observación de campo: la no intrusiva para todo lo referente a las características geográfico-espaciales, organizativas y sociales; y la participante, alquilando un puesto de venta en uno de los mercadillos. Y además, se han mantenido entrevistas con vendedores y visitantes, fueran compradores o no, como producto de mi constante deambulación por el espacio.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Mariona Rosés Tubau, El present article tracta d’il·lustrar les maneres en què la musicoteràpia pot ajudar als malalts terminals de la unitat de pal·liatius del Centre-Fòrum Hospital del Mar. La recerca vol mostrar la importància de la dimensió emocional i comunicativa que envolta tota pràctica musical, imprescindible per donar peu a la socialització entre els presents durant les sessions de la teràpia. Aquestes pràctiques permeten elevar la categoria del pacient a la de protagonista del moment vital en el qual es troba. Sense aquest tipus de teràpies, que busquen fer possible la comunicació entre els participants d’aquest procés, el paper del malalt terminal quedaria relegat a un segon pla esperant la mort de forma passiva. En front de la incapacitat d’oferir ajuda als qui estan morint, de mostrar afecte en el moment del comiat, trobem alternatives com la musicoteràpia.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Carles Siches Cuadra, Aquesta investigació proposa una aproximació etnogràfica al bàsquet femení d’alt nivell per conèixer els diversos elements que intervenen en la desigual consideració, percepció i reconeixement social, entre gèneres, d’aquest esport i categoria. En aquesta direcció, l’article també pretendrà mostrar com aquestes qüestions, social i culturalment construïdes, naturalitzen la “inferioritat” de la dona en aquest context i condicionen les aspiracions professionals d’elles. S’ha desenvolupat a partir de les seves veus i d’una recerca teòrica que ha conformat la mirada sota la que abordar, i gràcies a la que identificar, els factors que influeixen en la invisibilitat del bàsquet femení.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Irene Sabaté, Los fab labs (fabrication laboratory) son laboratorios de fabricación digital concebidos por el Massachussets Institute of Technology (MIT) a partir del 2002. En un principio dirigido a profesionales, poco a poco se han ido expandiendo alrededor del globo a la par que se convertían en espacios abiertos para amateurs. La Xarxa d’Ateneus de Fabricació de Barcelona es la primera red pública de fab labs del mundo, se enmarca dentro del marco estratégico de las smart cities y promueve la economía colaborativa. En el presente trabajo se analiza cómo un modo de gobernanza urbana da la bienvenida a nuevos intereses privados y a un modelo de trabajo colaborativo que conecta con unas clases medias creativas con altos recursos relacionales y culturales. La siguiente reflexión relata también las contradicciones que atraviesan los ateneos en su “institucionalización” de una reciprocidad equilibrada en un contexto competitivo y reglamentado. Finalmente, este artículo trata de los límites a los que se enfrenta la desproblematizadora apelación a los comunes y la fe en la capacidad transformadora de la alta tecnología en el marco de la hegemonía de mercado.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Susana Narotzky, La pràctica del contraban entre Andorra i Espanya ha estat una constant històrica des de l’establiment de la línia fronterera als Pirineus a mitjans del segle XVII. Molt vinculada a la realitat econòmica i social de cada època, aquesta activitat ha experimentat moments de més plenitud o de més inactivitat, però sempre ha estat percebuda per les poblacions frontereres com un recurs estratègic de cara a la supervivència en moments d’escassetat i penúria econòmica. El caràcter silent i clandestí d’aquesta pràctica, al mateix temps, ha donat peu a una infinitat d’anècdotes i històries que han alimentat durant anys la memòria col·lectiva dels habitants de la regió. La present recerca s’ubica en el context de la Seu d’Urgell, capital de comarca, i en l’entorn d’un grup de joves d’entre 25 i 35 anys, a través dels quals s’ha pretès reflexionar sobre la influència del passat i la memòria en les explicacions actuals sobre la pràctica del contraban. L’anàlisi de les narratives d’aquests joves suggereix l’existència d’un marc interpretatiu basat en la oposició entre dues formes de fer contraban, d’una banda aquella que s’ajusta als cànons del contraban de post-guerra, i de l’altra, aquella que s’identifica principalment amb el que havien practicat les màfies portugueses i gallegues a la dècada dels noranta a la mateixa regió. L’existència d’aquest marc interpretatiu, que té el seu origen en la memòria col·lectiva, permet pensar i ordenar la realitat actual, a la vegada que s’articula com un factor de cohesió i reproducció social per la continuïtat que estableix entre el passat, el present i el futur de la col·lectivitat.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Carles Siches, El següent article consisteix en un estudi de l’activitat de la pesca al poble de l’Ametlla de Mar. Mostra la manera en que els participants de l’activitat, de manera directa i indirecta, s’organitzen per dur a terme l’ofici. De tal manera es mostren les xarxes socials, econòmiques, familiars i polítiques que s’articulen en l’ofici de la pesca. Partint d’un context on la lògica del mercat segueix polítiques capitalistes, de quina manera el sector de la pesca s’ha articulat entorn al control del mercat. I com l’existència del sector de la pesca al poble pot crear un imaginari que atreu al sector del turisme. Partint d’una etnografia de quatre mesos i el seu anàlisi, emmarcat en l’antropologia marítima i de la pesca.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Gerard Horta i Calleja, Les famílies de les persones preses són aquelles que en determinats casos viuen la condemna des de fora de la presó. Aquí, el subjecte en qui se centra la investigació són les dones familiars de presos per dependència d’heroïna. En el nostre context social, les dones dins l’àmbit familiar són aquelles que per qüestió de gènere se’ls ha assignat el rol de cuidadores. En aquest article s’hi recull la vivència de vuit dones que han viscut en primera persona l’experiència de la presó dels seus familiars presos (homes joves, generalment) i com això els ha afectat al llarg de les seves vides. Es tracta d’una investigació etnogràfica construïda principalment per relats de vida i estones compartides amb aquestes dones, entre Cornellà de Llobregat i Madrid.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Mónica Martínez Mauri, La població rural colombiana - indígena, afrodescendent i camperola- és la principal víctima del conflicte armat vigent des de fa més de 50 anys, que ha accentuat i accelerat els processos de despossessió i expropiació de terres. La etnografia presentada mostra la problemàtica entorn la qüestió agrària i el model multicultural vigent. La meva estada en aquest país en diferents períodes de temps m’ha permès identificar que, partint de les confrontacions entre camperols i indígenes yukpa a la Serranía del Perijá, la lluita per la terra ha quedat desdibuixada per una altra que es limita a la defensa del territori. Diversos elements tant culturals, com també polítics i jurídics mostren la complexitat del procés de titulació de terres d’ambdues poblacions. Analitzant els conflictes que viu la població camperola com a població rural no etnicitzada i, per tant, no beneficiària dels drets diferencials, es mostren les seves respostes encaminades a desafiar l’essencialisme identitari que impulsen les polítiques multiculturals i neoliberals.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Gabriel Izard, Aquest article pretén analitzar la relació amb el propi cos partint de la masculinitat, a partir dels elements que ens aporta la història de vida, l’ús d’imatges dels propis participants i la valoració d’aquestes últimes. Per a fer-ho he treballat amb 3 nois que van participar dins d’un grup d’homes a l’Ateneu l’Entrebanc durant l’any 2016, i que ara mateix està desintegrat. Ens centrarem en les seues trajectòries individuals expressades a nivell oral i visual, atenent a les dimensions dinàmiques i canviants de la corporalitat i la seua vivència.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Fabiola Mancinelli, [cat] El present treball pretén ser una aproximació a les estratègies de transmissió i relleu de les associacions ètniques de la resta d’Espanya, creades a partir de la segona ona migratòria del s. XX a Catalunya, concretament a Cornellà de Llobregat. En aquell moment, es van començar a crear associacions de caràcter cultural i folclòric, l’objectiu de les quals era preservar i transmetre la cultura d’origen basada en les “arrels”. Es tracta d’associacions creades per sectors d’immigrants procedents d’altres zones d’Espanya, que es van organitzar en funció de les seves cultures d’origen. Tot i la transcendència i la potència mobilitzadora d’amplis sectors de la població, actualment aquestes associacions es troben amb dificultats de relleu generacional i amb una certa inquietud respecte al seu futur. Després de tot un procés d’integració a Catalunya, cal reflexionar sobre el paper de la segona generació d’immigrants, per entendre quins han de ser els nous reptes d’aquestes associacions a l’actualitat. Les arrels i els records d’aquesta generació ja no seran únicament de la terra d’origen dels seus predecessors, sinó que seran experiències i record generats i construïts ja a Cornellà i a Catalunya., [eng] This present work pretends to be an approach to the strategies of transmission and relevance of the ethnic associations of the rest of Spain, created from the second migratory wave in the 20th century in Catalonia, specifically in Cornellà de Llobregat. In that moment, some folkloric and cultural associations started being created which aim was to preserve and transmit the culture of their original rooted base. These associations were created by sectors of immigrants coming from others areas of Spain organized according to their cultures of origin. Eventhough their transcendence and their mobilizing power of wide sectors of population, nowadays, these associations find difficulties dealing with generational issues and with a certain restlessness regarding their future. After a process of integration in Catalonia, it is necessary to think about the role of second-generation-immigrants in order to understand which have to be the new challenges of these associations in the present. The roots and the rememberings of this generation will no longer be rooted on the land or their ancestors, but full with new experiences and memories generated and built already in Cornellà and in Catalonia.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Alberto López Bargados, Este trabajo tiene como objetivo ofrecer una aproximación inicial al papel que las recreaciones del futuro "centro histórico" de Doha, el Msheireb Downtow, juegan en la producción de un nuevo imaginario urbano que hace presente la ciudad en la que la capital de Qatar quiere convertirse, contrastándolas con unas primeras observaciones directas de su realidad actual. Así, presta atención a las ideas y aspiraciones que estas representaciones movilizan y enmascaran, en el marco de una voluntad más amplia de (re)posicionarse dentro de un orden urbano regional y global, reconociendo el valor que pueden tener para ello tanto la tematización de lo “árabe” y lo “qatarí”, como las imágenes y los sistemas de representación en general, como factores estratégicos a la hora de crear una marca distintiva en el mercado actual de ciudades.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Roger Sansi Roca, Facebook está repleta de publicaciones que se constituyen como expresiones de los estilos de vida, personalidades y formas de pensar de los usuarios. Los objetivos del trabajo son reflexionar sobre el papel de estas prácticas en la presentación de la persona y aportar datos para una mayor comprensión de la percepción de la autenticidad en las redes sociales. Todo ello, desde un análisis enfocado en la experiencia del usuario, y a través de la observación participativa de las prácticas de Facebook y entrevistas con un grupo de usuarios. La plataforma permite al usuario proyectar una definición de sí mismo. Y la audiencia, o las amistades de Facebook, tienen un papel muy relevante en este juego de la presentación. Además de recibir la información del usuario, también se encarga de cuestionar la autenticidad. En tanto que los límites de la intimidad son variados, se critica la superficialidad y la exageración en las prácticas de la presentación a partir del concepto de postureo. Éste se opone a una forma de ser natural, un yo real que parece conocerse solo fuera de Facebook.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Raúl Márquez Porras, The EU quota plan on distribution of refugees demands Estonia to host 550 asylum seekers by the end of this year. How is Estonia reacting towards this new situation? This article explores around the topic of integration of foreigners -in this case refugees- in a new environment as a two-sided phenomenon which needs the willingness of both the newcomers and the local population to be successful. The aim is not to treat integration as a big-picture phenomenon but to describe how are integration discourses and conceptions gestating already before the arrival of refugees. Interviews, observation, data analysis and theoretical work have been focused on finding which could be the reasons hindering the integration of refugees into Estonians’ minds. Thus, our approach will be focused on Estonian society’s integration to the refugee situation, not in refugees’ integration to Estonia. The main obstacles for Estonians to integrate refugees into their conceptions of their country are (a) the lack of a clear picture of who refugees are, (b) the lack of experience in receiving immigration in general -and refugees in particular-, (c) a hesitating Government who does not act accordingly to the tempos of the situation, (d) a national mindset derived from a historical past stained with traumatic experience regarding people entering Estonia, and (e) an antiforeigner sentiment spread from the reasons mentioned above. If we asked “Are Estonians ready to integrate the refugee situation in the imaginary of their country?” then the answer would be “So far, no”.