Els models BPMN (Business Process Modeling and Notation), els quals permeten representar els processos de negoci d'una empresa, no resulten fàcils d'entendre per part d'aquelles persones no qualificades. En l'àmbit laboral, la majoria de treballadors no tenen els coneixements per entendre'ls. Això fa que es requereixi algú que expliqui el funcionament del negoci. A més, no sempre és possible tenir algú a qui preguntar un dubte, el que pot causa que un treballador no sàpiga que fer. La problemàtica dels BPMN també pot aplicar-se a treballadors que si entenen els models. Per exemple, un alt càrrec, que vulgui consultar un detall d'un determinat procés, pot perdre molt de temps buscant entre molts models per tal de trobar el que busca. L'objectiu general del projecte és crear una aplicació que transformi processos de negoci en assistents virtuals. Concretament, el projecte construeix un prototip fent ús de les tecnologies més punteres i avalua les tecnologies segons la flexibilitat del llenguatge obtinguda. En aquest context, la flexibilitat del llenguatge s'entén com a la diversitat del vocabulari, que pot utilitzar una persona, en referir-se a un mateix concepte. El prototip selecciona un model BPMN, el processa i genera frases de resposta. A més, genera frases amb significat similar, per tal d'augmentar la flexibilitat del llenguatge. Un cop acabat el processat, s'utilitza Dialogflow (una eina de modelatge d'assistents virtuals) per tal de construir l'assistent virtual. Finalment i durant una conversa amb l'assistent, s'utilitza un servidor per a emmagatzemar la informació pertinent. Tenint en compte el prototip construït, el projecte conclou que dialogflow és una bona eina pel que fa a la generació d'assistents virtuals a partir d'un model BPMN. Tot i això, si es vol aconseguir un bon resultat en la flexibilitat del llenguatge, s'ha de dedicar grans esforços en la generació de frases amb significat similar. El projecte conclou que es requereix més recerca per aconseguir una major flexibilitat en el llenguatge Business Process Modeling and Notation (BPMN) models, which allow you to represent the business processes of a company, are not easy to understand by those who are not qualified. In the workplace, most workers do not have the knowledge to understand them. This requires someone to explain how the business works. Also, it is not always possible to have someone to ask a question to, which can cause a worker to not know what to do. The problem of BPMNs can also be applied to workers who do understand the models. For example, a senior official, who wants to consult a detail of a certain process, may waste a lot of time searching among many models in order to find what he is looking for. The overall goal of the project is to create an application that transforms business processes into virtual assistants. Specifically, the project builds a prototype using the most advanced technologies and evaluates the technologies according to the flexibility of the language obtained. In this context, the flexibility of language is understood as the diversity of vocabulary, which a person can use, when referring to the same concept. The prototype selects a BPMN model, processes it, and generates response sentences. In addition, it generates sentences with similar meanings, in order to increase the flexibility of the language. Once the processing is complete, Dialogflow (a virtual assistant modeling tool) is used to build the virtual assistant. Finally, during a conversation with the wizard, a server is used to store the relevant information. Given the prototype built, the project concludes that dialogflow is a good tool for generating virtual assistants from a BPMN model. However, if you want to get a good result in language flexibility, you have to put a lot of effort into generating sentences with similar meaning. The project concludes that more research is required to achieve greater flexibility in language. Los modelos BPMN (Business Process Modeling and Notation), los cuales permiten representar los procesos de negocio de una empresa, no resultan fáciles de entender por parte de aquellas personas no cualificadas. En el ámbito laboral, la mayoría de trabajadores no tienen los conocimientos para entenderlos. Esto hace que se requiera alguien que explique el funcionamiento del negocio. Además, no siempre es posible tener a alguien a quien preguntar una duda, lo que puede causa que un trabajador no sepa que hacer. La problemática de los BPMN también puede aplicarse a trabajadores que si entienden los modelos. Por ejemplo, un alto cargo, que quiera consultar un detalle de un determinado proceso, puede perder mucho tiempo buscando entre muchos modelos a fin de encontrar lo que busca. El objetivo general del proyecto es crear una aplicación que transforme procesos de negocio en asistentes virtuales. Concretamente, el proyecto construye un prototipo en uso de las tecnologías más punteras y evalúa las tecnologías según la flexibilidad del lenguaje obtenida. En este contexto, la flexibilidad del lenguaje se entiende como la diversidad del vocabulario, que puede utilizar una persona, al referirse a un mismo concepto. El prototipo selecciona un modelo BPMN, lo procesa y genera frases de respuesta. Además, genera frases con significado similar, a fin de aumentar la flexibilidad del lenguaje. Una vez terminado el procesado, se utiliza Dialogflow (una herramienta de modelado de asistentes virtuales) para construir el asistente virtual. Finalmente y durante una conversación con el asistente, se utiliza un servidor para almacenar la información pertinente. Teniendo en cuenta el prototipo construido, el proyecto concluye que dialogflow es una buena herramienta en cuanto a la generación de asistentes virtuales a partir de un modelo BPMN. Sin embargo, si se quiere conseguir un buen resultado en la flexibilidad del lenguaje, se debe dedicar grandes esfuerzos en la generación de frases con significado similar. El proyecto concluye que se requiere de más investigación para conseguir una mayor flexibilidad en el lenguaje.