Search

Al llarg dels segles, el mar Mediterrani, font de recursos i d’intercanvis, ha vist com les societats que s’hi han establert desenvolupaven tècniques per aprofitar les seves riqueses. Alhora, ha estat escenari de continus enfrontaments derivats de la confluència de múltiples factors. La present tesi analitza la política, l’economia i la societat del litoral de la Corona d’Aragó en els segles XVI i XVII amb l’objectiu concret de conèixer l’aprofitament del mar, a partir d’un sistema de pesca: les almadraves. Sicília, Sardenya, València i Catalunya van protagonitzar un complex negoci, d’àmplies expectatives, enfocat a la pesca de la tonyina, que va significar millores tècniques, una nova visió de la vida al litoral, una lluita contra els perills del mar, però sobretot, un impuls econòmic. Les almadraves van contribuir a una organització social pròpia que unia aquests territoris amb uns interessos comuns, que els va portar a cooperar i a competir pels mercats. Totes aquestes relacions van proporcionar una millora en el desenvolupament del mar alhora que, sense saber-ho, constituïen un ric llegat cultural i lingüístic que, sobretot a les illes, constitueix una part important en el conjunt de la història marítima., En el transcurso de los siglos, el Mediterráneo, como fuente de recursos y de intercambios, ha visto como las sociedades que se establecieron en su litoral desarrollaron técnicas para aprovechar sus riquezas. Al mismo tiempo ha sido escenario de reiterados conflictos derivados de la confluencia de varios factores. La presente tesis analiza la política, la economía y la sociedad del litoral de la Corona de Aragón en los siglos XVI y XVII con el objetivo concreto de conocer el aprovechamiento del mar, a partir de un sistema de pesca: las almadrabas. Sicilia, Cerdeña, Valencia y Cataluña protagonizaron un complejo negocio, con amplias expectativas, que se centraba en la pesca del atún y que significó una notable evolución tecnológica, una nueva visión de la vida en el litoral, una lucha contra los peligros del mar, pero por encima de todo, un impulso económico. Las almadrabas han contribuido a estructurar una organización social propia que conectaba unos territorios con intereses comunes, que les llevó a cooperar y a competir por los mercados. Estas relaciones proporcionaron una mejora en el desarrollo del mar, al mismo tiempo que, sin saberlo, contribuyeron a enriquecer el legado cultural y lingüístico que, sobre todo en las islas, constituía una parte importante en el conjunto de la historia marítima., Over the centuries, Mediterranean Sea has been a strategic and resource site. So as to exploit its riches, large variety of techniques was developed. However, Mediterranean Sea also witnessed constant clashes during this period for its interest. This thesis analyzes the coast of the Crown of Aragon from its politics, economy and society, with a specific aim; acknowledge sea profit during sixteenth and seventeenth centuries, while a certain kind of tuna fishing called almadraba was applied. Sicily, Sardinia, Valencia and Catalonia took part in this broad business, which meant the need in technical improvements and a struggle against the dangers of the sea. But it especially promoted life near the coast and an economic boost. All these regions used to have in common a characteristic social organization according their interests, which led them to cooperate but also compete in the markets. It also meant culture and linguistics enrichment. All in all, this kind of trap fishery is a remarkable part in those islands maritime history.

Aquesta tesi consisteix en un estudi metòdic, científic i rigorós de les fortificacions (muralles de ciutats, campaments militars i torres de guaita) del Conventus Tarraconensis en el context de la infraestructura militar de l’Imperi Romà. Cronològicament s’han considerat cadascuna de les èpoques en les quals es divideix el domini romà d’Hispània: República (218-27 aC), Alt Imperi (27 aC-284 dC), Imperi Tardà (284-476), a més del final de l’Antiguitat Tardana (el regne visigòtic, 476-711). Geogràficament l’estudi es circumscriu a l’espai que ocupava el convent jurídic Tarraconense en època imperial, des dels Pirineus fins al riu Xúquer. S’han analitzat civitates, oppida, castra, castella i turres, prestant una especial atenció als recintes d’Aeso, Baetulo, Barcino, Dertosa, Emporiae, Gerunda, Iesso, Iluro, Olèrdola, Saguntum, Tarraco i Valentia., This thesis consist of a methodical, scientific and rigorous study of the fortifications (city walls, forts and watchtowers) of the Conventus Tarraconensis in the context of the military infrastructure of the Roman empire. Chronologically it has been considered each period of the Roman domain of Hispania: Republic (218-27 BC), Early Empire (27 BC-284 AD) Late Empire (284-476), in addition to the end of Late Antiquity (the Visigothic kingdom, 476-711). Geographically the study is limited to the space occupied by the juridical conventus of Tarraco in the imperial era, from the Pyrenees to the river Xúquer. We analyzed civitates, oppida, castra, castella and turres, paying special attention to the enclosures of Aeso, Baetulo, Barcino, Dertosa, Emporiae, Gerunda, Iesso, Iluro, Olèrdola, Saguntum, Tarraco and Valentia.

El Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona és una associació que es va crear el 1910 amb l'objectiu de promoure el turisme a Tarragona. Des dels seus orígens i fins a l'actualitat ha passat per diferents etapes històriques però sempre ha tengut cura d'organitzar tot un conjunt d'iniciatives destinades a fomentar la indústria turística. Per això ha editat un gran nombre de fulletons, cartells, guies o àlbums fotogràgics, materials tots ells que ha difós el nom i la imatge de Tarragona. La preocupació per unes infraestructures i uns transports que facilitassin els desplaçaments dels visitants també ha estat una línia de prioritat per al SIT. També ha organitzat un gran nombre de fires, exposicions i congressos encaminats a difondre el tema turístic. El patrimoni arqueològic, historicoartístic i natural han estats utilitzats per desenvolupar un turisme cultural. El foment de l'excursionisme, les festes i tradicionals locals ha estat una altre via de treball del SIT per aconseguir els seus objectius., The Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona is an association that was created in 1910 with the goal to promote the tourism in Tarragona. From its origins and until the present it has passed appened for different historical stages but always has cure of organizing a real set of initiatives destined to fostering the touristic industry. Because of that a great number of serials, posters, guides or fotografics albums, has edited materials all them that it has spread the name and the image of Tarragona. The worry from some infrastructures and some transports that facilitated the displacements of the visitors also has been a line of priority for the SIT. Also it has organized a great number of fairs, exhibitions, exposures and congresses directed to spread the touristic subject. The archeologic, historicartistic and natural patrimony they have been used to develop a cultural tourism. The promotion of the hiking, the parties and traditional premises has been one another way of work of the SIT to achieve its goals.

La siguiente investigación es una aproximación multidisciplinar aunque principalmente histórica a las relaciones establecidas entre las dos orillas mediterráneas durante el periodo comprendido entre 1995 y 2005. Dichas relaciones se enmarcan dentro del nuevo multilateralismo puesto en marcha tras el final del orden bipolar, el cual se caracterizó por nuevos fundamentos ideológicos y estratégicos. En efecto, el llamado Proceso de asociación euro-mediterráneo, iniciado en la Conferencia de Barcelona los días 27 y 28 de noviembre de 1995, iba más allá del principio de simple ayuda económica y se fundamentaba en la asociación, la cual iba a justificarse por una "lógica identitaria", de reivindicación de unos valores e historia compartidos por las sociedades euro-mediterráneas. El PEM obedecía además a una "lógica de intereses" que respondía a desafíos económicos, construcción de una zona de libre-comercio en el año 2010, y a nuevos desafíos estratégicos, o lo que se ha denominado también, la nueva dimensión mediterránea de la seguridad europea. La relevancia del tema de investigación está en el propio hecho histórico de la Declaración de Barcelona, la cual supuso sin duda un antes y un después en la forma de diseñar las políticas europeas hacia el Mediterráneo. En este sentido, la investigación tomará como ejes de análisis los principios que fundamentan esas nuevas relaciones establecidas con el Proceso de Barcelona. Así, el estudio, desde una perspectiva histórica, de los orígenes y de la formación de esa doble lógica que subyace en la iniciativa euro-mediterránea y que sin duda supondrán una ruptura con el periodo anterior. También, la introducción de nuevos conceptos como el desarrollo participativo y la importancia atribuida a la sociedad civil con el objetivo de conseguir "un área euro-mediterránea de prosperidad compartida, paz y estabilidad" (DB, 1995). Sin embargo, se prestará también especial atención a los viejos paradigmas que han seguido perviviendo dentro del PEM, y que han impedido el desarrollo favorable del Proceso. En este sentido, la primacía dada a los aspectos económicos y securitarios dentro de la cooperación así como la pervivencia de las asimetrías. También el fracaso al intentar aplicar algunos de los esquemas del modelo de integración europeo al ámbito mediterráneo. Con ello, la tercera parte de la investigación nos explica como esas variables ha influido en los resultados del PEM diez años después. Todas las voces parecen coincidir en afirmar hoy que el PEM se encuentra en una situación debilitada, y que su futuro es realmente incierto. Dentro de la nueva Política Europea de Vecindad, el PEM pierde progresivamente su especificidad, en especial, en lo que se refiere a su "multilateralidad". Sin embargo, a pesar de sus límites y obstáculos, el PEM debe ser considerado un proyecto moderno y todavía relevante para la región mediterránea si se rompe definitivamente con los viejos paradigmas que lo estancan y paralizan. Para superar la utopía de Barcelona se deben clarificar y establecer los mecanismos que van a utilizarse para convertir los compromisos potenciales en reales, y definir concretamente las acciones afín de que los objetivos iniciales se conviertan en resultados tangibles. En definitiva, su evolución positiva dependerá en buena medida de la voluntad política de todos los socios para llevar a cabo las reformas necesarias, y en la capacidad que tendrán para generar sinergias entre todas las iniciativas políticas lanzadas durante estos diez años, The following research is a multidisciplinary but basically, an historic approach to the relationships developed between both sides of the Mediterranean Sea during 1995-2005. In the framework of the new post-bipolar multilateralism, the Euro-Mediterranean Partnership, launched at the Conference of Barcelona, on 27th and 28th November 1995, is more than a financial aid initiative. In fact, the main value of the Barcelona Process is the principle of partnership; justified by an "identity logic" that means the reivindication of shared values and history among all Euro-Mediterranean societies. Furthermore, the EMP was also the result of a "logic of interest" relating to economic challenges: building a Euro-Mediterranean free trade area in 2010, and new strategic challenges relating to the new Mediterranean dimension of the European security. However, ten years after, the EMP has not arrived to the results attended and one of the reasons could be its internal contradiction between the new principles and the old strategies of cooperation., La recherche suivante est une approche multidisciplinaire mais principalement historique des relations établies entre les deux rives méditerranéennes pendant la période 1995-2005. Ces relations se sont développées dans le cadre du nouveau multilatéralisme mis en place après la disparition de l'ordre bipolaire, dont les principes idéologiques et stratégiques se sont renouvelés. En effet, le Processus d'association euro-méditerranén, initié à la Conférence de Barcelone, le 27 et 28 novembre 1995, va dépasser le principe de simple aide économique pour se baser dans le principe de partenariat qui va se justifier par une « logique identitaire », de revendication de valeurs et d'histoire partagés par les sociétés euro-méditerranénnes. De plus, le PEM fût aussi le résultat de une « logique d'intérêts » relative aux défis économiques, la construction d'une area de libre-échange avant l'année 2010, et aux défis stratégiques caractérisés par la nouvelle dimension stratégique de la sécurité européenne. Cependant, dix années après le Processus de Barcelone n'a pas donné les résultats attendus. Une des raisons principales serait la dichotomie existant dans le partenariat entre les nouveaux principes et les anciens modèles de coopération

La Tesi que aquí presentem pretén omplir un buit existent en els estudis sobre els capitells peninsulars d'aquesta cronologia, tradicionalment centrats en conjunts locals o regionals de peces. Aquest estudi, per contra, analitza els capitells peninsulars des d'un punt de vista global, tot intentant establir les diferències regionals més destacades, les influències externes més importants, fent una especial atenció a aquelles procedents del món bizantí i oriental, les influències que es produeixen entre diferents regions peninsulars, la importància exercida pels capitells que deriven dels models canònics romans i per aquells que deriven dels models bizantins, tot estudiant el tipus d'edifici per al qual foren destinats, i, finalment, l'anàlisi dels capitells de les esglésies que els últims anys s'han situat en el centre de la polèmica sobre la seva possible cronologia en època visigoda o mossàrab. No podíem afrontar aquest estudi sense tenir una especial cura del catàleg de peces, tot intentant reunir el màxim nombre de capitells - 890, molts dels quals romanen inèdits- per tal d'afrontar amb major precisió cadascun dels objectius plantejats. Un cop fet el catàleg hem dividit la península Ibèrica en vuit zones o regions, els capitells de les quals presenten algunes característiques en comú, i en primer lloc hem estudiat aquells conjunts que procedeixen d'edificis o zones arqueològiques conegudes -77 en total de les quals procedeixen 387 capitells. Aquest anàlisi ens ha de permetre afinar millor la seva cronologia i a la vegada obtenir valuoses dades respecte a l'ús de determinats tipus de capitells en determinats edificis. Finalment, s'estudien per separat aquells capitells dels quals no coneixem el seu context. A través d'aquest estudi hem observat com Hispània viu al marge de les principals produccions bizantines, doncs només hem comptabilitzat cinc importacions, si exceptuem aquells capitells de la zona de Barcelona que probablement arribaren en el s. XIII dC gràcies a la expansió aragonesa pel Mediterrani. No obstant, els tallers locals introduïren en les seves produccions nombrosos elements decoratius i estructurals d'origen bizantí, principalment a partir de la segona meitat del s. VI dC i VII dC. Aquest fenomen s'observa sobretot al sud peninsular, en algunes ciutats de la importància de Mérida, Còrdova i Toledo i en nombroses vil·les del centre peninsular, circumstància que ens parla del prestigi que aquestes produccions tingueren entre les classes més altes de la societat. També hem pogut observar com les influències procedents del nord d'Àfrica foren més freqüents a la meitat sud peninsular mentre que al nord-est hi predominaren aquelles procedents de França i al centre peninsular aquelles procedents de Toledo. També hem analitzat la recuperació que es produeix en algunes produccions del s. VI-VII dC dels models corintis canònics clàssics romans, principalment en aquelles construccions promogudes per la cort de Toledo, com la ciutat de Recópolis o l'església de San Juan de Baños Cerrato, o promogudes pel bisbe Fidel de Mérida, com l'església de Santa Eulàlia. Finalment, hem pogut determinar la cronologia mossàrab dels capitells d'algunes esglésies, com San Cebrián de Mazote, San Román de la Hornija o San Miguel de Escalada, que han aixecat tanta polèmica els últims anys., This Doctoral Thesis seeks to fill an existing hole in the work on the peninsular capitals of this chronology, traditionally centred in local or regional groups of pieces. This study analyses the peninsular capitals from a global point of view, trying to establish the most notable regional differences, the most important external influences, paying special attention to those coming from the Byzantine and Oriental World, the influences that take place among the different peninsular regions, the importance exercised by the capitals that stem from the Roman canonical models and those that stem from the Byzantine models, studying the building type for which they were destined. Finally, the analysis of the capitals of the churches that have been located in the centre of the controversy on their possible chronology in Visigothic or Mozarabic time in the last years. We could not tackle this study without having a special attention to the catalogue of pieces, trying to gather the maximum number of capitals 890, many of which remain unpublished to confront this way with more precision each one of the outlined objectives. Once made the catalogue, we have divided the Iberian Peninsula in eight areas or regions, the capitals of which show some characteristics in common, and we have studied those groups that come from buildings or well-known archaeological areas 77 in total, from which come 387 capitals. This analysis must allow us to tune its chronology better and at the same time to obtain valuable data about the use of certain types of capitals in certain buildings. Finally, those capitals of which we don't know their context are studied for separate. Through this study we have observed how Hispania lives in the margin of the main Byzantine manufactures, because we have only counted five imports. However, the local shops introduced in their manufactures many of ornamental and structural elements of Byzantine origin, mainly starting from the second half of the VI cent. AD and VII cent. AD. This phenomenon is mainly observed overalls in the peninsular south, in some cities of the importance of Mérida, Córdoba and Toledo and in many villages of the peninsular centre, circumstance that he tells us about the prestige that these manufactures had among the highest classes in that society. We have also been able to observe how the influences coming from the north of África were more frequent in the peninsular south, while in the northeast the manufactures coming from France prevail. It has also been analysed the recuperation that takes place in some manufactures of the VII cent. AD of the models Canonical Corinthian Roman Classics, mainly in those buildings promoted by the court of Toledo, like the city of Recópolis or the church of San Juan of Bathrooms Cerrato, or the ones promoted by the bishop Fidel from Mérida, like the church of Santa Eulalia. Finally, we have been able to fix the Mozarabic chronology of the capitals of some churches, like San Cebrián of Mazote, San Román of the Hornija or San Miguel of Escalade that have lifted so much polemic the last years.