Search

La depressió major té una elevada prevalença en la societat actual. Una intervenció precoç vers el coneixement i maneig dels símptomes és imprescindible per a un millor pronòstic, funcionament i qualitat de vida de les persones que la pateixen. L’evidencia científica ha demostrat l’eficàcia de la teràpia en línia (a través d’Internet) en la reducció de la simptomatologia depressiva lleu i moderada. L’objectiu principal de l’estudi, un assaig clínic controlat aleatoritzat, és avaluar l’efecte terapèutic d’una eina d’autoajuda guiada en línia inspirada en la teràpia cognitiu conductual. Un recurs amb elevat potencial per proporcionar suport psicològic inicial, sense llistes d’espera, a persones que pateixen depressió i són tractades, principalment, a l’atenció primària. La depresión mayor tiene una elevada prevalencia en la sociedad actual. Una intervención precoz en el conocimiento y manejo de los síntomas es imprescindible para un mejor pronóstico, funcionamiento y calidad de vida de las personas que la padecen. La evidencia científica ha demostrado la eficacia de la terapia en línea (a través de Internet) en la reducción de la sintomatología depresiva leve y moderada. El objetivo principal del estudio, un ensayo clínico controlado, es evaluar el efecto terapéutico de una herramienta de autoayuda guiada en línea inspirada en la terapia cognitivo conductual. Un recurso con elevado potencial para proporcionar apoyo psicológico inicial, sin listas de espera, a personas que padecen depresión y son tratadas, principalmente, en atención primaria. Major depression is one of the most prevalent mental illnesses in today´s society. An early intervention in the management of the symptoms is essential for a better prognosis, functioning and quality of life of the people who suffer the illness. Scientific evidence has shown the efficacy of internet-based therapy in reducing mild and moderate depressive symptoms. This study, a randomized controlled trial, aims to evaluate the therapeutic effect of a guided self-help online tool based on cognitive behavioural therapy. A healthcare resource which can provide initial psychological support -without waiting lists- to people with depression. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

Tant en el moment de diseñar com publicar aquest estudi, les metodologies utilitzades per estudiar el fenòmen de les Noves Substàncies Psicoactives (NPS) no han estat capaces de proporcionar dades fiables a temps per a la presa de decisions crítiques. Per aquest motiu, aquest estudi té com a objectiu omplir aquest persistent buit en el mapa d'evidència científica. per a fer-ho, s'ha desenvolupat una nova metodologia basada en les noves tecnologies, el reclutament d'una població sentinella de psiconautes i el seu empoderament per la producció quasi autònoma de coneixement científic. L'estudi s'ha dissenyat com a un seguiment online longitudinal amb ús de qüestionaris, forums i servei gratuït d'anàlisi de mostres de les substàncies consumides. D'aquesta manera es pretèn equilibrar la velocitat dels questionaris online aïllats amb la fiabilitat dels assaigs clínics. Usuaris compromesos de diferents comunitats virtuals es van reclutar i seguir per un periode total de 14 mesos. En aquest temps, els participants enviaven mostres de les substàncies que pretenien consumir i reportaven els seus efectes en cas de consumir-les. L'anàlisi de les substàncies gratuït s'oferia com a compensació a la participació. Durant la fase d'anàlisi de dades, es va decidir, post hoc, incorporar una revisió sistemàtica de la literatura previa de cada una de les substàncies identificades. De les 184 evaluacions de candidats, 17 particpants van completar tot el protocol de l'estudi. Aquests participants van reportar 64 consums de NPS sobre els que prèviament havien enviat correctament una mostra per a ser analitzada. Això va resultar en la identificació de 40 NPS diferents, de les quals 13 (32,5%) no havien estat mencionades previament en la literatura científica, d'acord amb la revisió realitzada. Unes altres 12 (30,0%) substàncies si s'havien identificat prèviament però sense reportar dades sobre els seus efectes subjectius en humans. A nivell d'adulteracíó, la majoria de substàncies (n=90; 93.8%) conteníen exclusivament allò que el participant esperava. Finalment, les dades obtenides sobre els efectes subjectius eren consistents amb els efectes coneguts al agregar-les per categories: estimulants, psicodèlics, dissociatius i depressors. Aquestes dades constitueixen una prova preliminar de la viabilitat i utilitat d'aquesta metodologia per a monitoritzar noves tendències en el mercat d'NPS i obtenir informació mínimament fiable i ràpida sobre els seus efectes subjectius. En el momento de diseño y publicación de este estudio, las metodologías utilizadas para estudiar el fenómeno de las nuevas sustancias psicoactivas (NPS) no han sido capaces de proporcionar datos a tiempo para informar decisiones críticas, y en el caso de proporcionarlos, éstos no contaban con suficiente validez científica. Por este motivo, este estudio tiene como objetivo cubrir este conocido vacío en el conocimiento científico. Para ello se ha desarrollado una nueva metodología basada en las nuevas tecnologías, el reclutamiento de una población centinela de psiconautas y su empoderamiento en la producción de conocimiento científico. Usando pues un diseño longitudinal con seguimiento online y comprovación por servicios de análisis de drogas, ese estudio pretende producir evidencia balanceando la la velocidad de la producida por enquestas y la fiabilidad de la producida por los ensayos clínicos. Se realizó reclutamiento secuencial de psiconautas en comunidades dónde ya había presencia de servicios de anàlisis de drogas, para realizar un seguimiento durante 14 meses de las NPS que consumían, tanto por su confirmación analitica en el laboratorio tras el envío de muesras por correo postal, cómo por el autoreporte de sus características y efectos usando cuestionarios online. El análisis de laboratorio gratuito se ofrecía cómo compensación a la participacón. Una revisión de la literatura para cada una de las sustancias identificadas se realizó post-hoc. A nivel de resultados, se realizaron 184 evaluaciones de candidatos, con 17 participantes acabando el protocolo en su totalidad. Los participantes reportaron 64 consumos de nuevas sustancias, sobre las que había confirmación analítica. Esto resultó en la identificación de 40 NPS distintas, de las cuales 13 (32,5%) no estaban previamente mencionadas en la literatura científica revisada en el estudio. Otras 12 sustancias (30,0%), estaban ya identificadas en la literatura, pero sin datos sobre sus efectos en humanos. A nivel de adulteración, la mayoría de las sustancias (n=90; 93.8%) contenían sólo lo que esperaba el participante, con una minoría adulteradas y/o sustituidas. Finalmente, los datos obtenidos sobre los efectos subjetivos de las sustancias reportadas y analizadas fueron consistentes con los efectos esperados al analizarlos agregados en las categorías de estimulantes, psicodélicos, disociativos y depresores. Como conclusión cabe destacar la viabilidad de esta nueva metodologia para generar los datos esperados, a pesar de las limitaciones en su interpretación. Los participantes cumplían las características de la población centinela objetivo y proporcionaron muestras de NPS para su análisis a la vez que reportaron en sus efectos subjetivos. Esto implica la importancia de usar este tipo de diseños para sacar datos precoces y fiables sobre nuevas tendencias en el mercado de las NPS y sus efectos subjetivos. Background: Current scientific methodologies have failed to provide enough reliable data regarding the use and effects of New Psychoactive Substances (NPS) in the timeframe when critical decisions must be made. Thus, this study aims to fill the current evidence gap using a new methodology to empower e-psychonauts to produce more reliable data than the obtained using online surveys, but with far less resources and time than data from randomized controlled trials. Methods: To do so, a longitudinal and observational study design has been adopted, recruiting e-psychonauts and following their NPS self-use for 14 months, allowing them to send samples of the NPS they intend to use for analytical confirmation of the expected substances. The drug checking services will be provided for free as compensation for their dedication in reporting how they use these substances and their subjective effects, using a series of structured questionnaires provided by the research team. A systematic literature review was performed for each identified substance. Results: From 184 screened candidates, 17 participants reported at least once on an analytically confirmed substance sample. A total of 64 confirmed reports were collected, identifying 40 different substances. From those, 13 (32.5%) had not been previously reported in the scientific literature, and 12 (30.0%) had been reported but without descriptions of their subjective effects. Most of the analyzed substances (n=90; 93.8%) contained what the user expected, with only 8 samples (8.3%) containing the expected substance and others and only 6 samples (6.3%) containing only other substances than the ones expected. Finally, the chosen measurements to assess the substances' subjective effects were consistent with previous literature when assessed by substance class. No individual analysis was made due to the small sample size for each substance. Conclusion: The feasibility of this methodology has been proven, despite some limitations that could be apparently addressed when replicated. The participants matched with the targeted population and were able to provide information about market trends not yet available through other methods, in addition, to providing information regarding the subjective effects of 25 substances without the previous description of their psychological effects.

De moment no s'ha traçat un vincle clar entre etiologia, fisiopatologia i processos biològics en l'esquizofrènia, i la seva relació amb símptomes conductuals o cognitius específics. No obstant això, tant el sistema serotoninèrgic com el cannabinoide s'han relacionat amb la fisiopatologia de l'esquizofrènia, i estudis en ratolins mostren que CB1R i 5-HT2AR formen heteròmers que s'expressen i són funcionalment actius, mediant específicament alteracions de la memòria induïdes per cànnabis. Un desafiament addicional en la investigació neuropsiquiàtrica deriva de la manca d'accés a teixit neurològic viable en subjectes vius. No obstant això, recentment, per la seva accessibilitat i composició cel·lular, el neuroepiteli olfactori (ON) s’ha posicionat com una eina prometedora per explorar els processos cel·lulars i moleculars subjacents als trastorns neuropsiquiàtrics. Així, en aquesta tesi vam pretendre estudiar les propietats cel·lulars, moleculars i electrofisiològiques de les cèl·lules de l'ON en subjectes control sans i consumidors de cànnabis, determinar l'expressió i funcionalitat dels heteròmers CB1-5-HT2A en cèl·lules de l'ON de controls sans i consumidors de cànnabis, avaluar la formació i funcionalitat dels heteròmers CB1-5-HT2A en l'ON de pacients esquizofrènics (consumidors i no consumidors de cànnabis), en comparació amb controls sans (consumidors i no consumidors de cànnabis), correlacionar l'expressió d'heteròmers CB1-5-HT2A amb variables d'ús de cànnabis, rendiment cognitiu, signes neurològics menors (NSS) i variables clíniques, i explorar els efectes in vitro del tractament antipsicòtic en cèl·lules de l'ON de controls sans i consumidors de cànnabis sobre la funcionalitat de heteròmers CB1-5-HT2A. Després d'una exfoliació exitosa, vam trobar que les cèl·lules ON de controls sans i consumidors de cànnabis expressen proteïnes associades amb marcadors neuronals i gens relacionats amb precursors neuronals. També trobem que l'ON dels subjectes de control sans i els consumidors de cànnabis mostra una diferenciació cel·lular i una funcionalitat de canal de sodi similars, i que els heteròmers funcionals CB1R-5-HT2AR s'expressen en l'ON de controls sans, consumidors de cànnabis i els pacients amb esquizofrènia, i que la formació de heteròmers CB1R-5-HT2AR esta augmentada en consumidors de cànnabis i pacients amb esquizofrènia, amb i sense antecedents de consum crònic de cànnabis. A més, reportem que hi ha una correlació significativa entre el consum de cànnabis i la formació d'heteròmers CB1R-5-HT2AR i una correlació significativa en la població general entre l'expressió dels heteròmers CB1R-5-HT2AR i l'atenció i NSS, tot el qual mostra que el heteromer CB1R-5-HT2AR és un biomarcador potencialment rellevant d'alteracions neurocognitives en una població formada per controls sans, consumidors de cànnabis i pacients amb esquizofrènia (consumidors i no consumidors de cànnabis) i destaca el paper potencial de l'ON com una eina per explorar biomarcadors de trastorns neuropsiquiàtrics. Curiosament, la signatura molecular dels heteròmers CB1R-5-HT2AR està alterada en pacients amb esquizofrènia, i aquest efecte sembla estar revertit per l'ús de cànnabis. A més, suggerim que el tractament amb clozapina, però no aripiprazol, pot induir alteracions en la funcionalitat de CB1R-5HT2AR a través de canvis en l'estructura quaternària de l’heteròmer, i el consum de cànnabis previndria aquests canvis. En conjunt, les nostres dades plantegen que el heteròmer CB1R-5-HT2AR podria ser un marcador molecular de la interacció entre la medicació antipsicòtica i el consum de cànnabis en l'esquizofrènia amb rellevància per al rendiment neurocognitiu. Futurs estudis hauran d'incloure dissenys longitudinals, altres grups diagnòstics i pacients lliures de tractament antipsicòtic. Por el momento no se ha trazado un vínculo claro entre etiología, fisiopatología y procesos biológicos en la esquizofrenia, y su relación con síntomas conductuales o cognitivos específicos. Sin embargo, tanto el sistema serotoninérgico como el cannabinoide se han relacionado con la fisiopatología de la esquizofrenia, y estudios en ratones muestran que CB1R y 5-HT2AR forman heterómeros que se expresan y son funcionalmente activos, mediando específicamente alteraciones de la memoria inducidas por cannabis. Un desafío adicional en la investigación neuropsiquiátrica deriva de la falta de acceso a tejido neurológico viable en sujetos vivos. Sin embargo, recientemente, debido a su accesibilidad y composición celular, el neuroepitelio olfatorio (ON) ha surgido como una herramienta prometedora para explorar los procesos celulares y moleculares subyacentes a los trastornos neuropsiquiátricos. Así, en esta tesis pretendimos estudiar las propiedades celulares, moleculares y electrofisiológicas de las células del ON en sujetos control sanos y consumidores de cannabis, determinar la expresión y funcionalidad de los heterómeros CB1-5-HT2A en células del ON de controles sanos y consumidores de cannabis, evaluar la formación y funcionalidad de los heterómeros CB1-5-HT2A en el ON de pacientes esquizofrénicos (consumidores y no consumidores de cannabis), en comparación con controles sanos (consumidores y no consumidores de cannabis), correlacionar la expresión de heterómeros CB1-5-HT2A con variables de uso de cannabis, rendimiento cognitivo, signos neurológicos menores (NSS) y variables clínicas, y explorar los efectos in vitro del tratamiento antipsicótico en células del ON de controles sanos y consumidores de cannabis sobre la funcionalidad de heterómeros CB1-5-HT2A. Después de una exfoliación exitosa, encontramos que las células ON de controles sanos y consumidores de cannabis expresan proteínas asociadas con marcadores neuronales y genes relacionados con precursores neuronales. También encontramos que el ON de los sujetos de control sanos y los consumidores de cannabis muestra una diferenciación celular y una funcionalidad del canal de sodio similares, y que los heterómeros funcionales CB1R-5-HT2AR se expresan en el ON de controles sanos, consumidores de cannabis y los pacientes con esquizofrenia, y que la formación de heterómeros CB1R-5-HT2AR esta aumentada en consumidores de cannabis y pacientes con esquizofrenia, con y sin antecedentes de consumo crónico de cannabis. Además, reportamos que existe una correlación significativa entre el consumo de cannabis y la formación de heterómeros CB1R-5-HT2AR y una correlación significativa en la población general entre la expresión de los heterómeros CB1R-5-HT2AR y la atención y NSS, todo lo cual muestra que el heterómero CB1R-5-HT2AR es un biomarcador potencialmente relevante de alteraciones neurocognitivas en una población formada por controles sanos, consumidores de cannabis y pacientes con esquizofrenia (consumidores y no consumidores de cannabis) y destaca el papel potencial del ON como una herramienta para explorar biomarcadores de trastornos neuropsiquiátricos. Curiosamente, encontramos que la firma molecular de los heterómeros CB1R-5-HT2AR está alterada en pacientes con esquizofrenia, y este efecto parece estar revertido por el uso de cannabis. Además, sugerimos que el tratamiento con clozapina, pero no aripiprazol, puede inducir alteraciones en la funcionalidad de CB1R-5HT2AR a través de cambios en la estructura cuaternaria del heterómero, y el consumo de cannabis prevendría estos cambios. En conjunto, nuestros datos plantean que el heterómero CB1R-5-HT2AR podría ser un marcador molecular de la interacción entre la medicación antipsicótica y el consumo de cannabis en la esquizofrenia con relevancia para el rendimiento neurocognitivo. Futuros estudios deberán incluir diseños longitudinales, otros grupos diagnosticos y pacientes libres de tratamiento antipsicótico. A clear link between etiology, pathophysiology and biological processes in schizophrenia, and its relation to specific behavioral or cognitive symptoms, remains largely to be traced. However, both the serotoninergic and the cannabinoid system have been related to the pathophysiology of schizophrenia, and studies in mice show that CB1R and 5-HT2AR form heteromers that are expressed and functionally active in the brain, where they specifically mediate the memory impairment induced by cannabis. An additional challenge in neuropsychiatric research derives from the lack of access to viable in vivo neurological tissue. However, recently, due to its accessibility and cellular composition, the olfactory neuroepithelium (ON) has emerged as a promising tool to explore the cellular and molecular processes underlying neuropsychiatric disorders. Thus, in this thesis we aimed to study the cellular, molecular, and electrophysiological properties of olfactory neuroepithelial cells in healthy control subjects and cannabis users, determine the expression and functionality of CB1-5-HT2A heteromers in olfactory neuroepithelium cells of healthy controls and cannabis users, evaluate the formation and functionality of CB1-5-HT2A heteromers in the olfactory neuroepithelium of schizophrenic patients (cannabis users and non-cannabis users), as compared to healthy controls (cannabis users and non-cannabis users), correlate the expression of CB1-5-HT2A heteromers with features related to the use of cannabis, cognitive performance, neurological soft signs, and clinical variables, and explore the in vitro effects of antipsychotic treatment in olfactory neuroepithelium cells from healthy controls and chronic cannabis users on the functionality of CB1-5-HT2A heteromers. After successful non-invasive exfoliation, we found that ON cells of healthy control subjects and cannabis users express proteins associated with neuronal markers and genes related to neuronal precursors. We also found that the ON of healthy control subjects and cannabis users show similar cell differentiation and sodium channel functionality, and that functional CB1R-5-HT2AR heteromers are expressed in the ON of healthy controls, cannabis users and schizophrenia patients, and that CB1R-5-HT2AR heteromer formation is increased in cannabis users and schizophrenia patients, with and without a history of chronic cannabis use. Additionally, we report that a significant link exists between cannabis use and the formation of CB1R-5-HT2AR heteromers and a significant correlation occurs in the general population between the expression of CB1R-5-HT2AR heteromers and attention and NSS, all of which shows that the CB1R-5-HT2AR heteromer is a potentially relevant biomarker of neurocognitive alterations in a population consisting of healthy controls, cannabis users and schizophrenia patients (cannabis and non-cannabis users) and highlights the potential role of the ON as a tool to explore biomarkers of neuropsychiatric disorders. Interestingly, we found that the molecular signature of CB1R-5-HT2AR heteromers is altered in schizophrenia patients, and this effect is prevented by cannabis use and suggest that treatment with clozapine, but not aripiprazole, may induce alterations in the functionality of CB1R-5HT2AR heteromers through changes in the quaternary structure of the heteromer, and cannabis use prevents these changes. Taken together, our data put forward that the CB1R-5-HT2AR heteromer could be a molecular marker of the interaction between antipsychotic medication and cannabis use in schizophrenia with relevance for neurocognitive performance. Nonetheless, our design was cross-sectional, so it is unknown if results may change over time. Other neuropsychiatric control groups would have been needed to elucidate the diagnostic specificity of our findings. Lastly, future studies will need to include subjects free of antipsychotic treatment. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

En la present tesi s'analitzen diversos aspectes relacionats amb la valoració personal que realitza de l'pacient hospitalitzat en unitats d'aguts de psiquiatria com són l'autoestima, estigma interioritzat, la resistència a l'estigma i la valoració de l'experiència de l'hospitalització i està situat en un moment crucial de el procés de recuperació de l'pacient com és l'alta hospitalària. Objectiu general: Estudiar la relació que hi ha entre l'autoestima, l'estigma interioritzat, resistència a l'estigma i la valoració de l'experiència de l'pacient a l'alta de les unitats d'aguts de psiquiatria hospitalària. Per poder dur a terme aquesta investigació ens plantegem la realització de dos estudis on els objectius van ser: Estudi 1: Validar un instrument fiable i vàlid que permeti mesurar l'experiència de l'pacient durant l'ingrés hospitalari en les unitats d'aguts de psiquiatria. Estudi 2: Analitzar l'autoestima, l'estigma interioritzat, la resistència a l'estigma i l'experiència de l'ingrés hospitalari a l'alta, en pacients que han ingressat en unitats d'aguts de psiquiatria. En el primer estudi es va realitzar una adaptació trans-cultural d'una escala francesa, Satispsy 22, que mesura la satisfacció de l'pacient ingressat en sales d'aguts de psiquiatria. Així mateix, duem a terme un estudi de les propietats mètriques de l'escala tant de la seva fiabilitat com de la seva validesa inclòs una anàlisi factorial confirmatori. En el segon estudi es va realitzar una anàlisi descriptiva de la mostra (n = 311) així com una anàlisi de regressió logística, anàlisi de correlacions i anàlisi de la variància entre les variables d'estudi. Els resultats del primer estudi van mostrar una escala en espanyol Satispsy-22-I amb bones propietats mètriques, equivalents a la versió original. Els resultar-de el segon estudi van revelar, entre altres, que l'autoestima correlaciona negativament amb l'estigma interioritzat i positivament amb la resistència a l'estigma. També va mostrar que aquells que van puntuar amb baixa autoestima també puntuaren pitjor a la valoració de l'experiència de l'ingrés. Com a conclusions podem dir que, la versió espanyola de Satispsy-22 (Satispsy-22-E) es pot descriure com una eina vàlida, amb bones propietats psicomètriques, per avaluar la satisfacció de l'pacient en sales d'hospitalització de psiquiatria aguda. Els resultats de l'escala van mostrar que la preocupació dels pacients en relació a l'experiència de l'ingrés hospitalari es centra en les dimensions ""Sentiments durant la Hospitalització"" i ""Activitats"". Així mateix, aquells pacients que van presentar baixa autoestima també van mostrar puntuacions més baixes en satisfacció. Addicionalment, els resultats també van mostrar que la satisfacció no actua com una variable predictora de l'autoestima. Vam comprovar que els pacients amb baixa autoestima a l'alta presentaven nivells més alts d'estigma interioritzat i més baixos de resistència a l'estigma. Igualment, l'estigma interioritzat, l'alienació, l'auto-assignació d'estereotips i la resistència a l'estigma van mostrar capacitat predictiva de l'autoestima. En la presente tesis se analizan diversos aspectos relacionados con la valoración personal que realiza del paciente hospitalizado en unidades de agudos de psiquiatría como son la autoestima, estigma interiorizado, la resistencia al estigma y la valoración de la experiencia de la hospitalización y está situado en un momento crucial del proceso de recuperación del paciente como es el alta hospitalaria. Objetivo general: Estudiar la relación que existe entre la autoestima, el estigma interiorizado, resistencia al estigma y la valoración de la experiencia del paciente al alta de las unidades de agudos de psiquiatría hospitalaria. Para poder llevar a cabo esta investigación nos planteamos la realización de dos estudios donde los objetivos fueron: Estudio 1: Validar un instrumento fiable y válido que permita medir la experiencia del paciente durante el ingreso hospitalario en las unidades de agudos de psiquiatría. Estudio 2: Analizar la autoestima, el estigma interiorizado, la resistencia al estigma y la experiencia del ingreso hospitalario al alta, en pacientes que han ingresado en unidades de agudos de psiquiatría. En el primer estudio se realizó una adaptación trans-cultural de una escala francesa, Satispsy 22, que mide la satisfacción del paciente ingresado en salas de agudos de psiquiatría. Así mismo, llevamos a cabo un estudio de las propiedades métricas de la escala tanto de su fiabilidad como de su validez incluido un análisis factorial confirmatorio. En el segundo estudio se realizó un análisis descriptivo de la muestra (n = 311) así como un análisis de regresión logistica, análisis de correlaciones y análisis de la varianza entre las variables de estudio. Los resultados del primer estudio mostraron una escala en español Satispsy-22-E con buenas propiedades métricas , equivalentes a la versión original. Los resultaros del segundo estudio revelaron, entre otros, que la autoestima correlaciona negativamente con el estigma interiorizado y positivamente con la resistencia al estigma. También mostró que aquellos que puntuaron con baja autoestima también puntuaren peor en la valoración de la experiencia del ingreso. Como conclusiones podemos decir que, la versión española de Satispsy-22 (Satispsy-22-E) puede describirse como una herramienta válida, con buenas propiedades psicométricas, para evaluar la satisfacción del paciente en salas de hospitalización de psiquiatría aguda. Los resultados de la escala mostraron que la preocupación de los pacientes en relación a la experiencia del ingreso hospitalario se centra en las dimensiones “Sentimientos durante la Hospitalización” y “Actividades”. Asímismo, aquellos pacientes que presentaron baja autoestima también mostraron puntuaciones más bajas en satisfacción. Adicionalmente, los resultados también mostraron que la satisfacción no actúa como una variable predictora de la autoestima. Comprobamos que los pacientes con baja autoestima al alta presentaban niveles más altos de estigma interiorizado y más bajos de resistencia al estigma. Igualmente, el estigma interiorizado, la alienación, la auto-asignación de estereotipos y la resistencia al estigma mostraron capacidad predictiva de la autoestima. In this thesis, various aspects related to the personal assessment carried out by the hospitalized patient in acute psychiatric units are analyzed, such as self-esteem, internalized stigma, resistance to stigma and the assessment of the hospitalization experience and is located in a crucial moment in the patient's recovery process, such as discharge from the hospital. Objective: To study the relationship between self-esteem, internalized stigma, resistance to stigma, and the assessment of the patient's experience at discharge from acute hospital psychiatric units. In order to carry out this research, we planned to carry out two studies where the objectives were: Study 1: Validate a reliable and valid instrument that allows the measurement of the patient's experience during hospital admission in acute psychiatric units. Study 2: To analyze self-esteem, internalized stigma, resistance to stigma and the experience of hospital admission at discharge, in patients who have been admitted to acute psychiatric units. In the first study, a cross-cultural adaptation of a French scale, Satispsy 22, was carried out, which measures the satisfaction of patients admitted to acute psychiatric wards. Likewise, we carried out a study of the metric properties of the scale, both its reliability and its validity, including a confirmatory factor analysis. In the second study, a descriptive analysis of the sample (n = 311) was performed, as well as a logistic regression analysis, correlation analysis, and analysis of variance between the study variables. The results of the first study showed a Satispsy-22-E scale in Spanish with good metric properties, equivalent to the original version. The results of the second study revealed, among others, that self-esteem correlates negatively with internalized stigma and positively with resistance to stigma. It also showed that those who scored with low self-esteem also scored worse in the assessment of the admission experience. As conclusions we can say that the Spanish version of Satispsy-22 (Satispsy-22-E) can be described as a valid tool, with good psychometric properties, to assess patient satisfaction in acute psychiatric hospital wards. The results of the scale showed that the concern of patients in relation to the experience of hospital admission is centered on the dimensions ""Feelings during Hospitalization"" and ""Activities"". Likewise, those patients who presented low self-esteem also showed lower satisfaction scores. Additionally, the results also showed that satisfaction does not act as a predictor of self-esteem. We found that patients with low self-esteem at discharge had higher levels of internalized stigma and lower levels of resistance to stigma. Likewise, internalized stigma, alienation, self-assignment of stereotypes and resistance to stigma showed predictive capacity for self-esteem. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

Presentació: La degeneració frontotemporal (DFT) ocupa el segon lloc després de la Malaltia d’Alzheimer (EA) en la prevalença de malalties neurodegeneratives en menors de 65 anys. La gravetat de les alteracions clíniques, el deteriorament progressiu, la llarga durada de la malaltia i la manca d’intervencions terapèutiques efectives, genera seriosos i diversos impactes. Aquesta tesi i els cinc estudis que la conformen es van desenvolupar seguint el curs o història de la malaltia, al voltant d’un aspecte cabdal en la DFT: els símptomes neuropsiquiàtrics (SNP) emfatitzant en els seus correlats neurals, clínics, cognitius generals i de cognició social i el seu impacte cognitiu, funcional i clínic en diferents etapes de la malaltia. Objectiu general: Estudiar la relació entre els SNP, la presentació clínica, el funcionament cognitiu general, de cognició social i els patrons d’atròfia cerebral en pacients amb DFT en diferents moments de el curs de malaltia. Hipòtesi general: Els SNP a la DFT determinen el patró d’atròfia cerebral, neural, cognitiu, de cognició social i clínic en diferents etapes de la DFT. Metodologia: Aquesta tesi compendia cinc estudis (publicats), els objectius de cada un van determinar la metodologia particular, amb cinc dissenys diferents. Resultats: Reconeixent el paper dels SNP en el diagnòstic, seguiment i progressió de l’trastorn neurocognitiu (TN) es resumeixen els resultats principals: En pacients colombians el tipus i freqüència de les SNP o és similar a la descrita en la literatura, Aquestes troballes ressalten la necessitat d’una indagació sistemàtica en la valoració per la presència de SNP. Dos tipus de SNP incloent la depressió i queixa subjectiva de memòria vinculats a la hipertensió arterial, constitueixen factors de risc per al deteriorament neurocognitiu en persones grans. Particularment els símptomes depressius semblen ser un predictor de desenvolupament de deteriorament cognoscitiu en presència d’hipertensió arterial. La presència d’apatia i desinhibició en l’inici i en l’evolució de la degeneració frontotemporal variant comportamental (DFTvc) determinen patrons neurocognitius i clínics diferencials en aquesta condició Els pacients amb DFTvc presenten exacerbació de dos tipus d’emocions socials-morals incloent l’enveja i el Shadenfreude. Aquesta exacerbació constitueix una empremta distintiva de la DFTvc. La presència de diferents tipus de SNP durant etapes primerenques de la malaltia en pacients amb DFT i EA, prediu la progressió cognitiva i funcional diferenciada i singular en cada tipus de TN. Conclusions: Vam aconseguir avançar en el coneixement de les malalties neurodegeneratives, específicament en DFT i EA (patró de referència d’aquests trastorns), ressaltant la funció decisiva dels SNP durant tota la història de la malaltia, sustentada en els seus correlats clínics, cognitius i de neuroimatge estructural. Cal identificar des d’etapes primerenques dels SNP, ja que aquesta identificació pot ajudar a predir i tipificar el curs de la malaltia. Igualment, alguns dels SNP durant les primeres etapes de DFT i EA, pronostiquen el deteriorament cognitiu d’aquests pacients. D’aquí la utilitat d’una subdivisió clínica de la DFT basada en els SNP, i la importància de la seva identificació i seguiment longitudinal. Noves opcions de recerca poden trobar-se a l’avaluar de manera sistemàtica els SNP en altres condicions neurodegeneratives. Presentación: La degeneración frontotemporal (DFT) ocupa el segundo lugar después de la Enfermedad de Alzheimer (EA) en la prevalencia de enfermedades neurodegenerativas en menores de 65 años. La gravedad de las alteraciones clínicas, el deterioro progresivo, la larga duración de la enfermedad y la carencia de intervenciones terapéuticas efectivas, genera serios y diversos impactos. Esta tesis y los cinco estudios que la conforman se desarrollaron siguiendo el curso o historia de la enfermedad, en torno a un aspecto primordial en la DFT: los síntomas neuropsiquiátricos (SNP) enfatizando en sus correlatos neurales, clínicos, cognitivos generales y de cognición social y su impacto cognitivo, funcional y clínico en distintas etapas de la enfermedad. Objetivo general: Estudiar la relación entre los SNP, la presentación clínica, el funcionamiento cognitivo general, de cognición social y los patrones de atrofia cerebral en pacientes con DFT en distintos momentos del curso de enfermedad. Hipótesis general: Los SNP en la DFT determinan el patrón de atrofia cerebral, neural, cognitivo, de cognición social y clínico en distintas etapas de la DFT. Metodología: Esta tesis compendia cinco estudios (publicados), los objetivos de cada uno determinaron la metodología particular, con cinco diseños distintos. Resultados: Reconociendo el papel de los SNP en el diagnóstico, seguimiento y progresión del trastorno neurocognitivo (TN) se resumen los resultados principales: En pacientes colombianos el tipo y frecuencia de las SNP o es similar a la descrita en la literatura, Estos hallazgos resaltan la necesidad de una indagación sistemática en la valoración por la presencia de SNP. Dos tipos de SNP incluyendo la depresión y queja subjetiva de memoria vinculados a la hipertensión arterial, constituyen factores de riesgo para el deterioro neurocognitivo en personas mayores. Particularmente los síntomas depresivos parecen ser un predictor de desarrollo de deterioro cognoscitivo en presencia de hipertensión arterial. La presencia de apatía y desinhibición en el inicio y en la evolución de la degeneración frontotemporal variante comportamental (DFTvc) determinan patrones neurocognitivos y clínicos diferenciales en esta condición Los pacientes con DFTvc presentan exacerbación de dos tipos de emociones sociales-morales incluyendo la envidia y el Shadenfreude. Esta exacerbación constituye una impronta distintiva de la DFTvc. La presencia de distintos tipos de SNP durante etapas tempranas de la enfermedad en pacientes con DFT y EA, predice la progresión cognitiva y funcional diferenciada y particular en cada tipo de TN. Conclusiones: Logramos avanzar en el conocimiento de las enfermedades neurodegenerativas, específicamente en DFT y EA (patrón de referencia de estos trastornos), resaltando la función decisiva de los SNP durante toda la historia de la enfermedad, sustentada en sus correlatos clínicos, cognitivos y de neuroimagen estructural. Es necesario identificar desde etapas tempranas los SNP, pues dicha identificación puede ayudar a predecir y tipificar el curso de la enfermedad. Igualmente, algunos de los SNP durante las primeras etapas de DFT y EA, pronostican el deterioro cognitivo de esos pacientes. De aquí la utilidad de una subdivisión clínica de la DFT basada en los SNP, y la importancia de su identificación y seguimiento longitudinal. Nuevas opciones de investigación pueden encontrarse al evaluar de manera sistemática los SNP en otras condiciones neurodegenerativas Introduction: Frontal Temporal Degeneration (FTD) is the second most prevalent neuro degenerative disease, following Alzheimer’s (AD), in patients under 65 years of age. FTD has a serious impact in healthcare as it is a long-standing disease with severe progressive clinical changes and with a lack of effective interventions. This thesis and the five studies that make part of it, were centered on the study of Neuro Psychiatric Symptoms (NPS). These play a major role in the natural history of the disease. We emphasized in neural damage and its clinical correlation, general and social cognitive impairment as well as the cognitive, functional and clinical impact in the different stages of this disease. Objective: To study the relationship between NPS, clinical presentation, general cognitive function, social performance and brain atrophy patterns among patients with FTD during different stages of the disease. Hypothesis: NPS in FTD determine patterns of brain atrophy, neural, cognitive, social and clinical findings in different stages of FTD. Methods: This thesis sums the results of five published studies each one with its own specific objectives and unique design. Results: Recognizing the role of NPS is crucial in the diagnosis, follow up and progression of neurocognitive disorders (ND). Our findings in Colombian patients, regarding the type and frequency of symptoms, is similar to those described in other studies. These highlights the need for a thorough systematic inquiry for the presence of NPS. Depression and subjective memory complaints associated with hypertension are two important risk factors for neuro cognitive deterioration in elderly patients. The presence of apathy and disinhibition in early stages and during the progression of behavioral variant frontotemporal degeneration (bvFTD) suggest differential neuro cognitive and clinical patterns. Patients with bvFTD show exacerbation in two types of moral/social emotions: envy and Shadenfreude. Such exacerbation is a distinctive trait of bvFTD. The presence of different types of NPS in early stages of FTD and AD predicts a differential and specific progression of the cognitive and functional impairment in each type of ND. Conclusions: Identifying the importance of NPS through the natural history of neurodegenerative diseases, helped us advance in the knowledge of such conditions. We identified solid clinical, imaging and cognitive correlations. It is mandatory to identify NPS at early stages in order to predict and specify the course of the disease. Such identification aids in the prognosis of cognitive progressive impairment in these patients. Thus, having a clinical subdivision of FTD based on NPS is extremely useful. Systematic evaluation of NPS may open new research pathways in other neurodegenerative conditions. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

L’ objectiu principal d’aquesta investigació és valorar eficàcia i tolerància de l’estimulació cerebral profona (DBS) com a tractament en pacients amb anorèxia nerviosa (AN) crònica, severa i refractària. Com a objectius secundaris avaluar la relació entre variables clíniques i radiològiques amb l’eficàcia de la DBS. S’inclouen a 8 pacients amb AN, severa, crònica i refractària que són sotmesos a DBS al cíngol subgeniculat (CSG) (4 pacients) i en el nucli accumbens (Nacc) (4 pacients) segons característiques clíniques (comorbiditat i tipus d’AN ). Es realitza seguiment durant 1 any des de l’inici d’activació de l’DBS, amb avaluació mensual (pes, escales psicomètriques, qualitat de vida). Preoperatòriament i als 6 mesos es realitza avaluació neuropsicològica i ressonància magnètica (RM) amb imatge de difusió de tensors (DTI). La variable principal és l’IMC. Als 6 mesos, els pacients que compleixen criteris de resposta passen a la fase de doble cec i creuat, on el sistema de DBS roman ences (3 mesos) / apagat (3 mesos) o al revés fins a finalitzar l’any de seguiment. Els criteris de resposta són: A) un augment mínim de el 10% de l’IMC respecte a l’IMC mitjà dels 3 últims mesos a la cirurgia, B) en pacients amb tractament intensiu en els mesos previs a la cirurgia, un augment del 10% del IMC mitjà sense tractament intensiu en l’any previ a la cirurgia, C) en pacients amb corba descendent de pes en els darrers anys, aconseguir mantenir l’IMC previ a la cirurgia. Dels 8 pacients, 4 van mostrar criteris de resposta (50%). En 3 dels 8 pacients va haver complicacions (37,5%), totes elles cutànies (decúbit de la pròtesi, dehiscència de sutura, infecció). Tots els pacients van millorar en gran part de les puntuacions psicomètriques i de qualitat de vida independentment de l’evolució ponderal. L’anàlisi estadística no mostra diferències estadísticament significatives entre les variables estudiades i el tipus de resposta a la DBS. No obstant , determinades variables van resultar més freqüents en els pacients amb resposta a la DBS; estimulació en CSG, AN tipus restrictiva, baixa comorbiditat mental associada, sent la predominant de l’eix afectiu, alta capacitat d’adherència a un tractament intensiu, puntuació baixa / moderada en Harm Avoidance i en l’escala de Cornell. L’anàlisi de DTI mostra alteració de la integritat de substància blanca en múltiples fas, però no evidencia una correlació amb el tipus de resposta a la DBS. La selecció de la diana de DBS s’ha realitzat en funció de la comorbiditat associada i / o tipus d’AN. Es desconeix doncs el pes individual de cadascuna d’aquestes variables en l’associació amb major probabilitat de resposta. Concloem que la DBS pot ser una tècnica eficaç en alguns pacients amb AN severa, crònica i refractària .És una tècnica segura però amb major probabilitat de complicacions cutànies. El objetivo principal de esta investigación es valorar eficacia y tolerancia de la estimulación cerebral profunda (DBS) como tratamiento en pacientes con anorexia nerviosa(AN) crónica, severa y refractaria . Como objetivos secundarios evaluar la relación entre variables clínicas y radiológicas con la eficacia de la DBS. Se incluyen a 8 pacientes con AN, severa, crónica y refractaria que son sometidos a DBS en el cíngulo subgeniculado (CSG )( 4 pacientes) y en el núcleo accumbens( Nacc) ( 4 pacientes) según características clínicas (comorbilidad y tipo de AN). Se realiza seguimiento durante 1 año desde el inicio de activación del DBS , con evaluación mensual ( peso, escalas psicométricas , calidad de vida). Preoperatoriamente y a los 6 meses se realiza evaluación neuropsicológica y resonancia magnética (RM) con imagen de difusión de tensores(DTI). La variable principal es el IMC. A los 6 meses ,los pacientes que cumplen criterios de respuesta pasan a la fase de doble ciego y cruzado, donde el sistema de DBS permanece encendido (3 meses) /apagado ( 3 meses) o a la inversa hasta finalizar el año de seguimiento. Los criterios de respuesta son: A)un aumento mínimo del 10 % del IMC respecto al IMC medio de los 3 últimos meses a la cirugía ,B)en pacientes con tratamiento intensivo en los meses previos a la cirugía, un aumento del 10 % del IMC medio sin tratamiento intensivo en el año previo a la cirugía, C) en pacientes con curva descendente de peso en los últimos años, conseguir mantener el IMC previo a la cirugía . De los 8 pacientes, 4 mostraron criterios de respuesta (50%) . En 3 de los 8 pacientes hubo complicaciones (37,5%), todas ellas cutáneas (decúbito de la prótesis,deshicencia de sutura, infección ). Todos los pacientes mejoraron en gran parte de las puntuaciones psicométricas y de calidad de vida independientemente de la evolución ponderal. El análisis estadístico no muestra diferencias estadísticamente significativas entre las variables estudiadas y el tipo de respuesta a la DBS. Sin embargo, determinadas variables resultaron más frecuentes en los pacientes con respuesta a la DBS; estimulación en CSG, AN tipo restrictiva, baja comorbilidad mental asociada, siendo la predominante del eje afectivo, alta capacidad de adherencia a un tratamiento intensivo, puntuación baja/moderada en Harm Avoidance y en la escala de Cornell . El análisis de DTI muestra alteración de la integridad de sustancia blanca en múltiples haces , pero no evidencia una correlación con el tipo de respuesta del paciente a la DBS . La selección de la diana de DBS se ha realizado en función de la comorbilidad asociada y/o tipo de AN. Se desconoce pues el peso individual de cada una de estas variables en la asociación con mayor probabilidad de respuesta. Concluimos que la DBS puede ser una técnica eficaz en algunos pacientes con AN severa, crónica y refractaria .Es una técnica segura pero con mayor probabilidad de complicaciones cutáneas . The main objective of this research is to assess the efficacy and tolerance of deep brain stimulation (DBS) as a treatment in patients with chronic, severe and refractory anorexia nervosa (AN). As secondary objectives, to evaluate the relationship between clinical and radiological variables with the efficacy of DBS. Eight patients with severe, chronic and refractory AN who undergo DBS in the subgenual cingulate (CSG) (4 patients) and in the nucleus accumbens (Nacc) (4 patients) are included according to clinical characteristics (comorbidity and type of AN ). Follow-up is carried out for 1 year from the start of DBS activation, with monthly evaluation (weight, psychometric scales, quality of life). Preoperatively and at 6 months, neuropsychological evaluation and magnetic resonance imaging (MRI) with tension diffusion imaging (DTI) are performed. The main variable is BMI. At 6 months, patients who meet response criteria enter the double-blind and crossover phase, where the DBS system remains on (3 months) / off (3 months) or vice versa until the end of the follow-up year. The response criteria are: A) a minimum 10% increase in BMI compared to the average BMI of the last 3 months after surgery, B) in patients with intensive treatment in the months prior to surgery, a 10% increase in Average BMI without intensive treatment in the year prior to surgery, C) in patients with a descending weight curve in recent years, manage to maintain BMI prior to surgery. Of the 8 patients, 4 showed response criteria (50%). In 3 of the 8 patients there were complications (37.5%), all of them cutaneous (decubitus of the prosthesis, de-banding of the suture, infection). All the patients improved to a great extent in the psychometric scores and quality of life regardless of the weight evolution. Statistical analysis does not show statistically significant differences between the variables studied and the type of response to DBS. However, certain variables were more frequent in patients with a response to DBS; CSG stimulation, restrictive type AN, low associated mental comorbidity, being the predominant affective axis, high ability to adhere to intensive treatment, low / moderate score on Harm Avoidance and on the Cornell scale. DTI analysis shows altered white matter integrity in multiple beams, but does not show a correlation with the type of patient response to DBS. The selection of the DBS target was made based on the associated comorbidity and / or type of AN. The individual weight of each of these variables in the association with the highest probability of response is therefore unknown. We conclude that DBS can be an effective technique in some patients with severe, chronic and refractory AN. It is a safe technique but with a greater probability of skin complications. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

A la Unió Europea, entre el 0,2 i el 2,6% de la població té un diagnòstic de trastorn psicòtic. Malgrat els avenços en el tractament farmacològic, al voltant del 40% de les persones amb diagnòstic d’esquizofrènia és resistent al trastorn. Aquesta condició clínica severa és coneguda com Esquizofrènia Resistent al Tractament (ERT). A dia d’avui, segueix sent tot un desafiament la recuperació clínica i funcional de les persones amb diagnòstic d’ERT. En conseqüència, aquest trastorn comporta elevats costos sanitaris i un augment creixent de la càrrega a l’entorn del pacient. Donada la situació actual, cal dissenyar noves fórmules de tractament. La incorporació de la tecnologia digital a l’àrea de la salut mental ofereix possibilitats reals de canvi. La seva metodologia, basada en situar l’usuari en el centre, permet una participació més activa des de les primeres etapes del disseny d’una solució digital. D’aquesta manera, es fomenta la implicació i l’acceptabilitat de l’usuari des del primer moment i es facilita que el resultat final respongui a les necessitats de la població objectiu. En el cas concret de l’esquizofrènia, les intervencions basades en tecnologia digital han demostrat potencial per augmentar l’adherència al tractament i reduir la intensitat dels símptomes. Però, malgrat les prometedores troballes, encara no s’han realitzat estudis en persones amb ERT. En aquesta tesi es presenten els resultats de l’estudi de viabilitat del projecte europeu m-RESIST, l’objectiu del qual era avaluar la viabilitat, acceptabilitat, usabilitat i satisfacció dels pacients, cuidadors informals i professionals de salut mental després de tres mesos d’utilització de la solució de salut mòbil m-RESIST. En la Unión Europea, entre el 0,2 y el 2,6% de la población tiene un diagnóstico de trastorno psicótico. A pesar de los avances en el tratamiento farmacológico, alrededor del 40% de las personas con diagnóstico de esquizofrenia es resistente a este trastorno. Esta severa condición clínica es conocida como Esquizofrenia Resistente al Tratamiento (ERT). A día de hoy, sigue siendo todo un desafío la recuperación clínica y funcional de las personas con diagnóstico de ERT. En consecuencia, este trastorno comporta elevados costes sanitarios y un aumento creciente de la carga en el entorno del paciente. Dada la situación actual, es necesario diseñar nuevas fórmulas de tratamiento. La incorporación de la tecnología digital al área de la salud mental ofrece posibilidades reales de cambio. Su metodología, basada en situar al usuario en el centro, permite una participación más activa desde las primeras etapas del diseño de una solución digital. De esta manera, se fomenta la implicación y la aceptabilidad del usuario desde el primer momento y se facilita que el resultado final responda a las necesidades de la población objetivo. En el caso concreto de la esquizofrenia, las intervenciones basadas en tecnología digital han demostrado potencial para aumentar la adherencia al tratamiento y reducir la intensidad de los síntomas. Pero, a pesar de estos prometedores hallazgos, todavía no se han realizado estudios en personas con ERT. En esta tesis, se presentan los resultados del estudio de viabilidad del proyecto europeo m-RESIST, cuyo objetivo era evaluar la viabilidad, aceptabilidad, usabilidad y satisfacción de los pacientes, cuidadores informales y profesionales de salud mental tras tres meses de utilización de la solución de salud móvil m-RESIST. In the European Union, between 0.2 and 2.6% of the population have a diagnosis of psychotic disorder. Despite advances in pharmacological treatment, about 40% of people with a diagnosis of schizophrenia are resistant to it. This severe clinical condition is known as treatment-resistant schizophrenia (TRS). To date, the clinical and functional recovery of this population still remains a challenge. Consequently, the disorder entails high healthcare costs and an increasing burden on the patient's environment. The reality of the current situation makes it necessary to generate new treatment procedures. The implementation of digital technology in mental health care fosters real possibilities of change. Its methodology, based on a user-centred approach, allows more active participation of person from the early stages of the digital solution design. In this way, the user's involvement and acceptability are encouraged since the beginning, and it is ensured that the final product meets user needs. In the specific case of schizophrenia, digital technology-based interventions have the potential to increase adherence to treatment and reduce the intensity of symptoms. Therefore, they can help prevent relapse. But, despite the promising characteristics of the new technologies, the studies carried out to date have not been performed on samples of people with TRS. In this thesis, the results of the feasibility study of the European m-RESIST project are presented, whose objective was to evaluate the feasibility, acceptability, usability and satisfaction of patients, informal caregivers and mental health professionals after three months of using the mHealth solution m-RESIST. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

A la Unió Europea, entre el 0,2 i el 2,6% de la població té un diagnòstic de trastorn psicòtic. Malgrat els avenços en el tractament farmacològic, al voltant del 40% de les persones amb diagnòstic d'esquizofrènia és resistent al trastorn. Aquesta condició clínica severa és coneguda com Esquizofrènia Resistent al Tractament (ERT). A dia d'avui, segueix sent tot un desafiament la recuperació clínica i funcional de les persones amb diagnòstic d'ERT. En conseqüència, aquest trastorn comporta elevats costos sanitaris i un augment creixent de la càrrega a l'entorn del pacient. Donada la situació actual, cal dissenyar noves fórmules de tractament. La incorporació de la tecnologia digital a l'àrea de la salut mental ofereix possibilitats reals de canvi. La seva metodologia, basada en situar l'usuari en el centre, permet una participació més activa des de les primeres etapes del disseny d'una solució digital. D'aquesta manera, es fomenta la implicació i l'acceptabilitat de l'usuari des del primer moment i es facilita que el resultat final respongui a les necessitats de la població objectiu. En el cas concret de l'esquizofrènia, les intervencions basades en tecnologia digital han demostrat potencial per augmentar l'adherència al tractament i reduir la intensitat dels símptomes. Però, malgrat les prometedores troballes, encara no s'han realitzat estudis en persones amb ERT. En aquesta tesi es presenten els resultats de l'estudi de viabilitat del projecte europeu m-RESIST, l'objectiu del qual era avaluar la viabilitat, acceptabilitat, usabilitat i satisfacció dels pacients, cuidadors informals i professionals de salut mental després de tres mesos d'utilització de la solució de salut mòbil m-RESIST. En la Unión Europea, entre el 0,2 y el 2,6% de la población tiene un diagnóstico de trastorno psicótico. A pesar de los avances en el tratamiento farmacológico, alrededor del 40% de las personas con diagnóstico de esquizofrenia es resistente a este trastorno. Esta severa condición clínica es conocida como Esquizofrenia Resistente al Tratamiento (ERT). A día de hoy, sigue siendo todo un desafío la recuperación clínica y funcional de las personas con diagnóstico de ERT. En consecuencia, este trastorno comporta elevados costes sanitarios y un aumento creciente de la carga en el entorno del paciente. Dada la situación actual, es necesario diseñar nuevas fórmulas de tratamiento. La incorporación de la tecnología digital al área de la salud mental ofrece posibilidades reales de cambio. Su metodología, basada en situar al usuario en el centro, permite una participación más activa desde las primeras etapas del diseño de una solución digital. De esta manera, se fomenta la implicación y la aceptabilidad del usuario desde el primer momento y se facilita que el resultado final responda a las necesidades de la población objetivo. En el caso concreto de la esquizofrenia, las intervenciones basadas en tecnología digital han demostrado potencial para aumentar la adherencia al tratamiento y reducir la intensidad de los síntomas. Pero, a pesar de estos prometedores hallazgos, todavía no se han realizado estudios en personas con ERT. En esta tesis, se presentan los resultados del estudio de viabilidad del proyecto europeo m-RESIST, cuyo objetivo era evaluar la viabilidad, aceptabilidad, usabilidad y satisfacción de los pacientes, cuidadores informales y profesionales de salud mental tras tres meses de utilización de la solución de salud móvil m-RESIST. In the European Union, between 0.2 and 2.6% of the population have a diagnosis of psychotic disorder. Despite advances in pharmacological treatment, about 40% of people with a diagnosis of schizophrenia are resistant to it. This severe clinical condition is known as treatment-resistant schizophrenia (TRS). To date, the clinical and functional recovery of this population still remains a challenge. Consequently, the disorder entails high healthcare costs and an increasing burden on the patient's environment. The reality of the current situation makes it necessary to generate new treatment procedures. The implementation of digital technology in mental health care fosters real possibilities of change. Its methodology, based on a user-centred approach, allows more active participation of person from the early stages of the digital solution design. In this way, the user's involvement and acceptability are encouraged since the beginning, and it is ensured that the final product meets user needs. In the specific case of schizophrenia, digital technology-based interventions have the potential to increase adherence to treatment and reduce the intensity of symptoms. Therefore, they can help prevent relapse. But, despite the promising characteristics of the new technologies, the studies carried out to date have not been performed on samples of people with TRS. In this thesis, the results of the feasibility study of the European m-RESIST project are presented, whose objective was to evaluate the feasibility, acceptability, usability and satisfaction of patients, informal caregivers and mental health professionals after three months of using the mHealth solution m-RESIST.

Els fàrmacs antidepressius necessiten unes quantes setmanes per aconseguir una resposta clínica (Trivedi et al., 2006). Una possible explicació és que l’augment de la concentració de serotonina (5-HT) extracel·lular produïda pels inhibidors de la recaptació de serotonina (ISRS) estigui limitada per l’activació dels autoreceptors 5-HT1A. La utilització de molècules que antagonitzin el receptor 5-HT1A i el dessensibilitzin podria escurçar la resposta antidepressiva i/o augmentar-ne l’efecte. Es realitzen dos assajos clínics utilitzant dues molècules amb acció sobre el 5-HT1A: el Pindolol, un fàrmac amb acció antagonista parcial del receptor 5-HT1A i el DU125530 un nou fàrmac amb acció antagonista completa del receptor 5-HT1A. Es revisa la rellevància del receptor 5-HT1A en el tractament antidepressiu que s’exposa al llarg de la introducció. També es realitza un estudi de metaanàlisi dels assajos clínics controlats realitzats amb pindolol afegit al tractament antidepressiu amb ISRS per l’escurçament i potenciació de la resposta antidepressiva en pacients amb depressió no resistent., Antidepressant drugs require several weeks to achieve a clinically meaningful improvement of depression. One explanation is that the extracellular serotonin (5-HT) concentration produced by reuptake blockade of selective serotonin reuptake inhibitors (SSRI) is limited by the activation of autoreceptors (5-HT1A). Molecules with an antagonism action on 5-HT1A may be useful to enhance or accelerate antidepressive response of SSRI. Two clinical trial are conducted: one with pindolol, a partial 5-HT1A antagonist and one with DU125530 a new full 5-HT1A antagonist. A review about the relevance of 5-HT1A receptor in the SSRI response is also done exposed too in the introduction part of the thesis. A meta-analysis of randomized controlled trials of pindolol augmentation in patients with nonresistant depression is also performed.

La aplicación de la evidencia científica disponible sobre la depresión mayor (DM) en la práctica clínica es compleja. Numerosos estudios muestran que más del 50% de los pacientes depresivos en Atención Primaria (AP) no reciben atención apropiada, o tratamientos eficaces. El proceso de difusión e implementación de las Guías de Práctica Clínica (GPC) induce cambios modestos en la práctica clínica. Una versión computarizada e integrada en los registros clínicos electrónicos de AP de Cataluña de la adaptación de la GPC de la Depresión Mayor en el Adulto del SNS (GPC-DEPc), ofrece una oportunidad extraordinaria para mejorar los resultados. Objetivos: Se evalúan los efectos de un proceso activo de implementación multifacética de la GPC-DEPc, mediante el análisis de su utilización y de los resultados clave en diagnóstico, adecuación y adherencia al tratamiento antidepresivo (AD), utilización de servicios especializados en Salud Mental y conductas suicidas. Metodología: Se realiza un ensayo aleatorizado por conglomerados, multicéntrico, en diez centros de AP de Barcelona, coordinados con un mismo servicio de salud mental. En 5 centros la GPC-DEPc se implementa activamente y en otros 5 se realiza el proceso habitual y sirven como control. El proceso activo de cuatro meses incluye: formación interactiva, visitas de extensión educativa, auditoría con feedback regular y recordatorios periódicos. Analizamos la utilización de la guía para todos los pacientes con diagnóstico de DM antes de la implementación (T0) y durante seis meses tras inicio implementación (T1). Se revisan los cambios en el diagnóstico, uso de antidepresivos, de servicios especializados y conductas suicidas durante T0 y T1, comparando los centros controles y activos. Resultados: En T1 la implementación multifacética de la GPC-DEPc se asoció con un aumento significativo en su uso en centros activos (52,7%+7,3% vs 4,1%+3,1%; p, The application of available scientific evidence on Major Depression (MD) in clinical practice is complex. Many studies show that more than 50% of depressed patients in Primary Care (PC) do not receive appropriate care, or effective treatments. The process of dissemination and implementation of Clinical Practice Guidelines (CPG) induces modest changes in clinical practice. A new computerized and integrated version in the electronic clinical records of PC of Catalonia, of a Major Depression CPG (GPC-DEPc), offers an extraordinary opportunity to improve results. Objectives: To evaluate the effects of an active multifaceted implementation process of the CPG-DEPc, analyzing its use and the key results in diagnosis, adequacy and adherence to antidepressant treatments (AD), utilization of mental health specialized services and suicidal behavior. Methodology: A multicenter cluster randomized trial was carried out in ten PC centers in Barcelona, coordinated by the same mental health service. In 5 centers, the CPG-DEPc is actively implemented and in another 5, the usual diffusion process is performed and serve as a control. The active four-month process includes: interactive training, educational outreach visits, regular feedback audit, and periodic reminders. We analyzed the use of the guide for all patients diagnosed with MD four-month prior to implementation (T0) and for six months after starting the implementation (T1). Changes in the diagnosis, use of antidepressants and specialized services and suicidal behaviors during T0 and T1 are reviewed, comparing the control and active centers. Results: The multifaceted implementation of CPG-DEPc was associated with a significant increase in use in active centers (52.7% + 7.3% vs. 4.1% + 3.1%, p

El tratamiento de los pacientes con trastorno límite de la personalidad (TLP) es uno de los retos más difíciles para el psiquiatra en la práctica clínica. Su manejo es especialmente complejo en los servicios de urgencias psiquiátricas cuando acuden en situación de crisis y manifiestan los síntomas más severos como trastornos conductuales y elevado riesgo suicida. Según las recomendaciones de la Guía de la APA, el tratamiento principal para el TLP es la psicoterapia complementada con la farmacoterapia para aquellos síntomas que más alteran la calidad de vida. Sin embargo, hasta la fecha no existe ningún fármaco con la indicación oficial para el tratamiento del TLP. Aún sin indicación, en la práctica clínica los psiquiatras usan antipsicóticos para tratar pacientes con TLP especialmente en situación de crisis. Con la aparición de los antipsicóticos atípicos, se ha renovado el interés por su posible utilidad en el tratamiento del TLP. Los trabajos publicados hasta la fecha sugieren su posible eficacia, sin embargo, no existe un nivel de evidencia científica que apoye su recomendación. El objetivo general de la tesis es profundizar en el conocimiento de la práctica clínica habitual con pacientes con TLP en los servicios de urgencias y evaluar la efectividad de los antipsicóticos atípicos en el tratamiento de estos pacientes. Se han realizado trabajos observacionales que describen la práctica clínica que se realiza habitualmente en los servicios de urgencias psiquiátricas y ensayos clínicos farmacológicos con antipsicóticos atípicos.En primer lugar se analizó una muestra de más de 11.000 pacientes que acudieron a Urgencias de psiquiatría del Hospital del Mar durante 4 años. Se estudiaron las características clínicas y de manejo terapéutico de los pacientes diagnosticados de TLP incidiendo en los factores que predecían la necesidad de hospitalización como el riesgo de suicidio y de prescripción de fármacos. También se analizó la posible relación entre el fenómeno de la inmigración y el riesgo de ser diagnosticado de TLP. Destacó la menor prevalencia de TLP en pacientes inmigrantes y la importante influencia del lugar de origen del inmigrante en esta asociación ya que pacientes subsaharianos y asiáticos presentaron una tasa especialmente baja.A continuación se analizaron las características de los pacientes agitados que acudían a urgencias de psiquiatría del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau y el manejo farmacológico que se realizaba. Destacó la elevada prevalencia de pacientes con diagnóstico de trastorno de personalidad (24%) y el elevado uso de antipsicóticos atípicos en la práctica clínica para tratar estos pacientes mostrándose como fármacos efectivos y seguros.Posteriormente se analizó la posible efectividad de los nuevos antipsicóticos atípicos en el tratamiento específico de pacientes con TLP. En primer lugar se realizó un estudio abierto no controlado con antipsicóticos atípicos intramusculares (olanzapina y ziprasidona) en el tratamiento de los pacientes con TLP que acudían a urgencias de psiquiatría en estado de agitación evidenciándose su utilidad y seguridad. Posteriormente, también se observó en un estudio no controlado la eficacia de la ziprasidona en pacientes con TLP que acudían a Urgencias en situación de crisis. Finalmente, ante las evidencias de eficacia en urgencias en estudios abiertos, se realizó un ensayo clínico controlado, aleatorizado, doble ciego y controlado con placebo para evaluar la eficacia de la ziprasidona en el tratamiento de mantenimiento de pacientes con TLP. En este estudio no se observaron diferencias significativas entre ziprasidona y placebo no mostrándose como un fármaco eficaz en el tratamiento de mantenimiento de pacientes con TLP., The treatment of patients with Borderline Personality Disorder (BPD) is one of the most difficult challenges a psychiatrist faces in clinical practice. Its management is especially complex in the psychiatric emergency services when patients come in crisis and show the most severe symptoms such as conduct disorders and high risk of suicide. Following the APA guideline's recommendations, the primary treatment for BPD is psychotherapy complemented by pharmacotherapy targeted to the symptoms that affect the quality of life. However, still there is not an officially established drug for BPD treatment. But even without indication, in clinical practice the psychiatrists use antipsychotics for treating patients with BPD, especially in crisis. Since the atypical antipsychotics appearance there has been a renewed interest in its possible utility for treating BPD. The studies published to date suggest its possible effectiveness, however it does not exist enough scientific evidence that supports its recommendation. The general aim of the thesis is to deepen our knowledge about the usual clinical practice with BPD patients in emergency services and to assess the effectiveness of atypical antipsychotics in the treatment of these patients. There have been observational studies that describe the usual clinical practice carried out in the psychiatric emergency services and pharmacological clinical trials with atypical antipsychotics.Firstly, a sample of more than 11,000 patients that came to the psychiatric emergency service of the Hospital del Mar over 4 years was analysed. The clinical features and therapeutic management of patients diagnosed with BPD were studied, emphasizing on the predictive factors of hospitalization, like the risk of suicide, and drug prescription. The possible association between the immigration and the risk of being diagnosed with BPD was also analysed. It stood out the less prevalence of BPD among immigrant patients and the important influence of the immigrant's region of origin in this association as the Sub-Saharan and Asian patients showed an especially low rate.Next were analysed the characteristics of the agitated patients that came to the psychiatric emergency services of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau and the pharmacological management carried out. It was showed the high prevalence of patients diagnosed with Personality Disorder (24%) and the high use of atypical antipsychotics in clinical practice for treating these patients, showing its effectiveness and security.Subsequently, the possible effectiveness of the new atypical antipsychotics in the specific treatment of patients with BPD was analysed. Firstly, an open not controlled study was carried out with intramuscular atypical antipsychotics (olanzapine and ziprasidone) in the treatment of patients with BPD that came to the psychiatric emergency service in a state of agitation proving its usefulness and security. Later, in a not controlled study, it was also observed the effectiveness of ziprasidone in patients with BPD that came to the emergency services in crisis. Finally, based on the evidence of effectiveness in the emergency service in open studies, a randomized, double-blind, placebo-controlled clinical trial was carried out to assess the efficacy of ziprasidone in the maintenance treatment of patients with BPD. In this study no differences were observed between ziprasidone and placebo, showing it was not an efficacy drug in the maintenance treatment of patients with BPD.