Search

Hi ha consens entre els diferents òrgans jurisdiccionals al respecte de considerar que les xarxes socials han esdevingut un mitjà de comunicació més per a la nostra societat i, en conseqüència, també és un mitjà a través del qual és possible la comissió d'un delicte com pot ser el de trencament de condemna, quan la pena accessòria o mesura cautelar imposada consisteixen en una prohibició de comunicació i/o aproximació, sobretot en l'àmbit de la violència de gènere, entre d'altres il·lícits penals. Tanmateix, degut a la novetat d'aquest fenomen, encara no hi ha un criteri jurisprudencial uniforme que ens permeti determinar, respecte de les interaccions que es duen a terme a les xarxes socials, quines efectivament ens portarien a la comissió d'una conducta típica i quines conductes haurien de ser considerades atípiques, ja que el Tribunal Suprem tan sols ha pogut pronunciar-se en una ocasió al respecte d'aquets fenomen. És per aquest motiu que és possible trobar criteris jurisprudencials contradictoris entre els diferents tribunals, fet que produeix inseguretat jurídica i que fa palesa la necessitat d'establir un criteri únic que permeti determinar quan serà il·lícita o no cada una de les interaccions que poden realitzar-se a la xarxa.