Search

Treball de Fi de Grau en Dret. Curs 2021-2022 Tutor: Josep Ramon Barberà i Gomis L’objectiu del treball és fer ressò de la necessitat d’establir una normativa que freni l’explotació urbanística dels sòls del litoral gironí, on s’ha edificat sense cohesió ni sostenibilitat. L’aprovació del Pla director urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí l’any 2021 va significar un canvi de política urbanística per part de la Generalitat i un gran avenç en l’aturada del creixement urbà, ja que desclassifica sòls, estableix directrius i recomanacions per disset dels vint-i-dos municipis del litoral gironí afectats. Així doncs, el treball centrarà l’interès en la figura del PDU, els PDU concrets que afecten els espais costaners, els PDUSC-I i PDUSC-II, i com han evolucionat per tal d’arribar a la normativa del PTPCG fins al més recent, el PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí. La part més remarcable del treball és l’estudi del PDU més específic que afecta el litoral gironí, el seu marc legal, competències i s’elabora un quadre per tal d’analitzar l’eficàcia de les determinacions, directrius i recomanacions que fixa en els diferents sectors dels disset municipis de l’Alt Empordà, Baix Empordà i la Selva que afecta la normativa i que no tenen el planejament general adaptat al PTPCG.

[spa] En esta sentencia el Tribunal Supremo analiza un caso en el que es de vital importancia, a efectos de observar si una dilación es imputable al actor o no, el derecho de los contribuyentes a no presentar documentos a la administración actuante que ya se hubieren presentado, indicando el día y el procedimiento en el que se presentaron. Esta última parte es el germen del conflicto que el Tribunal Supremo, de ahora en adelante TS, trata de resolver en esta sentencia. En el apartado de hechos encontramos un resumen de toda la vía procesal por la que ha pasado el caso para llegar al punto de examen del TS, así como la exposición al detalle de las partes y sus intereses; el apartado de doctrina judicial versa sobre como está afectando esta sentencia a la jurisprudencia del TS así como se están adaptando los tribunales a la interpretación que hace el TS del artículo 34 apartado 1 letra H, así como dos ejemplos de como habían interpretado, anteriormente, este artículo otras salas; Finalmente, en el apartado de análisis crítico hay una reflexión sobre como esto afecta a la esfera de derechos de los contribuyentes., [eng] In this judgment the Supreme Court analyzes a case in which it is of vital importance, for the purpose of observing whether a delay is attributable to the plaintiff or not, the right of taxpayers not to submit documents to the acting administration that have already been submitted, indicating the day and the procedure in which they were submitted. This last part is the germ of the conflict that the Supreme Court, hereinafter SC, tries to resolve in this judgment. In the section on facts we find a summary of the entire procedural path that the case has gone through to reach the point of examination by the SC, as well as a detailed explanation of the parties and their interests; the section on judicial doctrine deals with how this ruling is affecting the jurisprudence of the SC and how the courts are adapting to the interpretation made by the SC of article 34 paragraph 1 letter H, as well as two examples of how other courts had previously interpreted this article; finally, in the section on critical analysis there is a reflection on how this affects the sphere of taxpayers' rights., [cat] En aquesta sentència el Tribunal Suprem analitza un cas en què és de vital importància, a l'efecte d'observar si una dilació és imputable a l'actor o no, el dret dels contribuents a no presentar documents a l'administració actuant que ja s'hagin presentat, indicant el dia i el procediment en què es van presentar. Aquesta última part és el germen del conflicte que el Tribunal Suprem, d'ara endavant TS, tracta de resoldre en aquesta sentència. A l'apartat de fets trobem un resum de tota la via processal per on ha passat el cas per arribar al punt d'examen del TS, així com l'exposició al detall de les parts i els seus interessos; l'apartat de doctrina judicial versa sobre com afecta aquesta sentència la jurisprudència del TS així com s'estan adaptant els tribunals a la interpretació que fa el TS de l'article 34 apartat 1 lletra H, així com dos exemples de com havien interpretat, anteriorment, aquest article altres sales; Finalment, a l'apartat d'anàlisi crítica hi ha una reflexió sobre com afecta l'esfera de drets dels contribuents.

La tesi que es desenvolupa a aquest treball és que l’urbanisme, i més específicament la zonificació dels sòls, ha estat tradicionalment emprat per a controlar qüestions no només urbanístiques, sinó també socials i econòmiques, ja que permet solucions adaptades i cas per cas per als distints conflictes socials i urbans i perquè és l’instrument clau de què gaudixen els ens locals per a incidir de manera efectiva en les qüestions del seu interés. Per això, ara que les forces de la globalització amenacen tant la identitat, autenticitat i idiosincràsia de les ciutats com les concretes tècniques urbanístiques a través del reforçament de les llibertats econòmiques, es fa també necessari aprofundir en el potencial de les regulacions i previsions urbanístiques. I això és el que fa aquest treball: analitzar aquest instrument amb la finalitat de clarificar el seu règim legal i explorar les opcions obertes pel context normatiu existent. Concebuda així com un mitjà per protegir els interessos legítims de la ciutadania i atés l’ampli marge normatiu que al respecte s’identifica, es considera que la normativa de zonificació té molt de potencial per a adreçar els conflictes tant actuals com futurs i donar resposta des del món local al model liberal, segregador i mediambientalment poc responsable que impera. Pel que fa al concret conflicte jurídic analitzat, aquest treball és rellevant per diversos motius. En primer lloc, perquè aquestes llibertats han estat la porta d’entrada a la planificació urbanística del Dret europeu. En segon lloc, perquè el concepte mateix de llibertat d’establiment, tant en relació amb el marc jurídic espanyol com europeu, és controvertit i necessitava d’un estudi individualitzat i detallat que analitzés de manera conjunta matèries que tradicionalment havien sigut tractades separadament. I, en definitiva, perquè tot i que s’han succeït els estudis sobre l’impacte de la Directiva de serveis al nostre ordenament jurídic, el conflicte entre l’ordenament jurídic urbanístic i el relatiu a les llibertats econòmiques no havia estat analitzat en profunditat, a causa de la manera indirecta i subtil en què els canvis s’han donat i la tradicional concepció de l’urbanisme com a límit del dret a la propietat privada, però no a la llibertat d’empresa. Per això, l’interés d’aquest treball és analitzar com s’ha originat aquest conflicte, clarificar el marc normatiu actual en les decisions en què es manifesta i proposar una sèrie de criteris que poden ajudar en la seua aplicació pràctica jurídica, a partir del marc normatiu vigent. El debat que es planteja servix, alhora, per a analitzar altres qüestions que es consideren rellevants. Així, s’estudia el conflicte latent al si de la Unió Europea relatiu a la lluita entre els conceptes d’unitat i de diversitat en el mercat únic, relacionat amb el reconeixement de més competències a les Institucions europees o de més capacitat reguladora als Estats membres. Addicionalment, s’analitza el desplaçament i descontextualització de la coneguda com a regulació econòmica de la Constitució espanyola, que ha estat substituïda per la regulació europea en matèria de llibertats econòmiques del mercat interior. I, finalment, s’estudien també el tipus de control judicial desitjable de les normes que fixen els usos del sòl i la importància creixent de les ciutats en el context europeu i espanyol. The thesis that is developed in this work is that urban planning, and more specifically zoning, has always been used to control not only urban planning issues, but also social and economic ones, since it allows for tailored, and case by case solutions to various social and urban conflicts and because it is the key instrument available to local authorities to effectively influence issues of concern to them. For this reason, now that the renewed forces of globalisation threaten both the identity, authenticity and idiosyncrasy of cities as well as urban planning techniques more than ever through the reinforcement of economic freedoms, it is even more necessary to delve into the potential of urban planning regulations and prospects. And this is what this work does: it analyses this instrument in order to clarify its legal regime and explore the options open to the existing regulatory context. Conceived as a means to protect the legitimate interests of citizens and given the wide regulatory margin identified in this respect, zoning regulations have great potential to address the conflicts identified and to provide a local response to the prevailing liberal, segregating and environmentally irresponsible model. Regarding the specific legal conflict analysed, this work is relevant for several reasons. Firstly, because the European economic freedoms have been the gateway to urban planning under European law. Secondly, because the very concept of freedom of establishment, both in relation to the Spanish and European legal framework, is controversial and needed an individualised and detailed study that analysed together matters that had traditionally been dealt with separately. And, in short, because although there has been a succession of studies on the impact of the Services Directive on our legal system, the conflict between urban planning rules and economic freedoms has not been analysed in the depth it requires, because of the indirect and subtle way in which the changes have taken place and the traditional conception of urban planning as a limit to the right to private property, but not to freedom of enterprise. For this reason, this dissertation focuses on analysing how this conflict has originated, to clarify the current regulatory framework in the decisions in which it appears and to propose a series of criteria that can help in its resolution, based on the current regulatory framework. The debate will also serve to analyse other issues that are considered relevant. In this vein, the latent conflict within the European Union concerning the struggle between the concepts of unity and diversity in the single market will be studied. Additionally, this work analyses the displacement and decontextualisation of the so-called economic regulation of the Spanish Constitution by the European regulation on the economic freedoms of the internal market. And, finally, it delves into the use of zoning as a mechanism for controlling the establishment of economic activities in the territory and the growing importance of the city within the European and Spanish context.

El artículo analiza el grado de desarrollo de las competencias de La Generalitat en materia agropecuaria, desde que en 1982 se aprobara el Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana. La producción legislativa desarrollada a lo largo de estos cuarenta años permite identificar un hilo conductor que podemos expresar a través de un conjunto de ideas fuerza en las que subyace el interés por la definición de políticas públicas encaminadas al sostenimiento de estos sectores, dada la importancia económica, social y cultural que tienen para nuestro territorio.

[spa] El Tribunal Supremo (TS) declara que la resolución de un órgano-administrativo que anula los actos tributarios (en el caso, una liquidación y una sanción) para ordenar la retroacción de las actuaciones con la finalidad de que la Agencia Estatal de Administración Tributaria (AEAT) proceda a la correcta calificación de unas determinadas rentas, cuando dicha retroacción no fue solicitada ni directa ni indirectamente por el reclamante, sí es susceptible de recurso contencioso-administrativo, por tratarse de una resolución parcialmente estimatoria, ordenando una retroacción no solicitada, motivo suficiente para que el caso pueda ser conocido por una instancia superior. Además, habida cuenta de que se trata de un acto definitivo que pone fin a la vía administrativa, resulta recurrible en vía judicial dando así cumplimiento al principio que vela por el control ex-post de las actuaciones de las Administraciones Públicas a través de la vía judicial establecido en el artículo 106.1 y al derecho a la tutela judicial efectiva consagrado en el artículo 24.1 de la Constitución Española (CE). Asimismo, el TS dispone que no existiendo vicio formal de procedimiento, el órgano económico administrativo no está facultado para ordenar, tras la nulidad de los actos tributarios cuestionados (liquidación y sanción), la retroacción de las actuaciones, pues la insuficiencia probatoria para calificar unas determinadas rentas con la que el órgano económico administrativo argumenta dicha retroacción, no es un defecto formal acaecido durante la tramitación del procedimiento, sino un vicio meramente sustantivo que debió ser resuelto en la instancia que conoció del caso dando cumplimiento al principio del non liquet1., [eng] The Supreme Court declares that the resolution of an administrative body that annuls tax acts (in this case, a liquidation and a penalty) to order the retroaction of the proceedings with the purpose that the State Agency of Tax Administration (AEAT) proceeds to the correct classification of certain income, when said retrospective action was neither directly nor indirectly requested by the claimant, it is susceptible to contentiousadministrative appeal, since it is a partially favorable resolution, ordering a retrospective action that was not requested, which is sufficient reason for the case to be heard by a higher instance. Furthermore, given that it is a definitive act that puts an end to the administrative process, it can be appealed through the courts, thus complying with the principle of ex-post control of the actions of the Public Administrations through the judicial process established in Article 106.1 and the right to effective judicial protection enshrined in Article 24.1 of the Spanish Constitution (EC). Likewise, the SC states that in the absence of a formal procedural defect, the economic administrative body is not empowered to order, after the nullity of the tax acts in question (liquidation and penalty), the retroaction of the proceedings, since the insufficient evidence to qualify certain income with which the economic administrative body argues such retroaction, is not a formal defect that occurred during the processing of the procedure, but a merely substantive defect that should have been resolved in the instance that heard the case in compliance with the principle of non liquet., [cat] El Tribunal Suprem (TS) declara que la resolució d'un òrgan administratiu que anul·la els actes tributaris (en el cas, una liquidació i una sanció) per ordenar la retroacció de les actuacions amb la finalitat que l'Agència Estatal d'Administració Tributària ( AEAT) procedeixi a la correcta qualificació d'unes determinades rendes, quan aquesta reclamació no va ser sol·licitada ni directament ni indirectament pel reclamant, sí que és susceptible de recurs contenciós administratiu, per tractar-se d'una resolució parcialment estimatòria, ordenant una retroacció no sol·licitada, motiu suficient perquè el cas pugui ser conegut per una instància superior. A més, tenint en compte que es tracta d'un acte definitiu que posa fi a la via administrativa, resulta recurrible en via judicial donant així compliment al principi que vetlla pel control expost de les actuacions de les administracions públiques a través de la via judicial establert a l'article 106.1 i al dret a la tutela judicial efectiva consagrat a l'article 24.1 de la Constitució Espanyola (CE). Així mateix, el TS disposa que no existint vici formal de procediment, l'òrgan econòmic administratiu no està facultat per ordenar, després de la nul·litat dels actes tributaris qüestionats (liquidació i sanció), la retroacció de les actuacions, ja que la insuficiència probatòria per qualificar-ne unes determinades rendes amb què l'òrgan econòmic administratiu argumenta aquesta retroacció, no és un defecte formal esdevingut durant la tramitació del procediment, sinó un vici merament substantiu que va haver de ser resolt en la instància que va conèixer del cas donant compliment al principi del non liquet.

[spa] En el ordenamiento jurídico español, la actuación administrativa previa a la actuación judicial de la misma se establece como presupuesto procesal del ejercicio de diversos tipos de acciones. Ahora bien, la sentencia dictada por el Tribunal Supremo el 21 de mayo de 2018, establece una excepción, donde no resultará necesario este agotamiento previo. La sentencia suprime la necesidad de la revisión administrativa previa la judicial cuando la impugnación está basada únicamente en la ilegalidad de un reglamento o la inconstitucionalidad de una disposición legal aplicadas al dictar el acto objeto de impugnación. A raíz de esta sentencia, se llega a plantear la necesidad de agotar la vía administrativa cuando el objeto de discusión guarde relación directa con el Derecho de la Unión Europea, más cuando a la reciente sentencia del TJUE (Banco Santander) niega a los tribunales económico-administrativos españoles la condición de órganos jurisdiccionales. Para la resolución del conflicto resultará relevante el análisis de varias cuestiones, entre ellas la obligatoriedad de los órganos económico-administrativos de garantizar el Derecho de la Unión Europea y los principios de equivalencia y eficacia, imperantes en el Derecho Comunitario., [eng] According to Spanish legal system, in order to file legal actions before courts it is necessary to appeal to administrative courts previously. However, the judgment issued by the Supreme Court on May 21, 2018, establishes an exception, where this prior exhaustion will not be necessary. The judgment eliminates the need for administrative prior review to the judicial actions when the action is uniquely based on the illegality of the regulation, or the unconstitutionality of a legal provision applied to the case. As a result of that judgment, it is questioned the necessity of prior administrative action when the matter of discussion is directly related to European Union law, more so when the recent judgment of the CJUE (Banco Santander) denies to Spanish economic-administrative courts judicial jurisdiction. For the resolution of the conflict, the analysis of several issues will be relevant, among them the obligation of the economic-administrative bodies to guarantee the European Union Law and the principles of equivalence and effectiveness, prevailing in European Law., [eng] A l'ordenament jurídic espanyol, l'actuació administrativa prèvia a la seva actuació judicial s'estableix com a pressupost processal de l'exercici de diversos tipus d'accions. Ara bé, la sentència dictada pel Tribunal Suprem el 21 de maig del 2018, estableix una excepció, on no resultarà necessari aquest esgotament previ. La sentència suprimeix la necessitat de la revisió administrativa prèvia la judicial quan la impugnació està basada únicament en la il·legalitat d‟un reglament o la inconstitucionalitat d‟una disposició legal aplicades en dictar l‟acte objecte d‟impugnació. Arran d'aquesta sentència, s'arriba a plantejar la necessitat d'esgotar la via administrativa quan l'objecte de discussió tingui relació directa amb el dret de la Unió Europea, més quan a la sentència recent del TJUE (Banc Santander) nega als tribunals econòmics -administratius espanyols la condició dòrgans jurisdiccionals. Per a la resolució del conflicte resultarà rellevant l'anàlisi de diverses qüestions, entre elles l'obligatorietat dels òrgans economicoadministratius de garantir el dret de la Unió Europea i els principis d'equivalència i eficàcia, imperants en el dret comunitari.

El estudio identifica ámbitos concretos que explicitan el ejercicio de distintas potestades públicas en materia de vivienda, al objeto de valorar en qué grado la Administración puede someterse a la mediación y cuáles son los beneficios que de ello se deriva. En primer lugar, se analizan las posibilidades de la mediación dirigida a evitar la declaración administrativa de vivienda vacía o sus consecuencias jurídicas. Después se aborda el alcance de la mediación social encaminada al mantenimiento del parque público de vivienda, para lo cual la Administración titular de dichos bienes ejerce potestades inherentes al dominio público residencial, o bien al mejor desarrollo urbanístico y residencial de las ciudades. Por último, mostramos las posibilidades de la mediación intrajudicial, identificando dos supuestos concretos y muy significativos en que la mediación ha puesto fin al conflicto en materia de vivienda, y se apuntan algunas propuestas de Derecho comparado francés.

En el estudio se analizan los estudios superiores de música como parte de las Enseñanzas artísticas superiores que conforman la educación superior no universitaria. En el contexto de nuestro sistema educativo, con una tradicional división binaria entre enseñanza universitaria y no universitaria, la definición de un régimen jurídico híbrido para estos estudios genera disfunciones que requieren de mejoras regulatorias en su definición, el profesorado y los centros docentes en que se imparten. Identificados estos fallos regulatorios, el objeto del trabajo es señalar en qué medida los servicios de inspección educativa desarrollan las funciones de control de legalidad y garantía de la calidad educativa que le son propias, dejando claro desde el principio que el grado de autonomía reconocido a los Conservatorios Superiores de música no elude su sometimiento a la tutela de la Administración educativa. La metodología del estudio es la propia de las ciencias jurídicas, que combina las fuentes normativas con las posiciones doctrinales y jurisprudenciales de aplicación. La autora sostiene una dilatada línea de investigación sobre el régimen jurídico de las enseñanzas musicales desde un enfoque de Derecho administrativo.

El presente trabajo analiza algunas de las cuestiones más problemáticas y relevantes, tanto desde un punto de vista teórico como práctico, que en la actualidad plantea la regulación del procedimiento de elaboración de las normas reglamentarias: (i) la de los fines que debería perseguir esta regulación; (ii) la inadecuación de este procedimiento para elaborar ciertas disposiciones administrativas atípicas; (iii) la inadecuación de las estructuras organizativas actualmente encargadas de llevar a cabo las actividades en las que consiste dicho procedimiento; (iv) la evaluación ex post de los reglamentos; y (v) las consecuencias jurídicas derivadas de sus vicios de procedimiento y su control judicial, This paper analyzes some of the most problematic and relevant issues, both from a theoretical and practical point of view, that are currently raised by the regulation of the administrative rulemaking process, namely those related to: (i) the purposes to be pursued by this regulation; (ii) the scope of application of this regulation; (iii) the organization of administrative authorities currently in charge of carrying out the administrative proceedings at issue; and (iv) the legal consequences of non-compliance with that regulation, and its judicial review

The aim of this thesis is to analyse, study and evaluate the different problems that have arise from the uses that have been authorised on undeveloped land, derived from the urban planning regulations that preceded them, and the reason for their tireless modifications without having achieved the objectives set out in the preamble of each of these regulations. The present article comments on the problems that exist from the judicial sphere to the execution of these regulations. Nowadays there is a latent problems, derived from multiple factors; either because of the short life of the majority of laws and plans, which are approved in this area; or because it is a legal discipline in constant change; and thirdly, because town Planning is created from ethics and politics, and this is also one of its greatest disadvantages. And from these factors also derive different crises that are exposed, such as the economic, socio-political and environmental ones Aquesta tesi té per objecte l’anàlisi, estudi i valoració dels diferents problemes que han aparegut dels usos que s’han anat autoritzant sobre el sòl no urbanitzable, i òbviament, derivat de la normativa urbanística que ens precedeix; i a raó de les seves incansables modificacions sense haver assolit els objectius establerts al preàmbul de cadascuna d’aquestes normatives. La present comenta la problemàtica existent tant des de l’àmbit judicial fins a l’execució d’aquests. A dia d’avui hi ha una problemàtica latent, derivat de múltiples factors; bé sigui per la curta vida de la majoria de lleis com plans que s’aproven en aquesta matèria; a l’estar davant d’una disciplina jurídica en constant canvi; i en tercer lloc, perquè l’urbanisme es crea de l’ètica i la política, i és també un dels seus majors inconvenients. I d’aquests factors també en deriven diferents crisis que s’exposen, com són l’econòmica, una sociopolítica i una ambiental Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

[cat] La investigació es centra en l’estudi de la potestat sancionadora de l’Administració, de les seves singularitats i característiques, per tal de determinar si aquest règim punitiu, en la seva configuració actual, es troba dotat de les garanties suficients per sancionar les conductes properes a l’exercici dels drets fonamentals de participació política (les llibertats d’expressió i informació -art. 20 CE- i els drets de manifestació i reunió -art. 21 CE-) quan són exercits en l’espai públic. I, al seu torn, en l’anàlisi de si la llibertat del legislador per optar entre el sistema administratiu sancionador i el penal s’ha de veure condicionada per les garanties d’ambdues manifestacions del dret punitiu, atesa la posició que aquests drets fonamentals ostenten en l’Ordenament jurídic de l’Estat espanyol. L’estudi aborda: (i) l’origen del Dret administratiu sancionador i les raons d’un sistema punitiu integrat en dues manifestacions; (ii) els intents de delimitar l’àmbit propi de cada una de les manifestacions del dret punitiu; (iii) els límits normatius i dogmàtics a la llibertat del legislador punitiu; (iv) les singularitats, característiques i manca de garanties de la potestat sancionadora de l’Administració, (v) la relació del dret punitiu amb els drets fonamentals, i (vi) si l’elecció del Dret administratiu sancionador altera les garanties dels ciutadans, en abstracte, i si té afectacions sobre l’exercici dels drets de participació política, en concret. El treball vol contribuir a la construcció del consens sobre si les garanties actuals del sistema administratiu sancionador són o no suficients quan puneix les conductes properes a l’exercici dels drets fonamentals de participació política, i és en aquest àmbit que la investigació pretén realitzar la seva aportació., [spa] La investigación se centra en el estudio de la potestad sancionadora de la Administración, de sus singularidades y características, para determinar si este régimen punitivo, en su configuración actual, se encuentra dotado de garantías suficientes para sancionar las conductas próximas al ejercicio de los derechos fundamentales de participación política (las libertades de expresión e información -art. 20 CE- y los derechos de manifestación y reunión -art. 21 CE-) cuando son ejercidos en el espacio público. Y, a su vez, en el análisis de si la libertad del legislador para optar entre el sistema administrativo sancionador y el penal debe estar condicionada por las garantías de ambas manifestaciones del derecho punitivo a tenor de la posición que estos derechos fundamentales ostentan en el Ordenamiento jurídico del Estado español. El estudio aborda: (i) el origen del Derecho administrativo sancionador y la razón de un sistema punitivo integrado en dos manifestaciones; (ii) los intentos de delimitar el ámbito propio de cada una de las manifestaciones del derecho punitivo; (iii) los límites normativos y dogmáticos a la libertad del legislador punitivo; (iv) las singularidades, características y carencia de garantías de la potestad sancionadora de la Administración, (v) la relación del derecho punitivo con los derechos fundamentales, y (vi) si la elección del Derecho administrativo sancionador altera las garantías de los ciudadanos, en abstracto, y si tiene afectaciones sobre el ejercicio de los derechos de participación política, en concreto. El trabajo quiere contribuir a la construcción del consenso sobre si las garantías actuales del sistema administrativo sancionador son o no suficientes cuando sanciona las conductas próximas al ejercicio de los derechos fundamentales de participación política, y es en este ámbito que la investigación pretende realizar su aportación., [eng] The research is focused on the Administration’s sanctioning power, its singularities and characteristics, to assess if this punitive regime, in its current configuration, is endowed with adequate guarantees to punish conducts related to the exercise of fundamental rights of political participation (freedom of expression and information -art. 20 CE- and the rights to demonstrate and to assembly -art. 21 CE-) when they are exercised in a public place. And, in turn, in the analysis of whether the freedom of the legislator to choose between the administrative sanctioning system and the criminal one, must be conditioned by the guarantees of both representations of the punitive law according to the position that these fundamental rights hold in the Spanish State’s Legal system. The study addresses: (i) the origin of the administrative sanctioning law and the reason for a punitive system integrated in two manifestations; (ii) the attempts to define the scope of each one of the punitive law manifestations; (iii) the normative and dogmatic limits to the freedom of the punitive legislator; (iv) the singularities, characteristics and lack of guarantees of the Administration’s sanctioning power, (v) the relationship of punitive law with fundamental rights, and (vi) if the choice of administrative sanctioning law alters the guarantees of citizens, in the abstract, and, specifically, if it affects the exercise of political participation rights. The essay wants to contribute to the development of a consensus on whether or not the current guarantees of the administrative sanctioning system are adequate, when it sanctions the behaviours related to the exercise of the fundamental rights of political participation, and it is in this area where the research aims to make its contribution.

espanolEl presente articulo estudia que se puede y que no se puede legitimamente exhibir en los edificios publicos, prestando una particular atencion al contexto local, donde se han suscitado los debates juridicos mas acalorados en los ultimos anos. La primera parte del articulo analiza el alcance del deber de neutralidad de las administraciones publicas. La segunda parte propone tres criterios para responder a la cuestion planteada: el objeto que se exhibe, el mensaje que transmite y el tiempo de exhibicion. El articulo se cierra saliendo al paso de la llamada «excusa democratica» empleada como patente de corso para exhibir cualquier mensaje en los espacios publicos. EnglishThis paper analyses what may and may not be legitimately exhibited in public buildings, paying particular attention to the local context, where the most heated debates have taken place in recent years. The first part of the paper examines the scope of public Administrations’ duty of neutrality. The second part proposes three criteria to answer the question posed: the exhibited object, the message it transmits and the duration of the exhibition. The article closes by addressing the so-called «democratic excuse» used as carte blanche to display any message in public spaces.

Las herramientas de evaluación del riesgo más novedosas se asisten de algoritmos para predecir la probabilidad de reincidencia de un delincuente y pueden servir de apoyo en la toma de determinadas decisiones en el ámbito del proceso penal. A ellas dedicamos este estudio, con especial hincapié en una herramienta concreta en el ámbito de la violencia de género, el sistema VioGén. The latest risk assessment tools use algorithms to predict the likelihood of reoffending and can be used to support certain decisions in criminal proceedings. This article focuses on these tools, with special emphasis on a specific one in the field of gender violence, the VioGén system.

Treball de Fi de Grau en Dret. Curs 2020-2021 L’objectiu d’aquest treball és identificar i determinar en quins casos és més freqüent que es produeixi l'abús de dret en l’exercici de l’acció pública en matèria d’urbanisme. La proposta que es presenta pretén ser un viatge de lo general a lo particular i queda estructurada en quatre capítols. En el primer es presenta de manera amplia què és l'acció pública. En el segon es concreta com s'aplica l'acció pública en l'àmbit urbanístic. En el tercer, un cop estudiat el concepte d'acció pública, tant en general com en matèria d'Urbanisme, s'investiga entorn l'abús de dret i analitza la seva relació amb l'acció pública relativa a l'Urbanisme, mitjançant el tractament que se li dona en la jurisprudència. En el quart capítol es presenta una proposta de lege ferenda i s'ideen possibles plantejaments de solució a la problemàtica actual. La part més remarcable del treball és l’estudi de casos, ubicats en un àmbit estatal i en algunes de les Comunitats Autònomes. L’estudi, en la seva globalitat, ha permès deduir com la falta de definició i precisió de la legislació que regula l’acció pública en la matèria d’Urbanisme facilita que es produeixi l’abús de dret i deixa oberta una escletxa per a què l’acció pública sigui utilitzada fraudulentament.

L'any 2019 es va celebrar el 10è aniversari de la posada en funcionament de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). En el treball s'analitza, en vista d'aquests deu anys d'experiència, quin ha estat el funcionament de l'OAC en les seves funcions investigadora i preventiva, amb especial atenció a aquells àmbits de major rellevància, com ara les denúncies anònimes i la protecció de les persones denunciants. En el segon bloc del treball, sobre la base de l'anàlisi prèvia, es plantegen línies de reforma en el marc regulador i en el funcionament de l'OAC, amb l'objectiu d'atribuir a l'OAC un paper central en un sistema d'integritat i anticorrupció català efectiu encara en construcció. Les principals propostes són reforçar la protecció de les persones denunciants i clarificar el sistema de denúncies davant l'OAC, reconèixer la potestat sancionadora de l'OAC associada a infraccions de nova creació lligades a les activitats investigadores i preventives de l'OAC, facilitar la formulació de consultes no vinculants i promoure la modernització tecnològica de la lluita contra la corrupció a Catalunya.

The approval of the Law on Public Sector Contracts of 2017 entails a noteworthy series of changes, developments and adjustments in the regulation, management and procedures of public procurement. In this article the focus is on the analysis of the developments that specifically affect public universities, such as how the procedure for the transmission of the results of their research is contracted by public entities, the subjective consideration of public universities in this law, the changes in the configuration of the contract awarding committees and the partnership procedure for innovation, newly created with this regulation. It examines the main problems that these developments may pose and proposes solutions for their correct application La aprobación de la Ley de Contratos del Sector Público del 2017 conlleva una notable serie de cambios, novedades y adecuaciones en la regulación, gestión y procedimientos de contratación pública. En este artículo se pone el foco en el análisis de las novedades que afectan de forma específica a las universidades públicas, como son el procedimiento para que la transmisión de los resultados de su investigación sea contratada por entes públicos, la consideración subjetiva de las universidades públicas en esta ley, los cambios en la configuración de las mesas de contratación y el procedimiento de asociación para la innovación, de nueva creación con esta norma. Se examinan los principales problemas que estas novedades pueden plantear y se proponen soluciones para su correcta aplicación

Este artículo analiza las modificaciones que se producen en el procedimiento expropiatorio cuando se tiene que aplicar en el marco de la legislación autonómica de expropiación temporal del uso de viviendas. Estas versan, fundamentalmente, sobre la declaración de interés social, la determinación de la indemnización expropiatoria y la concreción práctica del derecho de reversión en este ámbito. Finalmente, se atenderá a los defectos que presenta la expropiación forzosa como mecanismo para arrendar forzosamente una vivienda y se propondrán dos alternativas: la articulación de un arrendamiento forzoso a través de la ejecución subsidiaria y la articulación de un procedimiento especial ad hoc., Aquest article analitza les modificacions que es produeixen en el procediment expropiatori quan s'ha d'aplicar en el marc de la legislació autonòmica d'expropiació temporal de l'ús d'habitatges. Aquestes versen, fonamentalment, sobre la declaració d'interès social, la determinació de la indemnització expropiatòria i la concreció pràctica del dret de reversió en aquest àmbit. Finalment, s'atendrà els defectes que presenta l'expropiació forçosa com a mecanisme per arrendar forçosament un habitatge i es proposaran dues alternatives: l'articulació d'un arrendament forçós a través de l'execució subsidiària i l'articulació d'un procediment especial ad hoc., This article analyses changes made to the expropriation process when the legislation of Spain’s autonomous communities on the temporary expropriation of the use of housing has to be applied. Said changes are, fundamentally, with regard to the declaration of housing as being of social interest, the calculation of expropriation compensation and the practical implementation of the right of reversion. Lastly, it looks at the defects of compulsory expropriation as a mechanism for the compulsory letting of a home, and proposes two alternatives: the implementation of compulsory letting by means of subsidiary enforcement and the implementation of a special ad hoc procedure.

espanolLa potestad administrativa de rescate ha evolucion ado desde una concepcion tradicional donde el interes publico , representado en exclusiva por la Administracion, resultaba suficiente como ca usa legitimadora para poner fin anticipadamente a la concesion administrativa a una concepcion actualizada que impone una percepcion integradora del interes p ublico en la que, los intere- ses de los distintos afectados en la relacion, este n convenientemente valorados pues todos coadyuvan al interes publico implicito e n la concesion, de manera que la potestad de rescate solo pueda actuarse cuan do arroje un saldo beneficioso para el conjunto. El ejercicio de esta potest ad de rescate exige la demostracion de un interes publico sobrevenido que justi fique un modo de gestion diferente de la actividad prestada hasta el momento p or el concesionario y que, en adelante, queda en manos de la Administracion. La j ustificacion de la conveniencia del cambio de gestion debera ser analizada desd e los principios de sostenibilidad y eficiencia quedando meridianamente claro, e n un ejercicio de transparencia administrativa, que rescatar es la opcion optim a. EnglishThe Administration power of bailout has evolved from a traditional conception where public interest, represented exclusively by the Administration, was enough as a legitimating cause to put an anticipated end to an administrative concession, to an updated conception imposing an in tegrating perception of public interest where the interests of the different stakeholders are suitably valued because they all contribute to the public interest implicit in the concession, so that the bailout power can only be used when it yields a balance beneficial to the whole. The exercise of this bailout power requires to demonstrate an unforeseen public interest justifying a change of management o f the activity provided so far by the concessionaire and that will stay onw ards in the hands of the Administration. The justification of the convenience of the change in management should be analyzed from the principles of sustainability and efficiency, being very clear, through an administrative transparency exerc ise, that the bailout is the optimal option. euskaraAdministrazioaren erreskate-ahalak bilakaera eduki du. Kon- tzepzio tradizionaletik abiatu da, non interes publ ikoa —Administrazioak bakarrik ordezkatua— nahikoa zen administrazio-emakida bati aurretik amaiera emateko, eta interes publikoaren gaineko pertzepzio integrat zailea ezartzen duen kontzepzio eguneratu batera iritsi da, non harremanean era gindakoen interesak behar bezala dauden baloratuta, guztiek laguntzen baitiot e emakidan dagoen interes publiko inplizituari. Beraz, multzoarentzat etekina ekartzen duenean bakarrik erabil daiteke erreskate-ahala. Erreskate-ahala erabil tzeko, interes publikoa dagoela erakutsi behar da, eta interes publiko horrek justi fikatu egin behar du ordura arte emakidadunak egin duen jardueraz bestelako kudeaket a-modua behar dela (hortik aurrera, Administrazioaren esku geratzen da). K udeaketa-modua aldatzea komeni delako justifikazioa aztertu egin behar da, ja sangarritasun- eta efizientzia- printzipioetatik begiratuta, eta argi geratu behar da, administrazio-gardentasuna aplikatuz, erreskatea dela aukera onena.

The article presents a summary and put into context of the funds granted to municipalities of Catalonia by the first two resolutions, of September 2016 and May 2017, of the calls for Strategies for Sustainable Urban Development (EDUSI), co-financed by the FEDER Operational Program for sustainable growth 2014-2020. The population of Catalonia is highly concentrated in three districts around the city of Barcelona and this irregular distribution is clearly projected in the number of EDUSI applications submitted, in the geographic location of these applications and in the same way in the projects selected for funding Se expone en el artículo un resumen y puesta en contexto de las ayudas otorgadas a municipios de Cataluña por las dos primeras resoluciones, de septiembre de 2016 y de mayo de 2017, de las convocatorias de Estrategias de Desarrollo Urbano Sostenible (EDUSI), cofinanciadas mediante el Programa Operativo FEDER de crecimiento sostenible 2014-2020. La población de Cataluña se encuentra altamente concentrada en tres comarcas alrededor de la ciudad de Barcelona y esta distribución irregular se proyecta claramente en el número de solicitudes EDUSI presentadas, en la localización geográfica de estas solicitudes y del mismo modo en la de los proyectos seleccionados para su financiación

Treballs Finals de Grau de Dret. Universitat de Barcelona. Curs: 2019-2020. Tutor: Galán Galán, Alfredo, Este trabajo de investigación, enmarcado en el ámbito de la contratación administrativa, consiste en un estudio sobre los efectos de la contratación verbal en la Administración local, acotando el foco de la obra sobre la cuestión de la compensación al contratista y la inclusión del beneficio industrial en dicha compensación. El artículo 37 de la Ley 9/2017, de Contratos del Sector Público, consagra el carácter formal de la contratación administrativa y prohíbe, con carácter general, la contratación verbal. El supuesto de hecho del que se parte en esta obra es el de un contratista que realiza una obra o servicio, encargado previamente de forma verbal por parte de la Administración, y ésta no entrega ninguna contraprestación. La obligación de compensar al contratista nace del artículo 42 de la LCSP, y para cumplirla, la Administración dispone de tres vías procesales: en primer lugar, la revisión de oficio, fundamentada en la nulidad del contrato verbal; en segundo lugar, el procedimiento de responsabilidad patrimonial, fundamentado en la existencia de un daño extrajudicial, y por último, el reconocimiento extrajudicial de créditos, fundamentado en evitar un enriquecimiento injusto por parte de la Administración. El autor analiza cada una de estas tres vías a fin de determinar cual de ellas es la que mejor se ajusta a Derecho, puesto que, en la práctica, no seguir el procedimiento adecuado puede suponer contravenir el principio de legalidad, o suponer un medio elusivo para el incumplimiento de la normativa de contratación. Finalmente, determinado el procedimiento, el autor trata la cuestión de la inclusión del beneficio industrial (el margen de beneficio entre el coste del servicio/obra y el precio de mercado) en la compensación al contratista.

La Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Comunitat Valenciana és l’òrgan més important en les relacions entre ambdues administracions i té, entre d’altres, l’objectiu d’arribar a acords intergovernamentals per tal de reduir l’elevat nombre de recursos d’inconstitucionalitat que es presenten davant del Tribunal Constitucional. Malgrat que la sensació general és que aquest objectiu s’ha aconseguit, ja que ha crescut gradualment el nombre d’acords adoptats per part de la Comissió, una anàlisi del seu funcionament i de les característiques dels acords assolits ens porta a pensar que tal vegada aquest èxit és només parcial. Per això, i amb la finalitat d’avaluar el rendiment d’aquest òrgan específic durant els anys que ha estat en funcionament, en aquest treball s’analitzen en profunditat els acords adoptats en el si d’aquest, després d’examinar, breument, la seua regulació i regles bàsiques de funcionament.

This paper analyzes and reflects on the treatment of the right to protest during the state of alarm and health crisis in jurisprudence. The cases related to the freedom of demonstration have given rise to judicial pronouncements in different courts, where arguments related to the concern about the logical limitations of the right, that the health crisis would impose, with the need to prevent an excessive interpretation of the state of alarm leading to the de facto suspension of the fundamental right. Resumen El presente artículo analiza y reflexiona sobre el tratamiento del derecho a la manifestación durante el estado de alarma y de crisis sanitaria en la jurisprudencia. Los casos relacionados con la libertad de manifestación han dado lugar a pronunciamientos judiciales en diferentes tribunales, donde se han barajado argumentos relacionados con la preocupación por las limitaciones lógicas del derecho, que impondría la crisis sanitaria, con la necesidad de impedir una interpretación excesiva del estado de alarma que condujera a la suspensión de facto del derecho fundamental.

The work, based on an applied and academic legal methodology, carries out a critical analysis of the current regulation of the institution of patrimonial responsibility as a guarantee of the citizens in our legal system. In addition, the work focuses on two of the specific assumptions that give rise to the patrimonial responsibility included in the land and urban planning legislation. Specifically, they are those relating to the liability arising from the alteration of the territorial and / or urban planning, as well as that arising from the annulment of the enabling titles for the building. The research has had as sources of knowledge, in addition to an extensive bibliography, the pronouncements of the Legal Advisory Commission and the Chamber III of the Supreme Court in this matter. They are the subject of special study, based on the opinions of the Legal Advisory Commission and the rulings of the Supreme Court, apart from procedural issues, elements such as; the patrimonialization of the right to build, the treatment of third parties in good faith in cases of demolition of real estate, or the so-called subjective aspect of the illegal action of the Administration; the criteria of flagrant or qualified normative contravention, and of the rationality and reasonableness of the administrative decision. El treball, en base a una metodologia jurídica aplicativa i acadèmica, realitza una anàlisis crítica de l’actual regulació de la institució de la responsabilitat patrimonial com a garantia dels ciutadans en el nostre sistema jurídic. A més, el treball se centra en dos dels supòsits específics que fan néixer la responsabilitat patrimonial recollits a la legislació del sòl i a la urbanística. Concretament són els relatius a la responsabilitat derivada per l’alteració de l’ordenació territorial i/o urbanística, així com la derivada de l’anul·lació dels títols habilitants per a l’edificació. La investigació ha tingut com a fonts de coneixement, a més d’una extensa bibliografia, els pronunciaments de la Comissió Jurídica Assessora i de la sala IIIª del Tribunal Suprem en aquesta matèria. Són objecte d’especial estudi, en base als dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i de les sentencies del Tribunal Suprem, al marge de qüestions procedimentals, elements com per exemple; la patrimonialització del dret a edificar, el tractament dels tercers de bona fe en els supòsits de l’enderroc d’immobles, o l’anomenat aspecte subjectiu de l'actuar antijurídic de l'Administració; els criteris de la contravenció normativa flagrant o qualificada, i de la racionalitat i la raonabilitat de la decisió administrativa.

This article describes the Europeanisation of Spanish administrative law as a result of the influence of the EU law general principle of legitimate expectations. It examines, firstly, whether the formal incorporation of the principle of legitimate expectations into national legislation and case law has modified the substance of the latter, and if so, secondly, whether this has led to a weaker or a more robust protection of the legal status quo. To carry out that examination, the article considers the influence of the principle of legitimate expectations in two different areas: in individual administrative decision-making, and in legislative and administrative rulemaking. Our conclusion is that the Europeanisation of Spanish administrative law through the principle of legitimate expectations has been variable and ambiguous.

Recensión del libro de Carlos Yáñez Díaz, 'Responsabilidad patrimonial de la Administración y privatización de servicios públicos'

El present treball té per objecte l'estudi del procediment administratiu de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques a partir del nou estatut que li proporciona la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions Públiques. Si bé sembla que la nova llei atribueix a aquest procediment una posició qualificada, molts són els indicadors que ens suggereixen que la regulació o la seva aplicació no és del tot satisfactòria. Per aquesta raó, la tesi parteix de l'anàlisi detallat de la seva configuració actual per acabar proposant algunes solucions d'un abast molt més profund sobre la manera de comprendre el procediment administratiu de responsabilitat patrimonial. Una de les idees entorn de la qual es mou el procediment és que la institució relativa a la responsabilitat patrimonial és netament versàtil, nota que, per extensió, acaba reflectint en el seu procediment. La diversitat de la seva composició fa tremolar els fonaments de la seva caracterització com especialitat del procediment comú. No només això, sinó que es proposa un canvi cultural quant a la tramitació dels procediments complexos, com el que és objecte d'estudi, potenciant la figura de l'òrgan instructor des de la comprensió que una millora en la tramitació farà millor a la pròpia institució de la responsabilitat patrimonial. Una millora, aquesta, que no arribarà a partir de canvis singulars, sinó que arribarà a partir de la conjunció d'un cúmul de factors. El presente trabajo tiene por objeto el estudio del procedimiento administrativo de responsabilidad patrimonial de las Administraciones Públicas a partir del nuevo estatuto que le proporciona la Ley 39/2015, de 1 de octubre, de procedimiento administrativo común de las Administraciones Públicas. Si bien parece que la nueva ley atribuye a este procedimiento una posición cualificada, muchos son los indicadores que nos señalan que la regulación o su aplicación no es del todo satisfactoria. Por esta razón, la tesis parte del análisis minucioso de su configuración actual para acabar proponiendo algunas soluciones de un alcance mucho más profundo sobre la manera de comprender el procedimiento administrativo de responsabilidad patrimonial. Una de las ideas en torno a las que se mueve el procedimiento es que la institución relativa a la responsabilidad patrimonial es netamente versátil, nota que, por extensión, acaba reflejándose en su procedimiento. Su diversa composición hace temblar los cimientos de su caracterización como especialidad del procedimiento común. No solo eso, sino que, unida a esta idea, se propone un cambio cultural en cuanto a la tramitación de los procedimientos administrativos complejos, como el que es objeto de estudio, potenciando la figura del órgano instructor desde el entendimiento de que una mejora en la tramitación hará mejor a la propia institución de la responsabilidad patrimonial. Una mejora que, sin embargo, no llegará a partir de algún cambio singular, sino que vendrá dada por la unión de un cúmulo de factores. The object of this doctoral thesis is the procedure of patrimonial liability of the public administration from new statute provided by law 39/2015, about the common administrative proceeding of the Public Administrations. Even though it seems the new attributes a prominent position to this procedure, many indicators point to an unsatisfactory regulation and application. For this reason, the thesis begins with a thorough analysis of its current configuration and it ends up proposing solutions of a deeper scope on how to understand the procedure of patrimonial liability of the public administration. One of the ideas on which the procedure revolves is that the institution related to patrimonial liability of the administration is clearly versatile, and, by extension, its proceeding. Its diverse composition shakes the foundations of its characterization as a specialty of the common procedure. Furthermore, a cultural change is proposed regarding de processing of complex administrative procedures, such as the one being studied, enhancing the figure of the person who processes it. An improvement in the processing, such as the empowerment of the instructor, will improve the institution of patrimonial liability. However, that improvement will not come from singular changes, but it will be achieved by the union of several factors.

En este trabajo se argumenta que los algoritmos empleados por parte de las Administraciones públicas para la adopción efectiva de decisiones han de ser considerados reglamentos por cumplir una función material estrictamente equivalente a la de las normas jurídicas, al reglar y predeterminar la actuación de los poderes públicos. Adicionalmente se estudia cómo, una vez asumida esta naturaleza jurídica reglamentaria de estas herramientas de programación, se deducen consecuencias jurídicas respecto de cómo han de realizarse los procedimientos de elaboración y aprobación de estos algoritmos, la necesidad de que los mismos estén debidamente publicados como normas jurídicas que son o la exigencia de que existan mecanismos de recurso directo e indirecto frente a los mismos. Todas estas consecuencias, como se expone en el texto, suponen un significativo y muy necesario incremento de las actuales garantías frente al empleo de algoritmo por parte de los poderes públicos, In this paper, it is argued that the algorithms used by the Public Administrations for the effective adoption of decisions must be considered administrative regulations from a legal point of view because they fulfil a function which is strictly equivalent to that of legal norms, i.e. to regulate and predetermine the action of the public powers. Additionally, it is studied which consequences can be deduced from this assumption in many areas: better regulation procedures for algorithms, complete publication of their code as it is legally binding for every norm and the necessity of legal remedies against algorithms. All these consequences, as stated in the text, represent a significant and necessary increase in relation with the current guarantees existing in our legal system, Este trabajo se ha desarrollado dentro del proyecto de investigación DER2015-67613-R “La regulación de la economía compartida” del Plan Nacional de I+D+i y del proyecto de investigación PROMETEU/2017/064 “La regulación de la transformación digital y el intercambio economía” financiado por la Generalitat Valenciana. Asimismo, también es en parte conclusión de la parte dedicada a la investigación de la SHINE Jean Monnet Network (Sharing Economy and Inequalities across Europe) donde varias Universidades europeas, coordinadas por la Universitat de València, están estudiando estas cuestiones con el apoyo de la Comisión Europea (611585-EPP-1-2019-1-ES-EPPJMO-NETWORK)

Il presente studio analizza le linee d'azione essenziali della Nuova agenda urbana delle Nazioni Unite in materia di mobilità, con particolare attenzione alle misure a favore della sostenibilità. Mostra come negli ultimi anni le autorità locali hanno riprogettato alcune delle loro politiche di mobilità tenendo conto di questi obiettivi, nonché il modo in cui le nuove forme di mobilità (ad esempio, la sharing mobility) stiano mettendo in discussione almeno in parte l'attuale sistema di regole vigenti. Infine, l'articolo intende offrire un primo strumento di orientamento alle autorità locali su come adattare le politiche di mobilità urbana sostenibile alle esigenze tanto della Nuova agenda urbana delle Nazioni Unite quanto delle sfide poste dall'emergere di nuove forme di mobilità. The paper analyses the essential lines of action set down by the New Urban Agenda of the United Nations in relation to urban mobility, with special attention to sustainability issues. Next, the study shows howocal authorities have redesigned some of their traditional mobility policies with these objectives in mind, as well as the way in which new forms of mobility (for example, sharing mobility) are questioning part of the current regulations. Finally, a sort of executive guide is offered to local authorities on how to adapt their sustainable urban mobility policies to the requirements of both the New United Nations Urban Agenda and the challenges posed by the emergence of new forms of mobility.

Treball de Fi de Grau en Relacions Laborals. Curs 2019-2020 Tutora: Clara I. Velasco Rico L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en la situació laboral actual dels funcionaris interins a l’Estat Espanyol i com es venen aplicant a la realitat les últimes sentències dictades tant per Tribunals estatals com pels Tribunals europeus i com aplica aquestes l’Estat. També saber quina repercussió laboral tenen aquestes sentències al present i futur laboral d’aquests treballadors. Mitjançant aquest treball, introduiré que és un funcionari, com s’adquireix aquesta condició, donant especial importància als funcionaris interins, i la seva mala utilització per part de les diferents Administracions. Realitzaré tres anàlisis jurisprudencials de diferents sentències i extrauré unes conclusions i unes propostes des de la meva opinió per cadascun dels casos. La finalitat, es saber quin futur tenen els funcionaris interins i les conseqüències de les decisions judicials a curt termini en el futur laboral d’aquests. The main objective of this work is to go in depth into the current employment situation of interim civil servants in Spain and how the latest court judgements by the Spanish Courts and European Courts are being applied, and how Spain applies them. Also, to know the impact of these court judgements in the present and future labor of interim civil servants in terms of employment. Through this work, I will introduce what is a civil servant, how to get this condition, giving special importance or attention to interim civil servants and theirs misuse by different Administrations. I will carry out three jurisprudential analyzes of different court judgments and draw conclusions and proposals from my opinion in each case. The purpose is to know the future of interim civil servants and the consequences of short-term judicial decisions in their labor future.

En aquesta tesi doctoral es reflexiona sobre el significat que li podem atribuir a la paraula “transparència” quan la trobem esmentada en la legislació de referència general en matèria d’accés a la informació pública, concloent que disposem d’un règim d’accés a la informació pública que no té perquè garantir la transparència del sector públic. D’altra banda, s’exposa la regulació de referència general en l’àmbit de l’accés a la informació pública, continguda en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i la normativa autonòmica que ha estat dictada amb posterioritat, realitzant-se una sèrie de consideracions teòrico-pràctiques sobre la mateixa i evidenciant algunes diferències existents entre el dret normat i el practicat. Després d’observar alguns problemes relacionats amb l’aplicació de la citada normativa, es suggereix realitzar algunes reformes normatives, tot advertint-se que algunes modificacions semblen complicades d’articular per raons político-legislatives i reconeixent que per molts canvis benintencionats que es puguin arribar a proposar, no existeix cap remei normatiu que sigui capaç de solucionar tots els problemes pràctics que s’estan donant actualment. En la presente tesis doctoral se reflexiona acerca del significado que posee la "transparencia" cuando se inserta en la legislación de referencia general en materia de acceso a la información pública, concluyéndose que disponemos de un régimen de acceso a la información pública que no tiene porque garantizar la transparencia del sector público. Por otra parte, se expone la regulación de referencia general en el ámbito del acceso a la información pública -que en España se encuentra esencialmente en la Ley 19/2013, de 9 de diciembre y la normativa autonómica que ha sido dictada con posterioridad-, realizándose una serie de consideraciones teórico-prácticas acerca del particular y mostrando algunas de las diferencias existentes entre el derecho normado y el practicado. Observados varios problemas vinculados con la aplicación de la citada legislación, se sugiere realizar algunas reformas normativas, advirtiéndose que algunas modificaciones parecen complicadas de articular por razones político-legislativas y reconociendo que por muchos cambios bienintencionados que se puedan llegar a proponer, no existe ningún remedio normativo que sea capaz de solventar todos los problemas prácticos que se están dando en la actualidad. This doctoral thesis contains a reflection on the meaning that "transparency" has, when it is implemented in the general reference rules and regulations about the freedom of information, concluding that, freedom of information does not have to ensure the transparency of the public sector. On the other hand, it states the general regulation about the freedom of information established in Law 19/2013, from 9th of December and the regional regulations that have been issued after that one, being carried out a number of theoretical and practical considerations on the matter and showing some of the differences between regulated and practiced law. Having observed several problems related to the application of the aforementioned rules and regulations, it is proposed to carry out some regulatory reforms, noting that some of those are complicated to be articulated for political-legislative reasons, and recognizing that due to well-intentioned modifications that are suggested, there is no master formula that can avoid solving all the practical application problems that current legislation is raising.

Tras hacer un repaso de los distintos sistemas de selección del profesorado empleados por las Universidades españolas durante los últimos cinco siglos y analizar, con especial detalle, las ventajas e inconvenientes del utilizado a tales efectos en la actualidad, el presente trabajo pone de manifiesto por qué ninguno de ellos ha dado resultados satisfactorios y sugiere algunas posibilidades de mejora, This paper reviews the professor selection systems used by Spanish universities during the last five centuries. It focuses on the current system and, in particular, on both its advantages and disadvantages. Lastly, it also shows why all of those selection methods have failed, and suggests some improvements

Treballs Finals del Màster de Gestió Pública Avançada, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Martínez-Alonso Camps, José Luis