Search

Introducció: En els últims deu anys, arreu del món, hi ha hagut un augment de les persones que realitzen exercici físic. S'intenta buscar el culte al cos, obtenir un estat de wellness, un de fitness, i ser actius socialment. Tots aquests termes, o podríem dir estats, donen com a conseqüència que les persones ens dediquem més hores a la pràctica d'una activitat física. Cadascuna d'elles és diferent, i se'n poden trobar grans varietats quant a preus, dificultats tècniques o duresa. Així doncs, entre totes les possibles activitats apareix el "running" com la que ressorgeix amb més força. Aquest creixement pot donar-se gràcies al baix cost que comporta, és ràpid de fer i és una de les activitats més socialitzadores. El problema sorgeix en l'aparició més freqüent de les lesions als corredors, fins al punt que neix una filosofia de pràctica sense calçat (barefoot) o amb el mínim necessari per córrer (minimalisme). Aquests moviments, sembla ser, aconsegueixen que els corredors presentin menys lesions, ajuda a millorar la tècnica de carrera i millora el rendiment. Tanmateix, com tota filosofia o moviment, es generen els debats i els dubtes entre tots els que volen sentir aquest canvi en els seus peus i que potser, no ho aconsegueixen com ells voldrien. Pregunta clínica: És possible la redacció d'un protocol de trail running, d'un calçat esportiu normal a un de minimalista, amb uns sis mesos de durada i controlant uns paràmetres que són: el canvi propioceptiu en els corredors; el volum de la musculatura intrínseca dels peus; i finalment, evitar l'aparició de lesions associades a un canvi brusc? Objectiu: Desenvolupar un protocol per la transició de calçat esportiu tradicional al calçat minimalista en atletes que vulguin usar-lo en curses de muntanya controlant les variables de propiocepció, volum muscular intrínsec dels peus i la prevenció de lesions associades. Metodologia: "Estudi experimental prospectiu analític amb intervenció aleatoritzada". S'agafarà un total de 15 corredors, d'indiferent sexe, per aplicar-los un protocol de transició al calçat minimalista en la modalitat de trail. Per evitar canvis massa sobtats, es realitzarà, una regressió d'un calçat amb un drop alt (diferència d'alçada de la base del calcani, fins a la base del primer metatarsià), fins a dur un calçat minimalista. Durant la transició, es controlaran diverses variables com són: els canvis propioceptius que es desenvolupin als corredors; si s'observa, mitjançant una ressonància magnètica, un increment en el volum de la musculatura intrínseca dels peus, com a conseqüència de generar més força possiblement amb ells, i com últim, evitar l'aparició de lesions que estiguin associades a un canvi brusc, o poc controlat, a aquest tipus de calçat. La durada del treball serà de 6 mesos de progressió, intentant que els corredors compleixin un estricte ordre de treball respecte a: sessions per setmana, els kilòmetres totals d'entrenament, el canvi en la seva tècnica de carrera i un treball d'estiraments.

En l’esport una de les experiències més traumàtiques són les lesions. Aquestes tenen un cost tant pel propi individu que la pateix, com pel club i la societat en general. Pregunta clínica: Trobem en paràmetres de la VFC indicadors que ens ajudin a preveure l’aparició de lesions no traumàtiques en futbolistes? Objectiu: Observar a partir d’uns paràmetres molt concrets – els que mesuren VFC –, la relació que aquests tenen a l’hora de preveure o prevenir una lesió. El treball està centrat en el món del futbol ja que els índexs de lesions per hores de pràctica són extremadament elevats. L’objectiu final de l’estudi, és trobar una relació estadísticament significativa entre paràmetres de la VFC i el nombre de lesions al final d’una temporada, per tal de tenir fonament teòric per poder plantejar un estudi experimental – preventiu, tipus assaig de camp amb grup cas – control aleatoritzat, on s’estipulin les càrregues de treball individual de cada jugador en funció dels seus paràmetres de VFC i poder evitar així possibles lesions. Metodologia: Estudi descriptiu de tipus transversal. Mitjançant una aplicació per a mòbils, que sumada a una banda de mesura de la freqüència cardíaca, i uns tests per conèixer l’estat de salut, hàbits i alimentació dels subjectes, es pretén observar les lesions dels jugadors al llarg de tota una temporada i relacionar-ho amb les variables d’estudi. In the sports world, an injury is one of the most traumatizing experiences someone can sustain. Nevertheless, as well as having an individual cost they also have a cost for both the society and the football club. Clinical question: Is it possible to find indicators in the parameters of the Heart Rate Variability (HRV) that help to prevent the onset of non-traumatizing injuries in football players? Aims: To observe from specific parameters – the ones that measure the HRV–, the correlation they have at the time of preventing an injury. This Bachelor‘s Thesis focuses in the sports world since the injury rates among athletes from hours of practice are extremely high. The ultimate aim is to find a statically meaningful correlation between the parameters of the HRV and the amount of injuries at the end of a football season, in order to have enough theoretical background to be able to pose an experimental – preventive field trial with a group case an control group randomize in which the individual workloads will be stipulated by their HRV parameters, and thereby avoid possible injuries. Methodology: Descriptive cross-sectional study. Carried out by a mobile application, a heart rate frequency band and some tests whose aims are to acknowledge the health status, eating habits and patterns of the subjects. The study claims to observe the football players injuries along the football season and to correlate them to the study variables.

Aquesta tesi és una aproximació teòrica i empírica a la metodologia actualitzada per a l'entrenament de la propiocepció. La part teòrica desenvolupa l'estat de la qüestió en l'estudi de la propiocepció des de diferents perspectives, de les particularitats de la columna vertebral lumbar i de les característiques de la propiocepció en aquesta zona del raquis. Ens resumeix els aspectes més importants de la teoria de l'entrenament i les necessitats de l'entrenament propioceptiu lumbar en la natació competitiva. La part empírica pretén ser un punt de partida en la investigació experimental de la metodologia més adequada per a l'entrenament de la propiocepció conscient. Es realitza un disseny específic per a la millora del control de la CV lumbar en la tècnica de natació subaquàtica, en el qual es tracta d'intercedir sobre l'amplitud de moviment lumbar en el pla sagital i sobre la precisió en el seu posicionament dins del mateix pla. S'aplica, s'avalua i es comparen els efectes de l'administració d’uns exercicis durant 75 sessions, en un període de 2-3 mesos naturals, amb dues metodologies d'execució diferenciades: Amb ulls tapats centrant l'atenció sobre la zona lumbar i sense cap condició diferent a la de complir la tècnica d'execució del moviment. Els resultats de l'estudi experimental demostren que el mètode que millora les variables relacionades amb la propiocepció és el que proposa la realització dels exercicis amb els ulls tancats i centrant l'atenció sobre la zona lumbar, mentre que amb els ulls oberts empitjoren aquestes variables respecte al grup control. Ambdós mètodes provoquen millores significatives de l'amplitud de moviment lumbar en el pla treballat. En línies generals tot el procés revela la necessitat d'actualitzar el tractament conceptual i metodològic de la propiocepció, posant un exemple d'intervenció en la natació competitiva que orienta sobre les bases per a la seva aplicació en altres esports., Esta tesis es una aproximación teórica y empírica a la metodología actualizada para el entrenamiento de la propiocepción. La parte teórica desarrolla el estado de la cuestión en el estudio de la propiocepción desde diferentes perspectivas, de las particularidades de la columna vertebral lumbar y de las características de la propiocepción en ésta zona del raquis. Nos resume los aspectos más importantes de la teoría del entrenamiento y las necesidades del entrenamiento propioceptivo lumbar en la natación competitiva. La parte empírica pretende ser un punto de partida en la investigación experimental de la metodología más adecuada para el entrenamiento de la propiocepción consciente. Se realiza un diseño específico para la mejora del control de la CV lumbar en la técnica de natación subacuática, en el que se trata de interceder sobre la amplitud de movimiento lumbar en el plano sagital y sobre la precisión en su posicionamiento dentro del mismo plano. Se aplica, se evalúa y se comparan los efectos de la administración de unos ejercicios durante 75 sesiones, en un período de 2-3 meses naturales, con dos metodologías de ejecución diferenciadas: Con ojos cerrados centrando la atención sobre la zona lumbar y con los ojos abiertos sin ninguna condición diferente a la de cumplir la técnica de ejecución del movimiento. Los resultados del estudio experimental demuestran que el método que mejora las variables relacionadas con la propiocepción es el que propone la realización de los ejercicios con los ojos cerrados, mientras que con los ojos abiertos empeoran estas variables con respecto al grupo control. Ambos métodos provocan mejoras significativas de la amplitud de movimiento lumbar en el plano trabajado. Todo el proceso revela la necesidad de actualizar el tratamiento conceptual y metodológico de la propiocepción a partir de una intervención en la natación, y orienta sobre las bases para su aplicación en otros deportes., This thesis is a theoretical and empirical approach to the updated methodology for proprioception training. The theoretical part develops the state of affairs in the study of proprioception from different perspectives, the particulars of the lumbar spine and the characteristics of proprioception in this area of the spine. It’s summarized the most important aspects of training theory and the needs of lumbar proprioceptive training in competitive swimming. The empirical part is intended as a starting point for experimental research on the most appropriate methodology for the conscious proprioception training. It performs a specific design for improved lumbar spine control on underwater swimming technique, which tries to intercede on lumbar range of motion in the sagittal plane and positioning accuracy within the same plane. It applies, evaluates and compares the effects of exercises’ administration during 75 sessions over 2 to 3 calendar months, with two different methods of execution: First one blindfolded and focusing on the lower back and second one with eyes opened and no different condition to fulfill the technical execution. The results show that the method improves proprioception-related variables is proposed conducting the exercises with eyes closed focusing on the lower back, while with eyes opened this variables get worse towards the control group. Both methods lead to significant improvements in lumbar range of motion in the worked plane. Thus, the process reveals the need to update the conceptual and methodological treatment of proprioception after an intervention in swimming, and guides about the basis for its application in other sports.