[spa] La identidad militar de los miembros de las Fuerzas Militares de Colombia (FFMM) es uno de los aspectos menos explorados en la literatura especializada, en particular, en los campos de la ciencia política, la sociología militar y la ciencia de la administración. Si bien las FFMM se han mantenido como la institución con el índice más alto de favorabilidad en Colombia durante las últimas dos décadas, el desconocimiento de lo que significa ser militar por parte de los ciudadanos ha impedido un mejor entendimiento de las instituciones castrenses y sus integrantes, lo cual ha afectado las relaciones entre civiles y militares, la gobernabilidad del Estado y el robustecimiento de la democracia. Frente a esta problemática, la presente investigación busca ofrecer ciertas soluciones desde la perspectiva de la ciencia política, a partir del análisis de la identidad militar de los oficiales de las FFMM colombianas del siglo XXI en tres ámbitos: (1) sus rasgos sociodemográficos (su lugar de procedencia, estratificación económica, creencias religiosas y tendencias endogámicas), (2) su visión sobre lo que significa para ellos ser militar (motivos para ingresar a la carrera militar, las cualidades y virtudes castrenses, su posición frente al riesgo de muerte y su opinión sobre los estímulos profesionales, el corporativismo y el prestigio de las FFMM) y (3) su idoneidad profesional (educación militar y educación no castrense, su concepción de la política, las instituciones y movimientos sociales, su tendencia ideológica y su entendimiento de los valores ciudadanos). Para tal fin, se examinaron las opiniones de 273 oficiales del Ejército, la Armada y la Fuerza Aérea que adelantaron el Curso de Estado Mayor en la Escuela Superior de Guerra “General Rafael Reyes Prieto” como requisito para ser promovidos al grado de Teniente Coronel o Capitán de Fragata. La información obtenida también se cotejó en ciertos aspectos con las percepciones de 1.120 cadetes, futuros oficiales del Ejército, de la Escuela Militar de Cadetes “General José María Córdova”. Además de permitir la identificación, en mayor profundidad, de los orígenes y perspectivas de los oficiales, este trabajo contribuye al fortalecimiento del vínculo entre civiles y militares, así como a fortalecer la democracia en un país largamente afectado por un conflicto armado interno., [cat] La identitat militar dels membres de les Forces Militars de Colòmbia (FFMM) és un dels aspectes menys explorats en la literatura especialitzada, en particular, en els camps de la ciència política, la sociologia militar i la ciència de l'administració. Si bé les FFMM s'han mantingut com la institució amb l'índex més alt de favorabilitat a Colòmbia durant les últimes dues dècades, el desconeixement del que significa ser militar per part dels ciutadans ha impedit un millor enteniment de les institucions castrenses i els seus integrants, la qual cosa ha afectat les relacions entre civils i militars, la governabilitat de l'Estat i l'enfortiment de la democràcia. Davant d'aquesta problemàtica, la present investigació busca oferir certes solucions des de la perspectiva de la ciència política, a partir de l’anàlisi de la identitat militar dels oficials de les FFMM colombianes de segle XXI en tres àmbits: (1) els seus trets sociodemogràfics (el seu lloc de procedència, estratificació econòmica, creences religioses i tendències endogàmiques), (2) la seva visió sobre el que significa per a ells ser militar (motius per ingressar a la carrera militar, les qualitats i virtuts castrenses, la seva posició davant el risc de mort i la seva opinió sobre els estímuls professionals, el corporativisme i el prestigi de les FFMM) i (3) la seva idoneïtat professional (formació militar i formació no castrense, la seva concepció de la política, les institucions i moviments socials, la seva tendència ideològica i el seu enteniment dels valors ciutadans). Per a tal fi, es van examinar les opinions de 273 oficials de l'Exèrcit, l'Armada i la Força Aèria que van avançar el Curs d'Estat Major a l'Escola Superior de Guerra "General Rafael Reis Prieto" com a requisit per ser promoguts a el grau de tinent coronel o capità de Fragata. La informació obtinguda també es va confrontar en certs aspectes amb les percepcions de 1.120 cadets, futurs oficials de l'Exèrcit, de l'Escola Militar de Cadets "General José María Córdova". A més de permetre la identificació, en major profunditat, dels orígens i perspectives dels oficials, aquest treball contribueix a l'enfortiment de l'enllaç harmònic entre civils i militars, així com a enfortir la democràcia en un país llargament afectat per un conflicte armat intern., [eng] The military identity of the members of the Colombian Armed Forces (FFMM) is one of the least studied aspects in academic literature, especially, in the fields of political science, military sociology and management science. Although, during the past two decades, the FFMM have maintained their status as an institution with the highest degree of approval in Colombia, the citizens’ lack of knowledge as far as the meaning of being a military woman/man is concerned has precluded the society from gaining a better understanding of the military institutions and its members. This, therefore, had a negative impact on the civil-military relations as well as the governance of the State and strengthening of democracy. In light of this problem, this research seeks to offer specific solution from the political science perspective by analyzing the military identity of the 21st century Colombian FFMM officers with an emphasis on three areas: (1) their sociodemographic features (their place of origin, economic stratification, religious beliefs and endogamic patterns); (2) their view of what it means for them to be a military woman/man (reasons to join the military, military qualities and virtues, their position in relation to the risk of death and their opinion on professional stimuli, corporatism and prestige of the FFMM); and (3) their professional suitability (military and non-military training, their perception of politics, institutions and social movements, their ideological orientation and their understanding of citizen values). To this end, the thesis examines 273 opinions pertaining to the officers from the Army, Navy and Air Force who completed the General Staff Course at the Colombian War College (Escuela Superior de Guerra “General Rafael Reyes Prieto”) as a requirement for promotion to the rank of Lieutenant Colonel or Navy Commander. The data obtained was also verified to a certain degree with the perceptions of 1.120 cadets, future officers of the Army, from the Colombian Army Military Academy (Escuela Militar de Cadetes “General José María Córdova”). In addition to identifying with greater depth the origins and perspectives of the officers, this thesis contributes to strengthening both the link between the civilians and the military and democracy in a country largely affected by an internal armed conflict.