Search

Polyethylene naphthalate (PEN) is an industrial plastic which is interesting to the physics community as a wavelength-shifting scintillator. Recently, PEN structures with excellent radiopurity have been successfully produced using injection compression molding technology. This opens the possibility for the usage of optically active structural components with wavelength shifting capabilities in low-background experiments. Thus, PEN holders will be used to mount the germanium detectors in the LEGEND-200 experiment. In this contribution the ongoing R&D on PEN is outlined with a focus on the evaluation of its optical properties. In addition, the ongoing efforts for further application of PEN in the LEGEND-1000 experiment are presented.

Antihistamínic; Al·lèrgia; Urticària; Rinitis; Efectes adversos; Interaccions Antihistamínico; Alergia; Urticaria; Rinitis; Efectos adversos; Interacciones Antihistamine; Allergy; Urticaria; Rhinitis; Adverse effects; Interactions Els antihistamínics anti-H1 són els fàrmacs més emprats per al tractament de les malalties al·lèrgiques. Es classifiquen en antihistamínics de primera generació (clorfeniramina, difenhidramina, hidroxizina) i de segona generació (bilastina, cetirizina, desloratadina, ebastina, fexofenadina, levocetirizina, loratadina, rupatadina). Actualment, per via oral, es recomana utilitzar sempre antihistamínics de segona generació amb una acció més selectiva sobre els receptors H1 i una baixa liposolubilitat que permet una distribució limitada al sistema nerviós central (SNC). En cas de necessitar un antihistamínic parenteral només es disposa de la dexclorfeniramina, que és de primera generació. Els antihistamínics són efectius en el tractament de les rinoconjuntivitis al·lèrgiques i les urticàries de qualsevol etiologia. L’elevada prevalença de la rinitis en la població general (20%) fa que la prescripció d’antihistamínics sigui molt elevada. En la rinitis són més efectius per tractar la mucositat, la pruïja i els esternuts que la congestió nasal. També s’utilitzen com a tractament de la urticària crònica espontània. Així mateix, els antihistamínics no controlen la pruïja de la dermatitis atòpica ni són el tractament de primera línia en l’anafilaxi. Els antihistamínics anti-H1 són, en general, fàrmacs ben tolerats. Els de primera generació creuen la barrera hematoencefàlica i poden produir sedació i efectes anticolinèrgics centrals (confusió, agitació, etc.) i perifèrics (retenció d’orina, sequedat de boca, xerostomia). En el cas que un pacient necessiti tractament antihistamínic és important tenir en compte la càrrega anticolinèrgica dels fàrmacs que està prenent; això resulta especialment rellevant en pacients d’edat avançada. Un altre efecte advers d’alguns antihistamínics, potencialment greu, és la prolongació de l’interval QT, que va motivar la retirada del mercat de fàrmacs com astemizole i terfenadina. Cal tenir present que hi ha certs grups de població (embarassades, lactants, edat avançada, insuficiència renal i/o hepàtica i nens i nenes) en els quals els antihistamínics s’han de prescriure amb precaució tenint en compte les recomanacions de la fitxa tècnica del fàrmac. En aquest Butlletí es revisen els antihistamínics disponibles per a les principals malalties al·lèrgiques al nostre entorn. Los antihistamínicos antiH1 son los fármacos más utilizados para el tratamiento de las enfermedades alérgicas. Se clasifican en antihistamínicos de primera generación (clorfeniramina, difenhidramina, hidroxicina) y de segunda generación (bilastina, cetirizina, desloratadina, ebastina, fexofenadina, levocetirizina, loratadina, rupatadina). Actualmente, por vía oral, se recomienda utilizar siempre antihistamínicos de segunda generación con una acción más selectiva sobre los receptores H1 y una baja liposolubilidad que permite una distribución limitada en el sistema nervioso central (SNC). En caso de precisar un antihistamínico parenteral solo se dispone de la dexclorfeniramina, que es de primera generación. Los antihistamínicos son efectivos en el tratamiento de las rinoconjuntivitis alérgicas y las urticarias de cualquier etiología. La elevada prevalencia de la rinitis en la población general (20%) hace que la prescripción de antihistamínicos sea muy elevada. En la rinitis son más efectivos para tratar la mucosidad, el prurito y los estornudos de la congestión nasal. También se utilizan como tratamiento de la urticaria crónica espontánea. Aun así, los antihistamínicos no controlan el prurito de la dermatitis atópica ni son el tratamiento de primera línea en la anafilaxis. Los antihistamínicos antiH1 son, en general, fármacos bien tolerados. Los de primera generación cruzan la barrera hematoencefálica y pueden producir sedación y efectos anticolinérgicos, centrales (confusión, agitación, etc.…) y periféricos (retención de orina, sequedad de boca, xerostomía). En el caso en el que un paciente precise tratamiento antihistamínico es importante tener en cuenta la carga anticolinérgica de los fármacos que está tomando; esto resulta especialmente relevante en pacientes de edad avanzada. Otro efecto adverso, potencialmente grave, de algunos antihistamínicos es la prolongación del intervalo QT, que motivó la retirada del mercado de fármacos como astemizol y terfenadina. Se ha de tener presente que hay ciertos grupos de población (embarazadas, mujeres en periodo de lactancia, edad avanzada, insuficiencia renal y/o hepática y niños) en los que los antihistamínicos se deben prescribir con precaución teniendo en cuenta las recomendaciones de la ficha técnica del fármaco. En este boletín se revisan los antihistamínicos disponibles para las principales enfermedades alérgicas de nuestro entorno.

Recently, we reported 2 mixed endometrioid endometrial carcinomas with a "low-grade serous" like component, which does not fit into any of the 4 molecular groups described by The Cancer Genome Atlas. To understand the nature of these tumors, we have done an immunohistochemical and molecular genetic study of these 2 cases and added a third case. Immunoreactivity for p53, ER, Ki67, WTI, MLH1, PMS2, MSH2, and MSH6 was assessed. Targeted next-generation sequencing for somatic mutations, including genes commonly implicated in carcinogenesis including TP53, KRAS, and PIK3CA, and Sanger sequencing for PTEN and POLE were also performed. All patients were nulliparous and had morbid obesity. Their tumors showed a micropapillary component that resembled that of ovarian low-grade serous carcinoma and merged with villoglandular endometrioid carcinoma. The invasive tumor glands exhibited a microcystic, elongated, or fragmented pattern and contained psammoma bodies. Two tumors showed aberrant p53 expression, and all 3 were positive for ER. All showed KRAS mutations, and TP53 mutations were found in 2 cases. One patient developed peritoneal carcinomatosis, one patient is alive with disease, and another died of a brain tumor. The third patient, whose tumor was confined to the uterus (stage IA), is alive without evidence of disease, but she has been followed for only 6 months. Mixed endometrial carcinomas with a "low-grade" serous like component exhibit a morphologic spectrum of endometrioid and serous differentiation with microcystic, elongated, or fragmented features; ER expression; KRAS and TP53 mutations; and aggressive behavior. (C) 2017 Elsevier Inc. All rights reserved.

Se dan a conocer los primeros resultados sobre el estudio geobotánico de los prados de guadaña de la región mediterránea de Catalunya, en el noroeste de la Península Ibérica.

We describe a collection of P-element insertions that have considerable utility for generating custom chromosomal aberrations in Drosophila melanogaster. We have mobilized a pair of engineered P elements, p[RS3] and p[RS5], to collect 3243 lines unambiguously mapped to the Drosophila genome sequence. The collection contains, on average, an element every 35 kb. We demonstrate the utility of the collection for generating custom chromosomal deletions that have their end points mapped, with base-pair resolution, to the genome sequence. The collection was generated in an isogenic strain, thus affording a uniform background for screens where sensitivity to genetic background is high. The entire collection, along with a computational and genetic toolbox for designing and generating custom deletions, is publicly available. Using the collection it is theoretically possible to generate >12,000 deletions between 1 bp and 1 Mb in size by simple eye color selection. In addition, a further 37,000 deletions, selectable by molecular screening, may be generated. We are now using the collection to generate a second-generation deficiency kit that is precisely mapped to the genome sequence.

Antihistamínic; Al·lèrgia; Urticària; Rinitis; Efectes adversos; Interaccions Antihistamínico; Alergia; Urticaria; Rinitis; Efectos adversos; Interacciones Antihistamine; Allergy; Urticaria; Rhinitis; Adverse effects; Interactions Els antihistamínics anti-H1 són els fàrmacs més emprats per al tractament de les malalties al·lèrgiques. Es classifiquen en antihistamínics de primera generació (clorfeniramina, difenhidramina, hidroxizina) i de segona generació (bilastina, cetirizina, desloratadina, ebastina, fexofenadina, levocetirizina, loratadina, rupatadina). Actualment, per via oral, es recomana utilitzar sempre antihistamínics de segona generació amb una acció més selectiva sobre els receptors H1 i una baixa liposolubilitat que permet una distribució limitada al sistema nerviós central (SNC). En cas de necessitar un antihistamínic parenteral només es disposa de la dexclorfeniramina, que és de primera generació. Els antihistamínics són efectius en el tractament de les rinoconjuntivitis al·lèrgiques i les urticàries de qualsevol etiologia. L’elevada prevalença de la rinitis en la població general (20%) fa que la prescripció d’antihistamínics sigui molt elevada. En la rinitis són més efectius per tractar la mucositat, la pruïja i els esternuts que la congestió nasal. També s’utilitzen com a tractament de la urticària crònica espontània. Així mateix, els antihistamínics no controlen la pruïja de la dermatitis atòpica ni són el tractament de primera línia en l’anafilaxi. Els antihistamínics anti-H1 són, en general, fàrmacs ben tolerats. Els de primera generació creuen la barrera hematoencefàlica i poden produir sedació i efectes anticolinèrgics centrals (confusió, agitació, etc.) i perifèrics (retenció d’orina, sequedat de boca, xerostomia). En el cas que un pacient necessiti tractament antihistamínic és important tenir en compte la càrrega anticolinèrgica dels fàrmacs que està prenent; això resulta especialment rellevant en pacients d’edat avançada. Un altre efecte advers d’alguns antihistamínics, potencialment greu, és la prolongació de l’interval QT, que va motivar la retirada del mercat de fàrmacs com astemizole i terfenadina. Cal tenir present que hi ha certs grups de població (embarassades, lactants, edat avançada, insuficiència renal i/o hepàtica i nens i nenes) en els quals els antihistamínics s’han de prescriure amb precaució tenint en compte les recomanacions de la fitxa tècnica del fàrmac. En aquest Butlletí es revisen els antihistamínics disponibles per a les principals malalties al·lèrgiques al nostre entorn. Los antihistamínicos antiH1 son los fármacos más utilizados para el tratamiento de las enfermedades alérgicas. Se clasifican en antihistamínicos de primera generación (clorfeniramina, difenhidramina, hidroxicina) y de segunda generación (bilastina, cetirizina, desloratadina, ebastina, fexofenadina, levocetirizina, loratadina, rupatadina). Actualmente, por vía oral, se recomienda utilizar siempre antihistamínicos de segunda generación con una acción más selectiva sobre los receptores H1 y una baja liposolubilidad que permite una distribución limitada en el sistema nervioso central (SNC). En caso de precisar un antihistamínico parenteral solo se dispone de la dexclorfeniramina, que es de primera generación. Los antihistamínicos son efectivos en el tratamiento de las rinoconjuntivitis alérgicas y las urticarias de cualquier etiología. La elevada prevalencia de la rinitis en la población general (20%) hace que la prescripción de antihistamínicos sea muy elevada. En la rinitis son más efectivos para tratar la mucosidad, el prurito y los estornudos de la congestión nasal. También se utilizan como tratamiento de la urticaria crónica espontánea. Aun así, los antihistamínicos no controlan el prurito de la dermatitis atópica ni son el tratamiento de primera línea en la anafilaxis. Los antihistamínicos antiH1 son, en general, fármacos bien tolerados. Los de primera generación cruzan la barrera hematoencefálica y pueden producir sedación y efectos anticolinérgicos, centrales (confusión, agitación, etc.…) y periféricos (retención de orina, sequedad de boca, xerostomía). En el caso en el que un paciente precise tratamiento antihistamínico es importante tener en cuenta la carga anticolinérgica de los fármacos que está tomando; esto resulta especialmente relevante en pacientes de edad avanzada. Otro efecto adverso, potencialmente grave, de algunos antihistamínicos es la prolongación del intervalo QT, que motivó la retirada del mercado de fármacos como astemizol y terfenadina. Se ha de tener presente que hay ciertos grupos de población (embarazadas, mujeres en periodo de lactancia, edad avanzada, insuficiencia renal y/o hepática y niños) en los que los antihistamínicos se deben prescribir con precaución teniendo en cuenta las recomendaciones de la ficha técnica del fármaco. En este boletín se revisan los antihistamínicos disponibles para las principales enfermedades alérgicas de nuestro entorno.

Undifferentiated endometrial carcinoma is an aggressive type of uterine cancer, which is occasionally associated with a low-grade endometrioid carcinoma component. This combination is referred to as "dedifferentiated endometrioid endometrial carcinoma." Neuroendocrine expression may occur in undifferentiated endometrial carcinoma, but its significance in dedifferentiated endometrial carcinomas is unknown. To gain insight into the pathogenesis of these tumors we have analyzed the immunophenotype (ARID1A, MLH1, PMS2, MSH2, MSH6, p53, (beta-catenin, SMARCB1, synaptophysin, chromogranin A, and CD56) and mutational status (PTEN, KRAS, PIK3CA, TP53 and POLE) of 4 dedifferentiated endometrial carcinomas with strong and diffuse neuroendocrine expression. All tumors demonstrated neuroendocrine expression in >= 70% of the cells in the undifferentiated carcinoma areas. Loss of expression of at least 1 DNA mismatch repair protein was observed in 2 cases, and p53 immunoreaction was aberrant (mutated/inactivated) in one case. All carcinomas were negative for beta-catenin and maintained nuclear SMARCB1 (INI1) and ARID expression. Three tumors shared identical endometrioid molecular profile (PTENand/orP/K3CA mutations) in both components. One tumor had POLE exonuclease domain mutation in the undifferentiated component. In one case, TP53 mutation was found exclusively in the undifferentiated component. Two patients died with peritoneal carcinomatosis and abdominal metastases, respectively; one patient died of a renal failure without evidence of disease, and the last patient is alive and free of disease at 3.3 years. Dedifferentiated endometrial carcinomas with neuroendocrine features are clinically and molecularly heterogeneous tumors. Probably, these carcinomas might acquire undifferentiated phenotype through mutations in TP53 and POLE. (C) 2017 Elsevier Inc. All rights reserved.

Modulation of reactive oxygen species (ROS) plays a key role in signal transduction pathways. Selenoproteins act controlling the redox balance of the cell. We have studied how the alteration of the redox balance caused by patufet (selDptuf), a null mutation in the Drosophila melanogaster selenophosphate synthetase 1 (sps1) gene, which codes for the SelD enzyme of the selenoprotein biosynthesis, affects the Ras/MAPK signalling pathway. The selDptuf mutation dominantly suppresses the phenotypes in the eye and the wing caused by hyperactivation of the Ras/MAPK cassette and the activated forms of the Drosophila EGF receptor (DER) and Sevenless (Sev) receptor tyrosine kinases (RTKs), which signal in the eye and wing, respectively. No dominant interaction is observed with sensitized conditions in the Wnt, Notch, Insulin-Pi3K, and DPP signalling pathways. Our current hypothesis is that selenoproteins selectively modulate the Ras/MAPK signalling pathway through their antioxidant function. This is further supported by the fact that a selenoprotein-independent increase in ROS caused by the catalase amorphic Catn1 allele also reduces Ras/MAPK signalling. Here, we present the first evidence for the role of intracelular redox environment in signalling pathways in Drosophila as a whole organism.