Search

Altres ajuts: CERCA Programme/Generalitat de Catalunya The Barcelona Historical Marriage Database (BHMD) gathers records of the more than 600,000 marriages celebrated in the Diocese of Barcelona and their taxation registered in Barcelona Cathedral's so-called Marriage Licenses Books for the long period 1451-1905 and the BALL Demographic Database brings together the individual information recorded in the population registers, censuses and fiscal censuses of the main municipalities of the county of Baix Llobregat (Barcelona). In this ongoing collection 263,786 individual observations have been assembled, dating from the period between 1828 and 1965 by December 2020. The two databases started as part of different interdisciplinary research projects at the crossroads of Historical Demography and Computer Vision. Their construction uses artificial intelligence and computer vision methods as Handwriting Recognition to reduce the time of execution. However, its current state still requires some human intervention which explains the implemented crowdsourcing and game sourcing experiences. Moreover, knowledge graph techniques have allowed the application of advanced record linkage to link the same individuals and families across time and space. Moreover, we will discuss the main research lines using both databases developed so far in historical demography.

La finalitat d'aquest estudi és donar a conèixer els resultats inicials del projecte d'investigació en curs sobre "Models de Formació de la Parella" i, particularment, les causes i implicacions de la cohabitació no-marital. Els resultats estan basats en entrevistes qualitatives en profunditat dins d'una mostra de homes i dones de diferents grups d'edat, diferent nivell d'estudis i condicions de vida, i vivint a Barcelona o Madrid. El projecte era un estudi pilot dissenyat per preparar les preguntes més importants de cara a una investigació quantitativa futura respecte de la incidència, sentit i distribució de la cohabitació no-marital. La principal finalidad de este estudio es el de dar a conocer los resultados iniciales del proyecto de investigación en curso: "Modelos de Formación de la Pareja" y, particularmente, las causas e implicaciones de la cohabitación no-marital. Los resultados se basan en entrevistas cualitativas en profundidad a partir de una muestra de mujeres y varones de diferentes grupos de edad, diferente nivel de estudios y condiciones de vida, residentes de Madrid o Barcelona. El proyecto era un estudio piloto diseñado para preparar aquellas preguntas más importantes de una futura investigación cuantitativa sobre la incidencia, sentido y distribución de la cohabitación no-marital. The aim of this paper is to present the initial results of the research project in progress on "Patterns of Household Formation" and in particular on the causes and implications of non-marital cohabitation. The results are based on qualitative in-depth interviews with a sample of women and men of different age groups, and with different levels of education and living arrangements, residing in Barcelona and Madrid. The project was a pilot study designed to prepare the relevant questions for a future quantitative investigation regarding the incidence, meaning and distribution of non-marital cohabitation. Le but principal de ce travail est de donner à connaître les résultats préliminaires d'une recherche en cours sur les "modèles de formation des couples" et en particulier les facteurs causants et les conséquences du concubinage. Les résultats se basent sur une exploitation d'une enquête qualitative en profondeur faite auprès d'un échantillon de femmes et d'hommes appartenant à différents groups d'âge, niveaux d'études et niveaux de vie, résidants à Barcelone et à Madrid. Le projet est une étude pilote menée en vue de préparer les questions les plus importants à poser pour une enquête quantitative future sur l'incidence, la signification et la distribution du concubinage.

Ponència dins el marc de les "1as Jornadas municipales de igualdad" realitzades per l'ajuntament de Galdakao, 28-29 d'Octubre de 2004. Los cambios en la estructura de la población pueden repercutir en la relaciones de género. Tales cambios se explican por la modificación en las pautas de la mortalidad, la fecundidad y las migraciones de las poblaciones. El aumento de los niveles de supervivencia no repercute de igual manera a ambos sexo, por ejemplo, las mujeres enviudan más que los hombres. Por lo que respecta a la fecundidad, la mayoría de las mujeres acabarán casándose y teniendo hijos, pero en menor medida y más tarde. Un descenso continuado de la fecundidad comporta una paulatina disminución de los efectivos generacionales. Además, el descenso de la mortalidad intrauterina implica un incremento del porcentaje de nacimientos. En consecuencia, el siglo XXI será un siglo de déficit de mujeres en los mercados matrimoniales. Estas mujeres tendrán muchas oportunidades, laborales, educativas y nupciales ¿sabrán qué elegir? Otras mujeres con menos oportunidades y socialmente muy distintas convivirán con ellas, como las inmigrantes. Ésta será la gran temática. Aquests canvis s'expliquen per la modificació en les pautes de la mortalitat, la fecunditat i les migracions de les poblacions. L' augment dels nivells de supervivència no afecten de la mateixa manera a ambdós sexes, per exemple, les dones enviduen més que els homes. Respecta a la fecunditat, la majoria de les dones acabaran casant-se i tenint fills, però en menor mesura i més tard. Un descens continuat de la fecunditat comporta una disminució dels efectius generacionals. A més, el descens de la mortalitat intrauterina implica un increment del percentatge de naixements. En conseqüència, el segle XXI serà un segle de dèficit de dones als mercats matrimonials a nivell mundial. Aquestes dones tindran moltes oportunitats, laborals, educatives i nupcials ¿sabran que elegir? Altres dones amb menys oportunitats i socialment molt diferents conviuran amb elles, com les immigrants. Aquesta serà la gran temàtica. Changes in population structure can have repercussions for gender relations. Such changes are explained by the modification in trends in mortality, fertility and migration. The increase in survival does not equally affect both sexes, as for example, women become widowed more often than men. With regards to fertility, although most women will end up marrying and having children, they do so to a lesser extent and at a later time period. A continued reduction in fertility leads to a gradual decline in cohort size. In addition, the reduction of intrauterine mortality implies an increase in the proportion of male births. Consequently, the 21st century will be a century of a female deficit in the marriage market. These women will have many opportunities in terms of labour, education and relationships, but will they know what to choose? Other women with less opportunities and who are socially very different will coexist with them, such as immigrants. This will be an issue of great interest

L'article s'ha publicat a CABRÉ, A. (Coord.) (2007). Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla. Érem sis milions. Durant prop de dues dècades, la contínua validesa d'aquella dita publicitària de la Generalitat de Catalunya, «Som sis milions», ens va instal·lar en l'espai de certesa que ens donen les xifres constants, immutables. Aquest coneixement empíric ja era patrimoni de la persona del carrer quan l'any 1999 la població mundial va assolir els 6.000 milions d'éssers humans. No calia llavors ser un gran expert per esbrinar que els catalans i les catalanes érem exactament un de cada mil dels habitants del món. Encara que, es comentava, això no havia de durar gaire, perquè la població del món havia de seguir creixent, i la de Catalunya estava estancada i tenia unes perspectives no gaire dinàmiques. I, de sobte, heus ací que som set milions! Més i tot: segons les xifres oficials ja érem 7.134.697 habitants el primer de gener de 2006, per ser exactes. A la mateixa data, la població mundial tot just acabava de superar els 6.500 milions d'ànimes. És a dir, que en els anys recents la població de Catalunya, com també la d'Espanya, ha crescut i està creixent força més de pressa que la població del món, està guanyant «quota mundial». El nostre pes relatiu en el conjunt dels humans ja frega l'1,1 per mil i ha augmentat el 10% en els darrers set anys.

Aquest treball analitza la relació entre la conjuntura econòmica i la dinàmica recent de les migracions entre les regions espanyoles en el període (1988-1994), a partir de dos cicles de creixement econòmic, una fase d'expansió (1988-1990) i una de recessió (1992-1994) mitjançant les dades de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR). L'estudi estableix l'existència d'un nexe entre la conjuntura econòmica i la dinàmica migratòria entre regions, que es manifesta tant en la intensitat, una major mobilitat entre regions en els períodes d'expansió econòmica, com en l'estructura territorial dels fluxos, amb una clara divisió dels papers que juguen les diferents regions espanyoles en cadascuna de les fases analitzades. Aquesta relació es manifesta fonamentalment en la dinàmica per edats dels adults joves entre 16 i 24 anys i en les persones de més de 55 anys. Els saldos migratoris de les diferents regions són de signe contrari entre aquests dos grups d'edats, per la qual cosa es compensen i produeixen una reduïda migració neta. Les regions immigratòries als anys seixanta i setanta tenen saldos positius entre els joves i negatius entre la població de més de 55 anys. El procés invers es produeix entre les regions que havien estat emigratòries: emigració neta de joves i retorns dels emigrants sortits als seixanta i setanta. Aquest panorama es modifica dins de les regions urbanes en la fase de recessió econòmica (1992-1994), amb una forta reducció de la immigració neta de joves entre 16 i 24 anys i un lleuger augment de l'emigració neta entre els adults de 25 a 44 anys, aquesta darrera derivada dels guanys dels períodes recents. Aquesta variació de la dinàmica migratòria per edats no afecta al grup de més de 55 anys, la seva evolució es independent de la conjuntura econòmica. El presente trabajo analiza la relación entre la coyuntura económica y la dinámica reciente de las migraciones interregionales en España en el período (1988-1994), a través de dos ciclos de crecimiento económico, una fase expansiva en el período (1988-1990) y una fase recesiva (1992-1994), a partir de los datos de la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR). El estudio establece un nexo entre coyuntura económica y dinámica migratoria interregional, que se manifiesta tanto en la intensidad, mayor movilidad interregional en la fase expansiva de la economía, como en la estructura territorial de los flujos, con una clara división de los papeles que juegan las distintas regiones españolas en cada una de las fases analizadas. Esta relación se manifiesta fundamentalmente en la dinámica por edades de los adultos jóvenes entre 16 y 24 años y en las personas de más de 55 años. Los saldos migratorios de las distintas regiones suelen ser de signo contrario en ambos grupos de edad, compensándose y produciendo por lo general un bajo nivel general de migración neta. Las regiones inmigratorias durante los sesenta y setenta tienen saldos positivos entre los jóvenes y negativos entre la población de más de 55 años. El proceso inverso se produce entre las regiones que habían sido emigratorias: emigración neta de jóvenes y retornos de los emigrantes salidos en las décadas de los sesenta y setenta. Este panorama se modifica en las regiones urbanas durante la recesión económica del período 1992-1994, con una fuerte reducción de la inmigración neta de jóvenes entre 16 y 24 años y un ligero aumento de la emigración neta entre los adultos de 25 a 44 años, en parte alimentada por las ganancias de períodos recientes. Esta variación de la dinámica migratoria por edades no parece afectar al grupo de más de 55 años, cuya evolución es independiente de la coyuntura económica. This work analyses the relation between economic phases and the recent migration dynamics among Spanish regions for the period 1988-1994. We distinguish two economic phases, an expension phase (1988-1990) and a recession phase (1992-1994), and the data from the Residencial Variations Statistics (EVR) are used. The study establishes the existence of a relation between economic phases and the migratory dynamics of regions, thru its intensity, thru a major mobility between regions during the economic expension phase and thru the territorial structure of flows, with a clear division of roles of the different regions in each economic phase. This relation mostly appears in the age dynamics of young adults of 16-24 years of age and of people of 55 years and older. Regions migratory balances are of opposite sign between these two age groups, so they compensate each other and produce a small net migration. Immigratory regions of the 60's and the 70's have positive migration balances among young, and negative balances among the 55 years and older. The opposite process takes place for regions which were emigratory in the past: net emigration of young people and returns of emigrants who left the region during the 60's and the 70's. This picture is different for urban areas during the recession phase (1992-1994), with a strong reduction of net migration for young poeple of 16-24 years and a small increase of net emigration for adult population (25-44), the former being a consequence of the gains of recent periods. This variation of the age migratory dynamics does not affect the 55 yeas and older group, its evolution being independant of the economic phases. Ce travail analyse la relation entre la conjonture économique et la dynamique récente des migrations entre les régions espagnoles pour la période 1988-1994. L'analyse distingue deux cycles de croissance économique, une phase d'expension (1988-1990) et une phase de récession (1992-1994). Nous utilisons les données de la Statistique des Variations Résidentielles (EVR). L'étude établie l'existence d'un lien entre la conjonture économique et la dynamique migratoire entre les régions, qui s'observe à la fois en terme d'intensité, en une plus importante mobilité entre régions pendant les périodes d'expension économique et dans la structure territoriale des flux. On observe également une claire division des rôles que jouent les différentes régions espagnoles dans chacune des phases analysées. Cette relation se manifeste fondamentalement chez les jeunes adultes d'entre 16 et 24 ans et chez les personnes de plus de 55 ans. Les soldes migratoires des différentes régions sont de signe contraire entre ces deux groupes d'âge, de telle sorte qu'ils se compensent et produisent une migration nette peu importante. Les régions d'immigration des années 1960 et 1970 ont des soldes positifs chez les jeunes et des soldes négatifs chez les 55 ans et plus. Le processus inverse s'observe dans les régions qui avaient été d'émigration par le passé: émigration nette de jeunes et retours des émigrants partis pendant les années 1960 et 1970. Ce panorama se modifie dans les régions urbaines pendant la phase de récession économique (1992-1994), avec une forte réduction de l'immigration nette des jeunes de 16-24 ans et une légère augmentation de l'émigration nette des adultes de 25-44 ans, cette dernière dérivant des gains des périodes antérieures. Cette variation de la dynamique par âge n'affecte pas le groupe des plus de 55 ans, son évolution étant indépendante de la conjonture économique.

En l'article es contextualitza l'evolució de les migracions internacionals dirigides als països de la Unió Europea y el saldo migratori resultant, des de la perspectiva de la integració política per al període 1950-2000. Per al darrer any, amb dades disponibles corresponents a 1999, es realitza el càlcul del component de la taxa de creixement per a cadascú dels països de la Unió. L'article conclou amb les reflexions sobre l'evolució futura de l'impacte dels moviments migratoris a Europa, prèvia presentació d'una breu panoràmica dels efectius de població estrangera a 1 de gener de 2000 i de les principals diferències per origen en cadascun dels països considerats. En el artículo se contextualiza la evolución de las migraciones internacionales dirigidas a los países de la Unión Europea y el saldo migratorio resultante, desde la perspectiva de la integración política durante el período 1950-2000. Para el último año, con los datos disponibles correspondientes a 1999 se realiza el cálculo del componente de la tasa de crecimiento para cada uno de los países de la Unión. El artículo concluye con las reflexiones sobre la evolución futura del impacto de los movimientos migratorios en Europa, una vez presentada una breve panorámica de los efectivos de población extranjera a 1 de enero de 2000 y las principales diferencias por origen en cada uno de los países considerados. This article analyses the development of international migration towards European Union (EU) countries and its effect upon final net migration in the context of the development of political integration during the period of 1950-2000. For this last year it has been possible to measure the growth rate using data available from 1999 for each of the countries of the EU. The article, which concludes with some reflections about the evolution of migratory movements in Europe and its powerful effect, also presents a brief description of foreign population in Europe, as of 1st January 2000, as well as the main differences by origin in each one of the EU countries. Nous étudions l'évolution des migrations internationales vers les pays de l'Union Européenne dans le contexte de l'intégration politique pendant la période 1950-2000. À partir des données disponibles les plus récentes correspondantes à l'année 1999, nous calculons les composantes de la croissance démographique pour chacun des pays de l'Union. En conclusion nous élaborons une série de réflexions sur l'évolution future de l'impact des mouvements migratoires en Europe, après avoir présenté un bref panorama des effectifs de la population étrangère par origine au 1er janvier 2000 pour les pays de l'Union.

Article presentat al VIII Congreso de la Asociación de demografía histórica, Maó, 31 de maig al 2 de juny de 2007. En el marco de la evolución de las pautas de nupcialidad en España a lo largo del siglo XX, este artículo tiene como objetivo principal examinar la composición por edad de los matrimonios desde 1922 a 2004 a partir de los datos del Movimiento Natural de la Población. El artículo se centra en la tendencia reciente de reducción de las diferencias de edad entre los cónyuges, que, a diferencia de otros episodios históricos de alteración de esta diferencia, no se deriva de una circunstancia de desequilibrio del mercado matrimonial. Con el fin de descomponer los elementos que intervienen en esta evolución reciente, en primer lugar, el análisis desagrega la evolución de homogamia por edad según el orden de las nupcias y el sexo y la edad de los cónyuges. En segundo lugar, se plantea un análisis territorial de las pautas de homogamia por edad. Los resultados muestran como durante el periodo estudiado el peso de los matrimonios homógamos ha ido en aumento y, por el contrario, se ha suavizado la propensión a formar matrimonios en los que el hombre es mayor que la mujer. También ponen de relieve que la reducción de las diferencias medias de edad en las últimas tres décadas se produce a pesar del incremento de segundas nupcias y del retraso de los calendarios nupciales masculino y femenino. Finalmente, el análisis provincial indica que la reducción de las diferencias es generalizada y no guarda relación con la evolución del calendario nupcial de las provincias. Dins el marc de l'evolució de les pautes de nupcialitat a Espanya durant el segle XX, aquest article té com a objectiu principal, examinar la composició per edat dels matrimonis des de 1922 a 2004, mitjançant les dades del Moviment Natural de la Població. L'article es centra en la tendència recent de reducció de les diferències d'edat entre els cònjuges, que a diferència d'altres episodis històrics d'alteració d'aquesta diferència, no es conseqüència d'una circumstància de desequilibri del mercat matrimonial. Amb l'objectiu de desgranar els elements que intervenen en aquesta evolució recent, en primer lloc, l'anàlisi desagrega l'evolució de l'homogàmia per edat segons l'ordre de les núpcies i el sexe i l'edat dels cònjuges. En segon lloc, es planteja un anàlisi territorial de les pautes d'homogàmia per edat. Els resultats mostren com durant el període estudiat el pes dels matrimonis homògams ha anat en augment i, pel contrari, s'ha suavitzat la propensió a formar matrimonis en els que l'home és més gran que la dona. També posen de relleu que la reducció de les diferències mitjanes d'edat en les últimes tres dècades es produeixen malgrat el increment de segones núpcies i del retard dels calendaris nupcials masculí i femení. Finalment, l'anàlisi provincial indica que la reducció de les diferències generalitzades no manté relació amb l'evolució del calendari nupcial de les províncies. The central aim of this paper is to examine the age structure of marriages in the 1922 to 2004 period, having as a framework the evolution of nuptiality patterns in Spain along the twentieth century. The data are drawn from the Spanish Vital Statistics (MNP, spanish acronym for Movimiento Natural de la Población) and the focus is on a recent trend: the reduction of age differentials between spouses, which are not due to a marriage market unbalance. In order to separate the elements involved in this tendency: first, the evolution of homogamy patterns is disaggregated by the nuptial order, and the sex and age of partners. Secondly, a territorial study of homogamy patterns by age is proposed. Results show that, during the period, the importance of homogamous marriages has been growing and, on the contrary, the likelihood of get into a marriage in which the man is older than the woman is now less strong. They also illustrate how, in the past three decades, the average age-difference has been decreasing despite of the higher intensity of remarriage and the delay of both women and men nuptial schedules. Finally, the province analysis indicates the generalized character of the difference reduction and its lack of relation with the evolution of the provinces' nuptial schedule.

El document es va presentar, en format pòster, a la Population Association of America. Anual Meeting 2011. Washington (EUA), del 31 de març al 2 d'abril de 2011. The document was presented in poster format at the Population Association of America. Anual Meeting 2011. Washington (USA), 31 March - 2 April, 2011.

Descripció del recurs: 13 juny 2007 Conté: Rafael Argullol, Natura i ciutat en el canvi de mil·lenni ; Antoni Lloret, Energies per al segle XXI ; Jorge Wagensberg, Investigació científica i sostenibilitat: l'experiència amazònica ; Manuel Ludevid, El paper de les empreses en la societat sostenible ; Rafael Grasa, El paper de les ONG en la societat sostenible ; Luis Ángel Fernández Hermana, La comunicació en la transició cap a una societat sostenible ; Frederic Ximeno, Estratègies i eines de planificació territorial cap a una ciutat sostenible ; José Luis Porcuna, Estratègies agroecològiques cap a una agricultura sostenible ; Josep Germain, Estratègia catalana per a la biodiversitat ; Carles Gràcia, Els boscos i el funcionament sostenible del planeta ; Manuel Herce, El territori de la ciutat: criteris de sostenibilitat, ordenació i urbanització ; Josep Enric Llebot, Ciència i política del canvi climàtic ; Àlex Aguilar, L'extinció de les espècies: entre la ignorància i la tolerància ; Josep Olives, La ciutat com a idea d'equilibri ; Anna Cabré, Demografia i migracions al segle XXI: què és raonable preveure? ; Manolis Kogevinas, Càncer i exposicions mediambientals ; Ramon Arandes, L'aprofitament de les aigües del subsòl de Barcelona ; Rafael Simó, L'oceà i l'atmosfera, inseparables davant el canvi climàtic global ; Joan Caylà, Sobre el possible impacte mundial de la sida en la dècada 2000-2010 ; Jordi Serra Raventós, Ocupació del litoral i implicacions sobre el territori ; Joan Manuel Vilaplana, Catàstrofes i societat ; Montserrat Vilà, Causes i conseqüències de les invasions biològiques ; Josep Egozcue, Clonatge humà: tècnica i ètica ; Millán M. Millán, Contaminación fotoquímica en la cuenca mediterránea: revisión de los resultados de proyectos de investigación europeos ; Jaume Terradas i José Ángel Burriel, Mapa ecològic de Barcelona.

Dues generacions diferents. Una nascuda en plena postguerra i l'altra poc abans de començar la transició. L'Anna Cabré (Barcelona, 1943) creix a una Barcelona marcada per la Guerra, l'exili i la repressió. Una Catalunya que no arribava als tres milions d'habitants. Gairebé 30 anys després, l'Oriol Amorós (Barcelona, 1970) neix a una nova Barcelona en plena ebullició antifranquista. Una Catalunya de més de cinc milions de persones després d'haver acollit a desenes de milers de persones vingudes d'arreu de l'Estat espanyol. Dues generacions, dues Catalunyes, dues persones compromeses amb la immigració que comparteixen la claredat d'idees i la complicitat de treballar en l'àmbit que els apassiona. L'Anna portant la batuta del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB. L'Oriol dirigint les polítiques

El fenómeno de la migración de origen latinoamericano de la pasada década fue especialmente significativo. El año 2000 señala el inicio de la fase de auge o expansión de este flujo y a partir de entonces el conjunto de nacionalidades latinoamericanas se convierte en protagonista. Las circunstancias económicas, principales desencadenantes de este flujo, han cambiado radicalmente en los países de origen y en España a partir del año 2008. No obstante, los rasgos que sostuvieron demográficamente esta migración aún están vigentes, pues la población latinoamericana continúa creciendo, aunque a un ritmo muy inferior al de las pasadas décadas. Pero ¿por cuánto tiempo crecerá la población en edades típicas a la migración en esta región? ¿Las hipótesis que auguran una caída del potencial demográfico para la migración en los países emisores se corroboran en este caso? Para responder a estas preguntas se realiza una proyección determinística del flujo de latinoamericanos hacia España al horizonte 2050, definiendo distintos escenarios de intensidad migratoria a los que se expone la variante media de la proyección de población de los países de origen. Los datos de flujo migratorio corresponden a la Estadística de Variación Residencial del período 1980-2010 y la población estimada y proyectada para los países de origen es la publicada por Naciones Unidas en su revisión 2010. Los resultados muestran una caída del flujo total de latinoamericanos a partir de 2045, pero para algunos orígenes esta caída sería anterior, próxima a 2030. También se auguran cambios en la composición de los flujos por país de nacimiento, con un incremento de la participación de los países con estructuras de edad más jóvenes, y la continuidad del proceso de feminización de los flujos que se iniciara en la pasada década. Durant la dècada passada, el fenomen de la migració d'origen llatinoamericà va ser especialment significatiu. L'any 2000 assenyala l'inici de la fase d'expansió d'aquest flux i el conjunt de nacionalitats llatinoamericanes esdevé el principal protagonista d'aquest. A partir de l'any 2008, les circumstàncies econòmiques, principal desencadenant d'aquest flux, han canviat radicalment tant en els països d'origen com a Espanya. Malgrat això, les variables que van mantenir demogràficament aquest flux resten vigents, ja que la població llatinoamericana continua creixent, tot i que a un ritme molt inferior al de les passades dècades. Però, per quant temps creixerà la població, en aquesta regió, en aquelles edats típiques de la migració? Les hipòtesis que auguren una caiguda del potencial demogràfic per a la migració en els països emissors, es corroboren pels països d'aquesta regió? Per respondre aquestes preguntes es realitza una projecció determinística del flux de llatinoamericans cap a Espanya, a l'horitzó 2050, definint diferents escenaris d'intensitat migratòria als quals s'exposa la variant mitjana de la projecció de població dels països d'origen. Les dades del flux migratori corresponen a l'Estadística de Variació Residencial del període 1980-2010 i la població estimada i projectada per als països d'origen és la publicada per Nacions Unides en la seva revisió de 2010. Els resultats mostren una caiguda del flux total d'origen llatinoamericà a partir de 2045, però, per a alguns orígens, aquesta caiguda seria anterior, pròxima a 2030. També s'auguren canvis en la composició per país de naixement, amb un increment de la participació dels països amb estructura d'edat més jove, i la continuïtat del procés de feminització dels fluxos que es va iniciar durant la passada dècada. The phenomenon of migration from Latin America was especially significant in the last decade. The year 2000 marks the beginning of the boom or expansion phase of this flow, when Latin Americans became the leading foreign group in Spain. The economic circumstances that were the main driving force of this flow have radically changed in the countries of origin and in Spain after 2008. However, the demographic forces that held this flow are still in force, as the Latin American population continues to grow albeit at a much lower rate. But, how long will the population in typical migration ages in this region continue to grow? Are the hypotheses that predict a fall of demographic potential for migration in sending countries to be verified in this case? To answer these questions the flow of Latin Americans to Spain was projected defining different scenarios of migration intensity. The medium variant of the population projection carried out by United Nations for the countries of origin was used to expose the population at origin to the different migration intensity scenarios here considered. In this way we obtain an annual number of migrants. The data sources on migration flows to Spain by country of birth are the Residential Variation Statistics and the estimations and projections of the population at origin used correspond to the United Nations 2010 Revision.The results show that a decrease of the total flow from Latin America could be expected around 2045, but for some origins this fall may take place earlier, close to 2030. Changes in the composition by countries of birth, with an increase in the participation of the countries with the youngest age structure, and the continuity of the feminization of flows already observed are expected too.

Este artículo analiza la relación entre coyuntura económica y dinámica migratoria interregional en España en el período 1988-2001 a partir de la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR). El estudio establece un nexo entre las fases del ciclo económico y la dinámica migratoria interregional: los jóvenes presentan una mayor movilidad en las fases expansivas de la economía y las CC. AA. españolas juegan papeles muy distintos en cada una de las fases del ciclo económico. Las regiones de tradición inmigratoria tienen saldos positivos entre los jóvenes y negativos entre la población de más de 55 años. Las regiones que habían sido emigratorias en los años sesenta y setenta experimentan el proceso inverso: emigración neta de jóvenes y retornos de los emigrantes de otros períodos. La migración interregional de jóvenes es afectada significativamente por las fases del ciclo económico mientras que la evolución del grupo de más de 55 años es independiente de la coyuntura económica.

In 1215, the Fourth Lateran Council forbid marriages among relatives up to the fourth level of consanguinity and second level of affinity. This norm was valid until the early 20th century. It is striking that, in spite of the strength and persistence of the prohibition, consanguineous and affine marriages were not uncommon, and their frequency even increased during the 19th century in some countries. This occurred when the demographic transition, industrialisation, and migration from the countryside to the cities favoured exogamous marriages. The demographic factors causing the rise of kinship marriages could be related to the presence of more relatives in the marriage market due to more persons reaching marriageable ages. Migration to the cities and agra­rian capitalism contributed to restructuring land ownership, generating new family alliances in order to obtain more control over the land and to increase the workforce of the households. Together with that, the secularisation of civil regulations about inheritance changed the conception of relationships among brothers and sisters, who were now considered independent persons and not only of the ‘same blood’. Moreover, the blood relatives of the spouse were now considered legal marriage candidates, when developing strategies to follow the ecclesiastical prescriptions.Kinship marriages were also possible because specific exceptions were allowed. The most frequent one was the so-called angustia loci, which permitted a kin marriage when the couple was living in a village with fewer than 1,500 inhabitants or fewer than 300 families. Another common exception was the aetas superadulta, which allowed women aged between 25 and 50 years to marry a relative in case they had not found a husband previously, moreover, the lack of dowry or the risk of incest were also considered reasons for a marriage within the family.This research specifically focuses on affinity in the Barcelona area during the 19th century, using the information contained in the recently created Barcelona Historical Marriage Database (BHMD). Responding to strategies or to simple adaptations, unions among in-laws could adopt several forms. The authors explore two such forms: 1) simultaneous marriages of two or more couples of siblings; 2) marriages of widowers or widows with the sister or brother of their deceased spouses (levirate and sororate)., В 1215 г. IV Латеранский собор запретил браки между родственниками до четвертого уровня родства и второго уровня близости. Эта норма была действительна до начала XX в. Несмотря на запрет, кровосмесительные и родственные браки не были редкостью, а в XIX в. стали заключаться еще чаще в разных странах. Это происходило на фоне демографического перехода, индустриализации и миграций из сельской местности в города, что благоприятствовало экзогамным бракам. Демографические факторы, обусловившие рост родственных браков, могли быть связаны с наличием большого числа родственников среди потенциальных женихов и невест из-за снижения смертности и роста числа достигших возраста вступления в брак. Миграция в города, развитие капитализма в аграрном секторе вызвали перераспределение собственности на землю, в ответ на что создавались новые внутрисемейные альянсы ради сохранения контроля за земельной собственностью и рабочей силой. В то же время изменение гражданско-правовых положений о передаче имущества способствовало созданию новой концепции взаимоотношений между братьями и сестрами, являющимися не только кровными родственниками, но и независимыми людьми. Более того, стало возможным создание брачных отношений между родственниками в обход церковных предписаний. Так стали практиковаться одновременные (т. е. совершенные в один день) браки овдовевших родителей и их детей, а также одновременные браки между двумя и более детьми из двух семей. При заключении нескольких браков в один день, женихи и невесты не состояли еще в формальном родстве, и их союзы не рассматривались церковным законом как кровосмесительные.Родственные браки в виде исключения допускались законом. Angustia loci допускал брак между родственниками, если супруги жили в деревне с населением менее 1 500 жителей или менее 300 семей. Другим распространенным исключением было Aetas superadulta, который позволял женщинам выйти замуж за родственника в случае, если им по достижении возраста 25 лет не удалось найти себе мужа. Отсутствие приданого, как и риска действительного инцеста также открывали возможность для заключения родственного брака.Данное исследование посвящено бракам, заключенным между родственниками в Барселоне и ее окрестностях на протяжении XIX в. В качестве источника использована информация, содержащаяся в недавно созданной Барселонской исторической базе данных о браке (Barcelona Historical Marriage Database, BHMD). В зависимости от различных факторов, союзы между родственниками могли быть разного типа. Мы рассмотрим два из них: 1) одновременные браки двух и более пар братьев и/или сестер; 2) браки вдовцов и вдов с сестрой / братом их умерших супругов (сорорат и левират).