Search

S’analitza un corpus de transcripcions de judicis celebrats a la ciutat de Barcelona amb interpretació en anglès, francès i romanès com a manifestacions d’un ordre social en què es produeixen interaccions entre subjectes que coordinen les seves accions mitjançant el mecanisme de la confiança. Es posa el focus en observar les dinàmiques d’aquestes interaccions a partir de les mostres de desconfiança manifestades per part del jutge. Aquestes mostres de desconfiança es busquen en els casos en què 1) l’intèrpret es fa visible discursivament (descriu l’esdeveniment, comprova la comprensió, dona indicacions de comportament, afegeix preguntes o afegeix respostes o manté un diàleg amb l’acusat o el testimoni en la llengua estrangera del procediment que no es tradueix per a la resta de participants de la vista) o 2) el jutge demostra entendre o parlar la llengua estrangera del procediment. S’identifiquen cinc vistes on hi ha mostres que indiquen cert grau de desconfiança. D’aquestes cinc vistes, només es detecta un cas de pèrdua de confiança total (jutgessa decideix substituir la intèrpret) i un cas en què hi ha una pèrdua de confiança parcial (el jutge defineix un nou rol per a l’intèrpret). No obstant això, en més de la meitat de les vistes s’hi observen pràctiques que contradiuen els codis deontològics estàndards de la interpretació, cosa que suggereix que el sistema basat en la confiança funciona sense normes ètiques estàndards. Se analiza un corpus de transcripciones de procedimientos abreviados celebrados en la ciudad de Barcelona con interpretación en inglés, francés y rumano como manifestaciones de un orden social en el que los sujetos coordinan sus acciones mediante el mecanismo de la confianza. Se presta especial atención a las muestras de desconfianza expresados por el juez. Estas muestras de desconfianza se buscan en los casos en los que 1) el intérprete se hace visible discursivamente (describe el evento, comprueba la comprensión, da indicaciones de comportamiento, añade preguntas o respuestas o mantiene un diálogo con el acusado en la lengua extranjera del procedimiento que no se traduce para el resto de participantes de la vista) o 2) el juez demuestra entender o hablar la lengua extranjera del procedimiento. Se identifican cinco vistas en las que hay indicios de cierto grado de desconfianza. De estas cinco vistas, solo hay un caso en el que la confianza se pierde totalmente (la jueza decide sustituir a la intérprete) y otro en el que la confianza se pierde parcialmente (el juez define un nuevo rol para el intérprete). Sin embargo, en más de la mitad de las vistas se observan prácticas que contradicen los códigos deontológicos de la interpretación, lo que sugiere que el sistema basado en la confianza funciona sin las normas éticas estándar. A corpus of authentic interpreted court proceedings from Barcelona is analyzed as a series of manifestations of a social system in which subjects coordinate their actions through the mechanism of trust. Particular attention is paid to the signs of distrust expressed by the judge. These signs of distrust are sought in cases where 1) the interpreters make themselves discursively visible (the interpreter describes what is happening, checks that the accused or witness understands what is being said, gives indications of behavior, adds questions or answers or maintains side-conversations with the defendant in the foreign language – conversations that are not translated for the other participants in the hearing) or 2) the judges demonstrate that they understand or speak the foreign language. Five hearings are identified in which there are signs of some degree of distrust. Of these five, there is only one case where trust is totally lost (the judge decides to replace the interpreter) and one case where trust is partially lost (the judge defines a new role for the interpreter) However, in more than half of the trials, the standard codes of ethics for interpreters are contravened, which suggests that the trust-based system functions without the standard ethical norms.

Com pont de comunicació i eina de garantia processal, la interpretació judicial té un paper imprescindible en els processos penals en els quals es veuen involucrades persones que no comprenen la llengua de procediment. No obstant aixo, la interpretació judicial ha estat un ambit relativament poc explorat en el context espanyol fins fa poc, sobretot en la combinació xines-espanyol. Aquesta tesi pretén analitzar els problemes textuals i interaccionals als quals s'enfronten els interprets en un judici amb interpretació entre espanyol i xines a partir d'un corpus oral de dades autentiques procedents de vistes reals celebrades en tribunals de Barcelona. Els enregistraments de les vistes s'han transcrit, anotat i analitzat tenint en compte els aspectes textuals i interaccionals (Wadensjo, 1998) propis de la interpretació als serveis públics. Els resultats s'utilitzen per oferir una panoramica sobre la practica de la interpretació judicial espanyol-xines en els processos penals a Barcelona Como puente de comunicación y herramienta de garantía procesal, la interpretación judicial tiene un papel imprescindible en los asuntos penales en los que se ven envueltas personas que no comprenden la lengua del procedimiento. Sin embargo, la interpretación judicial ha sido un ámbito relativamente poco explorado en el contexto español hasta hace poco, sobre todo en la combinación chino-español. Este trabajo de investigación pretende analizar los problemas textuales e interaccionales a los que se enfrentan los intérpretes en un juicio con interpretación entre español y chino a partir de un corpus oral de datos auténticos procedentes de vistas reales celebradas en tribunales de Barcelona. Las grabaciones de las vistas se han transcrito, anotado y analizado teniendo en cuenta los aspectos textuales e interaccionales (Wadensjo, 1998) propios de la interpretación en los servicios públicos. Los resultados se utilizan para ofrecer una panorámica sobre la práctica de la interpretación judicial español-chino en los procesos penales en Barcelona. As a bridge of communication and procedural guarantee tool, court interpreting plays an essential role in criminal matters in which people who do not understand the language of the procedure are involved. However, court interpreting has been a relatively unexplored field in the Spanish context until recently, especially in the Chinese-Spanish combination. This research aims to analyze the textual and interaction problems faced by interpreters in a trial with interpreting between Spanish and Chinese, based on an oral corpus of authentic data from real hearings held in the courts of Barcelona. The recordings of the views have been transcribed, annotated and analyzed taking into account the textual and interactional aspects (Wadensjo, 1998) typically used in public service interpreting research. The results are be used to provide an overview of the practice of Spanish- Chinese court interpreting in criminal proceedings in Barcelona.

Aquest treball presenta els resultats d’una enquesta administrada a les intèrprets de llengua de signes que treballen en els tribunals de la Comunitat Valenciana sobre la percepció que tenen del seu propi rol professional. El treball destaca el desequilibri de poder social i personal que es produeix a la sala del tribunal entre les agents que representen la institució, altres agents amb coneixements sobre la situació comunicativa i la cultura en la qual s’ha desenvolupat la situació i les membres de la comunitat sorda, que sovint no comparteixen ni aquest coneixement ni aquesta cultura. En aquest marc, es descriuen les expectatives de les persones usuàries respecte de la interpretació en llengua de signes. Després d’explicitar la problemàtica que implica la diversitat de perspectives sobre quins són els límits de l’actuació de les intèrprets, l’article explica la metodologia aplicada per al disseny i l’administració dels qüestionaris i, finalment, exposa els resultats. A partir de les discordances percebudes entre el que diferents usuàries demanen de la interpretació, es presenten les solucions que les mateixes intèrprets adopten i s’argüeix la necessitat de definir uns valors col·lectius congruents amb la naturalesa de servei públic de la interpretació que permetin guiar l’actuació alhora que atorguin la flexibilitat necessària per adaptar el rol de les professionals en funció dels diferents contextos., In this study we present the results of a survey conducted with sign language interpreters on their perception of their role as professional interpreters in the courts of the Autonomous Community of Valencia. The study highlights the imbalance of social and personal power which is generated in the courtroom between agents of the court and other agents wellversed in courtroom communication and culture, and members of the deaf community who frequently have no knowledge of such matters. Within this framework, we describe the expectations of interpreter users with regard to sign language interpreting. Having explained the problem of the broad array of perspectives on the limits of the interpreter’s role, the article explains the methodology employed for the design and administration of the questionnaires and presentsthe results thereof. From the starting point of the dissonance between what different interpreter users demand of their interpreters, we present solutions adopted by the interpreters themselves and argue for the need to define a congruent set of values for public service interpreting that can guide professional interpreters in their work as well as offer the flexibility they need to adapt their role according to the different contexts in which they work., Este trabajo presenta los resultados de una encuesta administrada a las intérpretes de lengua de signos que trabajan en los tribunales de la Comunidad Valenciana sobre la percepción que tienen de su propio rol profesional. El trabajo destaca el desequilibrio de poder social y personal que se da en la sala del tribunal entre las agentes que representan a la institución, otras agentes con conocimientos sobre la situación comunicativa y la cultura en la que se ha desarrollado la misma y las miembros de la comunidad sorda, que a menudo no comparten ni ese conocimiento ni esa cultura. En ese marco, se describen las expectativas de las personas usuarias respecto de la interpretación en lengua de signos. Tras explicitar la problemática que implica la diversidad de perspectivas sobre cuáles son los límites de la actuación de las intérpretes, el artículo explica la metodología empleada para el diseño y la administración de los cuestionarios y, finalmente, expone los resultados. A partir de las discordancias percibidas entre lo que diferentes usuarias piden de la interpretación, se presentan las soluciones que las mismas intérpretes adoptan y se arguye la necesidad de definir unos valores colectivos congruentes con la naturaleza de servicio público de la interpretación que permitan guiar la actuación a la vez que otorguen la flexibilidad necesaria para adaptar el rol de las profesionales en función de los diferentes contextos.

Aquest article presenta els resultats d'una experència didàtica a l'aula d'interpretació en els serveis públics que va comptar amb la col·laboració de dos experts en Dret Civil, per una banda, i Dret d'Estrangeria per una altra. Els alumnes de quart curs del Grau de Traducció i Mediació Interlingüística de francès de la Universitat de València van participar en diferents sessions de quatre hores d'interpretació d'enllaç amb especialistes en la matèria, que van accedir a col·laborar en exercicis de simulació en els quals es plantejaven diferents casos pràctics. Els alumnes van participar activament adoptant el paper d'intèrprets o d'usuaris del servei, i posteriorment van contestar a qüestionaris en referència a les sessions i els aspectes sobre deontologia professional que s'havien tractat. L'avaluació de les enquestes esmentades demostra que la interacció amb el professional va canviar radicalment la perspectiva de l'alumnat pel que fa a la consideració de la interpretació judicial: els alumnes van acabar atorgant més importància als factors extratextuals (sobretot culturals) de la situació comunicativa, van perdre la por a fer el ridícul o a parlar en públic, van desenvolupar estratègies de col·laboració amb el professional i el van integrar com un element fonamental en la interpretació entesa com un treball en equip. La socialització amb l'expert es presenta d'aquesta manera com a una eina per explorar a l'aula d’interpretació., This article presents the results of a didactic experience in the classroom of public services interpreting, with the collaboration of two experts in Civil and Commercial Law, on the one hand, and Immigration Law, on the other. The students of the fourth year of the bachelor’s degree in Translation and Cultural Mediation of the Universitat de València participated in several sessions of four hours each with specialists in law, who agreed to take part in role-playings dealing with different real situations. The students participated actively in the sessions playing the roles of interpreters and of users of the service, and answered some questionnaires about the sessions and about professional ethics. The evaluation of the said questionnaires shows that the interaction with the legal professional completely changed the students’ perspective towards legal interpreting: the students considered the importance of the extra textual elements (specially cultural) of the communicative situation, they lost the fear of ridicule, they developed collaboration strategies with the professional and integrated them as a key element of the interpretation understood as a co-operative work. Therefore, the socialization with the expert is presented as a useful tool to explore in the interpreting classroom., Este artículo presenta los resultados de una experiencia didáctica en el aula de interpretación en los servicios públicos que contó con la colaboración de dos expertos en Derecho Civil y Mercantil, por una parte, y Derecho de Extranjería por otra. Los alumnos del cuatro curso del Grado de Traducción y Mediación Interlingüística de francés de la Universitat de València participaron en varias sesiones de cuatro horas de interpretación de enlace con especialistas en la materia, que accedieron a colaborar en ejercicios de simulación en los que se planteaban distintos casos prácticos. Los alumnos participaron activamente adoptando el papel de intérpretes o de usuarios del servicio, y posteriormente contestaron a cuestionarios sobre las sesiones y los aspectos sobre deontología profesional que se habían abordado. La evaluación de las citadas encuestas demuestra que la interacción con el profesional cambió radicalmente la perspectiva del alumnado respecto a su consideración de la interpretación judicial: los alumnos acabaron otorgando más importancia a los factores extratextuales (sobre todo culturales) de la situación comunicativa, perdieron el miedo a hacer el ridículo o a hablar en público, desarrollaron estrategias de colaboración con el profesional y lo integraron como un elemento fundamental en la interpretación entendida como un trabajo en equipo. La socialización con el experto se presenta, pues, como una herramienta a explorar en el aula de interpretación.

Con este trabajo se pretende transcribir un procedimiento abreviado y analizar la interpretación que se presta para, posteriormente, determinar si se protege el derecho del acusado a un juicio justo. En segundo lugar, comprobar si las diferencias dialectales del árabe son importantes en la interpretación judicial y, por último, describir la situación de la interpretación judicial en España y Cataluña Amb aquest treball es pretén transcriure un procediment abreujat i analitzar la interpretació que es presta per a, posteriorment, determinar si es protegeix el dret de l'acusat a un judici just. En segon lloc, comprovar si les diferències dialectals de l'àrab són importants en la interpretació judicial i, finalment, descriure la situació de la interpretació judicial a Espanya i Catalunya This work aims to transcribe a criminal trial and analyse the judiciary interpretation provided to determine whether the defendant's right to a fair trial is protected. Secondly, ascertain whether the dialectal varieties of Arabic are important in the judiciary interpretation and, finally, describe the situation of the judiciary interpreters in Spain and Catalonia

El crecimiento de la inmigración en España ha potenciado que los juzgados nacionales cuenten con un gran número de causas en las que se necesita la intervención de los servicios de interpretación y traducción. Por lo tanto, el presente trabajo pretende ser un reflejo de la realidad de la interpretación judicial, concretamente del caso del árabe marroquí (darija) en los tribunales de lo penal de Barcelona mediante la transcripción de un juicio penal y su análisis, acompañados de una revisión bibliográfica sobre la interpretación judicial en España y un análisis de los problemas y estrategias de traducción encontrados a través de una ficha terminológica El creixement de la immigració a Espanya ha potenciat que els jutjats nacionals comptin amb un gran nombre de causes en què es necessita la intervenció dels serveis d'interpretació i traducció. Per tant, el present treball pretén ser un reflex de la realitat de la interpretació judicial, concretament del cas de l'àrab marroquí (darija) en els tribunals penals de Barcelona mitjançant la transcripció d'un judici penal i el seu anàlisi, acompanyats d'una revisió bibliogràfica sobre la interpretació judicial a Espanya i un anàlisi dels problemes i estratègies de traducció trobats a través d'una fitxa terminològica The growth of immigration in Spain has promoted that the national courts possess a great number of situations in which the intervention of the services of interpretation and translation is needed. Therefore, the present work tries to reflect the reality of the judiciary interpretation, concretely of the case of the Moroccan Arabic (Darija) in the courts of Barcelona by the transcription of a criminal trial and its analysis, accompanied of a bibliographical review of the judiciary interpretation in Spain and an analysis of the problems and strategies of translation found through a terminological card

La interpretació judicial i el paper de l’intèrpret és una realitat que ha rebut l’atenció de la lingüística forense, sobretot en el pla internacional. Estudis com els de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apunten el fet que determinades decisions lingüístiques i usos discursius per part de l’intèrpret poden tenir importants repercussions en la percepció que els operadors jurídics es fan dels testimonis prestats pels integrants de la minoria lingüística i del valor i credibilitat que els concedeixen. D’aquí prové la necessitat de comprovar si el que observem en altres ordenaments jurídics és també vàlid en el cas d’Espanya. Des dels estudis de traducció i interpretació, i mitjançant investigacions de naturalesa descriptiva, també s’ha produït un apropament a la realitat discursiva dels processos multiculturals i multilingüístics en què intervé un intèrpret (Ortega Herráez 2006). Aquest article abordarà la realitat de l’adaptació lingüística del discurs per part de l’intèrpret judicial i reflexionarà sobre les motivacions i conseqüències d’aquesta adaptació.Tota referència a l’intèrpret al llarg del text s’ha d’entendre tant en sentit masculí com femení., La interpretación judicial y el papel del intérprete es una realidad que ha recibido la atención de la lingüística forense, sobre todo en el plano internacional. Estudios como los de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apuntan que determinadas decisiones lingüísticas y usos discursivos por parte del intérprete pueden tener importantes repercusiones en la percepción que los operadores jurídicos tienen de los testigos prestados por los integrantes de la minoría lingüística y del valor y credibilidad que les conceden. De aquí proviene la necesidad de comprobar si lo que observamos en otros ordenamientos jurídicos es también válido en el caso de España. Desde los estudios de traducción e interpretación, y mediante investigaciones de naturaleza descriptiva, también se ha producido un acercamiento a la realidad discursiva de los procesos multiculturales y multilingüísticos en que interviene un intérprete (Ortega Herráez 2006). Este artículo abordará la realidad de la adaptación lingüística del discurso por parte del intérprete judicial y reflexionará sobre las motivaciones y consecuencias de esta adaptación.Toda referencia al intérprete a lo largo del texto debe entenderse tanto en sentido masculino como femenino., Legal interpreting and the role of the interpreter are established realities that have become part of the forensic linguistic process, particularly at the international level. Studies by experts such as Berk-Seligson (1990) and Hale (2004) point to the fact that certain linguistic decisions and uses of discourse by the interpreter can have major repercussions on the interpretation that agents in the judicial process make of statements given by members of minority language groups, and on the value and credibility afforded these statements. As such, it is necessary to verify whether the problems observed in other legal systems also apply in the Spanish case. From a starting point of descriptive translation and interpreting studies, research in this area has shed light on the discursive phenomena that characterize the multicultural and multilingual processes in which an interpreter intervenes (Ortega Herráez 2006). This article focuses on the linguistic adaptation of discourse by the legal interpreter and offers reflections on the motivations for and consequences of this adaptation.