Search

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (14es : 2018 : Caldes de Malavella). Catorzenes Jornades d'Arqueologia de de les Comarques de Girona : Actes : Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018 Descripció i situació de la cova de Mollet al paratge de les coves del Reclau (Serinyà, Pla de l’Estany)

Sobre el jaciment paleontològic d'Incarcal (Crespià, Pla de l’Estany)

La cova de Mollet és un jaciment clàssic dins la prehistòria paleolítica de Catalunya. Conegut a partir de les intervencions de Josep M. Corominas (Corominas 1948) i pels diferents estudis dels materials procedents d'aquestes -com el primer que va tenir ressò internacional, el de Ripoll i Lumley (1965)-, fins fa poc presentava l'inconvenient que tota la informació procedia d'excavacions antigues, amb la dificultat de contextualització que això representava, més quan la major part del rebliment havia estat excavat i els testimonis existents no representen la totalitat del dipòsit. Les excavacions recents, que han afectat la unitat inferior -l'estrat 5-, l'únic que es conservava en extensió, encara que de caràcter modest, han permès una interpretació aprofundida d'aquest estrat i una nova visió global del jaciment. Així, en aquest article se sintetitza la informació de l'estrat 5 i la seqüència cronocultural del jaciment Les excavacions de la cova de Mollet han estat subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, i s’ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Serinyà. Aquesta recerca ha estat parcialment finançada pels projectes ministerials HAR2016-76760-C3-3-P, HAR2013-48784-C3-2-P, HAR2010-22013, BOS2003-8938, CGL2006-13532-C03-01, CGL2006-4548/BTE, CGL2009-07896/BTE i SGR2009-324

A large number of sites dated to the Late Middle Paleolithic and the Early Upper Paleolithic have been recorded in the Cantabrian region (northern Iberia), making this area a key location to investigate the lifeways of the last Neanderthals and the first anatomically modern humans. The stratigraphic sequence from El Cuco rock-shelter was originally attributed to the Early Upper Paleolithic based on radiocarbon dates performed on bone apatite. However, new radiocarbon dates on shell carbonates from the lower levels produced inconsistent dates with those previously published. In order to clarify this anomaly, a reassessment of the chronology of levels VI to XIV was undertaken. The review was based on new radiocarbon dates performed on bones and shells, and a re-evaluation of the lithic assemblages. Bone samples did not produce radiocarbon dates due to lack of collagen preservation but radiocarbon dating of shell carbonates provided dates ranging from 42.3 to 46.4 ka BP. These dates are significantly older than that previously obtained for level XIII using biogenic apatite from bones (~30 ka uncal BP), suggesting that the bone apatite used for radiocarbon dating was rejuvenated due to contamination with secondary carbonate. Lithic assemblages, defined in the first place as Evolved Aurignacian, have now been now confidently attributed to the Mousterian techno-complex. These results suggest a Middle Paleolithic chronology for this part of the sequence. The new chronology proposed for El Cuco rock-shelter has significant implications for the interpretation of Neanderthal subsistence strategies and settlement patterns, especially for coastal settlement and use of marine resources, not only in northern Iberia, but also in Atlantic Europe.

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (13es : 2016 : Banyoles). Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona : Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016 Descripció de les actuacions arqueològiques al conjunt del Cau del Roure (Serinyà), que varen tenir lloc durant els períodes del 8 setembre al 3 d’octubre de 2014 i del 30 d’agost al 25 de setembre de 2015

The results of analyses of wild animals in various funerary structures from Sector II of Can Roqueta (Early-Middle Bronze Age) in Catalonia are presented in this article. In general, animal deposits in a funerary context provide an approach to the study of ritual activity and beliefs, especially in agro-pastoral communities where domestic animals are the basic elements of subsistence and the creation of resources. In this case, taxonomic identification indicates the importance of domestic animals due to their role in the economy, as well as their use in food and symbolic offerings and as a manifestation of the power of the dead. By contrast, a taphonomic study indicates the scarcity of wild animal deposits - six birds and two carnivores - and shows the differential use of these species, which are perhaps more closely related to life symbols or totemic symbols Artikulu honetan, Kataluniako Can Roquetako II. sektoreko (Lehen Brontze Aroa) hileta-egitura ugarietan utzitako animalia basatien azterketako emaitzak azaltzen dira. Oro har, hileta-testuinguru bateko animalien gordailu intentzionalek jarduera erritualaren eta sinesmenen ikerketara gerturatzea eskaintzen dute, eta bereziki etxe-abereak baliabideak sortzeko eta iraupenerako oinarrizko elementuak diren nekazaritzako eta artzaintzako komunitateetan. Kasu honetan, identifikazio taxonomikoak agerian uzten du etxe-abereek zuten garrantzia eta, seguru asko, ekonomian betetzen zuten rola eta elikagaien ofrendetan zuten erabilera direla eta, baina baita hildakoen estatusa agerian uzten zutelako ofrenda sinbolikoetan ere. Aldiz, ikerketa tafonomikoak modu intentzionalean utzitako animalia basati gutxi dagoela adierazten du (sei hegazti eta bi karniboro) eta espezie horien erabilera diferentziala erakusten du etxekoekin alderatuta; izan ere, gizakiaren elikadurarako animalia garrantzitsuak, gehienetan, hildakoentzako janari-eskaintza gisa jartzen zituzten, baina animalia basatiek, itxuraz, lotura estuagoa dute bizitzaren sinboloekin edo totemikoekin En este artículo se presentan los resultados de los análisis de animales salvajes depositados en diversas estructuras funerarias del Sector II de Can Roqueta en Cataluña (Bronce Antiguo-Medio). En general los depósitos intencionales de animales en un contexto funerario proporcionan una aproximación al estudio de la actividad ritual y de las creencias, especialmente en aquellas comunidades agro-pastorales donde los animales domésticos son los elementos básicos para la subsistencia y la creación de recursos. En este caso la identificación taxonómica indica la importancia de los animales domésticos seguramente debido a su papel en la economía, así como su uso en ofrendas alimentarias y también en ofrendas simbólicas que manifiestan el estatus de los muertos. Por el contrario, el estudio tafonómico indica la escasez de animales salvajes depositados intencionalmente –seis aves y dos carnívoros– y muestra el uso diferencial de estas especies respecto a las domésticas, ya que mientras los animales importantes en la alimentación humana fueron normalmente dispuestos como ofrendas de comida para los difuntos, los animales salvajes parecen estar más estrechamente relacionados con símbolos de la vida o totémicos This paper has been supported by the Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona and by ministerial project HAR2010-22013

Ressenya de la 13 edició de la Reunió Nacional de Quaternari (Andorra), el 6 de Juny de 2011, on s'hi va celebrar una taula rodona amb el títol de 'Canvis climàtics vs canvis tecnològico-culturals: les transicions Paleolític Superior Final, Mesolític i Neolític antic al NE de la Península Ibèrica"

L'exceptionnelle récupération de trois restes d'ours brun dans trois structures du premier Âge du Fer du gisement de Can Roqueta, Secteur Can Revella, nous a motivé à réaliser ce travail de documentation sur les évidences de capture et utilisation du grand carnivore dans un gisement de l’Holocène en Catalogne. Les restes apparurent mélangés avec des déchets d'alimentation dans l'intérieur de structures qui ont fourni une grande quantité d'os, et que a priori furent utilisées comme silos. Une fois inutilisés comme conteneur de grain, ils furent réutilisés comme dépôt d'ordures, accumulant détritus domestiques, parmi lesquels se distinguent ceux provoqués par le nettoyage des maisons (charbons, os brûlés, pierres, etc.) La excepcional recuperación de tres restos de oso pardo en tres estructuras de la primera Edad del Hierro del yacimiento de Can Roqueta, Sector Can Revella, nos llevó a realizar este trabajo de documentación sobre la evidencia de la captura y aprovechamiento del gran carnívoro en un yacimiento del Holoceno catalán. Los restos aparecieron mezclados con desechos de alimentación en el interior de estructuras que han aportado gran cantidad de huesos, y que a priori fueron utilizadas como silos. Una vez inutilizados como contenedores de grano fueron reutilizados como basureros acumulando detritus domésticos entre los que destacan los provocados por la limpieza de hogares (carbones, huesos quemados, piedras, etc.)

In these last years at catalonia, we are witnessing the emmergency of different thematic and chronological archaeological parks that are now present throughout the territory. We should consider this transformation as the result of society’s growing demand for the difussion and transmission of scientific research that has been developed and that has ment a substancial economic investment. The Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya established in 1993 a directive plan for the construction of several parks distributed throught Catalonia, amongst which Serinya’s park is included En els darrers anys a Catalunya estem assistint en un període de creació de diferents parcs arqueológics de temàtica i cronologia diversa, presents d’una manera o altra, per tot el territori. Hem de considerar que aquesta transformació és el resultat d’una demanda de la societat que exigeix, cada cop amb major insitència, la difusió I divulgació de la recerca científica que s’hi ha desenvolupat i que ha significat una considerable inversió econòmica. El Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya establí l’any 1993 un pla director per a la constitució de diferents parcs distribuits per tot el territori català, d’entre els quals queda inclòs el Parc de Serinyà

S'ha analitzat el pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Serinyà, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleolítc mitjà final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleolític superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotació de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anàlisi es desprén que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geològics dels dos llocs, s'ha fet les descripció morfològica de cada un dels dos jaciments, així com l'estratigràfica i sedimentològica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mètode del Carboni 14 AMS, així com també els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anàlisis paleoecològiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quiròpters, insectívors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix període: l'abric Romaní (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferències a Catalunya entre el paleolític mitjà (cultura de l'home Neandertal) i el paleolític superior (cultura de l'home anatòmicament modern). En el segon apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogràfic franco-ibèric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenòments: el reemplaçament abrupte i la contemporaneïtat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbònica. Durant aquests temps la influència de la cultura del paleolític superior sobre la del paleolític mitjà seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns útils de tipus paleolític superior en el tardomosterià de la cova dels Ermitons, The Middle Paleolithic transition in Catalonia (NE Spain) has been analyzed through the study of the localitites of Ermitons Cave and the Reclau caves (Arbreda, Mollet and Reclau Viver caves). Both the fauna and the industry of the late Mousterian levels of the Arbreda and Ermitons caves have been studied, as well as the Aurignacian ones of the Arbreda and the Mollet caves. All these levels have been dated by means of 14C AMS, as well as the Aurignacian levels of the Reclau Viver Cave. These data are complemented by a paleoecologic analysis based on palynology, anthracology, ictiology, herpetology, birds, bats, insectivores and rodents.The obtained datings have been compared with those from other Catalonian sites of similar age like Romaní Rock Shelter, Roca dels Bous Rock Shelter and the travertines that yielded the human mandible of Banyoles. The differences between the Middle Paleolithic (corresponding to the Neanderthal man) and the Upper Paleolithic (corresponding to the modern man) have been established. This change is interpreted in the context of the franco-iberian domain and it is concluded that in Catalonia it is characterized by two features: the abrupt replacement and the contemporaneity. This contemporaneity can be placed between 40.000 BP and 33.000 BP. During this phase, there is a scarce influence of the Upper Paleolithic elements in the late Mousterian of the Ermitons Cave.

L' any 1992, aprofitant les Olimpíades de Barcelona, és l'any en què a Talteüll hi tenen també lloc diferents esdeveniments com la inauguració del nou Museu de Prehistòria de Talteüll i la realilzació d'un cicle de conferències sobre la història de Catalunya

In the cave of l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) one can observe that from an archeological point of view, the passage from the Middle to the Late Paleolithic, takes place, not through a smooth transition but with a very clear cultural rupture. On the other hand the data recently obtained by the carbon-14 accelerated confirms that the cultural replacement took place in a short period of time, within which, it is posible that the cultures of the Middle Paleolithic and the Aurignacian, could have been contemporaries. In the european context this cultural replacement also corresponds to the one of the Neanthertal man by the modern man. This new data together with the one obtained in the cave of el Castillo (Puente Viesgo, Cantabria) are interesting because it makes earlier the arrival of the modern man in Europe A la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany ) es pot observar des del punt de vista arqueològic, el pas del Paleolític Mitjà al Superior, que es va portar a terme, no a través d'una suau transició sinó amb una molt clara ruptura cultural. D'altra banda les dades obtingudes recentment pel carboni 14 confirmen que la substitució cultural es va dur a terme en un curt període de temps, dins del qual, és possible que les cultures del Paleolític Mitjà i l'Aurinyacià , haguéssim pogut ser contemporànies. En el context europeu aquesta substitució cultural correspon al de l'home Neanthertal per l'home modern. Aquestes noves dades, juntament amb l'obtinguda a la cova del Castell (Pont Viesgo, Cantàbria ) són interessants, ja que constaten l'arribada primerenca de l'home modern a Europa

Fins fa poc, la cova prehistòrica de Mollet III restava inèdita als interessats per l'arqueologia. Ara, amb motiu de la visita que el IXè. Congrés de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques de Niça va fer a les nostres comarques, el 30 de setembre de 1976, varen sortir a la llum, quasi al mateix temps, dues referències sobre ella, que si bé estan enquadrades dintre de dos llibres veritablement científics, sobretot el primer, no són altra cosa que una visió general del jaciment (1). Arribat el moment de fer un estudi més profund del lloc, m'he adonat de que, encara que sabéssim aproximadament l'estratigrafia que tenia, quedava fora de les nostres mans conèixer quant abarcava cada nivell, d'on a on anava i quina era la correlació que hi havia d'haver entre els diferents sectors excavats de la cova. Per això, he cregut que la primera feina, prèvia i necessària a tot altra, era la d'intentar reconstruir exactament, dintre del que és possible, l'estratigrafia de l'abric. Sense ella no es podria avançar cap altre treball. Per tant, degut a les raons mencionades, m'he desviat del que en principi erael meu objectiu, l'exposar en aquesta comunicació un estudi general, però profund dels materials de la cova, deixant-lo bàsicament en la presentació, ja definitiva, si es pot considerar així, d'una nova estratigrafia. Espero que el present treball serveixi com a introducció a futures publicacions (2).

On presente dans ce travail les niveaux archéologiques du Paléolithique Supérieur de la grotte de l'Arbreda (Serinyà, Girona), determines dans les fouilles qu'on a fait dépuis 1975. Ii y a quatre niveaux riches: Solutréen niveau supérieur, Gravettien niveau supérieur, Aurignacien évolué, le plus riche, et Aurignacien ancien; trois niveaux pauvres: Solutréen a pointes a cran, Solutréen niveau inférieur et Gravettien niveau inférieur; et un niveau post-solutréen presque sterile. On décrit pour chaque niveau ses principales caractéristiques: distribution, épaisseur, industrie (matières premieres et typologie), presence de galets brUlés, de plaquettes en gres et ocres, faurie, mollusques marins et datation Article on es descriuen els diferents nivells d'ocupació de la Cova de l'Arbreda: Solutrià amb puntes d'escotadura, Solutrià nivell superior, Solutrià nivell inferior, Gravetià nivell superior, Gravetià nivell inferior, Aurinyacià evolucionat, i Aurinyacià antic

Descripció de la campanya arqueològica duta a terme entre el 27 de juliol al 12 d'agost de 1984 al jaciment paleontològic d' Incarcal. Les restes òssies excavades corresponien a les d'un elefant meridional jove

On presente ici une synthèse des etudes réalisés jusqu'à le present sur la grotte de Mollet I (Serinyà, Gérone). On montre le remplissage de ce gisement, dans lequel on peut distinguer 3 ensembles principaux: le 1. postglaciare, très pauvre; le 2eme du debut du Würm III, avec une industrie aurignacienne, aussi très pauvre et le 3eme peut-étre préwürmien, avec une industrie grossière et une faune très abondante, surtout des carnivores. On decrie la faune de ce dernier, on donne des interpretations et on remarque la presence de 3 subespèces archaIques: Canis lupus lunellensis, Ursus praearctos et Crocuta spelaea intermedia. Par ce qui concerne a l'industrie des couches inférieures, on étudie celle qui procede des fouilles de 1972, inédite, et on la compare avec celle des fouilles antérieures Es presenta una síntesi d'estudis realitzats fins al'actualitat sobre la Cova de Mollet I (Serinyà, Girona). Es mostra el reompliment del jaciment, on es poden distingir tres conjunts principals: un primer, de postglaciar, molt pobre; un segon, d'inicis del Würm III, amb indústria aurinyaciana, també molt pobre i un tercer, segurament prewürmià, amb una indústria força basta i fauna abundant, sobretot carnívors. Es descriu la fauna d'aquest últim conjunt destacant la presència de 3 subespècies arcaiques: Canis lupus lunellensis, Ursus praearctos i Crocuta spelaea intermedia. Pel que fa a la indústria dels nivells inferiors, hem estudiat aquella que procedeix de les excavacions de 1972, inèdita, i la comparem amb la de les excavacions anteriors

La cova dels Ermitons és un dels jaciments arqueològics més importants de l'Alta Garrotxa. El seu reompliment consta d'una successió d'estrats dins dels quals trobem restes prehistòriques de diferents èpoques. Els més inferiors s'han atribuït al Paleolític Mitjà i com és sabut, la Prehistòria paleolítica es va reconstruint sobretot en base a les investigacions fetes en abrics o coves amb estratigrafia. Sense anar més lluny, el nombre de coves actualment conegudes a Catalunya que tinguin nivells arqueològics "in situ" del Paleolític Mitjà només està al voltant dels deu. La publicació de 1975, referent a les excavacions de 1970-71 i que és el treball més extens fet sobre la cova dels Ermitons, no va recollir totes les investigacions que s'havien fet o s'estaven fent dels seus materials. Posteriorment, nous estudis, alguns inèdits, han anat apareixent, però les recerques encara continuen. En aquest article es fa una nova síntesi, aportant alguna dada desconeguda, de tots els treballs existents, que serveixi d'estat de la qüestió i de petit avenç a la que pugui ser una monografia quan tots els estudis estiguin més avançats. No cal dir que els resultats i conclusions que d'aqui es puguin deduir són només provisionals

Sur la mandibule de Banyoles il y a eu toujours de l'intérêt et de la polemique. On presente ici pour la premiere fois une histoire precise sur les recherches concernant cette mandibule ainsi qu'une synthèse du contexte de la trouvaille. On remarque l'existence d'un texte qui livre la description de la mandibule, Ii s'agit de la premiere description que son découvreur Pere Alsius avait faite, publiée post-mortem. L'article de Pere Alsius est resté pratiquement inconnu. Aussi faut ii souligner la proliferation des opinions divergentes sur la mandibule qui circulaient entre 1915 et 1920. On donne aussi une interpretation geomorphologique et sedimentologique du Pla de Mata, l'endroit d'où provient la mandibule. On présente la liste de la faune découverte dans les travertins detritiques ansi qu'une analyse palynologique des dépôts latéralernent equivalents Cent anys després del descobriment de la mandíbula de Banyoles, aquesta encara continua despertant interès i polèmica. En aquest article es reuneixen les dades i la bibliografia essencial que permeten fer-se càrrec de les investigacions realitzades durant quasi cent anys, de les aportacions originals i de l'estat actual de la qüestió. El lector hi trobarà, exposades d'una manera breu, informacions fins ara disperses. De la mateixa manera es presenta la informació disponible referent al lloc de la troballa, al seu context geogràfic, estratigràfic i sedimentològic, i a les aportacions de la Paleontologia i la Palinologia

Dans la stratigraphie de la grotte de l'Arbreda (Serinyà, Girona) nous pouvons distinguer le sediment de l'Holocène de celui du Pleistocene. Le premier est formé par "terra rossa" et fossilise le remplissage du deuxième. Ce dernière presente une partie supérieure, jusqu'à 6,30 m. de profondeur, formé par argues sableuses avec des nombreux blocs et cailloux de travertin et de stalagmite. Elle contient du Paléolithique Supérieur (Solutréen, Gravetien, Aurignacien) et le debut du Paleolithique Moyen. La partie inférieure est plus argileuse et avec assez moms de blocs et cailloux; elle contient du Moustérien. Cette partie inférieure est profondément altérée et elle est composée par deux couches. La premiere, jusqu'à 7,50 m., est constituée d'argiles claires, pauvres en industrie et faune. La deuxième, jusqu'à a 8,80 m., est sableuse, avec quelques cailloux et blocs de travertin et de stalagmite, et elle contient du Moustérien ancien riche en industrie et faune Article que descriu la formació i l'estratigrafia de la Cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany)

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (12es : 2014 : Besalú). Actes XII Jornades Comarques Gironines Besalú 2014 Descripció de les actuacions arqueològiques de 2012 i 2013 del Cau del Roure, petita cavitat d’accés vertical que es localitza a la part alta del talús travertínic que conforma el paratge de les coves del Reclau de Serinyà

The Reclau Caves, which form part of the Serinyà Prehistoric Caves Park (Pla de l’Estany, Girona), are shelters formed by waterfall travertines which have been in turn affected by karstification phenomena. Though relatively small, these cavities were big enough to held human occupation. Its evolution has seen the falling of blocks and infilling of terrigenous materials. Thus, the caves were completely filled and had most of their original roofs fallen. The first excavations of these caves were made in the mid 1940s and they continued, albeit with some interruptions, until present times. The caves were occupied by humans since the late Middle Pleistocene until the Holocene. Hence, the main occupation periods can be attributed to the Middle Paleolithic and Upper Paleolithic cultures. Given the existence of these sites, the project of an archeological park was started and its first phase opened to the public in the summer of 1997. The creation of this park has led to the protection of the three main caves of the site (Arbreda, Mollet and Reclau Viver Caves). The caves have also been adapted and singposted to open them to the public. Other facilities of the park include a reception building and an activity area. The caves can be visited in guided tours which include the projection of a film, the visit to the permanent exhibition room, the three main caves and the participation in some prehistoric-related activities Las cuevas del Reclau, ubicadas dentro del actual Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (Pla de l’Estany, Girona), son abrigos formados por la precipitación de travertinos de cascada afectados por fenómenos de karstificación. Estas cavidades, aunque modestas, fueron en su inicio de proporciones suficientes para facilitar la sucesiva ocupación humana. En su evolución, sufrieron además caídas de bloques y rellenos de sedimentos terrígenos. Así han llegado a nuestros días prácticamente colmatadas en su totalidad y con gran parte de sus cubiertas originales caídas. A mediados de la década de los 40 del siglo XX se iniciaron las excavaciones arqueológicas de sus rellenos, las cuales, con algunas interrupciones, han continuado hasta la actualidad. Las cuevas fueron ocupadas por los humanos desde finales del Pleistoceno Medio hasta el Holoceno. Las etapas principales de ocupación correspondieron a las culturas del Paleolítico Medio y del Paleolítico Superior. Dada la existencia de estos yacimientos singulares, se está llevando a cabo en el lugar un proyecto de parque arqueológico, que se abrió al público, en su primera fase, el verano de 1997. De esta manera, se han protegido y adaptado a su visita las tres cuevas principales (Arbreda, Mollet, Reclau Viver) y se han acondicionado sus accesos. Igualmente se ha construido un edificio de recepción y un área de actividades. Actualmente se ofrecen visitas programadas y concertadas, que incluyen la proyección de un audiovisual, la visita de una sala de exposición permanente un recorrido guiado por las tres cuevas y la participación en actividades prehistóricas

Estudi morfològic i dimensional de la molar humana procedent dels estrats inferiors de la cova de Mollet I, jaciment que forma part del conjunt del Paratge del Reclau (Serinyà)

The fossil register shows a plentiful presence of the Ursus spelaeus during the Middle Palaeolithic in Europe. However, during the Upper Palaeolithic Period a progressive decline was registered, which inevitably broughtthe Ursus spelaeus to its extinction. In order to explain the reasons for the extinction of the Ursus spelaeus we will provide data concerning the transition between the Middle and Upper Pa/aeolithic based on two archaeological sites, the Arbreda Cave and the Ermitons Cave (Cata/onia), located in the northeastern Iberian Peninsula, one of the southern areas of distribution of this Ursidae Le registre fossile montre une presence nombreuse d'Ursus speleaus au Paleo/ithique moyen en Europe, mais un déclin pro gressif a Oté enregistré au Paleolithique supér/eur, ce qui pro voqua son extinction. Afin d'expliquer /es ra/sons de /'extinction de /'Ursus speleaus, nous apporterons des renseignements sur Ia transition entre /e Paleolith/que moyen et le Paleo/ithique supér/eur bases sur deux sites archéo/ogiques - Ia grotte Arbreda et Ia grotte Ermitons (Catalogne)-, situées dans le nord-est de Ia Péninsule Iberique, l'une des zones de distribution de ces Ursidae El registro fósil muestra una presencia abundante de Ursus spelaeus en el PaleolItico medio de Europa, mientras que durante el Pa/eolItico superior se detecta una pro gresiva disminuciOn hasta su extinciOn. Para explicar los motivos de Ia extincidn del Ursus spelaeus, aportaremos datos en n/paso del Paleolitico medio al Paleolitico superior en base a dos yacimientos arqueológicos: Ia Cueva de Arbreda y Ia Cueva dels Ermitons (Cataluna) situados en el nordeste de Ia peninsula ibérica, una de las areas meridionales de distribuciOn de estos Ursidae. Arbreda, Ermitons, oso de las cavernas, Paleolitico medio. Paleolitico superior

D’ençà es conformaren, ara fa més de tres centúries, les primeres hipòtesis orientades a demostrar l’existència d’una llengua primigènia en l’àmbit del continent euroasiàtic, la indoeuropea, que els debats i els enfocs historiogràfics entorn aquesta dificultat s’han anat succeint, sovint de manera maniquea, i basculant entre el mite i la realitat. El present treball pretén esclarir i posar en ordre tot aquest corpus d’estudis inicialment lingüístics, però avui també arqueològics i paleogenètics, confegint un estat de la qüestió solvent que abraci des dels discursos més tradicionals coherents amb la busca d’uns orígens, el mite fundacional, fins a les propostes actuals, conduïdes des del mètode científic i des d’una dimensió de la recerca no només idiomàtica, «l’indoeuropeu», sinó també demogràfica i cultural, «els indoeuropeus» Since they began being developed, three centuries ago, the firsts hypotheses pretending to evince the existence of a primal language in the Eurasian continent (the Indo- European language), debates and historiographic approaches around them have increased, balancing between myths and reality. This thesis pretends to provide clarity and order to the aforementioned hypotheses and studies that in its early beginning were only linguistic, but nowadays are archaeological and paleogenetics as well. It gathers both the traditional but coherent approaches looking for the origins and the latest points of view developed by using the scientific method. Finally, it extends the research beyond the idiomatic purposes «Indo-European Language», meeting also demographical and cultural dimensions «The Indo-Europeans».

L’objecte d’estudi d’aquest treball han estat els cenotafis, o estructures funeràries sense cadàver, descoberts a la cultura d’El Argar The object of study of this work have been the cenotaphs, that is to say funerary structures without corpse, discovered in the culture of El Argar

En aquest treball es pretén recopilar i revisar la bibliografia pertanyent a les espècies de l’estepa-tundra registrades a Catalunya, per tal de poder argumentar que el mamut llanut, el rinoceront llanut, el ren i el bou mesquer haurien estat visitants puntuals de Catalunya en moments de més pressió climàtica a l’altra banda dels Pirineus. Així com, per posar de manifest la possible entrada per la Cerdanya per part del rinoceront llanut i potser del mamut llanut

En aquest treball s’analitzarà l’ús dels recursos litorals per part dels neandertals a la Península Ibèrica, estructurant l’estudi en 3 zones geogràfiques: la costa cantàbrica, la costa atlàntica i la costa mediterrània, tractant un per un els jaciments més importants de cada zona, i acabant amb una comparació global d’aquestes. L’objectiu del treball és conèixer l’adaptació dels neandertals al medi litoral i el seu comportament envers l’aprofitament dels recursos litorals, així com analitzar les diferències que puguin existir entre les diverses poblacions de les costes de les diferents aigües que envolten la península

El present treball és un estat de la qüestió sobre la ictiofauna continental de la península Ibèrica. La recollida d'informació produïda permetrà observar de manera global totes les dades ictiològiques presents a la península al paleolític mitjà i superior

The research focuses on the use of animals in ritual deposits. It is based in the analysis of the faunal remains recovered from the internal funerary and ritual structures carved in the clay, in the site of the Early Bronze Age of Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). The results show that children, women and men were buried together in a very similar ceremony and accompanied by animals. Sheep and goats, cows, pigs and dogs are the best-represented, although carnivores and birds are also documented. While many of these animals were offered as a meal to accompany the deceased on his journey, the dogs, which were not consumed, were probably sacrificed as guides of the soul. The research aims to show that animal sacrifice is a universal response to death, with slight differences that probably reflect cultural and social adjustments., La investigación se centra en la utilización de los animales en depósitos rituales. Se basa en el análisis de los restos faunísticos recuperados del interior de estructuras funerarias y rituales excavadas en la arcilla del asentamiento de la edad del bronce inicial de Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). Los resultados muestran que niños, mujeres y hombres eran enterrados de forma muy similar y acompañados de animales sacrificados. Ovejas y cabras, vacas, cerdos y perros son los mejor representados, aunque también se documentan carnívoros y varias especies de aves. Mientras que muchos de estos animales se ofrecían como comida de acompañamiento al difunto en su viaje, los perros, que no se consumían, se sacrificaban probablemente como guías de las almas. La investigación propone mostrar que el sacrificio animal es una respuesta universal a la muerte, con leves diferencias que responden seguramente a adaptaciones culturales y sociales.

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako.Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes.El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial.Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig.A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni., The goal of the PhD is to study the rock-paintings of the Zemmur (Western Sahara). The Zemmur is a hilly area with many rock-shelters, which are pierced in the slopes of his sedimentary, low, flat and long hills. These paintigs were discovered in 1995 when the staff of the Ministry of Culture of the Sahrawi Democratic and Arabic Republic show them to a team of archaeologists and antrophologists from the Girona's University. The continued research campaigns have provided the data for this research, that is, 2734 images found in 130 rock-shelters of 5 different sites: Uad Ymal, Wadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem and Asako.The hypothesis to contrast along this reserach were two. The first was that in the Zemmur several painting styles existed. The second was that most of these styles belong to prehistoric ages. Both have been verified as true and several arguments have been presented in order to support them.The research developed in making photos to the paintings, scanning, reproduce and study them. The study consisted in describing the paintigs, classify them in styles and dating the styles. The classification has been done in basis a morphological an technical criteria. After that, the images have been assigned to several styles, which had also been defined by morphotechnical criteria. The existence of these styles, and so the verification of the first hypothesis, is deduced from the presence of morphotechnical recorrences in the representations. Later those styles have been arranged in basis to the superpositions of images. The sequence of the five indentified styles, from the most ancient to the most recent, is: Dancers', Shaped, Stroked, Dark Figures, and Linial.At the end an attempt to date those styles has been done. Previous analisis had proven that radiometric datations were not possible due to the lack of organical remains in the paintigs. However the depictions of weapons, animal beings and texts have been useful in proving that most of these images belong to prehistoric ages, as our second hypothesis proposed. Finally we have reached the conclusion that the Dancers' style is dated, in a very aproximate way, between 3800 and 3200 years before us, as the depictions of hallebards prove. The Lineal style, the most recent, dates between 2400 and 2000 years before us because the presence of lybico-berber texts and the absence of camels. The Shaped, Stroked and Dark Figures styles should be between 3200 and 2400.Besides those conclusions, one of the most important results from this research has been the creation of the corpus of prehistorical rock-paintigs of the Zemmur, with thousands of reproduced images. So this research, besides having a great historical interest and bringing new data, should be useful to manage this archeological heritage.

El present treball és un estudi pràctic, on s’analitzen les restes esquelètiques de peix inèdites d’alguns dels jaciments de les coves del Reclau, concretament procedeixen del mosterià final (nivell I) de la cova l’Arbreda, de l’aurinyacià (estrat 1) del Cau del Roure i del gravetià (nivells III i IV) de la cova de Mollet III This paper is a practical study. In it we analyse the skeletal remains of fish from some of the sites of the Reclau caves in the province of Girona