Search

La Ciudad Cooperativa es un barrio obrero de Sant Boi de Llobregat, localizada entre los barrios de Marianao y la Colonia Güell. Situada en la línea samonta que divide la ciudad en dos terrenos muy diferenciados, uno elevado hacia la montaña de Sant Ramón y otro hacia el parque agrario del Bajo Llobregat. En el contexto, la conexión que se mantuvo durante años entre la ciudad con los campos agrarios de alrededor, se ha ido perdiendo con la llegada de las nuevas infraestructuras (vías ferroviarias de la Generalitat y la carretera BV-2002). Es verdad, que con estas nuevas trazas mejoran las condiciones de vida pero también dejan en segundo plano los mecanismos de obtención y origen de los recursos que han permitido la sobrevivencia durante siglos, como es el mundo agrario. El presente proyecto quiere recuperar la comunicación de la ciudad con el parque agrario, ofreciendo espacios de exposición, formación e investigación agraria y un mercadillo de los productos locales del campo.

El projecte gira entorn de la intervenció, preservació i transformació del patrimoni construït, específicament el patrimoni industrial. L'objectiu principal no és la rehabilitació ni la restauració. El projecte implica la intervenció en un edifici industrial per transformar-lo en una escola de música i dansa. També es tracten els espais oberts propers després de considerar-ne el conjunt i com es relaciona amb l'àrea propera, que inclou el cor de la comunitat de Puig-reig, el riu Llobregat, terres agrícoles i infraestructura., El proyecto gira entorno a la intervención, preservación y transformación del patrimonio construido, específicamente el patrimonio industrial. El objetivo principal no es la rehabilitación ni la restauración. El proyecto implica la intervención en un edificio industrial para transformarlo en una escuela de música y danza. También se tratan los espacios abiertos cercanos después de considerar el conjunto y cómo se relaciona con el área cercana, que incluye el corazón de la comunidad de Puig-reig, el río Llobregat, tierras agrícolas e infraestructura., The project revolves around the intervention, preservation and transformation of built heritage, specifically industrial heritage. The main objective is not rehabilitation or restoration. The project involves intervention in an industrial building to transform it into a music and dance school. Nearby open spaces are also addressed after considering the complex and how it relates to the nearby area, which includes the heart of the Puig-reig community, the Llobregat River, agricultural land and infrastructure.

En una ciudad que está quedando obsoleta, un edificio en práctico desuso que puede suponer el ejemplo de como mejorar las prácticas constructivas y las políticas sociales de la ciudad para la mejora de los ciudadanos, en concreto de los jóvenes que están emigrando masivamente por la falta de oferta laboral fuera del ámbito de la hosteleria.

Actualment a Espanya el 20% de la població té 65 anys o més, aquest mateix grup al 1972 representava només el 9% del total de la població, i es preveu que en els pròxims 50 anys arribi a representar un 30% de la població. El model d'habitar que acull majoritàriament aquest grup de persones és la residència per a gent gran, on l'usuari es regeix per uns horaris, calendaris i normes, sense fomentar l'envelliment actiu. Amb el projecte, situat als peus del parc del Guinardó, es pretén profunditzar en un model que consideri les necessitats de cada usuari i els faci partícips d'una comunitat, amb un model d'habitatge cooperatiu sènior. Conjuntament, es projecta un casal per a acollir les activitats dels usuaris dels habitatges i també de la resta de veïns del barri, tot fomentant la relació amb el verd i el parc.

El conjunto de la Plaza Soller y el Casal de Barrio ha sido un hito emblemático en el espacio público de la Barcelona democrática de los años 80. Este espacio se convirtió en un punto central en los barrios periféricos, desempeñando un papel vital en las reivindicaciones de los residentes del distrito Nou Barrios, especificamente barrio Porta durante muchos años. Sin embargo, a pesar de su importancia inicial, el proyecto presentaba dificultad de acceso y barreras arquitectónicas, lo que llevó a su subutilización y su desconexión de su entorno. En 2015, el ayuntamiento respondió a las demandas de los residentes y se comprometió a reformar integralmente el conjunto y a proporcionar más espacios culturales y educativos al barrio. A través de un proceso participativo que involucró a las comunidades locales y a los estudiantes de la escuela pública Palma de Mallorca (la escuela que se encuentra en las proximidades de la plaza), se establecieron las directrices del proyecto. En un primer lugar se derriban dichas barreras arquitectonicas, dejando unicamente el edificio existente de la C/Estudiante. En segundo lugar se nos encarga el proyecto de la nueva plaza. Las metas principales son reconectar el parque con la vida cotidiana de los vecinos, creando un espacio inclusivo, accesible y seguro. También se busca reactivar la vida social del barrio y la red comunitaria, proporcionando un soporte para diversas necesidades y actividades. Además, nos enfocamos en renaturalizar el espacio público, aumentando la biodiversidad y convirtiendo el parque en un refugio resiliente ante el cambio climático. Para ello, en primer lugar, modificamos la topografía de la plaza, homogeneizándola con las calles de su alrededor y creamos una red de recorridos accesibles que conectan el barrio a través del parque, convirtiéndolo en un lugar de paso hacia la escuela, el mercado, el médico o el transporte público. En segundo lugar, reutilizaamos el edificio existente para la nueva biblioteca. Este

Després de que a Catalunya la indústria tèxtil tingués una gran importància i creixement, amb l’arribada de la globalització, els nous models d’empreses tèxtils, i destinació del treball fabril cap als païssos subdesenvolupats, ens trobem en una situació en que aquest model de producció genera molta contaminació i, si es promou la fabricació de proximitat, no hi hauria suficients treballadors, ja que les persones coneixedores de la tècnica i el treball ja no hi són. D’altra banda, la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem, posa amb ènfasi la necesitat de canvi de dinàmiques de producció i demanda un ampli estudi vers a la sostenibilitat, la qual cosa ens porta a que, probablement la solució per aminorar aquests efectes nocius sigui la investigació de nous teixits sostenibles. El sector tèxtil és un dels implicats per tal d’afrontar canvis per a frenar l’impacte causat al planeta, de mode que és necessari fomentar la formació i la investigació en aquest sector. Actualment hi ha poques escoles tèxtils a Barcelona, i la més important es troba a Canet de Mar, ón també es realitza recerca per tal de transferir els coneixements. Per tal de formar noves generacions en el coneixement de les tècniques tèxtils i d’apostar i promoure la innovació i recerca, el meu edifici estarà destinat a usuaris que es disposin a formar-se i a investigar aquests nou camp, on pareix que la nostra societat haurà d’actuar durant les pròximes dècades.

El projecte es situaal carrer Bolívia, amb l'objectiu de generar un eix artístic, unint el Teatre Nacional de Catalunya; Can Ricart, recinte fabril en transformació i futur centre de recerca de les arts; l'Escocesa, centre de creació i el projecte a exposar. El projecte vol ser un dels punts on atraure la gent del barri i un generador d'activitats i cultura. El programa serà un centre d'arts amb zona expositiva per al barri, els artistes i els estudiants, com també un edifici residencial per a alumnes i artistes, tot articulat per un espai públic central on relacionar-se i viure l'art., El proyecto se situa en la calle Bolivia, con el objetivo de generar un eje artístico, uniendo el "Teatre Nacional de Catalunya"; Can Ricart, recinto fabril en transformación y futuro centro de investigación de las artes; la "Escocesa", centro de creación y el proyecto a exponer. El proyecto pretende se uno de los puntos donde atraer a la gente del barrio y un generador de actividades y cultura. El programa será un centro de artes con zona expositiva para el barrio, los artistas y estudiantes, como también un edificio residencial para los alumnos y artistas, todo ello articulado por un espacio público central donde correlacionarse y vivir el arte.

És difícil trobar a Barcelona un espai públic urbà que conflueixi amb el verd forestal, per això, es considera que el projecte està situat en un punt privilegiat, just en els peus del parc dels 3 turons en un punt límit entre el verd i l'asfalt. La proposta comença actuant des de la gran escala, difuminant aquest límit amb una desembocadura de superfície verda que alhora aproxima un espai renaturalitzat a un teixit urbà consolidat. S'aprofiten aquestes condicions favorables, per implantar un programa de centre d'investigació i divulgació, juntament amb habitatges socials d'inclusió. Es tracta de crear una comunitat que és benefici mútuament i alhora ajudin a millorar situacions externes desfavorables que perjudiquen la societat i situació climàtica actual., Es difícil encontrar en Barcelona un espacio público urbano que confluya con el verde forestal, por eso, se considera que el proyecto está situado en un punto privilegiado, justo a los pies del parque de las 3 colinas en un punto límite entre el verde y el asfalto. La propuesta comienza actuando desde la gran escala, difuminando este límite con una desembocadura de superficie verde que a la vez aproxima un espacio renaturalizado a un tejido urbano consolidado. Se aprovechan estas condiciones favorables, para implantar un programa de centro de investigación y divulgación, junto a viviendas sociales de inclusión. Se trata de crear una comunidad que se beneficie mutuamente y al mismo tiempo ayude a mejorar situaciones externas desfavorables que perjudican a la sociedad y a la situación climática actual., It is difficult to find in Barcelona an urban public space that converges with the forest greenery structure, therefore, it is considered that the project is located in a privileged point, right at the foot of the parc dels 3 Turons at a border point between the green and the asphalt. The proposal begins by acting on a large scale, blurring this limit with a green surface tongue that brings a naturalized space closer to a consolidated urban fabric. These favourable conditions are used to set up a research and extension centre programme alongside social housing. It is about creating a community that benefits each other and at the same time helps to improve unfavourable external situations that harm society and the current climate situation.

El present projecte se centra en la revitalització de l'antic pavelló de Camprodon optimitzant recursos i generant els mínims residus possibles. L’objectiu és crear espais més funcionals i acollidors, mantenint l'essència del lloc, conservant-ne l'ús actual i alhora donant-li un nou propòsit que fa homenatge a la seva història: l’escola de música i dansa. Aquesta remodelació és especialment significativa si es té en compte que la disciplina musical ha tingut un paper fonamental en la identitat i la cultura d'aquesta localitat. Per tant, la present iniciativa no només contribuirà a la sostenibilitat, sinó que també enfortirà els llaços culturals i comunitaris de Camprodon oferint un espai dedicat a l'educació musical i artística a la regió., El presente proyecto se centra en la revitalización del antiguo pabellón de Camprodon, optimizando recursos y generando los mínimos residuos posibles. El objetivo es crear espacios más funcionales y acogedores, manteniendo la esencia del lugar, conservando su uso actual y al mismo tiempo dándole un nuevo propósito que hace homenaje a su historia: la escuela de música y danza. Esta remodelación es especialmente significativa si se tiene en cuenta que la disciplina musical ha tenido un papel fundamental en la identidad y cultura de esta localidad. Por tanto, la presente iniciativa no solo contribuirá a la sostenibilidad, sino que también fortalecerá los lazos culturales y comunitarios de Camprodon, ofreciendo un espacio dedicado a la educación musical y artística en la región., This project focuses on revitalizing the former Camprodon pavilion by optimising resources and generating the minimum possible waste. The aim is to create more functional and welcoming spaces, maintaining the essence of the site, preserving its current use and at the same time giving it a new purpose that pays homage to its history: the school of music and dance. This remodelling is especially significant given that musical discipline has played a fundamental role in the identity and culture of this locality. This initiative will therefore not only contribute to sustainability, but will also strengthen Camprodon's cultural and community ties by providing a space dedicated to musical and artistic education in the region

Al centre de Camprodon es troba el Pavelló Vell, un edifici en desús en un emplaçament privilegiat. En el context actual d'emergència ambiental el projecte proposa la recuperació i revalorització dels elements significatius de l'edifici existent per reconvertir-lo en el Centre Musical i Cultural Isaac Albéniz.

El present Projecte Final de Carrera aborda la rehabilitació i adaptació funcional del Taller Masriera, integrant-hi una doble funció: ateneu veïnal i espai de creació artística, especialment en les arts escèniques. Aquest edifici emblemàtic, amb un riquíssim llegat artístic i històric ubicat a Barcelona, fou inicialment concebut com a taller de pintura pels reconeguts artistes Josep i Francesc Masriera. Des de llavors, ha experimentat diverses transformacions i ha tingut un paper destacat dins l’escena teatral de la Ciutat Comtal, albergant nombroses representacions i esdeveniments culturals.Actualment, es troba en debat sobre quins nous usos ha d’acollir. El projecte implica una investigació detallada del context històric i arquitectònic de l’edifici. Les estratègies de rehabilitació se centren a conservar l’essència arquitectònica original, afegint tecnologies modernes i solucions sostenibles per optimitzar l’ús de l’edifici. Es busca crear un entorn versàtil i inspirador que afavoreixi la creativitat i la col·laboració, tant per als artistes com per a la comunitat local. A més de ser un ateneu veïnal actiu, l’espai fomenta la producció i exhibició d’arts escèniques, com teatre, dansa o música, amb l’objectiu de promoure la cultura i enriquir la vida cultural de la zona. Amb aquesta intervenció, es pretén revitalitzar el Taller Masriera, convertint-lo en un epicentre de la creació artística i el diàleg cultural, consolidant-lo com un espai clau per a les arts escèniques i un centre neuràlgic de la vida comunitària i la participació activa del veïnat., This Final Master Project addresses the rehabilitation and functional adaptation of Taller Masriera, integrating a dual function: a neighbourhood community centre and a space for artistic creation, particularly in the performing arts. This emblematic building, with a rich artistic and historical legacy located in Barcelona, was initially conceived as a painting studio by the renowned artists Josep and Francesc Masriera. Since then, it has undergone various transformations and has played a significant role in Barcelona’s theatre scene, hosting numerous performances and cultural events. Currently, there is ongoing debate regarding its future uses. The project involves a detailed investigation of the historical and architectural context of the building. The rehabilitation strategies focus on preserving the original architectural essence while incorporating modern technologies and sustainable solutions to optimize the building’s use. The aim is to create a versatile and inspiring environment that fosters creativity and collaboration, both for artists and the local community. In addition to being an active neighbourhood community centre, the space promotes the production and exhibition of performing arts, such as theatre, dance, or music, to promote culture and enrich the cultural life of the area. With this intervention, the aim is to revitalize Taller Masriera, turning it into a hub of artistic creation and cultural dialogue, establishing it as a key space for the performing arts and a central point for community life and active participation of the neighbourhood.

In this project it has been carried out the design and deployment of a Kubernetes cluster, where there are several microservices that are monitored by Prometheus and Grafana. Kubernetes is a powerful tool that allows us to automate the deployment, scaling and management of containerised applications. By monitoring the Kubernetes environment using Prometheus, we can extract different metrics from the different microservices in real time and create event alerts. On the other hand, what Grafana provides us with is the ability to capture and analyse graphically and in real time all the metrics that Prometheus has collected and stored. In this way, it will be possible to carry out a constant and precise monitoring of the state of the microservices, from the use of CPU or memory, to the number of requests. Therefore, all this will allow a diagnosis of errors and problems of the application and solve them before reaching the production state, that means, during the development phase of the project., En este proyecto se ha llevado a cabo el diseño y despliegue de un clúster de Kubernetes, donde existen varios microservicios que son monitorizados mediante Prometheus y Grafana. Kubernetes es una potente herramienta que nos permite automatizar la implementación, escalado y administración de aplicaciones en contenedores. El hecho de monitorizar el entorno de Kubernetes haciendo uso de Prometheus, permitirá extraer diferentes métricas de los diferentes microservicios en tiempo real y crear alertas de eventos. Por otra parte, lo que Grafana nos proporciona es poder plasmar y analizar gráficamente y en tiempo real todas aquellas métricas que Prometheus ha recogido y almacenado. De este modo, se podrá realizar un seguimiento constante y preciso del estado de los microservicios, desde el uso de CPU o memoria, hasta el número de peticiones. Por tanto, todo ello permitirá hacer un diagnóstico de errores y problemas de la aplicación y solucionarlos antes de llegar al estado de producción, es decir, durante la fase de desarrollo del proyecto., En aquest projecte s’ha dut a terme el disseny i desplegament d’un clúster de Kubernetes, on existeixen varis microserveis els quals són monitoritzats mitjançant Prometheus i Grafana. Kubernetes és una potent eina que ens permet automatitzar la implementació, l’escalat i l’administració d’aplicacions en contenidors. El fet de monitoritzar l’entorn de Kubernetes fent ús de Prometheus, permetrà extreure diferents mètriques dels diferents microserveis a temps real i crear alertes d’esdeveniments. Per altra banda, el que Grafana ens proporciona és poder plasmar i analitzar gràficament i a temps real totes aquelles mètriques que Prometheus ha recollit i emmagatzemat. D’aquesta manera, es podrà fer un seguiment constant i precís de l’estat dels microserveis, des de l’ús de CPU o memòria, fins al número de peticions. Per tant, tot això permetrà fer un diagnòstic d’errors i problemes de l’aplicació i solucionar-los abans d’arribar a l’estat de producció, és a dir, durant la fase de desenvolupament del projecte.

Davant l’emergència ambiental i la crisi de l’habitatge, es busca trobar resposta a aquestes problemàtiques mitjançant l’arquitectura sostenible. El projecte està situat a l’illa industrial de Can Ricart, al barri de Provençals del Poblenou. “Convivència en el temps” neix amb la intenció de cohabitar entre les restes patrimonials, recuperant-ne la identitat i relacionant-les amb les noves construccions. Els destinataris del cohabitatge són la gent gran i la gent jove, units per les dificultats a un habitatge digne i amb l’oportunitat de créixer en comunitat. L’equipament situat en planta baixa i l’eix verd creat a l’interior d’illa tenen la voluntat de convertir-se en un punt referència dins del barri, generant espais i usos que millorin la qualitat del barri., Ante la emergencia ambiental y la crisis de la vivienda, se busca encontrar respuesta de estas problemáticas mediante la arquitectura sostenible. El proyecto está situado en la manzana industrial de Can Ricart, en el barrio de Provenzales del Poblenou. "Convivencia en el tiempo" nace con la intención de cohabitar entre los restos patrimoniales, recuperando la identidad y relacionándolas con las nuevas construcciones. Los destinatarios de la covivienda son la gente mayor y la gente joven, unidos por las dificultades a una vivienda digna y con la oportunidad de crecer en comunidad. El equipamiento situada en planta baja y el eje verde creado en el interior de isla tienen la voluntad de convertirse en un punto referencia dentro del barrio, generando espacios y usos que mejoren la calidad del barrio., In front of the environmental emergency and housing crisis, it is sought to find answers to these problems through sustainable architecture. The project is located on the industrial area of Can Ricart, in the Provençals del Poblenou. "Convival in Time" was born with the intention of cohabiting among the heritage remains, recovering their identity and relating them to the new constructions. The users of cohousing are the elderly and young people, linked by difficulties to decent housing and with the opportunity to grow in community. The equipment on the ground floor and the green axis created in the interior are intended to become a landmark within the neighborhood, creating spaces and uses that improve the quality of the neighborhood.

Edifici polivalent que inclourà un branca internacional del la institució Centre d’Estudis Antoni Gaudí amb un seguit de residències destinades als futurs investigadors, els quals seran convidats a passar estances d’entre 6 mesos i 2 anys a la històrica colònia. El conjunt de 3 volums inclou un espai gastronòmic, destinat a la gent del poble i els seus visitants, i una petita biblioteca, que dona ús tant al centre d’investigació (en forma d’aplec de llibres i articles) com als habitants de la Colònia (en forma de sales d’estudi i lectura).

Diseño de un equipamiento social formado por un comedor social y un centro cívico en el barrio de Fort Pienc, y la remodelación del interior de manzana. Se proyecta enfocado a las personas en situación de pobreza y exclusión social, pero pensando también en que tenga espacios polivalentes que puedan ser de utilidad para el barrio. Como tiene un componente social prioritario, se ha tenido en cuenta la optimización en el ahorro energético para que, además del beneficio ecológico, comporte un máximo ahorro económico.

Llinars, tot i ser una ciutat amb poc més de 10.000 habitants compte amb una gran quantitat d'equipaments de moltes temàtiques diferents: educació, esport, cultura, etc., tot i això, moltes de les activitats del poble acaben realitzant-se sota la carpa mòbil del carrer Frederic Marès, una carpa de segona mà que un dia pot estar col·locada però l'endemà enretirada. Tot i que no hi ha una mancança d'espais i equipaments públics, els veïns s'han vist obligats a ocupar espais originalment destinats a un altre ús i ha forçat fins i tot a equipaments existents a ampliar el seu programa funcional per tal d'encabir totes les noves activitats. En aquest context i des d'una perspectiva sostenible es desenvolupa el projecte, fonamentat sobre un edifici existent, no tan sols reconegut pel barri, sinó actuant ja com equipament de la ciutat, ja que aquest es troba al centre de la ciutat. Es proposa mantenir la seva condició d'equipament públic però canviant el seu ús. El nou equipament oferirà servei i respostes a les mancances d'espais del veïnat. A més, compta amb la incorporació d'un espai de coworking, inexistent fins ara a la ciutat que permetrà treure un rendiment econòmic per tal de poder mantenir l'equipament i que s'hi pugui dur a terme un programa funcional adequat. En resum, el projecte pretén donar cabuda a les activitats que avui en dia no tenen un espai fix i passen desapercebudes a la ciutat, aprofitant un equipament existent i funcional en un espai cèntric i emblemàtic de la ciutat., Llinars, a pesar de ser una ciudad con poco más de 10.000 habitantes, cuenta con una gran cantidad de equipamientos de muchas temáticas diferentes: educación, deporte, cultura, etc., sin embargo, muchas de las actividades del pueblo acaban realizándose bajo la carpa móvil de la calle Frederic Marès, una carpa de segunda mano que un día puede estar colocada pero al día siguiente retirada. Aunque no existe una carencia de espacios y equipamientos públicos, los vecinos se han visto obligados a ocupar espacios originalmente destinados a otro uso y ha forzado incluso a equipamientos existentes a ampliar su programa funcional para albergar todas las nuevas actividades. En este contexto y desde una perspectiva sostenible se desarrolla el proyecto, fundamentado sobre un edificio existente, no sólo reconocido por el barrio, sino actuando ya como equipamiento de la ciudad, puesto que éste se encuentra en el centro de la ciudad. Se propone mantener su condición de equipamiento público pero cambiando su uso. El nuevo equipamiento ofrecerá servicio y respuestas a las carencias de espacios del vecindario. Además, cuenta con la incorporación de un espacio de coworking, inexistente hasta ahora en la ciudad que permitirá sacar un rendimiento económico para poder mantener el equipamiento y que pueda llevarse a cabo un programa funcional adecuado. En resumen, el proyecto pretende dar cabida a las actividades que hoy en día no tienen un espacio fijo y pasan desapercibidas en la ciudad, aprovechando un equipamiento existente y funcional en un espacio céntrico y emblemático de la ciudad.

Actualment el sistema educatiu espanyol es troba en un moment de punt d'inflexió i és necessària una actualització per a poder donar resposta a les necessitats de la nova societat. Aquest projecte tracta de donar resposta a aquestes necessitats marcades per uns pilars que no es basen tant en quina informació s'estudia sinó que posa l'accent en el desenvolupament de les capacitats per a “generar” coneixement i afrontar els reptes diaris. Aquests canvis parteixen de l'actualització dels espais d'aprenentatge i la pròpia arquitectura. Es tracta d'un canvi que no encaixa amb l'arquitectura dels centres educatius tradicionals pel que el projecte es basa en la intervenció per a adaptar un centre educatiu existent amb arquitectura industrialitzada., Actualmente el sistema educativo español se encuentra en un momento de punto de inflexión y es necesaria una actualización para poder dar respuesta a las necesidades de la nueva sociedad. Este proyecto trata de dar respuesta a estas necesidades marcadas por unos pilares que no se basan tanto en qué información se estudia sino que hace hincapié en el desarrollo de las capacidades para “generar” conocimiento y afrontar los retos diarios. Estos cambios parten de la actualización de los espacios de aprendizaje y la propia arquitectura. Se trata de un cambio que no encaja con la arquitectura de los centros educativos tradicionales por lo que el proyecto se basa en la intervención para adaptar un centro educativo existente con arquitectura industrializada., The Spanish education system is currently at a turning point and needs to be updated in order to respond to the needs of the new society. This project attempts to respond to these needs, based on pillars that are not so much based on what information is studied, but rather on the development of skills to "generate" knowledge and face daily challenges. These changes stem from the updating of learning spaces and the architecture itself. It is a change that does not fit in with the architecture of traditional educational centres because the project is based on the intervention to adapt an existing educational centre with industrialised architecture.

Maricel és un Centre d'Interpretació i Estació de Recerca ubicat al Prat de Ses Monges, Eivissa, creat per protegir, conservar i recuperar el el valor paisatgístic, ambiental i patrimonial del Prat de Ses Monges.

La fàbrica és un projecte de rehabilitació d’una fàbrica en desús, situat al sud de Girona. Pretén activar positivament una àrea sense activitat, producte de l’abandonament de les indústries. La seva posició en una infraestructura principal, en un àmbit en desenvolupament, permet conquerir un espai amb molta duresa i enfocat al vehicle, en un àmbit dirigit als vianants i espais verds., La fábrica es un proyecto de rehabilitación de una fábrica en desuso, situado en el sur de Girona. Pretende activar positivamente un área sin actividad, producto del abandono de las industrias. Su posición en una infraestructura principal, en un ámbito en desarrollo, permite conquistar un espacio con mucha dureza y enfocado al vehículo, en un ámbito dirigido a peatones y espacios verdes., The factory is a project to rehabilitate a disused factory, located in the south of Girona. It aims to positively activate an area without activity, the product of the abandonment of industries. Its position in a main infrastructure, in an area under development, allows it to conquer a space with a lot of hardness and focused on the vehicle, in an area aimed at pedestrians and green spaces.

El projecte que es desenvolupa en aquest treball final de carrera parteix d’un estudi elaborat en l’assignatura de Teoria II sobre el desenvolupament curatorial i disseny d’una instal·lació sobre el passat, present i futur de la Fàbrica l’Anònima de Manresa. L’Anònima és una antiga fàbrica d’estil industrial academicista de finals del segle XIX, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), que en els seus inicis va subministrar per primera vegada a Manresa energia elèctrica. Aquesta se situa en el Centre Històric de la ciutat, ocupant quasi la totalitat de l’illa conformada pels carrers Llussà, Puigterrà de Dalt, Sant Salvador i Hospital. Gràcies a la seva situació geogràfica, la potencialitat dels seus espais interiors i exteriors i les necessitats veïnals d’un equipament destinat a la creació i la programació cultural, l’any 2017 diversos col·lectius i persones del barri creen el Festival Artístic del Barri Antic de Manresa (FABA): l’altaveu d’un moviment social que necessita espais per a la creació. El FABA neix amb la missió de convertir el Centre Històric i, més concretament, la fàbrica de l’Anònima en el nucli creatiu de la regió a través dels mateixos agents de la zona, en especial els del centre de la ciutat.

La Colònia Güell conforma un teixit urbà d’interès arquitectònic, social, cultural i històric que perdura malgrat les amenaces de planejaments que no responen a les necessitats canviants que travessa la nostra societat, ni als models d’un urbanisme sostenible. En aquest sentit, i, en base a un procés participatiu dels habitants de la Colònia, es detecta la voluntat de recuperar la identitat i la cohesió social que defineixen les colònies industrials amb el binomi vida | treball. D'aquesta manera, el projecte actualment un buit per emplenar, es centra a donar continuïtat a dos realitats, el desenllaç de la trama d’habitatges i el barri de Can Julià; alhora, conservar i mimetitzar-se amb l'atmosfera natural de l'entorn immediat al costat de la Cripta Gaudí. Per tant, amb el menor impacte visual possible, el projecte pretén reactivar la població a partir d'un equipament de caràcter local que respongui a les mancances dels usuaris a cada moment. La manera com la nova aportació s'articula amb les preexistències serà una trobada fonamental que formarà un conjunt nou, però amb la mateixa identitat., La Colonia Güell conforma un tejido urbano de interés arquitectónico, social, cultural e histórico que perdura pese a las amenazas de planeamientos que no responden a las necesidades cambiantes que atraviesa nuestra sociedad, ni a los modelos de un urbanismo sostenible. En este sentido, y, en base a un proceso participativo de los habitantes de la Colonia, se detecta la voluntad de recuperar la identidad y cohesión social que definen las colonias industriales con el binomio vida | trabajo. De esta manera, el proyecto actualmente un vacío por colmatar, se centra en dar continuidad a dos realidades, el desenlace de la trama de viviendas y el barrio de Can Julià; a la vez que conservar y mimetizarse con la atmósfera natural del entorno inmediato junto a la Cripta Gaudí. Por tanto, con el menor impacto visual posible el proyecto pretende reactivar la población a partir de un equipamiento de carácter local que responda a las carencias de los usuarios en cada momento. La manera en que la nueva aportación se articula con las preexistencias será un encuentro fundamental que formará un conjunto nuevo, pero con la misma identidad., The Colonia Güell forms an urban fabric of architectural, social, cultural and historical interest that endures despite the threats of planning that do not respond to the changing needs of our society, nor to the models of sustainable urban planning. In this sense, and on the basis of a participatory process involving the inhabitants of the Colonia, the desire to recover the identity and social cohesion that define the industrial colonies with the life-work binomial is detected. In this way, the project, currently a void to be filled, focuses on giving continuity to two realities, the end of the housing trace and the Can Julià neighbourhood, while preserving and blending in with the natural atmosphere of the immediate surroundings next to the Cripta Gaudí. Therefore, with the least possible visual impact, the project aims to reactivate the population through a local facility that responds to the needs of the users at any given time. The way in which the new contribution is articulated with the pre-existence will be a fundamental encounter that will form a new ensemble, but with the same identity.

Durant els darrers anys, Vallirana ha vist augmentar la seva població de forma constant, i el municipi continua adaptant-se a les noves necessitats dels ciutadans. La transformació del municipi és incessant, millorant connexions vials i de vianants, o creant nous equipaments i millorant zones públiques. En el cas que ocupa el projecte, s'aposta per la rehabilitació de la fàbrica de cotó, que s'ubica en relació a l'actual eix verd a la zona Nord, sent aquest un punt en què els límits no estan definits, la connexió de vianants esvaeix entre uns camps de cultiu al costat de la riera, i una orografia complexa. La proposta transforma l'antiga fàbrica de cotó a la nova biblioteca de Vallirana, un nou centre educatiu i d'autoaprenentatge, incorporant activitats culturals i de servei a la ciutadania. Aquesta es relaciona directament amb l'eix verd del municipi, essent una transició dels espais que l'envolten, i s'estableix com un pas obligat, el qual s'ha de travessar per un pas cobert de gran dimensió a la planta baixa, que ofereix l'opció d'entrar equipament per dos accessos possibles. S'aposta per la rehabilitació de la nau principal de l'edifici existent, i una nova construcció amb fusta i noves tecnologies d'impressió 3D, per aconseguir un edifici que permeti la reutilització i el reciclatge dels materials emprats, contemplant com a principal objectiu la sostenibilitat i cicle de vida del material, així com la possible cooperació ciutadana., Durante los últimos años, Vallirana ha visto aumentar su población de forma constante, y el municipio sigue adaptándose a las nuevas necesidades de los ciudadanos. La transformación del municipio es incesante, mejorando conexiones viales y peatonales, o creando nuevos equipamientos y mejorando zonas públicas. En el caso que ocupa el proyecto, se apuesta por la rehabilitación de la fábrica de algodón, que se ubica en relación al actual eje verde en la zona Norte, siendo este un punto en el que los límites no están definidos, la conexión peatonal se desvanece entre unos campos de cultivo junto a la riera, y una orografía compleja. La propuesta, transforma la antigua fábrica de algodón en la nueva biblioteca de Vallirana, un nuevo centro educativo y de auto aprendizaje, incorporando actividades culturales y de servicio a la ciudadanía. Esta se relaciona directamente con el eje verde del municipio, siendo una transición de los espacios que le rodean, y se establece como un paso obligado, el cual debe atravesarse por un paso cubierto de gran dimensión en planta baja, que ofrece la opción de entrar al equipamiento por dos accesos posibles. Se apuesta por la rehabilitación de la nave principal del edificio existente, y una nueva construcción con madera y nuevas tecnologías de impresión 3D, para conseguir un edificio que permita la reutilización y reciclaje de los materiales empleados, contemplando como principal objetivo la sostenibilidad y ciclo de vida del material, así como la posible cooperación ciudadana., During recent years, Vallirana has seen its population increase steadily, and the municipality continues to adapt to the new needs of citizens. The transformation of the municipality is incessant, improving road and pedestrian connections, or creating new facilities and improving public areas. In the case that the project occupies, it is committed to the rehabilitation of the cotton factory, which is located in relation to the current green axis in the North zone, this being a point in which the limits are not defined, the pedestrian connection is it vanishes between some cultivated fields next to the stream, and a complex orography. The proposal transforms the old cotton factory into the new Vallirana library, a new educational and self-learning center, incorporating cultural activities and service to citizens. This is directly related to the green axis of the municipality, being a transition of the spaces that surround it, and is established as an obligatory passage, which must be crossed by a large covered passage on the ground floor, which offers the option of entering to the equipment by two possible accesses. It is committed to the rehabilitation of the main nave of the existing building, and a new construction with wood and new 3D printing technologies, to achieve a building that allows the reuse and recycling of the materials used, contemplating sustainability and cycle of life of the material, as well as the possible citizen cooperation.