Search

Descripció del recurs: 16 juny 2023

La nostàlgia confon la memòria. Quan la pàtina del temps ha estat romantitzada, l'apropiació i reproducció de certs moments artístics només ha portat a la negació de les etapes o civilitzacions considerades bàrbares. Aquest escrit tractarà sobre quines poder ser les ensenyances del passat artístic en la seva totalitat, sense prejudicis, estudiant que més enllà de la bellesa formal de les pedres que ens han arribat avui, aquestes obres manifesten i permeten reflexionar avui sobre el paper de d'allo col·lectiu, l'expressió i les necessitats en l'art. Per al desenvolupament d'aquesta investigació s'ha pres a Viollet-le-Duc com autor que promou una figura de l'arquitecte com artista que deu moure's entre el món de la imaginació i la raó perquè el coneixement, pres no únicament de forma erudita, sinó en favor de la pràctica d'un ofici, permeti crear avui els nostres déus. Considerat el passat com pròpia substància del present, aquest escrit pretendrà exercitar la mirada, mitjançant l'estudi de les obres que el formen i les seves raons de ser, de manera que aquesta pràctica permeti als objectes del passat, no caure en l'oblit. La nostalgia confunde a la memoria. Cuando la pátina del tiempo ha sido romantizada, la apropiación y reproducción de ciertos momentos artísticos solo ha llevado a la negación de las etapas o civilizaciones consideradas bárbaras. Este escrito tratará sobre cuáles pueden ser las enseñanzas del pasado artístico en su totalidad, sin prejuicios, estudiando que más allá de la belleza formal de las piedras que nos han llegado hasta nuestros días, estas obras manifiestan y nos permiten reflexionar hoy sobre el papel de lo colectivo, la expresión y las necesidades en el arte. Para el desarrollo de esta investigación se ha tomado a Viollet-le-Duc como autor que promueve una figura del arquitecto como artista que debe moverse entre el mundo de la imaginación y la razón para que el conocimiento, tomado no únicamente de forma erudita, sino en favor de la práctica de un oficio, permita crear hoy a nuestros propios dioses. Considerado el pasado como propia sustancia del presente, este escrito pretenderá ejercitar la mirada, mediante el estudio de las obras que lo forman y sus razones de ser, de modo que esta práctica permita a los objetos del pasado, no caer en el olvido. Nostalgia confuses memory. When the patina of time has been romanticised, the appropriation and reproduction of certain artistic moments has only led to the negation of stages or civilisations considered barbaric. This paper will discuss about what can be learned from the artistic past in its entirety, without prejudice, studying that beyond the formal beauty of the stones that have come down to us today, these artworks manifest and allow us to reflect today on the role of the collective, expression and needs in art. For the development of this research, Viollet-le-Duc has been taken as an author who promotes the figure of the architect as an artist who must move between the world of imagination and reason, so that knowledge, taken not only in a scholarly way but in favour of the practice of a craft, allows us to create our own gods today. Considering the past as the own substance of the present, this paper will attempt to exercise our gaze by studying the artworks ant their reasons of being, so that this practice allows to ensure that the past objects do not fall into forgetfulness. Award-winning

Apropiándose del título de un texto de Friedrich Nietszche: “Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia para la vida” (1874), el objetivo de este artículo consiste en exponer el papel de la Historia y la Teoría en los estudios de Arquitectura. El hilo discursivo del escrito se inicia con una aproximación conceptual apoyada en un espectro amplio de textos filosóficos que van de Nietzsche y Marx a Skinner y Gadamer, así como en destacar algunos fragmentos de los tratados de arquitectura de Vitruvio y Alberti. Una lectura que permite reflexionar sobre la relación entre teoría y praxis, así como sobre el papel instrumental y/o finalista de la Teoría de la Arquitectura.Tras esta introducción, el texto se sitúa en el marco de la Escuela de Arquitectura de Barcelona. Se estudia primero la genealogía de las asignaturas de Historia y Teoría desde la fundación de la Escuela, para a continuación exponer e interpretar los últimos y recientes cambios introducidos en el plan de estudios. Tras razonar el encadenamiento de las materias de Teoría e Historia a lo largo de la carrera, se profundiza en el análisis de una de ellas: Bases para la Teoría. Una observación que permite comprobar las posibilidades de una nueva pedagogía.El texto concluye dibujando el mapa de amenazas y oportunidades de este proceso. Amenazas, fundamentalmente debidas a la falta de recursos para desplegar las directrices del Espacio Europeo de Educación Superior, así como a la poca preparación, y a menudo convicción, del profesorado en aplicarlas. Oportunidades, de desplegar una docencia no basada únicamente en clases magistrales; de dar organicidad a los estudios de arquitectura, integrando en algunos momentos al conjunto de departamentos en tareas comunes. Apropiant-se del títol d'un text de Friedrich Nietszche: "Sobre la utilitat i el perjudici de la història per a la vida" (1874), l'objectiu d'aquest article consisteix a exposar el paper de la Història i la Teoria en els estudis d'Arquitectura. El fil discursiu de l'escrit s'inicia amb una aproximació conceptual recolzada en un ampli espectre de textos filosòfics des de Nietzsche i Marx fins a Skinner i Gadamer, així com a destacar alguns fragments dels tractats d'arquitectura de Vitruvi i Alberti. Una lectura que permet reflexionar sobre la relació entre teoria i praxi, així com sobre el paper instrumental i/o finalista de la Teoria de l'Arquitectura.Després d'aquesta introducció, el text se situa en el marc de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. S'estudia primer la genealogia de les assignatures d'Història i Teoria des de la fundació de l'Escola, per a continuació exposar i interpretar els últims i recents canvis introduïts en el pla d'estudis. Després raonar l'encadenament de les matèries de Teoria i Història al llarg de la carrera, s'aprofundeix en l'anàlisi d'una d'elles: Bases per a la Teoria. Una observació que permet comprovar les possibilitats d'una nova pedagogia.El text conclou dibuixant el mapa d'amenaces i oportunitats d'aquest procés. Amenaces, fonamentalment degudes a la manca de recursos per desplegar les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior, així com de la poca preparació, i sovint convicció, del professorat en aplicar-les. Oportunitats, de desplegar una docència no basada únicament en classes magistrals; de donar organicitat als estudis d'arquitectura, integrant en alguns moments al conjunt de departaments en tasques comunes. The aim of this article is to elucidate the role of History and Theory in the Architecture studies. The writing starts with a conceptual approach supported by a wide range of philosophical texts ranging from Nietzsche and Marx to Skinner and Gadamer. It, as well as highlights some fragments of architectural treatises of Vitruvius and Alberti. These readings allow the reflection about the relationship between theory and practice, as well as the instrumental role and/or utility of the Theory of Architecture.After this introduction, the paper's framework is the School of Architecture of Barcelona. The genealogy of the classes in History and Theory is studied since the founding of the school, to then expose and interpret the past and recent changes in the curriculum. After reasoning the chaining of the subjects of Theory and History along the studies, it delves into the analysis of one of them: Basis for Theory. One observation that allows to test the possibility of a new pedagogy.The text concludes by drawing a map of threats and opportunities in this process. Threats mainly come from the lack of resources to deploy the guidelines of the European Higher Education Space as well as from the poor preparation, and often from the lack of teachers’ conviction in its implementation. The opportunities consist in the possibility to deploy a teaching not based solely on lectures and hence, giving an organic sense to architectural studies, integrating at once all departments on common tasks.