Search

L’agricultura extensiva està provocant un excés d’ús de fertilitzants, fent que el sòl alliberi concentracions excessives de nitrats o d’amoni a l’aigua. Aquesta alliberació de compostos nitrogenats pot causar problemes com l’eutrofització, causant una destrucció de la fauna i flora. És per això, que l’eliminació de compostos nitrogenats és de vital importància en el tractament d’aigües. Actualment, aquestes plantes de tractaments tenen una etapa destinada a l’eliminació d’aquests compostos, com és la nitrificació/desnitrificació, on tot l’amoni és convertit en nitrogen gas. Tanmateix, la transformació de les depuradores d’aigües residuals en plantes de valorització de recursos, ha provocat el desenvolupament de noves tecnologies, com és el cas del contactor de membrana de fibra buida líquid-líquid (HF-LLMC per les seves sigles en anglès) per a la recuperació de l’amoni Dins d’aquest context, aquest treball pretén obtenir el màxim rendiment en la recuperació d’amoníac utilitzant un HF-LLMC fet de polimetilpentè (PMP) com polímer hidrofòbic de la membrana. Aquesta tecnologia es basa en el transport de gasos dissolts en dissolucions aquoses (com el NH3(g)) a través de la porositat d’una membrana hidrofòbica. Aquest procés té lloc posant en contacte un corrent bàsic ric en amoníac amb un corrent àcid (H2SO4) mitjançant LLMC per a la producció de fertilitzants líquids ((NH4)2SO4). Per estudiar la màxima eficàcia del HF-LLMC es va avaluar la concentració inicial d’amoníac (10 g/L a 0,42 g/L), la velocitat dels cabals (50 L/h a 500 L/h), el sentit dels cabals i es va treballar en circuit tancat. Les dades experimentals es van comparar amb termes d’eliminació d’amoníac i amb coeficients de transferència de massa. Els millors resultats es van obtenir treballant amb 6,5 g/L d’amoníac, amb cabals de 180 L/h i 500 L/h per l’alimentació i l’àcid, respectivament, en un règim cocorrent. En aquest cas va ser possible eliminar l’amoníac en un 96%, obtenint una 𝐾���𝑚���𝑁���𝐻���3 = 1,27 x 10-6 m/s. La agricultura extensiva está provocando un exceso de uso de fertilizantes, haciendo que el suelo libere concentraciones excesivas de nitratos o de amonio en el agua. Esta liberación de compuestos nitrogenados puede causar problemas como la eutrofización, causando una destrucción de la fauna y flora. Por ello, la eliminación de compuestos nitrogenados es de vital importancia en el tratamiento de aguas. Actualmente, estas plantas de tratamientos tienen una etapa destinada a la eliminación de estos compuestos, como es la nitrificación/desnitrificación, donde todo el amonio se convierte en nitrógeno gas. Sin embargo, la transformación de las depuradoras de aguas residuales en plantas de valorización de recursos ha provocado el desarrollo de nuevas tecnologías, como es el caso del contactor de membrana de fibra hueca líquido-líquido (HF-LLMC por sus siglas en inglés) para la recuperación del amonio Dentro de este contexto, este trabajo pretende obtener el máximo rendimiento en la recuperación de amoníaco utilizando un HF-LLMC hecho de polimetilpenteno (PMP) como polímero hidrofóbico de la membrana. Esta tecnología se basa en el transporte de gases disueltos en disoluciones acuosas (como el NH3(g)) a través de la porosidad de una membrana hidrofóbica. Este proceso tiene lugar poniendo en contacto una corriente básica rica en amoníaco con una corriente ácida (H2SO4) mediante LLMC para la producción de fertilizantes líquidos ((NH4)2SO4). Para estudiar la máxima eficacia del HF-LLMC se evaluó la concentración inicial de amoníaco (10 g/L a 0,42 g/L), la velocidad de los caudales (50 L/h a 500 L/h), el sentido de los caudales y se trabajó en circuito cerrado. Los datos experimentales se compararon en términos de eliminación de amoníaco y de coeficientes de transferencia de masa. Los mejores resultados se obtuvieron trabajando con 6,5 g/L de amoníaco, con caudales de 180 L/h y 500 L/h para la alimentación y el ácido, respectivamente, en un régimen co-corriente. En este caso fue posible eliminar el amoníaco en un 96%, obteniendo una 𝐾��𝑚��𝑁��𝐻��3 = 1,27 x 10-6m/s. Extensive agriculture is causing overuse of fertilizers, causing the soil to release excessive concentrations of nitrates or ammonium into the water. This release of nitrogen compounds can cause problems such as eutrophication, causing destruction of wildlife. That is why the removal of nitrogen compounds is of vital importance in water treatment. These treatment plants currently have a stage for the removal of these compounds, such as nitrification/denitrification, where all ammonium is converted to nitrogen gas. However, the transformation of wastewater treatment plants into resource recovery plants has led to the development of new technologies, such as the liquid-liquid hollow fibre membrane contactor (HF-LLMC) for ammonium recovery In this context, this work aims to obtain the maximum performance in the recovery of ammonia using an HF-LLMC made of poly 4-methyl-1-pentene (PMP) as a hydrophobic polymer of the membrane. This technology is based on the transport of dissolved gases in aqueous solutions (such as NH3(g)) through the porosity of a hydrophobic membrane. This process takes place by contacting a basic stream rich in ammonia with an acid stream (H2SO4) by means of LLMC for the production of liquid fertilizers (NH4)2SO4). To study the maximum efficacy of HF-LLMC, the initial ammonia concentration (10 g/L to 0.42 g/L), the flow rate (50 L/h to 500 L/h), the direction of the flows and worked in closed-loop. Experimental data were compared in terms of ammonia removal and mass transfer coefficients. The best results were obtained by working with 6.5 g/L of ammonia, with flow rates of 180 L/h and 500 L/h for feed and acid, respectively, in a co-current regime. In this case it was possible to eliminate ammonia by 96%, obtaining a 𝐾�𝑚�𝑁�𝐻�3 = 1,27 x 10-6m/s. Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament

LoRaWAN 1.1 is currently one of the most used LPWAN protocols. Since the introduction of version 1.1, new security features have been added. Nevertheless, this last release still fails to solve the existing security bootstrapping issue. The current standard states that the encryption keys have to be preshared between the End Device and the network administrator. There are no secure channels defined to share such secrets. This scheme is prone to leakage and thus insecure. This project aims to solve this problematic by using the DNS a distributed database of information as well as ECDH for generating such keys. Furthermore, this paper will present upgrades for the OTA Activation at home and the OTA Activation while roaming implementing such technologies. Finally, an implementation of a simulation for the OTA Activation at home will be presented. LoRaWAN 1.1 es actualmente uno de los protocolos LPWAN más utilizados. Desde la presentación de la versión 1.1, se ha añadido nuevas funciones de seguridad. Sin embargo, esta última versión aún no resuelve la problemática existente sobre el "bootstrapping" de seguridad. La norma actual establece que hay precompartir la clave de cifrado entre el dispositivo final y el administrador de red. No existen canales seguros definidos para compartir estos secretos y, por lo tanto, este esquema es propenso a fugas e inseguro. Este proyecto pretende resolver esta problemática mediante el uso del DNS como base de datos distribuida de información y ECDH para la generación de estas claves. Además, este trabajo explicará las novedades propuestas para la activación OTA en la propia red y la activación de la OTA en itinerancia implementando estas tecnologías. Finalmente, se presentará una implementación de una simulación para la activación OTA en la propia red. LoRaWAN 1.1 és actualment un dels protocols LPWAN més utilitzats. Des de la presentació de la versió 1.1, s'ha afegit noves funcions de seguretat. No obstant això, aquesta darrera versió encara no resol la problemàtica existent sobre el "bootstrapping" de seguretat. La norma actual estableix que cal precompartir la clau de xifratge entre el dispositiu final i l'administrador de xarxa. No existeixen canals segurs definits per compartir aquests secrets i, per tant, aquest esquema és propens a fuites i insegur. Aquest projecte pretén resoldre aquesta problemàtica mitjançant l'ús del DNS com a base de dades distribuïda d'informació i ECDH per a la generació d'aquestes claus. A més, en aquest treball s'explicaran les novetats proposades per a l'activació OTA en la propia xarxa i l'activació de l'OTA en itinerància implementant aquestes tecnologies. Finalment, es presentarà una implementació d'una simulació per a l'activació OTA en la propia xarxa.

El objetivo general que se pretende alcanzar en la presenta tesina es el estudio de la separación de la masa algal mediante procesos físico-químicos con la adición de dos coagulantes comerciales. Para ello se estudian los resultados obtenidos con los dos coagulantes en distintos ensayos, para caracterizar el proceso de separación de la masa algal en cada uno de los casos estudiados.

El presente documento describe de manera concisa las características principales de las obras a realizar para la construcción de la EDAR de Collsacreu (Arenys de Munt) y sus colectores en alta. En él se describen: el porque de la necesidad del proyecto, se justifica la elección del lugar de instalación así como la tipologia de EDAR escogida y se detallan y calculan los principales elementos que componen la EDAR y sus colectores.

En els propers anys es preveu un important creixement en el nombre de moviments de tràfic aeri, amb la qual cosa, seran necessaris nous sistemes de comunicació. El primer pas en la fase de disseny d'un sistema de comunicació és la definició de les seves necessitats. Degut a les necessitats operacionals i, d'acord amb el programa SESAR (Single European Sky ATM Research), l'arquitectura del sistema de comunicacions aeronàutiques segures estarà composat probablement per dos sistemes (un terrestre i un satèl·lit). Els sistemes d'avui en dia estan basats en tecnologies cel·lulars per tant, no es disposa d'informació pel disseny d'un sistema de comunicacions satèl·lit. L'objectiu del projecte és desenvolupar una metodologia, independent de la tecnologia utilitzada, per avaluar el perfil de les comunicacions aeronàutiques segures d'acord amb la informació de que es disposa actualment sobre les futures comunicacions aire-terra. L'estudi pretén ser un punt de partida per una possible tesi doctoral. Aquesta tesi es pot enfocar des de dos punts de vista, o ambdós: 1) Desenvolupar un model per tal de definir l'intercanvi de missatges i el perfil de comunicacions del tràfic aeri del futur tenint en compte situacions adverses que provocarien un canvi en un hipotètic contracte 4D. Per dur a terme aquesta activitat, caldrà utilitzar els principis de sistemes complexos basats en probabilitat, així com desenvolupar un model de causal. Un cop s'hagi definit el perfil de comunicacions, s'analitzarà un solució per un sistema satèl·lit. 2) El concepte de trajectòria 4D encara no ha estat definit. En el programa SESAR s'està treballant en la seva definició. Amb la tesi es pretén endinsar-se en profunditat en aquest concepte per tal d'arribar a ser capaç de discutir les publicacions sobre aquest tema, així com arribar a ser útil en la definició del concepte. Les activitats que s'han portat a terme durant el projecte es poden resumir en: 1) Documentació · Comprensió del problema de saturació de les comunicacions ATM i la necessitat de millorar-les · Contractes basats en trajectòries 4D · Protocols de comunicació per les comunicacions aeronàutiques del futur 2) Estudi del perfil de comunicació de les comunicacions aeronàutiques segures · Perfil de tràfic per un sol avió i estudi de diferents mètodes de generació de missatges - Perfil de tràfic previst pel 2020 sobre la zona ECAC (European Civil Aviation Conference) - Anàlisi dels paràmetres d'entrada i els resultats obtinguts - Test dels resultats per validar-los i correcció d'errors en el simulador (C++) - Extracció d'estadístiques a partir dels resultats (MATLAB) - Millores sobre el simulador - Comparació amb els resultats obtinguts per l'Agència Espacial Europea (ESA) 3) Estudi dels protocols de comunicació per un sistema satèl·lit · GMR-1 (Geo Mobile Radio-1) Comprensió del simulador d'Astrium i anàlisi dels primers resultats Les conclusions i resultats que es presenten en aquest document poden ser útils com a base per una futura discussió oberta que sense cap dubte ajudarà a millorar els resultats i apropar-los a una previsió més propera a la realitat.

El present projecte forma part del Pla d’ampliació del Recinte Firal Montjuïc-2, que està situat en el “Sector Pedrosa”, entre els municipis de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. L’objecte del projecte és definir l’obertura i urbanització del carrer de l’Urani entre els carrers Alts Forns i el carrer del Foc a la zona d’ampliació del recinte firal Montjuïc 2. L’ubicació del Carrer de l’Urani està situada entre els carrers Alts Forns i el carrer del Foc i de manera tangencial a l’edifici del Pavelló 5 i als Auditoris, dins de l’entorn de l’ampliació del recinte firal Montjuic 2. La longitud aproximada de la urbanització del carrer de l’Urani és de 253 metres i una secció d’amplada de 20 metres. D’aquesta forma la zona urbanitzada contemplant els xamfrans disposa d’un àrea aproximadament de 0.54 hectàrees.

Situada a una alçada considerable, al costat de la font homònima, El Cortès és una de les masies més emblemàtiques del veïnat de Canyes. Es troba construïda dins del Parc Natural del Montseny, en el terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. Més concretament sobre una espatllera d’erosió a uns 750 metres d’alçada, en ple cor del Sot del Cortès, en el curs alt de la riera de Vilamajor. La primera referència que tenim del nom Cortès, és d’en Mossèn Pere Ribot en el seu llibre El Montseny, diu que a principis del segle XV hi hagué una epidèmia de còlera i una gran sequera que va provocar que els habitants fessin la prometença que si plovia i parava la pesta anirien a dalt del turó situat sobre Can Surell, entre les propietats del Cortès i del Terrer. Aquesta és la primera referència que tenim del nom Cortès. La següent referència data de l’any 1706 quan Andreu Cortès, conegut com Fra Andreu, va fer d’ermità a l’ermita de Sant Elies, on va ser enterrat. Posteriorment, en els capbreus anteriorment explicats, del segle XVII, tornem a trobar el nom del Cortès a finals del segle XIX i començament del XX, un dels fills de la masia, en Ricard Cortès i Cullell, es convertí en bisbe titular d’Eudòxia i auxiliar del Cardenal Casañas.

Aquest projecte consisteix en modificar el sistema de bombeig d’una màquina per dosificar líquids que hi ha en una empresa de la industria químico-farmacèutica. A la màquina se li ha fet una remodelació i s’ha renovat tot el sistema de bombeig, perquè el que hi havia tenia certes mancances i estava envellit i oxidat. Aquest fet impossibilitava el seu desmuntatge per a l’esterilització dels seus components quan es desitjava canviar el tipus de fluid a subministrar. La metodologia emprada ha estat primer desmuntar la bomba existent fins on va ser possible. Amb les dificultats que es van trobar, la decisió final va ser redissenyar-la per complet sense aprofitar cap peça, i així es podria fer un disseny que s’ajustés als objectius desitjats per l’empresa. A continuació, es varen realitzar alguns càlculs per poder triar bé els components comercials que s’havien d’adquirir, de manera que complissin tant la normativa com les prestacions exigides. D’aquesta manera es va poder procedir a la tria dels elements comercials (vàlvules, juntes, etc) que composarien la bomba. Per, acte seguit, dissenyar les peces a fabricar, ajustant-les a les especificacions que requerien els proveïdors per tal que el conjunt funcionés correctament. Finalment s’han realitzat alguns càlculs de comprovació per poder assegurar que la bomba funcionarà satisfactòriament sota les prestacions requerides i que, per tant, no es trencarà ni es farà malbé. El resultat final ha estat un sistema de bombeig millorat, que compleix amb la normativa i ofereix els requeriments desitjats. Que el cost de la màquina sigui elevat, és producte de l’exigència de la normativa, que dificulta el disseny del sistema, i dels elements de seguretat afegits.