Search

Background: Education is continuing to develop different academic roles and services to meet the needs of society. The important value of education is more underlined in their built environment when they were supposed to undertake careful designs to avoid non-accessibility among space users. They also aim to create a good, efficient, and safe environment inside their premises. The built environment is a severe share of people with disabilities (PWDs)* attendance and continuation of the educational cycle. Objectives: Exploring the preparedness of the educational built environment in Kosovo for the PWD's accessibility concerning building design modifications when ensuring adequate education, socialization, and a safe environment. Consequently, it reveals the contrasting ways architects and educational institutions outline and design for PWDs, and the range of doubtful models and approaches they bring to bear upon processes of architectural production and designing for PWDs (Hall et al., 1999). Furthermore, to understand the importance of architecture as one of the main factors influencing the education cycle of PWDs. Finally, and most importantly, how architecture causes this journey to stop. Methods: The descriptive research method's survey, observation, and case study approach helps investigate the topic more in-depth and multi-sided. The research is conducted in all four educational levels: preschool, elementary school, high school, and higher education institutions. Conclusions: All four educational levels (preschool, elementary school, high school, university/college) showcase more or less the same physical barriers, but what needs to be noted is that the higher education facilities foster more PWDs accessibility than preschool or elementary school. Nevertheless, it is of utmost importance that the first levels of educational facilities have fulfilled the universal design standards, thus not discontinuing the educational cycle from the beginning and creating invo, Peer Reviewed

En aquest treball s'estudian les relacions existents entre la dimensió física dels espais lliures a escoles i instituts amb els projectes educatius que regeixen i estructuren la seva vida escolar. Entendre aquestes claus organitzatives i funcionals ens permetrà conèixer com són els espais on l'alumne forma la seva personalitat i en quina mesura aquestes tenen un impacte en els processos d'aprenentatge. A continuació, s'analitzaran de manera general quins són els beneficis i les virtuts d'un aprenentatge a l'aire lliure per concloure amb l'estudi detallat dels documents d'un centre d'innovació pedagògica així com de les seves característiques físiques i funcionals concretes. Finalment, es posa el focus en un cas real de transformació d'un pati convencional adaptat de manera autònoma amb l'objectiu de adequar-ho al seus projectes educatiu i d'espais propis. S'aprofita l'ocasió per identificar un seguit de bones pràctiques per tal d'establir un treball col·laboratiu i de qualitat entre arquitectes i docents sobre la concreció espacial i el disseny dels espais exteriors d'un equipament educatiu innovador., En este trabajo se estudian las relaciones existentes entre la dimensión física de los espacios libres de escuelas e institutos y los proyectos educativos que rigen y estructuran su vida escolar. Entender estas claves organizativas y funcionales permitirá conocer cómo son los espacios en los cuales el alumno forma su personalidad y en qué medida éstas tienen un impacto en los procesos de aprendizaje. Se analiza de manera general cuáles son los beneficios y virtudes de un aprendizaje al aire libre para desembocar en el estudio pormenorizado de los documentos de un centro de innovación pedagógica así como sus características físico-funcionales concretas. Finalmente, se pone el foco en un caso real de transformación de un patio convencional adaptado por un centro de manera autónoma con el objetivo de adecuarlo a un proyecto espacial y educativo propios. Se aprovecha la ocasión para identificar una serie de buenas prácticas en aras de establecer un trabajo colaborativo y de calidad entre docentes y arquitectos acerca de la concreción espacial y el diseño de los espacios exteriores de un equipamiento educativo innovador.

Aquest treball pretén oferir una eina intuïtiva i eficient per tal que els centres educatius puguin analitzar: 1: quin és el seu caràcter propi real (independentment del que descriguin els documents oficials del centre) entenent el centre com una realitat social pròpia; 2: com és l'entorn que envolta el centre educatiu; 3: quines relacions s'estableixen entre els dos. Per fer-ho es desenvolupa una bateria d'indicadors que permeten establir relacions de correlació positiva entre factors acadèmics i sociodemogràfics. El treball es planteja des d'una òptica en la qual l'atenció no se centra en l'àmbit purament curricular ni de l'alumnat, sinó que abarca a tota la comunitat escolar i intenta aportar elements valuosos per a l'anàlisi de la realitat social. L'eina de treball proposada es concep com a material vàlid per als centres tant en la seva gestió diària com en la definició de les seves polítiques estratègiques; l'element central que caracteritza el treball és la voluntat que esdevingui una eina vàlida per a l'autogestió i l'autoavaluació dels centres educatius, defugint les imposicions externes del sistema educatiu, que sovint són vistes més com una ingerència no benvinguda que no pas com un element que aporti criteris de qualitat. Es presenten també una mostra de casos de com es poden utilitzar els indicadors proposats per dur a terme accions concretes, en els quals s'intenta reflectir la capacitat d'adaptació del mètode, anant des d'estratègies raonablement elaborades fins a l'establiment de correlacions immediates entre dos factors. En qualsevol cas, s'ha desenvolupat l'eina de tal manera que eviti la càrrega formalista de la qual ja disposen altres elements creats pel Departament d'Ensenyament, com són el Projecte Educatiu de Centre o els Plans Educatius d'Entorn.