Search

Aquest estudi analitza la tècnica de disseny de patrons de residu zero i el seu impacte en la indústria de la moda per tal de fer aquest més sostenible i menys costós. L'objectiu de l'anàlisi és identificar les principals directrius de la tècnica i proposar un producte conceptual que utilitzi el mètode per optimitzar els dissenys i minimitzar els residus tèxtils, el que resulta uns costos econòmics i energètics significatius. Per arribar a l’objectiu primerament es presenta un estat de la qüestió on es planteja el concepte general “residu zero” així com els seus orígens i la informació rellevant per poder donar relació al terme dins de la indústria de la moda i aprofundint aquest en el patronatge. Per altra banda s’estudien els mètodes convencionals de creació de moda i els mètodes residu zero, així com un estudi de mercat que abarca informació tant de l’àmbit educatiu, del disseny i del negoci. A més a més es presenten els diferents criteris a tenir en compte per aconseguir un producte que tingui èxit i sigui sostenible al mateix temps. Per altra banda es presenta el resum del pressupost de l’estudi així com l’anàlisi i valoració de les implicacions ambientals i socials. Finalment l’estudi conclou que per aconseguir els canvis cap a una indústria sostinguda i sostenible és important sobretot aconseguir una estreta col·laboració entre el disseny de moda, l’educació del disseny de moda i la producció, sent important el consumidor, la política i l’economia. Sense aquestes bases, és complicat que la tècnica del patronatge residu zero pugui arribar a ajudar a portar una de les indústries més contaminants del planeta a ser més amigable amb aquest

Els principals objectius de l’economia circular es basen en l’optimització dels recursos. Amb aquesta visió, es realitza un estudi d’investigació per l’obtenció de fils aptes pel tissatge de calada amb mescles que incorporen residus de denim post-consum, jute post-consum o desperdici de cotó orgànic de pentinadora, mitjançant el reciclatge mecànic. S’estudia la influència del triturat en el reciclatge mecànic en els teixits de denim postconsum avaluant mescles de 80/20 Tencel/Denim per cada pas, arribant a la conclusió que 2 passos són els òptims pel reciclatge mecànic d’aquest teixit, basant-nos en l’avaluació de la qualitat dels fils resultants i altres aspectes econòmics. A continuació, es realitza una mescla final, incloent cotó orgànic de pentinadora en la composició, considerant la recomanació de passos. Finalment, es realitzen i avaluen 5 fils amb mescles formades per Denim i fibres d’origen cel·lulòsic. També es realitza un estudi del reciclatge mecànic dels sacs de jute post-consum. Inicialment, es realitzen un total de 5 fils amb mescles de fibres d’origen cel·lulòsic dels quals s’escull finalment la mescla 50/25/25 Tencel/Cotó orgànic de pentinadora/Jute postconsum, degut a la seva avaluació tècnica. Amb aquest fil resultant, es dissenyen 6 teixits formats en la seva totalitat per aquest fil o, en alguns casos, incloent fils de cotó verge o viscosa en sentit trama, amb l’objectiu de poder avaluar les propietats que aporta el fil en el teixit. Per últim, es realitza un estudi sobre el reciclatge de cotó orgànic de pentinadora preconsum. S’avaluarà la influència del títol comparant un fil de 12Nc i un de 8,5Nc amb igual composició (70/15/15 Tencel/Cotó orgànic de pentinadora/Kapok), concloent que a major títol el fil presenta major irregularitat i vellositat

L’objectiu d’aquest treball és determinar la influència que tenen 60 cicles de rentat i assecat domèstics en diversos aspectes d’un tipus de teixit concret, el denim o texà. El nombre de cicles de l’estudi permet simular l’envelliment de diferents tipus de teixit denim en un període d’entre 1 i 3 anys. S’avaluen propietats estructurals; gramatge, gruix, estabilitat dimensional i densitat lineal, propietats a l’ús; pilling, abrasió i solidesa al fregament, propietats mecàniques; resistència a la tracció, resistència a l’esqueix i rigidesa a la flexió i propietats estètiques; colorimetria dels teixits. Els assajos es condueixen sota normes ISO i UNE. Els cicles de rentat i assecat deterioren els teixits i el seu comportament varia en funció de la seva composició. L’estabilitat dimensional varia en els primers cicles de rentat, i posteriorment s’estabilitza, així com el gramatge, el gruix i la densitat lineal. La degradació del color afavorida pel desgast del teixit a major nombre de rentats, torna els teixits més blanquinosos i la solidesa del color al fregament augmenta. Les propietats mecàniques, resistència a la tracció, esqueix i rigidesa a la flexió, es veuen directament afectades pels rentats, i disminueixen, especialment en els primers cicles. En les propietats a l’ús de les mostres denim, s’observa una tendència a la disminució de la resistència a l’abrasió a major nombre de cicles de rentat. En el cas del pilling, les fibres escollides tenen un paper essencial en el seu resultat. Aquest estudi serveix com a precedent per obrir el debat respecte a la qualitat de les prendes que es comercialitzen actualment en el sector del denim. Amb els resultats obtinguts es planteja la qüestió sobre la durabilitat dels teixits texans i com es poden qualificar per considerar-se acceptables o rebutjables

En el presente trabajo de Final de Grado se realiza un estudio de las mascarillas destinadas a proteger frente al Covid-19. Dicho interés surge por la emergencia vivida a nivel mundial en los últimos meses. Se realiza una recogida teórica de la información básica definiendo los tipos de mascarillas que existen y contra qué, y a quién deben proteger y describiendo, además, la normativa recientemente establecida para cada clasificación. De manera más concreta, se estudian dos parámetros de las mascarillas: la respirabilidad del tejido y el ajuste de estas. Ambas son características fundamentales para garantizar su eficacia. Experimentalmente, se evalúa el fenómeno físico de la respirabilidad en una selección de mascarillas y tejidos de los cuales se extraen resultados de cómo diversos factores (humedad, número de capas de tejido, zona de la costura y permeabilidad al aire) influyen en este parámetro. En cuanto al ajuste, en el presente proyecto se realiza un estudio práctico donde se determinan y analizan las zonas críticas y sus posibles soluciones de diseño para minimizar el fenómeno de las fugas, uno de los mayores problemas en la actualidad

En este proyecto se ha hecho un análisis de la situación actual entorno a los residuos textiles, los sistemas de recogida existentes, los sistemas de clasificación y los diferentes tratamientos. También se ha realizado un estudio de las características de los residuos textiles post-consumo a nivel de composición, a partir de productos textiles del mercado, donde se ha encontrado que el 66% de la ropa de vestir analizada está compuesta por mezclas de fibras, en cambio en la ropa de hogar la mayoría son monomaterial. Por otro lado, se ha propuesto un nuevo sistema de recogida de dichos residuos para la ciudad de Terrassa mediante camiones tipo punto limpio móvil que permiten una preclasificación de residuos y una identificación del usuario para concienciar y motivar a los ciudadanos; así como una propuesta de rediseño de la imagen de marca de la Cooperativa Roba Amiga

Premi UPC d’Economia Circular al millor Treball de Fi de Grau (2020). El jurat ha destacat “l’excel·lència general del treball i la consideració del procés global pel que fa a la circularitat". El premi es va lliurar en el decurs de la 5a Jornada UPC Recircula, realitzada en format virtual a la universitat el 24 de novembre de 2020, Aquest treball estudiarà tots els camps necessaris per tal de poder crear una marca de moda sostenible a partir dels principis de l’economia circular. L’economia circular és un nou model de produir i consumir el qual tracta de donar una segona vida als productes que ja han arribat al final de la seva vida útil. És per això que, en el món de la indústria tèxtil de moda, aquests productes es reciclen o bé mecànicament o bé químicament per tal de tornar a crear fibra, que posteriorment serà fil, seguidament serà teixit i finalment una nova peça de roba. Així doncs, tots els aspectes del treball es faran des d’aquesta perspectiva més sostenible. Per poder confeccionar una peça de roba es necessita la base: el teixit. Per poder crear o dissenyar un teixit és molt important pensar en la composició d’aquest i l’aspecte que es vol obtenir, per tant es necessita la matèria prima: els fils. Finalment, per poder dissenyar els fils es necessita conèixer quines fibres es poden mesclar, quines propietats aporten cadascuna i quins percentatges poden aportar els millors resultats de resistència. Aquest desglossament ràpidament fet podria arribar a ser el resum de la part tèxtil ja que cada aspecte comentat s’estudiarà, es tindrà en compte i es fabricarà a la vida real. L’economia circular sobretot es tindrà en compte a l’hora d’elaborar els fils ja que es procurarà que tinguin un % de matèria reciclada o bé que els teixits finalment confeccionats puguin tornar a ser reciclats. Per altra banda, si es vol crear una marca de roba és molt important convèncer a l’usuari que hi compri, fent-lo sentir còmode i que tingui una bona experiència durant tot el procés. És per això, que mitjançant la tècnica del Design Thinking s’endinsarà en l’estudi del target i es procurarà dissenyar tot allò que composa l’experiència d’usuari de la manera més adaptada a les necessitats del client. Es prototiparan i dissenyaran aspectes com l’etiquetatge, el pàckaging i la pàgina web, Award-winning

En aquest projecte de final de grau, s’ha realitzat un estudi per identificar i quantificar els residus tèxtils generats en un procés de producció de teixits tècnics de protecció personal. L’objectiu principal de l’estudi és implementar un procés de reciclatge i el posterior procés de tractament de la matèria, per tal d’obtenir finalment un fil amb un alt percentatge de fibra reciclada, que tingui la resistència suficient per a poder ser teixit novament en teixits de calada, mantenint certes propietats tècniques. Inicialment s’ha realitzat un estudi teòric, analitzant tota la línia de producció actual, i quantificant de manera aproximada els residus generats en cada etapa del procés de fabricació d’una peça de roba. S’han plantejat possibles millores per tal de reduir al màxim la generació de residus, i s’ha dissenyat una possible metodologia de recollida d’aquests residus per tal de tractar-los, per aconseguir un nou ús i poder introduir-los de nou dins de la línia productiva de fabricació. La segona part del projecte consta d’una prova pilot del procés, realitzada conjuntament amb l’empresa Marina Tèxtil, la qual ha proporcionat la matèria reciclable, i ha permès posar en pràctica la metodologia del procés de recollida i el posterior tractament de la matèria plantejat. S’han dut a terme diferents proves de filatura, a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) conjuntament amb una Filatura Open-End, on s’ha aconseguit de resultat un fil amb un 80% de matèria reciclada i un 20% de matèria de reforç. El fil obtingut ha presentat la suficient resistència mecànica a la tracció per tal de poder ser teixit com a fil de trama, en un teler de pinça. En les proves de tissatge, s’han realitzat els controls de qualitat necessaris per avaluar les propietats del fil reciclat aconseguit, així com també les característiques i propietats tècniques del teixit resultant. Durant el procés de realització del projecte, s’han assolit to

En aquest projecte s’estudia la influència de la torsió en les propietats físiques dels fils de polièster fabricats a partir d’un procés de filatura convencional. També, com influeix aquesta torsió i la variació de longituds de malla en les propietats físiques dels teixits de punt, obtinguts a partir d’una tricotosa circular. Gràcies als estudis relacionats amb els paràmetres analitzats en aquest projecte podem determinar que els resultats que obtindrem seran: al augmentar la torsió la vellositat del fil disminuirà, incrementarà la vivacitat, més regularitat, més resistència i més allargament. En els teixits s’hauria de determinar que el pilling i l’abrasió es redueixen a mesura que la torsió augmenta i la propietat de la resistència a l’esclat creix a mesura que la torsió baixa. Pel que fa a la longitud de malla hauria d’influir en els teixits de manera que: a longituds de malla més grans el pilling i l’abrasió augmenten mentre que quan la longitud de malla decreix la resistència a l’esclat s’accentua. Per tal de determinar si aquestes hipòtesis són correctes es faran els assajos pertinents sota la normativa vigent

Alguns sectors industrials emergents estan establint models de negoci amb un alt impacte ambiental. El disseny de procés d'aquests sistemes de producció no incorpora les externalitats que genera, ni contempla mesures per reintroduir i reutilitar alguns materials, especialment per a la protecció i la garantia de qualitat del producte. El sector del menjar preparat s'inclou en aquest marc. El creixement del sector comporta un increment de l´ús d'envasos d'un sol ús. Aquest estudi vol valorar alternatives de producte i de model de negoci per incorporar una estratègia alternativa que permeti reincoporar els envasos d'un sol ús del sector en una estratègia d'economia circular.

El presente Trabajo Final de Grado tiene por objetivo comparar el Método Kawabata y el Método del patín en el estudio de la fricción de los tejidos. Dicho interés surge porque el primer método, que es ampliamente conocido, es costoso y enrevesado. El Método del patín, en cambio, es más asequible y de fácil manejo. Se busca, pues, una relación matemático-estadística que permita sustituir el Método Kawabata por el Método del patín, corroborando que exista una alta relación entre ellos. Para realizar dicha investigación, se utilizan 13 tejidos de calada de pañería de hombre y mujer e invierno y verano. Las probetas utilizadas son elaboradas por urdimbre y por trama y siempre se realizan los ensayos por el derecho del tejido. Por último, se realiza el estudio estadístico mediante el análisis multivariante entre todas las variables de ambos métodos (R estática trama y urdimbre, R dinámica trama y urdimbre, MIU trama y urdimbre, MMD trama y urdimbre, SMD trama y urdimbre) para encontrar correlaciones significativas entre pares de variables y se realizó el análisis de correlaciones canónicas de todos los conjuntos de variables de ambos métodos

En este proyecto se realiza un estudio comparativo entre 10 muestras de algodón tejidas con un ligamento diferente y cuantificado por el coeficiente de ligadura (kl). Mediante la realización de los ensayos físico-mecánicos de tracción, desgarro, estallido, encogimiento, expansión higral, rigidez a la flexión y permeabilidad al aire, se realiza el estudio comparativo para comprobar la influencia del kl sobre el comportamiento de estos tejidos siguiendo las normas requeridas para cada ensayo

El cotó orgànic de color natural intrínsec és una fibra pigmentada des del seu naixement, creix en tons verds i marrons. Això es deu a les propietats genètiques inherents de la planta. El seu conreu té un menor rendiment agrícola y la fibra té unes propietats tèxtils (llargada, finor resistència i micronaire), d’un nivell més baix que la fibra de cotó convencional. Al present projecte, hom realitza un treball experimental a partir d’una fibra de cotó de color natural (Bru Buffalo) per analitzar la influència que té el rentat domèstic en algunes propietats estructurals i funcionals del teixit obtingut amb aquesta fibra. S’exposen també els processos de filatura i de tissatge realitzats per l’obtenció d’un teixit de calada objecte d’estudi, on el fil de trama està fet per la mateixa fibra, juntament amb els assajos de control de qualitat. Finalment, hom realitza una anàlisi dels resultats obtinguts que permet treure una sèrie de conclusions sobre ell

Drape indicators reported by textile researchers from 1950 to 2013 are examined. A total of 36 indicators were identified that are described in detail as regards geometric principle and calculation in order to unify existing designations for drape-related parameters. Also, two drape assessment techniques based on a digital version of the Cusick drape meter and a simplified version of the ring test were developed. A digital Cusick drape meter was used to determine the 36 indicators in a sample of 37 commercial woven fabrics spanning a wide range of composition, weave type and aerial weight. Correlation analyses allowed seven of the indicators to be selected. Principal component analysis exposed three common factors accounting for drape intensity, drape severity, and drape symmetry and shape variability, respectively. The results were also examined in graphical form by using cluster analysis in parallel. Finally, a criterion for distinguishing drape shape in fabrics with an identical drop ratio (%DR) in terms of four sequentially determined selected indicators was developed and experimentally validated. An additional set of 15 commercial drapery fabrics of variable composition, weave type and aerial weight was used to determine the seven selected drape indicators and 4 parameters of the UPC ring test. The results were subjected to canonical correlation analysis. A regression equation relating %DR to parameter h in the ring test was established. The test proved an effective tool for routine industrial control of drape in variously finished drapery fabrics. Another set of 42 commercial woven fabrics of variable composition, weave type and aerial weight was studied with both FAST equipment and the proposed ring method. Based on the results, formability, bending rigidity, and maximum extraction force and the time needed to reach it, are the four parameters best correlating the two methods. Regression equations relating the main FAST and ring test parameters were establish, La present tesis s’emmarca en el interès per l’avaluació objectiva dels teixits i en particular d’aquelles propietats que la seva avaluació tenen una component subjectiva, como es el cas de la ma i el caient. La tesi avalua el fenomen del caient estàtic dels teixits de calada i per això en primer lloc situa l’anàlisi d’aquesta propietat como un cas particular del comportament mecànic dels materials laminars que els investigadors han abordat des d’enfocaments tan distints como els models continus, els discontinus o bé la simulació geomètrica basada en partícules. L’anisotropia dels teixits dificulta, però, notablement l’aplicació dels principis generales de la resistència de materials basada en l’estudi del comportament de làmines isotròpiques. Hom fa una revisió històrica de les diverses aproximacions a l’estudi del caient dels teixits a través de l’avaluació de la rigidesa a la flexió o dels diversos models de drapómetres desenvolupats. Hom fa, també, una revisió bibliogràfica dels diferents indicadores de caient proposats pels investigadors tèxtils des de 1950 fins al 2013, tot identificant un total de 36 diferents, dels quals hom explica detalladament tan el seu principi geomètric como la forma càlcul, unificant el llenguatge dels diferents paràmetres del caient proposats fins ara. A aquesta tesi es posen a punt dos tècniques d’avaluació del caient: la primera es la digitalizació del drapòmetre Cusick que permet tractar la informació obtinguda mitjançant un programa d’anàlisi d’imatges i estudiar d’una forma més potent i eficaç la forma i geometria del caient, y la segona es la simplificació de l’assaig de l’anell per tal d’adaptar-lo a assaigs industrials. Hom ha calculat els 36 indicadors de caient descrits para una mostra de 37 teixits de calada comercials d’un amplio espectre de composicions, gramatges i lligaments que abasten els àmbits dels teixits de panyeria, llaneria, camiseria i folreria mitjançant un drapòmetre tipus Cusick digitalitzat. Hom han realit, La presente tesis se enmarca en el interés por la evaluación objetiva de tejidos y en particular de aquellas propiedades cuya evaluación tiene un componente subjetivo, como es el caso de la mano y el cayente. La tesis evalúa el fenómeno del cayente estático de los tejidos de calada y para ello en primer lugar sitúa el análisis de ésta propiedad como un caso particular del comportamiento mecánico de los materiales laminares que los investigadores han abordado desde enfoques tan distintos como los modelos continuos, los discontinuos o simulación geométrica basada en partículas. Sin embargo la anisotropía de los tejidos dificulta notablemente la aplicación de los principios generales de la resistencia de materiales basada en el estudio del comportamiento de láminas isotrópicas. Se hace una revisión histórica de las diversas aproximaciones al estudio del cayente de los tejidos a través de la evaluación de la rigidez a la flexión o de los diversos modelos de drapómetros desarrollados. Se hace una revisión bibliográfica de los diferentes indicadores de cayente propuestos por los investigadores textiles desde 1950 hasta 2013, identificando un total de 36 distintos, de los cuales se explica detalladamente tanto su principio geométrico como la forma cálculo, unificando el lenguaje de los diferentes parámetros del cayente propuestos hasta la fecha. En esta tesis se ponen a punto dos técnicas de evaluación del cayente: la primera es la digitalización del drapómetro Cusick que permite tratar la información obtenida mediante un programa de análisis de imagen y estudiar de una forma más potente y eficaz la forma y geometría del cayente, y la segunda es la simplificación del ensayo del anillo para adaptarlo a ensayos con fines industriales. Se han calculado los 36 indicadores de cayente descritos para una muestra de 37 tejidos de calada comerciales de un amplio espectro de composiciones, gramajes y ligamentos que cubren los ámbitos de los tejidos de pañería, lanería, camisería y f, Postprint (published version)

Aula 106.

Aula 105.

En la línea de las reflexiones y cuestiones planteadas en el capítulo anterior, el presente estudio tiene como objetivo principal revisar el estado actual del conocimiento de los diversos sistemas de evaluación de la investigación científica en España. Por otra parte y en la medida que los sistemas de evaluación de la investigación influyen en el comportamiento de los investigadores/as y en la propia calidad de la investigación, el estudio realizará también un análisis crítico de las metodologías e indicadores utilizados para realizar esta evaluación desde la perspectiva y el paradigma del desarrollo humano sostenible.

Examen de Enginyeria tèxtil i sostenibilitat. 1r parcial.

Examen de l'assignatura Tecnologies mediambientals i sostenibilitat. 1r. parcial per als Grups 1 i 2.

Examen de Disseny de peces de roba. 1r quadrimestre, 1a avaluació. Aula 203.