Search

En la població infantil són molt freqüents les alteracions i trastorns articulatoris en la parla i una adequada intervenció primerenca pot evitar que moltes alteracions arribin a produir-se o, fins i tot, corregir certs trastorns de manera natural. És per això que els docents especialistes en Educació Infantil han de conèixer aquests aspectes i concedir-los l'interès que mereixen dins de la seva aula. Actualment, en els centres educatius de la Comunitat Valenciana s'està duent a terme un Pla d'Estimulació de l'Llenguatge Oral (PELO) amb la intenció que els tutors d'aquesta etapa apliquin a la seva aula pràctiques d'estimulació lingüística. Per això, hem pretès esbrinar quines pràctiques d'estimulació de l'llenguatge apliquen els docents d'Educació Infantil comparant-les amb aquelles que fan servir els especialistes d'Audició i Llenguatge. Per descobrir-ho s'han creat uns qüestionaris destinats als dos especialistes mitjançant els quals es pretenia obtenir informació sobre aspectes concrets sobre com treballen aquests professionals l'estimulació de l'llenguatge oral en l'etapa infantil. Els resultats han mostrat moltes similituds en la seva forma de treballar, però també multitud de diferències, el que posa de manifest que els tutors i tutores dels nivells de segon cicle d'educació infantil coneixen la importància que té el desenvolupament de la parla i el llenguatge en aquestes edats, però no són especialistes en Audició i Llenguatge i, per tant, no són coneixedors en la seva totalitat de les activitats que s'han de dur a terme a través del PELO. Alterations and articulation disorders of speech are very frequent in the child population and an appropriate early intervention can prevent many alterations or even correct certain disorders in a natural way. That is why specialized teachers in Early Childhood Education must know these aspects and give them the interest they deserve within their classroom. Currently, in the educational centers of the Valencian Community, an Oral Language Stimulation Plan (known as PELO) is being carried out pretending that the counselors of this stage apply linguistic stimulation practices in their classrooms. Therefore, we have tried to find out which language stimulation practices are applied by Early Childhood Education teachers by comparing them to those used by Hearing and Language specialists. In order to discover it, we have created some questionnaires addressed to both specialists through which we tried to obtain information about specific aspects of how these professionals work with oral language stimulation in the infant stage. The results have shown many similarities in their way of working, but also many differences, which shows that the counselors of second cycle of Early Childhood Education know the importance of speech and language development at these ages, but are not specialists in Hearing and Language and therefore are not fully aware of the activities to be carried out through the PELO. En la población infantil son muy frecuentes las alteraciones y trastornos articulatorios en el habla y una adecuada intervención temprana puede evitar que muchas alteraciones lleguen a producirse o, incluso, corregir ciertos trastornos de manera natural. Es por ello que los docentes especialistas en Educación Infantil deben conocer estos aspectos y concederles el interés que merecen dentro de su aula. Actualmente, en los centros educativos de la Comunidad Valenciana se está llevando a cabo un Plan de Estimulación del Lenguaje Oral (PELO) con la intención de que los tutores de esta etapa apliquen en su aula prácticas de estimulación lingüística. Por ello, hemos pretendido averiguar qué prácticas de estimulación del lenguaje aplican los docentes de Educación Infantil comparándolas con aquellas que emplean los especialistas de Audición y Lenguaje. Para descubrirlo se han creado unos cuestionarios destinados a ambos especialistas mediante los cuales se pretendía obtener información acerca de aspectos concretos sobre cómo trabajan estos profesionales la estimulación del lenguaje oral en la etapa infantil. Los resultados han mostrado muchas similitudes en su forma de trabajar, pero también multitud de diferencias, lo que pone de manifiesto que los tutores y tutoras de los niveles de segundo ciclo de Educación Infantil conocen la importancia que tiene el desarrollo del habla y el lenguaje en estas edades, pero no son especialistas en Audición y Lenguaje y, por tanto, no son conocedores en su totalidad de las actividades que se deben llevar a cabo a través del PELO.

En este trabajo se presenta a una paciente de 60 años con degeneración corticobasal (DCB), de 5 años de evolución. Reside con su hijo y una cuidadora interna, es dependiente para las AIVD y para algunas ABVD. La DCB es un trastorno neurodegenerativo progresivo que se presenta típicamente como parkinsonismo asimétrico con disfunción cognitiva. Es una degeneración irreversible, sin cura y con opciones terapéuticas limitadas. En la evaluación neuropsicológica, la paciente manifestó un deterioro cognitivo moderado/grave con predominio de las funciones ejecutivas, aprendizaje y memoria, praxias, habilidades visuoespaciales y visuoperceptivas y habilidades académicas. Se objetivó una amplia afectación motora caracterizada por temblores en acción y en reposo, distonías, mioclonías, rigidez, hipoquinesia, espasticidad y bradiquinesia. La valoración emocional mostró elevada depresión y ansiedad junto con moderada apatía. Tras la evaluación se propone intervención, con el objetivo de mejorar la calidad de vida de la paciente, preservando su funcionamiento cognitivo actual, ralentizando el proceso degenerativo y facilitando una mejora emocional, conductual y funcional en su vida diaria. El programa de rehabilitación neuropsicológica está formado por 24 sesiones y presenta una duración de 12 semanas. Se realizará estimulación cognitiva a través del entrenamiento de las funciones cognitivas alteradas y preservadas, empleando actividades funcionales que le permitan generalizar los aprendizajes. Se empleará la terapia de exposición narrativa y la relajación muscular progresiva de Jacobson para disminuir la sintomatología ansiosa y depresiva. Se realizarán modificaciones del ambiente y se entrenará en el uso de ayudas externas que la doten de una mayor seguridad y autonomía. En aquest treball es presenta a una pacient de 60 anys amb degeneració corticobasal (DCB), de 5 anys d'evolució. Resideix amb el seu fill i una cuidadora interna, és dependent per a les AIVD i per a algunes ABVD. La DCB és un trastorn neurodegeneratiu progressiu que es presenta típicament com parkinsonisme asimètric amb disfunció cognitiva. És una degeneració irreversible, sense cura i amb opcions terapèutiques limitades. En l'avaluació neuropsicològica, la pacient va manifestar un deteriorament cognitiu moderat / greu amb predomini de les funcions executives, aprenentatge i memòria, pràxies, habilitats visuoespacials i visuoperceptives i habilitats acadèmiques. Es va objectivar una àmplia afectació motora caracteritzada per tremolors en acció i en repòs, distonies, mioclònies, rigidesa, hipoquinesia, espasticitat i bradiquinesia. La valoració emocional va mostrar elevada depressió i ansietat juntament amb moderada apatia. Després de l'avaluació es proposa intervenció, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de la pacient, preservant el seu funcionament cognitiu actual, alentint el procés degeneratiu i facilitant una millora emocional, conductual i funcional en la seva vida diària. El programa de rehabilitació neuropsicològica està format per 24 sessions i presenta una durada de 12 setmanes. Es realitzarà estimulació cognitiva a través de l'entrenament de les funcions cognitives alterades i preservades, emprant activitats funcionals que li permetin generalitzar els aprenentatges. S'emprarà la teràpia d'exposició narrativa i la relaxació muscular progressiva de Jacobson per disminuir la simptomatologia ansiosa i depressiva. Es realitzaran modificacions de l'ambient i s'entrenarà en l'ús d'ajudes externes que la dotin d'una major seguretat i autonomia. In this work, we present a 60-year-old patient with corticobasal degeneration (CBD), with 5 years of evolution. She resides with her son and an internal caregiver, she is dependent for IADL and for some ADL. CBD is a progressive neurodegenerative disorder characterized by asymmetric Parkinsonism with cognitive dysfunction. There is no cure available for this disease, and it is an irreversible condition with limited therapeutic options. Neuropsychological evaluation of this patient showed moderate to severe cognitive impairment, predominantly on executive functions, learning, memory, praxis, visuospatial and visuoperceptual skills. In addition, a wide motor impairment with tremors both in action and at rest was observed, as well as dystonia, myoclonus, rigidity, hypokinesia, spasticity, and bradykinesia. Emotional assessment showed high levels of depression and anxiety together with moderate apathy. After the evaluation, an intervention is proposed, with the aim of improving the quality of life of the patient, preserving her current cognitive functioning, slowing down the degenerative process and facilitating an emotional, behavioral and functional improvement in her daily life. The neuropsychological rehabilitation program consists of 24 sessions that lasts for 12 weeks. A battery of tests and functional activities will be carried out to improve both preserved and altered cognitive functions. Narrative exposure therapy and Jacobson's progressive muscle relaxation will be used to reduce anxiety and depressive symptoms. Finally, training in the use of external aids and environment modifications will improve patient's security and autonomy.