Search

Aquest treball estudia les restriccions distribucionals que presenta l’adverbi d’aproximació casi en contextos negatius. Des d’un punt de vista descriptiu, es mostra que casi és incompatible amb la negació quan modifica a una expressió numeral i que presenta la situació contrària si incideix sobre substantius comptables en plural o substantius incomptables. Quan precedeix a aquest tipus de substantius, casi requereix la presència de la negació. Des d’un punt de vista teòric, s’ofereix una explicació d’aquestes restriccions basada en les propietats semàntiques de casi i en les dels contextos amb els que és incompatible. This paper studies the distributional restrictions that the approximative adverb casi (‘almost’) displays. From a descriptive point of view, it is shown that casi is incompatible with negation when this adverb modifies a numeral word and that it requires the presence of negation if it precedes countable nouns in plural or uncountable nouns. From a theoretical point of view, this paper offers an explanation of these restrictions based on the semantic properties of cassi and the environments with which this item is incompatible.

The acquisition and development of complex sentences in child language is a topic of growing interest within specialized literature for its theoretical and practical implications. In this paper, we introduce a longitudinal study focused on the emergence and functions that the Spanish connector porque presents in the talk of children aged between 2;0 and 4;0 years. This will help to understand the ontogenetic origin of causal constructions. We have analyzed the spontaneous productions of ten participants from the Koiné corpus. The results are similar to those obtained in other languages and they prove that porque is an early connector characterized by its pragmatic-discursive function and its appearance in cross-turn shared constructions. These particular features of use could be taken into account for both elaborating pedagogical materials and defining typical development profiles.

Aquest estudi parteix de la caracterització de l’entonació de les peticions i les ordres en l’espanyol de Xile, amb l’objectiu de crear una eina computacional per a la didàctica de l’espanyol com a llengua estrangera (ELE) i amb la finalitat de posar a prova aquesta eina entre 10 aprenents d’ELE. La caracterització realitzada entre parlants xilens revela diferències entre l’entonació d’homes i dones pel que fa als actes de parla abordats, i l’aplicació de l’eina entre els aprenents d’ELE posa de manifest la major dificultat que tant els homes com les dones experimenten per imitar el patró entonatiu de les ordres. D’altra banda, aquest estudi demostra els avantatges de l’eina, ja que el 100% dels aprenents va millorar la seva producció després d’haver-servit d’aquest recurs didàctic. This study starts from the characterization of intonation of requests and orders in Chilean Spanish in order to create a computational teaching tool for Spanish as a foreign language (SFL) and to test this tool among 10 SFL learners. The characterization of intonation among Chilean speakers reveals differences between men and women for the speech acts which are the object of the present study. The application of the tool among SFL learners shows a greater difficulty in imitating the intonational pattern of orders for both men and women. Finally this study shows the effectiveness of the teaching tool, since 100% of the learners improved their production after using this didactic resource.

Al llarg dels anys, l’anglès s’ha situat com una vertadera llengua global a la nostra societat. Això ha donat pas a l’aplicació d’un nombre de mètodes i enfocaments pel que fa a l’àrea d’ensenyament i aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera o segona llengua, on tant la integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) com dels Recursos Educatius Oberts (REO) és primordial. Tenint això en compte, aquest estudi té dos objectius. D’una banda, es pretén investigar fins a quin punt els estudiants universitaris matriculats a l’assignatura de Pronunciació i Comprensió de l’ Anglès Oral són capaços de millorar la pronunciació mitjançant l’eina en línia anomenada Voki. D’altra banda, es vol examinar si tenen una actitud positiva cap a la utilització de les TIC per a l’aprenentatge de la pronunciació. Els resultats mostren que les TIC, en aquest cas Voki, té un gran potencial per a estimular l’aprenentatge de la pronunciació anglesa. Along the years English has emerged as a truly global language in our society. This has resulted in a number of methods and approaches used in the field of teaching and learning English as a Foreign or Second Language (EFL/ESL), where both the integration of Information and Communication Technologies (ICTs) and the Open Educational Resources (OERs) are paramount. Bearing this in mind, the objective of the present paper is twofold. On the one hand, to investigate to what extent university students enrolled in the Pronunciation and Understanding of Spoken English module are able to improve their pronunciation through an online tool called Voki. On the other hand, to examine if they have a positive attitude towards the use of ICTs for the learning of pronunciation. Results showed that ICTs, particularly Voki, have the potential to stimulate the learning of English pronunciation.

Dins de l’àmbit d’estudi que tracta les diferències lingüístiques existents entre la parla dels homes i les dones, són moltes les investigacions realitzades al voltant de la manifestació de cortesia verbal atenent el factor sexe del parlant. En aquesta ocasió, ens centrem en el cas específic de la interrupció, fenomen en el qual els estudis inicials semblaven confirmar l’estereotip, vigent en les cultures occidentals, que consistia a afirmar que les dones parlaven en excés i que els homes les interrompien. En aquest sentit, en aquest treball pretenem ensenyar la correlació que s’estableix entre la realització en la conversa d’interrupcions de diferent naturalesa i els factors sexe i rol del parlant en un tipus discursiu específic: la tertúlia periodística de tema polític, on es produeix un sistema, en general, lliure pel que fa a la distribució del torn de parla. Several works have been carried out about linguistic differences between men and women talk and, specifically, about how they use polite and impolite strategies. In this article, we aim to focus on interruption, an impolite strategy whose appearance in conversation was initially explained by some authors as the consequence of the fact that, in Western communities, women spoke so much that men interrrupted them. In this sense, we intend to show the correlation between different kinds of interruptions and gender and role variables in a specific discourse type, the political talk show, in which turn-talking generally takes place freely.

This paper is a proposal for a critical edition of Nouvelle Methode of the Spanish language, by Claude Lancelot (1660), which takes into account the publishing history of the text and the grammaticographical activity of its author. On the one hand, we study different editions in order to trace its evolution and choose the basic text for the new edition. On the other hand, we defend the relevance of a comparative reading of Lancelot's works based on two premises: firstly, there are cross-references between them (general grammar and grammars of ancient and modern languages); secondly, the Nouvelle Methode [...] espagnole, with its didactic aim and minimum theoretical approach, was conceived as a continuation of his general grammar and his Italian grammar.

El friülà, el català i el castellà solucionen de manera diferent les situacions d'amuntegament tonal (és a dir, els casos on tres o més dianes tonals s'associen amb el mateix element segmental). La primera llengua ho fa mitjançant el truncament tonal, és a dir, no realitzant fonèticament un dels tons fonològics. Les altres dues llengües ho fan allargant el segment al qual s'associen els tons. La diferència entre aquestes solucions es pot explicar mitjançant una jerarquització diferent del mateix conjunt de restriccions. Bàsicament, en friülà la restricció de nivell més elevat és DepLink-μ(voc), mentre que en català i castellà és Max(T). Aquest resultat representa el primer pas cap a una explicació interlingüística més general dels efectes de l'amuntegament tonal., [eng] An Optimality Theory account of tonal crowding in Friulian, Catalan and Spanish. Friulian, Catalan and Spanish solve tonal crowding (i.e. a situation where three or more tones are associated with the same segmental element) differently. Friulian solves it by means of tonal truncation, which means that a phonological tone does not surface. The other two languages lengthen the segment the tones are associated with. The difference between these solutions can be explained by a different ranking of the same set of constraints. Basically, in Friulian the highest ranking constraint is DepLink-μ(voc), whereas in Catalan and Spanish it is Max(T). This result represents the first step towards a unified account of the effects of tonal crowding in several languages.

L’expressió de la negació emfàtica en les llengües romàniques és un fenomen de microvariació sintàctica en què l’origen de les unitats que actuen com a reforços negatius postverbals (minimitzadors o quantificadors) condiciona el comportament sintàctic d’aquestes marques i la interpretació pragmàtica de l’enunciat. La coexistència de diferents estructures sintàctiques amb minimitzadors en l’asturià actual ens permetrà reconstruir el procés de gramaticalització experimentat per aquestes unitats fins convertir-se en quantificadors i en marcadors negatius postverbals. Encara que el procés és semblant al que s’ha produït en altres llengües, les restriccions semàntiques i sintàctiques que presenten els mininimitzadors indiquen que els resultats de la gramaticalització, condicionats per l’estructura gramatical de cada llengua, són diferents. The expression of emphatic negation in Romance languages is a phenomenon of syntactic microvariation in which the origin of postverbal negative markers (minimizers or quantifiers) constrains their syntactic behavior and the pragmatic interpretation of a sentence. The coexistence of many syntactic structures with minimizers in modern Asturian allows us to reconstruct the grammaticalization process these items have undergone in becoming quantifiers and postverbal negative markers. Although this process is similar to the one that has taken place in other languages, the results of grammaticalization are different, due to the grammatical constraints of each language.

Les teories terminològiques modernes es basen en la hipòtesi que existeix un grau d’especialització textual, que depèn de factors diversos, tant lingüístics com extralingüístics. Aquest article té per objectiu mesurar la utilitat dels algoritmes d’aprenentatge automàtic no supervisat (en concret, l’algorisme simple k-mitjans) per classificar textos segons el grau d’especialització. Per això, s’usa com a font una base de dades amb informació intra i extratextual i es comparen els resultats amb les etiquetes de classe assignades prèviament mitjançant un mètode numèric de classificació. Els resultats obtinguts suggereixen l’existència del grau i demostren la presència de patrons particulars que se situen en els límits entre classes, la qual cosa revela l’existència de límits difusos i problemes en el mètode plantejat. Modern terminology theories are based on the hypothesis of the existence of a text specialization degree that depends on different elements, both linguistic and extralinguistic. This article aims to test how useful unsupervised machine learning algorithms (specifically simple k-means algorithm) are to classify texts according to itsspecialization degree. To that end, a database with intra and extra textual information is used as a source tool. Results are compared with the class tags previously assigned by means of a numerical classification method. The obtained results suggest the existence of the degree and prove the presence of particular texts that are placed in limits between classes. This fact reveals the existence of vague limits and problems in the proposed method.

In this paper, I investigate, within a minimalist framework, how negative concord is composed in non-standard British English constructions containing the negative adverb neither, the general extender (n)or nothing, and the scalar adverb hardly using data from the Freiburg English Dialect corpus. I argue that neither, (n)or nothing and hardly establish a relation of syntactic agreement with another negative element in the clause which results in a single-negation interpretation of the chain formed by several instances of negation.

In this paper, we analyze three discourse markers of contact control (mire, fíjese and oiga) in political speeches in Peninsular Spanish. The corpus used for the analysis has been taken from the last presidential debate between the two candidates running for president in Spain in November 2011. The analysis shows that politicians use these discursive particles of contact control in order to save face when there is need to attenuate or mitigate the force of an utterance in controversial contexts. Oiga is used in more aggressive contexts with the pattern question + criticism or exhortative speech acts.

The aim of this paper is to analyze the (im)politeness present in two popular social networks in Spain, namely Facebook and Twitter, using both quantitative and qualitative comparative studies. To do this, comments made to a publication that contains exactly the same text that was written by the same journalist are analyzed, firstly, on his Facebook profile, and, secondly, on his Twitter profile. In conclusion, a wide use of impoliteness in both social networks has been observed; more specifically, the discursive categories of impoliteness reach 70.66% of the corpus on Facebook, and 60.66% on Twitter, and the discourse on Facebook is generally found to be rather more offensive.

En Argentina, en los últimos años se ha experimentado una revitalización de la militancia juvenil, en especial dentro del movimiento kirchnerista. La pregunta que nos mueve en este trabajo en particular es: ¿cómo explican los propios militantes el surgimiento de una agrupación juvenil masiva dentro del kirchnerismo? Nos proponemos analizar qué razones construyen sus miembros para explicar este fenómeno y por qué consideran al kirchnerismo como el espacio adecuado para su desarrollo. La hipótesis que presentamos es que reproducen las representaciones hegemónicas en Argentina que postulan una completa inactividad política juvenil durante la década neoliberal del 90, seguida de una irrupción militante en los últimos años. La condición para esa irrupción sería la convocatoria a la juventud y la resignificación de la política desarrollada por el kirchnerismo, proyecto que representaría valores opuestos a aquellos que imperaban durante las presidencias de Carlos Menem, entre los años 1989 y 1999. A l’Argentina, en els últims anys s’ha experimentat una revitalització de la militància juvenil, especialment dins del moviment kirchnerista. La pregunta que ens mou en aquest treball en particular és: com expliquen els propis militants el sorgiment d’una agrupació juvenil massiva dins el kirchnerisme? Ens proposem analitzar quines raons construeixen els membres d’aquesta agrupació per explicar aquest fenomen i per què consideren el kirchnerisme com l’espai adequat perquè es desenvolupi. La hipòtesi que presentem és que reprodueixen les representacions hegemòniques a Argentina que postulen una completa inactivitat política juvenil durant la dècada neoliberal dels 90, seguida d’una irrupció militant en els últims anys. La condició per a aquesta irrupció seria la convocatòria a la joventut i la resignificació de la política desenvolupada pel kirchnerisme, projecte que representaria valors oposats a aquells que imperaven durant les presidències de Carlos Menem, entre els anys 1989 i 1999. In Argentina, it has been experienced a revitalization of youth activism in recent years, especially in the kirchnerist movement. The question that moves us in this particular job is: how the activists themselves explain the emergence of a massive group of young people within the kirchnerism? We analyze what reasons their members build to explain this phenomenon and why they consider kirchnerism as the adequate space for its development. The hypothesis presented is that they reproduce the hegemonic representations in Argentina that postulates a political inactivity from young people during the neoliberal decade of the ‘90, followed by an activist irruption in recent years. The condition for that irruption would be the call to the youth and the redefinition of politics developed by the kirchnerism, a project that would represent opposite values to those that prevailed during the presidencies of Carlos Menem, between 1989 and 1999. Fil: Flax, Rocío. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Filosofía y Letras. Instituto de Lingüística; Argentina

Els demostratius i els possessius de l’espanyol poden aparèixer tant abans com després del nom. En posició postnominal, és obligatòria la presència d’un altre determinant que encapçali la construcció. A diferència dels possessius, l’únic element que pot predir el nom amb el demostratiu postposat és l’article definit. En aquest treball procurem establir la relació que existeix en cada cas entre la forma postnominal i el determinant que apareix precedint la construcció, a partir d’una revisió detallada del comportament d’aquests elements en contextos d’el·lipsi nominal. La nostra anàlisi, emmarcada en la Morfologia Distribuïda (Halle & Marantz 1993), no sols ens permet reconèixer les diferències respecte al determinant que encapçala les construccions en cada cas, sinó també definir una sèrie de propietats dels demostratius i possessius en virtut de la relació que tenen amb la posició buida i del rol que desenvolupen com a romanent.

Aquest estudi examina les produccions intervocàliques de /b/ per part de parlants d’herència de l’espanyol residents als Estats Units. Es van dividir un total d’onze parlants en dos grups en base al grau d’exposició a l’espanyol en l’entorn domèstic, i tots van completar unes tasques de lectura i descripció d’imatges dissenyades per tal d’obtenir la producció de /b/ intervocàlica mostrant variació en la posició dins de la paraula, l’accent sil·làbic i l’ortografia. Segons els resultats del model d’efectes mixtos, tots dos grups clarament van realitzar tres al·lòfons amb variació en mode d’articulació, però el grup amb més experiència domèstica amb l’espanyol va aplicar una regla fonològica d’espirantizació a una aproximant pura amb més freqüència en totes les dades. Els al·lòfons aproximants tensos i oclusius menys similars a la producció meta apareixen més en la tasca de lectura, en síl·labes accentuades, i en el grup amb menys exposició a l’espanyol. D’altra banda, la posició dins de la paraula interactua amb el grup i la tasca per donar lloc a formes menys similars a la producció meta. Els resultats posen èmfasi en la influència del context lingüístic, l’ortografia, i la demanda cognitiva de les tasques a l’hora d’explicar la producció fonètica i fonològica dels parlants.

Aquest treball tracta de donar resposta a la pregunta de per què en espanyol no és possible coordinar el primer membre d’un cardinal complex obtingut per addició (ciento tres, 100 + 3), però sí el d’un cardinal multiplicador (cien mil, 100 x 1000). La seqüència treinta o cuarenta y uno ha de significar necessàriament 30 o 41, mentre que tres o cuatro mil pot significar 3 o 4000, però també 3000 o 4000. S’argumenta que aquesta restricció se segueix necessàriament si una derivació sintàctica en cascada es prefereix a una amb especificadors complexos quan dues donen el mateix significat.

Des de l’època dels noranta hi ha hagut un augment d’exposició de la segona llengua en escoles de primària i secundària, concretament en la llengua anglesa. Una metodologia utilitzada ha estat l’AICLE, la qual s’està desenvolupant des de fa uns anys en diferents nivells educatius, amb un bon resultat pel que fa l’adquisició de la segona llengua. S’han fet molts estudis en aquest àmbit, però gairebé tots ells es centren en el guanys lingüístics comparant els grups d’AICLE i no AICLE. No obstant això, hi ha una manca d’estudis fets pel que fa als efectes i el tipus d’exposició d’aquests estudiants a la segona llengua. Així, aquest estudi analitza els efectes generals d’exposició a una segona llengua en oposició als efectes específics de la mateixa (per mitjà de classes AICLE, concretament classes de tecnologia en anglès). L’estudi compara grups d’estudiants amb una quantitat i tipus d’exposició a la llengua diferents; el desenvolupament de la L2 es mesura a partir de la correcció de l’escriptura, la complexitat lèxica, la complexitat sintàctica i la fluïdesa d’escriptura.

This contribution aims at analyzing colons, commas, brackets and dashes in English, French and Italian discourse of scientific popularization. Actually, these markers have been studied as forms of reformulation of scientific concepts. Our corpus is composed of texts of the American magazine Scientific American and of those of its French and Italian counterparts, Pour la science and Le Scienze. For their comparison, we have adopted both a syntactic and a semantic approach. The first one has dealt with the distribution of the punctuation markers in the sentence and the conditions allowing their analogies with the reformulation markers. The second one has focused on the analysis of the terminology on the basis of the distinction between terms in usage and in mention and between ``dénominaton de fait'' et ``dénomination de droit'' (Petit 2001). The comparison of the three magazines has shown that they have evolved in an independent way.

En aquest treball es presenta una taxonomia pragmàtica que pretén recollir les principals funcions del silenci en converses col·loquials en espanyol. Amb aquesta finalitat, ens hem basat en l’anàlisi d’un corpus de converses espontànies de 15 hores de durada en el qual 10 joves (5 dones i 5 homes) amb estudis superiors interactuen en converses mixtes. Els resultats de l’estudi indiquen que, a la conversa en espanyol, hi ha almenys quatre grans tipus o macrofuncions del silenci (1. discursiva, 2. estructuradora, 3. epistemològica i psicològica i 4. normativa) i que aquestes, a la vegada, presenten diverses microfuncions o realitzacions pragmàtiques (intensificar, reformular, cedir el torn de paraula, dissentir, reflexionar, mostrar prudència...) que es donen amb més o menys freqüència als intercanvis en els quals participen joves.

Reflexions al voltant de la didàctica de la llengua anglesa: funcionant i comunicant en anglès. La globalització i els contextos comunicatius multiculturals han contribuït a l’expansió de l’anglès com a principal llengua internacional i, com a resultat, l’ús de l’anglès com a llengua franca s’ha incrementat. En considerar aquesta situació, el concepte d’anglès com a llengua estrangera ha deixat de complir amb las necessitats de la nostra societat multicultural en constant transformació. D’acord amb això, la investigació en didàctica de l’anglès ha canviat també de l’anglès estàndard i la correcció gramatical a la competència i l’eficiència comunicatives. A dia d’avui, aprendre anglès és un procés de dos sentits, en el qual l’objectiu de la majoria (depenent dels estudiantes i de les seves metes) és d’aconseguir una competència comunicativa intercultural per a l’adquisició de coneixement, competències, actituds i consciència cultural crítica necessaris pera comunicar. El canvi essencial, per tant, ha anat d’una aproximació encarada a atènyer formes “fixes”, a un mètode en què aprenem la manera de “funcionar” amb el llenguatge en diversos contextos.

Resum: Sobre les implicacions socials i lingüístiques del debilitament vocàlic en l’espanyol de Cochabamba. Aquest article ofereix una anàlisi dels factors socials i lingüístics que afecten el debilitament vocàlic de les vocals, fenomen existent en un dialecte poc estudiat dels Andes, l’espanyol de Cochabamba. Aquest treball és, a més, la primera anàlisi del dit debilitament en l’espanyol, basat en dades compilades a partir d’una tasca de lectura en veu alta.

This study focuses on the interaction between morphological awareness and orthography from a developmental viewpoint. A dictation was designed that included different kinds of critical words in Spanish, classified according to spelling difficulties due to the inclusion of: b or v, silent h, and homophone letters. We also distinguished between words whose orthographic difficulty (b, v or h) could be solved through their belonging to a verbal paradigm (imperfect tense: disfrutaba, paseaba; present perfect tense: he pasado, me ha encantado, etc.) and others that could not (belleza, vistas, almohada, horarios, etc.). The dictation was given to students of third, fifth and sixth grade. The results show that the number of misspellings in the past perfect forms diminished significantly from third to fifth grade, compared to words that were not part of the verbal paradigm. The pattern was not replicated, however, with the words pertaining to the imperfect paradigm. The results show that not all verbal paradigms follow the same pattern of development and that children in fifth grade differ in their treatment of h whether this is part or not of a recurring verbal paradigm. This might be interpreted as evidence for the use of morphological awareness to solve orthographic problems.

Valor neològic i criteris lexicogràfics per a la sanció i censura de neologismes en el diccionari general. En aquest article proposem l’establiment d’una variable que denominem valor neològic per determinar la sanció i la censura de neologismes en el diccionari general. Per a tal fi, aquesta variable ha de sotmetre’s a la condició de difusió en l’ús del neologisme i combinarse amb una altra variable com és la necessitat denominativa. El càlcul del seu valor és funció dels paràmetres de neologicitat establerts en la teoria de la neologia i el seu resultat s’integra en una escala de neologicitat que plantegem com a criteri lexicogràfic que cal considerar en el registre de neologismes. Hem aplicat la nostra proposta a deu neologismes de tipus diferent no documentats en el DRAE amb la finalitat de mostrar com aquest valor neològic pot contribuir a avaluar-ne la sanció en el diccionari.

Entre la immediatesa i la distància comunicatives: aproximació lingüística a la poesia popular. Aquest treball presenta una anàlisi lingüística de poesia popular inèdita. És una col·lecció de quartetes recitades pels quintos de San Cebrián de Campos (Palència). L’estudi vol demostrar que entre el llenguatge parlat i l’escrit no hi ha una línia divisòria clara, sinó que, al contrari, sovint van estretament relacionats. Així ho observen els lingüistes Koch i Oesterreicher (1990) quan parlen d’un continu entre la concepció d’allò parlat (immediatesa) i allò escrit (distància). Aquest continu entre ambdós pols queda clarament exemplificat en el corpus aquí analitzat. Un cop fet un estudi dels fenòmens fonològics i morfosintàctics podem observar que en aquests versos dels quintos la immediatesa i la distància comunicativa van de bracet.

Els diccionaris i les gramàtiques solen distingir entre aún temporal i aun amb valors de tipus modal-concessiu. Segons aquesta caracterització, el primer és commutable per todavía i porta accent gràfic mentre que el segon no s’accentua i és reemplaçable per hasta, incluso o siquiera. La multiplicitat de funcions i valors semàntics d’aún, ja advertida per Bello (§1217), ha portat alguns autors a incloure’l en el grup de les “partícules” (Pavon Lucero 1999), una metaclasse que engloba preposicions, adverbis i conjuncions. Altres estudis (Sánchez López 1999, Leonetti 2007 i NGRALE 2009) l’han ubicat dins la subclasse dels focalitzadors, la funció dels quals és posar de relleu l’estructura informativa de l’oració. En aquest treball, ens interessa plantejar que totes dues variants –aún temporal / aun concessiu– no representen un contrast dicotòmic sinó que comparteixen un valor quantificacional que es vincula amb el caràcter escalar que també té aquest mot. Aquesta similitud s’evidencia en els casos en què aquesta partícula incideix sobre una comparació i resulta possible tant la substitució per todavía com per incluso. Spanish dictionaries and grammar textbooks usually describe the word aún (even) as an expression of time and aun as an expression of modality (concession). In the first case, it is interchangeable with todavía (yet) and it carries an accent mark. In the second case, the word carries no accent and it is interchangeable with hasta, incluso or siquiera (until, even, (not) even). Because of its wide variety of functions and semantic values, as pointed out much earlier by Bello (§1217), some grammarians (Pavón Lucero (1999) have included aún in the group of the so called “particles”, a group formed by some prepositions, adverbs and conjunctions. Other authors (Sánchez López 1999, Leonetti 2007 y NGRALE 2009) have placed it within the subgroup of focus words, i.e. words that show the sentence information structure. This paper points out that there is no sharp contrast between these two values — aún/aun expressing time or concession— and that they actually share a sense of quantification related to the word’s incremental character. This shared value is clearly seen in sentences with a comparative structure, in which cases this word can be equally replaced by todavía or incluso.

[cat] L'anàlisi de l'entonació de l'alemany, així com també d'algunes de les seves varietats lingüístiques, ha experimentat un augment notable a partir de l'aplicació del mètode metricoautosegmental desenvolupat inicialment per Pierrehumbert (1980) i adaptat posteriorment a l'àmbit alemany per Grice et al. (1996), Gussenhoven (1988) i Mayer (1995). El procediment analític que s'aplica en aquest treball és metodològicament diferent al mètode metricoautosegmental. L'anàlisi acústica dels enunciats seleccionats es du a terme a través del mètode d'anàlisi melòdica de la parla (AMP), desenvolupat per Cantero (2002). El principal objectiu que ens proposem és analitzar, descriure i caracteritzar els patrons melòdics dels enunciats interrogatius amb marca sintàctica de l'alemany septentrional en parla espontània a través del mètode AMP i comparar els resultats obtinguts amb els que es descriuen a partir de l'aplicació de la metodologia mètrica i autosegmental., [eng] Research on German intonation has been increasing notably since the metrical-autosegmental system was applied to the description of German intonation patterns and also to the intonation description of some German linguistic varieties. This system for the description of intonation was developed first by Pierrehumbert (1980) and later adapted to German by Grice et al. (1996), Gussenhoven (1988) and Mayer (1995). The analytical procedure, that we apply in the present work, is methodologically quite different from the metrical-autosegmental framework. The acoustic analysis of utterances will be carrying out with the method Melodic Analysis of Speech (MAS), developed by Cantero (2002). The objective of this paper is to analyse, to describe and to characterise the melodic patterns of syntactically marked questions in northern German in spontaneous speech and to compare our results with the descriptions of German intonation patterns obtained through the metrical-autosegmental system.

El desenvolupament tardà del llenguatge es defineix com la complexització de la llengua amb posterioritat a l’adquisició inicial i durant els primers anys d’escolarització. En aquest context, aquest treball cerca descriure com succeeix aquest procés en nens de tres poblacions diferents: desenvolupament típic (DT), trastorn específic del llenguatge (TEL) i discapacitat intel·lectual (DI). Per això, s’analitzen, des d’una perspectiva funcional-discursiva, les narracions orals de tres grups de nens xilens. La mostra la constituïren escolars amb DT=41, TEL=38 i DI=17, els quals van recontar una història presentada en format audiovisual. Dels resultats, en destaca que la diferència entre els tres grups no radica en la quantitat de vincles interclausulars utilitzats, sinó en els tipus de relacions interclausulars que prefereixen per a construir les seves narracions a l’interior dels paquets de clàusules. Later language development is defined as the increase in language complexity that occurs after the period of initial acquisition and during earlier years of schooling. In this context, this paper aims to describe how this process occurs in three different children populations: typical development (TD), specific language impairment (SLI) and intellectual disability (ID). To do this, the oral narratives of three groups of Chilean children are analyzed from a functional-discourse perspective. The sample consisted of TD=41, SLI=38 and ID=17 school-aged children, who retold a story presented in audiovisual format. The results show that the difference between the three groups is not based in the amount of interclause links used, but in the interclause relation types they prefer to build their stories into clause packages. The results indicate that the difference between the three groups is not based in the amount of interclause links used, but in the interclause relation types they prefer to build their stories into clauses packages.

This study examines the main theoretical contributions that have emerged from the dialectological field around the concept of Atlantic Spanish. First, the validity of a traditional discipline, such as dialectology, is discussed in the frame of modern linguistics and in relation to other complementary disciplines, for example, sociolinguistics and geolinguistics. The central section of the article aims to cover the genesis of the principle of Atlantic Spanish, considers its persistence across time and tries to characterize the Spanish dialectal system. Finally, the paper includes the most significant conclusions arising from this theoretical review.

This paper analyzes the role the mother tongue plays in the acquisition of foreign languages. The main motivation for investigating this issue is an awareness, after years of teaching experience with students of various nationalities studying Spanish as a foreign language, that materials and teaching methodologies must be adapted to the individual characteristics of students, with particular emphasis to their mother tongue. In today's foreign language classes, regardless of where these are taught (universities, language institutions, private schools, etc.), teaching is carried out in a uniform way, without taking into account the origin or linguistic background of the students. From a linguistic point of view this is a serious error, as the ease or difficulty of learning the target language will vary greatly depending on the learner´s mother tongue.

Traditional semanticsyntactic descriptions of adjectival position in Spanish account for the majority of what is considered grammatically possible. However, the source of these data seems to only represent written language and/or internally generated data. It does not seem to account for phenomena related to language use or for the different constraints in production and processing inherent to other registers (File-Muriel 2006). This article looks at the production and processing constraints that oral and written registers feature in the exchange of information. Samples of language that can be placed into two different registers (oral vs. written) are analyzed within a series of parameters of classification drawn from traditional adjectival descriptions (Demonte 1999) and a proposal that assigns phonology a role in adjectival placement (File-Muriel 2006).

Compound words, the vast majority of the Modern Chinese lexicon, are formed by characters and can be analyzed morphologically and semantically, which facilitates lexical inference as a vocabulary learning method. Nevertheless, in the teaching of Chinese as a foreign language, this method goes unrecognized, due to the lack of explanation of either the meanings of the characters or the rules of compound word formation. This work reveals this problem and studies the method from morphological, lexematic and didactic perspectives, demonstrating its viability and efficacy and putting forward suggestions for its teaching.

In this paper, we introduce a study of explanations as they appear in technical documents, in particular procedures where they are crucial. Our study is based on an extensive corpus analysis. We introduce the notion of explanation function, serving communication goals, and then explanation schemes which are the language realizations of the functions. We give some details about linguistic patterns that allow for the identification of these various schemes.

With the aim of establishing a more efficient way of dealing with vocabulary in the classroom (L2) which contributes to the production of correct lexical sequences --without falling into the overgeneralizations of the traditional grammar rules--, certain concepts concerning the lexical-syntax interface have been clarified and modified. Secondly, taking account of the finds in formulaic language which highlight the omnipresence of semi preconstructed phrases or lexical chunks in both, native language acquisition and production, the differences between the combinations based on systematic restrictions and those on lexical preferences will be established in order to make the most of their combinatory potential in the L2 classroom.

In this article, taking into account the information gathered in a series of regional Spanish linguistic atlases for the concept ``yema de la vid'', we will carry out a historical overview on the following major lexical variants: yema, brote, borra, ojo, botón. We set our study in lexical, semantic and etymological aspects, for which we have used some works of reference from the Spanish lexicographic tradition as well as the Spanish Royal Academy's corpus: CORDE.

In this work we intend to show the importance of the geometric book of Juan de Alcega, that is dedicated to a particular aspect of the handicraft activity: sartorial industry. The use of metrological terminology is the most important feature of the first Spanish book about this subject, as is an essential characteristic of Renaissance treaties relating to applied geometry. In particular, we focus on the analysis of lexical and semantic aspects of the term vara, and the processes of terminologization, experienced by the words media, tercia, cuarta, sexma, ochava and dozavo, divisors of that measure.

Although double articulation is considered to be one of the core features of human language, not much attention has been paid to it in the field of language origins and evolution. Lately, this abandonment has been partly reversed, but the incorporation of double articulation to evolutionary explanations has distorted the original linguistic notion. The paper aims at discussing two examples which clearly illustrate such a distortion.

The objective of this study is to give more information about the impact of primary school student's phonological problems and morphosyntactic problems in initial reading with Specific Language Impairment (SLI). We used a study group of 18 school students with SLI. and a control group of 30 individuals with typical language development. Among the children with SLI, twelve presented phonological problems and the other six had morpho-syntactical problems. All were evaluated in phonology, morphosyntax and initial reading. The results indicate that children with SLI have a significantly lower performance in initial reading when compared with the control group. Moreover, it was noted that the initial reading problems and word decoding problems were mainly in school students with morphosyntactic problems.

This paper provides a formal account for processes of gender and number agreement in Afro-Bolivian Spanish, a contact variety of Spanish spoken in Los Yungas, Department of La Paz, Bolivia. The analysis assumes current minimalist models of feature valuation in DP (Pesetsky and Torrego 2007). Cross dialectal differences between Afro-Bolivian Spanish and standard Spanish are explained in light of the Minimalist Program/Principles and Parameter framework. The elements of parametric variation are accounted for in a systematic fashion, as computationally determined by differences in the specification of lexical and functional items and by restrictions on syntactic operations: in this case, on Agree.

How learners of Spanish language develop past tense verbal morphology is a recurrent topic in the linguistics literature of the last decades. This is due to the fact that students of Spanish language find difficult to learn the imperfecto/indefinido contrast, as the research about this topic in the applied linguistics field has shown. The first aim of this paper is to show the results of several L2 learner language analysis. Secondly, and based on the results previously presented, we will present a didactic proposal with the aim to promote the development of the imperfecto/indefinido contrast and the appropriate construction of narrative structure.

In this article we study a word formation process that involves the suffix -dera in some variaties of American Spanish, where it can give rise to event nouns with a meaning of intensity. After presenting its precise dialectal distribution and its semantic role, we contend that this process is related with the highly productive participial nominalizations in American Spanish, and, thus, that this case of morphological variation needs to be reduced to a more basic phenomenon.

The main goal of this paper is to show that the different verbal periphrasis in Spanish keep a non fortuitous order, which can be derived from the one proposed by the universal hierarchy of categories (Foley and Van Valin 1984; Bybee 1985; Hengeveld 1989 and 2004, among others). Firstly, we draw a parallelism with the adverbs studied by Cinque (1999), which helps determine the different sentence domains of the periphrasis. The passive voice periphrasis, the aspectual ones referred to the phases and the event quantification, and the ones of deontic modality are placed in the innermost layer, corresponding to the VP. The inflectional layer hosts the temporo-aspectual periphrasis whereas the complementizer layer, which connects the propositional content with the illocutionary force, contains the periphrasis of epistemic modality. Once the subtypes are identified, we analyse their cyclic application possibilities, their interaction with negation and with cleft construcctions. Finally, we comment on the semantic, syntactic and morphologycal consequences of the different levels of the grammaticalization of some auxiliaries.

This paper analyzes subject-verb agreement variation in Afro-Bolivian Spanish (ABS), evaluating the interaction of social and linguistic factors. Qualitative descriptions of the phenomenon (Lipski 2009) seem to indicate a case of ``change in progress'', consisting in the systematic substitution of stigmatized basilectal Afro-Bolivian features with more prestigious Highland Bolivian Spanish (HBS) ones. My quantitative analysis shows that the phenomenon is significantly affected by different social factors: speaker's Age (Range 62), and Education (Range 24); as well as, by linguistic ones: Verbal Tense (Range .29) and Subject Person/Number (Range .18). The study highlights an on-going process of post-bozal Spanish approximation to a more prestigious variety. Findings strongly indicate that although this change is prompted by social factors, it follows clear lines within the acquisitional path of Spanish subject-verb agreement suggested for L1 (Radford and Ploennig-Pacheco 1995) and L2 learners (Hawkins 2001).

La variació social de s i z com a conseqüència de la immigració rural a Granada. Aquest article presenta un estudi sociolingüístic comparatiu de tres possibles realitzacions dels fonemes /s/ i /θ/ (ceceo, seseo i distinció entre els dos fonemes) en dues comunitats de parla de la província de Granada: una està constituïda per parlants nascuts i residents a la localitat granadina de Pinos Puente i l’altra està formada per subjectes procedents d’aquest municipi que han instal·lat la seva residència definitiva a la capital de la província. A més, pretenem mostrar els factors que condicionen el complex procés d’acomodació de la parla que experimenten els parlants estudiats.

Besides a canonical and extensively studied deictic use, demonstratives contribute to discourse cohesion in various ways. As a consequence of that these elements can be defined as multifunctional cohesion making devices. As pronominal elements, demonstratives help establish referential networks that go beyond the sentence. Thus, they serve to refer to diverse discourse entities such as individuals, events, or even entire fragments of discourse. As discourse deictic and anaphoric elements, demonstratives are not only used to identify entities previously introduced in the discourse, but also cataphorically in a clear presentational use. Last but not least, demonstratives show a wide range of uses as discourse particles that, derived of their basic semantic procedural content, serve to establish various rhetorical relations among the propositional content of discourse.

The main goal of this paper is to offer theoretically sound and empirically based proposals that explain the syntactic structures origin, as well as to propose a methodologically reliable theory for its application to language. The important turn that generative grammar has adopted in relation to the so called Minimalist Program and its features theory have motivated the choice of this area of theory. In synthesis, this theory proposes that every linguistic object is defined for a grammatical features set. We take up the equivalence hypothesis between the structures' projected conditions and the projector core features. And we eventually establish the relevant features in the syntactic structures condition and its projection process.

Discourse procedures and forms of humour in Spanish and French newspapers. The aim of this paper is to examine and to compare varieties of humour in both discourse contexts Spanish and French newspapers, and to show how through comparative analysis we can study discourse aspects of humour in communication: what humour is about, its targets, its effects, the importance of sarcasm or irony, the role of certain types of incoherence such as paradox and nonsense. We shall take examples from our corpus of newspaper articles highlight differences between Spanish and French discourses. (Spanish text).

The Origin and Evolution of the Albanian Language. This article presents a study of the origin and evolution of the Albanian language. Several events are described and analyzed. They testify that, in spite of the antiquity of the Albanian people and a written tradition, the Albanian language dates from as recently as the sixteenth century. After analyzing the ethnic origin of this language and the hypotheses advanced on its origin, it is concluded that Albanian represents an evolved phase of the old Illyrian language. This conclusion is based on geographic and linguistic criteria, since the linguistic agreements in the phonetic, morphological and lexical systems of Illyrian and Albanian are emphasized. The article also makes a brief description of both dialects of Albanian: Gheg and Tosk. After a description of the formation of standard Albanian, an analysis of the studies of the Albanian language in different historical periods inside and beyond the territory of Albania is also performed. The Indo-European characteristics of Albanian are shown by means of the analysis of the phonologic system as well as the grammatical structure. The features of Albanian as a Balkan language and a few aspects of its lexicon are also analyzed. (Catalan text).

Dels criteris proposats per la bibliogra a per identi car les perífrasis verbals (PV) de l'espanyol, només alguns ajuden a diferenciar amb e càcia les PV de les construccions no perifràstiques (CNP). L'objectiu d'aquest article és revisar aquests criteris i avaluar-los per tal de determinar quins són realment vàlids per identi car les PV. L'avaluació s'ha dut a terme amb un grup de 15 conjunts verbals. A més, s'ha realitzat un estudi experimental amb corpus per determinar la productivitat de les PV detectades. Among the criteria used for the identi cation of periphrastic forms of the verb (VP), only a few help to identify the VP from the non-periphrastical construction (NPC). The aim of this paper is to review these criteria and evaluate them in order to determine which are valid for the delimitation of the VP. The evaluation was made for a set of 15 verb groups. In addition, there an experimental study was made with corpora in order to determine the productivity of the VP detected.

The terms "Family" and "Gypsy names and their language" from Gypsy slang in current Spanish lexicography. The paper deals with two lexical fields in Spanish of Gypsy origin: "Family" and "The Title of Gypsies and their Language". It comments on their treatment in contemporary Spanish lexicography and analyses in detail their history in previous editions of the Dictionary of the Spanish Royal Academy. It questions the suitability of lexicographical marks used, mainly in the Academy's Dictionary. Finally, there is a general comparative study of the treatment of these lexical fields between the 22nd edition of the Dictionary (DRAE) and Contemporary Spanish Dictionary (DEA). (Spanish text).

Tenint en compte el temps i la energia que els mestres i professors dediquen a la correcció de redaccions i produccions escrites i el poc efecte que aquestes semblen tenir en altres produccions dels aprenents, es va dissenyar la recerca que es presenta en aquest article. Els resultats de l'estudi semblen suggerir que les correccions no faciliten l'aprenentatge. Com presentem aquesta activitat de retroalimentació a l'alumnat i la posició que li donem dins d'un enfocament basat en el procés de l'escriptura seran clau per fer que les correccions siguin facilitadores de l'aprenentatge de la producció escrita. The research presented in this paper was designed to investigate the fact that, considering the large amount of time and energy teachers devote to the correction of compositions and written work, the e ect of this e ort on other student learning activities appears to be minimal. The results of this study seem to suggest that correction of this type does not facilitate language learning. The way in which this feedback activity is presented to the students and the status given to it within an approach to the process of writing are key aspects to making corrections helpful in the acquisition of writing skills.