Search

Introducció: La lesió és coneguda com un factor comú en l’àmbit esportiu. El seu estudi en el camp de la psicologia va obrir les seves primeres línies de recerca durant la dècada dels anys vuitanta i, des d’aleshores, s’ha demostrat la influència que els factors psicològics exerceixen sobre les lesions esportives. L’aspecte mèdic és el camp més freqüentment investigat fins a l’actualitat, per la qual cosa es considera important ampliar la recerca sobre la perspectiva psicològica que intenta comprendre la lesió des de la valoració de l’esportista. - Contingut de la investigació: La tesi doctoral investiga l’impacte psicològic de les lesions esportives y estudia la variabilitat en els estats emocionals i l’evolució de diferents variables psicològiques de l’esportista durant la rehabilitació i el període posterior a la lesió Els diferents estudis que integren la tesi doctoral tenen el propòsit de clarificar aspectes sobre l’impacte psicològic de la lesió en l’esportista amb l’objectiu d’aprofundir en una nou concepte que abordi la lesió des d’una perspectiva psicològica. La recerca vol ampliar també les recerques sobre l’efecte que la lesió produeix en la vida de l’esportista i en el període posterior a la rehabilitació. A més, la tesi vol mostrar la importància de les intervencions psicològiques en l’àmbit de les lesions esportives. - Conclusió: Una de les aportacions més importants de la tesi ha estat introduir el concepte d’impacte psicològic, que fa referència a la valoració de l’esportista sobre l’afectació de la seva lesió, i en el qual s’ha trobat una relació significativa amb algunes dimensions del benestar psicològic (creixement personal i domini de l’entorn), així com contribuir a un canvi de paradigma introduint el marc de la psicologia positiva en l’àmbit de les lesions esportives., Introducción: La lesión es conocida como un factor común en el ámbito deportivo. Su estudio en el campo de la psicología abre sus primeras líneas de investigación en la década de los 80 y a lo largo de este periodo se ha demostrado la influencia que los factores psicológicos ejercen sobre las lesiones deportivas. El aspecto médico es el campo más frecuentemente investigado hasta la actualidad, por lo que se considera importante así mismo ampliar la investigación sobre la perspectiva psicológica que trata de comprender la lesión desde la valoración del deportista. - Contenidos de la investigación: La tesis investiga el impacto psicológico de las lesiones deportivas y estudia la variabilidad de los estados emocionales y la evolución de diferentes variables psicológicas del deportista durante la rehabilitación y el periodo posterior a la lesión. Los diferentes estudios que integran la presente tesis por compendio de publicaciones tienen el propósito de clarificar los aspectos sobre el impacto psicológico de la lesión en el deportista, con el objetivo de profundizar en un nuevo concepto que aborde la lesión desde una perspectiva psicológica. El estudio además de ampliar las investigaciones sobre el efecto que la lesión produce en la vida del deportista y en el periodo posterior a la rehabilitación, muestra la importancia de las intervenciones psicológicas en el ámbito de las lesiones deportivas. - Conclusión: Una de las aportaciones más importantes de la presente tesis ha sido introducir el concepto de ‘Impacto Psicológico’, que hace referencia a la valoración del deportista sobre la afectación de su lesión, y en el que se ha encontrado una relación significativa con algunas dimensiones del ‘bienestar psicológico’ (‘crecimiento personal’ y ‘dominio del entorno’), así como contribuir a un cambio de paradigma introduciendo el marco de la psicología positiva en el ámbito de las lesiones deportivas., Introduction: Injuries are a common factor in sports. The psychological studies of sports injuries begin in the 80’s. In this period, the existence of empirical evidence has shown the influence of psychological factors on sports injuries. The medical area is the most frequently investigated until now, and is important too the extension of research on the psychological perspective to understand the experience of the athlete about his injury. The research: The thesis investigates the psychological impact of sports injuries and studies the variability of the mood states and the evolution of the psychological variables in the athlete during the rehabilitation and the after injury period. The main purpose of this thesis through the differents studies is to clarify aspects of the psychological impact of injury in athletes, in order to deepen in a new concept that addresses the injury from a psychological perspective. The research also studies the effect of the injury in the athlete’s life and shows the importance of psychological interventions in the field of sports injuries in the post-rehabilitation period. Conclusion: One of the contributions of this thesis is to introduce the concept of ‘Psychological impact’, which reflects on the severity of the injury with regard to the experience of the athlete. It has been found significantly related to some dimensions of ‘psychological well-being’ (‘personal growth’ and ‘domain of enviroment’). The thesis introduces the framework of positive psychology in the field of sports injuries. This contributes to a new paradigm in this field.

Introducció Les investigacions d’aquesta tesi s’emmarquen en la feina del grup Evolució i Cognició Humana (EvoCog), centrat en l’estudi dels trets específics dels éssers humans des d’un enfocament evolutiu-cognitiu. La capacitat moral i l’apreciació estètica són dos dels principals trets funcionals exclusius de l’espècie humana, i degut a que no deixen indicis fòssils directes, suposen un repte per a l’estudi de la cognició humana i la seva evolució. Per això el grup EvoCog centra els seus esforços en algunes de les incògnites d’aquests dos trets a través del projecte “La naturalesa moral i estètica humana. Caracterització sistemàtica dels trets derivats humans de moral i estètica” (FFI2010-20759). El projecte, en el qual s’emmarca aquest treball doctoral, es planteja aprofundir en la naturalesa dels valors de moral i estètica, així com estudiar els seus possibles trets evolutius comuns. - Contingut de la investigació Els treballs del doctorant han esdevingut en l’elaboració de diversos articles, la majoria ja publicats, que segueixen la línia esmentada. Com aproximació a l’estudi de la cognició moral a través del plantejament de dilemes morals (1–3), es va estudiar un grup de dones cristianes i es varen comparar les seves respostes comportamentals i cerebrals amb les d’un grup de dones atees (4). Quant a la neuroestètica, la revisió de Nadal et al. (5) fa una síntesi dels resultats previs en aquest camp com a marc de reflexió teòrica per aquest treball doctoral. Com a continuació de l’article de Cela-Conde et al. (6), que estudia mitjançant Magnetoencefalografia (MEG) l’activació cerebral diferencial de la resposta estètica “bell” respecte de “no bell”, es varen dur a terme dues línies d’investigació: una d’elles comportà noves anàlisi (7); mentres que l’altra replicà el mateix mètode d’anàlisi però amb l’objectiu d’explorar el contrast invers, “no bell” contra “bell” (8), i ens donà pistes que suggereixen que la resposta estètica és relativa. Per això dissenyàrem un experiment de priming (9) que tracta d’incrementar el nostre coneixement sobre l’efecte dels processos afectius i la seva influència sobre l’apreciació estètica. Això no obstant, una altra variable que sembla influir en la relativitat de l’experiència estètica és el nivell d’abstracció dels estímuls. La literatura ha descrit la tendència que tenen els participants sense formació artística per considerar bells els quadres figuratius i no bells els quadres abstractes (10–15). Tot i així, no s’ha explorat a fons aquesta tendència, i expecialment no s’ha analitzat la interacció entre el tipus d’estímul (abstracte/figuratiu) i la resposta (bell/no bell). Què succeeix quan hom considera bell un quadre abstracte, i no bell a un quadre figuratiu o una fotografia? L’article de Flexas et al. (16) és una primera aproximació a la resposta d’aquesta pregunta, i els resultats de Cattaneo et al. (17) suposen anàlisis addicionals sobre aquesta qüestió. Finalment, l’article de Cela-Conde et al. (18) suggereix que existeix una xarxa d’apreciació estètica primerenca i una xarxa d’apreciació estètica tardana, aquesta darrera estretament relacionada amb la xarxa cerebral per defecte (Default Mode Network) (19). - Conclusió Els nostres resultats, presos en conjunt i en consonància amb la majoria d’estudis actuals de neuroestètica, suggereixen que la capacitat d’apreciació estètica es serveix d’un conjunt de processos i components cognitius i neuronals, cada un dels quals sembla imprescindible però no suficient per configurar el tret de l’apreciació estética, i que pot ser compartit per altres xarxes cerebrals i trets funcionals. En definitiva, el conjunt de treballs presentats ha contribuït significativament a desvetllar possibles components cognitius i neurals del tret d’apreciació estètica i la potencial sinèrgia entre ells. A més, els resultats permeten apuntar possibles mecanismes comuns entre els trets derivats de moral i estètica., Introduction The research of this thesis is part of the work of the research group 'Human Evolution and Cognition' (EVOCOG), focused on the study of human-specific traits from a cognitive-developmental approach. Moral capacity and aesthetic appreciation are two major functional traits that are unique to the human species, but they didn't left direct fossil evidence. Thus, their study is a challenge, and EVOCOG group focuses its efforts on some of the questions about these two traits through the project "The moral and aesthetic nature of humans. Systematic characterization of derived human traits of moral and aesthetics" (FFI2010-20759). This project, which is the base of this doctoral work, explore the nature of moral and aesthetic values, and their possible common evolutionary features. - Research content The work of the candidate have become the ellaboration of several papers, most already published, which follow the line stated above. As an aproximation to the study of moral cognition through the moral dilemmas approach (1-3), we studied a group of Christian women and compared their behavioral and brain responses with those of a group of atheist women (4). About neuroaesthetics, the review of Nadal, Flexas et al. (5) is a summary of previous results from researches in this field and serves as theoretical framework for this doctoral work. Following the paper of Cela-Conde et al. (6), which studied, by means of magnetoencephalography (MEG), the differential brain activity between the aesthetic responses "beautiful" and "not beautiful", we carried out two lines of research: one of them with new analysis (7) and the other replicating the same method of analysis but with the aim of exploring the reverse contrast, "not beautiful" versus "beautiful" (8). This revealed some indications that aesthetic response is relative. Thus, we designed an experiment with affective priming (9) to increase our knowledge about the effect of affective processes and their influence on aesthetic appreciation. Another variable that appears to influence the relativity of aesthetic experience is the level of abstraction of stimuli. The literature describes the trend that participants without artistic training consider beautiful the representational paintings and not beautiful the abstract paintings (10-15). However, it is not fully explored this trend. In fact, the interaction between type of stimulus (abstract / figurative) and response (beautiful / not beautiful) has not been analyzed to date. What happens when an abstract painting is considered beautiful? The paper by Flexas et al. (16) is a first approximation to answer that question, and the results of Cattaneo et al. (17) represent additional analysis on this issue. Finally, the article by Cela-Conde et al. (18) suggests that there is an initial aesthetic appreciation network and a delayed aesthetic appreciation network, the latter closely related to the Default Mode Network (19). - Conclusion Our results, taken together and in line with most current neuroaesthetics studies, suggest that the capacity for aesthetic appreciation uses a bunch of cognitive and neural processes and components, each of which seems essential but not sufficient to account of aesthetic appreciation trait, and can be shared by other brain networks and functional traits. In short, all of the papers of this work contribute significantly to uncover potential cognitive and neural components of the aesthetic appreciation and suggest synergy between them. Moreover, this work brings some potential common mechanisms between moral and aesthetic features., Introducción Las investigaciones de esta tesis se enmarcan en el trabajo del grupo de investigación Evolución y Cognición Humana (EvoCog), centrado en el estudio de los rasgos específicamente humanos desde un enfoque evolutivo-cognitivo. La capacidad moral y la apreciación estética son dos de los principales rasgos funcionales exclusivos de la especie humana, y debido a que no dejan indicios fósiles directos, suponen un reto para el estudio de la cognición humana y su evolución, por lo que el grupo EvoCog centra sus esfuerzos en algunas de las incógnitas de estos dos rasgos a través del proyecto “La naturaleza moral y estética humana. Caracterización sistemática de los rasgos derivados humanos de moral y estética” (FFI2010-20759). Dicho proyecto, en el que se enmarca este trabajo doctoral, se plantea profundizar en la naturaleza de los valores de moral y estética, así como estudiar sus posibles rasgos evolutivos comunes. - Contenido de la investigación Los trabajos del doctorando han devenido en la elaboración de varios artículos, la mayoría ya publicados, que siguen la línea arriba expuesta. Como aproximación al estudio de la cognición moral a través del planteamiento de dilemas morales (1–3), se estudió un grupo de mujeres cristianas y se compararon sus respuestas comportamentales y cerebrales con las de un grupo de mujeres ateas (4). En cuanto a la neuroestética, la revisión de Nadal et al. (5) hace una síntesis de los resultados previos en este campo, sirviendo de marco de reflexión teórica para este trabajo doctoral. Como continuación del artículo de Cela-Conde et al. (6), que estudia mediante Magnetoencefalografía (MEG) la activación cerebral diferencial de la respuesta estética “bello” respecto de “no bello”, se llevaron a cabo dos líneas de investigación: una de ellas comportó nuevos análisis (7), mientras que la otra replicó el mismo método de análisis pero con el objetivo de explorar el contraste inverso, “no bello” versus “bello” (8), proporcionando pistas que sugieren que la respuesta estética es relativa. Por eso diseñamos un experimento de priming (9) que trata de incrementar nuestro conocimiento del efecto de los procesos afectivos y su influencia sobre la apreciación estética. Otra variable que parece influir en la relatividad de la experiencia estética es el nivel de abstracción de los estímulos. La literatura ha descrito la tendencia que tienen los participantes sin formación artística por considerar bellos los cuadros figurativos y no bellos los cuadros abstractos (10–15). Sin embargo, no se ha explorado a fondo esta tendencia, y especialmente no se ha analizado la interacción entre el tipo de estímulo (abstracto/figurativo) y la respuesta (bello/no bello). ¿Qué sucede cuando se considera bello un cuadro abstracto, y no bello un cuadro figurativo o una fotografía? El artículo de Flexas et al. (16) es una primera aproximación a la respuesta a esa pregunta, y los resultados de Cattaneo et al. (17) suponen análisis adicionales sobre esta cuestión. Finalmente, el artículo de Cela-Conde et al. (18) sugiere que existe una una red de apreciación estética temprana y una red de apreciación estética tardía, esta última estrechamente relacionada con la red cerebral por defecto (Default Mode Network) (19). - Conclusión Nuestros resultados, tomados en conjunto y en consonancia con la mayoría de estudios actuales de neuroestética, sugieren que la capacidad de apreciación estética se sirve de un conjunto de procesos y componentes cognitivos y neuronales, cada uno de los cuales parece imprescindible pero no suficiente para dar cuenta del rasgo de apreciación estética, y que puede ser compartido por otras redes cerebrales y rasgos funcionales. En definitiva, el conjunto de los trabajos presentados ha contribuido significativamente a desvelar posibles componentes cognitivos y neurales del rasgo de la estética y la potencial sinergia entre ellos; y además permite apuntar posibles mecanismos comunes entre los rasgos de moral y estética.

Vàrem estudiar la influència del gènere i l'edat sobre la memòria verbal i sobre variables motivacionals (expectatives i atribucions) que poden influir alhora en el rendiment cognitiu. Es va aplicar una prova de parells associats a 296 persones d'ambdós sexes, dividides en 4 grups d'edat (19-25, 30-40, 51-64 i 65-83). Es registraren també les expectatives i el rendiment percebut a cada part de la prova i les atribucions causals realitzades. Tant el gènere com l'edat influeixen sobre les variables estudiades. Es produeixen diferències de gènere que es manifesten de manera diferent segons l'edat, mostrant que les tendències tradicionals en la motivació de guany no desapareixen. Per altra banda, les diferències d'edat varien en funció del gènere: homes i dones afronten l'envelliment cognitiu de manera diferent, la qual cosa ens dona pautes per dissenyar i avaluar programes d'entrenament cognitiu dirigits a la gent gran., Estudiamos la influencia del género y la edad sobre la memoria verbal y sobre variables motivacionales (expectativas y atribuciones) que, a su vez, pueden influir en el rendimiento cognitivo. Se aplicó una prueba de pares asociados a 296 personas de ambos sexos, divididas en cuatro grupos de edad (19-25, 30-40, 51-64 y 65-83). Se registraron también las expectativas y el rendimiento percibido en cada parte de la prueba y las atribuciones causales realizadas. Tanto el género como la edad influyen sobre las variables estudiadas. Se producen diferencias de género que se manifiestan de manera diferente según la edad, mostrando que las tendencias tradicionales en la motivación de logro no desaparecen. Por otra parte, las diferencias de edad varían en función del género: hombres y mujeres afrontan el envejecimiento cognitivo de manera diferente, lo que nos proporciona pautas para diseñar y evaluar programas de entrenamiento cognitivo dirigidos al colectivo de mayores., We studied gender and age influence on verbal memory and motivational variables (expectancies and attributions) that can affect cognitive performance. A pair matching test was applied to a sample of 296 people of both sexes. We divided the sample into four groups (age 19-25, age 30-40, age 51-64, age 65-83). Expectancies, perceived performance and causal attributions were registered in each part of the test. Gender, as well as age, have an influence on the variables we examined. Gender differences occur in different ways for each age, showing that traditional tendencies in motivation for achievement do not disappear. On the other hand, age differences vary in function of gender: men and women face cognitive ageing in different ways, and this provides clues to design and evaluate cognitive training programs for the elderly.

[cat] L'any 1971 Daniel Berlyne va proposar que les persones preferirien estímuls visuals de complexitat intermitja per sobre dels estímuls d’alta i baixa complexitat. Tot i que els resultats d’alguns treballs previs han verificat aquesta predicció, altres investigacions, en canvi, apunten que la preferència augmenta linealment amb la complexitat, mentre que d’altres no han trobat relació significativa alguna. L’objectiu d’aquest treball és el de clarificar les causes d’aquesta divergència entre els resultats anteriors. Els nostres propis resultats suggereixen que ni les diferències en la composició dels grups de participants pel que fa al sexe, ni tampoc el tipus de materials utilitzats, expliquen la discrepància. Pel contrari, els nostres resultats indiquen que la divergència en els resultats d’estudis anteriors que han explorat la relació entre complexitat visual i preferència estètica es deu principalment a diferències en la concepció, definició i operativització del concepte de «complexitat»., [spa] Daniel Berlyne propuso en 1971 que las personas preferirían estímulos visuales de complejidad intermedia por encima de los de alta y baja complejidad. A pesar de que los resultados de algunos trabajos posteriores han verificado esta predicción, otros apuntan a que la preferencia aumenta linealmente con la complejidad, mientras que otros no han hallado relación significativa alguna. El objetivo de este trabajo es clarificar las causas de esta divergencia entre resultados anteriores. Nuestros propios resultados sugieren que ni diferencias en la composición de los grupos de participantes en cuanto al sexo ni en el tipo de materiales utilizados explican la discrepancia. Por el contrario, nuestros resultados sugieren que la divergencia en los resultados de estudios anteriores que han explorado la relación entre complejidad visual y preferencia estética se debe principalmente a diferencias en la concepción, definición y operativización del concepto de complejidad., [eng] In 1971 Daniel Berlyne suggested that people would prefer intermediately complex visual stimuli over very simple or very complex ones. In spite of the fact that some subsequent studies have verified this prediction, others found that preference was linearly related with complexity, whereas others have found no significant relation. The objective of this work is to clarify the causes of this divergence among prior results. Our own results suggest that neither differences in the composition of participant groups in relation to sex nor the kind of materials they used explained the discrepancy. On the contrary, our results indicate that the divergence in the results of prior studies that have explored the relation between visual complexity and aesthetic preference is mainly due to difference sin the conception, definition, and operativization of the concept of complexity.