Search

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (13es : 2016 : Banyoles). Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona : Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016 Descripció de les actuacions arqueològiques al conjunt del Cau del Roure (Serinyà), que varen tenir lloc durant els períodes del 8 setembre al 3 d’octubre de 2014 i del 30 d’agost al 25 de setembre de 2015

S'ha analitzat el pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Serinyà, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleolítc mitjà final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleolític superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotació de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anàlisi es desprén que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geològics dels dos llocs, s'ha fet les descripció morfològica de cada un dels dos jaciments, així com l'estratigràfica i sedimentològica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mètode del Carboni 14 AMS, així com també els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anàlisis paleoecològiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quiròpters, insectívors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix període: l'abric Romaní (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferències a Catalunya entre el paleolític mitjà (cultura de l'home Neandertal) i el paleolític superior (cultura de l'home anatòmicament modern). En el segon apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogràfic franco-ibèric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenòments: el reemplaçament abrupte i la contemporaneïtat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbònica. Durant aquests temps la influència de la cultura del paleolític superior sobre la del paleolític mitjà seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns útils de tipus paleolític superior en el tardomosterià de la cova dels Ermitons, The Middle Paleolithic transition in Catalonia (NE Spain) has been analyzed through the study of the localitites of Ermitons Cave and the Reclau caves (Arbreda, Mollet and Reclau Viver caves). Both the fauna and the industry of the late Mousterian levels of the Arbreda and Ermitons caves have been studied, as well as the Aurignacian ones of the Arbreda and the Mollet caves. All these levels have been dated by means of 14C AMS, as well as the Aurignacian levels of the Reclau Viver Cave. These data are complemented by a paleoecologic analysis based on palynology, anthracology, ictiology, herpetology, birds, bats, insectivores and rodents.The obtained datings have been compared with those from other Catalonian sites of similar age like Romaní Rock Shelter, Roca dels Bous Rock Shelter and the travertines that yielded the human mandible of Banyoles. The differences between the Middle Paleolithic (corresponding to the Neanderthal man) and the Upper Paleolithic (corresponding to the modern man) have been established. This change is interpreted in the context of the franco-iberian domain and it is concluded that in Catalonia it is characterized by two features: the abrupt replacement and the contemporaneity. This contemporaneity can be placed between 40.000 BP and 33.000 BP. During this phase, there is a scarce influence of the Upper Paleolithic elements in the late Mousterian of the Ermitons Cave.

Descripció de la campanya arqueològica duta a terme entre el 27 de juliol al 12 d'agost de 1984 al jaciment paleontològic d' Incarcal. Les restes òssies excavades corresponien a les d'un elefant meridional jove

Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (12es : 2014 : Besalú). Actes XII Jornades Comarques Gironines Besalú 2014 Descripció de les actuacions arqueològiques de 2012 i 2013 del Cau del Roure, petita cavitat d’accés vertical que es localitza a la part alta del talús travertínic que conforma el paratge de les coves del Reclau de Serinyà

The research focuses on the use of animals in ritual deposits. It is based in the analysis of the faunal remains recovered from the internal funerary and ritual structures carved in the clay, in the site of the Early Bronze Age of Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). The results show that children, women and men were buried together in a very similar ceremony and accompanied by animals. Sheep and goats, cows, pigs and dogs are the best-represented, although carnivores and birds are also documented. While many of these animals were offered as a meal to accompany the deceased on his journey, the dogs, which were not consumed, were probably sacrificed as guides of the soul. The research aims to show that animal sacrifice is a universal response to death, with slight differences that probably reflect cultural and social adjustments., La investigación se centra en la utilización de los animales en depósitos rituales. Se basa en el análisis de los restos faunísticos recuperados del interior de estructuras funerarias y rituales excavadas en la arcilla del asentamiento de la edad del bronce inicial de Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). Los resultados muestran que niños, mujeres y hombres eran enterrados de forma muy similar y acompañados de animales sacrificados. Ovejas y cabras, vacas, cerdos y perros son los mejor representados, aunque también se documentan carnívoros y varias especies de aves. Mientras que muchos de estos animales se ofrecían como comida de acompañamiento al difunto en su viaje, los perros, que no se consumían, se sacrificaban probablemente como guías de las almas. La investigación propone mostrar que el sacrificio animal es una respuesta universal a la muerte, con leves diferencias que responden seguramente a adaptaciones culturales y sociales.

El treball de tesi ha tingut per objectiu estudiar les pintures rupestres del Zemmur, al Sahara Occidental. El Zemmur és una regió muntanyosa molt rica en abrics, que s'obren a les cingleres dels seus turons de gres baixos, aplanats i allargassats. Aquestes pintures foren descobertes al 1995, quan el personal del ministeri de Cultura de la República Àrab Sahrauí i Democràtica les va mostrar a un equip d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona. Les campanyes d'estudi continuades que s'han realitzat en aquests jaciments de pintura rupestre prehistòrica des d'aleshores han proporcionat les dades per aquesta investigació. En total es tracta d'un conjunt de 2734 figures repartides en 130 abrics de 5 jaciments diferents: Uad Ymal, Uadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem i Asako.Les hipòtesis a contrastar eren dues. La primera que al Zemmur hi havia diversos estils de pintura rupestre. La segona que la majoria d'aquests estils dataven de la prehistòria. Ambdues han pogut ser verificades i s'han aportat arguments que demostren que eren certes.El treball de tesi ha consistit en fotografiar les pintures, digitalitzar-les, reproduir-les i estudiar-les. Concretament l'estudi ha consistit en descriure-les, classificar-les estilísticament i datar-les. La classificació s'ha realitzat a partir d'una sèrie de criteris morfològics i tècnics. Posteriorment les imatges han estat atribuïdes a diversos estils, que també havien estat definits amb criteris morfotècnics a partir de l'observació de les imatges. La seva existència, i per tant la verificació de la primera hipòtesi, es dedueix de la presència de recurrències morfotècniques en les representacions. Més tard aquests estils han estat ordenats de manera relativa tot estudiant les seves superposicions. La seqüència dels cinc estils identificats, de més antic a més recent és: Balladors, Modelats, Tracejats, Figures Fosques i Linial.Posteriorment s'ha intentat datar cadascun dels estils a partir de les representacions ja que les anàlisis efectuades indicaren que no era possible datar les imatges per tècniques radiomètriques a causa de la manca de matèria orgànica en les pintures. En qualsevol cas, gràcies a les representacions d'armes, d'animals i els textos escrits hem pogut verificar que la majoria d'elles són prehistòriques, tal com apuntàvem en la nostra segona hipòtesi. Finalment s'ha arribat a la conclusió que l'estil dels Balladors data, de manera molt aproximada, d'ara fa entre 3800 i 3200 anys tal com indiquen les representacions d'alabardes. L'estil Linial, el més recent, data d'entre ara fa 2400 i 2000 anys perquè és acompanyat de textos líbico-berbers però no de representacions de camells. Els estils Modelat, Tracejat i Figures Fosques es daten entremig.A part de les conclusions obtingudes, un dels resultats més importants d'aquest treball ha estat la realització del corpus de pintura prehistòrica del Zemmur que consta, com ja hem dit, de milers d'imatges. Per tant aquesta recerca, a més de tractar sobre un material inèdit i d'un gran interès històric, hauria d'ésser útil per a la gestió de tot aquest patrimoni., The goal of the PhD is to study the rock-paintings of the Zemmur (Western Sahara). The Zemmur is a hilly area with many rock-shelters, which are pierced in the slopes of his sedimentary, low, flat and long hills. These paintigs were discovered in 1995 when the staff of the Ministry of Culture of the Sahrawi Democratic and Arabic Republic show them to a team of archaeologists and antrophologists from the Girona's University. The continued research campaigns have provided the data for this research, that is, 2734 images found in 130 rock-shelters of 5 different sites: Uad Ymal, Wadi Kenta, Rekeiz Ajahfun, Rekeiz Lemgasem and Asako.The hypothesis to contrast along this reserach were two. The first was that in the Zemmur several painting styles existed. The second was that most of these styles belong to prehistoric ages. Both have been verified as true and several arguments have been presented in order to support them.The research developed in making photos to the paintings, scanning, reproduce and study them. The study consisted in describing the paintigs, classify them in styles and dating the styles. The classification has been done in basis a morphological an technical criteria. After that, the images have been assigned to several styles, which had also been defined by morphotechnical criteria. The existence of these styles, and so the verification of the first hypothesis, is deduced from the presence of morphotechnical recorrences in the representations. Later those styles have been arranged in basis to the superpositions of images. The sequence of the five indentified styles, from the most ancient to the most recent, is: Dancers', Shaped, Stroked, Dark Figures, and Linial.At the end an attempt to date those styles has been done. Previous analisis had proven that radiometric datations were not possible due to the lack of organical remains in the paintigs. However the depictions of weapons, animal beings and texts have been useful in proving that most of these images belong to prehistoric ages, as our second hypothesis proposed. Finally we have reached the conclusion that the Dancers' style is dated, in a very aproximate way, between 3800 and 3200 years before us, as the depictions of hallebards prove. The Lineal style, the most recent, dates between 2400 and 2000 years before us because the presence of lybico-berber texts and the absence of camels. The Shaped, Stroked and Dark Figures styles should be between 3200 and 2400.Besides those conclusions, one of the most important results from this research has been the creation of the corpus of prehistorical rock-paintigs of the Zemmur, with thousands of reproduced images. So this research, besides having a great historical interest and bringing new data, should be useful to manage this archeological heritage.