Search

Aquest article presenta els resultats d'una experència didàtica a l'aula d'interpretació en els serveis públics que va comptar amb la col·laboració de dos experts en Dret Civil, per una banda, i Dret d'Estrangeria per una altra. Els alumnes de quart curs del Grau de Traducció i Mediació Interlingüística de francès de la Universitat de València van participar en diferents sessions de quatre hores d'interpretació d'enllaç amb especialistes en la matèria, que van accedir a col·laborar en exercicis de simulació en els quals es plantejaven diferents casos pràctics. Els alumnes van participar activament adoptant el paper d'intèrprets o d'usuaris del servei, i posteriorment van contestar a qüestionaris en referència a les sessions i els aspectes sobre deontologia professional que s'havien tractat. L'avaluació de les enquestes esmentades demostra que la interacció amb el professional va canviar radicalment la perspectiva de l'alumnat pel que fa a la consideració de la interpretació judicial: els alumnes van acabar atorgant més importància als factors extratextuals (sobretot culturals) de la situació comunicativa, van perdre la por a fer el ridícul o a parlar en públic, van desenvolupar estratègies de col·laboració amb el professional i el van integrar com un element fonamental en la interpretació entesa com un treball en equip. La socialització amb l'expert es presenta d'aquesta manera com a una eina per explorar a l'aula d’interpretació., This article presents the results of a didactic experience in the classroom of public services interpreting, with the collaboration of two experts in Civil and Commercial Law, on the one hand, and Immigration Law, on the other. The students of the fourth year of the bachelor’s degree in Translation and Cultural Mediation of the Universitat de València participated in several sessions of four hours each with specialists in law, who agreed to take part in role-playings dealing with different real situations. The students participated actively in the sessions playing the roles of interpreters and of users of the service, and answered some questionnaires about the sessions and about professional ethics. The evaluation of the said questionnaires shows that the interaction with the legal professional completely changed the students’ perspective towards legal interpreting: the students considered the importance of the extra textual elements (specially cultural) of the communicative situation, they lost the fear of ridicule, they developed collaboration strategies with the professional and integrated them as a key element of the interpretation understood as a co-operative work. Therefore, the socialization with the expert is presented as a useful tool to explore in the interpreting classroom., Este artículo presenta los resultados de una experiencia didáctica en el aula de interpretación en los servicios públicos que contó con la colaboración de dos expertos en Derecho Civil y Mercantil, por una parte, y Derecho de Extranjería por otra. Los alumnos del cuatro curso del Grado de Traducción y Mediación Interlingüística de francés de la Universitat de València participaron en varias sesiones de cuatro horas de interpretación de enlace con especialistas en la materia, que accedieron a colaborar en ejercicios de simulación en los que se planteaban distintos casos prácticos. Los alumnos participaron activamente adoptando el papel de intérpretes o de usuarios del servicio, y posteriormente contestaron a cuestionarios sobre las sesiones y los aspectos sobre deontología profesional que se habían abordado. La evaluación de las citadas encuestas demuestra que la interacción con el profesional cambió radicalmente la perspectiva del alumnado respecto a su consideración de la interpretación judicial: los alumnos acabaron otorgando más importancia a los factores extratextuales (sobre todo culturales) de la situación comunicativa, perdieron el miedo a hacer el ridículo o a hablar en público, desarrollaron estrategias de colaboración con el profesional y lo integraron como un elemento fundamental en la interpretación entendida como un trabajo en equipo. La socialización con el experto se presenta, pues, como una herramienta a explorar en el aula de interpretación.

La interpretació judicial i el paper de l’intèrpret és una realitat que ha rebut l’atenció de la lingüística forense, sobretot en el pla internacional. Estudis com els de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apunten el fet que determinades decisions lingüístiques i usos discursius per part de l’intèrpret poden tenir importants repercussions en la percepció que els operadors jurídics es fan dels testimonis prestats pels integrants de la minoria lingüística i del valor i credibilitat que els concedeixen. D’aquí prové la necessitat de comprovar si el que observem en altres ordenaments jurídics és també vàlid en el cas d’Espanya. Des dels estudis de traducció i interpretació, i mitjançant investigacions de naturalesa descriptiva, també s’ha produït un apropament a la realitat discursiva dels processos multiculturals i multilingüístics en què intervé un intèrpret (Ortega Herráez 2006). Aquest article abordarà la realitat de l’adaptació lingüística del discurs per part de l’intèrpret judicial i reflexionarà sobre les motivacions i conseqüències d’aquesta adaptació.Tota referència a l’intèrpret al llarg del text s’ha d’entendre tant en sentit masculí com femení., La interpretación judicial y el papel del intérprete es una realidad que ha recibido la atención de la lingüística forense, sobre todo en el plano internacional. Estudios como los de Berk-Seligson (1990) o Hale (2004) apuntan que determinadas decisiones lingüísticas y usos discursivos por parte del intérprete pueden tener importantes repercusiones en la percepción que los operadores jurídicos tienen de los testigos prestados por los integrantes de la minoría lingüística y del valor y credibilidad que les conceden. De aquí proviene la necesidad de comprobar si lo que observamos en otros ordenamientos jurídicos es también válido en el caso de España. Desde los estudios de traducción e interpretación, y mediante investigaciones de naturaleza descriptiva, también se ha producido un acercamiento a la realidad discursiva de los procesos multiculturales y multilingüísticos en que interviene un intérprete (Ortega Herráez 2006). Este artículo abordará la realidad de la adaptación lingüística del discurso por parte del intérprete judicial y reflexionará sobre las motivaciones y consecuencias de esta adaptación.Toda referencia al intérprete a lo largo del texto debe entenderse tanto en sentido masculino como femenino., Legal interpreting and the role of the interpreter are established realities that have become part of the forensic linguistic process, particularly at the international level. Studies by experts such as Berk-Seligson (1990) and Hale (2004) point to the fact that certain linguistic decisions and uses of discourse by the interpreter can have major repercussions on the interpretation that agents in the judicial process make of statements given by members of minority language groups, and on the value and credibility afforded these statements. As such, it is necessary to verify whether the problems observed in other legal systems also apply in the Spanish case. From a starting point of descriptive translation and interpreting studies, research in this area has shed light on the discursive phenomena that characterize the multicultural and multilingual processes in which an interpreter intervenes (Ortega Herráez 2006). This article focuses on the linguistic adaptation of discourse by the legal interpreter and offers reflections on the motivations for and consequences of this adaptation.