15 results on '"Castella"'
Search Results
2. BIOGRAPHICAL TRACES OF 'MY LADY' FROM THE WRITTEN CULTURE: MENCÍA DE VELASCO (†1523)
- Author
-
Villagrasa-Elías , Raul and Jular Pérez-Alfaro, Cristina
- Subjects
medievalism ,libros ,Renaixement ,books ,nobility ,Castille ,llibres ,dones ,Mencía de Velasco ,Castilla ,Castella ,Renaissance ,mujeres ,arxius ,archivos ,medievalisme ,nobleza ,women ,noblesa ,archives ,Renacimiento ,medievalismo - Abstract
Aquest article té com a objectiu la recapitulació i presentació de notícies històriques sobre Mencía de Velasco. Els documents conservats pel llinatge permeten de radiografiar el perfil d'una gran dama lletraferida de l’alta noblesa que va viure sense casar-se ni professar els vots eclesiàstics. Les seves últimes voluntats –fundacions d'hospitals i convent, testaments i inventaris post mortem– proporcionen una gran quantitat d'informació relativa als seus llibres i papers, a la seva biblioteca i al seu arxiu, dos espais inclosos al final de la seva vida en el monestir de santa Clara de Medina de Pomar i gestionats pel seu criat Diego de Isla., The purpose of this article is to recapitulate and present historical information about Mencía de Velasco. The documents preserved by the lineage allow us to analyze the profile of a high nobility literate lady who lived without marrying or professing ecclesiastical vows. Her last dispositions –foundations of hospitals and convents, wills and post mortem inventories– provide a great deal of information regarding her books and papers, library and archive, two spaces included at the end of her life in the monastery of Santa Clara de Medina de Pomar and managed by her servant Diego de Isla., Este artículo tiene como objetivo la recapitulación y presentación de noticias históricas sobre Mencía de Velasco. Los documentos conservados por el linaje permiten radiografiar el perfil de una dueña letrada de la alta nobleza que vivió sin casarse ni profesar los votos eclesiásticos. Sus últimas disposiciones –fundaciones de hospitales y convento, testamentos e inventarios post mortem– proporcionan una gran cantidad de información relativa a sus libros y papeles, biblioteca y archivo, dos espacios incluidos al final de su vida en el monasterio de santa Clara de Medina de Pomar y gestionados por su criado Diego de Isla.
- Published
- 2023
3. La Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer, aportacions i reflexions per a una contextualització
- Author
-
Albert Ghanime
- Subjects
catalanisme ,català ,castellà ,Catalunya ,Corona d’Aragó ,diglòssia ,History (General) and history of Europe ,History of Spain ,DP1-402 - Abstract
En aquest text s’analitzen el marc històric i les circumstàncies en lesquals es van elaborar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, escritaper Víctor Balaguer i editada per Salvador Manero. S’analitzen aspectesrelacionats amb l’edició, el context cultural, les intencions de l’autor, lescrítiques que va rebre i les interpretacions que s’han fet sobre ell i la sevaobra.
- Published
- 2016
- Full Text
- View/download PDF
4. Dos manuscrits a la recerca d'autor: Pedro de Toledo, copista i il·luminador a Sevilla
- Author
-
Jiménez López, Jorge
- Subjects
manuscritos iluminados ,Pedro de Toledo ,Sevilla ,Salamanca ,manuscrits il·luminats ,Castilla ,Castella ,illuminated manuscripts - Abstract
L'arquebisbe Diego de Anaya (1357-1437) va agrupar una de les col·leccions de llibres més notables de la Castella tardomedieval. Les formes per mitjà de les quals va anar fent aplegada dels seus exemplars van ser diverses, atesa la varietat d'usos i funcions que van tenir al llarg de la seva trajectòria. Els dos manuscrits seleccionats en aquesta ocasió (BGH, Ms. 2638 i Ms. 1906) permeten aprofundir en els encàrrecs de la seva etapa final, al davant de la diòcesi sevillana. L'esment al seu testament a Pedro de Toledo i la proximitat dels repertoris amb els seus treballs contribueixen a perfilar nous aspectes de la personalitat artística del controvertit personatge., The Archbishop Diego de Anaya groups one of the most remarkable book colections in the late Medieval Castilla. He collected his copies in many different ways, given the variety of applications they had throughout its trajectory. The two selected manuscripts (BGH, Ms. 2638 y Ms. 1906) enable to go deep into the orders in his final pase, in charge of the Sevillian diocese. The reference to Pedro de Toledo in his Will, and the proximity of the repertoires to his work contribute to outline new aspects of the controversial artistic personality., El arzobispo Diego de Anaya (1357-1437) agrupó una de las colecciones de libros más notables de la Castilla tardomedieval. Las formas a través de las que fue haciendo acopio de sus ejemplares fueron diversas, dada la variedad de usos y funciones que tuvieron a lo largo de su trayectoria. Los dos manuscritos seleccionados en esta ocasión (BGH, Ms. 2638 y Ms. 1906) permiten ahondar en los encargos de su etapa final, al frente de la diócesis sevillana. La mención en su testamento a Pedro de Toledo y la proximidad de los repertorios con sus trabajos contribuyen a perfilar nuevos aspectos de la personalidad artística del controvertido personaje.
- Published
- 2021
5. El Fénix de las pantallas (Esbozo de filmografía lopesca comentada)
- Author
-
España, Rafael, de
- Subjects
Cinema històric ,teatre ,Literatura ,Lope de Vega ,Segle d'Or ,Castella - Abstract
Filmografía comentada de películas inspiradas en la obra de Lope de Vega, que recibió el apelativo de "Fénix de los ingenios" por ser el más prolífico y alabado dramaturgo del Siglo de Oro. Los títulos se presentan en orden cronológico y cada ficha incluye una ficha técnico-artística básica, así como unas notas sobre su producción y su acogida por el público y la crítica., An annotated filmography of movies made for the big screen and television inspired by the life and work of Lope de Vega, called Fénix de los ingenios (usually translated as "Prince of Wits") for being the most prolific and succesful playwright of the Golden Age of Spanish literature. The titles are presented in chronological order and each entry includes a basic cast and credits list as well as some notes on their making and the way they were received by audience and critics.
- Published
- 2018
6. From Murcians to Andalusians: Peninsular Immigration to the Balearic Islands (1930-1980)
- Author
-
Marimon Riutort, Antoni
- Subjects
construction ,Catalonia ,País Valencià ,foreign ,peninsular ,working-class ,construcció ,illes Balears ,Migration, peninsular, Balearic Islands, Murcia, Valencia, Andalusia, Catalonia, Castile-La Mancha, foreign, industry, touring, construction, Catalan language, Spanish language, working-class ,Balearic Islands ,touring ,Castella-la Manxa ,català ,Castile-La Mancha ,Andalusia ,indústria ,Migration ,Catalan language ,industry ,Spanish language ,Immigració ,«foraster» ,Múrcia ,Catalunya ,estranger ,turisme ,castellà ,obrer ,Murcia ,Valencia ,Immigració, peninsular, «foraster», illes Balears, Múrcia, País Valencià, Andalusia, Catalunya, Castella-la Manxa, estranger, indústria, turisme, construcció, castellà, català, obrer - Abstract
En aquest article s’analitzen les fases i el desenvolupament de la immigració peninsular a les illes Balears, des dels anys trenta fins als anys setanta del segle XX. S’hi estudien els diversos orígens dels immigrants, així com la seva desigual distribució pel territori illenc. També es plantegen les importants conseqüències socials i lingüístiques d’aquesta emigració majoritàriament castellanoparlant i obrera., This article discusses the evolution and different phases of Peninsular migration to the Balearic Islands, from the 1930s to the end of the 1970s. It analyses the diverse origins of migrants, as well as their territorial distribution throughout the Islands. The paper also looks at the significant social and linguistic consequences of this kind of migration, mostly involving Spanish-speaking working-class citizens.
- Published
- 2016
7. Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón by Víctor Balaguer: Contributions and Reflections Toward a Contextualisation
- Author
-
Albert Ghanime
- Subjects
Catalonia ,school ,Contemporary History, Catalan Philology ,Catalan nationalism, Catalan, Spanish, Catalonia, Crown of Aragon, diglossia, publication, school, Gabriel Hugelmann, history, historiography, Salvador Manero, Víctor Balaguer ,Gabriel Hugelmann ,Spanish ,Crown of Aragon ,edició ,Catalan ,historiography ,Història, filologia catalana ,historiografia ,catalanisme, català, castellà, Catalunya, Corona d’Aragó, diglòssia, edició, escola, Gabriel Hugelmann, història, historiografia, Salvador Manero, Víctor Balaguer ,català ,diglossia ,DP1-402 ,Corona d’Aragó ,Salvador Manero ,History of Spain ,diglòssia ,Catalunya ,història ,escola ,catalanisme ,castellà ,publication ,Catalan nationalism ,Víctor Balaguer ,History (General) and history of Europe ,history - Abstract
En aquest text s’analitzen el marc històric i les circumstàncies en les quals es van elaborar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, escrita per Víctor Balaguer i editada per Salvador Manero. S’analitzen aspectes relacionats amb l’edició, el context cultural, les intencions de l’autor, les crítiques que va rebre i les interpretacions que s’han fet sobre ell i la seva obra, This paper analyses the historical context and circumstances in which the Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón was written by Víctor Balaguer and published by Salvador Manero. The paper examines aspects relating to the publication, the cultural context, the author’s intentions, the criticism he received, and the interpretations put forward of him and his work
- Published
- 2016
8. Bullionism, Specie-Point Mechanism and Bullion Flows in the Early 18th-century Europe
- Author
-
Nogués Marco, Pilar, Flandreau, Marc, Sudrià, Carles, 1953, and Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Institucions Econòmiques
- Subjects
Política econòmica ,Mercantile system ,Castile (Spain) ,18th century ,Metal·lisme ,Situació legal ,Castella ,Metal.lisme ,Economic policy ,Mercantilisme ,Precious metals ,Segle XVIII - Economia ,Metalls preciosos ,Bullionisme ,Legal status of particular groups of people ,Segle XVIII ,Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials - Abstract
The discovery of America was followed by a flow of precious metals to Spain and Portugal, and from there throughout the world. Historiography has reconstructed the quantities of gold and silver transferred from the New World to the Old World in the Early Modern period, but what was the reason for the bullion outflows? This dissertation answers this question. In particular, it examines the logic of silver outflows from Cadiz to London in the first half of the 18th century.Castile enacted bullionist laws during more than four centuries, from the Late Middle Ages to mid-19th century. The laws fixed prices and placed bans on export. But these measures did not prevent the export of silver and instead caused a great deal of smuggling. This dissertation aims at understanding the logic of silver outflows focusing on the smugglers' point of view: arbitrage. In this regard, the archive of the merchant house Roux (Marseille), probably the best preserved 18th century commercial archive in Europe, has made possible the reconstruction of the specie-point mechanism for silver - the Old Mexican pieces of eight - between Cadiz and London as exactly practiced by contemporary merchants. The discovery of half-monthly data on silver black market in Cadiz for the period 1729-1741 has been a milestone in order to understand the logic of silver outflows.Empirical result from these data for arbitrage equation presents a puzzle for our understanding of the specie-point mechanism: from 1729 to 1737 there was a systematic bias between the implicit spot exchange rate and the arbitrated parity, which made arbitrage systematically profitable. On the contrary, from 1737 to 1741 the bias was corrected because the Spanish government reacted to illegal bullion outflows with a devaluation, which equalized the exchange rates and the arbitrated parity.This research explores both theoretically and empirically the reasons for the apparent mispricing for the first period and the effect of the devaluation on silver prices for the second period. The outcome is that bullionist regulations configured an oligopsony structure in Cadiz that had the power to drive down silver prices below the international price (i.e., London price). Oligopsony agents were the most important foreign merchants in Cadiz, organized in family and partnership networks which were rice-makers; their structure was maintained because the long-run international networks created entry barriers in the business of illegal export of bullion. Secrecy was reserved because both sides of the market cheated the Spanish government: importers from the Spanish American colonies saved the high import tax and exporters to the ain European bullion markets ignored the ban against exports.Nevertheless, oligopsony power had a floor, which was the Official Parity (i.e., the number of units of account per coin). Below the Official Parity, the pieces of eight were used as money and went out from the commodity market. The devaluation of 1737 should be understood as an increment of the Official Parity for eliminating oligopsony power.Some main lessons emerge from this dissertation. First, understanding the reasons of the specie flows in the Early Modern period demands comprehension of the specie-point mechanism. Second, the construction of the silver-points requires the location, collection and manipulation of the right data: market prices, exchange rates and costs of arbitrage. And third, the interpretation of the arbitrage results needs to focus on the special microeconomic features of the bullion market structure. This is an original approach which will provide a lot of insight into the workings of commodity money.The first chapter describes the Castilian stagnated legislation and immobile institutions established with the aim of avoiding bullion outflows: fixed prices and bans on export. The second chapter analyses the specie-point mechanism in the institutional setting of bullion controls: the case of silver Pieces of Eight between Cadiz and London during the period 1729-1741. Arbitrage equation shows a systematic bias between the spot exchange rate and the arbitrated parity corrected by the 1737 devaluation. The third chapter analyses the specie-point mechanism in the institutional setting of free bullion movement: the case of gold and silver bars between London and Amsterdam during the period 1734-1758. London-Amsterdam bullion market was integrated, and arbitrage equation shows only few and non persistent breaks. The fourth chapter tells the story of the agents involved in the illegal exchanges of silver in Cadiz, and demonstrates that the smugglers were the French merchants who obtained the highest income of all merchants in Cadiz. The fifth chapter examines the contemporary Castilian reports against smuggling in order to describe how the illegal exchange took place. Smuggling was reserved to foreign merchants because they had achieved privileges which prevented them to be prosecuted. The sixth chapter demonstrates that the smugglers were organized in long-run networks which conferred them the market power to drive down bullion prices below the international price, and the international connections to illegally extract and distribute the bullion from Cadiz. The seventh chapter develops a static model of partial equilibrium for commodity-money in order to understand the workings of the oligopsonistic silver-commodity market and the effect of devaluation on the bullionist goal of treasuring silver. We will end offering some conclusions. Appendices explain the construction of the specie-point mechanism.
- Published
- 2010
9. MELODIC ANALYSIS OF SPEECH METHOD (MAS) APPLIED TO SPANISH AND CATALAN
- Author
-
Cantero Serena, Francisco José, Font-Rotchés, Dolors, and Universitat de Barcelona
- Subjects
entonació ,anàlisi melòdica ,parla espontània ,fonètica ,castellà ,català ,phonetics ,spontaneous speech ,Entonació (Fonètica) ,Spanish ,análisis melódico ,Catalan ,intonation ,Català ,entonación ,lcsh:P1-1091 ,melodic analysis ,Fonètica acústica ,fonética ,habla espontánea ,castellano ,catalán ,Intonation (Phonetics) ,Catalan language ,Spanish language ,lcsh:P98-98.5 ,Castellà (Llengua) ,Acoustic phonetics ,lcsh:Philology. Linguistics ,lcsh:Computational linguistics. Natural language processing - Abstract
En aquest article presentem el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, el qual permet fer descripcions completes i objectives de l’entonació d’una llengua, tant des del punt de vista fonètic (melòdic) com fonològic. Està basat en el mètode de base acusticoperceptiva de Cantero (2002), el qual ja s’ha utilitzat en investigacions sobre la prosòdia de diferents llengües. En aquest cas, presentem els resultats de la seva aplicació al castellà i al català., In this paper, we present the Melodic Analysis of Speech method (MAS) that enables us to carry out complete and objective descriptions of a language’s intonation, from a phonetic (melodic) point of view as well as from a phonological point of view. It is based on the acoustic-perceptive method by Cantero (2002), which has already been used in research on prosody in different languages. In this case, we present the results of its application in Spanish and Catalan., En este artículo presentamos el método Análisis Melódico del Habla, que permite hacer descripciones completas y objetivas de la entonación de una lengua, tanto desde el punto de vista fonético (melódico) como fonológico. Está basado en el método de base acústico-perceptiva de Cantero (2002), que ya se ha utilizado en investigaciones sobre la prosodia de diversas lenguas. En este caso, presentamos los resultados de su aplicación al castellano y catalán.
- Published
- 2009
10. Las perífrasis modales de obligación 'tener que + infinitivo' y 'haber de + infinitivo': Variación e interferencia en el español de Barcelona
- Author
-
Martínez Díaz, Eva, Vila Pujol, Maria Rosa, and Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Hispànica
- Subjects
Verbs modals ,Catalan language ,Llengües en contacte ,Variació (Lingüística) ,Spanish language ,Castellà ,Castellà (Llengua) ,Ciències Humanes i Socials ,Barcelona (Catalonia) ,Lingüística sincrònica ,Català ,Barcelona (Catalunya) ,Languages in contact ,Grammar, Comparative and general-Verb ,Barcelona (Spain) ,Etnolingüística ,Language and languages -- Variation ,Bilingüisme - Abstract
Esta tesis doctoral es un estudio sociolingüístico sobre las tendencias de uso de las perífrasis verbales "haber de + infinitivo" y "tener que + infinitivo" del español de Barcelona y su Área Metropolitana. A través de esta investigación se demuestra que la frecuencia de uso de la perífrasis verbal "haber de + infinitivo" es mayor en el área geográfica delimitada que en el resto del territorio lingüístico peninsular, debido a fenómenos de variación y de interferencia lingüísticas propiciados por la situación de bilingüismo entre la lengua española y la lengua catalana. Estos resultados contrastan con los obtenidos en la tesis de licenciatura -estudio previo al de esta tesis doctoral-, en la que se constataba que el uso de la perífrasis "haber de + infinitivo" se documenta según la modalidad discursiva -en la variedad lingüística funcional culta, objetiva y planificada-, mientras que en el español de Barcelona y su Área Metropolitana la perífrasis "haber de + infinitivo" se documenta según las variables sociolingüísticas de los hablantes: edad, lengua habitual, lengua familiar y tipo de conocimiento de la lengua catalana.
- Published
- 2002
11. Llengua catalana a Mallorca. Segle XVIII i primer terç del XIX, La
- Author
-
Martínez i Taberner, Catalina, Mas i Vives, Joan, and Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana
- Subjects
Català ,S. XVIIII-XIX ,Política educativa ,Castellà ,Sociolingüística ,Interferència (Lingüística) ,Ciències Humanes i Socials ,Mallorca (Illes Balears) - Abstract
L'objectiu de la tesi és analitzar el procés que va seguir la introducció de la llengua castellana en els diversos grups socials, a partir del Decret de Nova Planta. És obvi que aquest procés es troba íntimament relacionat amb l'ensenyament, però també és un procés desigual que dependrà, per una banda, del grup social analitzat i, per l'altra, dels àmbits d'ús. A partir d'aquestes premisses hem organitzat el camp d'estudi en tres grans apartats: a) Ensenyament; b) Àmbits d'ús i c) Anàlisi de textos.a)ENSENYAMENTL'estudi de l'organització de l'ensenyament es presenta clau per saber fins a quin punt van ser efectives les lleis que es dictaren en contra de la llengua catalana. Hem dividit l'estudi en dos grans blocs: el món escolar de l'Antic Règim i el món escolar de l'Estat liberal. En el primer bloc hem analitzat les escoles de primeres lletres, les escoles de gramàtica i finalmente la universitat. Un cop definida la situació de l'ensenyament a Mallorca hem estudiat l'ús i la pervivència de la llengua catalana en el món escolar de l'Antic Règim, per passar després a analitzar les lleis i circulars que es dictaren en contra de la llengua catalana.En el segon bloc tracto de la política educativa de l'estat liberal que es definirà per tots els intents que es portaren a terme per tal de difondre l'escolarització i per aconseguir una organització centralitzada de l'ensenyament. En aquest apartat analitzo l'acció educativa i castellanitzadora de la Societat Econòmica d'Amics de País i l'avanç que s'experimentà en l'escolarització que ens portaràja a una alfabetització en llengua castellana.L'anàlisi dels informes sobre la situació escolar del XVIII, provinents de l'autoritat borbònica, demostren que l'obsessió uniformitzadora i la conseqüent repressió lingüística es situa en el darrer terç del XVIII, conseqüència directa de la "Real Cédula de Aranjuez" de 1768. Aquesta política repressora afectarà a poc a poc totes les classes socials, començant per les classes socials més alte.s i estenent-se després a la resta de classes socials, però de manera extensiva no es veuran els seus fruits fins entrat el tombant de segle. La castellanització de l'escola de primeres lletres se situarà en el XIX, molt possiblement a partir de la primera dècada del XIX.b) ÀMBITS D'ÚSHem centrat la investigació en els diferents àmbits d'ús perquè creiem que és l'única manera d'analitzar com i quan la llengua catalana va perdent presència en l'ús escrit, substituïda per la llengua castellana. Hem plantejat el desenvolupament d'aquest capítol a partir de dos eixos: l'àmbit públic i l'àmbit privat. b.1) Àmbit públicLa recerca portada a terme a diferents arxius municipals m'ha permés arribar a una sèrie de conclusions sobre el joc de llengües que s'estableix: a) Les actes dels ajuntaments sempre es redacten en català fins el 1768. Es veu clarament el tall que pressuposa l'ordre de la "Real Cédula"; però això no obliga a fer canvis de llengua respecte a altres escrits propis de la burocràcia municipal. b) La majoria de persones que ocupaven càrrecs sabien escriure en una i altra llengua, però durant tot el segle XVIII el català es manté com a llengua primera en l'ús normal de la comunicació escrita entre l'ajuntament i el poble. c) Les cartes i ordres de caràcter oficial provinents de Palma són sempre en castellà i d) La correspondència privada es manté en català fins el 1820, dins la dècada del 30 ja són molt escadusseres les cartes escrites en català.Analitzo tota una sèrie de documents notarials d'àmbit privat en què la llengua catalana va mantenir-se fins ben entrat el segle XIX. Divideixo l'estudi de la llengua utilitzada en l'àmbit notarial en dos blocs molt específi'cs: Primerament, analitzo alguns dels llibres d'Art de Notaria que es troben a Mallorca, com són un Art de començaments del XVIII i el "DeNotaria" de 1797. I en segon terme estudio els llibres de diversos notaris per establir el moment de canvi lingüístic en els actes notarials. He resseguit els llibres de 15 notaris, des de començaments del XVIII fins el 1860, per veure quan va ser bandejada la llengua catalana en l'ús comú del notariat i, també,si es poden constatar canvis cronològics entre Palma i els pobles. D'aquesta mostra he extret les següents conclusions: a) La llengua catalana es manté absolutament majoritària, i en molts casos única, en els documents notarials del segle XVIII i primer terç del XIX; si hi ha escrits en castellà, aquests vénen condicionats pels clients dels notaris, però no són més que exepcions. c) A grans trets podríem dir que cap a 1840 el català ja ha perdut presència a Palma, però als pobles es manté fina a la dècada de 1850 i d) Els documents notarials que mantenen per més temps la llengua catalana són els testaments, els contractes d'arrendament i els inventaris.Sobre la llengua utilitzada a l'Audiència cal dir que, malgrat que el castellà era la lengua oficial, trobem, durant la primera meitat del segle XVIII, documents escrits en català, provinents de particulars. També podem constatar el desconeixement de la llengua castellana per part dels terstimonis i la necessitat de la traducció oral que s'imposava per poder arribar a una entesa amb el tribunal. b.2) Àmbit privatHe tractat tota mena d'escrits que són fruit de necessitats bàsiques i habituals, és a dir, els usos lingüístics escrits que qualsevol persona pot tenir necessitat de fer servir. He estudiat llibres de l'administració de les cases o heretats, de comptabilitat i correspondència comercial i privada, factures, deutes i contractes d'arrendament. També incloc en aquest apartat documents interns d'alguns convents. L'objectiu era abastar una gran diversitat de documentació per tenir una mostra prou extensa d'usos lingüístics i alhora cobrir un període cronològic força dilatat. La mostra documental que utilitzo cobreix des de finals del XVII fins a la segona meitat del XIX.Sobre els usos de la llengua catalana escrita a l'àmbit privat, cal remarcar que el català es manté fins a la primera meitat del XIX en l'administració econòmica de tipus familiar, és a dir, en els llibres de comptabilitat.de les cases o heretats, en els contractes d'arrendament i en les factures de menestrals i pagesos. En canvi, la correspondència que he trobat demostra una tendència més primerenca cap a la castellanització.c) ANÀLISI DE TEXTOSUn cop analitzats diversos àmbits d'ús de la llengua catalana escrita, he estudiat el tipus de llengua que s'hi utilitzat i això ho he fet a partir d'algunes sèries documentals que m'han aportat una visió cronològica dels canvis lingüístics. És a dir, dins la mateixa tipologia de documents analitzo la llengua emprada a partir de la primera dècada del segle XVIII fins que aquests documents, de manera majoritària, es veuen substituïts per documents en llengua espanyola. Analitzo les següents sèries: Testaments, Contractes d'arrendament agrari i Factures de menestrals.He analitzat sis testaments corresponents als anys 1709, 1722, 1731, 1798, 1819 i 1849. He continuat amb l'anàlisi de sis contractes d'arrendament agrari que pertanyen als anys 1678, 1716, 1736, 1782, 1806 i 1833. I finalment he estudiat una sèrie de factures dels anys 1799, 1818, 1828, 1834, 1857 i 1879. Al final d'aquest apartat m'he plantejat fins a quin punt la llengua que he analitzat amb el codi ortogràfic que es feia servir coincideix amb les propostes ortogràfiques que apareixen a Mallorca en el segle XIX. L'estudi d'aquestes fonts m'ha permès constatar la vigència d'un codi escrit, propi d'un grau de formalitat alt, que molt lentament va perdent els seus trets formals per acostar-se a la parla. El procés de dialectalització que hem pogut constatar ve donat per la pèrdua de norma escrita que, a vegades, serà degut a una manca de formació lingüística en llengua catalana per causa d'una escolarització precària i d'altres vegades, els trets dialectals denotaran una formació en llengua castellana que no permetrà cap mena de formació en llengua catalana. Conseqüència d'aquest últim fet serà la pèrdua del codi formal i l'apropament a la dialectalització com a únic recurs per escriure en llengua catalana. És en aquest darrer context on sorgeixen les noves propostes ortogràfiques.Com a resum final cal dir que la importància de l'ensenyament en el procés d'introducció de la llengua castellana és bàsic perquè no tan sols és la causa directa de la pèrdua del codi ortogràfic tradicional, sinó que aquesta manca va repercutir directament en la capacitat d'escriptura en llengua catalana. I en conseqüència, els àmbits d'ús de la llengua catalana escrita es reduiran cada cop més. A partir de la "Real Cédula" de 1768 podríem considerar que comença aquest procés que no es veurà plenament aconseguit fins arribar al segle XIX., The doctorate's memory has as main objective the study of the Catalan language in Majorca during the XVIII century and the first half of the XIX one, and the process by which this language was displaced in the pub1ic and private uses by Spanish. This analysis is not based on literary texts but in documental series that hug a wide typology: wills; public, commercial and private correspondence; agrarian lease contracts, notarial and municipal documentation, etc. One of the fundamental contributions is the demonstration that there was a formal code of written Catalan language during the studied period that it was not displaced in their use until the progressive schooling of the population in Spanish. Therefore the results of the political repression against the Catalan language might to be located in the first decades of the XIX century, when the literacy in the Spanish language begins and the progressive illiteracy in the Catalan language, and not in the XVIII century.
- Published
- 1999
12. Representación de las entradas verbales en una base de conocimiento léxico: diátesis y semántica léxica
- Author
-
Taulé Delor, Mariona, Martí Antonin, M. Antònia, and Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica
- Subjects
Lexicologia ,Spanish language ,Castellà ,Computational linguistics ,Castellà (Llengua) ,Ciències Humanes i Socials ,Processament en llenguatge natural (Informàtica) ,Semantics ,Semàntica ,Verbs ,Natural language processing (Computer science) ,Lexicology ,Lingüística computacional ,Tractament del llenguatge natural (Informàtica) - Abstract
El creciente interés en el contenido y en la organización de las entradas léxicas desde una perspectiva teórica, unido a la necesidad desde un punto de vista computacional (o del Procesamiento del Lenguaje Natural) de disponer de léxicos de tamaño "real" ha situado el componente léxico en el centro de atención de muchas investigaciones en lingüística.En las teorías lingüísticas actuales existe una tendencia generalizada a asignar un papel central dentro de la teoría al componente léxico, ya que muchas de las generalizaciones lingüísticas que antes se expresaban en el componente sintáctico, en la actualidad se consideran que tienen una dimensión léxica. El componente léxico contiene en general especificaciones sobre el conocimiento fonológico, morfológico, sintáctico y semántico de las unidades léxicas, convirtiéndose de este modo en un componente básico a partir del cual se proyecta la mayoría de información lingüística. En este sentido, el léxico ya no se concibe como una mera lista de entrada con información asociada, sino como un componente complejo y estructurado.Este nuevo enfoque permite la reducción de las reglas sintagmáticas y consecuentemente la simplificación de la gramática, pero, por otro lado, la cantidad y complejidad de información especificada en este nivel puede comportar también la aparición de información redundante así como crear además problemas de control. Se hace necesario, por lo tanto, no sólo decidir qué tipo de información deben contener las entradas léxicas, sino también cómo estructurar toda esta información con el fin de evitar redundancia y captar las similitudes entre clases de palabras que se comportan de igual forma.La presente investigación se centra, por lo tanto, en la definición y posterior representación de las entradas verbales en una Base de Conocimiento Léxico y, en concreto, en la organización y formalización de la información sintáctica y semántica y la manera en que dicha información interactúa.Se examina de forma específica el nivel de Semántica Compositiva o "VRQS" (Pustejovsky 1991), en el que se indican los componentes semánticos básicos para la descripci6n del significado léxico verbal y la manera en que dichos componentes se saturan o realizan léxicamente (de manera argumental. Morfológica o sobreentendida). La "VRQS" es, en definitiva, una propuesta de organización léxica, en la que los verbos se clasifican en distintas clases semánticas en función del tipo de componentes de significado y la saturación léxica que éstos presentan.El tipo de información incluida en la "VRQS", y especialmente aquélla que hace referencia a la saturación de los componentes semánticos, se encuentra en clara correspondencia con las alternancias de diátesis del verbo. De esta manera, se observa que ciertos componentes semánticos se relacionan estrechamente con alternancias de diátesis concretas y que cada tipo de saturación léxica tiene consecuencias distintas a nivel sintáctico y de la Estructura Argumental.La "VRQS" (acrónimo de la expresión inglesa "Verbal Relativized Quality Structure") permite explicar, por lo tanto, cómo un mismo predicado verbal puede expresar de diferentes maneras sus argumentos; es decir, puede aparecer en Estructuras Argumentales alternativas. En este sentido, se argumenta que cada clase o subclase semántica verbal participa en un conjunto determinado de alternancias de diátesis y, en consecuencia, dichas alternancias pueden ser útiles también como criterio metodológico para clasificar los verbos semánticamente (Levin 1991).Se propone una clasificación de las alternancias de diátesis basada en los distintos cambios producidos, es decir, según las modificaciones que puedan efectuarse en la forma del verbo, en la realización de sus argumentos o bien en la interpretación semántica de éstos. Básicamente se establecen cuatro grandes clases de alternancias: transitivas, intransitivas, oblicuas y pronominales.Dichas alternancias de diátesis se representan en la Base de Conocimiento mediante reglas léxicas.El resultado final es una propuesta de clasificación verbal en términos de los componentes semánticos más destacados del tipo de saturación léxica que éstos presentan y de las alternancias de diátesis que exhiben.El trabajo se ha centrado básicamente en el estudio de tres clases semánticas concretas: verbos de cocción, ingestión y movimiento. La selección de estas clases verbales se ha realizado teniendo en cuenta que se trata de una muestra suficientemente representativa y amplia para poder ilustrar tanto la descomposición del significado en componentes semánticos como el tratamiento de las alternancias de diátesis.La presente investigación trata de ser una contribución al desarrollo de léxicos computacionales para sistemas de Procesamiento del Lenguaje Natural, pero también contiene un componente fundamental de investigación lingüística básica al tratar ampliamente y en profundidad cuestiones tan críticas como la interrelación entre la sintaxis y la semántica, el papel de cada una de ellas en el estudio del lenguaje y una propuesta clara de esta última como el componente determinante de la gramática de una lengua.En consecuencia, gran parte del interés en lingüística (computacional) se ha centrado, por un lado, en la definición y estructuración del contenido de las entradas léxicas y, por el otro, en el desarrollo de lenguajes para la representación del conocimiento léxico que eviten la redundancia de la información y que resuelvan problemas de control y consistencia de los datos especificados a este nivel (bases de conocimiento, representación mediante estructuras tipificadas de rasgos, lenguajes de unificación, mecanismos de herencia, reglas léxicas, etc.)Desde una perspectiva computacional, la necesidad de disponer de léxicos de tamaño "real" para aplicaciones de Procesamiento del Lenguaje Natural ha convenido la adquisición automática o semiautomática de conocimiento léxico y su posterior representación en uno de los intereses fundamentales de la lingüística y en especial de la lexicografía computacional.El presente trabajo se enmarca en esta línea de investigación, el objetivo fundamental del cual es la representación de las entradas léxicas verbales en una Base de Conocimiento Léxico. El proyecto ACQUILEX ha proporcionado el marco adecuado para la realización de esta investigación, facilitando la metodología y herramientas necesarias para la consecución de los objetivos trazados.Dentro del componente léxico, las entradas verbales adquieren un protagonismo extraordinario por considerar el verbo como el núcleo léxico, ya sea de manera explícita o implícita, de la oración. Es decir, el verbo es el que proporciona o proyecta las propiedades, fundamentalmente sintácticas pero también semánticas, de las oraciones en las que aparece. En nuestra metodología, la especificación de la información sintáctica y semántica está estrechamente relacionada y no se puede concebir de manera aislada., The main aim of this work is to represent verbal lexical entries in a Lexical Knowledge Base. We focus on the definition and organization of the syntactic and semantic information and, mainly, the way these two kinds of information are related. We start from the hypothesis that verbal lexical meaning is the sum of different levels of semantic description: Argumental Structure, Event Structure, Selectional Restrictions and Compositional Semantics. We develop the Compositional Semantic level or "VRQS" (Verbal Relativized Qualia Structure). This level includes the decomposition of the meaning into semantic components and also the way they are saturated in Spanish. We present three different types of saturation -argumental, morphological and "understood¬" - and we show how these sorts of saturation have different syntactic consequences. The sort of information specified in "VRQS" and especially that referring to the lexical saturation of the semantic components is closely related to the diatheses alternations of verbs. In this sense, we find that some semantic components are related to specific diatheses alternations and each sort of lexical saturations has different consequences at the syntactic level and also in the Argument Structures. Thus, it is claimed that every verbal semantic class takes part in a specific set of diatheses and consequently they are also very useful as a method to classify verbs semantically.
- Published
- 1995
13. Problemas teóricos en fonología generativa (análisis del castellano)
- Author
-
Romera Barrios, Lourdes, Martínez Celdrán, Eugenio, and Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Hispànica
- Subjects
Fonologia ,Spanish language ,Castellà ,Castellà (Llengua) ,Phonology ,Ciències Humanes i Socials - Abstract
La tesis consta de cuatro partes o capitules: introducción, inventario sonoro, estructura silábica y procesos fonológicos.En el primer capitulo se introducen sucintamente los presupuestos teóricos que son la base del resto del trabajo: las teorías de la organización jerárquica de rasgos y de la subespecificación radical, así como su desarrollo. Ambas teorías ofrecen la posibilidad de examinar las relaciones entre el contenido y la estructura de los segmentos que constituyen la representación fonológica. Se define como mecanismo fonológico el predominio de un nudo o rasgo inespecificado sobre los nudos o rasgos adyacentes; es el mecanismo que da cuenta de los procesos asimilatorios.En el segundo capitulo se ofrece el inventario sonoro del castellano, estableciendo la especificación subyacente de cada elemento y las reglas de redundancia que aportan el contenido segmental no distintivo. En el inventario propuesto se incluyen las glides como elementos subyacentes, el fonema fricativo palatal sonoro /y/ y se omite la lateral palatal.El capitulo tercero está dedicado a la silabificación en castellano. La estructura silábica se otorga por la Proyección del Primer Rasgo y de acuerdo con la sonoridad de los segmentos. La sonoridad se deriva de la complejidad de los segmentos: a mayor complejidad menor índice de sonoridad y viceversa.Se parte de una silaba con constituyentes internos: rima y ataque. El núcleo de la silaba puede ser complejo, constar de más de un elemento; las glides están asignadas al núcleo silábico y son los elementos que lo hacen complejo. La estructura silábica en castellano se asigna a través de cuatro reglas: la primera que asigna los núcleos, la segunda que construye los ataques, la tercera que finaliza la construcción de las rimas, y la cuarta que asigna a una misma sílaba la rima y el ataque de su izquierda, con la opcionalidad de este último constituyente. Además es necesaria una condición sobre las reglas y tres filtros para tener una correcta silabificación.Los dos segmentos epentéticos en castellano, [e] vocálico y [t] consonántico, están determinados por imposiciones de la estructura silábica; que se trate precisamente de ellos está de acuerdo con la subespecificación: ambos son los elementos sin especificación segmental subyacente; el contenido segmental lo reciben por las reglas de redundancia.Tras definir la representación fonológica, se examinan distintos procesos fonológicos del castellano:1) Simplificaciones relacionadas con la posición que ocupan los segmentos en la estructura silábica, que afectan a las posiciones que hacen complejos a los constituyentes: ataque complejo, núcleo complejo y rima compleja.2) Simplificaciones del contenido segmental que afectan a los segmentos en la posición de la rima. Como consecuencia tenemos diversas realizaciones fonéticas. La clase de las oclusivas pueden presentar las variantes de sorda, sonora, aproximante o fricativa sorda. El carácter subespecificado de estos elementos para algunos rasgos es la causa de las diferentes posibilidades que se dan, determinadas por las reglas de redundancia que aplican los hablantes.3) Simplificación segmental de las nasales en posición de rima silábica afecta al nudo de Punto de Articulación (PA): quedan sin rasgos de PA y por ello van a ser el blanco de la asimilación. Se trata de una asimilación de PA total que no presenta excepciones. Este proceso interesa porque pone de manifiesto la incapacidad del sistema de rasgos distintivos para caracterizar los PA. Articulaciones bilabiales y labiodentales, como /p, f/ o interdentales, alveolares y dentales como /s, t/ se han diferenciado generalmente por un rasgo de clase: [continuo], no por los de PA. Para recoger la diferencia de la nasal ante ellas se propone un rasgo nuevo, relativo al borde del incisivo superior, el rasgo BIS, que dará cuenta de las diferencias entre estas asimilaciones. La asimilación de la lateral alveolar /l/ también ha de contar con el rasgo BIS.4) La asimilación de continuidad. Las oclusivas sonoras /b, d, g/ se realizan como [+continuo] o [-continuo]. Son segmentos que están inespecificados para este rasgo y lo asimilan del segmento de su izquierda. El rasgo que asimilan /b, d, g/ de vocales, nasales o liquidas es un rasgo redundante para los segmentos asimiladores que viene asignado por reglas diferentes: para las oclusivas por la regla de complemento que desencadena la especificación de [+continuo] en las fricativas, y para las nasales, liquidas y vocales por reglas de defecto. La aplicación de las reglas de redundancia está sometida al Principio de Asignación de Redundancia que establece la preferencia de las reglas de defecto sobre las de complemento, de ahí que vocales, nasales y liquidas están especificadas para el rasgo [continuo] antes que las oclusivas sonoras.5)La armonía vocálica del andaluz. Se distingue de otras armonías en que no está controlada por la raíz. Si hay control de la raíz (como en húngaro o en turco), la raíz impone los rasgos armónicos a sufijos y prefijos. Si "gas", "mes" o "lejos" tuvieran especificado el rasgo armónico, aparecería [-tenso] subyacentemente, "gasificación", "mensualidad" o "alejar" pertenecerían a la misma serie armónica. Pero no ocurre así. La falta de control de la raíz se debe a que los rasgos armonizantes en andaluz [-tenso] y [+tenso] no están presentes subyacentemente sino que aparecen más tarde. El elemento desencadenante de la armonía vocálica en andaluz es /s/ y en él es donde está la diferencia: tiene especificado el rasgo [+tenso]. Una regla de inserción asigna el rasgo [+tenso] a la última vocal de la palabra. Las vocales abiertas aparecen en posición final por disimilación entre las dos especificaciones [+tenso]: la de la vocal y la de /s/. Esta disimilación ha de entenderse como un efecto del Principio de los Contornos Obligatorios (McCarthy 1986): están prohibidos los elementos idéntidos adyacentes, que es lo que ocurre en Vs+. Otros efectos producidos por la deleción de /s/ en posición de rima son los alargamientos vocálicos y consonánticos., Different aspects of Spanish phonology are treated from the view of theories of geometry of features and subespecification.Thesis is organized in tour chapters as follows: introduction, sound inventory syllable structure and phonological processes.In the first chapter assumptions of geometry of features and subespecification are exposed. Predomain is introduced as mechanism that accounts for assimilation processes.In the second chapter the structure of each element is examined, with their underlying representation and the rules for no distinctive features.Third chapter deals with syllabic structure. Syllabification in Spanish can be formalized through four rules: assignment of nucleus, assignment of rhyme, assignment of onset and syllable formation. One condition on rules is needed. In order to start syllabifying, information about sonority of the segments is requested. This information derives from their segmental content.Syllabic structure determines the appearance of epenthetic segments. These segments, /e/ and /t/ respectively, are the "less marked" within the class of Vowels and Consonants in Spanish, that is, they are segments without any underlying feature specification. Insertion occurs in the skeleton, where a melodic unit is inserted according to the syllabification rules and the Projection of First Feature which determines the position that the inserted segment has within the syllabic structure.Last part is dedicated to phonological processes in Spanish: simplifications in syllable structure, nasal assimilation, spirantation, and the vowel harmony of Andalusian Spanish.
- Published
- 1990
14. El Sistema pronominal en inglés y castellano: análisis contrastivo
- Author
-
Muñoz Lahoz, Carme, Guardia Massó, Pedro, and Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Anglesa i Alemanya
- Subjects
English language ,Anglès ,Pronoms ,Grammar, Comparative and general ,Castellà ,Spanish language ,Castellà (Llengua) ,Ciències Humanes i Socials ,Gramàtica comparada ,Grammar, Comparative and general-Pronoun - Abstract
El interés que me movió a realizar el siguiente trabajo nació de una experiencia temprana de profesora de lengua inglesa como lengua extranjera. Esta actividad profesional dio pie a reflexiones sobre el aprendizaje de lenguas y su uso, de las que yo no era sólo sujeto sino también objeto. Mi condición de hablante bilingüe de castellano y catalán, que había tenido la experiencia de aprender otras lenguas extranjeras -inglés y francés principalmente- así lo posibilitaba. Simultáneamente, mis estudios de psicología y de filología inglesa mantuvieron el interés por el tema.Sin embargo, cuando en 1980, acudí a Reading (Inglaterra) a realizar estudios de lingüística aplicada, me encontré con que la crítica al análisis contrastivo estaba de moda, y, sin embargo, el estudio riguroso de su historia y situación actual confirmaba su valor como estudio teórico y aplicado, al tiempo que explicaba en gran parte la crítica como un fenómeno de reacción a expectativas incumplidas, pero probablemente infundadas.De vuelta en Barcelona, y con mi incorporación en el Departamento de Lengua y Literatura Inglesas, me planteé un tema para una tesis doctoral. Decidí profundizar en la lingüística de contrastes, la cual no había dejado de interesarme nunca. En un principio intenté abordar las tres lenguas importantes para mi trabajo (castellano, catalán e inglés), en concreto el área de los pronombres personales, pero tras un año de recogida de información, el volumen de ésta se mostró tan extenso que debí reducir mi estudio a las lenguas inglesa y castellana, pero pronto fueron necesarias otras reducciones, por ejemplo en el campo de la sintaxis. El resultado final fue la tesis doctoral que aquí presento, y cuya estructura consta de cuatro capítulos:- El primer capítulo se dedica al análisis contrastivo, situando el presente trabajo en el marco de los estudios contrastivos teóricos. - El segundo capítulo constituye una introducción al área de los pronombres personales: naturaleza, origen y parentescos, categorías y funciones, así como aspectos psicológicos y sociales de su uso. - En el tercer capítulo se revisan los tratamientos lingüísticos actuales del pronombre. El objetivo del capítulo consiste en ofrecer una revisión profunda del comportamiento de los pronombres, que guíe la selección del área que se ha de contrastar, y la elección del modelo lingüístico apropiado.- El cuarto capítulo contiene el análisis contrastivo de los pronombres en ambas lenguas, en el que se aplica el modelo lingüístico escogido, caracterizado ampliamente como sintáctico-pragmático. Una última observación para esta introducción concierne los problemas terminológicos que se han encontrado en este trabajo, ya que los términos en cuestión pertenecen al registro especializado de la lingüística moderna anglosajona. En algunos casos estos términos han sido traducidos de maneras diversas en diferentes trabajos en nuestro país. En otros casos se introduce con la traducción una nueva acepción para un vocablo ya existente. En otros casos, en fin, los términos no se ven incluidos en el diccionario de la lengua castellana, como tampoco se hallan, a menudo, en el de la lengua inglesa. Aunque seguramente los problemas de traducción no se habrán resuelto con entera satisfacción, sólo el uso futuro habrá de darles o negarles la aceptación definitiva.
- Published
- 1986
15. La licencia de impresión de 'Don Cristalián de España' de Beatriz Bernal (s. XV-XVI)
- Author
-
Rivera Garretas, María-Milagros, 1947 and Universitat de Barcelona
- Subjects
Escriptores ,Llibres de cavalleries ,Romances ,15th century-16th century ,Impremta ,Women authors ,Printing ,Segle XV-segle XVI ,Castile ,Castella - Abstract
Edition and study of the printing license of the book of chivalry Don Cristalián de España and other documents related to its authoress, doña Beatriz Bernal, kept in the General Archives of Simancas. Don Cristalián de España was a successful novel, published in Valladolid in 1545, reprinted in Alcalá in 1586/87, and translated into Italian in Venice in 1557/58 and 1609.
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.