Search

El 2020 Xile es va trobar sumit en el debat institucional més important des del final de la dictadura: el plebiscit constitucional que va habilitar la convocatòria a eleccions per a una Convenció Constitucional.Este article es concentrarà en analitzar els debats i accions dels actors maputxe durant 2020 a relació a l'procés constituent xilè i, en particular, a la possibilitat d'institucionalitzar escons reservats per als pobles originaris per primera vegada en la història de país. Per a això, el treball s'articularà en dues seccions principals. A la primera secció estudiarem les conseqüències de la "revolta social" i les diferents posicions que es van suscitar en el moviment i població maputxe en relació a la finestra d'oportunitat institucional que va significar el debat constituyente.En la segona part, focalitzarem l'atenció en les regles de joc emanades des del Congrés, amb les quals han de complir els candidats i organitzacions maputxe que vulguin participar de l'procés constitucional. De manera associada, presentarem una succinta caracterització dels candidats i demandes que han aflorat en aquest procés, intentant evidenciar si hi ha algun tipus de vincles amb les demandes històriques plantejades des del moviment maputxe, In 2020 Chile found itself immersed in the most important institutional debate since the end of the dictatorship: the constitutional plebiscite that enabled the calling of elections for a Constitutional Convention. This article will focus on analyzing the debates and actions of the Mapuche actors during 2020 in relation to the Chilean constituent process and, in particular, to the possibility of institutionalizing reserved seats for indigenous peoples for the first time in the country's history. For this, the work will be divided into two main sections. In the first section we will study the consequences of the “social revolt” and the different positions that arose in the Mapuche movement and population in relation to the institutional window of opportunity that the constituent debate meant. In the second part, we will focus on the rules of the game emanating from Congress, with which the Mapuche candidates and organizations that want to participate in the constitutional process must comply. In an associated way, we will present a brief characterization of the candidates and demands that have emerged in this process, trying to show if there are any kind of links with the historical demands raised by the Mapuche movement., En 2020 Chile se encontró sumido en el debate institucional más importante desde el final de la dictadura: el plebiscito constitucional que habilitó la convocatoria a elecciones para una Convención Constitucional.Este artículo se concentrará en analizar los debates y acciones de los actores mapuche durante 2020 en relación al proceso constituyente chileno y, en particular, a la posibilidad de institucionalizar escaños reservados para los pueblos originarios por primera vez en la historia del país. Para ello, el trabajo se articulará en dos secciones principales. En la primera sección estudiaremos las consecuencias de la “revuelta social” y las distintas posiciones que se suscitaron en el movimiento y población mapuche en relación a la ventana de oportunidad institucional que significó el debate constituyente.En la segunda parte, focalizaremos la atención en las reglas de juego emanadas desde el Congreso, con las cuales deben cumplir los candidatos y organizaciones mapuche que quieran participar del proceso constitucional. De forma asociada, presentaremos una somera caracterización de los candidatos y demandas que han aflorado en este proceso, intentando evidenciar si existe algún tipo de vínculos con las demandas históricas planteadas desde el movimiento mapuche.

Aquest article continua el treball realitzat en el marc de l’Anuari 2018, tot analitzant, en el context del conflicte entre l’Estat de Xile i el poble maputxe, les actuacions maputxe durant 2019 en el terreny institucional xilè. Per fer tal cosa, s’hi analitzen accions, declaracions i la participació d’organitzacions i població maputxes per mitjà de diversos canals institucionals. Malgrat que l’any 2019 està inevitablement marcat per l’esclat social que va tenir lloc l’octubre d’aquell any, la participació a través d’institucions excedeix aquesta conjuntura crítica. El present article tindrà tres apartats. En primer lloc, s’hi farà una somera actualització del que vam tractar a l’article “Participació i política institucional maputxe durant 2018”; posteriorment, s’hi profunditzarà en la fallida Consulta Indígena del Govern, per, finalment, analitzar el rol de l’àmbit institucional post octubre de 2019., This article is the continuation of the work carried out for our 2018 Yearbook. In the context of the conflict between the Chilean State and the Mapuche people, it analyses the actions taken in 2019 by the Mapuche in the Chilean institutional sphere. To do so, we analyse the performed actions, statements and participation of Mapuche organizations and population through several institutional channels. Although year 2019 is inevitably linked to the social outbreak taking place in October, institutional participation goes well beyond this critical event. This article is structured in three sections. First, we shall briefly update the contents in our previous writing “Participation and Mapuche Institutional Politics in 2018”. Then, we shall deal with the failed Indigenous Plebiscite promoted by the government. Finally, we shall analyse the role played by the institutional sphere after October 2019., Este artículo continúa el trabajo realizado en el marco del Anuario 2018, analizando, en el contexto del conflicto entre el Estado de Chile y el Pueblo Mapuche, las actuaciones mapuche durante 2019 en la arena institucional chilena. Para esto, se analizan acciones, declaraciones y la participación de organizaciones y población mapuche mediante diversos canales institucionales. Pese a que 2019 está inevitablemente marcado por el Estallido Social, ocurrido en octubre de ese año, la participación mediante instituciones excede a esta coyuntura crítica. El presente artículo tendrá tres apartados. En primer lugar, se realizará una somera actualización de lo visto en el artículo “Participación y política institucional mapuche durante 2018”; posteriormente, se profundizará en la fallida Consulta Indígena del Gobierno, para finalmente analizar el rol de lo institucional post octubre de 2019.

Aquest article presenta i analitza els fets més rellevants que, en el marc més ampli de conflicte entre l’Estat de Xile i el poble maputxe, van tenir lloc al llarg del 2018 a l’arena institucional xilena. Per fer tal cosa, es descriuen els processos i les fites d’actuació, les disputes pel poder i la influència, en el context dels diferents canals institucionals. L’any va estar ple de fets significatius que expressen esforços d’acostament, tensions i conflictes. L’article analitza aquests fets des d’una perspectiva diacrònica que pretén determinar si els fets destacats de 2018 corresponen a dinàmiques noves o si, al contrari, representen una continuïtat amb allò que històricament ha caracteritzat la participació i la política institucional maputxes. Aquesta mirada permet posar en perspectiva els diferents eixos de participació convencional en què se centra l’article. El treball fa palès que els esdeveniments de l’any 2018 expressen problemes de llarga durada que continuen sense estar resolts i requereixen un tractament urgent per evitar fets tràgics com els que analitza aquest Anuari., This article describes and analyzes the most relevant events that, in the broader context of the conflict between the Mapuche people and the Chilean state, took place in the country’s institutional arena in 2018. To do so, the authors focus on the junctures, processes and struggle for power and influence in several institutions. The year 2018 saw many examples of tensions, efforts at resolution and long-standing conflicts between the state and the Mapuche people. In this article, we analyze these issues from a diachronic perspective, trying to identify if the events that took place in 2018 are part of new dynamics or, on the contrary, they represent continuity in the way the Mapuche have historically participated in Chile’s institutional politics. Seeing and analyzing things this way will allow us to put into perspective the different ways in which conventional political participation occurs, which constitutes our focus in this article. The article visualizes that the events that we have witnessed in 2018 are the expression of unresolved, long-standing conflicts that need urgent attention to avoid tragedies like the ones analyzed in this journal’s issue., Este artículo presenta y analiza los hechos más relevantes que, en el marco más amplio de conflicto entre el Estado de Chile y el Pueblo Mapuche, tuvieron lugar durante 2018 en la arena institucional chilena. Para ello, se desarrollan aquellos procesos e hitos, actuaciones y disputas por poder e influencia, en el contexto de los diversos canales institucionales. El año estuvo cargado de hechos significativos que expresan esfuerzos de acercamiento, tensiones y conflictos. El artículo analiza estos hechos desde una perspectiva diacrónica que busca determinar si los hechos destacados de 2018 corresponden a dinámicas novedosas o si, por el contrario, representan una continuidad con lo que históricamente ha caracterizado la participación y la política institucional mapuche. Esta mirada permite poner en perspectiva los distintos ejes de participación convencional en los que se centra el artículo. El trabajo visibiliza que los acontecimientos del año 2018 expresan problemas de larga data que siguen sin ser resueltos y requieren de un tratamiento urgente para evitar hechos trágicos como los que analiza este Anuario.Palabras clave