Search

Encara que el còmic té una trajectòria centenària, cal esperar la década dels setanta perquè la seua influència es faça notar en la literatura. En aquell moment es produeix el famós debat entre els apocalíptics i els integrats respecte a la cultura de masses apuntat per Umberto Eco, que provocarà en els escriptors més joves el refús a la tradició i als criteris acadèmics sobre excel·lència literària. Els autors més agosarats experimentaran amb els recursos que els gèneres populars poden aportar per a explorar nous estils. Si bé la relació que la literatura estableix amb el cinema ha generat nombrosos estudis, en canvi manquen aproximacions crítiques a la influència que els altres gèneres visuals i audiovisuals com el còmic o la televisió han exercit sobre la narrativa. Aquesta és una qüestió que se situa en l’àmbit dels estudis sobre la interdiscursivitat. Per tant, no pot deixar de banda aspectes com la serialitat, la construcció narrativa basada en la juxtaposició, les onomatopeies, l’humor o els protagonistas inanimats o animals., Although comic has a long tradition, only after the seventies can its influence be traced in literature. Then the famous debate between what Umberto Eco called apocalyptic and integrated regarding mass culture took place, which led the youngest authors to refuse tradition and academic yardsticks about literary quality. The most daring writers will experiment with resources from the popular genres to explore new literary styles. There are numerous studies about the relationship between literature and cinema; however the link with other visual and audiovisual genres such as comic or television has not been paid enough critical attention. This is a question matter related to interdiscursivity. Therefore some aspects such as seriality, narrative construction based on juxtaposition, onomatopoeia, humour, inanimate characters or animals have to be examined.

Encara que el còmic té una trajectòria centenària, cal esperar la década dels setanta perquè la seua influència es faça notar en la literatura. En aquell moment es produeix el famós debat entre els apocalíptics i els integrats respecte a la cultura de masses apuntat per Umberto Eco, que provocarà en els escriptors més joves el refús a la tradició i als criteris acadèmics sobre excel·lència literària. Els autors més agosarats experimentaran amb els recursos que els gèneres populars poden aportar per a explorar nous estils. Si bé la relació que la literatura estableix amb el cinema ha generat nombrosos estudis, en canvi manquen aproximacions crítiques a la influència que els altres gèneres visuals i audiovisuals com el còmic o la televisió han exercit sobre la narrativa. Aquesta és una qüestió que se situa en l’àmbit dels estudis sobre la interdiscursivitat. Per tant, no pot deixar de banda aspectes com la serialitat, la construcció narrativa basada en la juxtaposició, les onomatopeies, l’humor o els protagonistas inanimats o animals., Although comic has a long tradition, only after the seventies can its influence be traced in literature. Then the famous debate between what Umberto Eco called apocalyptic and integrated regarding mass culture took place, which led the youngest authors to refuse tradition and academic yardsticks about literary quality. The most daring writers will experiment with resources from the popular genres to explore new literary styles. There are numerous studies about the relationship between literature and cinema; however the link with other visual and audiovisual genres such as comic or television has not been paid enough critical attention. This is a question matter related to interdiscursivity. Therefore some aspects such as seriality, narrative construction based on juxtaposition, onomatopoeia, humour, inanimate characters or animals have to be examined.

Antoni Maestre focalitza el diari surrealista de J. V. Foix com «una de les obres que més s’allunya de les directrius canòniques del gènere». I proposa així una revisió d’aquest text d’aparença híbrida («un diari escrit en prosa poètica o un conjunt de proses poètiques en forma de diari»), amb una atenció específica a l’originalitat. En efecte: el text de Foix sembla penetrar l’espai de l’inconscient i suggereix un nou concepte de diari. Segons Maestre, aquest nou concepte, a diferència del convencional, «serveix per a expressar la visió de l’art i de l’experiència que preconitzen les avantguardes i, més tard, l’experimentalisme ―o, si es vol, les teories postestructuralistes, o el postmodernisme»., Antoni Maestre brings to a focus the surrealist diary by J. V. Foix as «one of the works showing more distance from the canonical norm of the genre». Thus, he proposes a review of this apparently hybrid kind of text («a diary written in poetic prose or a collection of poetic prose set as a diary»), focusing on its originality. As a matter of fact, Foix’s text seems to penetrate the unconscious and suggests a new concept of diary. According to Maestre, this new concept, unlike the conventional one, «is used to express the view of art and experience extolled by the Avant-garde and, later, by the Experimentalism ―or, let’s say, the Poststructuralist theories, or the Postmodernism».

Antoni Maestre focalitza el diari surrealista de J. V. Foix com «una de les obres que més s’allunya de les directrius canòniques del gènere». I proposa així una revisió d’aquest text d’aparença híbrida («un diari escrit en prosa poètica o un conjunt de proses poètiques en forma de diari»), amb una atenció específica a l’originalitat. En efecte: el text de Foix sembla penetrar l’espai de l’inconscient i suggereix un nou concepte de diari. Segons Maestre, aquest nou concepte, a diferència del convencional, «serveix per a expressar la visió de l’art i de l’experiència que preconitzen les avantguardes i, més tard, l’experimentalisme ―o, si es vol, les teories postestructuralistes, o el postmodernisme»., Antoni Maestre brings to a focus the surrealist diary by J. V. Foix as «one of the works showing more distance from the canonical norm of the genre». Thus, he proposes a review of this apparently hybrid kind of text («a diary written in poetic prose or a collection of poetic prose set as a diary»), focusing on its originality. As a matter of fact, Foix’s text seems to penetrate the unconscious and suggests a new concept of diary. According to Maestre, this new concept, unlike the conventional one, «is used to express the view of art and experience extolled by the Avant-garde and, later, by the Experimentalism ―or, let’s say, the Poststructuralist theories, or the Postmodernism».