Des que el poble gitano va entrar a la Península Ibèrica ara fa gairebé sis-cents anys, la situació de discriminació i la transmissió d’imatges negatives de les societats majoritàries vers aquest s’han anat repetint en la societat catalana i espanyola fins a l’actualitat. Aquesta discriminació es posa de manifest en la literatura científica, en les xarxes socials i mitjans de comunicació, i també en l’experiència quotidiana de les pròpies les persones gitanes que resideixen al nostre país. Tot i que els canvis polítics i socials de les darreres dècades han afavorit la millora del poble gitano arreu del món i, concretament, arreu del territori espanyol, la situació de desigualtat vers la societat majoritària encara perdura. Aquesta realitat es veu exacerbada quan les variables gènere, ètnia i condició d’immigrant conflueixen. Els avenços cap a la igualtat no són homogenis per a la globalitat del poble gitano: els integrants “autòctons” d’aquest poble poden arribar a gaudir de tota una sèrie de millores socials vinculades al seu estatus de ciutadania, a l’hora que compten amb una major acceptació de la seva etnicitat per part de la societat majoritària. En el cas dels homes i dones gitanes immigrants, la cosa canvia: els mecanismes socials tendents a la xenofòbia emergeixen, les velles imatges negatives i actituds racistes que afectaven de forma flagrant les persones gitanes catalanes i espanyoles es focalitza vers les nouvingudes. Existeixen diferents formes de discriminació, institucional, legal, social, entre d’altres, que es fan paleses en les dificultats d’accés de la població gitana immigrant als diferents drets socials, pilars sobre els que es sosté el nostre Estat del Benestar ( Serveis socials, ocupació, seguretat social, sanitat i educació). Els estereotips i les actituds de rebuig cap al poble gitano s’intensifiquen quan s’hi afegeix la variable gènere i la condició d’immigrant. Així, quan es tracta de la situació de la dona gitana immigrant la vulnerabilitat s’incrementa. D’aquí que la present tesi s’interessi per l’estudi de l’accés de les persones gitanes immigrants als drets socials que es vinculen als serveis de benestar, i del paper que la dona gitana immigrant té en aquest procés. Concretament, aquesta investigació pretén analitzar les estratègies que les dones gitanes immigrants desenvolupen i utilitzen per afavorir l’accés als seus propis drets socials, així com de les seves famílies i comunitat. Es tracta d’un estudi qualitatiu basat en l’anàlisi de la literatura científica existent relacionada amb la temàtica, així com en l’anàlisi de les històries de vida de les pròpies dones gitanes immigrants, i d’entrevistes a professionals del àmbit dels serveis socials que treballen amb famílies immigrants. La recerca pretén anar més enllà de la descripció situacional d’aquestes dones identificant, en les diferents experiències vitals, elements que mostren allò que ajuda a superar l’exclusió social en totes les seves dimensions., Desde que el pueblo gitano entró en la Península Ibérica hace casi unos seiscientos años, la situación de discriminación y la transmisión de imágenes negativas de las sociedades mayoritarias hacia éste se han venido repitiendo en la sociedad catalana y española hasta la actualidad. Dicha discriminación se pone de manifiesto en la literatura científica, en las redes sociales y medios de comunicación, y también en la experiencia cotidiana de las propias personas gitanas que residen en nuestro país. A pesar que los cambios políticos y sociales habidos en las últimas décadas han favorecido la mejor del pueblo gitano en todo el mundo y, concretamente en el territorio español, la situación de desigualdad con respecto a la sociedad mayoritaria todavía perdura. Esta realidad se ve exacerbada cuando las variables género, etnia y condición de inmigrante confluyen. Los avances hacia la igualdad no son homogéneos para la globalidad del pueblo gitano: los integrantes “autóctonos” de este pueblo pueden llegar a disfrutar de toda una serie de mejoras sociales vinculadas a su estatus de ciudadanía, a la vez que cuentan con una mayor aceptación de su etnicidad por parte de la sociedad mayoritaria. En el caso de las mujeres inmigrantes, la cosa cambia: los mecanismos sociales tendentes a la xenofobia emergen, le viejas imágenes negativas y actitudes racistas que afectaban de flagrante manera a las personas gitanas catalanas y españolas se focaliza en las inmigrantes. Existen diferentes formas de discriminación, institucional, legal, social, entre otras, que se evidencian en las dificultades de acceso de la población gitana inmigrante a los diferentes derechos sociales, pilares sobre los que se sostiene nuestro Estado de Bienestar (Servicios sociales, ocupación, seguridad social, sanidad y educación). Los estereotipos y las actitudes de rechazo hacia el pueblo gitano se intensifican cuando se añade la variable género y la condición de inmigrante. Así, cuando se trata de la situación de la mujer gitana inmigrante, la vulnerabilidad se intensifica. De aquí que la presente tesis se interese por el estudio del acceso de las personas gitanas inmigrantes a los derechos sociales que se vinculan a los servicios de bienestar, y por el papel que la mujer gitana inmigrante tiene en este proceso. Concretamente, esta investigación pretende analizar las estrategias que als mujeres gitanas inmigrantes desarrollan y utilizan para facilitar el acceso a sus propios derechos sociales, así como a los de sus familias y comunidad. Se trata de un estudio cualitativo basado en el análisis de la literatura científica existente relacionada con esta temática, así como en el análisis de las historias de vida de las propias mujeres gitanas inmigrantes, y de entrevistas a profesionales del ámbito de los servicios sociales que trabajan con familias gitanas inmigrantes. La investigación pretende ir más allá de la descripción situacional de estas mujeres identificando, en las diferentes experiencias vitales, elementos que muestran aquello que ayuda a superar la exclusión social en todas sus dimensiones., Since the Roma entered the Iberian Peninsula almost six hundred years ago, the situation of discrimination and the negative image transmission from mainstream societies towards them have been repeated in the Catalan and Spanish societies to the present. Such discrimination is evident in the scientific literature on social networks and media, and also in the everyday experience of Roma people who live in our country. Although the political and social changes in recent decades have favored the improvement of the Roma people worldwide, and specifically in the Spanish territory, the inequality with respect to the majority society still holds. This situation is exacerbated when the variables gender, ethnicity and immigrant status meet. Progress towards equality is not uniform for all the Roma people: the "natives" can get to enjoy a range of social advantages related to their citizenship status, while their ethnicity has a greater acceptance of by the mainstream society. In the case of immigrant women, things change: social mechanisms designed to xenophobia emerge, old racist attitudes and negative images affecting the Catalan and Spanish Roma in a blatant manner now focuses on the new comers. There are different forms of discrimination, institutional, legal, social, among others, demonstrated the difficulties of access of Roma immigrants to different social rights, pillars that sustain our welfare state (social services, occupation, social security, health and education). Stereotypes and attitudes of rejection towards the Roma are intensified when adding the variable gender and immigrant status. So when it comes to the situation of Roma women immigrants, vulnerability is intensified. Hence, this thesis is interested in the study of access of Roma immigrants to the social rights that are linked to welfare services, and the role that immigrant Roma women have in this process. Specifically, this research aims to analyze the strategies that immigrant Roma women have developed and used to facilitate access to their own social rights, as well as that of their families and community. This is a qualitative study based on analyses of existing scientific literature regarding this topic, as well as in analyzing the life stories of immigrant Roma women themselves and interviews with professionals in the field of social services working Roma immigrant families. The research aims to go beyond the situational description of these women identified in the different life experiences, showing what elements help to overcome social exclusion in all its dimensions.