Search

El presente artículo analiza primero las expectativas que tienen las personas jóvenes en su último año de educación obligatoria respecto al camino a elegir después de su educación obligatoria, singularmente entre la opción académica y la opción profesional. En segundo lugar, estudia las motivaciones de las personas jóvenes que han escogido la opción de la Formación Profesional. Se parte del marco teórico de los efectos secundarios de Boudon y del marco de la identificación con la institución escolar. Se utilizan técnicas bivariadas y multivariadas para valorar los datos de un estudio longitudinal que empezó en el curso 2013-2014 con una muestra de 2.056 jóvenes. Los principales resultados son que el nivel de estudios de la familia y sobre todo las notas influyen en la expectativa de ir al Bachillerato o a la Formación Profesional. La mayoría de jóvenes que escogen la Formación Profesional tienen elevadas motivaciones expresivas e instrumentales, y en general muestran también un elevado grado de autonomía en sus opciones profesionales. Aquest article analitza primer les expectatives que tenen les persones joves en el seu últim any d'educació obligatòria respecte del camí que han de triar després de l'educació obligatòria, singularment entre l'opció acadèmica i l'opció professional. En segon lloc, estudia les motivacions de les persones joves que han escollit l'opció de la Formació Professional. Es parteix del marc teòric dels efectes secundaris de Boudon i del marc de la identificació amb la institució escolar. Es fan servir tècniques bivariades i multivariades per valorar les dades d'un estudi longitudinal que va començar el curs 2013-2014 amb una mostra de 2.056 joves. Els resultats principals són que el nivell d'estudis de la família i sobretot les notes influeixen en l'expectativa d'anar al Batxillerat o a la Formació Professional. La majoria de joves que escullen la Formació Professional tenen elevades motivacions expressives i instrumentals, i en general mostren també un elevat grau d'autonomia en les seves opcions professionals. This article analyses young people's expectations in their last year of compulsory education regarding which path to choose after completing compulsory education, particularly between academic and professional tracks. Secondly, it analyses the motivations of young people who have chosen the vocational training option. The theoretical framework is grounded in Boudon's theory of secondary effects and identification with the school institution. Bivariate and multivariate techniques are used to analyse data from a longitudinal study that began in the academic year 2013-2014 with a sample of 2,056 young people. The main results are that the family's educational level, but especially grades influence the expectation of going to high school or doing vocational training. The majority of young people who choose vocational training have high expressive and instrumental motivations and generally exhibit a large degree of autonomy in their vocational choices.

En aquest article s’analitza la desigualtat d’oportunitats educatives (DOE) en les probabilitats d’acabar l’educació secundària i progressar cap a l’educació terciària en les cohorts de naixement de 22 països, inclosos dos del sud d’Europa (Espanya i Portugal) i tres de l’Amèrica Llatina (Argentina, Xile i Mèxic). S’avaluen dues de les tesis més influents en la recerca comparativa multinacional: la hipòtesi de selecció de Mare i la hipòtesi de desigualtat mantinguda al màxim de Raftery i Hout. Els resultats mostren que aquestes hipòtesis troben poc suport en les dades, particularment quan es fan servir mesures de DOE basades en riscos relatius en lloc d’odds ratio. Els països del sud d’Europa i de l’Amèrica Llatina presenten alts nivells de desigualtat, particularment en acabar l’educació secundària, i els països d’industrialització primerenca experimenten un desplaçament de la desigualtat de l’educació secundària a l’educació terciària. Alhora, la DOE es redueix substancialment en fases primerenques del procés d’expansió educativa. Això suggereix que cal revisar algunes de les hipòtesis centrals dels estudis d’estratificació educativa, tenint en compte les experiències de països amb processos d’industrialització més tardans i heterogenis., This article analyzes inequality in educational opportunity (IEO) in the probability of finishing secondary education and accessing tertiary education across birth cohorts of 22 countries, including two Southern European (Spain and Portugal) and three Latin American countries (Argentina, Chile and Mexico). Two of the most influential hypotheses of comparative multinational research are evaluated: Mare’s selectivity hypothesis and Raftery and Hout’s Maximally Maintained Inequality hypothesis. The results show that both hypotheses are not supported by empirical trends, particularly when measures of IEO are based on relative risks rather than odds ratios. Southern European and Latin American countries show the highest inequality levels, particularly in the conclusion of secondary education, and early industrialized countries experience a displacement of inequality from secondary to tertiary education. In addition, IEO is greatly reduced in the early stages of the educational expansion process. This suggests that it is necessary to revise some of the most influential hypotheses on educational stratification research in light of the experiences of countries with late and more heterogeneous experiences of industrialization., En este artículo se analiza la desigualdad de oportunidades educativas (DOE) en las probabilidades de finalizar la educación secundaria y progresar a la educación terciaria en las cohortes de nacimiento de 22 países, incluidos dos del sur de Europa (España y Portugal) y tres de América Latina (Argentina, Chile y México). Se evalúan dos de las tesis más influyentes en la investigación comparativa multinacional: la hipótesis de selección de Mare y la hipótesis de desigualdad mantenida al máximo de Raftery y Hout. Los resultados muestran que estas hipótesis encuentran poco sustento en los datos, particularmente cuando se utilizan medidas de DOE basadas en riesgos relativos en lugar de odds ratio. Los países del sur de Europa y América Latina presentan altos niveles de desigualdad, particularmente en la finalización de la educación secundaria, y los países de industrialización temprana experimentan un desplazamiento de la desigualdad de la educación secundaria a la educación terciaria. A su vez, la DOE se reduce sustancialmente en fases tempranas del proceso de expansión educativa. Esto sugiere que es necesario revisar algunas de las hipótesis centrales de los estudios de estratificación educativa, a la luz de las experiencias de países con procesos de industrialización más tardíos y heterogéneos.