Search

El verbcentrisme que s'ha atribuït als documents jurídics comença a ser qüestionat en un incipient gir cap al terreny visual. Fins i tot la sentència judicial, que és comunament descrita com un gènere anacrònic, està experimentant aquest canvi. L'objecte de l’article és donar compte d'aquesta innovació, que ha sorgit a Espanya en les sentències pròpies de l'ordre mercantil, per influència de les sentències de la Unió Europea, i que ha començat a estendre's. En aquest sentit, aquest treball pretén ser un punt de partida per a l'anàlisi diacrònica del gènere de la sentència., The verbocentrism that has been attributed to legal documents is being called into question in an incipient turn towards the visual. Even legal judgements, commonly described as an anachronistic genre, are experiencing this change. The object of this article is to report on this innovation, which, influenced by European Union judgements, has emerged in Spain in mercantile law judgements, and has begun to expand. In this sense, this paper hopes to offer a starting point for the diachronic analysis of the genre of legal judgements., El verbocentrismo que se ha atribuido a los documentos jurídicos empieza a ser cuestionado en un incipiente giro hacia lo visual. Incluso la sentencia judicial, que es comúnmente descrita como un género anacrónico, está experimentando ese cambio. El objeto de este artículo es dar cuenta de esa innovación, que ha surgido en España en las sentencias propias del orden mercantil, por influencia de las sentencias de la Unión Europea, y que ha comenzado a extenderse. En ese sentido, este trabajo pretende ser un punto de partida para el análisis diacrónico del género de la sentencia.

El model de conjunció en català vigent a Catalunya es caracteritza pel fet que el català és la llengua vehicular normal de l’escola. Tot i la insistència amb què la majoria d’actors han tendit a considerar aquest model com una forma d’ensenyament monolingüe, el fet és que nombroses informacions indiquen que, en la pràctica, en el model de conjunció el castellà s’usa molt més àmpliament del que s’ha admès fins ara. Aquest article parteix de la base que les pràctiques lingüístiques dins de l’aula són complexes per tal com s’hi combinen diversos tipus de relacions i de situacions, i té per objectiu analitzar els usos lingüístics entre el professorat i l’alumnat a les aules de Catalunya des d’una perspectiva longitudinal, és a dir, seguint l’evolució d’una mostra d’alumnes des del final de la primària fins al final de la secundària obligatòria., The educational language model currently in effect in Catalonia is characterized by the fact that Catalan is the normal vehicular language of schools. Despite the insistence with which a majority of players have tended to view this model as a form of monolingual education, the fact is that numerous data indicate that in practice, in this language model, Spanish is used much more widely that has been admitted heretofore. This article starts from the premise that language practices in a classroom are complex because the classroom situation combines various types of relations and situations; its objective is to analyze the language habits among teachers and students in the classrooms of Catalonia from a longitudinal perspective, i.e., following the development of a sample of students from the end of primary school through the end of the mandatory secondary education period., El modelo de conjunción en catalán vigente en Cataluña se caracteriza por el hecho de que el catalán es la lengua vehicular normal de la escuela. A pesar de la insistencia con que la mayoría de actores han tendido a considerar a este modelo como una forma de enseñanza monolingüe, el hecho es que numerosas informaciones indican que, en la práctica, en el modelo de conjunción el castellano se usa mucho más sobradamente de lo que se ha admitido hasta ahora. Este artículo parte de la base que las prácticas lingüísticas dentro del aula son complejas puesto que se combinan diversos tipos de relaciones y de situaciones, y tiene por objetivo analizar los usos lingüísticos entre el profesorado y el alumnado en las aulas de Cataluña desde una perspectiva longitudinal, es decir, siguiendo la evolución de una muestra de alumnos desde el final de la Primaria hasta el final de la Secundaria Obligatoria.