Search

A la Catalunya del Nord, el català es troba en un estat avançat de substitució lingüística i el sistema educatiu immersiu en aquesta llengua és un model minoritari, la qual cosa té conseqüències en la formació identitària i psicosocial dels seus alumnes. Aquest article té com a objectius: identificar i analitzar les actituds lingüístiques i les representacions socials vers el català i el francés de l’alumnat de les escoles immersives, així com examinar les relacions amb els factors invariables, com ara l’edat i el sexe biològic, i establir patrons amb la llengua inicial. Gràcies a les entrevistes qualitatives a quinze antics alumnes, hem pogut determinar l’existència de cinc prejudicis lingüístics: parlar català considerat com a situació artificial, parlar francés com a acte de rebel·lia, la inseguretat lingüística, l’autoodi i la incertesa identitària. Així doncs, les cinc actituds identificades tenen una major incidència entre els parlants amb L1 francés, però sobretot entre les dones. A partir dels resultats, proposem una sèrie de mesures i polítiques lingüístiques centrades en el capgirament de l’actual situació sociolingüística del jovent de les escoles immersives. In Northern Catalonia, Catalan is in an advanced state of language substitution and the Catalan immersive schools are a minority educative system, which has some consequences on students’ identity and psychosocial construction. This paper aims to identify and analyse the linguistic attitudes and social representations towards Catalan and French of students from these immersive schools, as well as to examine the relations with invariable factors, such as age and biological sex, and to establish patterns with the initial language. I examined fifteen testimonies from former students at the immersive schools and I identify five linguistic attitudes: speaking Catalan considered an artificial situation, speaking French considered an act of rebellion, linguistic insecurity, self-hatred, and identity uncertainty. The results show that linguistic prejudices have a greater incidence among speakers with L1 French, but especially among women. Based on these results, I propose several measures and policies focused on turning around the current sociolinguistic situation of young people in Northern Catalonia immersive schools.