Search

Signatura antiga: 219 Sentència arbitral de Pere de Banyoles, canonge del capítol i oficial del bisbe de Girona, sobre la qüestió moguda entre la comunitat de Sant Daniel, representada per l'abadessa Berenguera de Palegret, i Arnau de Meixella, clergue, pel dret d'aquest darrer a percebre intestia i eixorquia de la mort cense testament d'un fill de Joan Ariol de Setcases

Signatura antiga: 958.3 perg. El pergamí comparteix suport amb el pergamí 1402 (signatura antiga 958.2) que és trasllat del pergamí original 1401 (signatura antiga 958.1). Notes sobre les dates: Còpia 1573, juliol, 15 Àpoca de cobrament de vuit lliures per foriscapi i batlliu, per raó de la venda del mas Prats de Sant Daniel al qual pertany el camp de la Pujada, domini directe del monestir

Signatura antiga: 170 Venda de Pere Estruç i la seva esposa Guillerma a Berenguer de Jonquer del mas de Ramon de Suredes, situat a Quart, pel preu de mil cent cinquanta sous

Signatura antiga: 1237 perg. Notes sobre les dates: Còpia meitat s. XVI Antoni Garbí, baster i ciutadà de Girona, capbreva a l'abadessa Violant Xatmar, en nom del monestir de Sant Daniel, dues possessions de terra

Signatura antiga: 831 Nicolau Domènech, de Millàs, parròquia de Madremanya, fill i hereu de Ramon Domènech, del mateix lloc, capbreva a Elisenda d'Alquer, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, una casa de la cellera de Madremanya, que el seu pare havia comprat a Guillem Domènech de Millàs i la seva mare Agnès, tal com consta en document datat el 23 d'abril de 1345, domini directe del monestir, per un cens anual d'una quartera de forment a mesura de Monells, per Sant Pere i Sant Feliu

Signatura antiga: 1294 perg Joana des Catllar, abans sagristana, i la seva germana Margarida des Catllar, cambrera, monges del monestir de Sant Daniel, disposen de què s'ha de fer de les pensions i rèdits d'un censal que els deixà en herència la seva difunta tia Beatriu Alamany, que fou abadessa, després de la mort d'aquestes dos amb el consentiment, aprovació i confirmació de l'abadessa i comunitat del Monestir

Signatura antiga: 929 Fermí Viader, fill i hereu universal del discret difunt Francesc Viader, Notari de Girona, ven a Arnau Masquerós, de Mollet un quadró de terra anomenat Caner, situat a Mollet. Preu: 30 sous barcelonins de tern. Domini directe per la cambreria de Sant Daniel. Cens anual: 6 diners barcelonins de tern per Sant Pere i Sant Feliu que són part dels 74 sous que s'han de pagar a la cambreria per les possessions, homes i dones del mas Viader que es té per la dita cambreria. Aquests sis diners han estat assignats a dit quadró per Ramon d'Orta, clergue de la Seu, i Jaume de Soler, sagristà de Llagostera, comissaris nomenats pel vicari general del bisbe de Girona Miquel de Sant Joan, en carta segellada, donada a Girona el 2 de gener de 1369

Signatura antiga: 563 Ermessenda, filla de Joan Alamany, de Canet d'Adri, reconeix a Beatriu de Cabrera, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, i al procurador, Castelló de Roquer, ser dona pròpia del monestir amb motiu de ser descendent d'home i dona propis, i promet donar cada any setze diners

Signatura antiga: 1203 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1593 (signatura antiga: 1203.2). Notes sobre les dates: Girona Narcís Esteve, prevere i clauer de Sant Feliu de Girona, i Miquel Vilella, escrivà i oficial eclesiàstic de Girona, nomenats procuradors per Jaume Mas, prevere de l'església de Pineda, Salvador Mas, patró de Barca de la vila de Blanes, i altres companys de Blanes, com a marmessors i executors del testament d'Antoni Bofill, venen a Joan Aymar, sabater i ciutadà de Girona, en nom de la dita marmessoria per lliure i franc alou, una possessió de terra, part de la vinya i part bosc, situada a Vallnua, a la Vall de Sant Daniel, per ser el millor postor en subhasta pública feta a Girona per Pasqual de la Mel, corredor d'aquesta ciutat, per set lliures barcelonines de moneda corrent

Signatura antiga: 468 Maria de Solla, de Toralles, reconeix a Beatriu de Garriga, cambrera de Sant Daniel, ser dona pròpia de la cambreria del monestir

Signatura antiga: 1192 perg. Notes sobre les dates: Sant Daniel Bartomeu Miralles de la parròquia de Sant Daniel, capbreva pel sots priorat del monestir de Sant Daniel de Girona, a càrrec de la Sotspriora Sibil·la de Canet, una possessió de terra boscosa d'aproximadament trenta vessanes situada a Les Planes, muntanya de Girona, que li fou establerta per la sotspriora l'any 1448, a qui haurà de prestar un cens anual de dotze diners barcelonins de tern per Sant Pere i Sant Feliu

Signatura antiga: 1362 perg. Notes sobre les dates: Verges Antoni Albert, pescador de Cadaqués, fill de Guillem Albert, pagès de la mateixa Vila i Isabel, malalt, però en plenes facultats mentals, fa testament on anomena com a marmessors el rector de l'Església de Verges, Joan Rasset, a Rafael Riba, pescador de l'Escala, castell d'Empúries, i a un germà seu. Elegeix sepultura

Signatura antiga: 1191 perg. Notes sobre les dates: Girona Joan Martorell, paraire de roba de llana resident a Girona, capbreva per la Sotspriora del monestir de Sant Daniel de Girona, Sibil·la de Canet, com a administradora de l'altar de Sant Benet, una possessió de terra erma, de bosc, vinya i avellaners de divuit vessanes que li fou establerta aquest mateix any per la sotspriora, situada a les Planes, muntanya de Girona, per la qual ha de prestar un cens anual d'una mitgera d'avellanes a mesura de Girona per Sant Bartomeu

Signatura antiga: 300. Notes sobre les dates: Còpia de 1300, juny, 8 Trasllat d'una clàusula testamentària del testament de Guillem Gaufred, tresorer de la Seu de Girona, qui deixa vint sous anuals a Sant Daniel pel dia del seu aniversari

Signatura antiga: 807. Comparteix el suport amb el pergamí 1539 (signatura antiga 807) Tomàs Barrat, ciutadà de Girona, ven a Bartomeu de Vilademany, clergue de l'església de la Seu de Girona, a títol particular i no per la Seu, el cens de cinquanta-dos sous i sis diners que li paguen cada any per Sant Miquel els tenidors de diferents masos de Fornells pel dret de moldre al molí de Bescanó, que havia estat d'Eimerich de Llavià, pel preu de cinquanta-dues lliures i cinc sous barcelonins de tern

Signatura antiga: 1318 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1600 (signatura antiga 1318.2) Bernat Resclosa, pagès de Sant Martí Vell, i germans Pere Resclosa i Caterina, esposa de Miquel Sayner, nascut Illa, diòcesi d'Elna, hereus a parts iguals del seu pare difunt Joan Resclosa, venen a Sadurní Ferrer, àlies Marcó, de Sant Martí Vell, a causa de la necessitat que tenen per dotar a Caterina, una peça de terra d'una vessana situada a Vauvella, Sant Martí Vell. El preu serà de quaranta lliures

Signatura antiga: 629. El document ocupa quatre suports de pergamí. Notes sobre les dates: 1331, setembre, 18-19; 1332, gener, 14 Beatriu de Garriga, cambrera del monestir de Sant Daniel de Girona, capbreva a vint-i-sis persones les possessions que té la cambreria a Corçà

Signatura antiga: 390. Presenta senyal d'haver estat cosit pel marge esquerra i dret Bernat d'Illes, de Fonteta, parròquia de La Bisbal, fill del difunt Bernat d'Illes, de Sant Sadurní [de l'Heura], i la seva esposa Berenguera es fan persones pròpies de la Cambreria de Sant Daniel, administrada per la cambrera Guillema de Sarrià

Signatura antiga: 795. Comparteix el suport amb el pergamí 834 (signatura antiga 795). Relacionat amb pergamí 805 (signatura antiga 770) Àpoca de vuit lliures i quinze sous barcelonins de tern de la venda que Bonanat Jofre i la seva muller Ramona, residents a Girona, feren a Margarida, muller de Pere Garrofar, de la vall de Sant Daniel i parròquia de Sant Feliu de Girona, i el seu fill Bernat, de dues feixes de terra situades a Sant Daniel

Signatura antiga: 613. Pergamí relacionat amb 556 (signatura antiga 480). Carta partida per ABC al marge superior Gueraua, vídua de Guillem d'Avinyonet, i filla d'Arnau Mir, de Corçà, capbreva a Beatriu de Cabrera, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, dos camps, situats a Sant Llorenç i a Cardeners, a Corçà, què el seu pare, amb motiu del seu casament, li va donar per pur, lliure i franc alou en document de 7 de gener de 1316, davant del notari Bernat de Coll. A causa del plet entre ambdues parts sobre a qui pertanyia el domini directe, acordant ser el monestir amb tots els seus drets, Gueraua haurà de pagar vuitanta sous per les despeses ocasionades

Signatura antiga: 821 Pere d'Eres, oriünd de la parròquia de La Pera, i resident al mas Eres de Millàs, a Madremanya, reconeix a Elisenda d'Alquer, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, fer-se home propi en la meitat per matrimoni amb Brunisenda, propietària del mas Eres, en el qual ha entrat, que es té la meitat per l'abadia de Sant Daniel i l'altra meitat per l'Hospital nou de Girona. Presta homenatge a Bernat Marial, domer de Llagostera, procurador del monestir

Signatura antiga: 797 Elisenda d'Alquer, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, davant el notari i testimonis, mana a Ermessenda d'Ordal, priora d'aquest, en el capítol del monestir, que per santa obediència aquell mateix dia restitueixi i torni a Guillem Bernat, capellà del monestir, i Guillem Lledó, domer, la plena possessió de les porcions de pa i diners que per raó del vi del temps d'advent i els ous de tot l'any les priores anteriors els donaven, i que ella havia cessat de donar-los-hi. Les monges Sibil·la d'Orta i Alamanda de Trilla reclamen les porcions que a ells els deu de pa i diners per raó de vi i ous tot l'any i que les altres priores els donaven. La priora promet fer-ho per respecte a l'abadessa en el que sigui de dret. Apel·larà als oficials del bisbe de Girona

Signatura antiga: 891 Francesca, que fou filla de Pere ses Feixes, de Salt, i ara muller de Berenguer Canet, de la parròquia de Sant Vicenç de Canet es fa dona pròpia del monestir de Sant Daniel sota l'abadessa Ermessenda de Trilla per casament en el mas Canet

Signatura antiga: 638 Jaume de Pou, de Corçà, promet a Beatriu de Cabrera, abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, que si el mas Bou esdevé propietat del monestir per raó de venda per part de Guillem de Cies, aleshores ell es farà home propi si hi resideix, i pagarà al monestir vuit diners anuals, a més d'altres censos i agraris que hagi de prestar pel dit mas

Signatura antiga: 1075 perg. Notes sobre les dates: Girona Francesc Garrofar, de la Vall de Sant Daniel de Girona, renúncia i retorna a Pere Capmany, escrivà de Girona i procurador del monestir de Sant Daniel de Girona, actuant en nom de l'abadessa del monestir Constança de Cruïlles, una possessió de coma i bosc situada a la Costa de la Llebre, a la mateixa vall, de dotze vessanes perquè li és més útil retornar-la que tenir-la sota prestació de cens. Pere Capmany l'accepta després que Francesc Garrofar presta el cens de nou capons que devia feia nou anys

Signatura antiga: 162 Venda de Maria, filla del difunt Arnau d'Abadenques, i el seu espòs Joan a Berenguera de Palagret, infermera de Sant Daniel, de tot el bosc i "colatera" que tenen per la infermeria del monestir a la parròquia de Sant Sadurní de Palol, pel preu de trenta sous barcelonins, tret del seu mas que retenen a canvi del cens anual de dos diners

Signatura antiga: 898 Guillerma, filla del difunt Joan Borda de Vila-sacra i muller de Bartomeu Forques, de Vilamalla, es fa dona pròpia del monestir de Sant Daniel sota l'abadessa Ermessenda de Trilla per casament en el mas Forques. Fa l'homenatge a Pere Ferrer, domer de Vilamalla perquè el seu marit, Bartomeu Forques, és batlle de Vilamalla per l'abadessa. Consta que és menor de vint-i-cinc anys

Signatura antiga: 971 perg. Notes sobre les dates: Girona Guillem de Vinyals, de Palol de Revardit, fa una àpoca de l'import del lloguer degut (sou) dels dos anys proppassats pel seu treball de nunci del Monestir de Sant Daniel de Girona, a càrrec del seu procurador Pere Berenguer de Casanoves, clergue de la Seu de Girona

Signatura antiga: 579 Pere de Puig, de Vilobí, ven a Pere de Bosch, sastre de Vilobí, una casa que té en alou a Sant Esteve de Vilobí per dos sous i cinc diners anuals. Elisenda Alquer, sagristana de Sant Daniel de Girona, signa per les sortides de la terra del mas Puig

Signatura antiga: 1389 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1579 (signatura antiga 1389). Notes sobre les dates: Girona Jaume Agustí, pagès, propietari del mas Agustí de Sant Martí Vell, amb la seva filla i marit, Maria Agustí i Joan Dalmau, venen a Joan Marcó, pagès de Sant Martí Vell, una peça de terra boscosa de quatre vessanes, anomenada Fonaller, pel preu de trenta lliures barcelonines

Signatura antiga: 1077 perg. Notes sobre les dates: Girona Joan Terrats, fill d'Arnau Terrats de Juià, es fa home propi del monestir de Sant Daniel de Girona i de l'abadessa Constança de Cruïlles, per raó de la seva entrada al mas Joan de Campdorà, domini directe del monestir, pel casament amb Ivona, senyora útil i propietària del mas

Signatura antiga: 296 Berenguera, esposa de Guillem Seguer de Riudellots de la Selva, redimida de Guillem Ramon de Fàbregues, ciutadà de Girona, es fa dona pròpia de Sant Daniel

Signatura antiga: 1068 perg. El segell pontifici de plom, del qual penja un cordó vermell i groc, i que es troba deslligat del document, es conserva en una bossa a part el costat del pergamí. Notes sobre les dates: Tortosa Butlla apostòlica del Papa Benet XIII, expedida el 17 d'abril de l'any 1413, concedint a l'abadessa del monestir de Sant Daniel de Girona, Constança de Cruïlles, i a les successores de l'abadia, el privilegi de conferir els beneficis de la Doma i de Santa Margarida de l'església del monestir

Signatura antiga: 1396 perg. Notes sobre les dates: Girona Germà Corney, pagès d'un mas de Corçà, capbreva per la piateria, piatera de la qual és Agnès Jultrú i d'Abellar, en el seu procurador Jeroni Raset, prevere beneficiat de Sant Feliu de Girona, un camp situat a Corçà anomenat Bruger, àlies Puig Calvell, de cinc vessanes

Signatura antiga: 999.3 perg. Comparteix suport amb els pergamins 1060 (signatura antiga 999.1) i 1535 (signatura antiga 999.2). Notes sobre les dates: Girona Caterina, viuda d'Arnau Casals, bracer de Girona, com a tutora del seu fill, menor d'edat i hereu del mas Mosqueres de Celrà, promet sota pena de mil sous, la meitat disposats a la Cúria, que quan el seu fill, propietari de la feixa venuda a Berenguer Costa de Juià, tingui l'edat de firmar aprovarà la venda

Signatura antiga: 709 Protesta de Pere de Vilacís, procurador del monestir de Sant Daniel de Girona, a causa d'una multa i embargament injustos per part de l'exèrcit de Figueres als homes del monestir, lliures de tot hoste i cavalcada per privilegi reial de Pere I el 1209

Signatura antiga: 859 Requesta feta per Guillem Lledó, domer de Sant Daniel de Girona, en nom dels clergues del monestir i del mateix monestir, a na Guillerma, vídua de Tomàs Barrat, perquè intervingui a favor seu en el plet pel cobrament dels censos del mas Aulina, que té Nicolau Estarach, i del mas Prat, que té Pere de Prat, els censos del qual Tomàs Barrat els havia venut a Bartomeu de Vilademany, clergue, junt amb altres, i pertanyen als clergues i al monestir perquè són d'uns aniversaris

Signatura antiga: 1219 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1564 (Signatura antiga: 1219). Notes sobre les dates: Girona Margarida, esposa de Joan Preses i propietària del mas Canada de Sant Martí Vell, ven a Joan [...], de la mateixa parròquia, una feixa de terra anomenada La Tallada, de vinya vella, domini directe del benefici de Santa Maria de la parròquia de Sant Martí Vell i del seu obtentor Joan de Pla, per dotze lliures de moneda corrent. Només es llegeix que es presten tres mitges quarteres d'ordi per tot el mas Canada

Signatura antiga: 988 perg. Carta partida per ABC al marge superior. Notes sobre les dates: monestir de Santa Margarida del Prat de Roses Francesca Miquel, priora del Monestir de Santa Margarida del Prat, Roses, amb el consentiment de la comunitat, redueix a Joan Jaume, de la parròquia de Santa Maria de Roses, el cens anual que prestava la mitja borda anomenada d'en Alanyà, situada a la dita parròquia, de dues mitgeres d'ordi a tres quarteres d'ordi. Han de ser portades al Monestir de Santa Margarida del Prat per Sant Pere i Sant Feliu. La mitja borda fou establerta a Joan Jaume per Francesc Benet, sagristà del Monestir de Santa Maria de Roses

Signatura antiga: 166. Signatura autògrafa de l'abadessa Berenguera de Sant Daniel Venda d'Arnau Grill i la seva esposa Guillerma a Bernat Gener de Segalars d'una peça de terra situada prop del mas Martorell, a la parròquia de Sant Gregori, pel preu de set sous barcelonins

Signatura antiga: 1205 perg. Comparteix suport amb el pergamí 1278 (Signatura antiga: 1205). Notes sobre les dates: Còpia s. XVII Trasllat de la promesa de Caterina, viuda de Jaume Puig de Sils, batlle natural del delme de Sils, ara càrrec ocupat pel seu fill Miquel, a Jordi Raffart, prevere i obtentor d'un dels cinc beneficis presbiterals fundats per la difunta Ermessenda de Cartellà, i als altres clergues obtentors dels dits delmes, d'aplegar fidelment i lleialment el delme de Sils i de conservar la senyoria útil mentre tingui, per raó d'hipoteca, el dret d'administració de tots els béns de l'herència del marit per dot d'esponsalici i altres drets

Signatura antiga: 1313 perg. Document format per sis suports en pergamí que contenen setze reduccions de censos. Notes sobre les dates: 1570, novembre, 13 - 1587, setembre, 8 Joan Sarriera i de Gurb, donzell, domiciliat a Girona, redueix a censos en diners les prestacions de la meitat del delme de la parròquia de Sant Esteve de Massanes, de la qual meitat n'és senyor directe

Signatura antiga: 546 Bernat Ferrer, de Millars, parròquia de Madremanya, i la seva esposa Cecília, venen a Arnau Miquel de Madremanya una quartera d'ordi a mesura de Monells i sis diners anuals en ajuda d'una mitgera d'ordi i tretze diners que cada any fa de cens pel clos de terra del pou, situat a Millars

Signatura antiga: 237 Venda de Ramona de Sant Martí, vídua del cavaller Bernat de Sant Martí i amb anterioritat de Guillem Gaufred de Madremanya, amb el consentiment dels seus fills Guillem i Ramon de Sant Martí, a Peregrina de Bevià, filla seva del seu primer espòs, del mas que Pere Borrell de Millàs té per ella a Millàs, parròquia de Sant Esteve de Madremanya, pel preu de tres-cents-sous barcelonins

Signatura antiga: 415 Reconeixement de Ramona Matfrea, filla del difunt Guillem Matfré, de Sant Martí Vell, a Beatriu [de Cabrera], abadessa de Sant Daniel, de ser dona pròpia del monestir, per raó de ser filla d'home i dona propis del monestir

Signatura antiga: 610 Arnau de Torrent, domiciliat a Girona, reconeix a Berenguer de Bosch, clergue de l'església de Girona i procurador del monestir de Sant Daniel, haver rebut cent cinquanta sous dels dos-cents sous que se li devien amb motiu del seu sou anual per la seva feina com a batlle, finalitzat per Tots Sants

Signatura antiga: 896 Pere Llavià (Labiani) de Madremanya retorna al monestir de Sant Daniel, sota l'abadessa Ermessenda de Trilla, una casa que té a la cellera de Madremanya que és domini directe del monestir sota la prestació d'un cens de parell de capons per Tots Sants, perquè li és massa feixuga per raó de cens. La retorna al procurador Pere Miró clergue de l'església de Girona la qual fa entrega del document fet el 15, gener, 1312 pel notari Jaume Martí de Girona

Signatura antiga: 261. Carta partida per ABC. Al dors: "document d'elecció d'abadessa, que no val". A l'acta falta una quarta compromissària, Gueraua de Puigpardines, que participa a l'elecció de l'abadessa Cecília de Foixà, segons informe el pergamí 268 (signatura antiga 262). L'acta d'elecció vàlida data del 10 de maig de 1283 i és transmesa pel pergamí 322 (signatura antiga 316), que va ser modificat a posteriori per ser aprofitat com a acta d'elecció de l'abadessa Agnès de Soler Elecció de les compromissàries Guillema de Bellestar, sotspriora, Ramona de Cervià i Agnès d'Escala, monges de Sant Daniel, amb el consell de l'abat Pere de Sant Pere de Galligants, de Cecília de Foixà com a nova abadessa de Sant Daniel

Signatura antiga: 243. Notes sobre l'escriptura: Cursiva Venda de Berenguer Bertran i la seva esposa Guillema, de Madremanya, a Berenguer Tarascó, del mateix lloc, d'una peça de bosc, situada a Madremanya, al lloc anomenat Poadós, pel preu de vint sous

Signatura antiga: 133.2. El pergamí 127 (signatura antiga 133.1) és l'original d'aquest trasllat, de data 12 desembre de 1243. En el pergamí consta que la mare de Bernat de Sitjar era germana de l'abadessa Agnès de Sant Daniel, i fou qui fundà el benefici de Santa Margarida Trasllat del testament de Bernat de Sitjar, on escull sepultura a Sant Daniel i li deixa diverses possessions, de 12 de desembre de 1243