Search

L'any 2008 va néixer l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) amb la intenció d'aglutinar al màxim nombre de medievalistes de la Universitat de Barcelona de disciplines diferents: història, filologia, filosofia, dret, història de l'art Sota aquest paraigua, el 2011 es van organitzar unes jornades culturals consagrades al món hospitalari medieval, i només un any després, el 2012, es donava el tret de sortida als Abrils de l'Hospital. L'objectiu era múltiple. D'una banda, igual que la INHH, el propòsit era crear un fòrum de debat que permetés interconnectar especialistes de la història de l'assistència i dels hospitals de l'època premoderna, tant del país com de la resta del continent. En segona instància, fer-ho visible mitjançant la celebració d'una activitat científica anual que permetés donar a conèixer recerques inèdites, incentivar noves investigacions a càrrec d'estudiants novells de màster i doctorat i, en definitiva, garantir-ne la projecció internaciona

El 17 d'abril de 1401 el bisbe de Barcelona, els canonges capitulars, els consellers municipals i la família reial encapçalada per Martí l'Humà van participar, de manera activa, en l'acte fundacional de l'hospital de la Santa Creu. Tots van prendre part en una solemne processó que, carregada de simbolisme, va dur des de la catedral fins a un solar del Raval les quatre primeres pedres del nou edifici que s'hi havia de bastir. Amb la concurrència dels representats de les principals institucions urbanes i territorials del país s'escenificava llur compromís amb l'impuls de la nova i flamant institució, concebuda per garantir l'atenció dels pobres, malalts i de bona part dels marginats que omplien els carrers i camins de la Ciutat Comtal i de la resta de la confederació catalanoaragonesa. Així consta, si més no, en les primeres ordinacions aprovades el 1417, en què textualment es feia constar que hi eren «acullits, reebuts, sostenguts e alimentats en gran nombre, hómens e dones pobres, afollats, contrets, orats, nafrats e havents altres diverses misèries humanes». Alhora, en aquest mateix text normatiu, l'hospital era encimbellat a la talaia més noble dels espais públics barcelonins, al ser qualificat de «lum, noblesa, ornament, laor, glòria e amplitud» de la ciutat.