Search

Es pot deduir que el canvi global causat per un sistema socioeconòmic, com a mínim injust, i el canvi climàtic com a derivada seva, especialment greu en el món mediterrani, promouen importants problemes de salut individual i social. I és el sector vitivinícola, estretament i volgudament lligat a un territori, un dels sectors agrícoles més afectats. L’Organització Mundial de la Salut (vegeu https://www.who.int/es/about/governance/constitution) defineix: «La salut és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties». Cal, doncs, ésser curosos amb les valoracions que es fan respecte de productes, indústries, etc., ja que la vida, tota ella, és molt complexa, és molt més que una simple relació causa-efecte i, per tant, la ponderació, la moderació, l’objectivitat i el sentit comú han d’ésser el marc i el substrat on es facin les valoracions de sectors, productes, poblacions… a la fi, de la societat i dels individus que en formem part i li donem estructura i funcionalitat. És important pel model socioeconòmic, pel cultural, pel manteniment de la població funcional i positivament activa i del paisatge, però, també, per un model de seguretat i sobirania alimentària que, es vulgui o no, caldrà assumir, donada l’objectivament clara informació que el 2050 es preveu una reducció mitjana d’un 17 % en la disponibilitat d’aliments associada al canvi climàtic en la zona mediterrània. La manca de productivitat agrícola al camp, especialment en els de secà, portarà al seu despoblament i al creixement i la densificació de les àrees metropolitanes, amb els problemes consegüents de salut individual i social. En el primer món, on tenim la sort de viure, en alimentació i salut, tot és massa complex per tenir explicacions senzilles, a més, com la història ens ha mostrat, tot acte, decisió, té efectes volguts o no, per tant, la ciència, la cultura i el sentit comú, són i seran cabdals per desenvolupar solucions d’abast holístic., It may be deduced that the global change caused by a socio-economic system that is at the very least unfair, and the climate change which is derived from it and which is especially serious in the Mediterranean world, promote major individual and social Health problems. In this respect, the wine industry, being closely and willingly linked to a territory, is one of the most seriously affected agricultural sectors. The WHO (https://www.who.int/es/about/governance/constitution) defines health as “a state of complete physical, mental and social well-being and not merely the absence of disease or infirmity”. It is necessary to be careful with the evaluations which are made of products, industries and other such aspects since life, which is very complex as a whole, involves much more than simple cause-and-effect relationships. Consequently, weighting, moderation, objectivity and common sense must form the framework and substrate on which evaluations are made of sectors, products and populations, and in the end of society itself and the individuals who form part of it and provide it with its structure and functionality. This is important for the socio-economic and cultural models, for the maintenance of a functionally and positively active population and for the landscape. It is also important for a model of food sovereignty and security which will unavoidably need to be assumed, given the objectively evident information forming the basis of the forecast that, in 2050, in association with climate change in the Mediterranean, there will be an average reduction of 17% in food availability. The lack of agricultural productivity in the countryside and especially in the drylands will lead to their depopulation and to the growth and densification of metropolitan areas with the consequent problems of individual and social health. In the First World, where we are lucky to live, everything is too complex for simple explanations in matters of food and health. Moreover, as history sh

Les carències alimentàries formen part de les dificultats de la humanitat al llarg de la seva història. La lluita per resoldre-les, també. Tanmateix, encara ara el problema de la fam és ben present a molts països i a les capes socials més desafavorides. En aquest context ha aparegut un nou actor, el canvi climàtic, que pot arribar a ser determinant com a promotor d’una crisi humanitària sense precedents. De fet, tot fa pensar que la forma més greu com s’expressarà el canvi climàtic serà com a crisi alimentària. Davant d’aquest repte hi ha diferents reaccions. En primer lloc, la negacionista, aliada amb les formes polítiques autocràtiques que obstaculitzen qualsevol solució. En segon lloc, l’ecologista, les respostes de la qual, des d’una visió idealista, aporten camins estèrils i obstructius a les solucions que calen. La resposta adequada ens la dona el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, de l’anglès  Intergovernmental Panel on Climate Change), que ens parla de la necessitat de recuperar espais per a la natura biodiversa, però també de compensar les pèrdues de productivitat agrària amb sistemes més intensius, alhora que sostenibles, per poder garantir la seguretat alimentària. I indica fer-ho canviant cap a dietes saludables sostenibles, reduint les pèrdues o el malbaratament d’aliments i, alhora, apostant per la intensificació sostenible que proposa des de fa anys l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). L’opinió de l’autor és que la intensificació sostenible s’ha de basar en l’impuls de l’agroecologia; en l’ús de la tecnologia i el regadiu; en l’avenç en la precisió i l’eficiència, i en la reducció o l’evitació de les causes abans que aquestes es produeixin., Food shortages have formed part of humanity’s difficulties throughout history, just as has the struggle to put an end to them. Indeed, even now the problem of hunger is very common in many countries as well as in the most disadvantaged social strata almost everywhere. In this context, a new player, climate change, has appeared which may come to be a decisive factor in an unprecedented humanitarian crisis. In fact, the bulk of available evidence suggests that the most serious way in which climate change will be expressed will be as a food crisis. In response to this challenge, different reactions may be observed. First, there is denial allied with  autocratic political systems that hinder any solution. Second, there are answers in environmental format but, taking an idealistic approach, they propose sterile and obstructive paths for the solutions that are needed. The right answer is given by the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), which speaks about the need to recover spaces for a biodiverse nature and to compensate the losses of agricultural productivity with more intensive and at the same time sustainable systems to ensure food security. It states that this should be done by switching over to sustainable healthy diets, reducing food losses and waste, and undertaking a commitment to the sustainable intensification that the United Nations Food and Agriculture Organization (FAO) has been recommending for years. In the author’s opinion, sustainable intensification must be based on promoting agroecology, bolstering it by technology and irrigation while enhancing accuracy and efficiency and reducing or preventing the causes before they occur.

L’objectiu d’aquest article és presentar una visió científica sobre el consum de les carns vermelles en relació amb la salut i la sostenibilitat del planeta, i ajudar els professionals i els consumidors a reflexionar-hi i prendre les seves decisions. Hi ha una clara interdependència del canvi climàtic amb els models alimentaris i la nostra salut, tot relacionat amb diferents factors. Cal tenir present que no totes les formes d’alimentació, dietes o patrons alimentaris generen els mateixos impactes ambientals. Entre els aliments més «qüestionats» hi ha les carns vermelles de producció intensiva i els aliments processats. Aquest tipus d’aliments són consumits en majors quantitats i freqüència en les societats desenvolupades i sobretot en les zones més urbanitzades. Sabem que el 22 % de les morts que es produeixen al món es poden atribuir a l’alimentació (sobrealimentació, mala alimentació o desnutrició) i aquesta dada ens fa reflexionar sobre la importància d’escollir bé els aliments que prenem, les quantitats i la freqüència. També, cal ser conscients que el 14 % dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) provenen del bestiar, i un 30 % té a veure amb el sistema alimentari, la qual cosa aclareix la dimensió important de la influència del bestiar en la sostenibilitat alimentària. Una dieta equilibrada, basada en aliments variats, sobretot d’origen vegetal, és una alternativa possible per a la disminució de l’emissió de gasos (per gram de proteïna i caloria ingerida), i també és més saludable per reduir el risc de l’aparició de malalties cròniques no transmissibles. Caldrà avançar en una gestió ramadera ambiental més sostenibl, The purpose of this paper is to present a scientific consideration of the consumption of red meats as it relates to health and to the sustainability of our planet, and to help professionals and consumers to reflect on this matter and make suitable decisions in this respect. An interdependence clearly exists between climate change, our dietary models and our health, and all of this involves various factors. It should be kept in mind that not all types of foods, diets or alimentary patterns have the same environmental impact. The most highly “questioned” foods include intensively produced red meats and processed foods. These types of foods are consumed in larger quantities and with greater frequency in the developed societies, and above all in the most highly urbanised areas. It is known that 22% of the deaths in our world may be attributed to diet (overeating, poor diets or malnutrition) and this obliges us to consider the importance of carefully choosing the foods that we eat, together with the quantities of these foods and the frequency with which we eat them. It should also be recalled that 14% of the greenhouse gases (GHGs) come from livestock and 30% are related to the food system, which explains the great influence of livestock on food sustainability. A balanced diet based on varied foods, above all including those of vegetable origin, is a possible solution for reducing greenhouse gas emissions (per gramme of protein and per calorie ingested). Such a diet is also healthier, helping to reduce the risk of non-communicable chronic illnesses. Progress should be made towards the achievement of environmentally more sustainable livestock management and a careful monitoring of impacts should be carried out, while increasing the production of vegetable foods and their consumption in different fields.

El canvi climàtic afectarà diferents elements de la vida de les persones en el nostre planeta. Entre ells, un dels més importants es relaciona amb l’alimentació humana i, més concretament, amb la seguretat dels aliments que consumirem. La temperatura és determinant en el creixement dels microorganismes. D’aquesta manera, com més alta és la temperatura més de pressa creixen els microorganismes, i es troba una relació directa entre el nombre de microorganismes i la presència de patògens entèrics. En aquest sentit, s’espera un augment significatiu de brots de malalties de transmissió alimentària per salmonel·la, però també es produirà un augment de les malalties parasitàries i alguns virus, especialment els enterovirus. Això requerirà un esforç en el control de les condicions que permetin l’arribada d’aquests patògens als aliments, assegurar unes temperatures adequades de manteniment dels aliments i de cuina i una gestió adequada de les mesures d’higiene en la manipulació i el processament dels aliments., Climate change will be affecting different aspects of people’s lives on our planet. One of the most important of these aspects involves human nutrition and, more specifically, the safety of the food that we consume. Temperature, in particular, is decisive for the growth of microorganisms. At higher temperatures, microorganisms grow faster, and there is a direct relationship between the number of microorganisms and the presence of enteric pathogens. In this respect, a significant rise is expected in outbreaks of foodborne diseases due to Salmonella, but there will also be an increase in parasitic diseases and in some viruses, especially enteroviruses. This will require a major effort to control the conditions that allow these pathogens to reach food, ensuring suitable temperatures for food maintenance and cooking, and appropriate management of hygiene measures in food handling and processing.

Aquest estudi analitza les implicacions del canvi climàtic en l’agricultura d’una regió mediterrània muntanyosa modelant la idoneïtat agroclimàtica dels cultius i comparant l’escenari climàtic de referència (1971-2000) amb un escenari futur (2031-2050). Es proposa una estratègia d’adaptació per a les 53.535 ha de camps de conreu de la zona d’estudi, per tal de diversificar la producció agrícola tot mantenint la cabana ramadera actual. Els resultats indiquen que, si no es fan canvis estructurals, els impactes del canvi climàtic sobre l’agricultura de la zona poden provocar una reducció dels ingressos del 9 %. No obstant això, si aquesta amenaça s’utilitza com a motor de canvi per a promoure la pastura de prats alpins i els boscos i praderies de menys altitud, gairebé la meitat de les terres agrícoles poden ser alliberades per a cultius nous, que es podrien destinar al consum humà. Aquesta estratègia podria generar un augment dels ingressos bruts agrícoles d’un 115 % (passarien de 85 a 181 milions d’euros)., This study analyses the implications of climate change in agriculture in a mountainous Mediterranean region by modelling crop agro-climatic suitability and comparing the reference climate scenario (1971-2000) with a future scenario (2031-2050). An adaptation strategy is proposed for the 53,535 hectares of farmland in the area under study, in order to diversify agricultural production while maintaining current livestock numbers. The results indicate that, if structural changes are not made, climate change impacts on agriculture in the area might lead to a revenue reduction of 9 %. However, if this threat is used as a driving force for change to promote grazing of alpine grasslands and lower-altitude forests and prairies, nearly half of agricultural lands may be released for new crops that could be targeted to human consumption. This strategy could generate an increase of agricultural gross revenues of about 115 % (rising from €85 million to €181 million)., El presente estudio analiza las implicaciones del cambio climático en la agricultura de una región mediterránea montañosa modelando la idoneidad agroclimática de los cultivos y comparando el escenario climático de referencia (1971-2000) con un escenario futuro (2031-2050). Se propone una estrategia de adaptación para las 53.535 ha de campos de cultivo de la zona de estudio, con el fin de diversificar la producción agrícola manteniendo la cabaña ganadera actual. Los resultados indican que, si no se realizan cambios estructurales, los impactos del cambio climático sobre la agricultura de la zona pueden provocar una reducción de los ingresos del 9 %. Sin embargo, si esa amenaza se utiliza como motor de cambio para promover el pastoreo en prados alpinos y bosques y pastos de menor altitud, casi la mitad de las tierras agrícolas pueden ser liberadas para nuevos cultivos, que se podrían destinar al consumo humano. Esta estrategia podría generar un aumento de los ingresos brutos agrícolas en torno al 115 % (pasando de 85 a 181 millones de euros).

A la regió mediterrània s’espera que l’agricultura es vegi fortament impactada pels augments de temperatura i les sequeres que es preveuen com a conseqüència del canvi climàtic (CC) generat pels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Ambdós fets incideixen directament en el cicle del cultiu, les seves demandes hídriques i en els seus rendiments. Es fan necessàries decisions estratègiques d’ampli abast d’adaptació i de mitigació del CC, dirigides a millorar la gestió de l’aigua. En aquest estudi s’han estimat les necessitats hídriques netes (NHN) fins a final de segle en dos escenaris de CC per al parcel·lari de vinya de l’empresa Juvé & Camps a l’Alt Penedès. Els resultats de les projeccions futures de la temperatura i la precipitació segons els models estudiats mostren que el tipus de sòl i, especialment, la seva capacitat de retenció d’aigua disponible per a les plantes poden ser determinants en el futur per a poder satisfer, o no, de manera òptima, les necessitats hídriques de la vinya a l’Alt Penedès. En general, els valors mitjans anuals d’NHN es veuran incrementats al llarg de tot el segle i sobretot a partir de mitjan segle, juntament amb un augment de la variabilitat interanual; tot plegat indica que la viticultura de secà es troba i es trobarà davant problemes importants associats al CC, com ara la sequera. El repte agronòmic més important serà fer front a la incertesa, la qual cosa només es pot fer des de la tecnificació del secà per a poder arribar a conèixer les condicions edafoclimàtiques en les quals creix i es desenvolupa la vinya.Paraules clau: canvi climàtic, viticultura de secà, capacitat de retenció d’aigua disponible, projeccions, In the Mediterranean region, agriculture is expected to be highly affected by temperature increases and droughts resulting from climate change (CC), which have a direct effect on crop cycles, crop water demands and crop yields. Above all, decisions are required to address the improvement of water management within the framework of wide-ranging CC adaptation and mitigation strategies. In this study, net water requirements (NWRs) were estimated at the end of the century in two CC scenarios for the vine plot of the Juvé & Camps company in the Alt Penedès region. The results of future projections of soil type and, particularly, available soil-water holding capacity may be decisive in the future to optimally meet vine water requirements in the Alt Penedès region. Generally, the mean annual NWR values will increase over the course of the century and above all as from the mid-century, which together with a growth in interannual variability means that rain-fed viticulture faces and will be facing major problems associated with CC, such as drought. The biggest agronomic challenge will be how to deal with uncertainty, which can only be done by means of rain-fed cropland technification in order to learn more about the real edaphoclimatic conditions under which the grapevines grow and develop.Keywords: climate change, rain-fed viticulture, available soil-water holding capacity, climatic projections, water requirements, Alt Penedès., En la región mediterránea se espera que la agricultura se vea altamente impactada por los aumentos de temperatura y sequías que se prevén como consecuencia del cambio climático (CC) generado por los gases de efecto invernadero. Estos factores inciden directamente en el ciclo del cultivo, en sus demandas hídricas y en sus rendimientos. Se hacen sobre todo necesarias decisiones estratégicas de amplio alcance en cuanto a la adaptación y mitigación del CC, dirigidas a mejorar la gestión del agua. En este estudio se han estimado las necesidades hídricas netas (NHN) hasta final de siglo en dos escenarios de CC para el parcelario de vid de la empresa Juvé & Camps en el Alt Penedès. Los resultados sobre las proyecciones futuras de la temperatura y la precipitación según los modelos estudiados muestran que el tipo de suelo y, especialmente, su capacidad de retención de agua disponible para las plantas pueden ser determinantes en el futuro para poder alcanzar o no, de manera óptima, las necesidades hídricas de la vid a pie de planta en el Alt Penedès. En general, los valores medios anuales de NHN se verán incrementados a lo largo de todo el siglo y sobre todo a partir de mediados de siglo, junto con un aumento de la variabilidad interanual; todo ello indica que la viticultura de secano se encuentra y se encontrará ante importantes problemas asociados al CC, como la sequía. El mayor reto agronómico será lidiar con la incertidumbre, lo cual solo se puede hacer desde la tecnificación del secano para poder llegar a conocer las condiciones edafoclimáticas en las que crece y se desarrolla la vid.Palabra s clave: cambio climático, viticultura de secano, capacidad de retención de agua disponible, proyecciones climáticas, necesidades hídricas, Alt Penedès.

Per fer front als grans incendis forestals, durant les darreres dècades, Catalunya ha reconfigurat el sistema de prevenció i extinció. A més, els experts han assenyalat la necessitat de canvis més profunds en el conjunt de decisions que determinen el risc d’un territori. Com a part d’aquests esforços, aquest article exposa un mètode per a democratitzar la presa de decisions sobre els incendis forestals i esbrinar com cal transformar un territori per a fer-lo més resilient en un context de canvi climàtic. La regió d’estudi és la Reserva de la Biosfera del Montseny. El nostre mètode combina el coneixement sobre el règim d’incendis forestals, la cartografia participativa dels valors del territori, la priorització multicriteri i l’elaboració d’una estratègia de gestió d’incendis que protegeixi les zones prioritàries. El treball posa de manifest la gran quantitat i diversitat de valors en joc (biodiversitat, activitats socioeconòmiques, patrimoni, oci) i proposa una selecció d’àrees en què el foment de la gestió permetria reduir l’impacte dels incendis sobre aquests valors. Finalment, a partir de les discussions mantingudes amb els actors del territori tot al llarg del projecte, el treball indica alguns dels elements necessaris per a gestionar aquestes àrees: pressupost suficient, reformes institucionals i canvi de model socioeconòmic. Mentre que el primer sembla relativament factible (en la mesura que les autoritats prioritzin la reducció del risc a escala de la Reserva de la Biosfera), els altres apunten a una transformació socioecològica més profunda que requeriria nous esforços de recerca i d’acció.Paraules clau: incendis forestals, risc, canvi climàtic, prevenció, participaci&oacu, In recent decades, Catalonia has re-shaped its wildfire management system in order to deal with large wildfires. Moreover, experts have pointed to the need for deeper changes in the host of decisions that determine risk. Embedded in these efforts, this paper presents a method to democratize decision-making on wildfires and to find out how to transform a landscape to build resilience in a context of climate change. The study region is the Montseny Biosphere Reserve. Our method combines knowledge on wildfire regime, participatory mapping of landscape values, multi-criteria prioritization, and preparation of a wildfire management strategy that protects priority areas. Results show a large amount and diversity of values at stake (biodiversity, socioeconomic activities, heritage, leisure). A selection of areas where management could reduce wildfire impacts on these values is proposed. Based on discussions held with stakeholders throughout the project, the paper also points to some elements that are needed in order to manage these areas: sufficient budget, institutional reforms and change in the socioeconomic model. While the first one seems relatively feasible (as long as the authorities prioritize risk reduction on a biosphere reserve scale), the other two point to a deeper social-ecological transformation for which new efforts of research and action seem to be required.Keywords: wildfire, risk, climate change, prevention, participation, social values, landscape management, Montseny., Para afrontar los grandes incendios forestales, durante las últimas décadas, Cataluña ha reconfigurado su sistema de prevención y extinción. Además, los expertos han indicado la necesidad de cambios más profundos en el conjunto de decisiones que determinan el riesgo de un territorio. Como parte de estos esfuerzos, este artículo expone un método para democratizar la toma de decisiones sobre los incendios forestales y averiguar cómo debe transformarse un territorio para hacerlo más resiliente en un contexto de cambio climático. La región de estudio es la Reserva de la Biosfera del Montseny. Nuestro método combina el conocimiento sobre el régimen de incendios forestales, la cartografía participativa de los valores del territorio, la priorización multicriterio y la elaboración de una estrategia de gestión de incendios que proteja las zonas prioritarias. El trabajo muestra la gran cantidad y diversidad de valores en juego (biodiversidad, actividades socioeconómicas, patrimonio, ocio) y propone una selección de áreas en las que el fomento de la gestión permitiría reducir el impacto de los incendios sobre estos valores. Finalmente, basándose en las discusiones mantenidas con los actores del territorio a lo largo del proyecto, el trabajo indica algunos elementos necesarios para gestionar estas áreas: presupuesto suficiente, reformas institucionales y cambio de modelo socioeconómico. Mientras que el primero parece relativamente factible (en la medida en que las autoridades prioricen la reducción del riesgo a escala de la Reserva de la Biosfera), los otros apuntan a una transformación socioecológica más profunda que requeriría de nuevos esfuerzos de investigación y de acción.Palabras clave: incendios forestales, riesgo, cambio climátic

Conèixer els estocs de carboni orgànic als sòls (E-COS) agrícoles, avaluar la importància de les variables que els expliquen i entendre’n la distribució pel territori, és crucial per a predir possibles situacions futures i dissenyar estratègies apropiades de mitigació i adaptació al canvi climàtic. En aquest estudi hem caracteritzat i modelitzat els E-COS agrícoles a Catalunya en superfície (0-30 cm) i en profunditat (30-100 cm), basant-nos en dades de 2.186 i 1.612 perfils de sòls, respectivament. A partir d’un conjunt de variables ambientals i mitjançant un enfocament estadístic, i) hem avaluat els efectes de les principals variables explicatives sobre la distribució del carboni orgànic del sòl (COS), ii) hem estimat els E-COS en funció dels tipus de cultius i iii) hem representat espacialment els estocs en superfície de COS agrícola a tot el país. Mentre que en superfície els E-COS depenen principalment de la textura del sòl i de variables dinàmiques, com ara el clima i les pràctiques agrícoles, en profunditat depenen principalment de les propietats físiques i químiques del sòl. D’acord amb el mapa resultant, el valor mitjà de l’estoc de COS en superfície per a l’agricultura catalana és de 4,88 ± 0,89 kg C·m-2 (1 kg·m-2 = 10 t·ha-1), amb un total de 47,9 Tg C [1 teragram = 1012 grams = 1 milió de tones (Mt)] per a tot el territori. Aquests resultats seran útils per a definir estratègies d’emmagatzematge de C a escala regional, basades encanvis d’usos del sòl i pràctiques de gestió agrícola sota un context de canviclimàtic.Paraules clau: canvi climàtic, agricultura mediterrània, carboni org&ag, Determining the soil organic carbon stocks (SOC-S) in agricultural soils, assessing the importance of their variables and understanding their spatial distribution over the territory is crucial to predict possible future scenarios and to design appropriate strategies of climate-change mitigation and adaptation. In this study we characterized and modelled the agricultural SOC-S of Catalonia (NE Spain) in topsoil (0-30 cm) and subsoil (30-100 cm) based on data from 2,186 and 1,612 soil profiles, respectively. We used a set of environmental factors and a statistical approach in order to: i) assess the effect of the main variables on the distribution of SOC-S, ii) estimate SOC-S according to the type of agricultural land use and iii) map topsoil SOC-S in Catalonia. While topsoil SOC-S mainly depend on climate, soil texture and agricultural practices, subsoil SOC-S are mainly dependent on the physical and chemical properties of the soil. According to the resulting map, the mean stock value for the Catalan cropland in the topsoil is 4.88 ± 0.89 kg C · m-2 (1 kg · m-2 = = 10 t · ha-1), with a total of 47.9 Tg C (1 teragram = 1012 grams = 1 million metric tons) for the whole territory. Our findings would be useful for defining C sequestration strategies on the regional scale based on agricultural land use changes and agricultural management practices in a context of climate change.Keywords: climate change, Mediterranean agriculture, soil organic carbon, carbon sequestration, crop management, geostatistics., Conocer las existencias de carbono orgánico en suelos (E-COS) agrícolas, evaluar la importancia de las variables explicativas y entender su distribución espacial es crucial para predecir posibles escenarios futuros y diseñar estrategias apropiadas de mitigación y adaptación al cambio climático. En el presente estudio hemos caracterizado y modelizado las E-COS agrícolas de Cataluña en superficie (0-30 cm) y en profundidad (30-100 cm), sobre la base de datos de 2.186 y 1.612 perfiles de suelos, respectivamente. A partir de un conjunto de variables ambientales, y mediante un enfoque estadístico: i) hemos evaluado las principales variables explicativas sobre la distribución del carbono orgánico del suelo (COS), ii) hemos estimado las E-COS en función del tipo de cultivo y iii) hemos representado espacialmente las existencias en superficie de COS agrícola en todo el país. Mientras que en superficie las E-COS dependen principalmente de la textura del suelo y de variables dinámicas como el clima y las prácticas agrícolas, en profundidad dependen principalmente de las propiedades físicas y químicas del suelo. De acuerdo con el mapa resultante, el valor medio de las existencias de COS en superficie para la agricultura catalana es de 4,88 ± 0,89 kg C·m-2 (1 kg·m-2 = 10 t·ha-1) con un total de 47,9 Tg C [1 teragramo = 1012 gramos = 1 millón de toneladas (Mt)] para todo el territorio. Estos resultados serán útiles para definir estrategias de almacenamiento de C a escala regional, relacionadas con cambios en el uso del suelo y prácticas de gestión agrícola bajo un contexto de cambio climático.Palabras clave: cambio climático, agricultura mediterránea, carbono orgánico en el suelo, almacenamiento de carbono, gestión agrícola, geoest